JOAN ALBIOL SANCHO

LA SEGONA REPBLICA: OPOSICI INTERNA I FEIXISME

LA IMATGE DE HITLER I EL NAZISME EN LA POLTICA ESPANYOLA DURANT LA SEGONA REPBLICA

NDEX

INTRODUCCI PRIMERA PART: DEMOCRCIES EN PERILL Captol 1. Alemanya Captol 2. Alemanya a la premsa espanyola Captol 3. Itlia: aqu comena tot SEGONA PART: LA REPBLICA: OBRA I OPOSICI Captol 4. La Repblica: trets generals Captol 5. La Repblica: acci de govern El Govern Provisional i el bienni reformista El bienni radical-cedista El Front Popular Captol 6. La poltica exterior Portugal El nord d'frica Hispanoamrica Captol 7. El feixisme espanyol La CEDA Els partits fora de la llei: la Falange Captol 8. L'Esglsia Captol 9. Amics italians Captol 10. L'Exrcit CONCLUSIONS FINALS FONTS PRIMRIES I BIBLIOGRAFIA

pg. 3 pg. 6 pg. 7 pg. 17 pg. 22 pg. 28 pg. 29 pg. 40 pg. 40 pg. 46 pg. 48 pg. 50 pg. 55 pg. 55 pg. 56 pg. 58 pg. 62 pg. 66 pg. 72 pg. 76 pg. 86 pg. 92 pg. 94

INTRODUCCI

La Segona Repblica, la Guerra Civil i el Franquisme sn tres etapes de la Histria d'Espanya que a dia d'avui encara generen molt d'inters i, perqu no dir-ho tamb, molta controvrsia. Les tres etapes coincideixen en el temps amb el que possiblement ha estat el personatge ms rellevant del segle XX: Adolf Hitler. El meu inters principal era esbrinar fins quin punt va sser Hitler important per l'Espanya republicana. s a dir, fins quin punt va estar present la seva ombra a l'hora de prendre les decisions els diferents Governs espanyols. Que Hitler va sser clau per a que els sublevats del 1936 aniquilessin la Repblica s de domini pblic. Per el que a mi m'interessava era saber si els diferents models feixistes espanyols li devien molt o poc. Dit d'una altra manera: era Hitler el mirall en qu es mirava l'oposici ms antirepublicana? S'ha de tenir present que la Repblica es proclama l'abril del 1931 i Hitler no arriba al poder fins principis del 1933. D'altra banda, Mussolini representava un altre focus d'inters. L'ajuda del Duce als sublevats tamb es coneix. El tema que volia abordar no es focalitzava concretament en la Guerra Civil. En aquest cas, la pregunta era aparentment ms senzilla de plantejar: durant la Repblica, va ajudar Mussolini els opositors? Aix doncs, la meva hiptesi inicial de treball quedava configurada de la segent manera: per una banda, Hitler va sser un model d'inspiraci per part de la dreta espanyola antirepublicana; per l'altra, Mussolini va collaborar activament amb els opositors. Faltava verificar-ho o desmentir-ho. Per intentar respondre ambdues preguntes vaig necessitar una metodologia concreta, abundant bibliografia i fonts hemerogrfiques. Un problema afegit es plantejava: el meu desconeixement de l'itali i l'alemany em limitaven la recerca a fonts i obres castellanes, catalanes o traduccions a qualsevol d'ambds idiomes. Una de les meves prioritats era comprovar qu es deia de Hitler a la premsa de l'poca, fet pel qual vaig necessitar tirar d'hemeroteca. L'estudi de Mercedes Semolinos Hitler y la prensa de la II Repblica espaola tamb va sser de gran ajuda per analitzar unes altres publicacions. Centrant-me en la poltica de la Repblica, el primer que va venir-me a la ment va sser Jos Mara Gil-Robles, a qui jo sempre havia considerat un home, com a mnim, poc transparent. Doncs b, arran d'aquesta recerca Gil-Robles s'ha rebellat com un autntic feixista. Les seves memries, No fue posible la paz, sn bsicament una justificaci de la seva actuaci durant el perode, per m'han servit per veure les intencions que realment albergava envers la Repblica. L'estudi de Jos R. Montero, La Ceda: el catolicismo social y poltico en la II Repblica , em va servir per entendre el funcionament de la CEDA, aix com per aprofundir en la figura de Gil-Robles. Aix
3

doncs, vaig arribar a la pregunta: era un feixista Gil-Robles? Jo particularment, considero que s. Considero, coincidint amb la lnia que marca Paul Preston a La destruccin de la democracia en Espaa, que les maneres que empra Gil-Robles, com ara els atacs virulents envers el socialisme i la defensa d'un Estat totalitari sn proves ms que suficients per poder catalogar-lo com a tal. Intentar resoldre la pregunta sobre Mussolini va resultar igualment difcil. Per a tal objectiu, l'obra d'Ismael Saz, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ha resultat de cabdal ajuda. Una vegada analitzats els contactes de Mussolini amb els conspiradors i descobert el paper important que va jugar amb els conspiradors, tocava treure'n un motiu. Aqu va sorgir el dubte entre la tesi defensada per John Coverdale, referida a La intervencin fascista en la Guerra Civil espaola, i la de Saz. Coverdale defensa que Mussolini noms pretenia reduir la influncia de Frana al Mediterrani i a Espanya. No s una opci que em sembls malament en un primer moment. Saz va ms enll i considera una combinaci de diversos factors: ideolgic, imperialista i de prestigi. Havent analitzat la poltica general de Mussolini i havent analitzat el material de Saz, em decanto per la seva tesi, contrriament a la de Coverdale. Aix doncs, considero complert el meu objectiu, verificada la meva hiptesi inicial i contestades les meves preguntes. Desprs d'aquesta recerca m'inclino a pensar, com crec defensar en aquesta obra, que Hitler va sser un mirall on s van mirar alguns espanyols, bsicament Gil-Robles, i que Mussolini va jugar un paper clau en les diferents conspiracions.

Aquesta obra est estructurada en dues parts, ms un apartat final de conclusions. La primera part comprn els tres primers captols, on s'analitza l'ascens al poder d'Adolf Hitler i Benito Mussolini, el seu context histric, les seves primeres accions i l'aparici dels dos rgims dictatorials. Alemanya es tracta al primer captol i Itlia al tercer. Entremig, al segon captol, mitjanant un recull de fonts s'analitza la imatge que es tenia a l'Espanya republicana del que estava succeint a Alemanya. La segona part comprn els set captols restants, on s'analitza la Segona Repblica Espanyola: la seva acci de govern, poltica exterior, moviments feixistes, Esglsia i Exrcit, aix com tamb el paper que va jugar Mussolini durant aquest perode. L'apartat final recull les conclusions que es poden extreure un cop finalitzada la recerca i la investigaci adients per realitzar aquesta obra.

Aquesta obra no s'hagus pogut elaborar sense l'ajuda, directa o indirecta, d'una llarga srie de persones. Com tractar de mencionar-les totes personalment seria sinnim de deixar-ne alguna oblidada, vagi el meu agrament d'una manera totalment genrica, per tamb totalment sincera. Grcies als meus pares i altres membres de la meva famlia, pel seu suport des del moment que aquesta histria va comenar. Grcies a tots aquells amics que han passat dies i setmanes sense veure'm, per no haver deixat de comptar amb mi en cap moment. Grcies als meus amics i companys de la Universitat Jaume I de Castell i l'I.E.S. Leopoldo Querol de Vinars, per haver-me alegrat els matins i les tardes. Grcies a Jordi Casassas, catedrtic d'Histria Contempornia, sense l'ajuda del qual no s'hagus arribat enlloc. Grcies als meus amics i companys de la Facultat de Geografia i Histria, per les seves opinions, reflexions i suggerncies desinteressades, que tant m'han servit. Grcies al personal bibliotecari de la Universitat de Barcelona i la Universitat Jaume I de Castell, per la seva amabilitat i diligncia. I finalment, moltes grcies a la meva neboda Irene, per sser l'alegria de la famlia. Tots els errors que aqu pugui haver-hi sn nicament responsabilitat meva. Els encerts, per tot el que acabo de mencionar, sn responsabilitat de tots.

PRIMERA PART

DEMOCRCIES EN PERILL

Ning podia imaginar un lluny 20 d'abril del 1889 a la petita poblaci austraca de Braunau am Inn que un nen acabat de nixer i nomenat Adolf arribaria gaire lluny. Quaranta anys desprs, el 1929, aquell nen s'havia convertit en Adolf Hitler i li quedaven pocs anys per entrar a la Histria. Lluny queden aquells anys de joventut a Linz, les frustrades temptatives d'esdevenir un artista a Viena, la Primera Guerra Mundial, els primers passos al NSDAP,1 el pustch de Munic2 o l'estada a la pres. A finals de la dcada del 1920, Hitler s el lder d'un NSDAP ben organitzat, que compta amb uns braos ben armats3 i est secundat per personatges gaireb igual de tenebrosos com Hermann Gring, Joseph Goebbels, Heinrich Himmler o Ernst Rhm. Alemanya s cada vegada ms a la vora del caos, amb una greu crisi econmica, poltica i social, escenari idoni per a fer saltar pels aires la democrcia. Aquesta primera part est dividida en tres captols. Al primer es tracta l'ascens de Hitler al poder i la seva inicial obra de Govern, que porta a l'assumpci de l'Estat totalitari, el Tercer Reich. El segon es dedica a analitzar la imatge que d'Alemanya es t a Espanya, mitjanant l'anlisi de la premsa de l'poca. Finalment, al tercer captol s'estudia la tasca de Benito Mussolini, autntic pioner del model feixista, durant els primers anys al capdavant del Govern itali i les mesures que converteixen el pas en un Estat dictatorial. s a dir, analitzarem com desapareixen en qesti de pocs anys els darrers vestigis de democrcia que queden a Alemanya i Itlia.

1 2 3

NSDAP o Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei: Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors. Intent frustrat de cop d'Estat a la ciutat de Munic portat a terme per Hitler i altre membres del NSDAP. Com a conseqncia, Hitler i altres dirigents del partit sn condemnats a pres. Els braos armats del NSDAP sn la SA i la SS. La SA, Sturmabteilung, o Secci d'Assalt, est controlada per Ernst Rhm. La SS, Schutzstaffel, o Esquadra de Defensa, est controlada per Heinrich Himmler.

CAPTOL 1

ALEMANYA

L'octubre del 1929 s'enfonsa la Borsa de Nova York, esdeveniment que tindr fatals conseqncies per a l'economia mundial els anys posteriors. A Alemanya comencen a caure en picat salaris, preus i producci industrial, a la vegada que s'accentua la crisi agrria i es dispara l'atur. 4 En aquest ambient, el NSDAP va sumant resultats satisfactoris a les eleccions regionals de diferents lnder5 i comena a implantar-se a territoris on gaudia d'escassa o nulla acceptaci entre l'electorat, per resta molt lluny de poder arribar algun dia a la Cancelleria. La caiguda del Govern socialdemcrata de Hermann Mller i l'ascens de Heinrich Brning i el Zentrum6 a la Cancelleria a final de mar del 1930 suposa un primer pas de l'escalada nazi cap al poder. A petici d'un Brning incapa de governar amb consens, el president Paul von Hindenburg dissol el Reichstag el 18 de juliol, convocant eleccions pel 14 de setembre. Durant una campanya electoral marcada per la violncia i la crispaci, Hitler recorre el pas condemnant el sistema democrtic i parlamentari que ha collapsat el pas i promocionant-se com l'nic capa de solucionar la crisi que s'est vivint, pel qual resulta indispensable recuperar la identitat nacional. El 14 de setembre, un terratrmol poltic assota Alemanya. El NSDAP rep el 18'3% dels vots, que es tradueixen en 107 escons, molt per sobre del 2'6% i els 12 escons que havia obtingut a les eleccions del 1928. 7 Juntament al NSDAP, els comunistes (KPD) tamb augmenten i obtenen 77 escons, mentre que els socialdemcrates (SPD) retrocedeixen, per conserven la preeminncia al Reichstag. Malgrat que el missatge antidemocrtic del NSDAP cala entre el poble alemany i Hitler es converteix en el personatge del moment, Brning i els conservadors sn incapaos de fer una lectura prudent i, com assenyala Gisevius, consideren el lder nazi com un
4 5 6 7 Simpson, William, Hitler y Alemania, Akal, Madrid, 1994. pg. 68. El 1930 a Alemanya es comptabilitzen ms de 3.000.000 d'aturats, el 14% de la poblaci activa. Kershaw, Ian, Hitler, Pennsula, Barcelona, 2000, pg. 436. Al land de Turngia el NSDAP triplica els resultats i supera per primera vegada la barrera del 10%, obtenint un 11'3% dels sufragis. El Zentrum s un partit poltic catlic, un dels principals partits durant la Repblica de Weimar. Simpson, William, Hitler y Alemania, ob. cit., pg. 70.

simple agitador amb una vida curta al mn de la poltica i fcil de controlar. 8 Brning segueix al capdavant de la Cancelleria, liderant un Govern de coalici recolzat des de fora pel SPD. El 1931 s un any molt dolent per Alemanya. L'atur segueix disparant-se, augmenta la tensi social i Brning passa a governar per decret cada vegada amb ms freqncia. Parallelament, Hitler va afianant cada vegada ms el seu lideratge dintre del partit, a la vegada que tracta de recavar el major nombre de suport entre la poblaci. A nivell intern, sorgeixen disputes amb la SA, cada vegada ms vida d'autonomia i disconforme amb la direcci del partit, que Hitler pot sufocar momentniament. 9 En l'mbit econmic, tot i que encara no es guanya completament al gran empresariat alemany, poc a poc va agafant fora entre els propietaris de les petites i mitjanes empreses. A la vegada que els seus discursos i proclames contra el sistema de Weimar continuen agafant adeptes, tamb cada vegada amb ms freqncia s'aixequen veus demanant-li mesura i moderaci. Els esdeveniments es precipiten el 1932, any marcat per les convocatries electorals. A la primavera expira el mandat de Hindenburg al capdavant de l'Estat, per el panorama poltic es presenta tan trbol que no es veu factible elaborar una candidatura unitria, fet que comporta que l'anci president es presenti a la reelecci. Hitler, que el 26 de febrer obt la nacionalitat alemanya, anuncia la seva candidatura a la Presidncia del Reich, ms per complaure els seus fantics seguidors que per convenciment propi.10 La maquinria propagandstica dirigida per Joseph Goebbels es torna a desplegar en una campanya on Hitler recorre el pas de dalt a baix, pronunciant discursos a dotze ciutats en onze dies. El 13 de mar, amb un 49% dels vots, Hindenburg guanya, per, al no obtenir la majoria absoluta, s necessari tornar a les urnes. A la segona volta del 10 d'abril el president s reelegit amb el 53% del vot popular, per el ms destacable s l'ascens de Hitler, que ha augmentat d'uns onze milions a tretze milions de vots, fet que representa passar d'un 30% a un 37% dels sufragis. Poc a poc es va desplegant un autntic culte a Hitler, un vertader Fhrer11 per cada vegada ms gent. Les eleccions del mes d'abril a diferents lnder, on els nazis augmenten considerablement, constitueixen un pas ms cap endavant, direcci a la consecuci del poder. El 30 de juny, Brning presenta la dimissi, forada per Hindenburg. Dies abans, la SA havia estat prohibida, arran de la confiscaci d'uns documents on es planifica una fulla de ruta en cas que els nazis donin un cop d'Estat arran d'un intent de cop comunista, fet que encara contribueix a augmentar ms la tensi entre la poblaci. Quan la prohibici s revocada, el 16 de juliol, la violncia es dispara i es succeeixen una srie d'aldarulls i autntiques batalles entre els nazis i els comunistes, que fan veure encara amb ms claredat que la situaci no t remei. Posteriorment es dissol el Reichstag i es convoquen eleccions pel 31 de juliol. Per a Goebbels, la clau est en
8 9 10 11 Gisevius, Hans Bernd, Adolf Hitler, Plaza & Jans, Barcelona, 1966, pg. 157. Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pgs. 473-480. Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pg. 494. La paraula Fhrer s l'equivalent alemany a lder, guia o cabdill.

desmarcar-se de l'actual Gabinet, dirigit pel catlic Franz von Papen.12 El mateix mes de juliol, Von Papen deposa el Govern socialdemcrata prussi i es nomena a s mateix comissari del Reich per a Prssia, acci que es pot qualificar com un autntic cop d'Estat. Pel que fa a les eleccions, aquestes representen un altre triomf pel NSDAP, que amb el 37'4% dels sufragis i 230 escons es converteix en el primer partit d'Alemanya. No obstant, la veritat s, com apunta Ian Kershaw, que el resultat s discret si s'analitza a curt pla, degut a que l'avan des de les eleccions presidencials de la primavera s nfim.13 Per la seva banda, Hindenburg no est disposat a entregar el poder a Hitler i es debat l'opci d'integrar-lo com a vicecanceller d'un Govern de coalici liderat per Von Papen, opci que s rebutjada immediatament pel lder nazi. El nou Reichstag es reuneix el 20 d'agost per constituir-se i elegir president a Hermann Gring, qui, ja des d'un primer moment mostra la seva disconformitat amb el canceller. El 12 de setembre t lloc la segona i darrera sessi, on els comunistes presenten una moci de censura contra el Govern que s recolzada per tota la Cambra. Von Papen intenta dissoldre el Reichstag, ja que est en possessi d'un poder signat per Hindenburg que l'autoritza a fer-ho, per Gring ho impedeix i la moci de censura queda aprovada.14 La segent convocatria electoral, fixada pel 6 de novembre, suposa un retrocs pel NSDAP, que descendeix a 196 escons per que igualment el converteixen en la primera fora del Reichstag. Malgrat les peticions d'empresaris a Hindenburg per nomenar canceller a Hitler, el president confia el Govern al general Kurt von Schleicher. El pas segueix convulsionant-se, amb una taxa d'atur que ronda el 30% de la poblaci activa15 i una violncia que cada cop s ms quotidiana. Von Schleicher, que havia sigut un hbil conspirador durant tot l'any, primer amb Hitler i desprs contra ell, durar poc al front de la Cancelleria. Quan el canceller intueix que es pot presentar una moci de censura contra ell, demana a Hindenburg que l'autoritzi a dissoldre el Reichstag i governar per decret, fet al que el president es nega. A la vegada, les intrigues entre Hitler, Von Papen i el cercle empresarial es multipliquen i el Gabinet Von Schleicher acaba a finals de gener. El president s favorable a nomenar Von Papen, per davant la insistncia del seu cercle ms proper, entre ells el seu fill Oskar von Hindenburg i el propi Von Papen, i la por a un possible cop d'Estat, el fan decantar-se finalment per Hitler. El 30 de gener, Hitler s nomenat canceller d'un Govern de coalici amb catlics i conservadors, on Franz von Papen esdev vicecanceller i on els nazis assumeixen poques carteres, per de cabdal importncia.16 Les primeres decisions importants de Hitler al capdavant del Govern van dirigides a guanyar-se la confiana dels grans dirigents econmics. Els terratinents, la majoria dels quals ja simpatitzaven amb ell abans d'arribar al poder, veuen amb bons
12 13 14 15 16 Reuth, Ralf, Goebbels. Una biografa, La Esfera de los Libros, Madrid, 2009, pg. 260. Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pg. 505. Manvell, Roger i Fraenkel, Heinrich, Goering, Libros del Atril, Barcelona, 2009, pgs. 91-92. Simpson, William, Hitler y Alemania, ob. cit., pg. 68. Els nazis que entren a formar part del Govern sn Wilhelm Frick i Hermann Gring. Frick assumeix el Ministeri de l'Interior, mentre que Gring esdev ministre sense cartera i ministre de l'Interior de Prssia.

ulls el nou canceller i les mesures econmiques i agrries desenvolupades pel seu ministre Alfred Hugenberg, com ara recolzar el preu del gra i fixar taxes elevades a les importacions. Els recels de l'empresariat i els cercles financers costen ms de fer desaparixer, en part degut a aquesta poltica agrria. El 20 de febrer, Hitler i Gring es reuneixen amb els grans empresaris industrials, dirigits per Gustav Krupp al capdavant de l'Associaci de la Indstria Alemanya del Reich. En un discurs de gaireb una hora i mitja de duraci, Hitler els tranquillitza, recolzant la propietat privada i assegurant-los que no hi haur cap tipus d'innovaci en el camp econmic, a la vegada que els remarca que una victria nacionalsocialista el 5 de mar s l'nica manera de frenar el comunisme. La campanya electoral arranca la nit del 10 de febrer amb un mting de Hitler al Sportpalast de Berln que s retransms en directe per rdio a tota Alemanya. Hitler condemna uns partits que han mentit al poble alemany, un sistema que ha enfonsat el pas i una democrcia parlamentria a la que s'ha de combatre i adverteix que l'nica manera de sortir de la crisi s fent un esfor conjunt entre tots. Avisa que s'ha de lluitar per a poder sobreviure i amenaa que no descansar fins veure eradicat el marxisme i els partits i forces que el recolzen. Ressalta tamb que s'educar els joves en les tradicions ancestrals, en un programa de ressorgiment nacional que no tolerar qualsevol atac contra la naci. Acaba demanant-li al poble que li doni quatre anys per portar a terme tot aix i que desprs jutgi i sentencii la seva actuaci, i si el veredicte popular no s satisfactori, ell no tindr problema en marxar del poder.17 Malgrat no aportar res concret, la combinaci d'exaltaci nacional i crtica del sistema poltic i el marxisme cala en bona part del poble alemany. La campanya es caracteritza tamb per una violncia sense precedents contra els adversaris poltics i una ferotge repressi als lnder controlats pels nacionalsocialistes, especialment ferotge a Prssia, sota la direcci de Gring, llavors ministre de l'Interior d'aquest land. Els jueus i els comunistes sn torturats i assassinats amb total impunitat i a la majoria dels lnder governats pel NSDAP es prohibeixen mtings i peridics socialdemcrates i comunistes. L'antimarxisme de bona part de la poblaci s un factor clau en l'ascens del nazisme. Hitler sap jugar aquesta basa i, mitjanant la propaganda, s'encarrega d'atemorir la gent amb l'amenaa d'una revolta comunista i d'advertir que l'nica manera d'evitar-ho s donant-li el vot a ell.18 El punt lgid d'aquesta campanya de violncia i manipulaci es dna pocs dies abans de la cita electoral, en un acte que a dia d'avui encara no est clar. La nit del 27 de febrer, Ernst Putzi Hanfstaengl, periodista i home proper a Hitler, comunica a Goebbels que el Reichstag est cremant-se. Quan aquest arriba acompanyat de Hitler es troben amb Gring, que est investigant el succs, i prompte arriba tamb Von Papen. La cpula nazi veu que s l'oportunitat ideal per culpar els comunistes ja que pocs dies abans, el 24 de febrer, s'havia registrat la seu del KPD, on la policia deia haver trobat material que incitava a la rebelli. La policia det el jove comunista holands Marinus
17 Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pgs. 609-610. 18 Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pg. 613.

10

van der Lubbe, qui confessa ser l'autor de l'incendi i haver-ho fet tot sol, en senyal de protesta contra el Govern i la situaci del pas. Malgrat que la policia inicialment creu la versi del jove holands, els jerarques nazis es refermen en la tesi de la conspiraci comunista.19 Hitler ho interpreta com una senyal del cel20 i des dels peridics Vlkischer Beobachter i Angriff es llancen soflames incendiries contra el comunisme, amb la doble intenci d'advertir del perill d'una imminent revoluci comunista i de justificar la repressi que es desencadenaria, ja que Gring posa la policia en estat d'alerta i aquella mateixa nit sn detinguts nombrosos socialistes, comunistes i intellectuals. Malgrat la clarividncia amb que els nazis acusen els comunistes, o potser degut a aquesta, la versi oficial es posa en dubte gaireb des del primer moment. Tot i no disposar de proves directes contra Gring, aquest est en el punt de mira des d'aquella mateixa nit. Els orgens de l'incendi mai s'investigaran a fons, ni tan sols als Judicis de Nuremberg, fet pel qual avui dia encara resten molts punts per aclarir, com ara fins quin punt va actuar Van der Lubbe per compte propi o si va sser realment el boc expiatori d'un dels mltiples delictes dels nazis. De qualsevol manera, Van der Lubbe ser jutjat, condemnat a mort i executat el 10 de gener del 1934. 21 Amb ell es jutjar tres comunistes blgars, que quedaran absolts al poder demostrar que no podien haver participat de l'incendi.22 Independentment de qui hi hagi al darrere, l'incendi dna l'argument necessari al Govern per actuar amb impunitat contra el marxisme. Hores desprs de l'incendi, el 28 de febrer, el president Hindenburg signa un decret llei d'emergncia, el Pla per a la Protecci del Poble i de l'Estat, que deroga tots els drets fonamentals i llibertats, entre elles les d'expressi, premsa, associaci i la inviolabilitat de les comunicacions, sotmet l'autonomia dels diferents lnder al Govern del Reich i amplia el camp d'acci de la pena de mort.23 Malgrat tot el que comporta, aquest decret llei no compta amb cap tipus d'oposici, degut en bona part a que gran part de la poblaci s cada vegada ms adepta
19 El relat dels esdeveniments es pot consultar a: Manvell, Roger i Fraenkel, Heinrich, Goering, ob. cit., pgs. 107 i segents; Reuth, Ralf, Goebbels. Una biografa, ob. cit., pgs. 301 i segents; Gisevius, Hans Bernd, Adolf Hitler, ob. cit., pgs. 227 i segents; Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pgs. 613 i segents. 20 Manvell, Roger i Fraenkel, Heinrich, Goering, ob. cit., pg. 110. 21 L'any 1981, la causa contra Marinus van der Lubbe s revisada i la sentncia revocada per un tribunal del Berln Occidental, sota l'argument que s'havia tractat d'una operaci de bandera falsa del NSDAP, amb l'objectiu d'incrementar la pressi contra els comunistes i obtenir plens poders per actuar contra ells. Van der Lubbe s declarat no culpable, sota l'argument que es tractava nicament d'un boc expiatori. L'anullaci de la condemna i la no culpabilitat de Van der Lubbe sn ratificades definitivament per un tribunal l'any 2008, en virtut d'una llei del 1998 que permet la rehabilitaci d'alguns condemnats durant el Tercer Reich. 22 Un fragment de l'enfrontament entre Gring i l'acusat Georgi Dimitroff durant el judici es pot consultar a: Manvell, Roger i Fraenkel, Heinrich, Goering, pgs. 114-115. 23 Gisevius, Hans Bernd, Adolf Hitler, ob. cit., pgs. 233-235; Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pgs. 616617. Tant Gisevius com Kershaw defensen que l'esborrany del decret llei no s'ha redactat d'urgncia les hores posteriors a l'incendi del Reichstag, sin que ja existia total o parcialment i que ara noms s qesti de treure'l del calaix i retocar-lo. Kershaw apunta que potser data de l'estiu anterior, quan Von Papen dna el cop d'Estat a Prssia.

11

a la teoria de la gran conspiraci comunista. Si hem de fer cas a Gring, aquests sn els inicis de la Gestapo, la temuda Policia Secreta de l'Estat, reconeguda oficialment a finals d'abril i que exerceix el ms absolut terror fins els darrers dies del Tercer Reich.24 Les eleccions del 5 de mar atorguen als nazis el 43'9% dels vots, que els garanteixen 288 escons dels 647. El Zentrum es fa amb un 11'2% i els nacionalistes obtenen el 8%. Malgrat tot el que havia succet durant la campanya electoral, els socialdemcrates i comunistes aconsegueixen un 18'3% i 12'3%, respectivament. El gloris triomf25 que Goebbels esperava s realment menys espectacular del que desprs publicitar, ja que Hitler albergava l'esperana d'obtenir la majoria absoluta pel partit i no haver de dependre de ning ms. Per aquest estret marge que l'aparta de la majoria absoluta l'obliga a dependre dels conservadors, si ms no durant els compassos inicials del seu Govern. Com explica Kershaw, els nazis es beneficien d'una participaci massiva, rcord, d'un 88%. Al tpic recolzament del que ja gaudia a les zones protestants, s'ha de sumar un avan important obtingut a regions majoritriament catliques com la Baixa Baviera, on es passa d'un 18'5% el novembre del 1932 a un 39'2%, solament quatre mesos desprs.26 Un dels primers objectius de Hitler a nivell intern s fer-se amb el control poltic del pas sencer. Per a tal finalitat s necessari fer-se amb el control dels lnder governats per altres partits, fet que s'aconseguir mitjanant les Lleis de Coordinaci dels Lnder amb el Reich que es promulguen el 31 de mar i el 7 d'abril. Poc a poc, tots i cadascun dels lnder queden sota el poder nazi, comenant per la ciutat lliure d'Hamburg, on ja s'inicia abans de les eleccions, fins arribar al land de Baviera27, el ms gran desprs de Prssia. La violncia s una constant i les queixes que es produeixen arran del vandalisme, moltes vegades contra estrangers, obliguen Hitler a demanar moderaci als seus homes, fet que no altera gaire la realitat del moment, on la violncia s cada vegada ms indiscriminada i generalitzada. El 22 de mar s'obre a Dachau, prop de Munic, el primer camp de concentraci, amb una capacitat per albergar 5.000 reclusos, majoritriament comunistes, tot i que ning est exempt d'sser empresonat. La seva aparici es publica obertament, ja que es pretn que tingui un efecte dissuasiu entre la poblaci.28 La propaganda, ja sigui mitjanant discursos, premsa o rdio, i tamb aplicant la ms selectiva censura, s un dels principals pilars sobre els que es mant el rgim, controlada per Goebbels en la seva condici de ministre de Propaganda.
24 Una declaraci de Gring a aquest respecte es pot consultar a: Manvell, Roger i Fraenkel, Heinrich, Goering, pgs. 106-107. 25 Reuth, Ralf, Goebbels. Una biografa, ob. cit., pg. 307. 26 Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pg. 620. 27 La importncia que Hitler li dna a Baviera es nota amb els homes que situa als llocs clau de l'Administraci i la policia. Heinrich Himmler, comandant de la policia de Munic; Reinhard Heydrich, cap de la Policia Poltica de Baviera; Hans Frank, ministre de Justcia; Adolf Wagner, ministre de l'Interior; Ernst Rhm, comissari de l'Estat sense cartera. 28 La nota de l'obertura del camp publicada al Vlkischer Beobachter el 21/03/1933 es pot consultar a: Simpson, William, Hitler y Alemania, ob. cit., pgs. 99-100.

12

Un dels principals passos cap a la consecuci de l'estat totalitari es dna el dia segent, 23 de mar. Reunit el Reichstag en sessi plenria a l'pera Kroll de Berln, Hitler sollicita als diputats plens poders per actuar amb total llibertat al front del Govern, en forma de Llei d'Habilitaci. Enmig d'un ambient ttric i amenaador pels seus adversaris, amb una esvstica imponent dominant la cambra i membres armats de la SS i la SA vigilant les entrades al recinte, Hitler esbossa el seu programa en uns termes molt ambigus i amples.29 Aquest programa defensa una renovaci moral de la societat, on ser fonamental l'educaci, i el respecte ntegre del cristianisme. La justcia s'haur d'adaptar a les necessitats del moment i la societat i l'empresariat haur d'involucrar-se ms en el servei al poble alemany. Els principals objectius econmics aborden l'eliminaci de l'atur, el manteniment de la moneda i la millora de les condicions dels camperols. Al seu discurs tamb hi ha lloc per lloar l'Exrcit, al que adverteix que no l'augmentar en nombre ni en material si la resta d'Europa inicia un procs de desarmament. Pel que fa a la poltica institucional referma la seva intenci de mantenir intactes la posici, competncies i drets dels diferents lnder, la Presidncia del Reich i el Reischstag, aix com la relaci de l'Estat amb l'Esglsia. Hitler deixa clar a l'auditori que estan reunits simplement per trmit, ja que el seu programa es podria aplicar igualment sense haver convocat el Reichstag. 30 Especifica tamb que ell est disposat a treballar amb tots aquells que es comprometin amb Alemanya, comparteixin o no els seus postulats, per mai ho far amb la socialdemocrcia. En absncia dels diputats comunistes, molts dels quals sn detinguts arran de l'incendi del 27 de febrer, els nazis ja es troben amb majoria, per per aprovar la Llei d'Habilitaci es necessita el suport de dos teros del Reichstag. El Zentrum recolza el projecte nazi, degut en part a les garanties de Hitler de respectar la legalitat i en part per l'efecte intimidatori ocasionat pels membres de la SS i la SA. Amb els vots favorables dels nazis i el Zentrum i els oposats dels socialdemcrates, la Llei d'Habilitaci s'aprova amb un resultat de 441 vots a favor i 94 en contra, entrant en vigor el dia segent. El Zentrum s clau en aquest procs, ja que el seu sotmetiment ajuda a eliminar tots els impediments legals que podrien haver separat Hitler del poder absolut. Prefereixen creure les promeses de Hitler, o b cedir al seu xantatge, i votar a favor d'una llei que, un cop aprovada, ja no necessitar el Reichstag ni els seus partits per a res. I tampoc s'ha d'obviar el fet que, desprs de la rplica de Hitler al socialdemcrata Wels, el futur dels socialdemcrates s molt incert i ning s'aventura a presagiar-li res de bo.31 Amb un parell de mesos, desapareix qualsevol tipus d'oposici poltica. Amb els comunistes fora de la llei, els principals socialdemcrates marxen a l'exili a Praga a mitjans de maig. El Partit Nacional-Popular Alemany, soci de coalici de Hitler capitula a final de juny i Hugenberg abandona el Gabinet. El Zentrum es dissol el 5 de juliol, una setmana abans de l'aparici d'una llei que prohibeix la formaci de nous partits i deixa el NSDAP com l'nic partit poltic legal. El Tercer Reich ja ha arribat.

29 La Llei d'Habilitaci es pot consultar a: Simpson, William, Hitler y Alemania, ob. cit., pg. 96, tot i que ell l'enuncia amb el nom d'Acta de Capacitaciones. 30 Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pg. 629. 31 Gisevius, Hans Bernd, Adolf Hitler, ob. cit., pg. 243.

13

El 14 d'octubre Alemanya surt de la Societat de Nacions. A la primavera ja es contempla la possibilitat de crear un gran Exrcit de 600.000 homes, desestimant la demanda angle-francesa de deixar-lo en 300.000. Si les potncies democrtiques no ho accepten, o no accepten un rearmament alemany, el pas haur d'abandonar les converses de desarmament i la Societat de Nacions. Les converses estan estancades, ja que Alemanya no est disposada a quedar-se en inferioritat militar respecte de la resta. El 28 d'abril, el Regne Unit concedeix el dret d'un Exrcit de 200.000 homes, per exigeix la prohibici de totes les organitzacions paramilitars. Malgrat la reacci negativa de part dels ministres, entre ells els responsables respectius de l'Exrcit i Afers Exteriors, Werner von Blomberg i Konstantin von Neurath, Hitler es mostra caut. El 17 de maig es dirigeix al Reichstag en un discurs marcat per una lnia pacifista, on afirma que respecta els drets nacionals d'altres pobles, rebutja el concepte de germanitzaci i est disposat a renunciar a les armes d'agressi si uns altres pasos segueixen la mateixa direcci. No obstant, creu que si algunes potncies imposen un comproms de desarmament, noms es fa amb la idea d'obligar-lo a abandonar les conversacions de desarmament i deixa caure que seria molt dur per a ell continuar dins la Societat de Nacions en segons quines condicions. Aquest discurs estimula la vena patritica dels diputats alemanys. Per la postura inflexible sobre el rearmament alemany que mostren els britnics a principis d'octubre decideix Hitler a abandonar la Societat de Nacions, ja que li ser fcil interpretar el paper de vctima. El 13 d'octubre s'informa els ministres de la sortida de la Societat de Nacions, la dissoluci del Reichstag, la convocatria d'eleccions pel 12 de novembre i la convocatria d'un plebiscit el 5 de mar on el poble alemany decidir si est d'acord o no amb la poltica de pau del seu canceller. La sortida de la Societat de Nacions causa estupor i indignaci a Europa. Es paralitzen les converses sobre desarmament i s'arriba fins i tot a demanar sancions i accions militars contra Alemanya que es concreten en res, fet que confirma la posici d'alguns jerarques nazis que veien la permanncia dintre l'organitzaci com poc ms que una prdua de temps.32 El poble alemany es posa del costat de Hitler, recolzant-lo amb un 92'1% a una convocatria electoral on noms concorren els nazis i amb un 95'1% a un plebiscit on no s'ha de descartar algun tipus de manipulaci electoral. De totes formes, per, s innegable que Hitler compta amb un suport real dintre del pas. La primera gran crisi del rgim esclata el 1934. Rhm vol que la SA es converteixi en l'nic i autntic Exrcit revolucionari, amb ell al capdavant. Per l'actitud violenta de les seves tropes agrada cada vegada menys, tant dintre d'Alemanya com a l'estranger. Els enemics que Rhm acumula dintre l'Administraci, l'Exrcit i la SS, comenant per Gring i Himmler, van escampant rumors i acumulant proves contra ell i els seus homes, que van des de les prctiques homosexuals del propi Rhm fins l'emmagatzemament d'armes portades de Blgica. 33 Hitler, per la seva part, vol acabar amb l'oposici que encara li queda, ja que vol aconseguir tot el poder sense grans problemes quan mori Hindenburg. El 17 de juny del 1934, el vicecanceller Von Papen pronuncia un discurs a la Universitat de Marburg, on critica la poltica de Hitler, en el
32 Reuth, Ralf, Goebbels. Una biografa, ob. cit., pg. 344. 33 Manvell, Roger i Fraenkel, Heinrich, Goering, ob. cit., pg. 142.

14

que es converteix en l'ltim discurs pblic de rebuig al Govern. Hitler no est disposat a tolerar discrepncies en pblic, aix que es planteja acabar definitivament amb els dissidents mitjanant la invenci d'una conspiraci contra el Govern. L'operaci dissenyada per acabar amb aquesta oposici rep el nom en clau d'operaci colibr, tot i que ha passat a la Histria amb el nom de la nit dels ganivets llargs. La matinada del dissabte 30 de juny, Hitler vola de Bonn a Munic, a la seu del Ministeri de l'Interior de Baviera, on destitueix els comandaments locals de la SA. Acte seguit, amb Goebbels i un destacament d'homes de la SS, es desplaa a Bad Wiessee, a la riba del llac Tegernsee, a Baviera, on havia acordat amb Rhm una reuni. Una vegada Hitler arriba a l'hotel on s'allotja Rhm, aquest i la cpula de la SA sn detinguts per la SS i traslladats a la pres de Stadelheim, on seran executats. Rhm morir el dia segent, desprs d'haver-se negat a sucidar-se. La segona part de l'operaci comena a Berln, una vegada Gring ha rebut una llista amb elements desafectes al rgim que la Gestapo i la SS han d'eliminar. A la capital alemanya cauen els principals dirigents de la SA prussiana, aix com Gregor Strasser, antic collaborador estret de Hitler i ara un dels seus principals opositors, l'ex canceller Von Schleicher, el general de divisi Ferdinand von Bredow, el conservador Edgar Jung, el catlic Erich Klausener, el secretari de Von Papen, Herbert von Bose, entre d'altres. La tarda del mateix dia 30, mentre la matana continua, Gring compareix davant els mitjans de comunicaci i anuncia el descobriment i posterior repressi d'un complot encapalat per Rhm i la SA. El dilluns 2 de juliol es donen les ordres pertinents a les diferents comissaries de policia per a la destrucci de tots els documents referents a les activitats dels dos darrers dies, fet que fa impossible fixar amb exactitud el nombre de vctimes de la nit dels ganivets llargs, 34 per els que s'han conservat parlen d'un mnim de vuitanta-cinc vctimes, dels que noms uns cinquanta pertanyerien a la SA. No seria descartable, per, que el nombre real s'elevs fins gaireb els dos-cents morts. 35 La resta de la SA s depurada sota la direcci del nou responsable, Viktor Lutze, i al cap d'un any l'organitzaci ja ha quedat reduda a un 40% de la seva dimensi. Malgrat l'estupefacci que aquesta matana causa a l'exterior, dins d'Alemanya es dna per bona la versi del Govern que diu que tot es tractava d'una conspiraci que s'havia descobert i era necessari eliminar d'immediat. El 13 de juliol, Hitler es dirigeix al Reichstag per assumir la seva responsabilitat en la massacre, per per defensar la seva decisi. Sn molts els alemanys que aplaudeixen la capacitat d'acci del seu canceller, enmig d'un marc on cada vegada ms s'accepta la violncia, a costa de destruir la legalitat. El mat del 2 d'agost, Hindenburg mor. El dia abans, tots els ministres del Gabinet havien signat una llei que establia que, quan el cap de l'Estat mors, el crrec de president del Reich quedaria lligat al de canceller, argunt que el ttol de president anava lligat nicament a la importncia de Hindenburg. Hitler hauria d'sser tractat a partir de llavors com a Fhrer i canceller del Reich. Aquesta nova condici de cap de l'Estat el converteix tamb en cap de les Forces Armades i el mateix dia 2, tots els oficials i

34 Maracin, Paul, La noche de los cuchillos largos, La Esfera de los Libros, Madrid, 2010, pg. 138. 35 Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pg. 691.

15

soldats dels tres braos militars li juren fidelitat. Hitler ja concentra tots els poders en la seva persona.

Aqu finalitza el captol dedicat a l'Alemanya nazi. L'escalada de violncia i atrocitats a nivell intern continuar fins el final del Tercer Reich. Hi ha moltes obres i molt bones que parlen de la seva poltica antisemita i moltes altres que ho fan sobre la poltica exterior. L'objectiu d'aquest captol era contextualitzar l'ascens de Hitler al poder i analitzar els primers compassos del rgim nacionalsocialista. Igualment, el paper que juga en el panorama internacional s perfectament conegut. La pregunta que resta fer-se s la segent: es podia haver evitat l'ascens de Hitler al poder? La resposta s s. Per per evitar-ho hagus fet falta una autntica democrcia. s molt fcil afirmar que Hitler va acabar amb la democrcia. Per, vertaderament Alemanya era un sistema democrtic el 1933? Les veus que afirmen que s es basen en el fet que Hitler va guanyar unes eleccions, cosa innegable. La pregunta que ens haurem de fer s: van sser unes eleccions lliures? Testimonis com el de Hans Bernd Gisevius,36 malgrat poder considerar-se de vegades subjectiu, demostren que l'Alemanya de principis de la dcada del 1930 no era un Estat democrtic. En la mateixa lnia es mou Sebastian Haffner, pseudnim de Raimund Pretzel, quan diu que la Repblica estava acabada ja abans del seu primer xit important el setembre del 1930.37 Igualment concs s Ian Kershaw quan apunta que l'accs de Hitler al poder s'hagus pogut evitar si Hindenburg hagus perms al canceller Kurt von Schleicher dissoldre el Reichstag per un perode superior a seixanta dies i governar mitjanant decrets.38 s difcil predir que hagus pogut passat al NSDAP si no hagus pogut entrar a governar durant uns mesos, per s'accedeix a la Cancelleria grcies en bona mesura a la debilitat d'un anci president massa donat a caminar pel lmit constitucional, autoritzant cancellers a governar per decret o destituint-los quan el seu cercle ntim ho desitja, i a l'error de clcul d'una classe poltica que infravalora Hitler, pensant que s noms un agitador o una titella que ells poden controlar sense gaire dificultat. Una vegada es donen compte del seu error, ja s massa tard.

36 Gisevius, Hans Bernd, Adolf Hitler, ob. cit. 37 Haffner, Sebastian, Anotaciones sobre Hitler, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2002, pg. 69. 38 Kershaw, Ian, Hitler, ob. cit., pg. 574.

16

CAPTOL 2

ALEMANYA A LA PREMSA ESPANYOLA

Com s'ha pogut apreciar al captol anterior, Hitler s el personatge del moment i els esdeveniments que tenen lloc a Alemanya sn seguits amb inters a la resta d'Europa. Espanya no s una excepci i la premsa del pas tamb es fa ress de tot el que passa al pas germnic. Per observar aquest seguiment he escollit algunes de les publicacions ms significatives del perode, de totes les tendncies, monrquiques o republicanes. Pel que fa a les publicacions de dretes, aquestes acostumen a sser generalment monrquiques i catliques. El Debate (1911-1936) s un diari madrileny d'ideologia catlica i conservadora, controlat per l'Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas amb ngel Herrera Oria de director fins el 1933. s un dels principals diaris de la dreta durant la Repblica i, particularment, el principal exponent dels partits de la dreta catlica Accin Popular i la CEDA. Accin Espaola (1931-1936), revista monrquica, catlica i tamb propera a la CEDA, ataca sistemtica i virulentament la Repblica i entre els seus collaboradors destaquen Jos Calvo Sotelo, Ramiro Ledesma Ramos i Ramiro de Maeztu. La poca (1849-1936) s el principal rgan dels monrquics alfonsins, mentre que El Siglo Futuro (1875-1936) s el mxim representant de l'integrisme catlic durant la Repblica. Pel que fa a l'esquerra, trobem publicacions clarament republicanes i d'altres que eren monrquiques en els seus orgens. El Heraldo de Madrid (1890-1939), proper durant molts anys al Partit Liberal, abans de la proclamaci de la Repblica ja comena a discrepar dels monrquics i durant el nou rgim s un dels principals defensors dels partits republicans d'esquerra, essent un dels diaris amb ms tirada d'Espanya durant la dcada del 1930. Luz (1932-1934), Diario de la Repblica, vespert i proper en els seus inicis a l'Agrupacin al Servicio de la Repblica, acaba convertit en l'rgan principal de la facci republicana de Manuel Azaa. El Sol (1917-1939), diari important dintre la premsa madrilenya i fundat per Nicols de Urgoiti, a partir del 1932 es converteix en un diari clarament republic. La Voz (1920-1939), diari tamb madrileny vespert editat per la mateixa empresa que El Sol, gaudeix d'una gran
17

difusi sota la direcci de Fabin Vidal, pseudnim d'Enrique Fajardo. Finalment, La Libertad (1919-1939) s un diari republic amb ampla tirada i vinculat al banquer Juan March durant els inicis del nou rgim. El primer gran esdeveniment que cobreix la premsa de la Repblica s l'elecci a la Presidncia del Reichstag, el 13 de mar i el 10 d'abril del 1932, fent-se ress de la campanya electoral, marcada per la violncia, i del panorama que es dibuixa posteriorment a Alemanya. Malgrat sser Hindenburg un militar monrquic i profundament conservador, les publicacions d'esquerres i republicanes analitzades es mostren ms favorables cap ell que cap els nazis i s vist com el candidat de tots els alemanys, idoni per mantenir l'ordre al pas. La reelecci del president s'interpreta positivament, per preocupa el futur alemany, degut als 13 milions de vots que aconsegueix el nacionalsocialisme. Accin Espaola respecta Hindenburg per tot el que ha significat per Alemanya, per anuncia que Hitler s l'escollit per continuar la seva obra el dia de dem,39 mentre que El Debate, com b explicita Mercedes Semolinos en la seva acurada investigaci, es limita poc ms que a atacar la Constituci de Weimar.40 El Siglo Futuro, per la seva banda, remarca l'ascens de Hitler, amb ms de tretze milions de vots obtinguts.41 Els republicans tamb remarquen l'ascens del lder nazi, per amb uns matisos de preocupaci i rebuig, com s el cas del Heraldo de Madrid, que titula que Alemania no quiere ser fascista.42 L'accs de Hitler a la Cancelleria del Reich, el 30 de gener del 1933, s vist amb entusiasme per la premsa conservadora espanyola, i la seva figura s enaltida: Hoy ha sido un da trascendental en la historia de Alemania, podem llegir a El Debate. 43 Mentre Accin Espaola nega que el nou Govern representi qualsevol tipus d'extremisme, El Siglo Futuro es fa ress del clima de tensi que es viu al pas. 44 La premsa d'esquerres no comparteix la visi dels seus collegues conservadors, per, generalment, es centren en analitzar la relaci de Hitler amb els poders que hi han darrere el seu Govern, l'Exrcit i el gran capital, ms que en interpretar el nou canceller

39 Hurtado de Zaldvar, Javier, Las elecciones presidenciales en Alemania , Accin Espaola, n 9, (16/04/1932), pg. 308. 40 Semolinos, Mercedes, Hitler y la prensa de la II Repblica espaola , Centro de Investigaciones Sociolgicas: Siglo XXI, Madrid, 1985, pgs. 17-22. 41 Editoral, Hitler obtiene ms de trece millones de sufragios, El Siglo Futuro, (11/04/1932), pg. 2. 42 Editorial, Alemania no quiere ser fascista, El Heraldo de Madrid, (12/04/1932), pg. 1. Editorial, El triunfo de Hindenburg, Luz, (11/04/1932), pg. 1. Editorial, Hindenburg es reelegido presidente. Pero Hitler obtuvo trece millones de votos , La Libertad, (12/04/1932), pg. 3. 43 Bermdez de Caete, El gobierno alemn presidido por el jefe de los racistas , El Debate, (31/01/1933), dins Semolinos, Mercedes, Hitler y la prensa de la II Repblica, ob. cit., pg. 152. 44 Editorial, Un ayudante y un jefe de polica hitlerianos muertos por los comunistas , El Siglo Futuro, (31/01/1933), pg. 6. Vign, Jorge. Canciller, al fin!, Accin Espaola, n 22, (01/02/1933), pgs. 413-414.

18

com una figura poltica de llarg recorregut. La Voz parla fins i tot d'un complot per evitar que l'antic canceller, Franz von Papen, torni a ocupar el crrec.45 Un cop a la Cancelleria, Hitler es veu amb l'obligaci de convocar eleccions pel 5 de mar, per tal de mantenir les aparences de legalitat, considerant que aquestes permetran aconseguir els diputats que li falten a la coalici governamental. La campanya es caracteritza per la crispaci, la violncia i l'arbitrarietat sistemtica, ja que, per evitar sorpreses, Hitler tanca les seus dels partits d'esquerres i prohibeix els seus mtings.46 L'incendi del Reichstag, el 27 de febrer, i les conseqncies que d'aquest fet es deriven, s'analitzen a la premsa espanyola des de dos punts de vista. Mentre que els conservadors condemnen l'acci sense dubtar de la veracitat de la versi oficial,47 les publicacions republicanes dubten d'aquesta i mostren clara preocupaci per les restriccions a la premsa, els atacs als jueus i pel que pot succeir amb posterioritat. Des de La Libertad, Ramn J. Sender apunta clarament als nazis com a responsables, ja que necessitaven un pretext per acabar amb la premsa opositora i per comenar a desenvolupar el programa feixista.48 Una cosa semblant fa el Heraldo de Madrid, que mostra a la portada una foto de l'holands Marinus van der Lubbe sota el titular El incendiario que Hitler necesitaba.49 Arran la victria del 5 de mar, la premsa conservadora no escatima en elogis cap els nazis, ja que consideren la seva victria una bona notcia. Jorge Vign, d'Accin Espaola, abans de les eleccions, ja porta a terme una sonora apologia de la seva poltica.50 El Siglo Futuro, catlic i tradicionalista, considera que aquest perode que ara s'obre li ha de servir al nou canceller per salvar el pas del marxisme i remarca tamb els bons resultats que ha tret el Zentrum. 51 La Llei d'Habilitaci s ben vista pels conservadors, ja que els confirma la idea que Hitler emprar els nous poders que ha rebut en detriment dels comunistes i jueus i enfortir el rgim feixista. Accin Espaola remarca que des del Vatic es confia que Alemanya esdevindr un slid pilar front el comunisme i considera que tot el mn s un muro de lamentaciones para los hijos de Israel, alhora que critica la premsa mundial que, sempre segons la seva opini, es troba al servei dels jueus i ha comenat una campanya de desprestigi contra el rgim

45 Corresponsal, Hitler ha formado Gobierno con Von Papen y Hugenberg , El Sol, (31/01/1933), pg. 1 Editorial, Fascistas y catlicos, Luz, (31/01/1933), pg. 5. Editorial, La poltica alemana por dentro, La Voz (08/02/1933), pg. 8. 46 Editorial, La polica clausura la sede central del Partido Comunista. Un comisario para Oldenburgo, La Voz, (25/02/1933), pg. 5. 47 Editorial, Los comunistas pegan fuego al Palacio del Parlamento alemn , El Siglo Futuro, (28/02/1933), pg. 3. Editorial, Las prdidas se calculan en varios millones de marcos, La poca, (01/03/1933), pg. 1. 48 Sender, Ramn J., El incendio del Reichstag, La Libertad, (04/03/1933), pg. 1. 49 Editorial, El incendiario que Hitler necesitaba, El Heraldo de Madrid, (06/03/1933), pg. 1. 50 Editorial, Las elecciones generales en Alemania, La poca, (06/03/1933), pg. 1. Vign, Jorge, Hitler en el Poder, Accin Espaola, n 24, (01/03/1933), pgs. 637-638. 51 Editorial, El Gobierno alemn obtiene en las elecciones un triunfo definitivo, El Siglo Futuro, (06/03/1933), pg. 3.

19

nazi.52 El pensament general el pot sintetitzar l'afirmaci de Bermdez de Caete, a El Debate: Ya no ser el pueblo quien mande en el gobierno, sino el gobierno el que dirija al pueblo.53 Per la seva banda, la premsa republicana d'esquerres remarca el carcter poc democrtic que han tingut les eleccions, realitzades sota un ambient al que qualifica de terrorista,54 i veu amb preocupaci les primeres mesures d'ordre interior que est aplicant el Govern. La Libertad, incideix en la manipulaci i falta d'independncia que comena a patir la premsa alemanya. 55 La matana de la cpula de la SA i els principals opositors a Hitler, la nit dels ganivets llargs, de l'estiu del 1934, s vista amb preocupaci per la premsa republicana. La Voz arriba a plantejar-se si tot s una farsa com l'incendi del Reichstag. 56 Per la seva part,Accin Espaola li dedica un extens article on es veu un Jorge Vign convenut d'una conspiraci, que enllaa amb les pbliques desavinences amb el rgim nazi. Fins i tot afirma sentir-se temptat de comparar el procediment de Hitler amb les actuacions d'algun Govern espanyol republic.57 El president Hindenburg era l'nic que separava Hitler del poder absolut, tot i que ja s'ha vist al captol anterior que l'anci militar gaireb no tenia cap tipus d'ascendent sobre el lder nazi. La seva mort s interpretada per la premsa republicana com el cop definitiu pel sistema de Weimar, ja que Hitler passar a concentrar en ell mateix tots els poders. La conclusi que es treu s que ja no hi ha res que impedeixi els nazis establir un autntic rgim dictatorial. El Heraldo de Madrid i La Libertad consideren la concentraci de poders com una jugada fosca elaborada pels jerarques nazis.58 Per la seva part, La Voz recull les valoracions dels francesos al respecte, que consideren l'acci de Hitler un autntic cop d'Estat. 59 Destaca tamb Luz, que recull un manifest del Govern nazi, on s'elogia la personalitat de Hindenburg i s'incideix en que ell va obrir les portes del poder al NSDAP. 60 Pel que fa a la premsa conservadora,
52 Vign, Jorge, Das dritte Reich, Accin Espaola, n 26, (01/04/1933), pgs. 197-198. 53 Bermdez de Caete, Se pedirn al Reichstag poderes para cuatro aos, El Debate, (21/03/1933), dins Semolinos, Mercedes, Hitler y la prensa de la II Repblica espaola, ob. cit., pg. 196. 54 Editorial, En las elecciones bajo la presin del terrorismo, Hitler y sus aliados consiguen la mayora absoluta, Luz (06/03/1933), pgs. 7 i 12. 55 Editorial, Hitler expone el programa gubernamental y pide, entre pretendidas protestas de que no se propone anular absolutamente al Reichstag, los poderes excepcionales, que le son concedidos , El Heraldo de Madrid, (24/03/1933), pg. 3. Editorial, Goering dice que Thaelmann sigue preso y goza de buena salud, La Voz, (24/03/1933), pg. 8. Editorial, La Prensa de Hitler, La Libertad, (24/03/1933), pg. 1. 56 Editorial, Despus de la represin hitleriana, Luz, (04/07/1934), pgs. 8-9. Editorial, Hitler y sus ministros acuerdan declarar legales los fusilamientos sin formacin de causa , La Voz, (04/07/1934), pg. 5. 57 Vign, Jorge, Sangre de nibelungos, Accin Espaola, n 56-57, (01/07/1934), pgs. 286-297. 58 Editorial, Hitler, dueo absoluto del pueblo alemn, El Heraldo de Madrid, (04/08/1934), pg. 3. Editorial, Hitler prepara la ficcin de un plebiscito para erigirse seor de Alemani a, La Libertad, (04(08/1934), pg. 10. 59 Editorial, Hitler, sucesor de Hindenburg, La Voz, (03/08/1934), pg. 5. 60 Editorial, Un manifiesto del Gobierno de la nacin elogiando la personalidad de Hindenburg: l abri las puertas del Reich al movimiento nacionalsocialista, Luz, (04/08/1934), pg. 4.

20

El Siglo Futuro ressalta la figura del difunt, al que qualifica de gran soldat, i La poca recull una nova llei aprovada que atorga a Hitler els poders i atribucions de les que gaudia el president,61 per sense mostrar la ms mnima preocupaci sobre futurs esdeveniments que puguin tenir lloc a Alemanya.

En conclusi, no fa falta dir que hi ha maneres molt diferents de donar una mateixa notcia. Tot i que he acotat les notcies nicament als esdeveniments ms importants ocorreguts durant els primers passos del nazisme, les notcies sobre Alemanya sn innombrables. El que interessa remarcar s la presncia constant que t Hitler a la premsa espanyola, independentment de quina sigui la seva tendncia. Els peridics republicans i d'esquerres tendeixen a criticar la seva manera de fer poltica i, quan ja est al poder, la seva acci de Govern. Per la seva banda, la premsa conservadora, monrquica i propera al feixisme, bviament, recolza gaireb tot el que t a veure amb ell. La premsa juga un paper important, ja que t molt poder per arribar a la gent i influir-hi d'una manera o altra. Com s'ha pogut veure, durant els anys que la Repblica t vigncia a Espanya, la imatge de Hitler s constantment present.

61 Isaba, Marcos de, Hindenburg, el buen soldado, El Siglo Futuro, (03/08/1934), pg. 1. Editorial, Hitler renuncia al ttulo de Presidente del Reich, La poca, (03/08/1934), pg. 2.

21

CAPTOL 3

ITLIA: AQU COMENA TOT

Itlia mereix un captol apart, degut a que s aqu on naix el feixisme. Benito Amilcare Andrea Mussolini, el Duce, nascut a Dovia di Predappio el 1883, s el personatge que regir el dest d'Itlia durant poc ms de dues dcades. Militant socialista, mestre i periodista, director del peridic Avanti! i fundador de Il Popolo d'Italia, participa a la Primera Guerra Mundial. Finalitzat el conflicte, i expulsat del Partit Socialista, funda a Itlia els Fasci Italiani di Combattimento, mescla d'antics socialistes, nacionalistes, sindicalistes i ex-combatents de guerra. L'avanat estat de descomposici del pas i la societat el porten al capdavant del Govern, mitjanant la Marxa sobre Roma, el 1922. Mussolini establir un Govern de tall feixista i totalitari, mantenint-se al poder gaireb indefinidament fins la seva mort, el 1945.

Per a Itlia, la Primera Guerra Mundial deixa un balan de 600.000 morts i 950.000 ferits, una lira considerablement devaluada, un deute estatal de ms de 83.000 milions i un augment escandals dels preus.62 Al costat dels ex-combatents, que quan tornen al pas es troben sense treball, hi ha tamb la figura dels taurons, 63 s a dir, aquells que s'han fet rics durant el conflicte grcies a no haver-hi participat. Aquests excombatents surten al carrer, provocant aldarulls i enfrontant-se a la policia i els soldats. La tensi social augmenta, aix com la corrupci i, fins i tot, l'Esglsia reclama millores. A tot aix s'ha d'afegir la sensaci generalitzada que les potncies vencedores del conflicte no s'han portat b amb Itlia i es parla d'humiliaci, d'haver lluitat per res i de victria mutilada. La primera associaci d'ex-combatents, els Arditi, apareix el gener del 1919, a Mil, fundada per Mario Carli, i el ms segent ja apareixen uns vint Fasci di Combattimento, associacions d'ex-combatents, arreu de la geografia italiana. El 23 de mar del 1919, ex-combatents, futuristes,64 republicans, revolucionaris, socialistes i sindicalistes descontents de tota Itlia es reuneixen a la Piazza San Sepolcro de Mil, on
62 Lujn, Nstor i Bettonica, Luis, ... Y Mussolini cre el fascismo. Plaza & Jans, Barcelona, 1974, pg. 41. 63 Guichonnet, Paul, Mussolini y el fascismo, Oikos-Tau, Barcelona, 1970, pg. 34.

22

es dissenyen les principals directrius per organitzar un moviment a escala nacional, naixent d'aquesta manera els Fasci Italiani di Combattimento. La paraula fascio, literalment feix, en sentit figurat significa lliga i constitueix una tradici italiana del llat fasces, smbol de l'autoritat republicana a l'antiga Roma, que simbolitzava la fora mitjanant la unitat. El programa feixista, esbossat a la Piazza San Sepolcro, conjuga una srie de reformes sociopoltiques de caire progressista amb un nacionalisme exacerbat i uns clars principis expansionistes i imperialistes, que comprenen les reivindicacions sobre la ciutat de Fiume i la costa de Dalmcia. Ben aviat comencen a destacar al costat de Mussolini noms com el poeta Gabriele D'Annunzio, Roberto Farinacci, Italo Balbo o Dino Grandi. D'Annunzio s el protagonista de la primera aventura imperialista del feixisme, quan, el 12 de setembre del 1919, al comandament de tres mil homes ocupa la ciutat de Fiume, que es troba sota la tutela de la Societat de Nacions. D'Annunzio s rebut amb entusiasme per la poblaci, que porta reclamant des de la fi de la guerra el seu dret a l'autodeterminaci per poder incorporar-se a Itlia.65 Els feixistes es reconeixen per les seves camises negres i per la violncia que practiquen indiscriminadament. El primer exemple el trobem a Mil el 15 d'abril del 1919, quan, desprs d'una baralla amb socialistes, un grup d'uns dos-cents feixistes arrasen i incendien l'oficina del peridic socialista Avanti!, antic peridic de Mussolini, el qual assumeix l'agressi, per la justifica com una acci totalment espontnia. Les eleccions parlamentries del 16 de novembre suposen un fracs pels feixistes, ja que noms aconsegueixen poc ms de quatre mil vots. Posteriorment, la violncia seguir creixent, a la vegada que Mussolini des de la direcci del peridic Il Popolo d'Italia, ho dirigeix tot. L'estiu del 1920, Itlia est molt prop d'una guerra civil, amb lluites entre els industrials i sindicats, que comporten l'ocupaci de fbriques pels obrers. Els feixistes es van armant progressivament, a la vegada que compten amb el suport de part de l'Exrcit i les autoritats, i agafen cada cop ms importncia les esquadres, grups de feixistes armats que van apallissant els seus adversaris indiscriminadament.66 Sn les tristament conegudes com expedicions de cstig. El primer ministre, Giovanni Giolitti, no s conscient del perill real dels feixistes, als que encara protegeix d'alguna manera, ja que li serveixen per neutralitzar el socialisme i als que confia poder controlar. El 15 de maig del 1921 es convoquen eleccions anticipades, on Giolitti aposta per un Bloc Nacional on tamb tenen cabuda els feixistes, i Mussolini s elegit diputat. La violncia i la crisi social no cessa i el Govern cau a principi d'estiu. El nou primer ministre, Ivanoe Bonomi, no s tant permissiu com el seu antecessor i Mussolini es veu obligat a posar un fre momentani a la violncia. Un acord
64 El futurisme s un moviment fundat per Filippo Tommaso Marinetti que busca trencar amb el passat i els signes convencionals de la histria de l'art. Considera com elements principals la poesia, el valor i la revoluci. Cap el 1920, quan el futurisme comena a quedar-se antiquat, Marinetti comena a simpatitzar amb el feixisme. Bona part dels futuristes acaben dintre el feixisme, esdevenint el propi Marinetti un dels poetes ms importants del rgim de Mussolini. 65 Les arengues de D'Annunzio a la poblaci i les proclames contra el Govern es poden trobar a: Nolte, Ernest, El fascismo: de Mussolini a Hitler, Plaza & Jans, Barcelona, 1974. 66 Lujn, Nstor i Bettonica, Luis, ... Y Mussolini cre el fascismo, ob. cit., pgs., 68-69.

23

amb els socialistes est apunt de provocar una important escissi dintre el moviment feixista, per Mussolini, que arriba a dimitir del Comit Executiu dels Fasci di Combattimento,67 recondueix la situaci i el 7 de novembre del 1921 s'unifiquen els fasci, creant-se aix el Partit Nacional Feixista i essent ell reconegut com a Duce. Pel que fa a la crisi que afecta Itlia, l'any 1922 tot segueix igual. Bonomi dimiteix el ms de febrer i s substitut per Luigi Facta, home proper a Giolitti. Mussolini creu que ja ha arribat l'hora d'assumir el poder. Al setembre afirma que vol governar Itlia i el 24 d'octubre es celebra a Npols una reuni del Partit Nacional Feixista. El dia 27 s'inicia la Marxa sobre Roma, dirigida pels feixistes Italo Balbo, Michele Bianchi, Emilio de Bono i Cesare Maria de Vecchi, durant la qual uns 26.000 homes de tot el pas, que ascendeixen a 40.000 els dies posteriors, es dirigeixen a la capital de l'Estat.68 Sota la mirada incrdula dels diferents poltics, que sn incapaos d'unir-se per fer-los front, i la negativa del rei Vctor Manuel III a instaurar la llei marcial, el primer ministre Facta presenta la seva dimissi. Per la seva banda, Mussolini roman a Mil, on, el dia 29, rep l'encrrec de formar Govern. El 30 d'octubre del 1922, amb el nomenament de Mussolini com a cap de Govern, comena el rgim feixista. Per la situaci a la que ha de fer front, amb un Govern que no s feixista en la seva totalitat i un Parlament on no disposa de la majoria absoluta, l'obliga a moure's dintre la legalitat, o al menys, a aparentar-ho. A la seva vegada, compta amb l'ajuda de bona part dels demcrates, liberals i socialistes, que collaboren amb ell pel b d'Itlia. Per aix no implica que la violncia que han practicat els feixistes des del primer moment desaparegui de cop i volta, al contrari. Episodis violents es succeeixen per tot el pas, sense que la premsa pugui denunciar res, silenciada mitjanant un decret del 12 de juliol del 1923. Des de llavors, la premsa li servir a Mussolini, que com a periodista entn que aquesta s fonamental per afianar el seu rgim, per convncer els desafectes que ell s l'home adient per a tornar-li la grandesa a Itlia. El primer incident seris el trobem l'estiu del 1923. El 27 d'agost, els membres d'una missi italiana a Grcia sn assassinats, fet que comporta la invasi de Corf pels italians el dia 31. Aquesta invasi s'interpreta a Europa com un desafiament a la Societat de Nacions i des del Regne Unit es defensa aquesta i s'ataca el feixisme, fet que porta la premsa italiana a iniciar una autntica campanya de descrdit contra els britnics i la Societat de Nacions, a la que s'acusa d'sser una instituci anacrnica i d'estar en mans del Regne Unit. Finalment, Itlia no t ms remei que abandonar Corf, en vistes de la seva inferioritat militar respecte dels britnics, per la premsa feixista transforma aquest desastre en una victria moral del Duce, qui es converteix progressivament en un personatge admirat fora d'Itlia. Entre els poltics que el segueixen es troben un encara desconegut Adolf Hitler i, sobretot, el dictador Miguel Primo de Rivera. Pel que fa als nazis, sembla que Mussolini mostra un cert inters per l'incipient moviment feixista alemany, per el fracs del putsch de Munic li fa pensar que Hitler no arribar molt
67 Bosworth, Richard, Mussolini, Pennsula, Barcelona, 2003, pg. 183. 68 Guichonnet, Paul, Mussolini y el fascismo, ob. cit., pg. 43.

24

lluny.69 Primo de Rivera, per la seva part, s considerat pel rei Alfons XIII com el seu Mussolini.70 Una de les primeres necessitats de Mussolini s convocar unes eleccions que li donen una majoria consistent i capa de legitimar les seves futures actuacions. Per a tal finalitat, dintre del plnol constitucional, s'aprova una llei que atorga una recompensa extra d'escons al partit que obtingui ms d'un 25% del total dels vots emesos. Aquesta llei compta amb el rebuig de la major part de l'esquerra i el suport del liberals i conservadors, entre els que destaquen els ex-primers ministres Giovanni Giolitti, Vittorio Emanuele Orlando i Antonio Salandra i, implcitament, el rei i el Vatic. Desprs de la seva aprovaci al Senat, es dissol el Parlament i es convoquen eleccions pel 6 d'abril. D'altra banda, la violncia continua essent present, tot i que els aires de victria feixista ajuden a que la campanya electoral no sigui especialment virulenta. El dia de les eleccions, el triomf ve acompanyat d'un ampli recolzament, ja que el Partit Nacional Feixista obt ms de la meitat dels sufragis al nord del pas, ms del 75% al centre i un poc ms del 80% al sud. Malgrat aquest suport massiu, una part de l'esquerra segueix oposada al feixisme. Un membre destacat d'aquesta oposici s el socialista Giacomo Matteotti, qui acusa Mussolini durant la sessi parlamentria del 30 de maig 71 d'haver guanyat unes eleccions fraudulentes i qui, suposadament, est en possessi de proves que involucren els feixistes amb casos de corrupci. El 10 de juny, Matteotti s segrestat i assassinat, acte del que s'acusa el propi Mussolini. Com explica Richard Bosworth amb deteniment al seu llibre Mussolini,72 la responsabilitat del Duce en assassinats i afers violents s clara, tot i que no es disposa d'una prova que demostri completament que ell en persona fou qui orden la mort de Matteotti, malgrat les proves que apunten en aquesta direcci. En contra del que es podria pensar, les elits poltiques i la societat civil italiana, aix com bona part d'observadors estrangers, plantegen pocs problemes, ja que el Duce s un ferm opositor del comunisme, enemic com a bona part de l'Europa de l'poca, i que encara compta amb el suport del rei Vctor Manuel III. El 13 de juny, uns cent diputats abandonen el Parlament, la secessi de l'Aventino, acusant el Govern d'inconstitucional, per Mussolini pot resoldre aquesta crisi i seguir al capdavant del Gabinet. Per arran de l'assassinat del diputat feixista Armando Casalini es produeix el terratrmol poltic definitiu, aquest cop a crrec dels feixistes, que exigeixen a Mussolini que passi a l'acci i es faci amb el poder absolut, o b que dimiteixi. 73 El 3 de gener del 1925, el Duce parla al Parlament, on condemna l'oposici de l 'Aventino, a la que qualifica d'anticonstitucional i assumeix la responsabilitat de tot el que ha succet. Com reflexa Lujn: Declaro aqu, en presencia de esta Asamblea y en presencia de
69 Bosworth, Richard, Mussolini, ob. cit., pg. 213. 70 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), Edicions Alfons el Magnnim, Valncia, 1986, pg. 19. 71 El discurs de Matteotti del 30 de maig el trobem a: Nolte, Ernst, El fascismo: de Mussolini a Hitler , ob. cit., pgs. 86-88. 72 Bosworth, Richard, Mussolini, ob. cit., pgs. 220-222. 73 Bosworth, Richard, Mussolini, ob. cit., pg. 227.

25

todo el pueblo italiano, que yo slo asumo la responsabilidad poltica, moral e histrica de todo cuanto ha sucedido.74 Comena aix, la dictadura. Amb el recolzament del rei, Mussolini ref el Govern, formant-ne un autnticament feixista, on ell anir assumint progressivament les carteres d'Afers Exteriors, Guerra, Marina i Aviaci, arribant tamb a assumir, amb el pas dels anys, els ministeris d'Interior, Corporacions, Colnies i Obres Pbliques. No s l'objectiu d'aquest captol analitzar amb deteniment tota la dictadura, per esbossar breument els esdeveniments ms rellevants ocorreguts fins el final de la dcada del 1920. Pel que fa a la poltica exterior ms immediata, el Duce es centra en preparar el Tractat de Locarno, signat l'1 de desembre, fet pel qual Alemanya s'incorpora a la comunitat internacional i promet respectar les fronteres occidentals establertes desprs de la Primera Guerra Mundial, per no ofereix garanties respecte les fronteres meridionals ni orientals. Mussolini deixa clar que una possible uni entre Alemanya i ustria no seria ben vista pel Govern ni pel pas, per a Europa el rgim itali no s motiu de preocupaci, ja que no es considera que Mussolini albergui ambicions expansionistes desorbitades. No obstant, el 27 de gener del 1924, ja s'havia fet amb la sobirania de Fiume, a costa de Iugoslvia. A nivell intern, es va estenent el feixisme a totes les esferes de la societat. El 28 d'octubre del 1925, durant la commemoraci del tercer aniversari de la Marxa sobre Roma, Mussolini deixa clar que, al rgim que s'est edificant, todo sera para el Estado, nada quedara fuera del Estado y nadie estara contra el Estado. 75 A partir del desembre es promulguen les Lleis Rocco76 i l'abril del 1926 apareix l'organitzaci juvenil Balilla, per homogenetzar la joventut italiana d'acord amb els principis feixistes. Amb la Carta del Lavoro del 1927 s'institueix l'Estat corporatiu, moment a partir del qual l'Estat s converteix en l'nic dirigent de l'activitat econmica, fet que s'afegeix a la illegalitzaci de la vaga i la manca de llibertats sindicals. Les corporacions, substituts dels autntics sindicats, creen una jerarquia de sindicats feixistes que estableixen els contractes collectius, fixant els salaris i les normes de treball. Mussolini tamb es disposa a solucionar la qesti religiosa, candent des de l'aparici de l'Estat itali, malgrat que, com apunta acuradament Bosworth, un autntic totalitari hauria aprofitat l'ocasi per acabar amb la influncia del Vatic. 77 L'Estat itali es forma agafant els territoris del Papat, fet que, junt a la condemna del Papa Pius IX als principis del liberalisme que articulen el nou Estat, fa que el problema romangui sense soluci durant els cinquanta anys segents, malgrat els infructuosos intents dels diferents poltics. Mussolini oculta el seu anticlericalisme i procura que els discursos dels feixistes no s'impregnin massa d'idees oposades a l'Esglsia, qui, a la seva vegada, considera el feixisme un aliat natural, degut a la seva animadversi contra el socialisme. El 1926 s'arriba a un principi d'acord entre el Govern i la Santa Seu, per aquest es
74 Lujn, Nstor i Bettonica, Luis, ... Y Mussolini cre el fascismo, ob. cit., pg. 95. 75 Bosworth, Richard, Mussolini, ob. cit., pg. 242. 76 Nolte, Ernst, El fascismo: de Mussolini a Hitler , ob. cit., pg. 78. Les leggi fascistissime, o lleis Rocco, nom referent al ministre de Justcia, Alfredo Rocco, suposen un enfortiment sense precedents dels poders de Mussolini i l'Executiu. 77 Bosworth, Richard, Mussolini, ob. cit., pg. 262.

26

posposa degut a la poltica educativa feixista, ja que Pius XI no est disposat a que desapareguin les organitzacions juvenils catliques en benefici de Balilla. El 1929 s'arriba finalment a l'acord, i l'Esglsia rep una compensaci econmica per les prdues territorials que li origin la unificaci. L'11 de febrer, el cardenal secretari d'Estat, Pietro Gasparri, i el Duce, en representaci de la Santa Seu, i el Regne d'Itlia, respectivament, signen els Pactes al Palau del Later, que consten de tres documents: el Tractat, que reconeix el poder temporal del Papa i la sobirania internacional de la Ciutat del Vatic; el Concordat, que estableix el lliure exercici de culte, el comproms de mantenir el carcter sagrat de la Ciutat Eterna,78 i la preeminncia del matrimoni religis i la doctrina catlica, entre d'altres; i la Convenci financera, per la qual la Santa Seu rep la suma de 750 milions de lires en efectiu ms una suma encara ms gran en renta consolidada amb interessos. A canvi, el Papa ha d'acceptar com a definitiu l'acord territorial de l'poca de la unificaci. L'acord, que tendeix a enfortir i consolidar encara ms el poder de Mussolini, representa tamb un gran benefici per l'Esglsia, que veu reforada la seva posici dintre la societat i la vida italiana.

Aqu finalitza el captol dedicat a Itlia. Com s'ha pogut veure, Mussolini s un pioner, l'autntic creador del feixisme. Ms endavant es veur quina va sser la seva relaci amb l'Espanya republicana. Pel que fa a les aventures imperials del rgim a l'frica, sn de sobres conegudes, aix com la seva participaci a la Segona Guerra Mundial. s el moment de plantejar-se una pregunta: es podria haver evitat el seu accs al poder? La resposta s si. Per, per poder-se evitar, Itlia hagus hagut d'sser encara un pas respectus de l'ordre constitucional. Els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, els feixistes actuen lliurement perqu cap Govern els para els passos. Els principals estadistes estan ms pendents de vigilar-se entre ells, que d'implicar-se per a resoldre els problemes que assolen Itlia. Una bona prova d'aquesta desuni la trobem en el fet que, quan s'inicia la Marxa sobre Roma, els diferents lders poltics sn incapaos d'unir-se i frenar els feixistes. La complicitat del rei tamb s fonamental, ja que, si hagus instaurat la llei marcial com demanava el primer ministre Facta, els esdeveniments haguessin finalitzat d'una altra manera.79 Una vegada al poder, Mussolini es dedica a desballestar l'Estat itali que tant rebuig li produeix, per edificar el seu Estat Feixista. I tot aix ho fa amb la passivitat, fins i tot complicitat, de membres destacats de la societat civil, l'Esglsia i la Corona. El seu model servir d'inspiraci, en major o menor mesura, per estadistes i militars que intentaran aplicar-ne un molt semblant als seus respectius pasos. s ben sabut que alguns ho aconseguiran.

78 Guichonnet, Paul, Mussolini y el fascismo espaol, ob. cit., pg. 64. 79 Consulti's aquest mateix captol.

27

SEGONA PART

LA REPBLICA: OBRA I OPOSICI

El 14 d'abril del 1931 es proclama la Segona Repblica Espanyola, posant fi d'aquesta manera a ms de mig segle de Monarquia borbnica. 80 Sn moltes les expectatives que suscita el nou rgim, ja que el poble est desitjs d'una srie de canvis i reformes en molts mbits que vertaderament facin evolucionar el pas i el situn definitivament dintre del segle XX. Per no tot el poble t els mateixos anhels. A una part de la societat ja li est b l'Espanya alfonsina i no t cap voluntat de canvi. Fins i tot, alguns estaments arriben a conspirar des d'un primer moment contra el nou sistema. Aquesta segona part consta de set captols en els quals es tracta d'assolir dos objectius diferents. Als tres primers captols es desenvolupa l'acci de govern de la Repblica, mentre que als quatre restants es desglossen els elements que conspiren, com ara determinats partits poltics, l'Esglsia i l'Exrcit, analitzant tamb el paper que va jugar Benito Mussolini en tot aquest procs conspirador.

80 El pronunciament d'Arsenio Martnez-Campos a Sagunt a les acaballes del 1874 comporta la Restauraci borbnica en la figura d'Alfons XII, fill de l'enderrocada Isabel II. El rei mor el 1885 i el succeeix el seu fill pstum Alfons XIII. Durant la seva minoria d'edat, la seva mare, Maria Cristina, exerceix la Regncia en el seu nom. A principis del segle XX comena el regnat personal d'Alfons XIII, que s'allarga fins la proclamaci de la II Repblica.

28

CAPTOL 4

LA REPBLICA: TRETS GENERALS

4.1. ELS DARRERS DIES DE LA MONARQUIA A principis del 1930, la finalitzaci de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera suposa el principi de la fi del regnat d'Alfons XIII. El general Dmaso Berenguer, cap de la seva Casa Militar, s nomenat president del Govern amb la finalitat de retornar a la normalitat institucional i restablir la vella Constituci Cnovas del 1876. Amb tal objectiu, el Govern inicia una srie de reformes i gestos aperturistes, com ara amnistiar els presoners per delictes poltics o autoritzar el funcionament normal d'institucions atacades durant el mandat del seu antecessor, com l'Ateneu de Madrid o els Collegis d'Advocats. L'error Berenguer,81 com qualifica Jos Ortega y Gasset el Govern, representa poc ms que un intent de tornar al passat. Per a que aquest projecte poltic funcioni s necessria la recuperaci d'un sistema de partits mnimament estable i la cooperaci de totes les forces poltiques i socials, fet que ja s'entreveu gaireb impossible des del primer moment. El 17 d'agost, la majoria de forces republicanes es reuneixen a Sant Sebasti, 82 on subscriuen un acord comprometent-se a la creaci d'un Comit Revolucionari dedicat a coordinar un moviment insurreccional capa d'acabar amb la Monarquia. Sota la presidncia de Fernando Sasian, d'Unin Republicana, subscriuen l'acord: Manuel Azaa i Alejandro Lerroux per l'Alianza Republicana; Niceto Alcal-Zamora i Miguel Maura per la Derecha Liberal Republicana, Marcell Domingo, ngel Galarza i lvaro de Albornoz pel Partido Republicano Radical Socialista; Santiago Casares Quiroga per la Federacin Republicana Gallega; Jaume Aiguader per Estat Catal; Manuel Carrasco i Formiguera per Acci Catalana i Maci Mallol per Acci Republicana de Catalunya. A ttol personal ho fan Indalecio Prieto, Felipe Snchez Romn i Eduardo Ortega y Gasset. Gregorio Maran no pot assistir, per tamb s'adhereix. El Pacte de Sant Sebasti, com es coneix, tamb es compromet a establir converses formals amb les diferents organitzacions obreres i a atendre les reivindicacions autonomistes catalanes una vegada
81 Ortega y Gasset, Jos, El error Berenguer, El Sol, (15/11/1930), pg. 1. 82 Editorial, Llegan a un acuerdo en San Sebastin, El Sol, (19/08/1930), pg. 5.

29

proclamada la Repblica. El PSOE s'adhereix posteriorment, constituint aix la Conjunci republicana-socialista. El Govern del general Berenguer s incapa de solucionar els problemes que assolen el pas. Econmicament, la pesseta fa fallida, fet que alarma els cercles financers i empresarials. L'extrema dreta es va radicalitzant cada cop ms i rebutja el rgim constitucional, a la vegada que augmente l'activitat del cada cop ms important moviment obrer i els republicans. El Comit Revolucionari de la Conjunci planeja un aixecament militar pel 15 de desembre, a crrec d'un Comit Militar Revolucionari dirigit pel general Gonzalo Queipo de Llano, que seria recolzat per una vaga general. Per el 12 de desembre, els capitans Fermn Galn i ngel Garca Hernndez s'aixequen a Jaca, sense perms del Comit. La sublevaci de Jaca s controlada i reprimida pel Govern i Galn i Garca Hernndez afusellats.83 El dia 14, el Govern avorta l'aixecament de l'aerdrom de Cuatro Vientos,84 on estan implicats Queipo de Llano i Ramn Franco, que poden fugir a Portugal, i la majoria dels membres del Comit sn empresonats. Aquests esdeveniments encara exalten ms el poble, que considera els morts com a mrtirs i recolza cada vegada ms obertament els lders republicans empresonats. En vista d'una convocatria a Corts que veuen perduda des del primer moment, els constitucionalistes advoquen per l'abstenci i el mateix faran desprs els republicans i els comits nacionals del PSOE i la UGT. El 10 de febrer apareix el manifest fundacional de l'Agrupacin al Servicio de la Repblica 85 i poc desprs els darrers homes forts de la Monarquia es desmarquen del Govern i el sistema. El 14 de febrer, Berenguer dimiteix i s substitut per l'almirall Juan Bautista Aznar, que convoca eleccions municipals pel 12 d'abril, provincials el 3 de maig i de diputats i senadors el 7 i el 14 del mateix mes. Cada vegada sn ms els monrquics que veuen l'abdicaci del rei com nica sortida a la crisi que s'ha apoderat del pas.

4.2. PROTAGONISTES DESTACATS Abans d'entrar a desenvolupar l'experincia republicana, s moment d'aturar-se a fer una ullada als protagonistes ms destacats del perode. Malgrat que moltes vegades aquest tipus de classificacions acostumen a sser subjectives, considero importants tots els personatges aqu referenciats.

ALCAL-ZAMORA, Niceto.
83 Editorial, La columna enviada por el Gobierno pone en dispersin a los rebeldes, causndoles una veintena de bajas y capturando unos quinientos fugitivos , La Correspondencia Militar, (14/12/1930), pg. 1. Editorial, Relato oficial de los acontecimientos de Jaca. Dos capitanes fusilados , La Libertad, (16/12/1930), pg. 1. 84 Editorial, Los aviadores sublevados han aterrizado en Lisboa y han sido confinados , La poca, (15/12/1930), pg. 1. 85 Editorial, Un manifiesto: Agrupacin al Servicio de la Repblica, El Sol, (10/02/1931), pg. 12.

30

Jurista i poltic conservador andals, nascut a Priego de Crdoba el juliol del 1877. Antic ministre de Foment de la Monarquia, el 1930 signa el Pacte de Sant Sebasti en nom del partit Derecha Liberal Republicana. Amb el nou rgim assumeix la Presidncia del Govern Provisional i la Presidncia de la Repblica, fins la seva destituci l'abril del 1936. Arran de l'esclat de la Guerra Civil s'estableix a Frana, on el sorprn la Segona Guerra Mundial. Establert definitivament a l'Argentina, mor a Buenos Aires el 1949.

AZAA DAZ, Manuel. Poltic, periodista i escriptor madrileny, nascut a Alcal de Henares el 1880. Signatari del Pacte de Sant Sebasti, durant la Repblica s un dels poltics ms rellevants. President del Consell de Ministres i ministre de Guerra amb el Govern Provisional, exerceix els mateixos crrecs durant el bienni reformista. El Govern que ell presideix inicia un intent de reforma en molts mbits de l'Estat, entre ells el religis, militar i agrari. Dimiteix el setembre del 1933, per el febrer del 1936 torna a la Presidncia del Govern fins el mes de maig, quan accedeix a la Presidncia de la Repblica, crrec que no abandonar fins gaireb el final de la Guerra Civil. Exiliat a Frana, mor a Montauban el 1940.

CALVO SOTELO, Jos. Advocat i poltic monrquic i conservador gallec, nascut a Tuy el maig del 1893. Ministre d'Hisenda i president del Banc Central amb Primo de Rivera, finalitzada la dictadura funda la Unin Monrquica Nacional. Exiliat arran de la proclamaci de la Repblica i elegit diputat in absentia el 1931, des de l'exili es converteix en un dels principals lders del moviment monrquic, mentre s'imbueix de les corrents poltiques que circulen per Europa, incloent el feixisme. Favorable a l'intent de cop d'Estat del general Sanjurjo del 1932, s'implica en diverses conspiracions monrquiques. Elegit diputat una altra vegada el 1933, l'amnistia del Govern radical-cedista li permet tornar a Espanya. Integrat a la minoria monrquica de Renovacin Espaola, desprs de la Revoluci d'Octubre del 1934 es converteix en el lder d'un nou partit, el Bloque Nacional. Assassinat la matinada del 13 de juliol, fet que serveix d'excusa als colpistes per aixecar-se, durant el franquisme es convertir en un dels mrtirs ms destacats, el Protomrtir de la Creuada.

CASARES QUIROGA, Santiago. Poltic i advocat gallec, fundador i lder de la Organizacin Republicana Gallega Autnoma (ORGA), nascut a La Corunya el 1884. Signatari del Pacte de Sant Sebasti, s empresonat com a conseqncia de la sublevaci de Jaca del 1930. Ministre de Marina del Govern Provisional de la Repblica, de Governaci durant el
31

bienni reformista i d'Obres Pbliques arran de la victria del Front Popular, l'ascens d'Azaa a la Presidncia de la Repblica el porta a la Presidncia del Consell de Ministres, crrec que compaginar amb el de ministre de Guerra. Surt del Govern quan s'inicia l'aixecament militar i durant la Guerra Civil no ocupa cap crrec, marxant a Frana quan es perd Catalunya i morint a Pars el 1950.

COMPANYS i JOVER, Llus. Poltic i advocat catal, nascut a el Tarrs el 1882. Membre de Solidaritat Catalana i fundador de la Uni de Rabassaires, el 1931 s'adhereix a Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril del 1931 pren possessi de l'Ajuntament de Barcelona i proclama la Repblica. Diputat a Corts per Barcelona, president del Parlament de Catalunya i ministre de Marina en un Govern de Manuel Azaa, la mort de Francesc Maci el porta a la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. Impulsor de la Llei de Contractes de conreu, el 6 d'octubre del 1934 proclama l'Estat Catal, fet que el porta a la pres amb els membres del seu Govern fins el 1936. Desbordat pels esdeveniments durant la Guerra Civil, al final del conflicte s'exilia a Frana, essent detingut i condemnat a mort. Mor afusellat al castell de Montjuc el 1940.

DE LOS ROS URRUTI, Fernando. Poltic i advocat malagueny, nascut a Ronda el 1879, considerat un dels principals idelegs del socialisme espanyol. Oposat a la collaboraci amb la dictadura de Primo de Rivera i signatari del Pacte de Sant Sebasti, s empresonat arran de la sublevaci de Jaca. Ministre de Justcia del Govern Provisional de la Repblica, ho s tamb d'Instrucci Pblica i d'Estat durant el bienni reformista. Durant la Guerra Civil exerceix com ambaixador a Frana i els Estats Units, morint a Nova York el 1949.

FRANCO BAHAMONDE, Francisco. Militar i dictador gallec, el Caudillo, nascut al Ferrol el 1892. Destacat per les seves actuacions a l'frica al capdavant de la Legi, els darrers mesos del regnat d'Alfons XIII exerceix la direcci de l'Acadmia Militar de Saragossa. Quan aquesta s tancada pel Govern republic, s traslladat a la Brigada d'Infanteria de la Corunya, per sser posteriorment comandant militar de Balears, cap de l'Estat Major i comandant militar de Canries. Franco juga un paper determinant a Astries, durant la repressi de la revoluci d'octubre del 1934, aix com a diverses conspiracions antirepublicanes, directa o indirectament. El 17 de juliol del 1936 s'aixeca contra el Govern del Front Popular, iniciant-se aix la Guerra Civil. Finalitzada aquesta, assumeix el poder a tot l'Estat, establint una Dictadura de tall feixista i totalitari que s'allargar fins la seva mort, ocorreguda a Madrid el 20 de novembre del 1975.

32

GIL-ROBLES Y QUIONES DE LEN, Jos Mara. Poltic i advocat castell, nascut a Salamanca el 1898. Diputat a Corts el juny del 1931, esdev membre de la comissi redactora de la nova Constituci, on destaca per la seva oposici a la poltica religiosa republicana. El 1933, Accin Popular, el seu partit, s'integra a la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA). Les eleccions del novembre del mateix any deixen la CEDA com el partit ms votat, per la majoria s insuficient per a formar govern en solitari, fet que el porta a recolzar diferents Gabinets conservadors. Ministre de Guerra durant bona part del 1935, durant la Guerra Civil recolza el bndol dels sublevats des de l'exili i, finalitzada aquesta, recolza la causa monrquica. El 1953 torna a Espanya, essent desterrat per participar al Contuberni de Munic del 1962, reuni de caire antifranquista. A les seves memries, No fue posible la paz, intenta explicar les causes que varen portar el pas a la Guerra Civil i tracta de justificar la seva actuaci. Mor a Madrid el 1980.

GOICOECHEA COSCULLUELA, Antonio. Advocat i poltic monrquic catal, nascut a Barcelona el 1876. Diputat conservador i ministre de Governaci durant la Monarquia, posteriorment afiliat a la Unin Patritica, durant la Repblica s un membre destacat d'Accin Nacional i Renovacin Espaola i un actiu conspirador. Procurador a Corts durant la Dictadura de Franco, mor a Madrid el 1953.

LARGO CABALLERO, Francisco. Poltic i sindicalista marxista madrileny, nascut a la capital espanyola el 1869. Afiliat al PSOE des del 1894, collabora amb la dictadura de Primo de Rivera, de qui esdev secretari d'Estat de Treball. Ministre de Treball durant els primers compassos de la Repblica, accedeix a la Presidncia del PSOE i la direcci de la UGT, el 1932 i 1934, respectivament. Promotor de la revoluci d'octubre del 1934, el 4 de setembre del 1936 assumeix la Presidncia del Govern i el ministeri de Guerra, on roman fins el maig del 1937, quan presenta la dimissi arran dels fets de Barcelona. El 1939 s'exilia a Frana, per desprs de la invasi del pas pels nazis s internat al cap de Sachsenhausen-Oranienburg, on passa gran part de la Segona Guerra Mundial. Mor a Pars el 1946.

LEDESMA RAMOS, Ramiro. Poltic i periodista castell, nascut a la provncia de Zamora el 1905. Seguidor de Hitler, articula les bases del nacional-sindicalisme i es converteix en un dels principals
33

idelegs i poltics ms representatius del feixisme espanyol, que difon mitjanant el setmanari La Conquista del Estado. Membre fundador de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, que fusionar el 1933 amb la Falange Espaola de Jos Antonio Primo de Rivera, i d'on sortir el 1935. Detingut pels republicans i empresonat arran de la sublevaci militar, mor afusellat a Aravaca, Madrid, l'octubre del 1936. Durant el franquisme esdev un dels mrtirs ms destacats.

LERROUX GARCA, Alejandro. Poltic i periodista andals, nascut a la provncia de Crdova el 1864. D'estil populista, anticlerical i agressiu, s'estableix a Barcelona, on la fama que agafa dintre l'ambient obrer fa que sigui conegut com a l'Emperador del Parallel. Descontent amb el nacionalisme catal, funda el Partido Republicano Radical el 1908 i el 1914 s elegit diputat per Crdova. Adherit al Pacte de Sant Sebasti del 1930, ministre d'Estat durant el Govern Provisional de la Repblica i durant els inicis del bienni reformista, durant el bienni radical-cedista assumeix la Presidncia del Goven i les carteres de Guerra i Estat. Casos de corrupci, com l'escndol de l'estraperlo i el cas Nombela, acaben amb el mandat dels radicals i les eleccions de febrer del 1936 suposen la fi de la seva carrera poltica. Exiliat a Portugal, torna al pas, morint a Madrid el 1949.

MACI i LLU, Francesc. Poltic i militar catal, nascut a Vilanova i la Geltr el 1859. Durant la Monarquia s elegit diverses vegades diputat a Corts per Solidaritat Catalana. Fundador de la Federaci Democrtica Nacionalista i l'Estat Catal, durant la Dictadura de Primo de Rivera marxa a Perpiny i el 1926 protagonitza una insurrecci armada, els fets de Prats de Moll, fet que li costa l'exili. Torna a Catalunya quan cau la Dictadura, integrant-se amb l'Estat Catal dintre l'Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril del 1931 proclama la Repblica Catalana, per fa marxa enrere desprs de negociar amb el Govern de Madrid. President del Govern Provisional de la Generalitat, posteriorment resulta elegit president de la Generalitat de Catalunya, crrec que exerceix fins la seva mort, a finals del 1933.

MADARIAGA i ROJO, Salvador de. Poltic, escriptor, historiador i diplomtic gallec, nascut a La Corunya el 1886. Diplomtic de la Societat de Nacions, el Govern Provisional de la Repblica el designa ambaixador als Estats Units i delegat permanent davant la Societat de Nacions. Aquest crrec l'exerceix durant tota la Repblica, compaginant-lo amb els d'ambaixador a Frana, ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts i ministre de Justcia. Exiliat al Regne Unit arran de l'aixecament militar del 1936, mor a la localitat sussa de Locarno el 1978.

34

MAURA GAMAZO, Miguel. Poltic castell, nascut a Madrid el 1887, fill del poltic conservador Antoni Maura i Montaner. Antic monrquic i conservador, s'integra a la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcal-Zamora, de la qual surt per a fundar el Partido Republicano Conservador. Signatari del Pacte de Sant Sebasti del 1930 i ministre de Governaci durant el Govern Provisional de la Repblica, abandona el Govern arran dels problemes derivats en l'mbit religis. Exiliat a Frana durant la Guerra Civil, el 1953 s'installa a Barcelona. Mor a Saragossa el 1971.

PRIETO TUERO, Indalecio. Poltic i periodista socialista asturi, nascut a Oviedo el 1883. De jove es trasllada al Pas Basc i el 1899 ingressa a l'Agrupacin Socialista de Bilbao. Membre de l'Executiva del PSOE, oposat a Francisco Largo Caballero i contrari a la incorporaci del partit a la Tercera Internacional. Participant a ttol personal del Pacte de Sant Sebasti l'agost del 1930, esdev ministre d'Hisenda del Govern Provisional de la Repblica, d'Hisenda i Obres Pbliques durant el bienni reformista i de Marina i l'Aire i Defensa Nacional durant la Guerra Civil. Durant el Govern del Front Popular, Prieto adverteix el Govern del perill que s'acosta, per no se li presta atenci. Mor exiliat a Mxic el 1962.

PRIMO DE RIVERA y SENZ DE HEREDIA, Jos Antonio. Advocat i poltic madrileny, nascut a la ciutat de Madrid l'abril del 1903, tercer marqus d'Estella i fill del dictador Miguel Primo de Rivera. Fundador de la Falange Espaola, partit de caire feixista que desprs es fusionar amb les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, s elegit diputat per Cadis. Empresonat arran de la Sanjurjada, conspirador contra la Repblica, viatja a Itlia diverses vegades, arribant a entrevistar-se amb Mussolini. El mar del 1936 s empresonat a Madrid, passant posteriorment a Alacant, on s afusellat el 20 de novembre. Durant la Dictadura franquista, Jos Antonio es converteix en el principal mrtir de la Creuada, essent el seu cadver traslladat i soterrat al Valle de los Cados,

REDONDO ORTEGA, Onsimo. Poltic castell, nascut a la provncia de Valladolid el 1905. Dirigent nacionalsindicalista, membre fundador de las Juntas Castellanas de Actuacin Hispnica, i les posteriors Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Partidari d'un Estat feixista, el frustrat cop d'Estat del general Sanjurjo del 1932 el porta a l'exili, d'on torna el 1933.
35

Amb la fusi del seu partit amb la Falange Espaola, Redondo passa a un segon terme. Mor assassinat el 1936 a la provncia de Segvia, pocs dies desprs de l'aixecament militar. Durant el rgim franquista se'l considera un dels mrtirs de la Creuada.

SANJURJO SACANELL, Jos. Militar navarrs i marqus del Rif, nascut a Pamplona el 1872. El 1923, essent governador militar de Saragossa, recolza el cop d'Estat de Primo de Rivera i la posterior Dictadura. Director General de la Gurdia Civil quan es proclama la Repblica, en un primer moment recolza el nou rgim, per aviat es converteix en un destacat conspirador. La seva rebelli frustrada del 10 d'agost del 1932, la Sanjurjada, li costa una cadena perptua, que li s revocada pel Govern radical-cedista. Sanjurjo marxa a l'exili a Portugal, des d'on segueix conspirant. Nomenat cap de la rebelli militar del juliol del 1936, mor en un accident d'aviaci a la localitat portuguesa d'Estoril quan es dirigeix a Espanya a assumir el comandament de les tropes sublevades.

4.3. PARTITS POLTICS

Una vegada citats els principals poltics i militars, s moment de ressenyar els principals partits que actuen en aquest perode. En aquest apartat es tracten nicament els republicans o collaboradors del sistema. Els principals partits opositors i conspiradors, ja estiguin emmarcats dintre la legalitat o no, s'analitzaran en un captol ms endavant.

Els partits de dreta i centre Derecha Liberal Republicana (DLR) apareix el 22 de maig del 1930, sota el lideratge de Niceto Alcal-Zamora i amb la participaci de destacades personalitats anteriorment adscrites a la Monarquia. Miguel Maura exposa que els sectors ms esquerrans de la monarquia han de sostenir la Repblica, amb la finalitat de mantenir-la dintre d'unes posicions moderades.86 Alcal-Zamora exercir com a president del Govern Provisional i Maura com a ministre de Governaci durant els primers compassos del nou rgim, per les eleccions de juny a Corts Constituents representen un fracs pel partit, que passa a denominar-se Partido Republicano Progresista (PRP), d'on sescindeix el 1932 la facci dirigida per Maura, que dna lloc al Partido Republicano Conservador (PRC). A aquests sha de sumar el Partido Liberal Demcrata (PLD) de Melquades lvarez, fundat el maig de 1931, de forta oposici al Govern de Manuel Azaa.

86 Montero, Jos R., La CEDA: El catolicismo social y poltico en la II Repblica , Ediciones de la Revista de Trabajo, Madrid, 1977, pg. 225.

36

La Repblica suposa l'exili voluntari de Francesc Camb, lder de la Lliga Regionalista, a la vegada que el partit sofreix una severa desfeta a les eleccions a Corts Constituents. El 1933 canvia el seu nom a Lliga Catalana, acata el rgim republic i procura aglutinar el centre-dreta de lespectre electoral, a la vegada que continua controlant la major part dels vots monrquics i conservadors. El Partit Nacionalista Basc (PNB), aliat dels carlins i oposat a la Constituci, no s'ha d'incloure dintre de la dreta republicana, tot i no definir-se tampoc com a monrquic. A l'Assemblea de Bergara de novembre del 1930 s'unifiquen les diferents faccions del nacionalisme i l'independentisme basc i els seus principis doctrinals remarquen el catolicisme i el dret a l'autodeterminaci de la naci basca, formada pels sis antics territoris histrics, aix com la necessitat de conservar la raa basca. 87 El 1932, sota la direcci de Jos Antonio Aguirre, comena a evolucionar cap a posicions ms democrtiques i no participa dels intents d'enderrocar el nou rgim com altres partits de tendncia semblant. Pel que fa al centre de lespectre poltic trobem el Partido Republicano Radical (PRR), que passa a loposici a finals del 1931, malgrat la seva doble condici de principal partit republic i segona fora parlamentria. Malgrat sser el partit republic amb major implantaci a nivell estatal, li manca una autntica organitzaci i direcci centralitzada, fet que el converteix en un conjunt d'idees i persones, ms que un autntic partit organitzat.88 Fundat a Barcelona el 1908 per Alejandro Lerroux, malgrat caracteritzar-se en els seus orgens pel seu anticatalanisme i el seu extremisme poltic i social, el partit n'acaba esdevenint burgs i moderat. Lerroux pretn abanderar un partit interclassista al marge de lesquerra reformista, bsicament pragmtic. L'Agrupacin al Servicio de la Repblica s un altre grup parlamentari de carcter centrista. Dirigit per Jos Ortega y Gasset, Ramn Prez de Ayala i Gregorio Maran, aquest grup dintellectuals intenta sser la conscincia tica del sistema. Malgrat comptar amb uns 25.000 afiliats i 13 escons a les Corts, lAgrupacin eludeix qualsevol responsabilitat de Govern. El 6 de desembre de 1931, amb la seva conferncia Rectificacin de la Repblica, Ortega y Gasset trenca amb el Govern Azaa i passa a defendre la construcci dun gran partit de centre-dreta sota la direcci de Miguel Maura. La Agrupacin es dissol finalment el 29 doctubre de 1932. Al centre tamb es troben partits catalans. El 1931 es crea Uni Democrtica de Catalunya (UDC), dirigida per Manuel Carrasco i Formiguera i dinspiraci socialcatlica, potser el partit ms proper als postulats demcrata-cristians. El mar de 1933, el Partit Catalanista Republic (PCR) es converteix en Acci Catalana Republicana (ACR) i, sota la direcci de Llus Nicolau dOlwer, passa a collaborar amb lesquerra republicana espanyola.

Els partits d'esquerra

87 Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., 2002, pg. 22. 88 Ruiz Manjn, Octavio, El Partido Republicano Radical (1908-1936), Tebas, Madrid, 1976, pg. 681.

37

Sota el lideratge de Manuel Azaa, Accin Republicana (AR) es converteix en el partit de lesquerra burgesa ms fortament arrelat, amb uns 130.000 afiliats el 1933, procedents de les classes mitjanes i un slid grup parlamentari. A banda d'Azaa tamb destaquen Luis Jimnez de Asa, Ramn Prez de Ayala i Jos Giral. A la seva vora es troba la Federacin Republicana Gallega, posteriorment Partido Republicano Gallego, sorgida de la fusi de diferents tendncies, bsicament l'Organizacin Republicana Gallega Autnoma (ORGA), i dirigida per Santiago Casares Quiroga, que sintegra a Accin Republicana el 1934. Per la seva part, el Partido Republicano Radical Socialista (PRRS), nascut el 1929 com una escissi del Partido Republicano Radical, es va debilitant progressivament degut a innombrables escisions.89 El PRRS es divideix en una ala esquerra liderada per lvaro de Albornoz i Marcell Domingo, partidaris de collaborar al Govern amb el PSOE i una ala dreta, liderada per Flix Gordn Ordax i partidria de collaborar amb els radicals des de loposici. Quan el Govern de Manuel Azaa cau, Domingo i una minoria marxen del PRRS i funden el Partido Radical Socialista Independiente (PRSI), mentre que la facci de Gordn Ordax, controladora del partit, entra a formar part del nou Govern radical dAlejandro Lerroux. Al moment de proclamar-se la Repblica, el PSOE constitueix el principal partit de masses que entn i actua a la poltica amb una autntica visi dEstat, a ms dsser un element imprescindible per a consolidar el sistema republic. Dels vora 18.000 afiliats del 1930 es passa a gaireb 82.000 en quatre anys. Malgrat tot, durant els primers anys el partit est dividit entre els partidaris de collaborar amb els republicans al Govern i els que soposen a tal mesura. Aquesta segona lnia la defensen Julin Besteiro i els seus homes ms propers, contraris a mantenir laliana amb la burgesia, els quals abandonen la primera lnia del partit i la UGT el febrer del 1931. Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto collaboren amb els republicans, ja siga per lesperana del primer denfortir des del Govern el sindicalisme socialista, ja siga pel desig del segon de consolidar una autntica Repblica democrtica i parlamentria. El Partit Comunista dEspanya (PCE) sofreix una profunda reestructuraci durant aquests anys, tot i seguir essent sota un ferm i estricte control de la Comintern. A les acaballes de la Monarquia, el partit sabst de collaborar amb els republicans i ja el mateix 14 dabril, sota la direcci de Jos Bullejos, defensa la creaci duna Repblica de Soviets obrers i camperols, a la vegada que mostra una ferma oposici a la Repblica burgesa que es pretn instaurar. Malgrat no obtenir cap diputat a les eleccions de juny, el IV Congrs del partit, el mar del 1932, renova el lideratge de Bullejos al capdavant de la secretaria general, per aviat sorgeixen desavinences i s expulsat del partit. Llavors, la Comintern designa una nova direcci encapalada per Jos Daz i de la que formen part, Dolores Ibrruri, Pasionaria, Vicente Uribe i Jess Hernndez, entre daltres. Aquesta nova cpula retorna a les consignes moscovites i augmenta la tensi amb les forces republicanes governamentals.

89 Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 184.

38

A Catalunya trobem Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fundada el mar del 1931, liderada inicialment per Francesc Maci i posteriorment per Llus Companys i fortament implantada a les quatre provncies. La seva hegemonia dintre de Catalunya deixa poc espai per altres formacions, per igualment apareixen alguns grups de carcter independentista que aconsegueixen molt poc suport. El 1932, lala esquerra dEstat Catal, que shavia desmarcat de Francesc Maci i ERC, funda Estat CatalPartit Proletari, una combinaci catalanista i marxista dirigida per Jaume Compte. El Partit Nacionalista Catal, creat el gener del 1933 sota la direcci de Josep Maria Xammar i Sala defensa la independncia de Catalunya. A aquests sha de sumar el Partit Nacionalista Republic dEsquerra, de Joan Lluh i Vallesc, aparegut loctubre del 1933.

39

CAPTOL 5

LA REPBLICA: ACCI DE GOVERN

El 12 d'abril del 1931 tenen lloc les eleccions municipals que canvien el panorama poltic i el sistema institucional d'Espanya. El resultat de la convocatria electoral noms es publica de forma parcial, fet que origina una llarga polmica i, com b apunta Gil Pecharromn, 90 la mancana d'estudis locals concrets porta a mltiples confusions i disparitat de criteris. El mat del 14 d'abril, dos dies desprs de les eleccions, es proclama la Repblica.91 La ciutat basca d'Eibar s la primera en fer-ho, a la que seguiran altres capitals. La negativa del general Jos Sanjurjo, director general de la Gurdia Civil, de reprimir les manifestacions populars fa entendre al rei que les seves hores al capdavant de l'Estat toquen a la seva fi. Alfons XIII embarca a Cartagena rumb a l'exili, desprs d'haver-se dirigit al pas per darrera vegada, 92 especificant que marxa sense abdicar ni renunciar al tron i que es limita a esperar que el poble li torni a atorgar la seva confiana algun dia.

El Govern Provisional i el bienni reformista El Govern Provisional93 est format per membres dels partits de la Conjunci republicana-socialista i presidit pel conservador Niceto Alcal-Zamora, que tamb esdev Cap de l'Estat. Un dels primers problemes que se li planteja s el de
90 Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 48. 91 Editorial, Ayer, con un orden absoluto y un entusiasmo frentico, qued instaurada la Repblica en Espaa, El Sol, (15/04/1931), pg. 1. 92 El manifest del rei es por trobar a: Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola,(19311936), ob. cit., pg. 51. 93 La composici del Govern Provisional s la segent: Presidncia, Niceto Alcal-Zamora (DLR); Estat, Alejandro Lerroux (PRR); Guerra, Manuel Azaa (AR); Governaci, Miguel Maura (DLR); Justcia, Fernando de los Ros (PSOE); Treball i Previsi Social, Francisco Largo Caballero (PSOE); Hisenda, Indalecio Prieto (PSOE); Economia, Llus Nicolau d'Olwer (PCR); Foment, lvaro de Albornoz (PRRS); Instrucci Pblica, Macell Domingo (PRRS); Marina, Santiago Casares Quiroga (FRG); Comunicacions, Diego Martnez Barrio (PRR).

40

l'organitzaci de l'Estat. El Pacte de Sant Sebasti estipulava buscar una sortida a les reivindicacions de Catalunya, mitjanant un Estatut d'Autonomia, que hauria d'sser aprovat a Madrid per les Corts, i un Govern regional. El 12 d'abril, Esquerra Republicana de Catalunya obt una gran victria a tot el territori catal. 94 Dos dies desprs, el 14 d'abril, Llus Companys proclama la Repblica, al que seguir Francesc Maci proclamant la Repblica Catalana com Estat integrant de la Federaci Ibrica.95 Maci. president per aclamaci popular,96 forma Govern el dia segent, aglutinant les forces republicanes amb base a Catalunya. El 17 d'abril arriben a Barcelona els ministres Fernando de los Ros, Llus Nicolau d'Olwer i Marcell Domingo per a negociar amb Maci una sortida favorable per tothom. Els ministres ratifiquen el compliment del que s'estipula al Pacte de Sant Sebasti, 97 s a dir, l'elaboraci d'un Estatut que, un cop aprovat per l'Assemblea d'Ajuntaments catalans, el Govern Provisional defensar davant les Corts de Madrid. A canvi, Maci renuncia a seguir endavant amb la Repblica Catalana, tot i que el nou Govern catal recupera l'antiga denominaci de Govern de la Generalitat de Catalunya, que assumeix provisionalment les competncies de les diputacions provincials. Un Decret del Govern Provisional del 21 d'abril dna reconeixement i cobertura legal al Govern catal, iniciant aix un procs que hauria d'acabar amb l'aprovaci de l'Estatut i el trasps de competncies del Govern de Madrid a la Generalitat. Convocar eleccions a Corts Constituents s una de les tasques importants que el Govern ha d'afrontar. L'antiga Llei electoral del 1907 es modifica mitjanant un Decret del 8 de maig i mitjanant un altre Decret del 3 de juny es convoquen eleccions amb una primera volta a celebrar el 28 de juny El nou Parlament constar de 470 diputats, ser unicameral i s'escollir mitjanant sufragi universal mascul per als majors de vint-i-tres anys, rebaixant aix en dos anys l'edat legal per a votar i canviant tamb la constituci del Parlament, que abans era bicameral. La jornada electoral del 28 de juny representa una important victria per la Conjunci republicana-socialista, 98 en especial el PSOE, que obt ms de cent diputats, i el Partido Republicano Radical d'Alejandro Lerroux, que s'acosta al centenar. A Catalunya, ERC s la fora dominadora. Sn unes corts tan plurals que es fa difcil una classificaci exacta i a dia d'avui encara s difcil trobar unanimitat entre els especialistes a l'hora d'afiliar els diferents diputats a les diferents tendncies.99
94 El resultat electoral a Catalunya es pot consultar a: Hernndez, Adolfo, Autonoma e Integracin en la Segunda Repblica, Ediciones Encuentro, Madrid, 1980, pg. 50. 95 Editorial, ltimas noticias, La Vanguardia, (15/04/1931), pg. 29. 96 Casanovas i Cuberta, Joan, Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya , Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996, pg. 83. 97 Editorial, Los ministros de Instruccin, Economa y Justicia , en Barcelona, El Sol, (18/04/1931), pg. 3. 98 Editorial, El resultado de la votacin demuestra que en toda Espaa han arraigado hondamente las ideas de libertad y de justicia, El Heraldo de Madrid, (29/06/1931), pg. 1. Editorial, El Sr. Alcal Zamora dice que el eje de la poltica es el Sr. Lerroux , La Voz, (29/06/1931), pg. 1. 99 La composici de les Corts Constituents es pot consultar a: Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 71.

41

Les noves Corts inicien les sessions el 14 de juliol, sota la presidncia del socialista Julin Besteiro,100 i el 27 es constitueix la Cambra, que el dia 31 ratifica el Govern en les seves funcions, convertint-lo aix en un Govern de ple dret. Desprs d'una srie de problemes poltics i ideolgics, que porten a no acceptar un avantprojecte, 101 una Comissi presidida pel socialista Luis Jimnez de Asa i en la que es troba el conservador Jos Mara Gil-Robles n'elabora un altre, que ser debatut a les Corts durant tres mesos enmig de nombroses polmiques. La Constituci defineix Espanya com una Repblica de treballadors de tota classe; aconfessional; 102 territorialment definit com un Estat integral compatible amb l'autonomia de municipis i regions; amb una srie de drets individuals i collectius, com els d'expressi, reuni, associaci i sindicaci, circulaci, correspondncia, premsa o sufragi femen, entre d'altres. Finalment, el 9 de desembre, la Constituci s'aprova grcies a la majoria republicana i socialista, amb l'abstenci de la dreta. Malgrat tot, el procs constitucional es cobra les primeres vctimes poltiques, ja que els conservadors Alcal-Zamora i Miguel Maura abandonen la Presidncia del Govern i el Ministeri de Governaci, respectivament, descontents amb la manera com s'ha tractat la qesti religiosa. Alcal-Zamora s nomenat president de la Repblica una vegada s'aprova la Constituci. Manuel Azaa103 s l'escollit per posar-se al capdavant del Govern, crrec on roman fins l'estiu del 1933, i des d'on llana un ampli programa de reformes, en un intent de modernitzar un pas que, en aspectes com el religis, social o militar, encara est ancorat al passat. Per la problemtica i els constants focus de tensi que les reformes militar i religiosa varen suscitar, s'abordaran en captols posteriors. Un dels punts forts de la legislaci d'aquest perode s la reforma agrria. El 15 d'abril, el Govern Provisional ja anunciava que la propietat privada quedava garantida per llei, per especificava que el dret agrari havia de respondre a la funci social de la terra i que, per tant, s'hauria d'actuar en aquest camp. 104 Els segents mesos, tot i no haver-se constitut un Ministeri d'Agricultura prpiament dit, 105 el Govern aprova un conjunt de mesures legislatives referents a la situaci agrria entre les que destaquen el Decret de Termes Municipals, del 28 d'abril, que obliga els terratinents a emprar treballadors locals per davant de forasters; el Decret de prrroga dels arrendaments
100 Editorial, Besteiro, presidente de la Cmara, El Sol, (14/07/1931), pg. 1. 101 Aquest avantprojecte, redactat per una Comissi presidida per ngel Ossorio i rebutjat pel seu conservadorisme, planteja un Estat laic per atorga un tracte de favor a l'Esglsia Catlica, no contempla el divorci i atorga forts poders al President de la Repblica. 102 Els problemes que va representar la qesti religiosa a l'hora de plantejar i aprovar la Constituci, aix com la posici oficial de l'Esglsia Catlica al llarg de tota la Repblica, es tractaran explcitament a un captol posterior. 103 Con un Gobierno gastado, y unos colaboradores que yo no he escogido, muchos de ellos fracasados. Se puede entrar as a gobernar?. Aquestes sn les reflexions d'Azaa una vegada esdev president del Govern, recollides a: Azaa, Manuel, Diarios completos. Monarquia. Repblica. Guerra Civil, (Introduccin de Santos Juli), Crtica, Barcelona, 2000, pg. 319. 104 Editorial, El Gobierno Provisional, al pas, La Libertad, (15/04/1931), pg. 3. 105 El Ministeri d'Agricultura, Indstria i Comer es crea a finals del 1931, essent el primer titular el radical-socialista Marcell Domingo.

42

rstics, del 29 d'abril, que prohibeix els desnonaments de finques rstiques arrendades amb renta inferior a 1.500 pessetes; el Decret sobre Jurats Mixtes, del 8 de maig, que ha de regular les relacions entre els treballadors i els patrons; el Decret del 19 de maig, que permet els arrendaments collectius; el Decret del 17 de juny, que aborda els aspectes referents als accidents laborals i implanta l'Assegurana d'Accidents de Treball; el Decret de l'1 de juliol, que regula la jornada laboral de vuit hores. Aquests decrets es converteixen en lleis el 9 de setembre del mateix any. El 21 de maig del 1931 es crea una Comissi Tcnica, presidida per Felipe Snchez Romn, per elaborar un projecte de Reforma Agrria. El projecte preveu l'ocupaci temporal, per per temps indefinit, de les finques que excedeixin les 300 hectrees de cereals, les 200 hectrees d'olivera o les 100 hectrees de vinya, o b les que tinguin una renda cadastral de ms de 10.000 pessetes. 106 L'objectiu s assentar a aquestes terres unes 65.000-70.000 famlies, per el projecte no s'aprova. Durant la tardor del 1931 va augmentant la tensi al camp. Les urgncies dels camperols xoquen amb la resistncia dels propietaris i es comencen a ocupar finques, fet que acaba amb aldarulls constants i freqents intervencions de la Gurdia Civil.107 Les vagues tamb sn cada cop ms freqents, a la vegada que augmenta l'atur i creix el descontent contra una classe poltica a la que els camperols consideren allada de la seva realitat quotidiana i els seus problemes. Aquests conflictes i aldarulls ja seran una constant fins l'aixecament militar del 1936. L'article 44 de la Constituci estableix que la riquesa del pas est subordinada als interessos nacionals i qualsevol propietat es pot expropiar mitjanant indemnitzaci, tret que les Corts estipulin el contrari.108 El 9 de setembre, amb Marcell Domingo com a Ministre d'Agricultura, Indstria i Comer, s'aprova definitivament la Llei de Reforma Agrria, amb 318 vots a favor i 19 en contra, presentada com una Llei de Bases, que estableix l'expropiaci amb indemnitzaci dels senyorius jurisdiccionals, les terres incultes o mal cultivades i les arrendades durant un perode de dotze anys, mentre que les terres dels grans aristcrates i terratinents s'expropien sense indemnitzaci. L'extensi expropiable varia segons el tipus de cultiu. L'Institut de Reforma Agrria (IRA) ha de vetlar per la bona aplicaci de la reforma. Les reformes que intenta portar a terme Francisco Largo Caballero des del Ministeri de Treball i Previsi Social tenen com a finalitat millorar el nivell de vida dels treballadors. Destaquen la Llei de Contractes de Treball, del 21 de novembre del 1931, que aborda la regulaci de convenis collectius i la Llei de Jurats Mixtes, que vigila el compliment la normativa laboral. Malgrat els beneficis que aquestes mesures comporten, la pau social s ms aviat escassa. Es dispara el nombre de vagues, fruit de la resistncia de la patronal front els drets dels treballadors, la recessi econmica o els conflictes permanents entre el Govern i la CNT, assdua a convocar vagues poltiques.
106 El projecte de Reforma Agrria est detallat a: Gmez Orfanel, Germn, La Reforma Agraria, dins Ortega, Luis (coord.), Las reformas administrativas en la II Repblica, INAP, Madrid, 2009, pg. 97. 107 Tun de Lara, Manuel, Tres claves de la Segunda Repblica, Alianza, Madrid, 1985, pg. 52. 108 Gmez Orfanel, Germn, La Reforma Agraria, dins Ortega, Luis (coord.), Las reformas administrativas en la II Repblica, ob. cit., pg. 98.

43

Pel que fa a Catalunya, l'aprovaci de la Constituci suposa un problema pels desitjos autonomistes. L'Estatut original de Nria, aprovat pels catalans, s rebutjat per les Corts i el Govern l'envia a la Comissi d'Estatuts del Congrs. El 6 de maig s'inicia la seva discussi a la Cambra, on la dreta es posiciona frontalment en contra des d'un primer moment, acusant els catalanistes de separatisme, opini que comparteixen bona part de socialistes, radicals i intellectuals com Ortega y Gasset i Miguel de Unamuno.109 Per el fallit aixecament de Sanjurjo accelera els esdeveniments i el 9 de setembre s'aprova definitivament com a Llei per 314 vots a favor i 24 en contra. Catalunya s reconeguda com una regi autnoma dintre de l'Estat espanyol, amb himne i bandera propis. El catal s cooficial i la Generalitat rep competncies en sanitat, serveis socials, transports, obres pbliques, ordre pblic i afers mediambientals, mentre que l'ensenyament i la Hisenda eren competncies compartides amb el Govern de Madrid. Les eleccions de novembre del 1932 confirmen el poder de Maci i Esquerra Republicana de Catalunya. Amb una aclaparadora victria, Maci continua al capdavant d'un Consell Executiu que mantindr bones relacions amb el Govern de Madrid, fins el punt que Llus Companys esdevindr ministre de Marina al Govern d'Azaa de juny del 1933. La mort de Maci110 deixa Companys al capdavant de la Generalitat, el qual haur de conviure amb un clima d'hostilitat provinent de Madrid, on els diferents Governs conservadors plantegen postures oposades. El 6 d'octubre del 1934, arran del conflicte originat per la Llei de Contractes de Conreu, Companys proclama l'Estat Catal, que acaba portant-lo a ell i als membres del seu Govern a la pres, suspenent l'Estatut i paralitzant la Generalitat, per a no normalitzar-se la situaci fins la victria del Front Popular del 1936. Al Pas Basc, malgrat sser un territori generalment conservador, s'implanta un nacionalisme fort. Hores desprs de proclamar-se la Repblica a la ciutat d'Eibar, Jos Antonio Aguirre, alcalde nacionalista de Getxo proclamava la Repblica Basca, a la que vinculava amb l'espanyola, cosa que el Govern no admet. Les eleccions a Corts Constituents donen la victria als nacionalistes i els seus aliats tradicionalistes, tant al Pas Basc com a Navarra. Els problemes estatutaris bascos es deuen a les diferncies entre les forces de dretes i esquerres, que es perllonguen durant tot el perode. Un avantprojecte definitiu es lliura i s'estudia amb el Govern del Front Popular, per quan s'aprova, el 10 d'octubre, el pas est immers a la Guerra Civil i la seva aplicaci es far gaireb impossible. Pel que fa a Galcia, no s fins el 15 de juliol del 1936 que es porta un text definitiu d'Estatut a Madrid per defensar-se com avantprojecte, prvia aprovaci per majoria el 28 de juny del referndum. Malauradament, escassos dies desprs, la sublevaci militar torna a paralitzar el procs autonmic.

109 Editorial, Don Jos Ortega y Gasset pronunci ayer un gran discurso acerca del Estatuto de Catalua, El Sol, (14/05/1932), pg. 4. Editorial, Maura dijo: El seor Carner no puede seguir en el banco azul cuando empieza a discutirse el Estatuto, El Imparcial, (03/06/1932), pg. 1 Maseda Bouso, Antonio, Vicios de nulidad e inconstitucionalidad posibles en el Estatuto cataln , La Correspondencia Militar, (13/05/1932), pg. 1. 110 Editorial, La muerte del Presidente de la Generalidad, La Vanguardia, (27/12/1933), pg. 4.

44

Que les mesures adoptades ja des dels inicis de la Repblica topen amb una forta oposici ho mostren esdeveniments com la Sanjurjada. El 10 d'agost del 1932, el general Jos Sanjurjo, antic director general de la Gurdia Civil, s'aixeca en armes a Sevilla, declarant l'estat de guerra i arrestant les principals autoritats. A Madrid s'intenta assaltar el Ministeri de Guerra, sense xit, fet que suposa la fallida de la sublevaci a la capital. Quan Sanjurjo s'adona que el gruix de l'Exrcit no el recolza, 111 decideix abandonar la ciutat. s detingut a la provncia de Huelva, jutjat i condemnat a mort, sentncia rebaixada desprs a cadena perptua. La Sanjurjada t l'efecte contrari a l'esperat pels seus protagonistes, ja que la imatge de la Repblica en surt enfortida i el poble condemna l'aixecament, interpretant-lo com un intent desesperat de tornar a la vella Monarquia.112 El difcil 1933 comena amb l'ascens de Hitler a la Cancelleria alemanya, fet que serveix d'inspiraci als opositors al Govern republic. D'altra banda, les reformes del Govern no assoleixen els objectius desitjats i s'acumulen els problemes, entre els que destaquen la caiguda vertiginosa del preu del blat i el conflicte dels rabassaires arran de l'Estatut del Vi. Augmenta la tensi al camp, a la vegada que els anarquistes titllen el Govern de burgs cada vegada amb ms freqncia. La crisi es dispara arran dels successos de Casas Viejas, petita localitat de la provncia de Cadis on, arran d'una sublevaci anarquista, la Gurdia d'Assalt sota el comandament del capit Rojas, organitza una cruel repressi causant un nombre significatiu de morts. 113 El Govern Azaa queda polticament tocat i cada vegada sn ms els socialistes, socis de coalici, que dubten de la idonetat de recolzar els republicans. El 3 de setembre, els candidats governamentals perden les eleccions per a vocals del Tribunal de Garanties, fet que aprofita el president Alcal-Zamora per anunciar pocs dies desprs que li retira la confiana al Govern, provocant la dimissi d'Azaa. Els radicals Alejandro Lerroux i Diego Martnez Barrio lideren Gabinets de concentraci previs a la convocatria electoral del novembre. Sense el PSOE, la legislaci de Largo Caballero es desvirtua, abandonant reformes i no sancionant infraccions, fet que, a la seva vegada, comporta una progressiva radicalitzaci dels treballadors. Durant la campanya electoral abunda el foc creuat entre Jos Mara Gil-Robles i el PSOE. El lder conservador parla d'establir l'Estat corporatiu i eradicar el socialisme. A la seva vegada, el socialista Indalecio Prieto defensa la necessitat d'aliances amb els republicans per frenar la dreta.114 Largo Caballero tem que una victria de la dreta
111 El general Franco recordar anys desprs que aquell dia va parlar amb Azaa, confirmant-li que a La Corunya, on ell exercia d'adjunt al Cap de la Divisi, tot estava en perfecte ordre. Cierva, Ricardo de la, Franco, Planeta, Barcelona, 1986, pg. 121. 112 Editorial, En toda Espaa el pueblo manifest con entusiasmo su adhesin al rgimen , Luz (11/08/1932), pg.1. Editorial, Ha fracasado rotundamente la absurda intentona monrquica , La Libertad, (11/08/1932), pg. 1. 113 Editorial, Con bombas de mano destruye la fuerza la casa donde se haban hecho fuertes los revoltosos, El Siglo Futuro, (12/01/1933), pg. 2. 114 Editorial, El ex ministro socialista seor Prieto entiende que los socialistas deben pactar alianzas electorales con los partidos republicanos de izquierda all donde la desunin signifique ventaja para

45

implicar seguir els passos de Hitler i Mussolini, s a dir, l'aniquilaci de la legislaci social i laboral. La premsa af al PSOE denuncia violncia i pressions dels terratinents i els patrons sobre els treballadors. La convocatria electoral, on voten les dones per primera vegada, suposa l'esfondrament de l'esquerra.115 El PSOE obt 58 diputats, essent amb diferncia el partit d'esquerres ms votat. Els radicals de Lerroux n'obtenen un centenar. Tot l'inters de la jornada s per la CEDA, 116 nova coalici de partits conservadors, liderada per Jos Mara Gil-Robles, la guanyadora de la cita electoral.

El bienni radical-cedista Les eleccions del 19 de novembre del 1933 porten al poder les forces conservadores, iniciant-se aix una nova etapa que dura dos anys, coneguda com el bienni radical-cedista117 i caracteritzada per l'aplicaci d'una poltica de desmarcatge del perode anterior. Malgrat la victria de la CEDA, el nou Govern s presidit per Alejandro Lerroux, del Partido Republicano Radical, recolzat, aix s, per la coalici de Gil-Robles. L'aliana radical-cedista comena guanyant-se l'oberta oposici de bona part de la Cambra des d'un primer moment. Per una banda, els monrquics, catlics i tradicionalistes consideren Gil-Robles un trador per recolzar un Govern republic i intensifiquen les activitats conspiradores. A la seva vegada, el socialistes i republicans d'esquerres consideren que el trador s Lerroux, per formar aquesta aliana, i demanen una altra convocatria electoral, amenaant fins i tot, amb vagues i revoltes si la CEDA anava augmentant la seva parcella de poder.118 El primer esdeveniment que augura temps difcils ja el trobem el 19 de desembre, dia de presentaci del Govern. A les Corts, Gil-Robles afirma que la CEDA ajudar Lerroux en tot el que faci falta, per que aquest ha d'adoptar mesures d'acord a la voluntat del poble que l'ha votat. I el poble ha votat contra la poltica de l'anterior bienni. Remarca tamb que, tot i haver guanyat les eleccions, no demana el poder per evitar que algun coreligionari actu amb ganes de venjana contra l'esquerra, per tot el que aquesta els ha fet passar els dos anys anteriors.119 En base a aquest discurs, les decisions adoptades pel Govern Lerroux van encaminades a afeblir o paralitzar les reformes iniciades per Azaa en la majoria
las derechas, El Heraldo de Madrid, (16/10/1933), pg. 1. Editorial, Discurso del seor Gil Robles, La poca, (16/10/1933), pg. 1. 115 La nova composici de les Corts es pot consultar a: Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pgs. 256 i segents. 116 Sobre la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas, CEDA, degut a la seva particular poltica, es parlar amb deteniment al captol El feixisme espanyol. 117 L'expressi bienni radical-cedista, derivat de la coalici entre el Partido Republicano Radical i la CEDA, s noms un dels diversos noms amb que es coneix el perode comprs entre les eleccions del novembre i les del febrer del 1936. Aquest segon bienni republic s conegut tamb com a conservador, rectificador, contrareformista o negre, noms que tracten de ressaltar l'oposici a la poltica d'Azaa que va caracteritzar els nous governants. 118 Juli, Santos, Un Siglo de Espaa: poltica y sociedad, Marcial Pons, Madrid, 1999, pg. 101. 119 El discurs es pot consultar a: Gil-Robles, Jos Mara, No fue posible la paz, Ariel, Barcelona, 2006, pgs. 815-817.

46

d'mbits. Augmenta la tensi al camp, on, cada vegada amb ms freqncia, els terratinents fan i desfan arbitrriament i actuen amb total violncia contra els treballadors, amb el pertinent vist-i-plau de la Gurdia Civil. Per altra banda, cada vegada sn ms els socialistes que creuen que el pas s'est acostant perillosament cap al model feixista que governa Alemanya. Les milcies de les Juventudes de Accin Popular (JAP) sn una bona prova.120 El primer contratemps per Lerroux ve arran de la dimissi d'un dels seus homes forts, Diego Martnez Barrio, el qual abandona el Partido Republicano Radical, per formar amb el radical-socialista Flix Gordn Ordax el partit Unin Republicana. El lder radical reforma el Govern, introduint, entre d'altres, a Rafael Salazar Alonso al Ministeri de Governaci. El Gabinet es va escorant cada vegada ms cap a la dreta i la Llei d'Amnistia, que beneficia els implicats a la Sanjurjada i els militars que havien passat a la reserva per desafecci, es considera un cop a l'essncia de la Repblica, moment en el qual Lerroux surt de la primera lnia i s substitut per Ricardo Samper. Les mesures executades per Salazar Alonso des de la cartera de Governaci augmenten perillosament la tensi. Entre aquestes mesures estan autoritzar una concentraci de les JAP a El Escorial, pressionar constantment per declarar l'estat de guerra, sota pretext de probable revoluci socialista, o destituir gaireb dos-cents Ajuntaments socialistes legalment constituts. El ministre juga la carta de la provocaci, esperant que els socialistes es revoltin i se'ls pugui reprimir sota el paraigua de la legalitat. Com apunta Paul Preston, potser la CEDA no s feixista en el sentit estrictament filolgic que avui coneixem, per la seva manera d'actuar, condemnant el socialisme i parlant d'establir un Estat corporatiu, aix com la repressi dels patrons contra els treballadors sindicats, s interpretada per l'esquerra com una fidel reproducci del patr feixista.121 Les provocacions dels patrons i la Gurdia Civil es sistematitzen per tot el pas, a la vegada que augmenta la brutalitat i la violncia preventiva. La concentraci de les JAP a El Escorial abans esmentada recorda molt a les concentracions nazis, potser degut a la visita de Gil-Robles a Alemanya, on s'ha imbut de les idees de Hitler. El lder de la CEDA declara que el Parlament el repugna, per que s til per assolir els seus objectius, remarcant que ell i els seus homes estan disposats a donar la vida per Du i per Espanya.122 El 4 d'octubre, Lerroux torna a la Presidncia del Govern, acompanyat aquesta vegada per tres membres de la CEDA, fet que causa una gran indignaci entre socialistes i republicans. Com a protesta, es produeixen aixecaments d'obrers i treballadors a tot el pas i es convoca una vaga general pel dia segent. s produeix una autntica revoluci, que ha passat a la Histria d'Espanya com la Revoluci d'Octubre. El Govern declara l'estat de guerra i els focus rebels es reprimeixen amb relativa facilitat. A Madrid s'intenta assaltar el Ministeri de Governaci, sense xit. A
120 Accin Popular s el partit de Gil-Robles, un partit confessional catlic i nucli embrionari de la CEDA. Les Juventudes de Accin Popular (JAP) s la seva organitzaci juvenil. 121 Preston, Paul, La destruccin de la democracia en Espaa, Turner, Madrid, 1978, pg. 170. 122 Aquesta declaraci de Gil-Robles es pot consultar a: Preston, Paul, La destruccin de la democracia en Espaa, ob. cit., pg. 186.

47

Catalunya, Llus Companys proclama l'Estat Catal dins la Repblica Federal Espanyola, per el general Batet controla la situaci. Companys, els seus consellers i altres autoritats sn arrestades, es suspn l'Estatut, es clausura el Parlament i la Generalitat queda com un rgan titella dirigit per Manuel Portela Valladares. A Astries s on la revolta i la posterior repressi agafen magnituds desproporcionades. L'Alianza Revolucionaria dirigeix els miners i altres treballadors, aproximadament uns 20.000, els quals assetgen Oviedo i agafen altres ciutats. Degut a les suspiccies que aixeca el republicanisme del cap de l'Estat Major Central, Carlos Masquelet, el ministre de Guerra, Diego Hidalgo, es salta l'escalaf i encomana al general Franco acabar amb la insurrecci. Un autntic desplegament d'homes dirigit pel propi Franco i on participen tropes governamentals dirigides pel general Lpez Ochoa i tropes d'frica dirigides pel tinent coronel Juan Yage, acaba amb la subversi. La repressi agafa unes dimensions desproporcionades, originant milers de morts, ferits i torturats. S'imposa la censura de premsa, tot i que les publicacions de dretes parlen de barbaritats ocasionades pels sublevats. Azaa i Largo Caballero, entre molts d'altres, sn empresonats. Una vegada es controla la Revoluci d'Octubre, Lerroux assumeix la cartera de Guerra, havent cessat Hidalgo, i entre les seves decisions est l'ascens de Franco a general de Divisi i el seu nomenament com a cap de les tropes del Marroc, i els ascensos d'homes com Joaqun Fanjul, Jos Enrique Varela o Jos Milln Astray, que agafaran rellevncia poc temps desprs.123 Disputes pels indults de les condemnes a mort a diversos militars i treballadors asturians enfronten el Govern amb el president Alcal-Zamora, provocant autntiques crisis ministerials com la d'abril del 1935, quan surten del Gabinet els tres membres de la CEDA. Per s una sortida momentnia, ja que un mes desprs, sn cinc les carteres que ocupa, entre les que sobresurt la de Guerra per Gil-Robles. 124 A partir d'ara, la coalici governamental comena a caure en picat, castigada per diversos escndols de corrupci que afecten els radicals. El primer t lloc a l'octubre, quan surt a la llum l'escndol de l'estraperlo. L'holands Daniel Strauss i el seu soci Perlowitz introdueixen un joc trucat de ruleta a diversos casinos, amb el consentiment, previ suborn, de diversos poltics radicals, entre ells Salazar Alonso i Aurelio Lerroux, fill adoptiu del president del Govern. En conseqncia, Alejandro Lerroux abandona el crrec, essent substitut per Joaqun Chapaprieta. El segon escndol, el cas Nombela, surt a la llum quan Antonio Nombela, inspector general de Colnies, s cessat pel Consell de Ministres per negar-se a abonar una indemnitzaci irregular. Chapaprieta s substitut per Manuel Portela Valladares, degut al vet presidencial exercit per AlcalZamora contra Gil-Robles, qui ja es veia al capdavant del Gabinet. El nou Govern convoca eleccions pel 16 de febrer.

El Front Popular
123 Tun de Lara, Manuel, Tres claves de la Segunda Repblica, ob. cit., pg. 272. 124 L'actuaci de Gil-Robles al capdavant del Ministeri de Guerra s'analitzar al captol El feixisme espanyol.

48

El 16 de febrer del 1936, la victria va a mans de la coalici d'esquerres, 125 mentre que la CEDA es converteix en la primera minoria amb 88 diputats, els radicals de Lerroux prcticament desapareixen i la Falange de Jos Antonio Primo de Rivera no obt cap diputat. Azaa esdev president del Govern al capdavant d'una coalici governamental integrada nicament per partits republicans.126 Un dels primers esdeveniments d'aquesta nova etapa s la destituci d'Alcal-Zamora, emparant-se en l'article 81 de la Constituci, que permet el cessament del president de la Repblica si ha dissolt dues vegades la Cambra i es considera que la darrera dissoluci ha estat improcedent. La Presidncia s assumida interinament per Martnez Barrio, fins l'elecci d'Azaa, qui deixa el Govern a Santiago Casares Quiroga. Durant aquest perode s'intenten implantar una altra vegada les reformes iniciades cinc anys abans i paralitzades pels radical-cedistes. Arran de la victria frontpopulista, els sindicats es mobilitzen i pressionen per amnistiar els presos d'octubre del 1934 i recollocar-los als seus antics llocs de treball, fet que oposa la UGT i la CNT 127 amb els diferents partits poltics d'esquerres. Les diferents mobilitzacions, unides a la reiterada negativa i resistncia dels patrons provoca el moviment de vagues ms generalitzat del perode republic. A aquestes mobilitzacions s'han d'afegir les que es viuen al camp, que es salden amb nombroses finques i milers d'hectrees ocupades. Pel que fa a la dreta, aquesta es va radicalitzant progressivament. Falangistes, carlins, monrquics i la CEDA comparteixen la seva visi d'una Espanya corporativa i sense socialisme, fet que els porta a relacionar-se cada vegada amb ms freqncia. Els seus dirigents intervenen als mtings dels altres. La CEDA utilitza les Corts com a plataforma per atacar l'esquerra, ms que per a fer poltica. La situaci es fa cada vegada ms insostenible i la tensi, amb la conseqent violncia, augmenta a passes agegantades. El mes de juliol, els assassinats de Jos del Castillo i Jos Calvo Sotelo precipiten els esdeveniments. El general Franco es subleva el dia 17, al que segueix una part de la cpula militar el dia desprs. Comena aix la Guerra Civil, que banyar Espanya amb sang durant gaireb tres anys.

125 La nova composici de les Corts es pot consultar a: Gil Pecharromn, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 323. 126 Prieto, Indalecio, Cartas a un escultor, Planeta, Barcelona, 1989, pg. 88. Indalecio Prieto explica la seva disponibilitat a governar amb els republicans, per la facci majoritria del PSOE, controlada per Largo Caballero, s'oposa a aquesta mesura. 127 UGT, Unin General de Trabajadores. CNT, Confederacin Nacional del Trabajo.

49

CAPTOL 6

LA POLTICA EXTERIOR

Sempre s'ha pensat que la Repblica no va disposar d'una poltica exterior forta, o, fins i tot, que la diplomcia mai va sser aplicada durant els anys de vigncia del rgim republic. Ja fa anys, per, que les investigacions realitzades en aquest camp, principalment per ngeles Egido Len, tiren per terra aquest mite. El Govern de la Repblica aplica la poltica que considera ms adient, donades les seves condicions geoestratgiques i geopoltiques. La poltica exterior republicana ser diametralment oposada a la practicada pels ministres d'Alfons XIII, ja que es passar d'una submissi gaireb absoluta a una poltica activa conseqent amb les capacitats reals del pas. La Repblica neix en un context mundial en constant canvi, marcat per una degradaci cada cop ms aguda del panorama internacional. Econmicament, la crisi es comena a notar a Europa i tindr efectes gaireb immediats sobre lestabilitat de nombrosos pasos. En aquest context sn importants els Tractats de Locarno del 16 d'octubre del 1925 i el Pacte de Pars, o Pacte Briand-Kellogg, del 27 d'agost del 1928 destinats a enfortir la pau a Europa i evitar un altre conflicte bllic. Poltica i socialment, guanya cada cop ms fora una onada de nacionalisme com no es coneixia des de la Primera Guerra Mundial. LAlemanya de Hitler i la Itlia de Mussolini comenaran aviat la seva escalada de reivindicacions territorials, orientades a alterar de forma important el plnol continental dissenyat amb el Tractat de Versalles. A daltres parts del mn la situaci no s molt millor. La Repblica busca realitzar la millor poltica possible donada la seva condici de petita potncia. s present activament als principals frums internacionals del moment. La Constituci del 1931 presenta un interessant programa de poltica exterior, on sestipulen els eixos sobre els que es basar aquesta, el pacifisme i ladhesi a la Societat de Nacions. Larticle 6 de la Constituci explicita que Espanya renuncia a la guerra com a instrument de poltica nacional. La poltica de guerra sentn com una conseqncia de la poltica de pau i, en base a aquest principi, la poltica internacional emana de la poltica nacional. Lactuaci espanyola pivota entorn al pacifisme i leuropeisme. Probablement Manuel Azaa i Salvador de Madariaga siguin els poltics
50

republicans que millor entenen i interpreten les necessitats de lEspanya republicana dintre el panorama internacional.128 Azaa, com a cap de Govern, s partidari duna poltica que mantingui el pas apartat de problemes internacionals excessivament delicats. Tot i sser defensor de la Societat de Nacions, en la seva actuaci primen els interessos concrets espanyols. El seu europeisme parteix duna simple qesti de sentit com: Espanya pertany a Europa i la seva cultura i histria no es poden entendre sense relacionar-la en el context europeu on es desenvolupa. Considera que Espanya sha de definir per lherncia i els principis humanistes simbolitzats per la Reforma i no per la tradici catlica, representada per la Contrareforma. Per la seva aposta per una Europa democrtica i liberal no li impedeix advertir la distncia entre all real i all ideal. Un excessiu idealisme podia portar a defendre els grans principis del Pacte de la Societat de Nacions, com ara la guerra justa o larbitratge internacional, mentre que una actitud realista implica sser conscient que un pas com Espanya no disposa dels mitjans materials necessaris per afrontar aquesta situaci. Azaa s conscient de les carncies en lmbit militar i de la falta de recursos econmics, que, per altra banda, prefereix dedicar a unes altres necessitats ms urgents, com ara la instrucci pblica. El seu pragmatisme i europeisme conflueixen en un concepte conegut com a neutralitat positiva, que per ell es defineix per oposici a la neutralitat negativa de la Monarquia, per que es defineix tamb com una afirmaci prctica degut al context de lpoca. El president del Govern defensa una neutralitat responsable i realista, que no s'ha de confondre amb una neutralitat fruit de la impotncia.129 Salvador de Madariaga, delegat gaireb permanent dEspanya davant de la Societat de Nacions entre el 1931 i el 1936, insisteix en els principis del Pacte de la Societat de Nacions, com sn larbitratge internacional i la guerra justa, a la vegada que remet a lorientaci espanyola tradicional dapropar-se estretament a Frana i la Gran Bretanya. Aviat ser conegut com Don Quijote de la Manchria, degut a la seva enconada defensa dels interessos fundacionals de la Societat de Nacions, arran de l'annexi japonesa de la regi xinesa de Manxria. Un altre focus de tensi va sorgir amb Itlia arran de la visita del primer ministre francs douard Herriot a Espanya, la tardor del 1932.130 Les lnies bsiques dactuaci de la Repblica a Ginebra, seu de la Societat de Nacions, es manifesten mitjanant la collaboraci amb les petites potncies neutrals i alguna iniciativa original, lligada als mbits essencials de la presncia dEspanya al mn i, bsicament, al Mediterrani. Pel que fa als diplomtics espanyols del moment, de tots els poltics que exerceixen el Ministeri d'Estat hem de destacar, a part del mencionat Madariaga, a Luis de Zulueta i Fernando de los Ros, ministres dEstat durant el primer
128 Gil Pecharromn, Julio , Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 159. 129 Egido Len, ngeles, Manuel Azaa. Entre el mito y la leyenda , Junta de Castilla y Len, Valladolid, 1998, pg. 251. 130 La visita del primer ministre Herriot i les seves possibles conseqncies s'analitzaran posteriorment, al captol Amics italians.

51

bienni.131 La Conferncia de Desarmament inaugurada a Ginebra el febrer del 1932 porta a la constituci del Grup dels Vuit, una iniciativa de Luis de Zulueta, llavors ministre dEstat. Els Vuit sn la prpia Espanya, Sussa, Sucia, Noruega, Dinamarca, Blgica, Holanda i Txecoslovquia i tots comparteixen la vocaci de neutralitat i democrcia i la necessitat dafirmar els seus interessos front les grans potncies europees. Sha de ressaltar que els darrers mesos de la gesti de Zulueta i tota la gesti de De los Ros al capdavant del Ministeri dEstat es desenvolupen el 1933, any clau pel futur europeu i mundial, degut a lascens al poder dAdolf Hitler i el nacionalsocialisme i al fracs definitiu de la Conferncia de Desarmament. El Pacte dels Quatre entre Itlia, Alemanya, Frana i la Gran Bretanya, provoca nerviosisme a Espanya, que comena a desmarcar-se progressivament de les actituds filofranceses de Blgica i Txecoslovquia i a identificar-se ms clarament amb una poltica de neutralitat. La idea de Mussolini de recuperar el directori de les quatre grans potncies per resoldre els problemes europeus a la seva manera no pot agradar a les petites potncies, que ho interpreten com un perill per la seva incipient autonomia. El desacord queda explicitat amb la paralitzaci immediata de les discussions de la Conferncia de Desarmament a Ginebra, que queda aplaada fins labril. La diplomcia espanyola aprofita aquest recs per fer gestions amb els Governs francs i britnic. Zulueta i Madariaga estan convenuts que el pacte no afavoreix Espanya i que fer concessions a lAlemanya nacionalsocialista s ms perills que fer-les a lanterior Repblica de Weimar. Ara s la Gran Bretanya qui passa a dirigir el programa de desarmament, presentant a Ginebra el Pla MacDonald, davant levidncia que el Govern francs mirava excessivament pels seus interessos particulars des de larribada al poder de Hitler. A labril es reobren les sessions de la Conferncia de Desarmament. s llavors quan el president dels Estats Units, el demcrata Franklin D. Roosevelt, decideix assumir un major comproms a la poltica europea i demana als pasos negociadors que arribin quant abans millor a un acord, a la vegada que Hitler anuncia que est disposat a negociar sobre la base del pla britnic. La delegaci espanyola formula diverses esmenes al pla MacDonald pel que fa al desarmament naval, vetllant per la posici de les petites potncies martimes i tamb per laspecte del desarmament aeri, insistint en la necessitat dinternacionalitzar laviaci civil. Quan les negociacions de desarmament semblen ben encaminades, la preparaci de la Conferncia Econmica Mundial que shaur de celebrar a Londres a principis de juliol desvia latenci internacional. Llavors, el Pacte dels Quatre, que shavia aconseguit signar el 8 de juny, ja ha perdut gran part de la seva importncia, ja que les pretensions italianes queden molt retallades, fet que a la llarga beneficia a Frana.

131 Egido Len, ngeles, La concepcin de la poltica exterior durante la II Repblica: (1931-1936) , Universidad Nacional de Educacin a Distancia, Madrid, 1987., pgs 74 i segents. Egido Len fa un reps als ministres d'Estat, concloent que, amb contades excepcions, la majoria no eren les persones ms idnies per exercir un crrec d'aquesta responsabilitat.

52

Com indica Egido Len,132 aquesta combinaci de factors enrareix lescena internacional. No obstant, ara s quan sobresurten dues iniciatives de la diplomcia espanyola, amb Fernando de los Ros al front del Ministeri dEstat. La primera iniciativa s de carcter general i apunta cap a la creaci duna entesa democrtica que atorgui unes mnimes garanties collectives davant la poltica revisionista que volen portar a terme Hitler i Mussolini. De los Ros, seguint la lnia apuntada per Luis de Zulueta, intenta formalitzar un acord amb les potncies democrtiques, encapalades pels Estats Units, la Gran Bretanya i Frana, envers Alemanya i Itlia. Malgrat sser un projecte dafirmaci democrtica, la idea no qualla, en part per culpa de la tensi existent entre Frana i la Gran Bretanya. La segona iniciativa s de carcter ms particular i vol ressuscitar la idea dun tipus de Locarno mediterrani, s a dir, un acord que garanteixi l'statu quo al Mediterrani occidental, fonamental per Espanya donada la seua situaci geoestratgica. sser present a Europa no implica descuidar linters prioritari dEspanya, que no s altre que el Mediterrani, i que sempre ha estat al punt de mira dels diferents Governs espanyols. Fernando de los Ros, a lestiu del 1933, es decideix a impulsar un pla que garanteixi lestabilitat de la zona, degut a lamenaa alemanya i laparent apropament entre els Governs de Roma i Pars. Per a tal finalitat s necessria la collaboraci dels principals pasos amb interessos a la zona, s a dir, la Gran Bretanya, Frana i Itlia. El projecte pivota sobre tres eixos: la iniciativa ha de partir dEspanya; shan dimplicar els quatre pasos amb presncia a la zona, tot i que no sexclou la possibilitat dampliar-ho al Mediterrani oriental; i leix central seria un pacte de no agressi, sobre la base del articles 10 i 16 del Pacte de la Societat de Nacions, 133 articles que ressalten el comproms dels membres de lorganisme a mantenir la integritat territorial i la independncia poltica de cada un dells i estipulen que si un dels membres recorre a la guerra, els altres trencaran relacions amb ell i adoptaran les mesures necessries per defensar i fer respectar els compromisos de la Societat. La iniciativa va prenent consistncia a mesura que el Pacte dels Quatre es va afeblint i Hitler va enfortint la seva posici a dintre dAlemanya. Frana es mostra molt participativa, degut a la preocupaci per un hipottic i futur conflicte amb Alemanya, i amb la Gran Bretanya no hi ha problemes seriosos, tret de letern tema de Gibraltar. Les relacions amb Itlia suposen un problema major, ja que es veuen afectades per qestions ideolgiques, per aquest tema es tractar en un captol posterior. A nivell internacional, el 14 doctubre Alemanya es retira de la Societat de Nacions. La fora que Hitler agafa progressivament a nivell intern, la mostra tamb a nivell internacional, reafirmant les seves posicions revisionistes respecte dels tractats de pau. Queda aix inaugurada lescalada cap a una futura i propera amenaa per a la pau mundial. Pel que fa al Grup dels Vuit, ara aquest queda redut a sis membres, al sortirne Blgica i Txecoslovquia, aliats de Frana i, per tant, ja compromesos amb una de les parts en un hipottic cas de guerra. Aquest nou Grup dels Sis es passa a dir Grup dels
132 Egido Len, ngeles, Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad., ob. cit., pg. 260. 133 Egido Len, ngeles, Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad., ob. cit., pg. 261.

53

Neutrals. Posteriorment, el 1935 Itlia envair Abissnia, 134 fet que la Societat de Nacions tancar amb una sanci al Govern itali, per deixant en detriment el pas afric. Per altra part, el gener del 1935 el propi Mussolini i Pierre Laval, ministre dAfers Exteriors francs, negociant els preliminars del futur Front de Stresa, acorden que Frana compensar Itlia amb territoris a lfrica a canvi de la seva renuncia formal sobre Tunsia. Un conveni, com el de Stresa, entre francesos, italians i britnics s interpretat com un perill per les posicions espanyoles al nord dfrica i es posa de manifest la contradicci que suposa per Espanya la seva posici estratgica. Durant la primera meitat del 1935, la poltica exterior espanyola canvia de posicions, dirigida per Governs cada cop ms dretans. Poc a poc es va separant de Frana i aproximant-se a Itlia, fet dels quals eren partidaris els ministres de la CEDA al Govern, i tamb a la Gran Bretanya, pas que es creu que pot exercir un cert contraps a una aliana italianafrancesa. s interessant el fet que en aquesta poca tamb es produeix un primer apropament a lAlemanya Nacionalsocialista, pas amb el qual sobren negociacions per a la compra darmes i lassessorament de la policia espanyola a crrec de la Gestapo.135 La crisi internacional que provoca la invasi italiana dAbissnia obliga el Govern radical-cedista a definir la seva posici i la divisi arriba al Consell de Ministres. Pel que fa al Mediterrani mant una estricta neutralitat, per a la Societat de Nacions condemna latac i secunda la poltica de sancions contra el pas feixista. Mentre Niceto Alcal-Zamora i Joaqun Chapaprieta, presidents de la Repblica i del Govern, respectivament, sn favorables a les sancions, Jos Mara Gil-Robles, ministre de Guerra, soposa. El Govern, en una autntica crulla, adopta oficialment les sancions, per, a la seva vegada, tracta de dificultar-ne la seva aplicaci tot el que li s possible. El febrer del 1936, el triomf del Front Popular refreda les relacions amb Itlia i paralitza lapropament inicial amb Alemanya, sense que aix comporti una major collaboraci amb Frana i la Gran Bretanya. A mesura que la situaci internacional es va complicant queda pals que els mecanismes previstos al Pacte de la Societat de Nacions per impedir una nova guerra no sn tan efectius com es pensava. El fracs de la Conferncia de Desarmament, la retirada dAlemanya de la prpia Societat i la invasi dAbissnia posen en evidncia la relativa eficcia del Pacte i alerten dels perills de la seguretat collectiva als pasos amb voluntat de neutralitat. Lamenaa, cada cop ms visible, duna nova guerra aconsella a les petites potncies el replegament cap el refugi segur de la neutralitat. Aquest sentiment de fracs collectiu obliga als membres de la Societat de Nacions a replantejar-se la seva formulaci i reforma. Els petits pasos neutrals, que eren els que ms havien defensat el Pacte, sn els primers en iniciar el debat sobre la seva reforma. El Grup dels Neutrals s partidari tamb de revisar el Pacte de Ginebra,
134 Editorial, El negus denuncia ante la Sociedad de Naciones que las tropas italianas han invadido la frontera abisinia, El Heraldo de Madrid, (02/10/1935), pg. 1. 135 Vias, ngel, Franco, Hitler y el estallido de la guerra civil: antecedentes y consecuencias , Alianza, Madrid, 2001, pgs. 134 i segents.

54

reunit el maig del 1936. Salvador de Madariaga s lencarregat de redactar un esborrany de la reforma, que pugui servir de base per una futura negociaci entre els Estats. La situaci es complica per moments i els problemes es multipliquen. Duna banda, les petites potncies estan ms preocupades per evitar un comproms de guerra que en articular un pla viable pel manteniment de la pau. Daltra banda, les grans potncies no estan disposades a assumir cap iniciativa que pugui posar en perill encara ms la seguretat collectiva. Lesborrany de Madariaga senvia al Grup dels Neutrals, a Madrid i als Governs que ho solliciten, i sha de destacar la importncia que se li dona a la prevenci, per sobre de la dissuasi. El Govern del Front Popular es suma al Grup dOslo, amb Noruega, Dinamarca, Sucia, Finlndia, els Pasos Baixos i Sussa, reafirmant la seva intenci de mantenir-se dintre duna estricta neutralitat, neutralitat que poc desprs saplicar sense cap mirament en detriment propi. A banda del paper a la Societat de Nacions i la poltica al mediterrani, la Repblica tamb mant obertes les vies dacci i comunicaci a les rees tradicionals datenci: Portugal, el nord dfrica i Hispanoamrica.

Portugal Pel que fa a les relacions amb Portugal, aquests sn anys dalts i baixos entre ambds pasos. A la tradicional desconfiana portuguesa envers Espanya sha de sumar ara lactitud del rgim dAntnio de Oliveira Salazar front levoluci social i poltica de la Repblica. Exceptuant el segon bienni, marcadament conservador, el sistema republic es veu des de Lisboa com un problema, fet que contribueix a mantenir els aires de tensi. La fi de la Monarquia provoca lalarma al pas ve per un doble motiu. Duna banda, Salazar tem que el nou Govern es solidaritzi amb les activitats de loposici democrtica portuguesa al territori espanyol. Daltra banda, tamb preocupa que lincipient federalisme que sembla destapar-se a Espanya ressusciti la concepci de liberisme, s a dir, una assimilaci portuguesa dintre duna Federaci ibrica promoguda i dirigida per Espanya. Els primers anys, el Govern dAzaa concedeix facilitats a loposici portuguesa exiliada per a realitzar una activa propaganda contra el rgim portugus, a la vegada que aquest acull monrquics com Calvo Sotelo, descontents amb la nova situaci, i el general Sanjurjo, un cop aquest surt de la pres. Durant el perode 1934-1935 hi ha un apropament entre ambds pasos, condicionat pel conservadorisme del Govern espanyol, que culmina la tardor del 1935 amb les negociacions per elaborar un Tractat Comercial i de No Agressi. Aquest apropament acaba amb la victria del Front Popular el febrer de 1936. Ara Portugal es converteix en un nucli important de la conspiraci antirepublicana que es va forjant, de la qual Sanjurjo s cap visible. Un cop esclata la guerra, Salazar collaborar fins el final amb el bndol nacional.

El nord dfrica
55

Al nord dfrica, malgrat loposici que els dirigents republicans mantingueren front la poltica colonial dels ministres dAlfons XIII, s'opta per seguir una lnia continuista que mant i consolida la presncia espanyola al continent afric. Els successius Governs refusen la pretensi de comunistes i socialistes de concedir la independncia al Marroc, degut a la seva estratgica posici. 136 Lactuaci dels diferents responsables de lAlt Comissariat, com el general Jos Sanjurjo o els civils Juan Moles i Manuel Rico Avello no comporta una substancial millora de les condicions de vida de la poblaci autctona, a qui li segueix mancant la majoria dels drets poltics i socials que garanteix la Constituci als ciutadans espanyols. Lincipient nacionalisme marroqu es combat des del primer instant, fins el punt que el mateix 14 dabril del 1931 es dissol a trets una manifestaci de nacionalistes que celebren la vinguda de la Repblica i pocs dies desprs Sanjurjo proclama la llei marcial a tot el territori. 137 Daltra banda, locupaci espanyola del Shara occidental s molt incompleta i el governador general t molt poc control sobre els nmades berbers. El fet que aquests practiquin incursions a les colnies franceses venes legitima una possible intervenci militar francesa, fet que el Govern espanyol vol evitar de qualsevol manera. Locupaci militar sintensifica i el 15 de juliol es pren Smara, centre de la resistncia sahrau. A partir dara, la regi queda sota la jurisdicci de lAlt Comissariat del Marroc. A Tnger es presenta un problema ms greu, degut a la condici de ciutat sotmesa a un Estatut internacional que afavoreix ms els interessos francesos que espanyols. Frana soposa a les sistemtiques peticions espanyoles de revisar aquest Estatut i la Gran Bretanya i Itlia, les altres dues potncies administradores, sinhibeixen. Les relacions entre Madrid i Pars es tensen de tal forma que tothom espera una ruptura entre ambds Governs. Finalment, sola amb les seves reivindicacions, Espanya es veu en la necessitat de buscar la calma i signa amb Frana, el novembre del 1935, un acord que noms admet una petita part de les reivindicacions. El conflicte de Tnger posa de manifest molt clarament la falta de recolzament de la Repblica davant qualsevol problema envers una gran potncia europea.

Hispanoamrica Per altra part, la Repblica tamb pretn incrementar el pes econmic i cultural dEspanya a Hispanoamrica. Lhispanoamericanisme sha de convertir en una corrent dintercanvis efectius que li permetin a Espanya reassumir un cert paper de guia espiritual del mn hisp. En paraules d'Alcal-Zamora, Espaa, educada polticamente, redimida de la violencia, sera el estmulo para todos los otros pases, y nuestra raza, con su inmensa vitalidad, podra ser en el mundo el alma de la civilizacin ms idealista, generosa y universal.138 La Constituci del 1931 reconeix la doble nacionalitat als hispanoamericans que residien al pas si ho sollicitaven i el Ministeri dInstrucci Pblica inicia una campanya de dotacions i iniciatives culturals, amb especial abast per la zona hispanoamericana. Lexpectativa dampliar el comer amb els diferents Estats americans es veu frustrada per la crisi econmica mundial. Malgrat aix, la Repblica
136 Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pgs. 169-170. 137 Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 170. 138 Recollit a: Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg 172.

56

gaudeix dun important prestigi entre aquests Estats, consolidat per algunes gestions diplomtiques, com ara les gestions realitzades en nom de la Societat de Nacions per a detindre conflictes com ara la guerra del Chaco entre el Paraguai i Bolvia i la guerra entre Colmbia i el Per. Amb Mxic es produeix un apropament cultural i diplomtic que finalitza un llarg perode de difcils relacions. No obstant, no sha doblidar que el panamericanisme que practiquen els Estats Units s incompatible amb lhispanoamericanisme i Washington no veu amb bons ulls la intervenci espanyola a Amrica, fet que comporta que els avenos dEspanya en un terreny ms prctic siguin ms aviat escassos.

El primer que s'ha de destacar a l'hora de valorar la poltica exterior republicana s la falta de temps material, cinc anys solament. Pel que fa a la seva actuaci, aquesta pivota sobre el pacifisme i leuropeisme. La Repblica aposta per reformular la vella i tradicional neutralitat que Azaa defineix com a neutralitat positiva, per contraposici a lactitud de la poltica exterior de la Monarquia. Europeisme i pacifisme es tradueixen en pragmatisme, ja que el Pacte de la Societat de Nacions representa una garantia recproca en lesperana collectiva de la pau. Mentre aquesta esperana es mant, el Govern republic desenvolupa una poltica exterior assenyada, coherent i innovadora. Convergint amb Egido Len,139 assenyada i coherent perqu respon a la seva posici geoestratgica i als seus recursos i mitjans materials disponibles. s innovadora pel que respecta a la tctica i lactitud. De manera tctica es desmarca danteriors governs amb la seva voluntat de cooperaci efectiva, que s possible mentre la situaci internacional ho permet, en la uni de pasos que tenen les mateixes aspiracions, en els intents de superar la dependncia de les grans potncies. Per Espanya, pacifisme i europeisme representen la millor garantia de supervivncia, per quan les coses es comencen a torar, degut a lactitud expansionista de Hitler i Mussolini, i la garantia abans esmentada es converteix en comproms, sinicia el replegament. Levoluci de la Repblica i la resta de petits pasos neutrals corre parell a levoluci de la prpia Societat de Nacions. La Repblica aplica la poltica exterior que pot i li correspon tenir: la dun petit pas democrtic, liberal i neutral emmarcat entre la crisi internacional que discorre entre guerra i guerra.

139 Egido Len, ngeles, Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad., ob. cit., pg. 267.

57

CAPTOL 7

EL FEIXISME ESPANYOL

Anteriorment s'ha parlat dels partits poltics prpiament catalogats com a republicans o d'altres que acataren les regles del joc establertes pel nou sistema. Per una altra part de la societat espanyola es posiciona en contra de la Repblica gaireb des del mateix 14 d'abril, arribant, fins i tot, a conspirar contra la seva fi. Aquesta part reaccionria de la societat t la seva representaci en un conjunt de partits i forces poltiques que, des dels primers compassos del nou rgim, o b des del moment de la seva aparici com forces poltiques, es van posicionar contra el sistema. Aquests partits creuen constantment la finssima lnia que separa sser un partit conservador escrupolosament respectus amb la legalitat, d'sser un partit que es situa fora de la llei. A Espanya es dna el cas que a ambdues bandes de la lnia es troben una srie de partits que es poden catalogar com a feixistes. Ressalta d'Espanya que s l'nic dels pasos europeus que experimenta una forta implantaci de l'extrema dreta sense haver participat a la Primera Guerra Mundial. Aquesta dreta espanyola t dues caracterstiques destacables, el conservadorisme clerical, amb fonts d'inspiraci com el catolicisme social del Papa Lle XIII, i l'herncia del regeneracionisme. La proclamaci de la Repblica provoca la deserci i exili de molts monrquics, temerosos de que amb la nova situaci se'ls pugui demanar responsabilitats per les seves accions anteriors.140 Es creu que les estructures sociopoltiques heretades del moment, que la dreta vincula a la Monarquia, cauran pel canvi que impulsa la Conjunci republic-socialista. Els primers mesos sota el nou sistema sn de confusi pels monrquics, fet que comporta la desaparici de la majoria dels partits vinculats a lanterior rgim. Durant el primer bienni republic, les tendncies conservadores sofreixen un drstic procs dorganitzaci i adequaci a la nova realitat sociopoltica. Passat lestupor inicial, els conservadors no republicans es llancen a la cerca de frmules que els permetin crear un bloc de partits suficientment fort per a disputar el poder a republicans i socialistes. Els monrquics s'aglutinen en torn a dues faccions, alfonsins i carlins.

140 Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 176.

58

La Comunin Tradicionalista aglutina les diverses faccions del carlisme, les bases del qual sn profusament antirepublicanes. Dirigida pel comte de Rodezno, la Comunin Tradicionalista s forta a les zones rurals del Pas Basc i Navarra i a Catalunya, i a les eleccions a Corts Constituents obt 15 diputats. El 14 de juny del 1931 es reuneixen a la plaa de bous de Pamplona uns 25.000 carlins i ben aviat comenaran les conspiracions antirepublicanes, alimentades per les tensions que desperta l'anticlericalisme de la Constituci. Sn tantes les diferncies amb la Repblica que els carlins no dubten a collaborar amb la branca monrquica alfonsina. Durant la primavera del 1932, l'atmosfera de violncia s'incrementa amb tiroteigs i vagues, a l'agost els carlins es veuen implicats de mode oficis a la Sanjurjada i el 1933 van a les eleccions amb coalici amb els alfonsins.141 L'expulsi dels jesutes radicalitza encara ms els carlins. Desprs de la Sanjurjada s'uneix a ells el coronel i futur general Jos Enrique Varela, que s'encarregar durant els anys posteriors d'organitzar-los en disciplinats cossos militars. Es comencen a reclutar requets i a organitzar campanyes i reunions de propaganda alimentant la seva lnia d'acci directa i conspiracions. Com b indica Preston, 142 els carlins estan compromesos amb una futura sublevaci. El mar del 1934 una delegaci carlina visita Mussolini i, posteriorment els requets aniran a Itlia a preparar-se tctica i militarment.143 Quan la sublevaci esclata el 1936, els carlins ja tenien en ment els seus propis plans per aixecar-se a Navarra i l'oest d'Andalusia, per rpidament s'adhereixen als militars sublevats.144 Des de l'exili, el pretendent carl, Alfons Carles, especifica aquesta collaboraci argumentant que el prioritari s la salvaci del pas i el catolicisme. Per altra banda, el Crculo Monrquico s patrocinat pel propi Alfons XIII i pel diari ABC, amb lobjectiu de restaurar pels mitjans legals la Monarquia constitucional i parlamentria.145 La major part de la seva direcci prov del conservadorisme liberal i tamb hi ha algun representant del catolicisme social. ngel Herrera Oria, director del diari El Debate i fundador de la Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas (ACNP), funda Accin Nacional el 29 d'abril del 1931. Partit catlic i conservador, es divideix a la seva vegada en dues corrents, fonamentalista i accidentalista, segons el punt de vista respecte del nou rgim. La corrent accidentalista, que est controlada principalment pel propi Herrera Oria i Jos
141 Preston, Paul, Las derechas espaolas en el siglo XX: autoritarismo, fascismo y golpismo , Editorial Sistema, 1986, pg. 51. 142 Preston, Paul, Las derechas espaolas en el siglo XX: autoritarismo, fascismo y golpismo , ob cit., pg. 52. 143 La delegaci no s exclusivament carlina. Est formada pels carlins Rafael Olazbal, Antonio Lizarza, el general Emilio Barrera i Antonio Goicoechea, lder de Renovacin Espaola. 144 Les negociacions entre el general Emilio Mola i els tradicionalistes vnen recollides a: Gil-Robles, Jos Mara, No fue posible la paz, ob. cit., pgs. 731 i segents. 145 Gil Pecharromn, Julio, El conservadurismo alfonsino en la Segunda Repblica, dins Tusell, Javier, Montero, Feliciano i Marn, Jos Mara (Eds.), Las derechas en la Espaa contempornea , Anthropos, Madrid, 1997, pg. 214.

59

Maria Gil-Robles, parteix de la base que qualsevol forma de govern s accidental i el que sha de fer s conviure amb la nova situaci, amb la finalitat de defensar i mantenir els valors tradicionals, culturals, econmics i socials que representa lEsglsia Catlica. Per la fonamentalista, encapalada per Antonio Goicoechea, aquests valors noms es veuran restituts amb la tornada de la Monarquia. A principis de 1933, Goicoechea i una part important de la vessant fonamentalista funden Renovacin Espaola, partit defensor de la tornada dAlfons XIII al tron i recolzat per laristocrcia i lantic caciquisme rural. Els accidentalistes, per la seva part, busquen la convergncia amb la resta de partits de dreta i el mar de 1933 sintegren a la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), de la que es parlar posteriorment. A finals del 1931 apareix la revista Accin Espaola, d'ideologia monrquica i catlica, des d'on s'ataca sistemticament la Repblica i els seus valedors. Entre els seus collaboradors destaquen Calvo Sotelo, Jos Mara Pemn, Ramiro Ledesma Ramos, Ramiro de Maeztu o Vctor Pradera, entre d'altres. Renovacin Espaola es constitueix el 9 de febrer del 1933 sota la presidncia d'Antonio Goicoechea. Conscient que el partit no t la fora de la Comunin Tradicionalista i la CEDA, Goicoechea pretn formar tots junts una Federaci de Dretes, opci que rebutgen els altres dos grups poltics. Malgrat tot, el partit rep l'adhesi d'alguns sectors de l'antiga aristocrcia terratinent, els exiliats alfonsins i alguns membres de l'antiga Unin Patritica de Primo de Rivera. Les eleccions del novembre mostren l'escassa capacitat de maniobra i els limitats recolzaments de que disposa Renovacin Espaola, bsicament si es compara amb la CEDA, partit hegemnic d'aquella cita electoral. La tornada de Jos Calvo Sotelo a Espanya, beneficiat per l'amnistia de la primavera del 1934, suposa canvis dintre del partit. Els conservadors troben en ell una alternativa al lideratge de Goicoechea, a qui s'acusa de no haver-se adaptat a la nova situaci, fet que deixa el partit dins la ms absoluta marginalitat. Calvo Sotelo es converteix en vicepresident del partit i tracta de crear una plataforma de convergncia de dretes, que possibiliti la collaboraci amb els carlins i d'altres forces conservadores. La commoci que la revoluci d'octubre causa dintre les files conservadores ofereix la conjuntura adient per l'aparici del Bloque Nacional. El seu manifest fundacional constitueix la primera declaraci programtica del tradicionalisme i parteix de la consideraci que la revoluci s fruit de les causes poltiques de l'poca, que el Govern ha d'arreglar. Malgrat no posicionar-se clarament a favor de la tornada de la Monarquia, abunden les desconsideracions al rgim republic i es demana una Espanya unida on no existeixi la lluita de classes i el Bloque Nacional deixa clar que pot actuar tant dintre com fora del Parlament.146 Calvo Sotelo tamb viatja a Itlia per a obtenir de Mussolini un comproms d'ajuda en cas de sublevaci. El nou partit dna l'oportunitat als alfonsins de presentar un programa poltic coherent amb les seves idees, s a dir, antirepublic. Per ells, la Monarquia era legtima
146 Gil Pecharromn, Julio, El conservadurismo alfonsno en la Segunda Repblica, dins Tusell, Montero i Marn (Eds.), Las derechas en la Espaa contempornea, ob. cit., pg. 221.

60

en el moment de la seva caiguda el 1931 i no entenen com el poble espanyol ha deixat assentar-se la Repblica, qualificada constantment de revolucionria. El projecte d'elaboraci doctrinal s'ha de cohesionar amb la prctica poltica de subversi de l'orde republic, per elaborar un programa autnticament contrarevolucionari, primer contenint l'espenta de la revoluci i desprs intentant instaurar un nova Espanya monrquica i tradicionalista. Els alfonsins del Bloque Nacional conceben la Repblica com una fase ms, local i concreta, d'una revoluci mundial dirigida a implantar el comunisme a l'Europa occidental i es declaren monrquics perqu s'oposen a tots els principis republicans que atempten, segons ells, contra la religi, la ptria o la famlia. 147 La Monarquia s el mitj indispensable per evitar el desencadenament de la revoluci o, en el cas que aquesta ja s'estigui produint, per a forar una contrarevoluci, aix que no s'ha de collaborar amb el Govern. Calvo Sotelo i els seus seguidors consideren que el mxim dret del poble s sser ben governat, en comptes de governar per s mateix, i que els drets individuals del ciutad no sn un dret que qualsevol Estat ha de garantir, per s un privilegi que es pot treure quan sigui necessari. Front a l'Estat amb autonomies regionals que planteja la Constituci republicana, els alfonsins defensen l'Estat unitari i centralista. Plantegen un model d'Estat alternatiu a l'Estat liberal, rebutjant la democrcia i el parlamentarisme, mescla de tradicionalisme espanyol, cristianisme social i corporativisme feixista, al capdavant del qual s'assenti un monarca ben assessorat per una elit de patriotes disposada a garantir l'ordenaci nacional. Polticament parlant, el Bloque Nacional no obt grans resultats. Jos Antonio Primo de Rivera148 i Gil-Robles no s'acosten a Calvo Sotelo, i la Comunin i Renovacin Espaola tampoc estan disposats a collaborar amb un partit al que consideren una amenaa pels seus propis interessos poltics. Les eleccions de febrer del 1936 representen un revs a les aspiracions conservadores, ja que el grup parlamentari queda redut a dotze diputats. El triomf del Front Popular s interpretat com un salt definitiu cap a la dictadura revolucionria i la majoria de les formacions de dreta, incls el gruix de la CEDA, abandonen les seves estratgies poltiques a curt pla, interpretant que la ruptura violenta de l'ordre constitucional s l'nica manera de defensar el seu model social.149 Els alfonsins confien que el seu poder econmic, la influncia social i les simpaties que desperten entre alguns membres de la cpula militar els permetr imposar el retorn d'Alfons XIII. Malgrat el fracs electoral, Calvo Sotelo es confirma com una figura destacada de la dreta a un Congrs on monrquics i Govern protagonitzen durs enfrontaments dialectals, que tindran nefastes conseqncies sobre una opini pblica fortament dividida. Els mesos anteriors a l'aixecament de l'Exrcit, els alfonsins intenten activar la trama conspiradora cvica-militar, per els generals que ara encapalen l'oposici al
147 Gil Pechararromn, Julio, El conservadurismo alfonsno en la Segunda Repblica, dins Tusell, Montero i Marn (Eds.), Las derechas en la Espaa contempornea, ob. cit., pg. 221. 148 El 30 de novembre del 1934, ABC publica una nota on Jos Antonio Primo de Rivera fa constar que la Falange no es fusionar amb cap altre partit. La nota es pot consultar a: Primo de Rivera y Urquijo, Miguel, Papeles pstumos de Jos Antonio, Plaza & Jans, Barcelona, 1996, pg. 257. 149 Gil Pecharromn, Julio, El conservadurismo alfonsino en la Segunda Repblica, dins Tusell, Montero i Marn (Eds.), Las derechas en la Espaa contempornea, ob. cit., pg. 234.

61

rgim no sn partidaris de comptar amb ells i prefereixen recolzar-se en les milcies carlines i falangistes. Calvo Sotelo gaireb no interv a la conspiraci, tot i que el seu assassinat servir de justificaci als sublevats.

La CEDA Accin Nacional s un partit catlic fundat a finals d'abril del 1931 per ngel Herrera Oria, director del peridic El Debate. El 15 d'abril, el peridic formula la tesis de l'accidentalitat de les formes de govern, on s'explicita que l'important s l'acatament dels poders constituts, ms que la forma de l'Estat. La Monarquia no s l'nica defensora dels valors i principis tradicionals, com sn la ptria, religi, propietat i famlia. Realment, com apunta Leandro lvarez Rey, 150 del que es tracta s d'agrupar i concentrar les disperses forces de dretes en un partit o coalici, per a que totes juntes puguin defensar aquests principis i preparar-se per una imminent convocatria a Corts Constituents. Jos Mara Gil-Robles entn que el seu lloc s dintre del sistema, al menys en aparena, si vol arribar al poder ms prompte que tard.151 Malgrat el poc suport a les eleccions del juny, Accin Nacional va agrupant poc a poc importants sectors i tendncies del conservadorisme, com ara monrquics alfonsins, associacionistes catlics, tradicionalistes i antics collaboradors de la Dictadura. El suport de la jerarquia eclesistica i la falta d'una dreta ben articulada contribueix al seu rpid ascens els darrers mesos del 1931 i els primers del 1932. L'octubre del 1931, Herrera Oria abandona la direcci del partit, essent els homes forts Gil-Robles i Antonio Goicoechea. L'abril del 1932, Accin Nacional passa a denominar-se Accin Popular i es va estructurant i potenciant a les provncies, a la vegada que apareix una organitzaci juvenil, les Juventudes de Accin Popular (JAP) i una organitzaci sindical, Accin Obrerista. El fracs de la Sanjurjada del mes d'agost, obre el debat al s d'Accin Popular entre els accidentalistes i els fonamentalistes, partidaris de la tornada de la monarquia com nica manera de preservar els principis i valors tradicionals. O s'accepten els postulats de Gil-Robles d'arribar al poder per la via legal o es trenca amb el rgim mitjanant l'aixecament armat.152 L'octubre del 1932 l'assemblea d'Accin Popular i les diferents entitats adherides ratifica la vigncia de les tesis de Gil-Robles, fet que provoca la sortida del partit de Goicoechea i els monrquics ms acrrims. A l'assemblea tamb s'apunta la possibilitat d'integrar-se amb un extens conjunt de grups de dretes regionals que acceptin el principi de l'accidentalitat de les formes de govern i el procediment de la lluita legal per arribar al poder.
150 lvarez Rey, Leandro, La derecha accidentalista, en la Segunda Repblica Espaola, dins Tusell, Montero i Marn (Eds.), Las derechas en la Espaa contempornea, ob. cit. pg. 200. 151 Fui y soy monrquico (...) No era, en efecto, republicano (...) Si las derechas se obstinaban en vincular su actividad poltica a la empresa restauradora, quedaran totalmente al margen de las tareas y responsabilidades de gobierno. Gil-Robles, Jos Mara, No fue posible la paz, ob.cit., pgs. 79-80. 152 lvarez Rey, Leandro, La derecha accidentalista, en la Segunda Repblica Espaola dins Tusell, Montero i Marn (Eds.), Las derechas en la Espaa contempornea, ob. cit., pg. 201.

62

El mar del 1933 es convoca el Congrs Nacional d'Accin Popular i entitats adherides, afins i simpatitzants, on es presenten gran nombre d'entitats conservadores, entre les que sobresurt la Derecha Regional Valenciana de Luis Luca. Es constitueix formalment la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), partit confessional, de dretes i vinculat als interessos dels propietaris agraris. Es contempla un Estat fort, l'enfortiment del principi d'autoritat, el rebuig de la lluita de classes, el restabliment de l'estatus que gaudia l'Esglsia abans de l'arribada de la Repblica, l'oposici a qualsevol nacionalisme de tipus regional, l'organitzaci corporativa de l'economia i una poltica agrria basada en un frontal rebuig a la reforma del Govern. Com a partit hegemnic de la dreta, la CEDA comptar amb una extensa srie de peridics afins que abasteixen prcticament tot el pas, essent el partit que est ms recolzat, en paraules de Checa Godoy. s una xarxa de comunicaci estable, financerament forta, que arriba als quaranta-cinc diaris els dies abans de l'aixecament militar.153 A Madrid destaca El Debate, nucli prcticament fundacional d'Accin Popular, que apareix el 1910 i finalitzar amb la Guerra Civil, Ya i Informaciones. El gener del 1933, Gil-Robles visita Itlia per observar el moviment feixista itali i durant l'agost assisteix al Congrs de Nuremberg del Partit Nacionalsocialista, on pot estudiar amb deteniment el funcionament de l'Alemanya de Hitler, destacant a la seva tornada que al feixisme es podien trobar moltes coses aprofitables, entre elles el patriotisme, l'antiparlamentarisme i l'antimarxisme.154 Les eleccions municipals del 23 d'abril del 1933 suposen una primera derrota pel Govern, ja que els seus partits obtenen la meitat dels regidors que obtenen els partits de l'oposici, obtenint als voltants de 5.000 i gaireb 11.000 actes, respectivament. Els resultats enforteixen la dreta catlica. El 9 d'octubre, el president Alcal-Zamora dissol les Corts i convoca eleccions pel 19 de novembre, amb una segona volta pel 26 del mateix mes. En paraules de Jos Ramn Montero, 155 les forces conservadores reben la notcia de dissoluci de les Corts i la convocatria d'eleccions legislatives generals amb optimisme. La CEDA porta temps preparant la convocatria electoral i el mateix 9 d'octubre, el seu Consell Nacional aprova per unanimitat la idea de Gil-Robles de presentar-se en coalici amb la resta de forces conservadores. El 14 d'octubre, la CEDA esbossa les seves bases ideolgiques, que passen per revisar les mesures legislatives de carcter laic i socialitzant, defensar els interessos econmics del pas al Congrs i amnistiar els delictes poltics, incloent els implicats a la Sanjurjada. Es crea tamb un Comit d'enlla que dirigeix la campanya electoral i elabora les llistes a les diferents provncies, tot i que la voluntat de Gil-Robles es fa notar, en virtut de la seva condici de lder del partit ms destacat. Com apunta Montero, 156 la propaganda electoral de la CEDA utilitza l'antimarxisme com estendard, amb una bona dosi de demaggia que
153 Checa Godoy, Antonio, Prensa y partidos polticos durante la II Repblica , Ediciones Universidad de Salamanca, 1989, pg. 161. 154 Recollit a: Preston, Paul, Las derechas espaolas en el siglo XX: autoritarismo, fascismo y golpismo, ob. cit., pgs. 120-121. 155 Montero, Jos R., La CEDA: El catolicismo social y poltico en la II Repblica, Ediciones de la Revista de Trabajo, 1977, pg. 283. 156 Montero, Jos R., La CEDA: El catolicismo social y poltico en la II Repblica, ob. cit., pg. 298.

63

dibuixa un pas al lmit de l'abisme degut a l'actitud del Govern i on est en joc el perviure del catolicisme. Els resultats electorals del 19 i el 26 de novembre demostren l'eficcia de l'aliana i de la propaganda i la dreta es fa amb un bon gruix de diputats, per, tot i presentar-se com la gran guanyadora, la situaci s difcil. 157 D'una banda, la dreta no ha aconseguit la majoria absoluta al Congrs. D'altra, els radicals d'Alejandro Lerroux, malgrat un hipottic recolzament de la resta de partits de centre, tampoc compten amb la fora suficient per formar un Govern amb majoria parlamentria. Finalment, costa creure que els partits d'esquerra romandran impassibles front l'accs al poder d'un conjunt de forces algunes de les quals professen una oberta animadversi a la Repblica. El ms aconsellable sembla la formaci d'un Gabinet tcnicament de centre, a crrec del Partido Republicano Radical de Lerroux i el seu centenar de diputats, recolzat per la CEDA. Aquest Govern radical-cedista, pel que aposta Gil-Robles, es pot interpretar com el primer pas d'una estratgia que ha de portar el lder de la CEDA al capdavant del Govern, ja que no amaga que recolzar Lerroux s noms un primer pas. Posteriorment exigir una parcella ms gran de poder i, en cas de no rebre-la, actuar en conseqncia.158 No obstant, tot i mantenir aquestes idees, la collaboraci amb els radicals l'obliga a desmarcar-se dels monrquics, fet que aquests mai li perdonaran. Com s'ha explicat anteriorment, entre desembre del 1933 i octubre del 1934, el Govern aconsegueix que el Congrs aprovi la Llei d'Amnistia i l'inici del revisionisme de la poltica agrria, religiosa i laboral, a la vegada que la CEDA es va implantant a tot l'Estat i nombrosos Ajuntaments socialistes es dissolen com a mesura preventiva. L'octubre del 1934, Lerroux incorpora tres membres de la CEDA a les carteres de Justcia, Agricultura i Treball. Aquest fet, malgrat sser lcit, suposa l'esclat del moviment revolucionari esmentat anteriorment, que s durament reprimit a Catalunya i Astries. L'abril del 1935 es forma un nou Govern, on la CEDA obt cinc carteres: Guerra, Indstria i Comer, Justcia, Treball i Comunicacions. El nou Gabinet, presidit tamb per Lerroux i on Gil-Robles assumeix la cartera de Guerra, s probablement el ms dret de tots els que veuen la llum durant el bienni radical-cedista i adopta una via marcadament reaccionria i revisionista respecte els Governs d'esquerra de l'etapa anterior. Com a ministre, Gil-Robles colloca militars de dubtosa lleialtat, o declarada antipatia cap a la Repblica, a crrecs importants i fins i tot intenta que la Gurdia Civil passi a dependre del seu ministeri. El general Joaqun Fanjul s nomenat sotssecretari, el general Franco nesdev cap de lEstat Major de lExrcit i el general Manuel Goded es converteix en responsable de lAeronutica Militar. Bona part dels implicats en el cop de Sanjurjo passen a exercir crrecs importants o propers al ministre, mentre que generals de provada fidelitat republicana sn desplaats de les seves destinacions. Malgrat no posicionar-se obertament a favor d'un cop d'Estat, l'elecci d'aquests militars per exercir crrecs tan importants es pot considerar ms que sospitosa.

157 lvarez Rey, Leandro, La derecha accidentalista, en la Segunda Repblica Espaola dins Tusell, Montero i Marn (Eds.), Las derechas en la Espaa contempornea, ob. cit., pg. 202. 158 Preston, Paul, La destruccin de la democracia en Espaa, ob. cit., pg. 167.

64

Els radicals es veuen involucrats en una srie de conflictes interns i desacreditats per casos de corrupci com l'escndol de l'estraperlo i el cas Nombela, fet que els porta a un carrer gaireb sense sortida. Enmig d'una crispaci cada cop major, Fanjul planteja a Gil-Robles la possibilitat d'un aixecament militar, per el lder de la CEDA es mostra molt ambigu i l'aixecament no es porta a terme perqu, segons sembla, l'Exrcit encara no estava preparat. El desembre del 1935, arran de la dimissi de Joaqun Chapaprieta, cap de Govern, tot pareix indicar que ha arribat l'hora de que Gil-Robles assumeixi el control. Per el president Alcal-Zamora, malgrat el seu conservadorisme, no est disposat a entregar el Govern a un home i un partit que no li inspiren cap confiana.159 Aquesta crisi poltica es tanca amb la formaci d'un Govern extraparlamentari presidit per Manuel Portela Valladares, on no hi ha representaci de la CEDA, fet que mostra la descomposici de la majoria parlamentria i que s interpretat com un fracs personal de Gil-Robles. El cap de la CEDA, per la seva part, es sent vctima d'una conspiraci l'objectiu de la qual s eliminar-lo a ell i el seu partit de la primera lnia de la poltica.160 El 7 de gener del 1936, Alcal-Zamora dissol les Corts i convoca eleccions generals pel 16 de febrer, amb segona volta per l'1 de mar. La CEDA es presenta amb la intenci de formar un autntic front contrarevolucionari, per sense pactar amb els seus antics aliats que encara continuen al Govern. Alguns membres de la CEDA fins i tot consideren una aliana amb els monrquics. El front contrarevolucionari arriba a les eleccions sense un programa que serveixi com una alternativa vlida al programa de l'esquerra. La maquinria propagandstica de la CEDA coneix tamb un gran rendiment, compaginant els grans mtings amb gran quantitat de pasquins. L'essncia del missatge de Gil-Robles pivota sobre el patriotisme, l'antimarxisme i la religi i es pot sintetitzar amb expressions com Primero, Dios, y despus, Espaa, Votad a Espaa o El marxismo no pasar. Malgrat les mltiples crtiques a l'esquerra i el to apocalptic dels mtings, la dreta s incapa de transmetre quin s el seu pla un cop arribi al Govern.161 Les eleccions donen la victria a la coalici d'esquerres, que acudeix sota el nom de Front Popular, deixant a la CEDA amb 88 diputats, com la minoria ms important i el partit contrarevolucionari per excellncia. Aquesta derrota, quan es donava per assegurada la victria, suposa un cop per la CEDA i entre els seus militants creix la sensaci que els esforos han sigut en va. Els partidaris ms acrrims de Gil-Robles, els membres de les JAP, comencen a mudar-se cap a la Falange i sn molts els membres de la CEDA que consideren que s'han de buscar alternatives radicals fora de l'mbit parlamentari per a salvar el pas. El lder comena a utilitzar les Corts cada vegada amb ms assidutat com a tribuna propagandstica, ms que per fer poltica. Acusa el Govern de ser el responsable de l'onada de caos que assola el pas, tot i que cada vegada sn
159 Alcal-Zamora y Torres, Niceto, Memorias, Planeta, 1998, pg. 378. El president Alcal-Zamora deixa constncia de la poca confiana que li inspira el lder de la CEDA, l'actitud del qual considera que est muy por encima de un agitador vulgar y muy por debajo de un estadista clarividente. 160 Ho trobem detallat a: Montero, Jos R., La CEDA: El catolicismo social y poltico en la II Repblica, ob. cit., pgs. 310 i segents. 161 Montero, Jos R., La CEDA: El catolicismo social y poltico en la II Repblica , ob. cit., pgs. 319 i segents.

65

ms els joves de les JAP detinguts per actes de violncia. Enfrontat a la disjuntiva d'escollir entre Monarquia o Repblica, Gil-Robles referma el seu interessat republicanisme, per avisa que, si la democrcia no s possible, la CEDA es dissoldr i els seus membres prendran la direcci que creguin convenient. Veient que la situaci no t sortida, Gil-Robles considera que ja no t sentit seguir dintre el marc democrtic i passa a recolzar econmicament els conspiradors, a la vegada que els seus mtings van adquirint un to ms agressiu, conscient de l'ascendent que t dintre les bases del partit. Les consignes donades sn clares, com el propi GilRobles escriur anys desprs. Els militants poden actuar com els dicti la seva conscincia, per sense implicar el partit, contactant amb l'Exrcit en compte de formar milcies independents i esperant que els militars els comuniquin ordres clares. 162 En definitiva, creua la lnia entre la legalitat i la illegalitat, sense disposici aparent de fer marxa enrere.

Els partits fora de la legalitat: la Falange Si comparem els anys daparici entre el feixisme espanyol i els estrangers, aqu a Espanya el moviment s tard. El Partido Nacionalista Espaol, a la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, es declara explcitament feixista i entre els seus objectius es troben la defensa de la unitat dEspanya, lExrcit, la monarquia i la religi. El partit, dirigit pel doctor Jos Mara Albiana, compta amb una organitzaci, els Legionarios de Espaa.163 Malgrat tot aix, el Partido Nacionalista Espaol est ms prop del tradicionalisme que del feixisme i surt com un intent de defensa de la monarquia i la dictadura. El primer feixista duna certa entitat i pioner del feixisme espanyol s lescriptor Ernesto Gimnez Caballero, qui influeix de manera important a lhora de configurar-lo ideolgicament i esdevindr el primer contacte entre els diversos brots del feixisme espanyol i la Itlia feixista. El 1927, Gimnez Caballero funda la Gaceta Literaria, des don sexalta el nacionalcatolicisme a la vegada que incrementa tamb ladmiraci cap al feixisme itali. El 1931, Ramiro Ledesma Ramos funda el setmanari La Conquista del Estado, la primera publicaci del qual surt el 14 de mar. Membres destacats del seu comit organitzador seran el propi Ledesma, Gimnez Caballero, Juan Aparicio i Antonio Bermdez Caete. La Conquista del Estado, tot i no correspondre's amb l'aparici del feixisme, representa el naixement del primer moviment poltic feixista prpiament dit. El feixisme de Ledesma es presenta com l'nica alternativa possible a un Estat en descomposici i planteja la necessitat de vertebrar-ne un de nou, fet pel qual des del seu inici demana una avantguarda de joves disposats a batre's per evitar la perdici d'Espanya, que es pot traduir com la necessitat de combatre l'anarquisme, el comunisme
162 Gil-Robles, Jos Mara, No fue posible la paz, ob. cit., pgs. 729-730. 163 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica, Edicions Alfons el Magnnim, 1986, pg. 96. Saz descriu els Legionarios de Espaa, els quals van vestits amb la camisa blava, realitzen la salutaci romana i sn presentats com voluntariado ciudadano con intervencin directa, fulminante y expeditiva de todo acto atentatorio o depresivo para el prestigio de la Patria.

66

i el separatisme amb els mitjans que siguin necessaris. Al voltant de lequip redactor daquest setmanari es forma el que es considera el primer partit prpiament feixista, les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), en el que sintegren des dun primer moment les Juntas Castellanas de Accin Hispnica, dOnsimo Redondo. Les JONS es poden definir com a defensores del feixisme radical, el nacional-sindicalisme, i oposades a la tornada de la monarquia. Defensen la necessitat d'un partit que garanteixi la defensa dels ideals hispnics164 i el nacionalisme espanyol com a base del seu ideari poltic. Propugnen la violncia per aconseguir el que denominen revoluci social. Les JONS sn les pioneres a l'hora d'adoptar la simbologia del jou i les fletxes i el lema Espaa, una, grande y libre!. La veritable eclosi del feixisme es produeix el 1933, en part degut a linters amb que els monrquics espanyols analitzen el triomf de Hitler i el NSDAP a Alemanya. Els mesos posteriors a aquesta victria, a Espanya es succeeixen diverses iniciatives per impulsar una autntica organitzaci feixista. El mes de mar, el peridic monrquic La Nacin, dirigit per Manuel Delgado Barreto, elabora un setmanari de carcter doctrinal, El Fascio, amb la collaboraci del fill del difunt dictador Miguel Primo de Rivera, Jos Antonio, i els principals intellectuals feixistes del moment, com ara el propi Ledesma, Rafael Snchez Mazas o Gimnez Caballero. El 16 de mar veu la llum el primer exemplar d'El Fascio, on es poden trobar, entre d'altres, els principis bsics del moviment feixista: com s'ha d'articular el feixisme a Espanya, un programa definit amb uns punts de partida, noticies sobre Itlia i Alemanya, Mussolini i Hitler, 165 fragments del Mein Kampf, la simbologia, la relaci amb el marxisme, la maoneria i el republicanisme o entrevistes amb els feixistes espanyols ms destacats. 166 La supressi del setmanari per ordre governativa li serveix a Delgado Barreto per a desencadenar una autntica campanya pro-feixista i antirepublicana. Per aquest projecte no tindr vigncia ms enll de la primera publicaci. El Partido Nacionalista Espaol, de Jos Mara Albiana intenta impulsar un feixisme monrquic i catlic. Malgrat fer-se ress entre els tradicionalistes purs, no arriba molt lluny, en part perqu el partit es prcticament clandest, degut a la seva participaci a la Sanjurjada de lany anterior. Les JONS tamb publiquen una revista doctrinal, JONS, i organitzen petits grups dassalt en forma desquadra per a perpetrar actes vandlics i violents contra les organitzacions desquerra. Per lactuaci policial paralitza levoluci del moviment, en detenir bona part dels membres de les JONS, degut a aquests actes de vandalisme. Per la seva part, Jos Antonio Primo de Rivera, Rafael Snchez Mazas i Julio Ruiz de Alda funden el Movimiento Espaol Sindicalista (MES), que intenta un pacte poltic amb els dirigents de les JONS, rebutjat per aquests. Tots els feixismes tenen en com la mescla de nacionalisme i socialisme, s a dir, un imperialisme agressiu i una preocupaci social, front el marxisme, que tracta de solucionar els problemes econmics. Per el desenvolupament sociopoltic d'Espanya difereix del d'Alemanya i Itlia. Aqu no t sentit utilitzar el nacionalisme com a
164 Gallego, Ferran, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo espaol, Sntesis, Madrid, 2005, pg. 106. 165 Editorial, La recia figura de Adolfo Hitler, El Fascio, (16/03/1933), pg. 12. 166 Ledesma Ramos, Ramiro, Qu son las JONS, El Fascio, (16/03/1933), pgs. 14-15.

67

bandera aglutinadora amb l'objectiu de recuperar territoris perduts, ja que la prdua de les possessions imperials va sser assumida amb resignaci i indiferncia i ara no sembla viable aixecar un entusiasme collectiu. Com exposa Preston, els problemes espanyols arranquen de la combinaci d'un sistema gaireb feudal de propietat de la terra, una oligarquia corrupta, un incipient capitalisme i una srie de moviments separatistes.167 El nacional-sindicalisme de Ledesma es basa en una concepci corporativa i totalitria de l'Estat, oposada a qualsevol tipus de democrcia, amb una exaltaci constant de la ptria, la defensa del catolicisme i un profund antimarxisme i anticapitalisme. Els treballadors i patrons han de cooperar pel b de l'Estat, ja que aquest est per sobre de qualsevol dret o anhel individual. 168 L'afirmaci nacional s clau, ja que noms el nacionalisme s capa de donar un autntic sentit a la vida dels individus. El 29 doctubre del 1933 apareix la Falange Espaola, dirigida en un primer moment per un triumvirat integrat pel propi Jos Antonio Primo de Rivera, Julio Ruiz de Alda i Alfonso Garca-Valdecasas. Jos Antonio, al discurs fundacional pronunciat al Teatro de la Comedia de Madrid, ja expressa el seu rebuig cap a l'Estat liberal, la democrcia, els partits poltics i el socialisme, i ressalta la importncia de la ptria per sobre de qualsevol aspecte individual.169 El desembre surt el seu propi setmanari, FE, que noms perdura fins el juliol del 1934, degut a les diverses suspensions i dificultats. El 1932, Jos Antonio havia viatjat a Itlia per entrevistar-se amb Benito Mussolini, abans dorganitzar definitivament el seu moviment. El mateix any, arran de la Sanjurjada, havia passat uns mesos a la pres. Els falangistes es presenten en solitari a les eleccions de novembre del 1933, resultant Jos Antonio escollit per la provncia de Cadis, en un any on la victria electoral de la CEDA provoca una radicalitzaci de les forces desquerres i la seva uni per les eleccions posteriors. En aquesta poca, on no sembla que els ambaixadors i diplomtics alemanys i italians es sentin massa impressionats pel grup feixista espanyol i els seus lders, la Falange es va aproximant progressivament a les JONS, fins arribar a fusionar-se el febrer de 1934. La fusi interessa a ambdues parts, ja que, de cara a l'exterior, la Falange presenta una imatge menys partidria del feixisme, mentre que les JONS estan millor organitzades i poden aportar homes, tant al camp com a les ciutats. 170 La nova Falange Espaola de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, o FE de las JONS, incorpora emblemes i smbols com ara la bandera negra i roja, el jou i les fletxes i el lema Espaa, una, grande y libre. La part ms important de la militncia la trobem entre els estudiants i el Sindicato Espaol Universitario es converteix en un sector nombrs del falangisme. El 21 de mar de l'any posterior es funda el setmanari Arriba, rgan propagandstic del
167 Preston, Paul, Las derechas espaolas en el siglo XX: autoritarismo, fascismo y golpismo , ob. cit., pg. 69. Preston remarca les particularitats del feixisme espanyol. 168 El Nuevo Estado ser constructivo, creador. Suplantar a los individuos i a los grupos, y la soberana residir en l, y solo en l, paraules del propi Ledesma, recollides dins: Gallego, Ferran, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo espaol, ob.cit., pg. 65. 169 Es pot consultar el discurs fundacional pronunciat per Jos Antonio Primo de Rivera a: Primo de Rivera y Urquijo, Miguel, Papeles pstumos de Jos Antonio, Plaza & Jans, Barcelona, 1996, pgs. 243-248. 170 Ellwood, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, Crtica, Barcelona, 2001, pg. 46.

68

partit. Jos Antonio, que forma junt a Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, el triumvirat dirigent, es mostra optimista de cara a la implantaci del seu moviment, al que qualifica obertament com a feixista. Per ell, el seu moviment no s de dretes ni d'esquerres,171 s una actitud de tornada a les arrels prpies. Els espanyols, tornant a les seves arrels, trobaran Espanya, com els italians han trobat Itlia, sense que aix impliqui que el feixisme espanyol sigui una cpia de l'itali.172 La violncia s un element important dintre la doctrina feixista, considerada lcita i justificada si sexerceix per una bona causa, i la dialctica de los puos y las pistolas,173 com la qualificava el propi Jos Antonio, es palpa cada cop ms en lambient. Els falangistes sn cada vegada ms protagonistes d'aldarulls i esdeveniments desagradables. A la baralla protagonitzada pel propi Jos Antonio amb el general Gonzalo Queipo de Llano174 hi ha que sumar lassalt a Ruiz de Alda. Es comena a parlar de vctimes de violncia poltica i la Falange es militaritza progressivament, creant-se la Falange de la Sangre. Es sumen els cadvers, tant de militants desquerres com falangistes i Jos Antonio sescapa pels pls de diversos atemptats que a punt estan de costar-li la vida. Les relacions amb Renovacin Espaola cristallitzen en un pacte entre Antonio Goicoechea i Jos Antonio, on els monrquics financen la Falange, que passa a sser la seva fora de xoc. S'ha de ressaltar que formalitzar aquest pacte, per sser finanats i poder sobreviure, suposa posar-se al servei d'uns ideals que no sn els seus, ja que la Falange no contempla la restauraci borbnica que defensa Renovacin Espaola. No obstant aquest acord amb els monrquics, la consideraci que de Calvo Sotelo t Jos Antonio no s bona i li veta la seva entrada a la Falange, fet que posiciona el sector ms extremista del partit, encapalat pel cap de comandaments de la Falange de la Sangre, Juan Antonio Ansaldo, contra Jos Antonio. Aquest ha de fer front a una sublevaci interna i un intent de deposar-lo, per es ref i acaba expulsant Ansaldo de la Falange. Amb Ansaldo marxen tamb molts monrquics, entre ells el destacat marqus de la Eliseda. Lestiu de 1934, Jos Antonio pren la iniciativa i la Junta de Comandament decideix convocar el primer Consell Nacional de Falange pel mes doctubre. Al Consell es proposa el cessament del triumvirat i es decideix, mitjanant votaci, lestabliment duna direcci nica, a imatge i semblana dels models feixista itali i nazi alemany, que va a mans de Jos Antonio per noms un vot.175 Les directrius del moviment sestableixen en els Vint-i-set Punts, on es remarca la concepci imperial, catlica i totalitarista de lEstat.

171 Primo de Rivera, Jos Antonio, Consigna, FE, (07/12/1933), dins Ellwood, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, ob. cit., pg. 42. 172 Primo de Rivera, Jos Antonio, Ahora, (16/02/1934), dins Ellwood, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, ob. cit., pgs 46-47. 173 Preston, Paul, Las derechas en el siglo XX: autoritarismo, fascismo y golpismo, ob. cit., pg. 128. 174 Payne, Stanley G., Jos Antonio Primo de Rivera, Ediciones B, Barcelona, 2003, pgs. 26-27. 175 El resultat s de disset vots a favor del lideratge nic de Jos Antonio, contra setze vots a favor del manteniment del triumvirat.

69

Aquest any de 1934 el feixisme es fa cada cop ms present, focalitzat tamb en bona part a la CEDA. Quan el 4 doctubre tres membres de la CEDA entren a formar part del Govern, la tensi augmenta i es desencadena la revoluci doctubre, fet que tamb comporta la polaritzaci de les forces. Pocs dies abans, el 24 de setembre, Jos Antonio escriu una carta al general Franco, exposant-li el problema que suposaria que, si es produeix un aixecament obrer, Catalunya s'independitzi, recolzada per una potncia estrangera. Considera tamb que, en aquest cas, una invasi espanyola es consideraria una agressi internacional i Catalunya rebria ajuda del marxisme internacional, fet que impossibilitaria la seva tornada a mans espanyoles. Insta finalment el general a fer alguna cosa al respecte. 176 Franco no respon i el novembre del mateix any publica una carta a l'estament militar, en forma de carta a un soldat annim, al que avisa dels perills que assolen Espanya, amb un Govern incapa de contenir el perill marxista i un ordre constitucional que ja no es pot mantenir, i al que invita clarament a un aixecament.177 Aquestes dues cartes sn una bona mostra que Jos Antonio no rebutja els militars, ms b el contrari, els considera necessaris per canviar el rumb del pas mitjanant un cop d'Estat. A principis del 1935, una disputa oberta pel lideratge del partit es salda amb la marxa de Ledesma, Nicasio lvarez de Sotomayor i Onsimo Redondo de la Falange. Mentre que el propi Ledesma, mitjanant una carta a El Heraldo de Madrid, defensa una marxa voluntria per discrepncies amb Jos Antonio,178 aquest ho presenta com una expulsi deguda a les activitats d'aquests, que taquen el nom del partit. L'abril del 1935, el lder falangista torna a Itlia, viatge del qual es parlar en un captol posterior. Conscient que el partit noms arribaria al poder mitjanant la via armada, informa l'agregat de premsa itali a Pars, Amadeo Landini, que la Falange s'aixecar en el moment que es produeixi una revolta de l'esquerra, decisi presa dies abans a la reuni celebrada a Gredos.179 L'octubre del 1935, Jos Antonio i el general Franco, cap de l'Estat Major, s'entrevisten a casa del pare de Serrano Ser, on el cap de la Falange expressa que el seu partit s l'nica fora fiable, per que necessita el suport armat dels militars per a salvar Espanya, 180 per noms es troba amb respostes evasives i cautes per part del general. El febrer del 1936, sense haver arribat a cap acord amb la resta de partits opositors a la Repblica, la Falange concorre en solitari a la cita electoral. Malgrat presentar candidatura a dinou provncies i no escatimar diners ni energies a la campanya electoral, cap dels candidats falangistes resulta elegit, fet que acosta Jos Antonio als moviments conspiradors. Com molt b assenyala Ellwood, el suport falangista a la
176 La carta escrita per Jos Antonio Primo de Rivera al general Franco es pot consultar a: Ellwood, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, ob. cit., pgs. 56-58. 177 La Carta a un militar espaol es pot consultar a: Ellwwod, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, ob. cit., pgs. 59-60. 178 La carta es pot consultar a: Gallego, Ferran, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo espao l, ob. cit., pgs. 310-311. 179 La Junta Poltica de Falange es reuneix al parador de Gredos els dies 15 i 16 de juny, on Jos Antonio adverteix els capitosts del partit que Espanya s'acosta cap a la dictadura marxista. 180 Payne, Stanley G., Jos Antonio Primo de Rivera, ob. cit., pg. 86.

70

conspiraci s el fruit lgic de tota l'activitat desenvolupada aquests anys, en compte d'una decisi presa irreflexivament.181 A partir d'aqu, els esdeveniments es precipiten. El 27 de febrer es clausura la seu del partit i el 14 de mar s detinguda la Junta Poltica, incls Jos Antonio, acusada d'associaci illcita. Dos dies desprs, el lder falangista s enviat a la Crcel Modelo de Madrid, on comencen els successius judicis, essent traslladat definitivament a la pres provincial d'Alacant el 6 de juny. Les directrius establertes per la cpula del partit sn clares: els falangistes obeiran lleialment els caps provincials, que seran els encarregats de transmetre les ordres dels comandaments militars. La Carta a los Militares de Espaa, del 4 de maig, s un intent ms de convncer els militars dubtosos de la necessitat d'un aixecament, als que avisa del perill marxista que s'est apoderant del pas.182 Quan es produeix l'aixecament militar, molts dirigents i simpatitzants sn detinguts, per la resta es posa al costat dels sublevats, seguint les directrius donades.183 Jos Antonio mor afusellat el 20 de novembre del mateix any 1936. Com s'ha pogut observar, la seva actuaci al llarg dels anys que ha estat vigent la Repblica ha sigut d'una frontal oposici, ms o menys dissimulada, que ha acabat convertint-lo en un conspirador ms actiu del que podia semblar.

181 Ellwood, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, ob. cit., pg. 75. 182 La Carta a los Militares de Espaa es pot consultar a: Ellwood, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, ob. cit., pgs. 77-78. 183 Un quadre detallat amb la participaci de les milcies falangistes a la Guerra Civil es pot consultar a: Ellwood, Sheelagh, Historia de la Falange Espaola, ob. cit., pg. 82.

71

CAPTOL 8

L'ESGLSIA

L'Esglsia tamb es posiciona des del primer moment contra el nou rgim, tot i que aquesta afirmaci no s'ha d'entendre en un sentit estricte que impliqui la participaci de l'alta jerarquia eclesistica en la preparaci de l'aixecament del 1936. L'actitud de l'Esglsia es pot considerar contrria a la Repblica, subversiva si es vol, degut a l'actuaci de bona part de la seva jerarquia, que des d'un primer moment aprofita per criticar, rebatre i condemnar les diferents iniciatives del Govern en matria religiosa. El 15 d'abril, poques hores desprs de proclamar-se la Repblica, ja es fan sentir les primeres veus dintre la jerarquia catlica, entre elles la del cardenal Pedro Segura, arquebisbe de Toledo, qui recomana als seus feligresos que preguin por las necesidades de la Iglesia y la Patria.184 Quan es produeix el canvi de rgim, la Santa Seu no dubta de la legitimitat de la Repblica i remarca l'obedincia que han de mantenir els catlics vers el nou sistema, en base a les velles enccliques de Lle XIII que deien que el catolicisme pot acceptar una Repblica democrtica igual que una Monarquia. El nunci Federico Tedeschini transmet als bisbes espanyols la consigna de recomanar als sacerdots, religiosos i feligresos de les seves dicesis que respectin i obeeixin els poders constituts pel manteniment de la pau i l'ordre. Seguint aquesta directriu, tots els bisbes publiquen cartes o exhortacions pastorals, tot i que no tots ho fan amb un to d'acatament.185 El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, planteja la caiguda de la Monarquia gaireb com l'arribada de la fi del mn 186 i la divisi es fa palesa ja des d'un primer moment. El cardenal Francesc Vidal i Barraquer ser el mxim exponent d'una poltica de concrdia entre el Govern i l'Esglsia.
184 Fras Garca, M del Carmen, Iglesia y Constitucin. La jerarqua catlica ante la II Repblica , Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, Madrid, 2000. pg. 3. 185 Raguer, Hilari, La cuestin religiosa en la Segunda Repblica, dins A. Egido Len (ed.), Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad, ob. cit., pg. 181. 186 Fras Garca, M del Carmen, Iglesia y Constitucin. La jerarqua catlica ante la II Repblica , ob. cit., pg. 7.

72

L'1 de maig, la pastoral del cardenal Segura, dirigida a tots els bisbes i feligresos del pas, exhorta a la mobilitzaci massiva i demana actes solemnes de culte, precs i peregrinacions. Exhorta tamb els catlics a unir-se i actuar dins el camp poltic, en vista de les imminents eleccions a Corts Constituents. 187 Anticipant-se a una possible expulsi del Govern, que havia demanat a la Santa Seu la seva revocaci, el cardenal Segura marxa del pas el dia 13, per a tornar d'amagat a Espanya dies desprs.188 Quan el ministre de Governaci, el catlic i conservador Miguel Maura, s'assabenta de la convocatria d'una reuni de religiosos organitzada per Segura, l'expulsa sense consultar-ho amb el Govern. Per la seva part, el bisbe de Vitria, Mateo Mgica, es disposa a cursar una visita pastoral a la ciutat de Bilbao, on els conservadors nacionalistes i carlins han organitzat una manifestaci. Davant la negativa del bisbe Mgica a anullar la visita, Maura es veu obligat a expulsar-lo. Ambds, Segura i Mgica, continuaran conspirant contra la Repblica des dels seus respectius exilis. Un fet de gran repercussi entre l'opini catlica s la crema de convents de l'11 de maig. Maura admet que al Govern li falta energia i decisi, per no se l'ha d'acusar d'instigar la barbrie, ni molt menys d'autoritzar-la. 189 Malgrat que no s'han de lamentar vctimes mortals, aquest fet representa un dur cop per la Repblica i pel Govern, que veu com molts catlics s'allunyen, sentint-se vctimes d'una agressi collectiva. Aquest sentiment anir en augment posteriorment, arran de les principals mesures legals que prendr el Govern, principalment al llarg de tot el bienni reformista. L'article 26 de la Constituci, que prohibeix les subvencions de l'Estat a les ordes religioses, i una srie de lleis i mesures legals com el Decret de secularitzaci dels cementiris, la Llei del Divorci, la Llei de Confessions i Congregacions Religioses o la dissoluci de la Companyia de Jess, que tracten d'acabar amb els innombrables poders i monopolis dels que gaudeix l'Esglsia, incrementen ms la tensi entre els poders religis i civil. Per, sens dubte, el que ms s'ha utilitzat per desprestigiar la Repblica ha estat la frase Espaa ha dejado de ser catlica, pronunciada per Manuel Azaa i descontextualitzada interessadament per presentar el Govern de la Repblica com enemic i perseguidor de l'Esglsia. El moment culminant del debat de la qesti religiosa a les Corts Constituents el trobem la nit del 13 al 14 d'octubre, la noche triste de Niceto Alcal-Zamora,190 en paraules del propi president de la Repblica. El 14 de setembre, aquest s'havia reunit al seu domicili amb Fernando de los Ros, llavors ministre de Justcia, el nunci Tedeschini i el cardenal Francesc Vidal i Barraquer amb la idea d'arribar a un acord entre el Govern i l'Esglsia per tractar el problema religis, acord que s'hagus pogut plasmar en virtut dels Punts de conciliaci als que s'arrib aquella nit. Per a les Corts, a l'hora d'abordar la situaci religiosa dintre la Constituci, socialistes i radicals presenten esmenes dures i Azaa intenta evitar que prosperi
187 La pastoral del cardenal est analitzada amb deteniment a: Fras Garca, M del Carmen, Iglesia y Constitucin. La jerarqua catlica ante la II Repblica, ob. cit., pgs. 50-59 188 Maura, Miguel, As cay Alfonso XIII, Ariel, Barcelona, 1966, pgs. 299-300. 189 Maura, Miguel, As cay Alfonso XIII, ob. cit., pgs. 250-255. 190 Alcal-Zamora y Castillo, Niceto, Los defectos de la Constitucin de 1931 seguido de tres aos de experiencia constitucional y de un apndice con el texto de la Constitucin de 1931 , Civitas, Madrid, 1981.

73

qualsevol tipus d'extremisme, fet pel qual ha de fer diverses concessions, una de les quals s incloure la dissoluci de la Companyia de Jess dintre el text constitucional, mencionada indirectament. El discurs d'Azaa d'aquella nit potser s el ms important de tots els que pronuncia191 i s'ha d'entendre la seva frase com la constataci de que el catolicisme est perdent la influncia de la que abans gaudia, en comptes d'interpretar-la com un atac frontal a l'Esglsia amb la voluntat d'eradicar-la. La realitat del moment li dna la ra a Azaa, ja que, com ha recollit Hilari Raguer, 192 la jerarquia eclesistica, comenant pel cardenal Isidre Gom, s conscient, i ho ser mentre perduri el perode republic, que no ha fet les coses correctament durant l'etapa monrquica, fet que ha pogut apartar del catolicisme a nombrosos espanyols. Malgrat les crides a la moderaci i l'acatament dels poders establerts a crrec del cardenal Vidal i Barraquer, que denuncia el clima de tensi davant el secretari d'Estat, cardenal Pacelli,193 la resposta dels mitjans catlics front aquestes disposicions governatives s cada vegada ms intolerant i reaccionria. Alguns eclesistics tracten d'inculcar als seus feligresos la imatge d'un Govern que persegueix l'Esglsia. Un exemple s el llibre El derecho a la rebelda, del canonge magistral de Salamanca, Aniceto de Castro Albarrn, on es justifica la guerra si aquesta es fa amb l'objectiu d'aconseguir la pau. Diverses pastorals collectives exhorten els fidels a treballar per obtenir una modificaci de les lleis que afectin els interessos de l'Esglsia i es prohibeix l'assistncia dels nens a collegis pblics. La Llei de Confessions i Congregacions Religioses, promulgada el 2 de juny del 1933 i abans esmentada, acaba de posar l'Esglsia en peu de guerra, degut al poder que concedeix al Govern per a nacionalitzar part del patrimoni eclesistic i vetar els nomenaments religiosos que consideri necessaris. La carta pastoral a la qual s'adhereix el gruix de la jerarquia eclesistica, representa una autntica crida a la mobilitzaci poltica dels catlics i una condemna al Govern de la Repblica, al que acusen d'haver incrementat progressivament el lacisme agressiu que mostr ja des d'un bon inici i aconsellen els feligresos que es mobilitzin, sense violncia, per tractar de fer canviar les lleis. Fins i tot el Papa condemna el rgim espanyol, mitjanant l'encclica Dilectissima nobis i recomana la uni dels catlics per combatre'l. Pus XI indica que no t cap problema amb la Repblica, per aquesta porta a terme una autntica persecuci de l'Esglsia. 194 Aquestes i altres manifestacions de ruptura, com la pastoral Horas graves d'Isidre Gom, successor del cardenal Segura a Toledo, home vinculat a poltics com Calvo Sotelo o Antonio Goicoechea,195 o els atacs dels diputats de dretes a les Corts, accentuen aquest sentiment de suposada persecuci
191 La repeticin de que haba prestado un servicio inmenso al Gobierno y a la Repblica, Azaa, Manuel, Diarios Completos. Monarqua, Repblica, Guerra Civil, (Introduccin de Santos Juli), ob. cit., pg. 315. 192 Raguer, Hilari, La cuestin religiosa en la Segunda Repblica, dins A. Egido Len (ed.) Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad, ob. cit., pgs. 187-189. 193 Un fragment de l'informe del cardenal Vidal i Barraquer es pot consultar a: Raguer, Hilari, La cuestin religiosa en la Segunda Repblica, dins A. Egido Len (ed.) Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad, ob. cit., pgs. 191-192. 194 Ferreiro Galguera, Juan, Relaciones Iglesia-Estado en la II Repblica espaola, Atelier, Barcelona, 2005, pg. 165. 195 Tun de Lara, Manuel, Tres claves de la Segunda Repblica, ob. cit., pg. 276.

74

entre els catlics i doten l'activitat contrareformista de l'oposici conservadora d'un aire de creuada. Durant el bienni radical-cedista es produeix una millora de les relacions entre l'Esglsia i l'Estat, per, malgrat revocar-se algunes lleis, l'obra de les Corts Constituents mai s'arriba a reformar del tot. L'aliana entre els radicals, tericament anticlericals, i la CEDA dna lloc a una poltica poc coherent, per l'Esglsia gaudeix d'una certa permissivitat que ajuda a disminuir les tensions de l'anterior perode. Fins i tot es planteja la possibilitat de negociar un Concordat amb la Santa Seu, per aquesta acaba desestimant-ho, conscient que hi ha diferncies gaireb insalvables entre ambdues parts i conscient tamb de la dificultat d'una autntica reforma de la Constituci espanyola. El febrer del 1936, el triomf del Front Popular suposa la tornada de l'enfrontament entre l'Esglsia i l'Estat, tot i que en un primer moment sembla que el conflicte ha perdut intensitat. Per el dos de maig, un Decret estableix patronats provincials que estudiaran la substituci dels docents religiosos per personal inter laic i a finals de mes es tanquen provisionalment els collegis de l'Esglsia. Aquesta, cada vegada ms contrariada i disgustada pel rumb que tornen a prendre els esdeveniments, no escatima esforos per condemnar l'obra republicana. Quan esclata la Guerra Civil, els interessos entre la jerarquia eclesistica i els colpistes s'entrecreuen. La majoria dels militars sublevats no sn catlics destacats,196 per entenen que, una vegada coneguda per tots la seva afinitat als rgims itali i alemany, una bona manera de netejar la seva imatge s autoproclamar-se defensors del catolicisme a Espanya. 197 Per la seva banda, l'Esglsia accepta aquesta protecci, degut en part a la por a una completa revoluci social, en part per la seva rancnia contra la Repblica i en part per la intenci de cristianitzar una altra vegada tot el pas. Des de gaireb el primer moment, la jerarquia eclesistica llana missatges de suport a la creuada i ordena al seus feligresos recolzarla. La Carta Pastoral Collectiva de l'Episcopat Espanyol, redactada pel cardenal Gom, i signada per quaranta-tres bisbes i cinc vicaris serveix per legitimar l'aixecament militar i la conseqent lluita contra la Repblica.198 199 En definitiva, l'actitud de l'Esglsia contribueix a crear dintre la conscincia dels catlics la necessitat d'aixecar-se i acabar amb un rgim que persegueix les seves creences i que ataca els drets de l'Esglsia, 200 donant lloc a la confusi entre la retallada de privilegis i la conculcaci de drets legtims o d'idees de fe. En una poca on els religiosos gaudeixen d'una gran ascendncia moral sobre els seus feligresos, les contnues manifestacions de la jerarquia eclesistica collaboren de manera important a crear un estat d'opini i un ambient procliu a la subversi, fet que ocasionar greus conseqncies.
196 El general Miguel Cabanellas, fins i tot, tenia fama de ma. 197 Ferreiro Galguera, Juan, Relaciones Iglesia-Estado en la II Repblica espaola, ob. cit., pg. 215. 198 Ferreiro Galguera, Juan, Relaciones Iglesia-Estado en la II Repblica espaola, ob. cit., pg. 219. 199 El cardenal Vidal i Barraquer, exiliat a Itlia, no la subscriu, argumentat que la Pastoral noms servir per legitimar i justificar la violncia. 200 Fras Garca, M del Carmen, Iglesia y Constitucin. La jerarqua catlica ante la II Repblica , ob. cit., pg. 733.

75

CAPTOL 9

AMICS ITALIANS

Com s'ha vist als primers captols d'aquesta obra, els anys immediatament anteriors a la Segona Guerra Mundial, Hitler s l'home del moment. Igualment, s de sobra coneguda la seva intervenci a la nostra Guerra Civil. Per, quin s el paper d'Itlia? La imatge que tenim de Hitler, contribueix a que moltes vegades el veiem noms a ell, sense fixar-nos en Mussolini. Aquest captol es dedicar a analitzar quina va sser la relaci del Duce amb l'Espanya republicana, tant amb el diferents Governs com amb les forces opositores. El 1922, lascens al poder de Benito Mussolini sembla un bon auguri per una millora de les relacions entre Espanya i Itlia, sobretot quan, menys dun any desprs, el general Primo de Rivera es fa amb el poder a Espanya. Poltics importants i una part de la premsa es mostren favorables a lestrenyiment de llaos entre ambds pasos. En un primer moment, el dictador espanyol es deixa portar per la seva admiraci cap al Duce i es mostra molt favorable a arribar a una aliana poltica i militar amb Itlia, principalment per tenir controlada Frana. El 15 de novembre del 1923 es signa un Tractat Comercial201 que estableix les bases sobre les quals es desenvolupar el comer bilateral entre ambds pasos els anys posteriors. En termes econmics, malgrat que la poltica nacionalista espanyola no afavoreix lentrada de la indstria estrangera, els interessos italians reben un tracte ms que correcte. Pocs dies desprs, els reis Alfons XIII i Victria Eugnia viatgen a Itlia, on el monarca es declara admirador del feixisme.202
201 Editorial, El Convenio italoespaol, La poca, (16/11/1923), pg. 1. 202 Editorial, Los Soberanos espaoles son recibidos con entusiasmo indescriptible, El Imparcial, (20/11/1923), pg. 1. El rei Alfons XIII es mostra com un incondicional admirador del rgim itali, com reflexa la seva declaraci: Admiro el fascismo. Felices vosotros que terminis vuestra obra. Nosotros empezamos. De Primo de Rivera diu que ste es mi Mussolini.

76

Per aquestes expectatives es refreden aviat, potser degut a la conscincia de que en laspecte militar Espanya ha deixat fa temps dsser una potncia o degut a la por per una reacci francesa hostil. Tot i que aix influeix, l'argument ms que probable que porta Primo de Rivera a desmarcar-se momentniament dels italians s el fet d'analitzar la situaci i concloure que, si es vol obtenir resultats positius amb l'afer de Tnger, ciutat que es troba sota control internacional i que Espanya vol incorporar al seu protectorat, el millor s estar a bones amb Frana. L'acord amb Itlia arriba el 1926, quan es signa un tractat de Conciliaci i Arbitratge, en el qual sestipula que si un dambds pasos s atacat per un tercer, laltre pas signatari romandr neutral. Una possible aliana amb Itlia s poc ms que un intent de pressionar Frana, ja que, com explica Ismael Saz acuradament, tant espanyols com italians no es refien gaire uns dels altres.203 No obstant, polticament, Itlia es converteix en punt de referncia per a la dreta espanyola, degut a la collaboraci que aqu sha esmentat. Un factor fonamental daquesta millora de relacions el trobem en lorientaci sociopoltica i ideolgica dambds rgims. El factor ideolgic entra a formar part de les relacions exteriors, podent dir que la poltica exterior i la ideologia van plegades i aix continuaran ms duna vegada. La dimissi de Primo de Rivera i el nou Govern Berenguer sinterpreta a Itlia com un pas enrere en les relacions entre Roma i Madrid i sobserva amb preocupaci un incipient apropament entre els Governs espanyol i francs. Les coses sembla que tornen a millorar amb l'almirall Juan Bautista Aznar, per unes setmanes desprs es proclama la Repblica. La declaraci del Govern republic de mantenir, en paraules d'Alejandro Lerroux, paz con todos y relaciones particularmente estrechas con pases esencialmente democrticos204 s una notcia preocupant per a Mussolini. Malgrat reconixer el nou rgim espanyol, el Govern itali es mostra hostil des del primer moment. Els motius d'aquesta hostilitat s'han d'analitzar en base a tres factors diferents. En primer lloc, les diferncies ideolgiques provoquen una recproca animadversi entre destacats dirigents republicans, fortament oposats al feixisme itali, i Mussolini, enemic de la democrcia que representa la Repblica. En segon lloc, la relaci que puguin desenvolupar Espanya i Frana tamb s motiu de preocupaci pel Duce, qui no descarta una futura aliana hisp-francesa que sigui perjudicial pels interessos italians. I finalment, est la possibilitat que aquesta incipient democrcia espanyola acabi evolucionant en un rgim comunista. Les informacions que li transmet l'ambaixador itali a Madrid, Ercole Durini di Monzo, obliguen Mussolini, com a mnim, a no perdre de vista el que pugui ocrrer dintre les fronteres espanyoles. La mtua animadversi abans citada es plasma en els aforismes 205 del Duce i l'opini que d'ell i el seu rgim t
203 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pgs. 22-23. 204 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936) , ob. cit., pg. 29. 205 Els aforismes de Mussolini sn declaracions on, de forma clara i concisa, expressa les seves opinions sobre la concepci de la poltica i la imatge que t del que s'est vivint a Espanya. Ataca durament la Repblica, a la que critica, aix com la Monarquia alfonsina, a la que considera responsable de la seva prpia caiguda. El recull dels aforismes es pot consultar a: Heiberg, Morten, Emperadores del Mediterrneo: Franco, Mussolini y la Guerra Civil Espaola, Crtica, Barcelona, 2003, pgs. 34-38.

77

la premsa espanyola af al Govern republic. Les preocupacions de Mussolini tamb sn compartides pel seu ministre d'Afers Exteriors, Dino Grandi, el qual considera que la Repblica pot provocar una alteraci de l'equilibri al Mediterrani, fet que hauria de preocupar tamb la Gran Bretanya, motiu pel qual britnics i italians haurien de collaborar junts.206 Aquesta preocupaci, que acaba derivant en manifesta hostilitat, porta Mussolini a implicar-se des de ben aviat en aventures conspiradores. L'abril del 1932, el seu ministre de l'Aire, Italo Balbo, s'entrevista a Roma amb el monrquic Juan Antonio Ansaldo, qui sollicita ajuda italiana per recolzar l'aixecament del general Sanjurjo i derrocar la Repblica. Balbo es compromet a subministrar metralladores i municions, per la Sanjurjada s sufocada abans que els colpistes puguin disposar dels recursos italians. El juliol del 1932, el propi Mussolini assumeix el ministeri dAfers Exteriors i poc desprs designa com ambaixador a Espanya el diplomtic de carrera Raffaele Guariglia. Durant la seva estada a Espanya, les activitats subversives contra la Repblica arriben al seu punt lgid, com els esdeveniments posteriors s'encarreguen de confirmar. Una de les primeres directrius que rep el nou ambaixador s la de mantenir bones relacions amb el Govern, per sense deixar de banda els discrets contactes amb els principals opositors catlics i l'incipient grup d'inspiraci feixista. D'una banda, aquestes directrius responen a les tpiques raons geopoltiques, que aconsellen mantenir bona relaci amb Espanya per evitar que aquesta s'acosti a Frana, d'acord amb les preocupacions de Mussolini anteriorment esmentades. Per per altra banda, la gran diferncia ideolgica entre el Govern espanyol i l'itali s el que fa aconsellable el manteniment de contactes amb l'oposici conservadora. Durant els primers compassos, Guariglia ha de fer front a diversos contratemps, el ms seris dels quals es dna arran de la visita del primer ministre francs, douard Herriot, a Espanya, la tardor del 1932. Aquell estiu, Itlia havia realitzat una srie de maniobres navals pel Mediterrani, pretextant la necessitat de comprovar el seu nivell de defensa en cas que, en el transcurs d'una hipottica guerra amb Frana, aquesta hagus ocupat les illes Balears. En aquestes circumstncies, es tem que Herriot i Azaa arribin a algun pacte que autoritzi el pas de tropes franceses per territori espanyol o que Espanya cedeixi les Balears a Frana, fet que, si hem de creure el president Azaa, no es contempla.207 Poc a poc, Guariglia es va formant una idea clara de la poltica i els poltics espanyols, essent crtic en la valoraci que fa de la majoria, ja siguin de dreta o esquerra, i considerant que Espanya no s el lloc ms adient per implantar, amb possibilitat d'arrelament, un partit de tall feixista. No obstant, li sembla que Catalunya seria el lloc ms viable per a que tal fet es produra. Les institucions italianes que es
206 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936) , ob. cit., pg. 32. 207 Azaa, Manuel, Diarios completos. Monarqua, Repblica, Guerra Civil, (Introduccin de Santos Juli), ob. cit., pg. 621. Azaa li diu a Salvador de Madariaga que Espanya no pot contraure cap mena de comproms amb Frana ni amb cap altre pas, ni pot cometre l'error de donar la impressi que el contrau.

78

troben a Barcelona sn prestigioses i fins i tot es compta amb una societat d'Amics d'Itlia. Si Espanya s'acaba decidint per aliar-se amb Frana, Catalunya ha d'exercir de contraps a aquesta influncia. Com apunta Gonzlez i Vilalta, Catalunya juga un doble inters per Itlia, ideolgic, geogrfic i econmic, degut a un nivell socioeconmic que la deixa en una posici destacada per on poder expandir el model feixista. 208 L'arribada de Llus Companys a la Presidncia de la Generalitat el gener del 1934, arran de la mort de Maci, coincideix amb l'ascens al poder dels conservadors a Madrid, arran de la victria electoral. Les tensions entre ambds Governs seran permanents, fet que aprofitaran els italians per contactar amb els elements ms separatistes d'Esquerra, on destaca el lder de les Joventuts d'Esquerra Republicana Estat Catal i conseller de Governaci, Josep Dencs. Aquest s'entrevista amb el vicecnsol itali a Barcelona, Alessandro Majeroni, a qui expressa la seva admiraci pel feixisme i el seu desig de poder implantar-ho a Catalunya algun dia. Dencs tamb argumenta que Itlia hauria de mostrar-se favorable a la independncia de Catalunya, que significaria la creaci d'un estat tap entre Frana i Espanya, remarcant tamb que Catalunya s una amiga vertadera d'Itlia.209 El vicecnsol surt content de l'entrevista i informa Guariglia, decidint aquest que s'aprofundeixi amb els contactes. Desprs de la Sanjurjada, a Itlia es veu que la Repblica s ms forta del que sembla. Com a mnim mentre Azaa estigui al poder, les relacions entre ambds pasos s'han d'estabilitzar, ja que s gaireb impossible poder enderrocar-lo. Tant s aix que s'arriba a plantejar renovar el tractat signat el 1926. No obstant, la fi del Govern Azaa paralitza les negociacions, degut a la imatge inestable que li dna Espanya a Mussolini, tot i que el nou Govern format per Lerroux arran de les eleccions del novembre i recolzat per la CEDA, hauria de dibuixar un panorama ostensiblement millor per les relacions amb Itlia. No s'ha d'obviar, per, que el Gabinet Lerroux segueix essent un gabinet republic, al menys de portes cap a fora, aix que Guariglia ha de seguir cultivant de manera prudent les relacions amb els opositors a la Repblica. Mussolini, considerant que la Repblica s cada vegada ms dbil, decideix reactivar la trama conspiradora.210 Guariglia aviat s'adona que si hi alguna manera d'acabar amb el republicanisme espanyol, aquesta passa per Gil-Robles i tota l'organitzaci que hi ha al seu darrere, per l'ambigitat d'aquest fa dubtar l'ambaixador dels seus autntics sentiments cap el feixisme o la Repblica. El lder de la CEDA viatja a Itlia el gener del 1933, gaireb un any abans de les eleccions, per estudiar la Itlia feixista. A final d'any ser Calvo Sotelo qui vagi a Itlia, acompanyat per Juan Antonio Ansaldo, per entrevistar-se amb Mussolini amb l'objectiu d'obtenir algun tipus d'ajuda en cas d'una nova sublevaci.211

208 Gonzlez i Vilalta, Arnau, Catalua bajo vigilancia: El consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930-1943), Universitat de Valncia, Valncia, 2009, pg. 116. 209 L'entrevista entre Dencs i Majeroni es pot consultar a: Gonzlez i Vilalta, Arnau, Catalua bajo vigilancia: El consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930-1943), ob. cit., pg. 142 i segents. 210 Campo Rizo, Jos Miguel, La ayuda de Mussolini a Franco en la Guerra Civil Espaola , Arco Libros, Madrid, 2009, pg. 13. 211 Gil-Robles, Jos Mara, No fue posible la paz, ob. cit., pg. 717.

79

El comproms que buscava Calvo Sotelo l'obt Antonio Goicoechea, de Renovacin Espaola, que el 1934 viatja a Itlia amb el general Emilio Barrera i els tradicionalistes Antonio Lizarza i Rafael Olazbal. El 30 de mar es reuneixen a Roma amb Mussolini i Italo Balbo, reuni on el Duce coincideix amb els conservadors espanyols en la necessitat de liquidar la Repblica i restaurar la Monarquia. Pel que fa al material, es parla de 200 metralladores, 10.000 fusells, 10.000 granades de ma i 1.500.000 de pessetes en metllic, aix com ms ajuda quan s'estimi escaient. 212 El 31 de mar, Balbo i els quatre espanyols signen un acord secret, 213 que formalitza les relacions entre Itlia i els conspiradors. Al pacte, que consta de cinc punts, s'estipula un tractat de neutralitat i amistat on es precisa el manteniment de l' statu quo al Mediterrani occidental. Itlia garanteix els drets territorials espanyols, tant pel que fa a sobirania com a protectorat. El pacte tamb impulsa la uni comercial i la defensa mtua dels interessos d'ambds pasos. S'especifica clarament que per a portar tot aix a la prctica, abans s'han de denunciar i rescindir els tractats secrets hisp-francesos. Itlia es compromet a reconixer el ms aviat possible el nou rgim espanyol, quan la situaci internacional ho possibiliti, i tamb a assolir els acords esmentats al cap d'un mes de la formaci d'un nou Govern. Balbo es compromet tamb a instruir els espanyols en l'us del sofisticat armament i durant els mesos posteriors, s'entrenen tres grups reduts d'uns quinze homes cadascun a una base militar. Les armes s'embarquen amb carcter d'urgncia direcci a Lbia, des d'on s'hauran de reenviar a Espanya. Per finalment Mussolini canvia d'opini i desautoritza l'enviament de l'armament, que no es produir fins un cop desencadenada la Guerra Civil. Una cpia d'aquest acord secret es diposita a un banc rom i una altra s'entrega als conspiradors el 3 d'octubre. Aquests, per la seva banda, redacten i signen un document on aixequen acta de la seva reuni amb els dirigents italians i on estipulen que sigui Rafael Olazbal qui guardi els diners per la seva posterior distribuci entre Renovacin Espaola i els tradicionalistes. 214 Antonio Goicoechea es queda una cpia d'aquest document, que trobar la policia republicana en plena Guerra Civil el maig del 1937, i del que es far ampli ress la premsa per evidenciar la participaci del rgim feixista en els preparatius de la subversi.215 Les intencions que impulsen Mussolini a involucrar-se en aventures conspiradores sn motiu de controvrsia. A simple vista, sembla suficient donar per bona la versi que defensa que nicament responen a la intenci de controlar i disminuir la influncia francesa a Espanya i el Mediterrani occidental, versi defensada, entre
212 Coverdale, John F., La intervencin fascista en la Guerra Civil espaola, Alianza, Madrid, 1979, pg. 62; Prieto, Indalecio, Cartas a un escultor, ob. cit., pg. 60. Coverdale parla de 1.500.000 de pessetes, 10.000 fusells, 10.000 granades de ma i 200 metralladores. Prieto, en canvi, menciona 20.000 granades de ma i 20.000 fusells, coincidint amb Coverdale amb la quantitat de diners i metralladores. 213 El text de l'acord es pot consultar a: Heiberg, Morten, Emperadores del Mediterrneo: Franco, Mussolini y la Guerra Civil Espaola, ob. cit., pg. 41. 214 El contingut del document es pot consultar a: Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pg. 72. 215 Editorial, En 1934, Mussolini ofreci a los monrquicos espaoles el envo de fusiles, ametralladoras y bombas de mano, La Libertad, (14/05/1937), pg. 4.

80

d'altres, per John Coverdale.216 A superar aquesta barrera han contribut els estudis i investigacions d'Ismael Saz,217 que han aportat molta llum sobre aspectes delicats. L'actuaci italiana s'ha d'entendre en clau imperialista, ideolgica i de prestigi, orientada a fer-se amb el control del Mediterrani. Si a l'hostilitat que el Duce ha mostrat envers la Repblica des dels seus inicis, es suma la seva consideraci de que aquesta es va debilitant progressivament, queda un marc ptim per a rellanar les conspiracions. Tot i que la tercera clusula de l'acord secret de mar del 1934 obligava a la rescissi d'uns hipottics acords secrets hisp-francesos, no sembla clar que Mussolini considers realment perillosa aquesta possibilitat. La primera clusula del citat acord entre els italians i els conspiradors espanyols especifica que es respectar l' statu quo del mediterrani occidental, per noms pel que fa als drets territorials espanyols, fet que es pot interpretar, en una lnia que tamb segueix Morten Heiberg, 218 com una implcita acceptaci del paper preponderant d'Itlia. A aquest imperialisme, s'ha de sumar el factor ideolgic. A l'imaginari del Duce, la caiguda de la Repblica implicaria el triomf del seu model feixista, per sobre del model democrtic, i podria servir, si ms no, per a justificar la seva ra d'sser.219 Finalment, la desaparici de la Repblica, ressaltaria encara ms el paper dominant del rgim itali i n'augmentaria el seu prestigi. Aix doncs, la resposta a l'actitud de Mussolini s'ha de buscar intentant combinar aquests factors imperialista, ideolgic i de prestigi. Aquesta problemtica tamb s'ha d'emmarcar en un context ms ampli de poltica exterior, on destaquen dos esdeveniments. En primer lloc, el juliol del 1934, pocs mesos desprs de la reuni de Roma, s assassinat Engelbert Dollfuss, canceller austrac. Oposat a una incorporaci d'ustria al Tercer Reich que deixaria els nazis massa prop d'Itlia,220 Mussolini mobilitza les tropes en direcci a la frontera amb ustria. Ms importncia t el pacte que signen a Roma, el gener del 1935, Mussolini i Pierre Laval, ministre d'Afers Exteriors francs. El pacte s molt beneficis per Itlia, ja que desprs de planificar uns reajustaments territorials al nord d'frica, Frana es compromet a no condemnar un futur atac itali a Abissnia. Mussolini sent que est molt prop d'aixecar un Imperi a l'frica i decideix que encara no s el moment d'iniciar un conflicte a Espanya que noms li serviria per enemistar-se amb Frana, ra per la qual no envia l'armament acordat el mar del 1934. Aquest pacte entre Itlia i Frana s vist de manera diversa a Espanya. D'una banda s'acull amb certa satisfacci, perqu s'imagina que contribueix a la pau. Per per altra banda, tamb s'interpreta com una possible intervenci al nord d'frica que afecti

216 Coverdale, John F., La intervencin fascista en la Guerra Civil espaola, ob. cit., pg. 63. 217 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit. 218 Heiberg, Morten, Emperadores del Mediterrneo: Franco, Mussolini y la Guerra Civil Espaola, ob. cit., pg 42. 219 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pgs. 80-81. 220 Blanco Escol. Carlos, Emperadores: los sueos de gloria de tres tiranos , Planeta, Barcelona, 2007, pg. 67.

81

Espanya,221 fins tal punt que s el propi Mussolini qui tranquillitza l'ambaixador espanyol, Justo Gmez Ocern, argumentant que una situaci que afecti el Mediterrani occidental mai es tractar sense Espanya. Aqu s interessant destacar un esdeveniment referent a l'hipottic acord entre Espanya i Frana, referit pel responsable de negocis itali a Madrid, Geisser Celesia.222 Durant el transcurs d'una reuni presumiblement secreta de la Comissi Parlamentria d'Afers Exteriors, Antonio Goicoechea pregunta al ministre d'Estat, Juan Jos Rocha Garca, que podia dir al respecte d'un suposat pacte hisp-francs signat en secret pels partidaris de la Repblica durant els darrers compassos de la Monarquia alfonsina i que s'hauria de ratificar durant la visita d'Herriot. Rocha Garca, i posteriorment Miguel Maura, neguen l'existncia de cap acord. Confirmada la inexistncia de cap perill per Itlia, i amb la vista posada a Abissnia, s comprensible que la situaci a Espanya no sigui una de les prioritats del Duce. Malgrat no rebre l'ajuda esperada, els conservadors alfonsins i tradicionalistes, aix com la seva premsa af, porten a terme una autntica campanya de defensa del pas transalp i del seu lder, amb qui no acaben de perdre la fe.223 Relacionar-se amb la premsa i portar a terme una bona propaganda s tamb una tasca important de Celesia i Guariglia, qui ben aviat incideix en la importncia de fomentar les relacions culturals. El 28 d'abril del 1933 s'inaugura un Centre d'Intercanvi Cultural i el mes de juny s'assigna a l'Ambaixada una partida de 30.000 lires per finanar les activitats que es considerin oportunes durant dotze mesos. Poc a poc, la premsa va introduint notcies sobre Itlia, principalment els peridics conservadors. Malgrat una frontal oposici de la premsa af al Govern, poc a poc, aquesta tamb seguir els passos dels seus collegues de dretes.224 La subvenci es suspn el juny del 1934, degut en bona part a les mesures d'austeritat implantades per Mussolini, per aviat es reiniciar l'enviament de diners. De cara a les eleccions de febrer del 1936 s'assigna una partida de 30.000 lires amb l'objectiu d'influir entre l'opini pblica mitjanant la premsa i augmenta la difusi de llibres apologtics sobre el feixisme. En aquest camp, es fan esforos des del primer moment. Respecte la Falange, Jos Antonio Primo de Rivera viatja a Roma el 19 d'octubre del 1933 amb la finalitat entrevistar-se amb Mussolini i observar com funciona el rgim feixista per dintre. El viatge l'organitza l'ambaixador Guariglia, conscient que la de la Falange s una via que cal explotar en vistes a una implantaci del feixisme a Espanya, i tement que siguin Hitler i els nazis qui l'explotin. 225 Poc desprs tindr lloc l'acte fundacional de la Falange al Teatro de la Comedia de Madrid i

221 Editorial, Se organiza una reunin de personalidades francesas, italianas y espaolas para estudiar los problemas que afectan a los tres pases mediterrneos, La Libertad, (02/02/1935), pg. 5. 222 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pgs. 83-84. 223 Editorial, Don Antonio Goicoechea y don Jos Calvo Sotelo, La poca, (02/10/1935), pg. 1. 224 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pg. 88. 225 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936) , ob. cit., pg. 117.

82

les actuacions de Jos Antonio i el partit seran seguides amb atenci pels responsables italians. Pel que fa a la prpia Itlia, a mida que s'acosta el 10 aniversari de la Marxa sobre Roma i l'ascensi al poder, Mussolini organitza els Comitati d'Azione per la Universalit di Roma (CAUR), amb la finalitat de continuar fomentant el feixisme tradicional, controlar les seves corrents renovadores i afianar el model itali front el nou model alemany. El maig del 1934 arriba a Espanya Guido Cabalzar, amb el propsit d'organitzar un Comit espanyol dels CAUR. La varietat de grups i formacions simpatitzants amb el feixisme que aqu es troben, porten Cabalzar i Guariglia a elaborar un protocol establint les lnies mestres sobre les quals constituir aquest Comit. 226 El protocol articula la constituci del Comit, on entraran els dirigents de les diferents organitzacions a ttol personal. Ernesto Gimnez Caballero ser el seu representant i l'encarregat de mantenir el contacte amb Roma, a travs de Cesare Gullino, corresponsal a Espanya del peridic Corriere della sera. S'estipula tamb la creaci d'un Comit a Catalunya, una vegada s'hagi valorat com funciona el de Madrid. Les organitzacions integrades seran Accin Popular, membre embrionari de la CEDA i dirigit per GilRobles, Renovacin Espaola i la Falange. No obstant, les diferncies entre els diferents partits i els seus lders respectius converteixen aquest projecte en poc operatiu. La Falange s el partit que ms s'implica, fet que tampoc acaba d'agradar als responsables italians, que no volen que el Comit s'identifiqui nicament amb una corrent. Per no s'ha d'entendre aix com un fracs, ja que s'aconsegueix l'objectiu de formalitzar un autntic contacte entre Roma i Madrid. Els dies 16 i 17 de desembre del 1934 es reuneixen els diferents CAUR, en un Congrs a la localitat sussa de Montreux. En contra de les informacions aparegudes, 227 Jos Antonio no assisteix, argumentant que no reconeix cap direcci internacional per sobre del seu moviment i remarcant que aquest no s un moviment feixista, 228 assistint Gimnez Caballero en el seu lloc. Darrera d'aquesta negativa es pot trobar la necessitat de Jos Antonio de desmarcar-se aparentment del feixisme, ja que sser associat a aquells ideals li pot resultar contraproduent al partit. Per altra part, durant aquesta etapa, Jos Antonio ha de fer front a Ledesma, fortament oposat a sser associat amb la Itlia de Mussolini, qui li disputa el lideratge del partit. En aquestes circumstncies, s preferible desmarcar-se d'Itlia, al menys, oficialment. La realitat, per, s ben diferent. L'abril del 1935, Jos Antonio viatja a Itlia, on s'entrevista amb el cap dels CAUR, Eugenio Coselschi. Una entrevista amb Mussolini programada per principis de maig ha d'sser finalment cancellada per impossibilitat del
226 Aquest protocol es pot consultar a: Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pg. 127. 227 Editorial, Ha comenzado el primer congreso internacional de los partidos fascistas de Europa , La poca, (18/12/1934), pg. 5; Fabra, Se inaugur ayer el primer Congreso internacional de fascistas, El Sol, (18/12/1934) pg. 5. La premsa es fa ress de la reuni dels CAUR, informant de la presncia de Jos Antonio Primo de Rivera, puntualitzant, per, que ha hagut de marxar urgentment. 228 La nota que Jos Antonio redacta i envia a la premsa rebatent les informacions publicades es pot consultar a: Primo de Rivera y Urquijo, Miguel, Papeles pstumos de Jos Antonio, ob. cit., pg. 258.

83

mandatari itali. Poc s sap de les seves activitats pel pas ve, per el resultat s satisfactori, si tenim en compte que arran del viatge, Jos Antonio comena a rebre una subvenci. El 3 de juny, Galeazzo Ciano, gendre del Duce i un dels homes forts del rgim, autoritza Amedeo Landini, agregat de premsa de l'ambaixada italiana a Pars, a assignar a Jos Antonio la quantitat de 50.000 lires mensuals. 229 Aquesta assignaci queda retallada en un 50% a partir del gener del 1936, passant a enviar-se la quantitat de 25.000 lires, fins el mes de juny. Degut al desconeixement de les activitats de Jos Antonio durant la seva estada a Itlia durant la primavera del 1935, s impossible precisar amb certesa a qu obea aquesta subvenci. Es pot deduir, per, que el Duce es pren seriosament la necessitat d'enfortir la Falange, en vistes a convertir-se en l'autntic partit feixista espanyol.230 La subvenci mensual permet la Falange sser econmicament independent i no necessitar l'ajuda dels monrquics. El 3 d'octubre del 1935, l'Exrcit itali envaeix Abissnia, iniciant-se d'aquesta manera una guerra colonial.231 La Societat de Nacions condemna la invasi i imposa sancions a Itlia, fet que, de retruc, divideix el Gabinet radical-cedista. Els conservadors sn partidaris d'Itlia, mentre que l'esquerra recolza la condemna, fet que els comporta sser qualificats de bellicistes per la premsa af a la dreta. El febrer del 1936, la victria del Front Popular s valorada negativament per Orazio Pedrazzi, ambaixador a Madrid en substituci de Guariglia, que ho interpreta com un apropament a la poltica de la Societat de Nacions. Malgrat aquesta inicial valoraci, tant el president del Govern, Azaa, com el ministre d'Estat, Augusto Barcia, es mostren, com a mnim, favorables a Itlia i la retirada de sancions.232 A nivell intern, la violncia va creixent cada dia ms i sn molts els que consideren que la situaci s insostenible, entre ells, una part de la cpula militar. El 14 de juny, amb Jos Antonio Primo de Rivera empresonat, Antonio Goicoechea envia al contacte Ernesto Carpi un conjunt de documents per fer-los arribar als seus amics italians, en el seu propi nom, de Jos Antonio i de Calvo Sotelo, on s'exposa la gravetat de la situaci d'Espanya. 233 Goicoechea incideix en que s el moment idoni per donar un cop d'Estat, que bona part de l'Exrcit ja ho t decidit, per, com una altra s lleial al Govern, una ajuda estrangera sempre aniria b. Goicoechea acaba remarcant que si sollicita aquesta petici s perqu en el passat les seves demandes sempre han sigut ben acollides per Itlia. El 25 de maig el cnsol itali a Tnger, De Rossi, havia enviat un telegrama informant dels preparatius per un cop d'Estat, fet que es torna a produir el 16 de juliol, ara ja donant el citat cop d'Estat com a imminent i dirigit pel general Franco. Mussolini
229 Coverdale, John F., La intervencin fascista en la Guerra Civil espaola, ob. cit., pg. 67. 230 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936) , ob. cit., pg. 144. 231 Bosworth, Richard, Mussolini, ob. cit., pg. 333. 232 Les opinions de Pedrazzi, Azaa i Barcia vnen recollides a: Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pgs. 152 i segents. 233 Aquests amics italians als que es refereix Goicoechea sn Mussolini i Ciano. Els documents es poden consultar a: Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), pgs. 167-170.

84

resta a l'espera d'esdeveniments. Les informacions que rep els dies successius el porten a pensar que a Espanya es lliura una autntica batalla contra el comunisme, fet que pot sser important a l'hora de decidir-se a intervenir. El component ideolgic juga un paper important al modus operandi de Mussolini. Per, com apunta Saz,234 la intervenci a Espanya es deu ms a convertir Espanya en un estat semi-feixista que a una autntica intenci de combatre el comunisme. En uns moments on la situaci a Europa s cada cop ms trbola i enrarida, el Duce recupera la idea de tenir un aliat al Mediterrani occidental per impulsar una poltica exterior activa i mostrar-li a la Gran Bretanya l'autntica fora d'Itlia, amb la finalitat de replantejar-se la seva poltica mediterrnia.235 Es pot concloure, per tant, que l'ajuda italiana a Franco respon a un doble plantejament, ideolgic i imperialista o expansionista.

234 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936) , pg. 224. 235 Miravitlles, Jaume, Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini, Plaza & Jans, Barcelona, 1977, pg. 60.

85

CAPTOL 10

LEXRCIT

Finalment, l'Exrcit tamb est involucrat en l'espiral conspiradora. En contra del que defensa encara avui dia alguna gent, els capitosts militars no s'aixequen en armes el juliol del 1936 de manera improvisada. Una part de la cpula militar conspira des de molt abans. Com encertadament apunta Gabriel Cardona en els seus estudis, a l'hora de proclamar-se la Repblica, Espanya porta molts anys desproveda d'una autntica poltica militar.236 LExrcit espanyol est antiquat, desconeix els aspectes essencials dels avenos armamentstics dels darrers anys, s excessivament burocrtic, compta amb un nombre excessiu doficials i sutilitza gaireb sempre per a sostenir nicament lestabilitat interna del pas. s, en definitiva, una instituci profundament conservadora i viu ms en el passat segle XIX que en el segle XX. No obstant, el 14 d'abril la Repblica s acceptada sense hostilitat aparent, tot i que la cpula militar no s partidria del nou rgim i tampoc est desitjosa daventures poltiques. Els partits republicans manquen dexperincia a les institucions armades i el PSOE es centra ms en poltiques socials que militars. El Govern Provisional deixa les carteres de Governaci, Guerra i Marina en mans de Miguel Maura, Manuel Azaa i Santiago Casares Quiroga, respectivament. Tret del president Alcal-Zamora, que havia exercit com a ministre de Guerra breument durant la Monarquia, Azaa s lnic poltic amb clares idees militars i defensa la necessitat dapartar els oficials de la vida poltica i la instrucci dels ciutadans per a la guerra, per si un dia aquesta arriba. Des del
236 Cardona, Gabriel, El poder militar en la Espaa contempornea hasta la guerra civil , Siglo XXI, Madrid, 1983, pg. 117.

86

Ministeri, que segueix exercint un cop s elegit president del Govern, Azaa elabora un ampli programa de reformes: es cessa diversos capitans generals, els principals comandaments de lAviaci i el president del Consell Suprem de Guerra i Marina; proclama un indult general; restitueix els generals postergats per lanterior rgim; rehabilita els capitans Fermn Galn i ngel Garcia Hernndez, afusellats per la sublevaci de Jaca; prohibeix els smbols monrquics tant a casernes com a uniformes. La Reforma militar de lExrcit espanyol, coneguda com a Llei Azaa, pretn eradicar els vells i nocius hbits de lestament militar. Azaa concep un Exrcit sense implicar-se en disputes poltiques i respectus amb la legalitat, que es despreocupa de qualsevol afer intern del pas.237 Pel que fa a la reducci de lexcessiva oficialitat, sofereix el sou ntegre a aquells que vulguin retirar-se voluntriament. Els militars que vulguin continuar en actiu ho poden fer, sense perdre el seu grau, sempre que es comprometin a acatar la Repblica i defensar-la amb les armes. A la seva vegada, Azaa s'atorga el dret de destituir els oficials que ell estimi convenient sense cap tipus de retribuci. La situaci econmica de la Repblica s gaireb precria, fet que obliga a reduir les inversions militars. Al marge de lesmentada reducci doficials, seliminen les Capitanies Generals, el Consell Suprem de Guerra i Marina, lAcadmia General Militar de Saragossa, dirigida pel general Francisco Franco, i el grau de Tinent General. Reorganitza, a la seva vegada, l'Exrcit metropolit i l'afric. A la pennsula redueix de setze a vuit les Divisions, independitza l'Aviaci i la Creu Roja, dissol el Cos Eclesistic de l'Exrcit i substitueix les Regions Militars per vuit Divisions Orgniques i dues Comandncies Militars a les Illes Balears i les Canries. A l'frica disminueix les tropes i atorga el crrec d'Alt Comissari a un civil. Els majors avanos sassoleixen en matria poltica, essent derogades la Llei de Segrestos i la Llei de Jurisdiccions, que daten del 1877 i el 1906, respectivament. Els capitans generals perden la seva condici dautoritat judicial i la justcia militar queda sota el control del Ministeri de Justcia, amb els fiscals militars sota el control del fiscal general de la Repblica. Aquestes reformes es troben amb mltiples obstacles, degut a que no sn ben rebudes per una cpula militar que histricament sempre ha fet el que ha cregut convenient pels seus interessos i no accepta la despolititzaci que Azaa projecta. El fracs de l'aixecament del general Sanjurjo l'agost del 1932 mostra que la majoria de la cpula militar solament es revoltar si compta amb autntiques garanties de victria.238 Per a tal finalitat, el tinent coronel Emilio Rodrguez Tarduchy crea la Unin Militar Espaola (UME), societat dextrema dreta presidida pel comandant dEstat Major Bartolom Barba Hernndez i que agrupa els militars ms descontents amb les reformes.

237 Cardona, Gabriel, El problema militar, dins Egido Len, ngeles (ed.), Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad, ob. cit., pg. 200. 238 Cardona, Gabriel, El problema militar, dins Egido Len, ngeles (ed.), Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad, ob. cit., pg. 204.

87

Azaa projecta lintent reformista ms seris i important fet en ms dun segle i posa les bases per a modernitzar lExrcit. Considera que no sha dabandonar aquest cam reformista si es volen assolir tots els objectius, ja que un grup de militars antirepublicans rep el suport de lextrema dreta. El setembre del 1933, quan Azaa surt del poder els avanos toquen a la seva fi, ja que els posteriors Governs paralitzen la lnia reformista i els militars conspiradors es van consolidant a poc a poc. El 1934, el ministre de Guerra, Diego Hidalgo, anulla o desvirtua moltes de les disposicions d'Azaa i liberalitza una altra vegada la poltica d'ascensos. Una de les seves decisions s invitar, la tardor del 1934, el general Franco a romandre a Madrid per si es produeix una revoluci al nord d'Espanya, arran de l'escalada de violncia que assola el pas. Quan aquesta acaba esclatant, el general Batet controla la situaci a Catalunya rpidament, per al nord es desencadena una autntica revoluci obrera, fet que obliga el propi Franco a assumir la direcci de les operacions a Astries. Franco envia tropes de regulars i legionaris de l'frica a Astries, dirigides pel tinent coronel Yage, que sufoquen la revolta ofegant-la en una brutal repressi.239 El creixement de la dreta i la revoluci doctubre del 1934 porten cap a lantirepublicanisme a un nombre cada cop ms elevat de militars. Els participants a la Sanjurjada sn amnistiats i el general Sanjurjo es trasllada a Portugal. El maig del 1935 es forma un nou Govern presidit per Alejandro Lerroux, en el qual Jos Mara GilRobles esdev ministre de Guerra. Com s'ha dit anteriorment, es nomena sotssecretari el general Fanjul i es colloquen els generals Franco i Goded al front de lEstat Major de lExrcit i lAeronutica Militar, respectivament, entre d'altres concessions a militars de dubtosa lleialtat.240 Lessncia daquell Exrcit nicament lleial a la Repblica que projectava Azaa sha dilut. Gil-Robles mai compta amb un programa definit d'mbit militar i, tot i que entn lExrcit com un instrument adequat per portar a terme una forta poltica nacional i encarregat de defendre la Ptria denemics exteriors i interiors, 241 no incita obertament a la subversi, com fan els falangistes o destacats membres de la dreta, com Calvo Sotelo. LExrcit es segueix polititzant i apareix la Unin Militar Republicana Antifascista (UMRA) com a resposta a la UME, que compta en un primer moment amb oficials de l'escorta presidencial, la Gurdia d'Assalt i l'Aviaci. Gil-Robles decideix renunciar al Ministeri de Guerra a final del 1935, desprs d'haver sondejat els generals de ms confiana en vistes a un cop de fora, l'xit del qual no li garanteixen.242 Aquests tamb sn anys de persecucions contra la Maoneria, els membres de la qual formen part de l'Exrcit des de les guerres contra Napole. Molts militars s'afilien a les diferents lgies durant la Dictadura de Primo de Rivera, per no s fins la proclamaci de la Repblica quan la llibertat permet pertnyer a elles sense por a sser represaliats. La dreta veu aqu un pretext per atacar els militars ms compromesos amb
239 Consulti's el captol La Repblica: acci de Govern. 240 Consulti's el captol El feixisme espanyol. 241 Cardona, Gabriel, El problema militar, dins Egido Len, ngeles (ed.), Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad, ob. cit., pg. 206. 242 Consulti's el captol El feixisme espanyol.

88

la Repblica, arribant fins i tot a elaborar llistes de militars tericament maons. Un exemple el trobem el 15 de febrer del 1935, quan el diputat de dretes Cano Lpez llegeix a les Corts una llista de generals suposadament maons que, malgrat la falsedat de l'acusaci a molts d'ells, serveix per estigmatitzar-los i augmentar la crispaci del moment. No ser aquest l'nic cas que es doni aquesta situaci, ja que moltes vegades, aquestes acusacions de pertnyer a la Maoneria sn falses, per sn suficients per arrunar carreres i reputacions. Cap a finals del 1935, la UME ja s'ha convertit en un grup de pressi important, malgrat no incloure generals, degut a la captaci de caps d'Estat Major i alts comandaments. Els militars simpliquen cada cop ms en lluites poltiques. Les esquadres de pistolers de la Falange estan dirigides pels aviadors Ansaldo i Ruiz de Alda, mentre que el general Varela forma part de les milcies tradicionalistes. La propaganda antimanica sintensifica durant la campanya electoral del 1936. Es publiquen noms de nombrosos militars acusats de maons, fet que contribueix a augmentar la por dintre les prpies casernes. La victria del Front Popular posa els generals conservadors a un pas de la rebelli. Franco pressiona el president del Govern, Portela Valladares, per a que proclami l'estat de guerra. A la seva vegada, la possibilitat dun cop militar que eviti la formaci dun Govern desquerres s estudiada pels generals Fanjul i Goded, Calvo Sotelo i Gil-Robles, ja que la derrota d'aquest arruna les expectatives parlamentries de la dreta i embraveix els qui defensen la via armada com a nica forma darribar al poder. La tornada d'Azaa a la Presidncia del Govern, amb el general Carlos Masquelet al Ministeri de Guerra, comporta el trasllat de Franco a Canries i Mola a Pamplona, aix com els canvis de destinacions o el cessament d'altres alts crrecs, fet que apropar els generals ressentits cap una conspiraci estrictament militar. Malgrat que la majoria dels militars sn conservadors i estan acostumats a rebre ordres, lExrcit no s un estament uniforme. Es defineixen clarament dues tendncies: una majoritriament de dretes, bsicament liderada pels militars del Marroc, i una altra ms fidel a la Repblica, menys nombrosa per important entre els suboficials i els tcnics de la Marina i lAviaci. 243 Pel que fa als generals i alts comandaments, aquests estan dividits entre els que simpatitzen o han format part dels equips governatius dun bienni o laltre. El Govern format arran de la victria del Front Popular deixa els ministeris i alts crrecs en mans de gent ms moderada que al primer bienni. Per no tots els crrecs mantindran sempre la lleialtat, com es demostra el juliol del mateix 1936. Pel que fa als diferents cossos de lExrcit, aqu tampoc hi ha unanimitat a lhora dexpressar les seves simpaties. Mentre que la major part dels oficials i alts crrecs del cos de Seguretat i Assalt, lArtilleria i lAviaci simpatitzen per la Repblica, el contrari passa a la Gurdia Civil i la Cavalleria, generalment monrquics. La gran majoria dels militars no conspira, per escolta amb deteniment, tolerncia i certa simpatia els arguments dels conspiradors. La situaci es va complicant per moments i els
243 Cardona, Gabriel, El problema militar, dins Egido Len, ngeles (ed.), Memoria de la Segunda Repblica. Mito y Realidad, ob. cit., pg. 210.

89

conspiradors provoquen diversos disturbis durant la desfilada militar del 14 d'abril. A Madrid mor un alferes enmig d'un tiroteig i el seu enterrament, el dia desprs, s utilitzat per alguns militars com una manifestaci contra el Govern. El 19 de maig Azaa s nomenat president de la Repblica i Santiago Casares Quiroga esdev president del Govern i ministre de Guerra. Mentrestant, el general Mola, que continua a Pamplona malgrat els indicis que l'apunten com un membre destacat d'una hipottica conspiraci, capta per aquesta els generals Gonzalo Queipo de Llano, inspector superior del Cos de Carabiners, i Miguel Cabanellas, cap de la Divisi de Saragossa, i el coronel Antonio Aranda, cap de la Brigada d'Astries. A la seva vegada, falangistes i requets decideixen incorporar-se a la insurrecci. La policia portuguesa incauta una partida de material militar adquirida per armar els requets on es troben 6.000 fusells, 10.000 granades i 5 milions de cartutxos. El 23 de juny es reuneixen a Madrid una srie de generals per organitzar la sublevaci, entre ells Joaqun Fanjul i Andrs Saliquet, mentre que a Barcelona, la policia havia intervingut els plans per aixecar la ciutat. Malgrat les advertncies, les mesures adoptades per Casares Quiroga sn escasses.244 A principis del juliol la planificaci tcnica del cop est gaireb acabada i Mola preveu un aixecament coordinat de totes les guarnicions compromeses. Les tropes de l'frica iniciarien l'aixecament, que seria recolzat per les guarnicions peninsulars. Mola, al crrec de les tropes del Nord, es dirigiria cap a la capital, que ja estaria sublevada. Si fallava alguna cosa, Franco creuaria l'estret i avanaria des del sud cap a Madrid. Es dissoldrien les Corts, es suspendria la Constituci i es produiria una intensa repressi contra les forces d'esquerres i els militars lleials a la Repblica. Finalment, el general Sanjurjo, que hauria tornat a Espanya, encapalaria un Directori militar i es posaria al capdavant del pas. El 12 de juliol, pistolers d'extrema dreta assassinen Jos del Castillo, tinent de la Gurdia d'Assalt. La resposta no es fa esperar i el dia segent la vctima s Jos Calvo Sotelo, l'assassinat del qual serveix per a que alguns militars indecisos traspassin la lnia i s'adhereixin al cop. El dia 15, a les Corts es viu una sessi dramtica, preludi de l'enfrontament que comenaria dos dies desprs, on l'extrema dreta acusa el Govern d'estar tacat amb la sang del poltic del Bloque Nacional 245 i es llana obertament contra la Repblica. El 17 de juliol s'aixequen les primeres tropes a Melilla i les diferents guarnicions de la Pennsula es van unint gradualment. Dels 18 generals que formen la cpula de l'Exrcit noms es subleven Franco, Cabanellas, Queipo de Llano i Goded, juntament amb 22 dels 33 generals amb comandament de brigada i 44 de les 51 guarnicions amb efectius superiors o iguals a un regiment. El fracs del cop d'Estat a Madrid, el poc marge de maniobra de Mola i Queipo de Llano i l'estancament de Franco a l'frica deixa els sublevats en unes condicions precries. L'advocat Luis Boln viatja a Roma per ordre de Franco a sollicitar ajuda a Mussolini. Desprs d'una primera
244 Prieto, Indalecio, Cartas a un escultor, ob. cit., pg. 58-59. Indalecio Prieto s, probablement, el poltic que veu ms clarament la possibilitat real d'un aixecament imminent. Les seves reiterades advertncies, per, sn ignorades sistemticament. 245 Gil Pecharromn, Julio, Segunda Repblica Espaola (1931-1936), ob. cit., pg. 348

90

negativa, Ciano li confirma l'ajuda, argumentant que el cnsol itali a Tnger ho havia arreglat tot amb Franco.246 L'ajuda italiana s noms qesti de temps. Comena aix un conflicte que es prolongar gaireb tres anys en el temps i conclour amb la imposici de l'Estat feixista dirigit pel general Franco.

246 Saz, Ismael, Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin (1931-1936), ob. cit., pg. 181.

91

CONCLUSIONS FINALS
La Segona Repblica suposa un intent de modernitzar Espanya i collocar-la dintre de l'Europa del segle XX. Es desplega per primera vegada un autntic programa de reformes destinades a afavorir tothom que ho necessiti, la majoria d'elles ben dissenyades, per que aviat xoquen amb els interessos de les classes dominants que sempre han governat el pas. Pel que fa a la poltica exterior, s el ms assenyada possible, d'acord amb la realitat d'Espanya i del moment. I el moment s delicat, amb una Europa on fa relativament poc que ha acabat una guerra, per amb una altra que ja s'acosta per l'horitz. Finalment, es poden establir tres tipus de parallelisme. Un primer parallelisme es pot establir entre Adolf Hitler i Benito Mussolini, malgrat les diferncies entre els rgims respectius. En primer lloc, Hitler i Mussolini arriben al poder aprofitant-se de la descomposici en que es troben els seus respectius pasos. Ambds es recolzen en un patriotisme exacerbat. Al marge dels enemics particulars de cadascun, ambds tenen un enemic com, el marxisme. En ambds es dna la paradoxa que el sistema que critiquen, s el mateix sistema que els obre les portes del Govern. Ambds arriben a governar mitjanant una decisi dels seus respectius caps d'Estat. Ambds caps d'Estat, per, tenen l'oportunitat d'impedir-los l'accs al poder. El rei Vctor Manuel III hagus pogut ordenar la dissoluci per la fora de la Marxa sobre Roma i el president Hindenburg hagus pogut no nomenar Hitler canceller. Un cop al poder, ambds destrueixen el sistema que els ha encastellat al cim, establint-ne un de totalitari. Ambds es llancen a aventures expansionistes. Finalment, ambds ajuden a aniquilar la Segona Repblica Espanyola, tot i que aqu no s'ha tractat la participaci alemanya, contribuint tamb a la implantaci d'un rgim de caire feixista que es perllonga uns quaranta anys en el temps. Malgrat les diferncies, tamb es poden establir parallelismes entre Jos Mara Gil-Robles i Jos Antonio Primo de Rivera. En primer lloc, ambds sn feixistes, per ambds ho neguen per qestions d'esttica poltica. De portes enfora, Gil-Robles nega el feixisme, per de portes endins, actua com un autntic cabdill. s un molt bon orador, demagog, el lder nic d'un partit, Accin Popular, posteriorment la CEDA, que disposa d'una organitzaci juvenil, les JAP, partidria de la violncia. Es podria dir que s un fidel reflex del model alemany. Jos Antonio s que es defineix com a feixista, per nega que el seu model sigui un model totalitari. s, no obstant, un admirador del model itali, com ho era el seu pare, i la Falange, on ell n's el lder nic, sembla una
92

reproducci del model itali. Cap dels dos s republic. Ambds rebutgen la democrcia i el parlamentarisme, per ambds fan carrera poltica, amb desigual sort, a unes Corts republicanes escollides democrticament. Ambds s'intenten servir d'aquest sistema parlamentari i democrtic, per quan aquest sistema no serveix, ambds l'intenten fer saltar pels aires conspirant o recolzant conspiracions. La imatge que es t de Jos Antonio, amb el seu quadre penjat a les parets de les escoles i el seu nom a les places durant uns quaranta anys, s prou clara. Ara b, que Gil-Robles s un clar prototip del model alemany, tamb sembla innegable. Salvant, bviament, les diferncies, un tercer parallelisme es pot establir entre l'Esglsia i l'Exrcit. Ambdues institucions reben la Repblica, com a mnim, amb reticncies, temoroses de perdre els privilegis dels que han gaudit histricament. Ambdues mantenen una actitud hostil, a la seva manera. L'Esglsia qestiona, critica i condemna la majoria de les reformes elaborades pel Govern. Poques hores necessita el cardenal Segura per veure que amb el nou rgim alguna cosa no anir b. L'Exrcit conspira gaireb des del primer dia. Es pot dir que la Sanjurjada s poc menys que un sucidi, per ja s un exemple ben vlid d'intentar posar fi al rgim republic. Cap d'ambdues institucions s uniforme. A ambdues hi ha mostres de lleialtat cap a la Repblica, per a ambdues acaba triomfant la corrent subversiva. I, a l'hora de la veritat, els interessos d'ambdues institucions s'entrecreuen. L'Esglsia necessita alg que posi fi a la situaci que es viu al pas i l'Exrcit necessita alg que legitimi el seu moviment colpista. Al cap i a la fi, aniquilada la Repblica, ambdues varen gaudir d'una privilegiada posici durant uns quaranta anys.

Per concloure resta nicament dir que la intenci d'aquesta obra ha sigut tractar d'explicar la importncia que va tenir Hitler a Espanya, com alguns poltics es varen inspirar en ell per vertebrar un model d'Estat totalitari i com Mussolini, el pioner en el mn del feixisme, va collaborar amb els opositors de la Repblica per fer-la caure.

93

FONTS PRIMRIES

PRINCIPALS FONTS HEMEROGRFIQUES CONSULTADES:

ACCIN ESPAOLA Hurtado de Zaldvar Javier, Hindenburg o Hitler?, n 6, (01/03/1932), pgs. 639-641. Hurtado de Zaldvar, Javier, Las elecciones alemanas, n 7, (16/03/1932), pgs. 75-76. Hurtado de Zaldvar, Javier, Las elecciones presidenciales en Alemania, n 9, (16/04/1932), pg. 308. Vign, Jorge, Canciller, al fin!, n 22, (01/02/1933), pgs. 413-414. Vign, Jorge, Hitler en el Poder, n 24, (01/03/1933), pgs. 637-638. Vign, Jorge, Das dritte Reich, n 26, (01/04/1933), pgs. 197-198. Vign, Jorge, Sangre de nibelungos, n 56-57, (01/07/1934), pgs. 286-297.

CORRESPONDENCIA MILITAR, LA Editorial, La columna enviada por el Gobierno pone en dispersin a los rebeldes, causndoles una veintena de bajas y capturando unos quinientos fugitivos , (14/12/1930), pg. 1. Maseda Bouso, Antonio, Vicios de nulidad e inconstitucionalidad posibles en el Estatuto cataln, (13/05/1932), pg. 1.

POCA, LA Editorial, El Convenio italoespaol, (16/11/1923), pg. 1. Editorial, Los aviadores sublevados han aterrizado en Lisboa y han sido confinados , (15/12/1930), pg. 1. Editorial, Las prdidas se calculan en millones de marcos, (01/03/1933), pg. 1.

94

Editorial, Las elecciones generales en Alemania, (06/03/1933) pg. 1. Editorial, Discurso del seor Gil Robles, (16/10/1933), pg. 1 Editorial, Hitler renuncia al ttulo de Presidente del Reich, (03/08/1934), pg. 2. Editorial, Ha comenzado el primer Congreso internacional de los partidos fascistas de Europa, (18/12/1934), pg. 5. Editorial, Don Antonio Goicoechea y don Jos Calvo Sotelo, (02/10/1935), pg. 1.

FASCIO, EL Editorial, La recia figura de Adolfo Hitler, (16/03/1933), pg. 12. Ledesma Ramos, Ramiro, Qu son las JONS, (16/03/1933), pgs. 14-15.

HERALDO DE MADRID, EL Editorial, El resultado de la votacin demuestra que en toda Espaa han arraigado hondamente las ideas de libertad y de justicia, (29/06/1931), pg. 1. Editorial, Alemania no quiere ser fascista, (11/04/1932), pg. 1. Editorial, El incendio del Reichstag, (01/03/1933), pg. 3. Editorial, El incendiario que Hitler necesitaba, (06/03/1933), pg. 1. Editorial, Hitler expone el programa gubernamental y pide, entre pretendidas protestas de que no se propone anular absolutamente al Reichstag, los poderes excepcionales, que le son concedidos, (24/03/1933), pg. 3. Editorial, El ex ministro socialista seor Prieto entiende que los socialistas deben pactar alianzas electorales con los partidos republicanos de izquierda all donde la desunin signifique ventaja para las derechas, (16/10/1933), pg. 1. Editorial, Hitler, dueo absoluto del pueblo alemn, (04/08/1934), pg. 3. Editorial, El negus denuncia ante la Sociedad de Naciones que las tropas italianas han invadido la frontera abisinia, (02/10/1935), pg. 1.

IMPARCIAL, EL Editorial, Los Soberanos espaoles son recibidos con entusiasmo indescriptible , (20/11/1923), pg. 1

95

Editorial, Maura dijo: El seor Carner no puede seguir en el banco azul cuando empieza a discutirse el Estatuto, (03/06/1932), pg. 3.

LIBERTAD, LA Editorial, Relato oficial de los acontecimientos de Jaca. Dos capitanes fusilados , (16/12/1930), pg. 1. Editorial, El Gobierno Provisional, al pas, (15/04/1931), pg. 3. Editorial, Hindenburg es reelegido presidente. Pero Hitler obtuvo trece millones de votos, (12/04/1932), pg. 1. Editorial, Ha fracasado rotundamente la absurda intentona monrquica , (11/08/1932), pg. 1. Editorial, Un incendio provocado por los comunistas destruye gran parte del palacio del Reichstag, (28/02/1933), pg. 5. Editorial, La Prensa de Hitler, (24/03/1933), pg. 1. Editorial, Hitler prepara la ficcin de un plebiscito para erigirse seor de Alemania , (04/08/1934), pg. 10. Editorial, Se organiza una reunin de personalidades francesas, italianas y espaolas para estudiar los problemas que afectan a los tres pases mediterrneos , (02/02/1935), pg. 5. Editorial, En 1934, Mussolini ofreci a los monrquicos espaoles el envo de fusiles, ametralladoras y bombas de mano, (14/05/1937), pg. 4. Sender, Ramon J., El incendio del Reichstag, (04/03/1933), pgs. 1-2.

LUZ Editorial, El triunfo de Hindenburg, (11/04/1932), pg. 1. Editorial, En toda Espaa el pueblo manifest con entusiasmo su adhesin al rgimen , (11/08/1932), pg. 1. Editorial, Fascistas y catlicos, (31/01/1933), pg. 5. Editorial, Hitler acatar la voluntad popular si le es favorable; en caso contrario proclamar la Dictadura, (02/03/1933), pg. 5. Editorial, En las elecciones bajo la presin del terrorismo, Hitler y sus aliados consiguen la mayora absoluta, (06/03/1933), pgs. 7 i 12.
96

Editorial, Nuestras derechas y el triunfo nacionalsocialista, (07/03/1933), pg. 1. Editorial, Despus de la represin hitleriana, (04/07/1934), pgs. 8-9. Editorial, Un manifiesto del Gobierno de la nacin elogiando la personalidad de Hindenburg: l abri las puertas del Reich al movimiento nacionalsocialista , (04/08/1934), pg. 4.

SIGLO FUTURO, EL Editorial, Hitler obtiene ms de trece millones de sufragios, (11/04/1932), pg. 2. Editorial, Los comunistas pegan fuego al Palacio del Parlamento alemn, (28/02/1933), pg. 3. Editorial, Con bombas de mano destruye la fuerza la casa donde se haban hecho fuertes los revoltosos, (12/01/1933), pg. 2. Editorial, Un ayudante y un jefe de polica hitlerianos muertos por los comunistas , (31/01/1933), pg. 6. Editorial, Maana sern las elecciones en Alemania, (04/03/1933), pg. 2. Editorial, El Gobierno alemn obtiene en las elecciones un triunfo definitivo , (06/03/1933), pg. 3. Isaba, Marcos de, Hindenburg, el buen soldado, (03/08/1934), pg. 1.

SOL, EL Corresponsal, Hitler ha formado Gobierno con Von Papen y Hugenberg , (31/01/1933), pg. 1. Editorial, Llegan a un acuerdo en San Sebastin, (19/08/1930), pg. 5. Editorial, Un manifiesto: Agrupacin al Servicio de la Repblica, (10/02/1931), pg. 12. Editorial, Ayer, con un orden absoluto y un entusiasmo frentico, qued instaurada la Repblica en Espaa, (15/04/1931), pg. 1. Editorial, Los ministros de Instruccin, Economa y Justicia, en Barcelona , (18/04/1931), pg. 3. Editorial, Besteiro, presidente de la Cmara, (14/07/1931), pg. 1. Editorial, Los bancos no se encuentran en condiciones de atender las peticiones de dinero, (14/07/1931), pg. 14.
97

Editorial, Don Jos Ortega y Gasset pronunci ayer un gran discurso acerca del Estatuto de Catalua, (14/05/1932), pg. 4. Editorial, Incertidumbre e intranquilidad en las potencias europeas, (03/04/1934), pgs. 1 i 3. Fabra, Se inaugur ayer el primer Congreso internacional de fascistas , (18/12/1934), pg. 5. Ortega y Gasset, Jos, El error Berenguer, (15/11/1930), pg. 1.

VANGUARDIA, LA Editorial, ltimas noticias, (15/04/1931), pg. 29. Editorial, La seguridad del pueblo alemn, (01/03/1933), pg. 24. Editorial, La muerte del Presidente de la Generalidad, (27/12/1933), pg. 4. Editorial, Se confirma que el da 19 se celebrar el plebiscito, (04/08/1934), pg. 21. Redaccin, En el Gobierno Civil, (30/06/1931), pg. 8.

VOZ, LA Editorial, El Sr. Alcal Zamora dice que el eje de la poltica es el Sr. Lerroux , (29/06/1931), pg. 1. Editorial, La poltica alemana por dentro, (08/02/1933), pg. 8. Editorial, La polica clausura la sede central del Partido Comunista. Un comisario para Oldenburgo, (25/02/1933), pg. 5. Editorial, Una mano criminal prendi fuego en el edificio por varios sitios a la vez , (28/02/1933), pg. 1. Editorial, Los partidarios de Htler logran 288 puestos en el nuevo Reichstag, 92 ms que en el anterior, (06/03/1933), pg. 1. Editorial, Goering dice que Thaelmann sigue preso y goza de buena salud , (24/03/1933), pg. 8. Editorial, Hitler y sus ministros acuerdan declarar legales los fusilamientos sin formacin de causa, (04/07/1934), pg. 5. Editorial, Hitler, sucesor de Hindenburg, (04/08/1934), pg. 5.

98

BIBLIOGRAFIA

ALCAL-ZAMORA y CASTILLO, Niceto: Los defectos de la Constitucin de 1931 seguido de tres aos de experiencia constitucional y de un apndice con el texto de la Constitucin de 1931. Civitas, Madrid, 1981. ALCAL-ZAMORA y TORRES, Niceto: Memorias, Planeta, Barcelona, 1998. AZAA, Manuel: Diarios completos. Monarqua, Repblica, Guerra Civil , (Introduccin de Santos Juli), Crtica, Barcelona, 2000. BLANCO ESCOL, Carlos: Emperadores: los sueos de gloria de tres tiranos , Planeta, Barcelona, 2007. BOSWORTH, Richard: Mussolini, Pennsula, Barcelona, 2003. CAMPO RIZO, Jos Miguel: La ayuda de Mussolini a Franco en la Guerra Civil Espaola, Arco Libros, Madrid, 2009. CARDONA, Gabriel: El poder militar en la Espaa contempornea hasta la guerra civil, Siglo XXI, Madrid, 1983. CASANOVAS i CUBERTA, Joan: Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996. CHECA GODOY, Antonio: Prensa y partidos polticos durante la II Repblica , Universidad de Salamanca, Salamanca, 1989. CIERVA, Ricardo de la: Franco, Planeta, Barcelona, 1986. COVERDALE, John F.: La intervencin fascista en la Guerra Civil espaola, Alianza, Madrid, 1979. DAVID, Claude: Hitler y el nazismo, Oikos-Tau, Barcelona, 1987. DD.AA.: Historia de Espaa. Tomo 12. Alfonso XIII y la Segunda Repblica (18981936), Gredos, Madrid, 1991. EGIDO LEN, ngeles: La concepcin de la poltica exterior espaola durante la II Repblica: (1931-1936), Universidad Nacional de Educacin a Distancia, Madrid, 1987. EGIDO LEN, ngeles: Manuel Azaa: entre el mito y la leyenda , Junta de Castilla y Len, Valladolid, 1998.

99

EGIDO LEN, ngeles (ed): Memoria de la Segunda Repblica. Mito y realidad. Biblioteca Nueva, Madrid, 2006. ELLWOOD, Sheelagh: Historia de la Falange Espaola, Crtica, Barcelona, Madrid, 2001. FERREIRO GALGUERA, Juan: Relaciones Iglesia-Estado en la II Repblica espaola, Atelier, Barcelona, 2005. FRAS GARCA, M del Carmen: Iglesia y Constitucin: la jerarqua catlica ante la II Repblica, Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, Madrid, 2000. GALLEGO, Ferran: Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo espaol, Sntesis, Madrid, 2005. GIL PECHARROMN, Julio: Segunda Repblica Espaola: 1931-1936, Biblioteca Nueva, Madrid, 2006. GIL-ROBLES, Jos Mara: No fue posible la paz, Ariel, Barcelona, 2006. GISEVIUS, Hans Bernd: Adolf Hitler, Plaza & Jans, Barcelona, 1966. GMEZ MOLLEDA, Mara Dolores: La Masonera en la crisis espaola del siglo XX , Taurus, Madrid, 1986. GONZLEZ i VILALTA, Arnau: Catalua bajo vigilancia: el consulado italiano y el fascio de Barcelona, 1930-1943, Universitat de Valncia, Valncia, 2009. GRAY, Ronald: Hitler y los alemanes, Akal, Madrid, 1991. GUICHONNET, Paul: Mussolini y el fascismo, Oikos-Tau, Barcelona, 1970. HAFFNER, Sebastian: Anotaciones sobre Hitler, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2002. HEIBERG, Morten: Emperadores del Mediterrneo: Franco, Mussolini y la Guerra Civil Espaola, Crtica, Barcelona, 2003. HEIBERG, Morten i ROS, Manuel: La trama oculta de la Guerra Civil: Los servicios secretos de Franco (1936-1945), Crtica, Barcelona, 2006. HERNNDEZ, Adolfo, Autonoma e Integracin en la Segunda Repblica, Ediciones Encuentro, Madrid, 1980. JARD, Enric: Francesc Maci, president de Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1981. JULI, Santos: Un Siglo de Espaa: poltica y sociedad, Marcial Pons, Madrid, 1999. KERSHAW, Ian: Hitler, Pennsula, Barcelona, 2000.

100

LLOBET ROMN, Mariano: Personas y das de la Segunda Repblica , (L'autor), Valncia, 2006. LUJN, Nstor i BETTONICA, Luis: Y mussolini cre el fascismo, Plaza & Jans, Barcelona, 1974. MANVELL, Roger i FRAENKEL, Heinrich: Goering, Libros del Atril, Barcelona, 2009. MARACIN, Paul R.: La noche de los cuchillos largos, La Esfera de los Libros, Madrid, 2010. MAURA, Miguel: As cay Alfonso XIII, Ariel, Barcelona, 1966. MIRAVITLLES, Jaume: Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini , Plaza & Jans, Barcelona, 1977. MONTERO, Jos Ramn: La Ceda: el catolicismo social y poltico en la II Repblica , Ediciones de la Revista de Trabajo, Madrid, 1977. NOLTE, Ernst: El fascismo: de Mussolini a Hitler, Plaza & Jans, Barcelona, 1975. ORTEGA, Luis (coord.): Las reformas administrativas en la II Repblica , INAP, Madrid, 2009. PAYNE, Stanley G.: Jos Antonio Primo de Rivera, Ediciones B, Barcelona, 2003. PRESTON, Paul: La destruccin de la democracia en Espaa, Turner, Madrid, 1978. PRESTON, Paul: Las derechas espaolas en el siglo XX: autoritarismo, fascismo y golpismo, Sistema, Madrid, 1986. PRESTON, Paul: La poltica de la venganza: el fascismo y el militarismo en la Espaa del siglo XX, Pennsula, Barcelona, 1997. PRIETO, Indalecio: Cartas a un escultor, Planeta, Barcelona, 1989. PRIMO DE RIVERA y URQUIJO, Miguel: Papeles pstumos de Jos Antonio, Plaza & Jans, Barcelona, 1996. QUINTANA, Francisco: Espaa en Europa, 1931-1936, del compromiso por la paz a la huida de la guerra, Nerea, Madrid, 1993. REUTH, Ralf: Goebbels. Una biografa, La Esfera de los Libros, Madrid, 2009. RUIZ MANJN, Octavio: El Partido Republicano Radical: 1908-1936, Tebas, Madrid, 1976. SAZ, Ismael: Mussolini contra la II Repblica: Hostilidad, conspiraciones, intervencin, Edicions Alfons el Magnnim, Valncia, 1986.

101

SEMOLINOS, Mercedes: Hitler y la prensa de la II repblica espaola , Centro de Investigaciones Sociolgicas: Siglo XXI, Madrid, 1985. SIMPSON, William: Hitler y Alemania, Akal, Madrid, 1994. TUN DE LARA, Manuel: Tres claves de la Segunda Repblica , Alianza, Madrid, 1985. TUSELL, Javier, MONTERO, Feliciano i MARN, Jos Mara (Eds.): Las derechas en la Espaa contempornea, Anthropos, Barcelona, 1997. VIAS, ngel: Franco, Hitler y el estallido de la guerra civil: antecedentes y consecuencias, Alianza, Madrid, 2001.

102