23 de novembre

Dossier Teatre
Lengua Catalana i Literatura 1r Batxillerat C Curs: 2011/2012

2011
Facundo Ferreyra

ndex
El teatre o gnere dramtic ...................................................................................................... 3 Els orgens del teatre ................................................................................................................. 3 Els elements del text teatral ..................................................................................................... 3 Lestructura ........................................................................................................................... 3 Els gneres teatrals ................................................................................................................... 3 El teatre popular ....................................................................................................................... 4 Exercicis, pgines 95-96 del llibre de text ................................................................................. 5

El teatre o gnere dramtic

El teatre s el gnere literari que sadscriuen les obres que tenen finalitat a la representaci escnica duns fets, reals o imaginaris, protagonitzats per uns intrprets davant un pblic. Es caracteritza per a) s el gnere dacci. El pblic percep la historia a partir de les accions dels personatges. b) La forma de comunicaci del text dramtic s el dileg, en vers o en prosa. Prescindeix de la veu narrativa, en forma de veu en off. c) T com a objectiu convertir-se en espectacle. Posa en joc un llenguatge escnic. d) En el text dramtic hi predomina la funci apellativa. Lactor envia un missatge al pblic, perqu provoqui a lespectador una determinada reacci. Per aix es diu el gnere de la segona persona.

Els orgens del teatre

El teatre t lorigen en determinades manifestacions religioses de lantiga Grcia. La tragdia es pot vincular amb el culte als morts i als herois. La comdia es va anar conformant en les festes rurals dedicades al culte a Dions.

Els elements del text teatral

La forma habitual del discurs dramtic s el dileg i ocasionalment el monleg. Hi poden haver monlegs en forma daparts si en un moment determinat un personatge fa un discurs a ell mateix per tal dinformar lespectador de les seves intencions i dels seus sentiments. La veu en off prov de fora lescenari i fa el paper dun narrador extern. Les pauses i el silenci contribueixen a donar intensitat dramtica al discurs teatral. La didasclia s el conjunt dinstruccions de lautor adreades als actors i al director per dur a terme la representaci. Inclou el nom dels personatges, els apunts sobre lacci i lescenografia i les acotacions (notes explicatives sobre la caracteritzaci dels personatges i la interpretaci). Lestructura Un acte s una part de lobra escnica separada de les altres per un descans i pot constar de diversos quadres i diverses escenes. Un quadre s una subdivisi dun acte corresponent a un canvi de decoraci. Una escena s la subdivisi dun quadre o dun acte determinada per la sortida o lentrada dun o ms dels personatges. Segons la perspectiva clssica, havien de respectar la regla de les tres unitats: havien de presentar una unitat dacci (tractament dun sol tema, que shavia dajustar a la realitat contempornia), una unitat de temps (lacci no podia durar ms dun dia), i una unitat de lloc (shavia de mantenir el mateix espai escnic fis al final de lobra).

Els gneres teatrals

Els gneres dramtic fonamentals sn la tragdia, la comdia i el drama. El drama ha substitut la tragdia, inadaptat a les inquietuds de la societat moderna.

Tema

Tragdia Llegenda heroica:passions en conflicte amb principis tics, cvics o religiosos Fatalista: els protagonistes sn arrossegats per la passi o per la fatalitat vers la catstrofe. Trgic: el to greu i el desenlla inevitable desvetllen la compassi i el sofriment del pblic, que purifica aix els seus sentiments. Culte i elevat:sovint en vers

Drama Relacions socials: conflictes socials i familiars de caire realista, dabast i dimensions humanes. Imprevisible: els protagonistes no poden preveure el desenlla del conflicte, tot i que poden arribar a dominar el seu dest. Dramtic: el to seris i levoluci versemblant i imprevista de lobra sorprn i emociona vivament lespectador

Acci i desenlla

Element dominant

Comdia Vida quotidiana: conflictes concrets, de vegada ridculs, i de carcter lleu, sobre la conducta humana. Divertida: els personatges es veuen embolicats en situacions imprevistes i cmiques amb un desenlla feli. Cmic o satric: escenes gracioses ridiculitzen vicis i defectes humans (sovint amb intenci moralitzant) i fan riure al pblic.

Llenguatge

Estndard i mitj: sovint en prosa. Colloquial i baix: sovint en prosa.

Han derivat dos subgneres mixtos: a) La tragicomdia comparteix elements de la tragdia i de la comdia. Representa un conflicte passional, de conseqncies trgiques, per al final se soluciona, perqu triomfen lamor i la justcia. (Shakespeare) b) El melodrama apareix al s. XVIII com un drama dintriga i desenlla imprevist que es basa en el contrast entre bons i dolents, es recrea en els aspectes sentimentals i lacrimgens, i explota els cops dafecte amb acompanyament musical.

El teatre popular
El teatre modern va nixer a lEdat Mitjana, a linterior de les esglsies per celebrar les festes religioses i intuir al poble al culte cristi. Aquests drames litrgics consistien en la recreaci teatral depisodis clebres de la Bblia, o de la vida dun sant (hagiografia), i rebien el nom de misteris. Amb el temps canviaren descenari i es representaven fora del temple i en llengua vulgar, no en llat com abans. Per animar lespectacle, van introduir unes peces breus, de carcter cmic, burlesc o satric, anomenades farses (origen teatre prof). Entrems (equivalent de farsa i desprs rep el nom de sainet) designava una pea teatral menor, de carcter humorstic, que es representava intercalada entre els actes duna obra principal. El sainet s una pea teatral dun sol acte, de carcter cmic i caricaturesc, que presenta ambients i personatges populars. Entretenia el pblic entremig o al final duna obra extensa. Al segle XIX va tenir entitat prpia.

Exercicis, pgines 95-96 del llibre de text

1.16. i) Les finalitats de les obres que sadscriuen al gnere teatral sn que siguin representades per uns actors, fent unes accions, davant el pblic. Diem que el teatre s el gnere dacci perqu el pblic percep la histria a partir de les accions dels personatges. j) Al Romanticisme. Perqu la representaci i lescenografia sigui tal i com vol lautor. Trobem els apunts i les acotacions. Explica lacci i lescenografia, i notes explicatives sobre la caracteritzaci dels personatges i la interpretaci. k) La didasclia es presenta en cursiva. Els apunts els podem trobar a lacte primer, i les acotacions, desprs del dileg del personatge, entre parntesis. l) Un acte s una part de lobra escnica separada de les altres per un descans i pot constar de diversos quadres i diverses escenes. Una escena s la subdivisi dun quadre o dun acte determinada per la sortida o lentrada dun o ms dels personatges. Tradicionalment, lobra consta de tres actes. Un al plantejament del conflicte, altre el nus, i laltre el desenlla. m)El tres gneres fonamentals sn la tragdia, el drama i la comdia. Tragdia. Han derivat la tragicomdia i el melodrama. n) En com, provenen del teatre prof. 1.18. a)Demana a Tirsies denterrar la seva autoritat per convncer a Antgona. Ell tem per ella perqu s obstinada. b) [...] no perdonar els venuts, desprs de la mort.