TREBALL SOBRE INESTABILITAT DE VESSANTS A LA CONCA DE TREMP

- GEOMORFOLOGIA 2012/13-

ADRI FERNNDEZ CASTELL

Estem situats en el Coll de Comiol. Tenim una vista panormica de la Conca de Tremp. A lesquerra don estem tenim els relleus de la Serra de la Campaneta. Al davant tenim la Conca de Tremp. A la dreta hi ha una torre, sobre uns relleus de color carbass (ms vermellosos que els de la Campaneta). Al peu de aquests relleus trobem el poble de Benavent. Desde la nostre posici, de ms a prop a ms lluny, mirant al front, tenim la Serra Mitjana, la Serra de San Curneli i la Serra de San Boumort. Finalment, darrere de totes aquestes, seleven unes muntanyes nevades que corresponen als Pirineus. (DIBUIX 1 ANNEX)

Fotografia 1: Mapa geomorfolgic de Catalunya

Observant el mapa geomorfolgic de Catalunya, nosaltres ens trobem situats en la zona del Prepirineu (correspon a les zones verdoses del mapa) de la part de dalt, per tant sn materiasl del Cretaci. La part prepirenenca sn materials secundaris i terciaris. Per entendre una mica la situaci, explicar una breu descripci de com es varen formar els Pirineus: La constituci geolgica i geomorfolgica dels Pirineus, permet diferenciar tres zones, alineades de est a oest. En el Pirineu axial trobem materials com pissarres silriques, calcries

devniques i grans batlits granodiortics hercinians, que corresponen a materials Paleozoics. Al Nord i Sud del Pirineu axial, trobem els Prepirineus francs i espanyol. A finals del Paleozoic (era primria) es produeix una gran orognia herciniana que afecta a mitja Europa (sobre 200-600 milions danys). La placa eurasitica es mou cap el sud i comprimeix els materials sedimentats al mar de Tetis quan xoca amb la placa africana. El resultat, s la formaci entre daltres serres del Pirineu axial. Al final daquesta orognia (era secundria), es produeix fase de tranquillitat tectnica i destructiva, degut als processos de erosi dels relleus emergits. Es dipositen els materials erosionats de les serres al mar del Tetis, i a les plataformes costaneres. Desapareixen part dels relleus aixecats en la orognia herciniana, com el Pirineu axial, i es produeix una gran plana, amb restes de la Serra. Cap a finals del Secundari, tenim al Nord la placa Europea i per sota la Placa Ibrica, una mica separada i capgirada. Entremig hi ha els mars del Jurssic i el Cretaci. Cap a finals del Cretaci, comena moviments de plaques, on la subplaca ibrica comena a trencar-se i els mars sen van. Quan arribem a meitats del Terciari(era terciria), la placa Ibrica comena a subsidir per sota de la Europea i comena una orognia amb aixecament (orognia alpina), i plegament dels materials sedimentats. En aquest moment, apareixen els Nous Pirineus que envolten al Pirineu axial. Els materials de la orognia herciniana formen el scol, i per damunt els materials que formen la cobertora. Laixecament alp, provoca que els materials de la cobertora rellisquin cap al sud. s una serralada asimtrica, els materials verds del mapa no es troben a tots dos costats de la serralada. La cobertora forma un encavalcament, uns damunt dels altres. Ms tard, es produeix una nova fase de tranquillitat tectnica i destructiva, on es produeix la erosi de les serres, que sn grans ventalls de conglomerats desmantelats dels grans relleus (materials grocs amb punts en el mapa, i que es troben ms deprimits per laixecament). Degut a aquest aixecament, es formaren moltes falles per la distensi que varen patir els materials. La Conca de Tremp correspon a un dels encavalcaments que rellisquen cap el sud al aixecarse els Pirineus. Aquests materials de la cobertora que sn de les unitats subpirinenques li direm substrat rocs.

Fotografia 2: Esquema geolgic del Pirineu

Reflexant aquesta descripci a la vista panormica que tenim , podem dir que a la dreta on es troba la torre correspon als conglomerats de color groc del mapa. A banda i banda de la Conca afloren els materials verdosos del mapa, que sn les calcries del Cretaci. Per sobre hi ha materials rosats de la fcies Garomniana (lutites vermelles amb alguna passada de gres i calcria. La seva caracteristica com a litofcies varia amb el temps desde el Cretaci fins el Paleoc). Els materials de la nostre esquerra, corresponent a la Serra de la Campaneta, de color gris, sn del Eoc. Tot el gran paquet que sha mogut formant un sinclinal, s la unitat del mantell del Montseny. Els materials del Cretaci, sn resistents i formen Clapeyrons. Les que tenim a la dreta formen la Serra del Montseny, i sn de calcries. Per la zona de ms al front trobem la Serra de Corneli, que tamb est formada per Clapeyrons de calcries A la Serra Mitjana observem un anticlinal, que sanomena anticlinal de Isona. Forma una terminaci periclinal (anticlinal que es va arrugant i acaba amb aquesta terminaci). (DIBUIX 2 ANNEX)

Els materials de la Serra de la Campaneta, i els que estan a la esquerra de ella (tapats per la Serra), sn els ms alts dins de la Conca de Tremp, que sn materials eocens. A continuaci, detallem una columna estratigrfica de la zona, segons la edat de cada material: (DIBUIX 3 ANNEX)

Les zones de les vores de la conca sn ms resistents, i del garumni sn ms erosionables. Al voltant dels rius hi ha unes terrasses. Els vessants de la conca tamb estan modelats. Els vessants on s el poble, tenen un lleuger pendent, sn glacis, que donen un modelat del peu del vessant. En el poble de Benavent el pendent s ms abrupte, tenint massa pendent per ser un glacis. Al final de la Serra de la Campaneta, tenim materials lutitics, vermellosos, del Garomni, amb un pendent fort. Els moviments de massa van ser descoberts als anys 80, per tant el mapa geomorfolgic, el qual es va realitzar pels anys 80, no va saber ficar-ho en el mapa.

En el vessant, shi troben indicadors de forma, com poden ser lbuls, arbres doblegats, blocs caiguts, o plataformes rotacionals. DIBUIX 5 ANNEX

A dalt de la alta cicatriu hi ha un gran repl. Quan plogui tindr gran capacitat de infiltrarse. DIBUIX 4 ANNEX

La vegetaci sinstalla en capes menys resistents (materials luttics) amb deposici subhoritzontal. Tenim un sistema de fissures verticals. Un pendent alt. Tota aix, provoca caigudes de blocs. Veiem blocs caiguts que shan quedat pel mig de la Serra, per que normalment van cap al peu de la Serra. Els badlands tenen un color taronja-vermells. Es troben bisectats per una srie de torrents encaixats. Les capes ms superficials sn ms taronjes, i les ms encaixades sn vermelloses, que sanomena substrat rocs del Garomni. Les superficies ms grasoses sn gresos, que permeten veure estratificaci. Dalt dels badlands veiem blocs de roca, que venen de la Serra de la Campaneta. Tenim el substrat Garomni, que saltera per pluja, etc., i adquireix un color marrons, tamb degut a les lutites de la Serra que shan barrejat. Aix, forma una formaci superficial de vessant. Per sota de la formaci superficial de vessant hi ha el substrat Garomni. La formaci superficial presenta blocs subarrodonits, angulosos. Els cdols provenen de la alteraci dels conglomerats, microconglomerats, calcries, gresos. La mida s mtrica a centimtrica. Estem descrivint els blocs del material luttic que cobreix el substrat rocs. Els blocs estan formant un dipsit heterognic desorganitat. Observem una cicatriu de coronaci. Seguint la linia de cicatriu, veiem una mena desglaonaments (sembla com si fs ms antic, cobert de vegetaci), no una cicatriu de

coronaci. Sn molts desnivells, o esglaons, de manera continua, donant una forma semicircular. Ens mostra la zona de capalera dalguna cosa que sha mogut cap avall (lbuls). La plataforma s rotacional, perqu hi ha hagut un canvi de pendent. Tenim un lliscament rotacional, amb activacions parcials que van bellugant els lbuls. Els lbuls donen bona idea del moviment plstic, i es tracta de un lbul de solifluxi, ja que no trenca la cobertora vegetal. El moviment s polifsic, que ha sofert diverses reactivacions. s un moviment mltiple. La Formaci superficial s ms porosa que el substrat Garomni. Per tant, la pluja penetrar fins les lutites de la Formaci Garomni que sn compactes (ms o menys impermeables). El pla de lliscament es trobar entre tots dos. La Formaci superficial t gruixos de ordre mtric i el Garomni centimtric. La Formaci superficial s ms recent que el Garomni. El moviment de solifluxi s degut a laigua i ens ho fa pensar pel torrent, i les plantes hidrfiles (plantes que volen aigua). Les esquerdes de lasfalt, o el fet que el paviment es troba entre un i altre punt a diferents inclinacions, reflecteixen el fet de un possible moviment de massa. Ms endavant de la carretera veiem que aflora Garumni que sest transformant en Formaci supercial. DIBUIX 8 I TALLS GEOLGICS A-AI B-B ANNEX

DIBUIX 7 (TALL GEOLGIC 1) Consideracions del tall: -

ANNEX

El contacte entre la Formaci superficial i el Garomni s ondulant. Laigua sinfiltra pel pla de lliscament, coincidint amb les lutites. Augmenta el pes hidrosttic de la Formaci superficial, disminuint la resistncia a la cizalla, i podent lliscar. Laigua penetra per les lutites i gresos de la Formaci superficial, sexpandeixen i passen a tenir un comportament plstic.

El Factor de seguretat Fs, es defineix com: Fs = Ft/Fm = (c+ (sigmaN u)*tgfi)/tau Quan plou cvaria, i tgfitamb canvia, pel canvi de comportament. Es produeix un augment de u. El torrent augmenta el pendent de la Formaci. Els rius produeixen erosi per la part cncava, disminuint lestabilitat basal.

Tenim gran colada de terra. La Formaci superficial avana cap el torrent, que augmenta el pendent. La soscavaci del riu desestabilitza la Formaci superficial.

TALL GEOMORFOLGIC 2 Consideracions del tall: -

ANNEX

Laigua penetra per les fissures de les calcries i fa una pressi cap avall. Aqui la lutita ens cambia de comportament, al igual que la Formaci superficial. I tamb tenim un material ms compacte que suporta tot el pes de laigua.

La nica soluci per evitar el desplaament de massa s per esculleres, que shauran danar canviant. La carretera es mant perqu comunica al poble de Sant Salvador. Conseqncies: Grans moviments de massa Solifluxi en vessants Moviments de massa de ordre decamtric.

TALL GEOMORFOLGIC 3

ANNEX

CAUSES I CONSEQNCIES DELS MOVIMENTS DE MASSA OBSERVATS AL CAMP, AL TRAM DE LA CARRETERA DE COMIOLS A SANT SALVADOR DE TOL
Els materials que afloren sn lutites i gresos vermells de la fcies garumni del cretaci, essent materials molt propicis per produir esllavissades i moviments de massa, degut al seu canvi de comportament al entrar en contacte amb aigua, mitjanant plujes. Els moviments de massa que afecten a la carretera hem pogut comprovar que es pot classificar en dos parts. Una primera part superior, on es va produir un moviment rotacional de massa, i una segona part inferior, en forma de colada. Per la part superior del moviment, vam localitzar varies plataformes rotacionals secundries i crestes de coronaci. Aix, sembla indicar que no va ser noms un sol moviment rotacional, sin que es van produir en bon numero. La cicatriu principal es va produir en les calcries del cretaci, les quals presentaben fissures que va facilitar la infiltraci de laigua. Aquesta aigua aniria dissolent poc a poc les calcries, fins adentrarse en les lutites vermelles que es trobaven a sota. Ms avall de la cicatriu principal sobserven cicatrius menors i plataformes a contra pendent, on hi ha acumulaci daigua, com el petit embalsament que vam veure, o blocs de roca calcria, que procedeixen de ms a dalt. Ms avall, incluida la carretera, es troba inmersa en la colada de material, provinent de la part superior, corresponent a un moviment translacional, segurament a velocitats molt lentes, degut a que hem observat com els arbres intentaben recuperar la seva verticalitat inicial. Aixi, la causa hauria partit de la infiltraci de laigua a partir de les esquerdes de les calcries fins arribar a les lutites, aquestes haurien modificat el seu comportament a plstic. Aquest canvi de comportament, unit a la reducci de la cohesi per les discontinutats presents i a la fora produda per laigua aixecant el material per sobre, haurien redut enormement la resistncia a la cizalla. Aix shauria produt el moviment rotacional. El moviment de lliscament, va ser posterior, i va provenir dels materials lutitics que havien estat afectats pel moviment anterior, i que facilitat per les plujes van provocar un moviment lent de solifluxi. Les conseqncies sn grans esllavissades que pooden ocorrer sobretot, en temps de grans plujes. La carretera es pot trobar afectada en qualsevol moment, i les esculleres construdes per impedir el descens de la massa de terra, no s ms que una soluci parcial, ja que el moviment continuar baixant, i es reflexa en les esquerdes o els aixecaments que presenta la carretera. Penso que la part menys estable, i que pot generar ms problemes s la part superior del moviment de massa. En la zona de contacte de la superfcie de trencament en la part superior, la cohesi s molt petita, degut a que ja ha estat cizallada, i una nova infiltraci daigua per la zona de lliscament rotacional, podria provocar un reactivament del moviment rotacional, o potser un nou moviment rotacional, el qual desencadenaria un posterior moviment de solifluxi de material, i reactivant el de la part inferior.

ANNEX

Foto 1: Mostra la relaci entre substrat i Formaci superficial.

Foto 2: Mostra Formaci Superficial molt gruixuda

Foto 3: Roca en Formaci superficial.

Foto 4: Escullera. Feta per evitar que el material del vessant passi cap a la carretera. Els forats de les esculleres possibiliten drenar la Formaci.

Foto 5 : La escullera antrpica dona una idea del moviment, per la ondulaci. La Formaci del Garomni quan es mulla va baixant al saturarse, amb moviment lent que va omplint la porositat.

Foto 6: Garumni amb vetes de guix. T a veure amb infiltracions daigua en les esquerdes, que tenen molt sulfat. Sn posteriors a la sedimentaci del Garumni.

Foto 7: Trobem una cicatriu de coronaci amb una gran plataforma rotacional, i per damunt tenim varies cicatrius de coronaci.

Foto 8: Fotografies de lbuls de solifluxi. Quan la pluja satura els terrenys, provoca els moviments de solifluxi.

Foto 9: Contacte entre el substrat Garumni i la Formaci superficial.

Foto 10: Moviment de massa de Puigcercs

Foto 11: Vista panormica del moviment de solifluxi que sobserva desde Puigcercs.

Foto 12: Sobserven moviments de solifluxi, i fragments de roca que provenen de la serra.