Professional Documents
Culture Documents
Universitat
Barcelona Politcnica de Catalunya
ANLISI
DINVERSIONS
Anlisi dinversions
Continguts
>
COST del
FINANAMENT
Balan
Compte de resultats
Privat
- Maximitzar el benefici de la
inversi
Pblic
- Contrarrestar necesitat social
- Augmentar benestar
- Promoci de serveis i
infrastructures
- Solapament dobjectius
Diferenciarem 7 fases:
- Identificaci
- Delimitaci
- Factibilitat
- Avaluaci
- Finanament
- Execuci
- Avaluacim posterior
- Localitzaci
- Tipus de tecnologia
- Ordre de magnitud de la inversi
- Sinrgies
- Calendari
Tcnica:
Tecnologia suficient?, patents?, m dobra? Etc.
Econmica - financera:
Finanable?
Poltica - institucional:
Necessitat de consensus?, subvencions? Etc.
PROJECTE PRIVAT
- Anlisi econmico-financera
- Anlisi estratgica empresarial
Rendibilitat
Risc
PROJECTE PBLIC
- Anlisi econmico-financera
- Avaluaci econmico-social i socio-ambiental
- Estudi Macroeconmic dImpactes
Directe
Indirecte
Indut
Anlisi Cost-benefici
(Anlisi Multicriteri)
- Pblic - privat
- Recursos propis recursos aliens
- Instruments financers
- Mercats
- Terminis
- Podr tornar el prstec amb els ingressos derivats del projecte?
Volum total de fons absorbits pel projecte inicialment. Tots els que estan
relacionats amb la posada en marxa o construcci del projecte
Important: Valoraci de limport de les inversions
- IMMOBILITZAT MATERIAL
Terreny
Edificis
Resta dobra civil
Maquinria
- IMMOBILITZAT INMATERIAL
- IVA
- DESPESES AMORTITZABLES
- INTERESSOS INTERCALARIS
- NECESSITAT OPERATIVA DE FONS (NOF)
Consideracions generals
RESERVES:
Consideracions generals
Consideracions generals
LLEI DE LA OFERTA I
LA DEMANDA
Preu
D
P
P
Quantitat
Consideracions generals
Consideracions generals
CAPITAL
-Els dividends es paguen en
funci dels resultats de
lempresa, sn variables
RECURSOS ALIENS
-Condicions contractuals
reguladores de la devoluci del
deute i dels corresponents
interessos
-Despeses financeres deduibles
fiscalment
s per aix que els fons propis corren major risc que els aliens i, a ms,
sn ms cmodes per a lempresa (+ flexibilitat)
RISC no t connotacions negatives INCERTESA
S1
S2
I0
2
1 k 1 k
Sn
1 k
Exemple 1: Suposem un crdit dun mili deuros que sha de tornar la meitat el
primer any i la resta en dos pagaments iguals al final dels dos anys segents, tot
aplicant un tipus inters constant del 15%
Soluci:
any Saldo inicial Interessos
Amortitzacions Saldo final Fluxe caixa
1
1000000
150000
500000
500000
-650000
2
500000
75000
250000
250000
-325000
3
250000
37500
250000
0
-287500
Io
S1
S2
S3
1+ki
formula
ki
1000000
650000
325000
287500
1,15
2,40601E-07
15,00%
Soluci:
any Saldo inicial Comissions Interessos
Amortitzacions Saldo final Fluxe caixa
1
1000000
10000
150000
500000
500000
-650000
2
500000
75000
250000
250000
-325000
3
250000
37500
250000
0
-287500
Io
S1
S2
S3
1+ki
formula
ki
990000
650000
325000
287500
1,157148165
2,59315E-08
15,71%
En aquest cas el cost del finanament s una mica superior a linters aplicat pel
banc, degut a la comissi dobertura.
A banda daix, hi ha un altre motiu pel qual el cost real del capital no coincideix
amb linters bancari: lanomenat ESCUT FISCAL
Amb crdit:
BAIT
1000000
Interessos
0
BAT
1000000
Impostos
350000
BDT
650000
BAIT
1000000
Interessos 150000
BAT
850000
Impostos
297500
BDT
552500
Llavors, lestalvi en impostos resulta ser de 525.000 u.m. Dit daltra manera, el
crdit mha costat, en interessos, 150000-52500=97500 u.m. El que suposa:
97500
9, 75%
1000000
CN CB 1 t
Altres consideracions:
- Si hi ha ms duna font de finanament operant en un determinat
projecte el cost promig el trobarem com a suma ponderada dels diversos
costos per separat.
- s bastant habitual que les empreses mantinguin un determinat volum
de deute flotant. Sest permanentment finanament operacions amb
recursos aliens i pagant interessos per aquest recursos.
- Palanquejament financer (Apalancamiento): oportunitat que sorgeix
per a una empresa com a conseqncia de que els fons agafats prestats
a un tipus dinters contractual fixe sovint es poden emprar a una taxa
de rendibilitat superior als interessos pagats. Llavors, els deutes
exerceixen una mena defecte palanca sobre la rendibilitat financera
dels fons propis. Es calcula com a proporci del deute sobre fons propis
o sobre deut ms fons propis.
Bancs
Accionista
Empresa
Dividends
Beneficis Nets
Atracci
demanda
Reserves
Reinversi
Plusvlua accions
Aix doncs, caldr tenir una teoria per estimar el cost dels fons propis en funci
de la qual trobar-ne el valor. En qualsevol cas, sembla que la millor font
dinformaci de la que disposem s el preu de les accions en Borsa.
D1
D2
P0
2
1 ke 1 ke
Dn Pn
1 ke
Risc financer: Risc dels fons propis. Depn del grau dendeutament
(com ms gran, ms possibilitats que els deutes es mengin el benefici)
-Originat nicament per lexistncia de deutes o recursos aliens en la composici de
lestructura financera. La probabilitat dinsolvncia de lempresa ser major com major
sigui el seu grau dendeutament
-Depn de lestructura
(palanquejament)
financera
amb
que
es
financien
les
operacions
El mtode proposat sembla prou bo, per podem enfocar la qesti tenint en
compte que el mercat est composat de molts inversors i que cada un entra i surt
en un moment diferent. La rendibilitat (dividend + plusvlua) que cada un obtindr
ser diferent i dependr de lencert / esencert en el moment de lentrada / sortida
de la inversi.
La mitjana de tots aquests resultats representar la rendibilitat obtinguda pel
mercat.
Ens podem plantejar, doncs, suposar totes les hiptesis possibles dentrada /
sortida per veure els resultats obtinguts en cadascuna i poder treure conclusions.
Mtode:
- Es pren un interval representatiu de temps
- Es calcula la rendibilitat de linversor ke per cada combinaci de moments inici /
fi de la inversi
- Histograma Mitjnana, moda, desviaci tpica
informaci sobre la
rendibilitat esperada pel mercat cost del capital fons propis.
>>Al final, lexperincia de laccionista determina el cost dels FP<<
Conclusions
En definitiva, lempresa t per objectiu maximitzar la cotitzaci de les seves
accions i, en conseqncia, haur de retribuir els fons propis, com a mnim, a un
tipus k sobre el seu valor actual de cotitzaci. Aquest tipus k ser la taxa de
descompte que utilitzen els accionistes.
Des del punt de vista de lempresa, cal tenir en compte, doncs, la dificultat per
valorar el cost dels recursos propis donada la dificultat per coneixer exactament
les expectatives dels inversors. Aquest problema es magnifica en empreses
grans.
Una bona manera de determinar el cost dels fons propis s investigar la
rendibilitat buscada i obtinguda pel mercat durant un perode suficientment llarg
trobant els resultats millors i pitjors, obtinguts en totes els supsits
dentrada/sortida de la inversi. Lanlisi estadstica dels resultats (mitjana, moda,
desviaci tpica) pot ajudar a construir una bona aproximaci del cost dels fons
propis.
ki 1 t FA ke FP
FA
FP
k0
kd
ke
FA FP
FA FP
FA FP
Exemple 4: L1 de gener de 1993 una empresa mant una estructura financera formada
per 50 milions de pessetes en prstecs a llarg termini, 30 milions en obligacions y 50.000
accions ordinries que cotitzen en Borsa al 200%. El prstec abans esmentat est
concertat a un 12% anual i les obligacions al 10%. El capital de lempresa reflectit al
balan s de 50 milions de pessetes. Al final de lexercici sespera repartir un dividend per
acci equivalent al 20% del seu valor nominal. Per a futurs exercicis sestima que el
dividend per acci creixi a una taxa acumulativa del 8%. La taxa impositiva s del 30%.
Savent que lempresa no t pensat variar lestructura financera actual, es demana estimar
el cost del capital que lempresa considerar per avaluar els futurs projectes dinversi
Lestructura financera
FA
FP
Aquesta proporci afecta, en principi, al cost del capital (cost fons propis
superior als recursos aliens). Lptima s aquella que maximitza el valor
de les accions tot minimitzant el cost del capital.
Presentem breument 3 supsits diferents:
- Supsit del palanquejament pur >FA = <Cost
Lestructura financera
Hiptesis
- Risc Econmic de lempresa = cte.
- Empresa en situaci estacionria (no creixement)
- Horitz temporal illimitat
- Abstracci dimpostos
Nomenclatura
V=C+D
L=D/C
Ko=kc(C/V)+kd(D/V)
Lestructura financera
Palanquejament pur
Si partim de que el cost dels recursos aliens no varia amb el palanquejament
(grau dendeutament), com ms sendeuta lempresa major ser el seu valor de
mercat o, de forma equivalent, menor ser el seu k0.
V
K
V
Kc
Ko
Kd
Lestructura financera
Modigliani i Miller
Partien de que tant el valor de lempresa com el cost del capital depenien
nicament de la capacitat generadora de renta dels seus actius i no de la
composicio del passiu
K
Ko
Lestructura financera
Tesi Tradicional
s un terme mig entre les dues anteriors
K
Kc
Ko
V
Kd
Lo
Lo
Lestructura financera
Conclusi prctica
-Tericament no existeix un grau dendeutament que faci mnim el cost del capital
-En teoria, des del punt de vista de la rendibilitat, quant ms endeutada lempresa
major ser el seu valor de mercat.
-A la prctica, les empreses saben que no han de passar dun cert grau
dendeutament. Aquest grau s el que marca lestructura ptima del capital.
Motius:
En arribar a un cert grau dendeutament les entitats financeres no s que els
augmentin els tipus dinters sin que es neguen a facilitar-los ms recursos.
Arriba un punt on el risc financer fa perillar la continutat de lempresa (existeix la
possibilitat que, si la inversi no no rendeix el que sesperava, no es pugui fer
front al pagament de lendeutament)
Consideracions generals
Un cop estudiats els costos del capital s el moment davaluar les
inversions que ens poguem plantejar aplicant una srie de criteris que
ens permetin acceptar-les / refusar-les o ordenar-les segons les nostres
preferncies.
Conceptualment parlant,
-Un projecte s acceptable quan sespera obtenir-ne, durant la seva vida til,
el suficient per tornar els recursos emprats per finanar-lo.
-Si se nobt menys, el projecte s refusable.
-Si se nobt ms, el projecte s ms desitjable
Tot plegat, depn fortament del cost del capital, diferent segons
lempresa i les poltiques dinversi que lempresa decideixi emprar per
finanar el projecte
Consideracions generals
Consideracions generals
s obvi que els fluxos esperats dun projecte sn ms valuosos com ms
propers en el temps.
Independentment de la inflaci i de la incertesa, els fons compromesos en el
projecte tenen un cert cost, que saplica en funci del temps transcorregut o
pendent de transcrrer.
A banda daix, hi ha tamb factors psicolgics com la preferncia per lentorn
conegut ms que pel futur incert (factor risc) o la preferncia per la satisfacci
del consum present.
- Quin s el flux sobre el que sapliquen els diferents mtodes? Depn
Si volem analitzar la viabilitat del projecte: FG =
Criteris esttics
Criteris esttics
Any Proj. A
Proj. B
Proj. C
Proj. D
-15
-15
-15
-15
6
7
Valoraci:
- Oblida el que sesdev desprs de recuperar la inversi
- Desprecia la rendibilitat a llarg termini
- No t en compte el ritme al que es produeien els fluxos
- No t en compte la recuperaci del cost dels recursos
- No s apte per comparar diferents opcions dinversi
Criteris esttics
Bi
n
TRC i 1
A
- Aquest mtode no presenta cap dificultat si la inversi es fa tota de cop a
linstant inicial i els beneficis sn iguals al llarg dels anys que dura la inversi. En
cas contrari, cal treballar amb valors mitjos.
TRC
Bi
A
Criteris esttics
Exemple: Trobar la taxa de rendibilitat sobre la inversi corresponent a una inversi
realitzada per lempresa ABC entre 1987 i 1995 (Dades en Milions de pessetes)
Any
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
Benefici net
62,1
103,4
130,0
137,7
143,6
143,6
134,2
+ Amortitzacions
13,0
13,0
13,0
13,0
13,0
13,0
13,0
= Entrades
75,1
116,4
143,0
150,7
156,6
156,6
147,2
194,6
152,7
75,4
62,2
35,8
37,6
32,6
18,9
= Fluxos nets
-194,6
-77,6
41,0
80,8
114,9
119,0
124,0
128,3
-194,6
-272,2
-231,2
-150,4
-35,5
83,5
207,5
335,8 1013,4
- Sortides
Total
168,4 1023,0
502,1
593,1
670,5 1616,1
-7,1
602,7
677,6 1013,4
- Valoraci:
Si la rendibilitat obtinguda s o no suficient ho ha de determinar cada empresa
per el procediment, en s mateix, no ens indica si el projecte contribueix a crear
valor per als accionistes.
Criteris dinmics
-Sn els ms utilitzats El temps s essencial i determinant
-La clau daquests criteris s lactualitzaci del valor dels fluxos de fons.
En termes generals, el valor final (VF) de qualsevol valor actual (VA) al cap dn anys al
tipus de rendiment i, ve donat per la frmula:
VF VA 1 i
o la inversa,
1+i
any
VA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
VF
1 i
1,05
0,952381
0,907029
0,863838
0,822702
0,783526
0,746215
0,710681
0,676839
0,644609
0,613913
1,08
0,925926
0,857339
0,793832
0,73503
0,680583
0,63017
0,58349
0,540269
0,500249
0,463193
1,15
0,869565
0,756144
0,657516
0,571753
0,497177
0,432328
0,375937
0,326902
0,284262
0,247185
Criteris dinmics
Criteris dinmics
Criteris dinmics
Observem la diferncia que hi ha entre actualitzar i no actualitzar els fluxos de
fons generats pel projecte (considerant i = 5%).
any A
0
1
2
3
4
5
B
-15
1
2
3
4
5
0
C
-15
5
4
3
2
1
0
D
-15
1
2
3
4
5
0
-15
3
3
3
3
3
0
any A
0
-15
1 0,952381
2 1,814059
3 2,591513
4 3,29081
5 3,917631
-2,43361
B
-15
4,761905
3,628118
2,591513
1,645405
0,783526
-1,58953
C
-15
0,952381
1,814059
2,591513
3,29081
3,917631
-2,43361
D
-15
2,857143
2,721088
2,591513
2,468107
2,350578
-2,01157
Criteris dinmics
Criteris dinmics
VAN I 0
Ik
1 i
Rk
1 i
El VAN aix calculat s una quantitat absoluta. Tamb ens ho podem plantejar
com a percentatge de la inversi:
On X representa el flux anual equivalent a
X
1
VAN
X
lexcedent que la inversi deixa al final del
k
k
1 i
1 i seu hortiz temporal.
VAN
1
1 i
VAN %
X
VAinversi
Criteris dinmics
Exemple: Calcular el VAN dun projecte de nou producte realitzat per lempresa ABC entre
1987 i 1995 (Dades en Milions de pessetes). Suposem un cost del capital mig ponderat del
21%
Any
Entrades
Sortides
Fluxos nets
1987
-
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
75,1
116,4
143,0
150,7
156,6
156,6
147,2
670,5
194,6
152,7
75,4
62,2
35,8
37,6
32,6
18,9
-7,1
-194,6
-77,6
41,0
80,8
114,9
119,0
124,0
128,3
677,6
VAN 135,1
Observaci: Per al clcul del VAN el ms prctic s treballar amb un full de
clcul ja que permet calcular de forma rpida els factors de descompte de cada
flux. Si no sen pot fer s, existeixen unes taules financeres de doble entrada (n
anys i tipus de descompte factor de descompte) anomenades Taules
financeres a inters compost
Criteris dinmics
Criteris dinmics
Criteris dinmics
Inversi
194,6
313,1
337,8
327,9
281,8
222,0
144,6
46,7
Aquests 621,1 milions a rebre el 8 any; qu valen avui (final any zero) si el cost
del capital s 21%?
621,1
1, 21
135,1 VAN
Criteris dinmics
Inversi
194,6
349,3
418,0
461,2
479,4
497,4
514,1
530,0
135,1
36,3
3, 725576
Si fem el clcul veiem que la suma del valor actualitzat dels excedents obtinguts
acaba ssent igual al VAN = 135,1. Al final, repartim com repartim els excedents
del projecte, el VAN no varia. Hi ha alguna diferncia respecte el cas anterior??
Criteris dinmics
X 36,3
Sortides
194,6
152,7
75,4
62,2
35,8
37,6
32,6
18,9
-7,1
Factor desc
1,0
0,826446
0,683013
0,564474
0,466507
0,385543
0,318631
0,263331
0,217629
VAN %
VA entr
62,1
79,5
80,7
70,3
60,4
49,9
38,8
145,9
587,5
VA sort
194,6
126,2
51,5
35,1
16,7
14,5
10,4
5,0
-1,5
452,4
X
36,3
8%
VAinv 452, 4
Aquesta expressi del VAN indica que el projecte deixa lequivalent dun
excedent anual del 8% per sobre la devoluci del finanament i la satisfacci
del seu cost. Aquest enfocament percentual s molt til, especialment alhora
de fer comparacions entre projectes.
Criteris dinmics
El projecte que hem estudiat fins ara hem vist que era acceptable (ja que VAN
>0) amb un cost del capital del 21%, per si el tipus de descompte augmenta
el VAN disminueix progressivament fins a fer-se negatiu
Nets
-194,6
-77,6
41,0
80,8
114,9
119,0
124,0
128,3
677,6
VAN7
-194,6
-72,5
35,8
66,0
87,7
84,8
82,6
79,9
394,4
564,0
VAN14
VAN21
VAN28
VAN35
-194,6
-194,6
-194,6
-194,6
-68,1
-64,1
-60,6
-57,5
31,5
28,0
25,0
22,5
54,5
45,6
38,5
32,8
68,0
53,6
42,8
34,6
61,8
45,9
34,6
26,5
56,5
39,5
28,2
20,5
51,3
33,8
22,8
15,7
237,5
147,5
94,0
61,4
298,6
135,1
30,8
-38,0
564,04
VAN
500
Milions de Ptes.
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
400
300
298,56
200
135,12
100
30,79
0
7
14
21
-100
Tipus
28
35 -38,01
Criteris dinmics
Valoraci:
El millor mtode per analitzar lacceptabilitat o no dun projecte s calcular el
VAN a un tipus de descompte igual al cost del capital.
El millor projecte s el que t el major VAN perque s el que crea ms valor
pels accionistes.
Criteris dinmics
Criteris dinmics
1987
-
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
75,1
116,4
143,0
150,7
156,6
156,6
147,2
670,5
194,6
152,7
75,4
62,2
35,8
37,6
32,6
18,9
-7,1
-194,6
-77,6
41,0
80,8
114,9
119,0
124,0
128,3
677,6
Criteris dinmics
Nets
-194,6
-77,6
41,0
80,8
114,9
119,0
124,0
128,3
677,6
30,792% VAN_TIR
1,0000
-194,6
0,7646
-59,3
0,5846
24,0
0,4469
36,1
0,3417
39,3
0,2613
31,1
0,1998
24,8
0,1527
19,6
0,1168
79,1
0,0
564,04
VAN
500
Milions de Ptes.
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
400
300
TIR
298,56
200
135,12
100
30,79
0
7
14
21
-100
Tipus
28
30,8
35 -38,01
Criteris dinmics
Criteris dinmics
M
-1000,0
200,0
200,0
200,0
200,0
1000,0
N
-1000,0
600,0
300,0
300,0
200,0
160,0
Criteris dinmics
VAN M
800,0
492,7
254,9
68,2
-80,4
-200,0
-297,4
-377,6
-444,2
VAN N
560,0
392,6
254,7
139,7
42,7
-40,1
-111,3
-173,1
-227,2
800,0
VAN N
600,0
400,0
VAN
200,0
0,0
0
10
15
20
25
30
35
40
-200,0
-400,0
-600,0
tipus de descompte
Criteris dinmics
0
5
10
15
20
25
30
35
40
VAN M
800,0
492,7
254,9
68,2
-80,4
-200,0
-297,4
-377,6
-444,2
VAN N
560,0
392,6
254,7
139,7
42,7
-40,1
-111,3
-173,1
-227,2
800,0
VAN N
600,0
400,0
VAN
200,0
0,0
0
10
15
20
25
30
35
40
-200,0
-400,0
-600,0
tipus de descompte
Criteris dinmics
Aix doncs, en cas de contradicci entre VAN i TIR, triarem com a preferible el
criteri del VAN.
Comparaci de projectes
Fins ara hem dit que en la selecci de projectes el criteri decisiu de selecci s
el VAN. Aquest criteri no ofereix cap mena de dubte en projectes digual inversi
i igual vida. Per, podem considerar diferents casos:
IGUAL INVERSI i IGUAL VIDA
El cas que ja hem vist. EL criteri decisiu s el VAN
IGUAL INVERSI i DIFERENT VIDA
Suposem el segent cas dinversi:
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
A
-100,0
20,0
30,0
40,0
50,0
80,0
B
-100,0
7,0
13,0
19,0
25,0
31,0
37,0
43,0
49,0
55,0
74,0
Comparaci de projectes
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
A
-100,0
20,0
30,0
40,0
50,0
80,0
15%
1,0000
0,8696
0,7561
0,6575
0,5718
0,4972
0,4323
0,3759
0,3269
0,2843
0,2472
VAN15
X-A 5
X-A 10
-100,0
10,36
6,92
17,4
10,36
6,92
22,7
10,36
6,92
26,3
10,36
6,92
28,6
10,36
6,92
39,8
10,36
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
34,7
B
-100,0
7,0
13,0
19,0
25,0
31,0
37,0
43,0
49,0
55,0
74,0
15%
1,0000
0,8696
0,7561
0,6575
0,5718
0,4972
0,4323
0,3759
0,3269
0,2843
0,2472
VAN15
-100,0
6,1
9,8
12,5
14,3
15,4
16,0
16,2
16,0
15,6
18,3
40,2
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
X-A 10
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
Comparaci de projectes
PROJECTE NO REPETIBLE
Si A no s repetible, el ms prudent s
considerar que, al final de lany 5, podr
invertir en projectes al dintell de
lacceptabilitat (VAN=0) Els excedents
de lany 6 al 10 seran nuls.
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
A
-100,0
20,0
30,0
40,0
50,0
80,0
15%
1,0000
0,8696
0,7561
0,6575
0,5718
0,4972
0,4323
0,3759
0,3269
0,2843
0,2472
VAN15
X-A 5
X-A 10
-100,0
10,36
6,92
17,4
10,36
6,92
22,7
10,36
6,92
26,3
10,36
6,92
28,6
10,36
6,92
39,8
10,36
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
0,0
6,92
34,7
B
-100,0
7,0
13,0
19,0
25,0
31,0
37,0
43,0
49,0
55,0
74,0
15%
1,0000
0,8696
0,7561
0,6575
0,5718
0,4972
0,4323
0,3759
0,3269
0,2843
0,2472
VAN15
-100,0
6,1
9,8
12,5
14,3
15,4
16,0
16,2
16,0
15,6
18,3
40,2
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
X-A 10
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
8,01
Comparaci de projectes
PROJECTE REPETIBLE
Per seria possible que sabessim que passats els 5 anys
els fons recuperats seran emprats per tornar a emprendre
una inversi diguals caracterstiques a lanterior
Si A s repetible, la suma danys de la serie de 2
projectes A iguals ser igual a la durada del projecte B.
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
A
-100,0
20,0
30,0
40,0
50,0
-20,0
20,0
30,0
40,0
50,0
80,0
15%
1,0000
0,8696
0,7561
0,6575
0,5718
0,4972
0,4323
0,3759
0,3269
0,2843
0,2472
VAN15
-100,0
17,4
22,7
26,3
28,6
-9,9
8,6
11,3
13,1
14,2
19,8
52,0
B
-100,0
7,0
13,0
19,0
25,0
31,0
37,0
43,0
49,0
55,0
74,0
15%
1,0000
0,8696
0,7561
0,6575
0,5718
0,4972
0,4323
0,3759
0,3269
0,2843
0,2472
VAN15
-100,0
6,1
9,8
12,5
14,3
15,4
16,0
16,2
16,0
15,6
18,3
40,2
Any
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Comparaci de projectes
B
587,5
452,4
135,1
36,3
C
1587,5
1452,4
135,1
36,3
270,2
135,1
135,1
36,3
Els 3 projectes ofereixen el mateix VAN i, per tant, segons el que hem dit
anteriorment serien igualment desitjables.
Veiem per que, per obtenir el mateix VAN ens calen inversions diferents.
Podem considerar aqu el VAN en %, que ens ofereix els segents resultats:
A
VAN (%)
B
8,02%
C
2,50%
26,87%
Comparaci de projectes
A banda del que hem exposat fins ara, a lhora de triar un projecte o conjunt de
projectes dinversi, ens trobem 2 condicions a tenir en compte:
Bibliografia
Inversin y coste del capital. Manual de finanzas. Rafael Termes. Mc Graw Hill