CONTEXTUALITZACI

Finals s. XIX (Modernisme) Revista LAven (1881-1893)

JOAN MARAGALL
Poeta innovador burgs Poesia retrica Defensa lespontanetat i el sentimentalisme

LA VACA CEGA
Segona etapa de Maragall (1892-1900) Publicat en 1895 Temes dels seus poemes: Natura, amor i llegenda

JOAN MARAGALL, La vaca cega Versos Poema Topant de cap en una i altra soca, avanant d'esma pel cam de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. s cega. D'un cop de roc llanat amb massa traa, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca s cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Per torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Desprs aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto trgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota el sol que crema, vacillant pels camins inoblidables, brandant llnguidament la llarga cua. Mtrica 10A 10B 10C 10D 10E 10C 10F 10E 10A 10G 10C 10H 10F 10F 10A 10A 10C 10C 10C 10A 10C 10E 10I Figures Retriques

COMENTARI DE TEXT
Vaca marginada pel seu dest i refar els camins inoblidables, pausadament i resignada. Personificaci: La vaca adopta emocions i sentiments.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Encavallament(5-6, 8-9, 12-13, 14-15, 17-18-1920-21)

Enumeraci (10-11)

Polisndeton (15-16)

Personificaci

Anlisis de la estructura Versos decasllabs (art major) amb rima irregular (amb molta repetici de A i C). Tot el poema s una estrofa, on es pot separar per 3 tercets, 1 quartet i una estrofa de 10 versos. En els tres primers versos, la veu potica explica la solitud de la vaca i la seva ceguesa. En els segents tres versos, sexplica com la vaca es va tornar cega. En els altres tres segents versos, sexpressa la solitud de la vaca quan va a la font. En els quatre versos segents, podem veure que fan i on son les companyes de la vaca, i que la vaca cau. En les ltims deu versos, la veu potica expressa com la vaca es recula per beure aigua, i expressa la situaci trgica de la vaca.

Anlisis del tema

La natura. Sexplica lescena duna vaca que va a beure aigua i marxa, afegint detalls a la situaci de la vaca.

CONCLUSI
Moltes interpretacions: religiosa fisicomoral poltica etc. Mn digne de ser amat i contemplat ms enll de laparena. Ens fa veure dintre de les coses, lessencial que les mou.