Lrica des de la Decadncia fins el

Noucentisme
Des del segle XVI fins el XX
1r Batxillerat C Facundo Ferreyra

ndex
Lrica des de la Decadncia fins al Noucentisme (s.XVI-XX) .......................................................... 2 Edat Moderna................................................................................................................................ 2 Caracterstiques generals a Europa............................................................................................... 2 Situaci Histrica dels pasos de parla catalana............................................................................ 2 El Barroc ........................................................................................................................................ 3 Rector de Vallfogona ................................................................................................................. 3 Romanticisme................................................................................................................................ 3 La Renaixena ................................................................................................................................ 3 Jacint Verdaguer........................................................................................................................ 4 Bonaventura Carles Aribau ....................................................................................................... 4 Modernisme .................................................................................................................................. 4 Joan Maragall ............................................................................................................................ 4 Josep Carner .............................................................................................................................. 5 Bibliografia .................................................................................................................................... 6

Lrica des de la Decadncia fins al Noucentisme (s.XVI-XX)

Context histric del perode Decadent (s.XVI-XVIII) Els moviments artstics sn: Barroc, Neoclassicisme, Romanticisme i Renaixena.

Edat Moderna
Al s.XV, amb la caiguda de Constantinoble (1453), comena lEdat Moderna, que durar fins la Revoluci Francesa (1789). Sn tres segles en qu la societat europea configurar un nou ordre sociopoltic, una nova manera dentendre el mn i una nova sensibilitat artstica. Lexpansi de lHumanisme itali servir per crear grans moviments artstics i literaris com el Renaixement (s.XV-XVI), el Barroc (s.XVII) i la Illustraci i el Neoclassicisme (s.XVIII). A aquest perode lanomenem Decadncia per el decandiment de la literatura culta. Al 1714 acaba la Guerra de Successi, on guanya Felip V, que imposa la llengua castellana i el decret de Nova Planta. La llengua castellana te una majoritzaci de parla i un empoderament, i la catalana noms es parla entre la intimitat, amb els familiars.

Caracterstiques generals a Europa

mbit socioeconmic: Creixement demogrfic (grans ciutats), expansi econmica i consolidaci de la burgesia urbana. mbit poltic: Potncies estatals (Espanya, Frana, Anglaterra i Portugal), on simplanten monarquies autoritries. Colonitzaci dAmrica. mbit cientfic: Mtode experimental. La cincia progressa molt. mbit del pensament: Humanisme, ra, esperit crtic, visi antropolgica (home) i nous valors socials i poltics (llibertat, igualtat, justcia, separaci dels poders, etc). mbit espiritual: Nova espiritualitat (ms personal i lliure), augmenta lescepticisme religis. mbit artstic: Recuperen ideals clssics (harmonia i equilibri), lesttica clssica (imita la realitat) i lart sadmira i dna plaer.

Situaci Histrica dels pasos de parla catalana

Poblaci reduda: Per la pesta negra (s.XIV-XV) i males collites fins al s.XVIII. Expulsi dels moriscos (1609). Economia poc desenvolupada: Bsicament de subsistncia i autoconsum. Majoria pobres. Bandolerisme: inseguretat de rutes comercials pel domini dels turcs i de la pirateria. Situaci poltica desfavorable: Uni dinstica de la Corona de Castella i la Corona dArag. Interessos poltics i econmics de Castella contra els interessos de Catalunya, Valncia i Arag, que va esdevenir la Guerra de Segadors (1640-1659). El Decret de Nova Planta va abolir les institucions poltiques dels regnes de la Corona dArag, i els va sotmetre a les lleis i al govern Castell. Mancana de mecenatge cultural: Desapareix la cort reial. Lactivitat cultural catalana va ser escassa i, en molts aspectes, subsidiria de la castellana.

Aband lingstic: Laristocrcia cortesana fa s de la llengua castellana. El Decret de Nova Planta (1710) va suprimir les universitats catalanes, imposant el castell com a llengua oficial. El catal, igualment, el coneixia i lutilitzava la majoria de poblaci.

El Barroc
El Barroc s un moviment europeu comprs entre els segles XVI i XVIII. Respon a la crisi de dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiraci pels antics i loptimisme racionalista. La literatura daquesta poca s contagiada per la crisi cultural del pas. La influncia dels temes castellans influncia, tamb el vocabulari i la sintaxi. El tema ms important s el temps com a fugacitat. Lestil explota els recursos de la retrica, de la sintaxis, de la versificaci, etc, ja que utilitzen tots els recursos de lart sense tmer en caure en lartifici.

Rector de Vallfogona
(1579-1623). Francesc Vicent Garcia va ser rector de la parrquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, i es va destacar amb la literatura catalana barroca. Va formar sonets amb temes tab. Les seves obres potiques son caracteritzades per la seva diversitat de formes i registres: va compondre sonets de gran elegncia, dcimes delicades de to sensual, romanos burlescos, stires despietades, poemes narratius plens de referencies socials, poemes obscens i escatolgics, etc. Segueix els passos de grans poetes barrocs castellans (el que ms, Francisco de Quevedo) amb la seva gran diversitat i el gust per lartifici retric. Les seves obres es divideixen per dues vessants temtiques: Una seriosa i elegant (poemes amorosos) i una altre burlesca, satrica i escatolgica (on es preocupa pel contingut). Connecta amb dues actituds davant la realitat que prenien els homes del barroc, sobretot els de la poesia castellana: El culteranisme i el conceptisme. El culteranisme, molt representat per lobra de Gngora, la realitat samaga per aconseguir la bellesa, abundant metfores, hiprbatons, etc. El conceptisme, molt representat per Quevedo, es preocupa ms pel contingut, utilitzant anttesis, jocs de paraules, etc.

Romanticisme
Moviment literari que es propaga per Europa durant el primer decennis del s.XIX. Els temes tractan sobre la histria, els orgens, el passat... Sexpressa a travs del jo potic, utilitzant recursos literaris perqu coneixen les arts potiques. Utilitzen elements populars, llegendaris. Tot aix es format per fer un parallelisme amb la realitat de Catalunya i la Renaixena.

La Renaixena
Moviment catal de ressorgiment cultural, que sinici al Principat a la primera meitat del s.XIX. El seu estil s proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments, lexaltaci patritica i els temes histrics. La llengua que utilitza es barrejada amb cultismes i neologismes, amb mots de la cultura popular. Aquest moviment sidentifica amb el redreament cultural catal i amb la recuperaci de la seva llengua. Pretn la identificaci entre llengua i ptria.

La Renaixena reivindica amb: La descoberta i divulgaci dels clssics grecollatins i de tota literatura de tradici oral La creaci de literatura catalana, conduda per una llengua normativitzada La creaci dinstitucions noves que emprenyin la nova dinmica literria i el reforament de les institucions ja existents (com la Reial Acadmia de les Bones Lletres de Barcelona).

Jacint Verdaguer
(1835-1902) s un autor important de la Renaixena. Guanya el premi dels Jocs Florals al 1877. El seu objectiu s recuperar ls de la llengua, impulsar una literatura prpia, fomentar el coneixement de la histria i crear institucions. Lautor es una persona molt emocional, que fa tot amb el cor i els 5 sentits. Creient i defensor de que lesglsia havia dajudar als pobres. La seva obra ms important s Canig, considerat el seu millor poema pic. Canig era una llegenda romntica, dedicada a exaltar els orgens cristians de Catalunya (tema patritic). Una altra obra importat s: Los Dos Campanars. Presenta versos decasllabs italians (sense cesura) i rima consonant ABAAB. El tema s lenyorana duna ptria perduda. s una obra romntica que fa un cant a la terra i a la natura en tres parts.

Bonaventura Carles Aribau

s.XIX. La seva obra potica en catal s escassa per molt renovadora. Es considera que, amb la publicaci de la seva obra Oda a la Ptria, en el diari El Vapor, inicia el moviment cultural de la Renaixena, grcies a que fa una valoraci de la llengua i de la ptria. El poema s un cant denyor a la terra de naixement, escrita per al seu patr, el banquer Gaspar de Remisa, que igual que ell, residia a Madrid. El poema consta de 8 octaves de 8 versos cada una, amb una rima caudada ABBA-ACCA. Es pot dir que t trets romntics per el paisatge idealitzat.

Modernisme
El Modernisme agafa dos corrents: el regeneracionisme (els autors voles canviar la societat) i lesteticista (lart per lart, on pretenen reivindicar lartista en vers la societat). Els regeneracionistes es decanten al anarcosindicalisme. Lesteticisme deixar esdevenir el Noucentisme. Ms desprs, sortiran els avantguardes.

Joan Maragall
(1860-1911). Va ser un escriptor catal que representa molt la poesia modernista. Va estudiar Dret i, aix, va conixer el catalanisme i el regeneracionisme. Opta per una vida intellectual i, al ser soci de lAteneu Barcelons, va conixer el mn literari i artstic, que va fer que ell fes, al 1893, un gir cap el catalanisme i el Modernisme. La seva obra potica no s molt extensa, per es pot veure una evoluci destil. Al 1895 publica el seu primer llibre Poesies, on fa un homenatge a la natura viva i mesurada, ple democi intimista i espiritual, que inclou el poema La vaca cega. La vaca cega: A aquest poema es poden fer moltes interpretacions com la religiosa, poltica, filosoficomoral, etc. Totes estan dacord en lesperit collectiu que vol expressar. La vaca cega pot ser un smbol perfecte dun mn digne de ser amat i de ser contemplat ms enll de laparena, per veure dintre de les coses lessencial que les mou. El

poema esta format per 23 versos decasllabs amb una rima irregular. La seva obra i

estil va evolucionant, i parla del desastre colonial espanyol (amb lOda a Espanya), de la mitologia popular catalana, de la seva teoria de la paraula viva ( que defensa
lespontanetat i el sentimentalisme del poeta) i latracci per la natura com una cara visible de Du (en el seu llibre La ginesta).

Josep Carner
(1884-1970). s un gran responsable del Noucentisme. Va ser un collaborador de La veu de Catalunya (un diari a favor del partit la lliga, conservador del nacionalisme catal). Va ser director de la revista Catalunya. Sel coneix com a prncep dels poetes perqu, amb la seva obra potica, va situar la poesia catalana a lalada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat, els buits a qu segles dabandonament del catal com a llengua de cultura lhavien forada, envigorint les troballes dels sues mestres anteriors i aportant-hi grcia del seu inconfusible estil. Josep Carner reescriu les seves obres (reciclatge potic) i es pot trobar una autocorrecci permanent, ja que el mateix poema, en diferents edicions, canvien. El poeta defensa tamb la bohmia, una actitud educada, amb respecte i fent cas al protocol. Utilitza temes populars que combinen petiteses i grandeses, on va del gran al petit, o a la inversa. Canoneta Incerta: 1925. Parla sobre el dest i els obstacles de la vida. Utilitza un vocabulari culte, un metre curt i regular, amb una musicalitat. El poema est composat de 3 estrofes de 8 versos (octosllabs i tetrasllabs) i amb rima consonant. El primer vers parla a on ens portar la vida i com la trobarem; el segon vers parla sobre els camins i els dubtes; i el tercer vers conclou dient que cada cam s incert, per s una vida. Blgica: s un poema emmarcat en el poemari Llunyania (1952). El tema s lenyor, el desig de tornar, ja que ha emigrat per obligaci (exili). El poema s una elegia, un cant de tristor a la prdua. Es troba el tpic locus amoenus, que significa parads perdut. La veu potica vol ser tractada, quan torni, amb respecte, com que els nens el vegin com el senyor de cada dia. El poema agafa profunditat al ser passat del gran al petit.

Bibliografia
AAVV, Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat (2008) BCN, Editorial Barcanova. ISBN: 978-84-489-2316-7. http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-barroc http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_barroca http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-romanticisme/detall http://lletra.uoc.edu/ca/periode/la-renaixenca http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a_catalana http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Vicent_Garcia_i_Torres http://ca.wikipedia.org/wiki/Bonaventura_Carles_Aribau http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol (Comentari propi de La vaca cega) (Apunts de classe)