LA CERCA D’UN FINAL

Perduda enmig de l’extens camp

desitjant trobar un final que anhelar,
una sortida camí a la llibertat,
un raig de sol que mai arribà.

El temps transcorre sense contenció

i amb ell les esperances d’escapar,
que de mica en mica van desembocar
en la inconsciència de la indeterminació.

La claror va desapareixent
i la nit alça el vol,
el soroll dels mussols creixent,
anunciant l’arribada de la foscor.

Un crit a l’auxili s’escapà

i la desil·lusió esclatà
en un plor desconsolat
on l’esperança tocà.

El temps s’acabà
i la llum plata del cel brillà,
els dits relliscant pel vessant
a l’espera d’un nou inici sense final.