Memoria

Treball de fi de mster
Ttol:

Recursos visuals per millorar lensenyament de matemtiques a
secundria.

Cognoms: Reyes Jimnez

Nom: lex

Titulaci: Mster en Formaci del Professorat dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat,
Formaci Professional i Ensenyament dIdiomes

Especialitat: Matemtiques

Director/a: Maria Rosa Massa Esteve

Data de lectura: 27 de juny de 2011

Recursos visuals per millorar lensenyament de matemtiques a secundria.

1
ndex

1. Introducci..................................................................................................................................................2

1.1. Punt de partida : situaci actual............................................................................................................. 2
1.2. Necessitat dels recursos visuals............................................................................................................ 2
1.3. Objectius................................................................................................................................................ 3
1.4. Contextualitzaci.................................................................................................................................... 3

2. Definici i context del problema................................................................................................................4

2.1. Quins tipus de materials visuals hi ha a lactualitat ...............................................................................4
2.2. On es poden trobar.................................................................................................................................7

3. Descripci de la soluci: Recursos visuals.............................................................................................9

3.1. Caracterstiques comunes.....................................................................................................................9
3.2. Criteris..................................................................................................................................................10
3.3. Condicions............................................................................................................................................11
3.4. Descripci dels recursos visuals dissenyats.........................................................................................12

4. Resultats.....................................................................................................................................................17

4.1. Resultats no implementats a laula.......................................................................................................17
4.1.1. Recurs de la caracteritzaci de les seccions cniques...................................................................17
4.1.2. Recurs de la derivada i la seva interpretaci geomtrica................................................................23
4.1.3. Recurs de la interpretaci de sistemes lineals.................................................................................29
4.2. Descripci del recurs visual implementat .............................................................................................31
4.2.1. Recurs de la semblana de triangles ..............................................................................................31
4.2.2. Metodologia.................................................................................................................................... 34
4.2.3. Procs dimplementaci ..................................................................................................................35
4.2.4. Avaluaci dels resultats ..................................................................................................................36
4.2.5. Anlisi dels resultats per pregunta del qestionari...........................................................................36
4.2.6. Alguns treballs realitzats pels alumnes............................................................................................38
4.2.7. Possibles modificacions: anlisi reflexiu..........................................................................................42

5. Conclusions.............................................................................................................................................. 43

6. Bibliografia ................................................................................................................................................44


2
1. Introducci

L'abstracci de les matemtiques s una de les caracterstiques que dna a aquesta cincia una major
eficcia per construir models o resoldre problemes. L'abstracci s una acci mental que tot i poder ser una
gran aliada pels ms hbils en la matria, pot sser una de les ms grans dificultats que tenen les
matemtiques per l'alumnat d'ESO. Hi ha conceptes que requereixen una abstracci ms gran que d'altres,
per aix en matemtiques es donen molts desnivells entre els alumnes que sn capaos d'entendre aquests
conceptes i els que no.

Per altra banda en matemtiques hi ha conceptes que per la seva naturalesa geomtrica o per tenir una
vessant molt aplicada es poden representar visualment. Grfiques, figures geomtriques, diagrames,... sn
un bon exemple.

Sempre m'ha fascinat l'eficcia que tenen algunes imatges per representar la realitat, i tamb el fet que les
persones que les miren sn capaces d'entendre all que pretenen mostrar. En aquest sentit en
matemtiques, un tractament visual d'alguns conceptes, que necessiten labstracci de l'alumne, per que
tamb es poden representar amb un model visual, pot ajudar a l'alumnat a entendre'ls millor.

Amb aquesta motivaci personal, he realitzat 4 recursos visuals per aconseguir que els alumnes siguin
capaos d'entendre millor els conceptes que hi ha darrera d'aquests recursos. Aquests recursos tractaran
els conceptes matemtics segents : la semblana de triangles, la caracteritzaci de les seccions cniques,
la derivada i la seva interpretaci geomtrica i la interpretaci geomtrica de sistemes lineals.

1.1. Punt de partida: situaci actual

Un dels principals problemes de la societat actual s la quantitat d'informaci que es rep. Fa unes dcades
tota o la majoria d'informaci que es transmetia en l'ensenyament secundari era per mitj del llibre de text.
Els canvis que han suposat la televisi, els ordinadors i les xarxes socials en la manera de rebre la
informaci han fet que les generacions que avui estudien l'educaci secundria tinguin una manera molt
diferent de processar i dentendre els coneixements que la que tenen els professors de l'ensenyament
secundari de transmetre'ls.

Lalumnat que actualment est a les aules de secundria i batxillerat s un alumnat que ha crescut amb les
tecnologies que avui hi ha la societat. Aquestes tecnologies transmeten les informacions de manera visual,
per tant, dissenyar recursos didctics visuals en lmbit de les matemtiques pot ajudar a lalumnat a
entendre alguns conceptes matemtics duna manera molt ms directe i entenedora. Per altra banda la falta
dexperincia professional dalguns docents amb les TIC, fa que en alguns casos el professorat que dna
classes en lensenyament secundari adopti una metodologia que no est del tot adaptada a les vivncies de
lalumnat.

Aquest TFM no pretn fer un anlisi de quina s la millor metodologia per que lalumnat aprengui, la que van
rebre els professors o la que reben els alumnes en lactualitat. Per aquest TFM si que pretn afrontar la
realitat tal com s i apropar la manera que t el professorat de transmetre el coneixement amb la manera
que tenen els alumnes de rebre el coneixement actualment.

1.2. Necessitat dels recursos visuals

Una caracterstica que tenen els alumnes d'avui s que sn multi tasca, i tenen una facilitat molt gran per
processar molta informaci de manera simultnia i de manera visual. Dins d'aquesta necessitat aquest TFM
pretn aprofitar les capacitats que tenen els alumnes en rebre informaci visual per tal de reforar conceptes
que amb mtodes tradicionals no acaben d'entendre's prou b.

s obvi que no tots els conceptes sn idonis per un tractament visual. Per aquest motiu el temes tractats en
aquest TFM sn temes molt especfics on un tractament visual facilita entendre millor els conceptes. Aquests
temes sn : la semblana de triangles, la caracteritzaci de les seccions cniques, la derivada i la seva
interpretaci geomtrica i la interpretaci geomtrica de sistemes lineals.. Tamb els recursos aqu treballat
a ms de ser visuals intenten interactuar amb els alumnes, ja sigui en format digital o en format vdeo penjat
a la xarxa per exemple en YouTube. D'aquesta manera els materials poden ser ms accessibles i atractius
que no els canals habituals com sn el format llibre de text o dossier d'activitats.


3

1.3. Objectius

La societat d'avui en dia no necessita persones que siguin una font de coneixements, ja que, els
coneixements sn cada cop ms accessibles i ms amplis. La societat d'avui dia necessita persones que
spiguen identificar i buscar els coneixements que necessiten per resoldre problemes. Que tinguin
capacitats per entendre els coneixements. Que puguin treballar en equip i analitzar la millor soluci i que
spiguen fer un anlisi posterior dels resultats.

Si tenim en compte com s la societat que tenim, quines sn les persones que necessita aquesta societat i
quina manera tenen d'aprendre aquestes persones, els docents podran adaptar les metodologies per
millorar aix el coneixement dels alumnes.

s obvi que aquest procs d'aprenentatge s ms dificults i t un cam menys pautat que el mtode
tradicional, ja que l'objectiu s que els alumnes aprenguin a aprendre, per tal de ser persones vlides en
una societat on la paraula dinamisme regne per tot arreu.

Amb totes aquestes premisses aquest TFM t dos objectius generals, un s fer ms petites les diferncies
que hi ha entre com els docents fan les seves classes i la manera que tenen els alumnes d'aprendre
1
, i per
una altra part, preparar als alumnes de la millor manera possible perqu siguin persones competents en la
societat.

Per aconseguir aquests objectius generals, el TFM t com objectius ms especfics :

Dotar a lalumne de recursos visuals, on el tractament visual sigui dajuda per entendre els
conceptes pel grau dabstracci requerida.
Desenvolupar el sentit crtic dels alumnes enfront la informaci que reben.
Treballar la transformaci dinformaci en coneixement.
Aprofitar el potencial de les TIC per millorar laprenentatge de lalumnat.

Per una altra banda amb l'entrada del programa Educat 1x1 en les escoles de secundria de Catalunya,
aquesta tipologia de recursos sn ms necessaris que mai. Els alumnes disposen dels mitjans suficients
per treballar aquest tipus de recursos a l'aula i noms fa falta que els professors adoptin metodologies
especfiques i facin recursos adaptats per treballar amb els ordinadors. Els recursos aqu presentats estan
pensats per ser treballats a l'aula dintre del programa Educat 1x1, tot i que si no es disposa d'un ordinador
per alumne tamb es pot treballar amb projector o en la sala d'informtica. Totes i cada una de les
necessitats docents descrites m'han motivat a fer els recursos que a continuaci presentar.

1.4. Contextualitzaci

El segent treball final de mster tracta les temtiques relacionades amb la creaci de materials didctics en
l'ensenyament de l'educaci secundria de matemtiques a Catalunya. Tamb incorpora les TIC
(tecnologies de la informaci i la comunicaci). Tots els materials han estat dissenyats ntegrament per
l'autor del treball amb els consells i guies dels tutors del mster Maria Rosa Massa i del Prcticum Jess
Garca.

Els materials dissenyats en aquest TFM no han pogut ser implementats a l'aula en la seva totalitat per falta
de temps en la realitzaci d'aquest, i s per aquest motiu que noms s'ha tingut l'oportunitat de dur a l'aula
un dels 4 materials que tractar el TFM. Tot i no haver implementat tots els materials a l'aula, aquest tenen
una caracterstica en com que fa extensible els resultats d'un als altres, al menys per que fa la idea
principal que s la de rebre la informaci de manera visual.

1
Alart, N. (2010) Alumnat del segle XXI i professorat del segle XX
http://www.xtec.cat/~nalart/llibres/AlumnatProfe.pdf (consultada 14/06/2011)

2. Definici i context del problema

En l'ensenyament secundari les TIC cada cop sn ms presents. Aquest fet que, a priori, hauria de ser un
valor afegit a l'ensenyament secundari, molt sovint es transforma en un mal de cap pels docents. En
l'actualitat molts dels materials que utilitzen les TIC no estan adaptats als grups classe que tenen els
docents, o no tracten els temes adequats o fins i tot no tenen la qualitat necessria per portar-los a l'aula.

Aquest fet junt a una falta preparaci del professorat per treballar amb aquests tipus de materials fa que el
valor afegit d'incorporar les TIC a l'ensenyament secundari no tingui repercussi en una millora de
l'ensenyament.

Saber trobar materials i adaptar-los a l'alumnat s una de les funcions que els docents han de fer
constantment. Al llarg daquest TFM, centrat en el context dels recursos visuals, mostrarem quins tipus de
recursos visuals hi ha en l'actualitat, on es poden trobar i per ltim com es poden adaptar i/o crear per tal
d'implementar-los a l'aula.

2.1. Quins tipus de materials visuals hi ha a l'actualitat

A continuaci sexposaran la tipologia de recursos visuals ms representatius i tils en lactualitat per
lensenyament secundari. Poden servir per crear nous recursos o per adaptar-ne per laula.

GeoGebra
2

Software lliure de matemtiques que integra de manera dinmica geometria i lgebra com eixos
vertebradors, tot i que tamb t un full de clcul.

Avantatges :

Intutiu
Dinmic
Interactiu
Internacional
Permet la creaci daplicacions html.

s una eina que per totes aquestes avantatges fan della la millor en la meva opini per treballar a
lensenyament secundari.

4

Exemple:
3

A lesquerre podem observar un recurs elaborat
amb el programa GeoGebra, on sexplica i treballa
el principi de Cavalieri.

Aquesta aplicaci es pot trobar a la Wiki del
GeoGebra en Catal i els seus creadors sn en
Markus Hohenwarter (creador del GeoGebra ) i en
Enric Bras.

2
http://www.geogebra.org/cms/
3
http://www.xtec.es/~ebraso/visual/geometria2d/cavallieri2d/cavallieri2.html

Projecte Descartes
4

Projecte del Ministerio de Educacin de Espanya que t com objectiu la implantaci de les TIC en
lensenyament i aprenentatge de les matemtiques en lensenyament secundari.

T com avantatges :

Recobreix tot el currculum de lESO
Adaptable a les necessitats de lalumnat
Interactivitat per a lalumnat.
Permet la creaci de pgines interactives

Desavantatges :

Nacional
Ms difcil de manipular que el GeoGebra
Els alumnes han de tenir descarregat el programa Descartes 2.0

Cabri
5

Potent software destinat a lensenyament de les matemtiques. T
eines per lalumne per : construir figues, formar expressions
algebraiques, connecta llgebra i la geometria...Tamb s una eina
pensada pel professorat: permet elaborar activitats. Totes aquestes
possibilitats per tamb les dna el programa GeoGebra. Les
principals diferncies sn : el Cabri s de pagament i incorpora 3D.

La imatge de lesquerre s dun material fet amb Cabri, disponible a la
galeria Cabri 3D de la web del programa.

Llibres digitals

Avui dia sn una incgnita. Amb el
programa EDUCAT 1x1 han aparegut
en lensenyament secundari a corre
cuita. Hi ha moltes queixes de la
qualitat dels que hi ha en el mercat
nacional. Sens dubte lextinci del
mateix programa EDUCAT 1x1 no
far que les editorials gastin molts
recursos en millorar-los, per poden
ser una eina molt interessant en el
futur.

5

Exemple
6
dun llibre de text digital de
leditorial Teide Digital. s una
demostraci gratuta del llibre de text
de 2n dESO. La unitat didctica que
representa s Nombres positius i
negatius.

4
http://recursostic.educacion.es/descartes/web/
5
http://www.cabri.com/es/
6
http://www.teidedigital.com/ebook/?guid=05650E52-709C-4F81-9CCC-5129B7ED7396
Pgines web i WebQuest
Una de les millors tipologies que tenen els docents en lactualitat. Les pgines web poden incorporar les
aplicacions fetes amb els altres recursos descrits. Tamb donen a lalumne la llibertat de treballar des de
casa amb el seu ritme. Les WebQuest sn pgines web que generen material per lalumnat treballi i pugui
millorar els seus coneixements.
Sn eines molt tils sense cap
tipus de dubte. El principal
desavantatge s la cerca de
materials.

6

Un exemple
7
de WebQuest s
aquest que es presenta a
lesquerra que tracta el Teorema
de Pitgores.

El seu creador ha estat en Manuel
Sada, que tamb t una pgina de
materials elaborats amb el
programa GeoGebra que es
detalla en el segent apartat.

Vdeos didctics

Els vdeos didctics sn recursos visuals utilitzats des de fa molt temps en lensenyament. Sempre han
tingut un xit relatiu, ja que incorporen un tractament audiovisual, per tenen com inconvenient la poca
interactivitat que tenen. En aquest sentit els vdeo tutorials, poden ser una alternativa, ja que tracten temes
molt especfics. Tot i aix tenen aquest desavantatge.

En aquest vdeo
8
didctic podem
observar una demostraci del
Teorema de Pitgores amb aigua.

Aquest vdeo es pot trobar al portal
de vdeo de internet YouTube
posant el ttol Pythagorean
theorem water demo

7
http://docentes.educacion.navarra.es/msadaall/wq/index.htm
8
http://www.youtube.com/watch?v=CAkMUdeB06o
2.2. On es poden trobar

En la secci de bibliografia hi ha una collecci prou extensa de direccions web on es poden trobar recursos
visuals molt elaborats i amb una gran qualitat.

En aquesta secci es pretn presentar els portals o llocs especialment interessants pels recursos visuals.

Llicncia concedida pel Departament dEnsenyament a Enric Bras
9

Aquesta llicncia amb ttol Matemtiques visuals elaborada per Enric Bras lany 2009 amb una gran qualitat
tracta la mateixa temtica que aquest TFM, els recursos visuals. Fa una investigaci que lliga la docncia i
les neurocincies amb el recursos visuals, i per altra banda
crea uns 60 recursos. Es poden trobar tots en la seva web
detallada a la bibliografia. Dissenya recursos visuals per tots
els blocs i etapes educatives de lESO i Batxillerat.

Podem observar un dels materials elaborats per Enric Bras.
Aquest s una animaci
10
, composada per diferents imatges.

El tema que tracta s exactament el mateix tema que
laplicaci Utilitzem el mirall elaborada en aquest treball.

Tot i tractar la mateixa temtica que aquest TFM, els recursos creats sn diferents per complementaris en
el recobriment del currculum. Encara que la finalitat dels dos treballs s la mateixa : millorar lensenyament
de les matemtiques amb lajuda de recursos visuals.

GeoGebra Wiki

Espai destinat a la recopilaci de materials fets amb el programa GeoGebra. Estan classificats per blocs
curriculars i per temtica. Tamb estan classificats per idioma. s un dels millors llocs per trobar materials
visuals i on penjar els recursos daquest TFM.

ARC
11
i MeRl
12

Dos espais, lARC del CREAMAT i MeRl del xtec que tenen com objectiu recopilar materials elaborats pels
docents de lensenyament secundari.

Definici que es pot trobar a la web de larc:

LARC (Aplicaci de Recobriment Curricular) recull propostes dactivitats, seqncies didctiques i recursos,
que enllacen directament amb el currculum de les rees de matemtiques, llenges, cincies naturals,
cincies socials i tecnologia. Les necessitats generades pel programa EduCat1x1 fan que actualment les
propostes didctiques es concentrin en el primer cicle de lESO, si b la intenci s donar un servei
homogeni a totes les etapes i rees.

Permet fer una cerca delements didctics o ditineraris.

Definici que es pot trobar a la web de larc:

MeRL s el repositori de recursos digitals educatius que el Departament d'Educaci de la Generalitat de
Catalunya posa a disposici de tota la comunitat educativa amb l'nim de facilitar la catalogaci, difusi i

9
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200708/memories/1766m.pdf
10
http://www.xtec.cat/~ebraso/visual/geometria2d/altura_amb_mirall/altura_mirall.htm
11
http://apliense.xtec.cat/arc/

7
12
http://aplitic.xtec.cat/merli/

8
cerca de materials educatius digitals.
En MeRL es poden trobar les llicncies elaborades pel professorat, per exemple la llicncia de
Matemtiques Visuals den Enric Bras.

Web den Manuel Sada i del Pep Bujosa

Per ltim s bo tenir present les web de dos referents en lmbit nacional com sn les den Manuel Sada i la
den Pep Bujosa.

Web den Manuel Sada :

http://docentes.educacion.navarra.es/msadaall/geogebra/i
ndex.htm

En aquesta web podem trobar molt material elaborat amb
el programa GeoGebra aix com una guia didctica dels
materials i un ndexs dels materials per nivell educatiu i
per bloc curricular.

Web den Pep Bujosa :

http://www.xtec.es/~jbujosa/GeoGebra/PracGeoG
ebra.htm

En aquesta pgina podem trobar una collecci
extensa de materials elaborats amb el Programa
GeoGebra en Catal per en Pep Bujosa que s el
president de lassociaci catalana de GeoGebra.


9

3. Descripci de la soluci : Recursos visuals

En aquesta secci sexposar la soluci al problema, els recursos visuals. En aquesta secci sexplicaran
les caracterstiques comunes que fan que aquests recursos siguin eficaos, els criteris per triar les recursos
triats, les condicions per implementar els recursos i per ltim una breu descripci pel professorat de
cadascun dels recursos.

3.1. Caracterstiques comunes

Els recursos visuals tenen com a objectiu que l'alumnat sigui capa d'entendre conceptes que requereixen
un cert grau d'abstracci, per mitj de representacions visuals. Una representaci visual pot ser molt til o
pot ser del tot inefica, tot depn de la persona que la miri. Per lluitar contra aquesta obvietat cal que els
recursos visuals aqu descrits tinguin unes certes caracterstiques
13
a fi que l'alumnat que els treballi tregui
tot el profit possible d'ells.

Aquestes caracterstiques sn :

Interactivitat

Els recursos visuals estan dissenyats perqu l'alumnat els hagi de manipular, treballar, interpretar i analitzar.
D'aquesta manera l'alumnat t una millor percepci dels conceptes i idees que el material incorpora.

Dinamisme, moviment

Els recursos visuals no han de ser una imatge fixa. Moltes vegades noms una imatge s ms efica que
qualsevol explicaci, per s impossible que una imatge per molt bona que sigui arribi a tot el grup classe.
L'objectiu s que conceptes que requereixen un grau d'abstracci siguin compresos pels alumnes que tenen
dificultats per comprendre'ls. Per tant s millor que els recursos puguin oferir un ventall gran de situacions
on l'alumne pugui arribar a copsar el concepte. Aix implica moviment per part del recurs visual.

Visualitzaci activa

De la mateixa manera que existeix el concepte de escolta activa, la visualitzaci activa pretn i busca una
actitud de l'observador positiva al treballar el recurs visual. Aquesta actitud s busca potenciant l'inters de
l'alumne mitjanant estmuls visuals, com sn els colors, el moviment o la duraci. Per altra banda les
representacions visuals d'objectes matemtics tenen una millor acceptaci que la formulaci algebraica o
analtica dels mateixos conceptes.

Dificultat

Els recursos pretenen que els alumnes entenguin els conceptes. Per entendre els conceptes no fa falta
treballar amb exemples molt difcils. Per aquest motiu els recursos mostren exemples fcils per que
permeten copsar les idees que es volen transmetre.

Duraci

Tenint en compte que un dels poders de la visualitzaci s la seva immediatesa, els recursos no poden tenir
una extensi molt gran. Per transmetre els conceptes de manera visual la duraci ha de ser entre 5 i 10
minuts en el cas de vdeos. En el cas de les aplicacions amb software depn de les activitats addicionals
que permetin comprovar leficcia com poden ser qestionaris.

Treball / comprovaci de l'eficcia

Desprs i durant la implementaci del recurs visual s important veure l'eficcia d'aquest. Per aquest motiu
els recursos han d'incorporar activitats perqu els alumnes treballin amb els recursos visuals i d'aquesta
manera tinguin una millor comprensi dels conceptes. Quan els recursos no poden incorporar activitats, per
la seva naturalesa com els vdeos, s convenient que estiguin relacionats amb qestionaris per que s
treballi amb el recurs en qesti.

13
Ferres, Joan (1988) Vdeo y educacin. Editorial : Cuadernos de pedagogia LAIA, 1edici.


10
Colors

Un dels millors aliats per explicar els conceptes sn els colors. Mostrar de diferents colors, els diferents
casos o caracterstiques s una bona manera de captar l'atenci de l'alumnat. Els colors han de captar
l'atenci de l'alumnat, per tant s'utilitzen colors vius i cridaners. Tamb han de ser colors que permetin la
lectura de l'alumnat.

3.2. Criteris

Els recursos realitzats en aquests TFM s'han triat segons uns criteris. Aquests criteris tenen com a finalitat
mostrar recursos variats i representatius dins de la tipologia de recursos disponibles. Daquesta manera
lelecci de recursos pretn tenir caracterstiques diferents aix com tractar diferents etapes educatives. La
varietat permet que el professorat pugui tenir una guia de com fer/adaptar recursos visuals per a les
necessitats especfiques del seu alumnat.

Els criteris escollits per a l'elecci han estat :

Bloc curricular

El bloc curricular que millor pot representar conceptes de manera visual s el bloc despai i forma. Tot i que
els altres blocs tamb es poden treballar d'una manera visual, en aquest TFM he volgut treballar ms
profundament el bloc d'espai i forma, ja que, en la meva opini pot ser un millor referent per l'elaboraci de
nous recursos en altres blocs. Tot i aix dels quatre recursos, hi ha un recurs que tracta el bloc de canvi i
relacions i un altre que tamb treballa el bloc de mesura.

Curs de l'alumnat

Els recursos creats estan dissenyats per l'alumnat de batxillerat. Dos dels recursos per 1r i un per 2n de
batxillerat. Aix s degut a l'abstracci que requereixen els conceptes presentats, per part de l'alumnat. Per
aquest motiu, pel nivell d'abstracci del conceptes propis del batxillerat, els recursos han estat dissenyats
per aquesta etapa. Hi ha l'excepci del recurs de semblana de triangles. Aquest est destinat a l'alumnat
de 2n o 3r d'ESO (segons el centre). He volgut posar un recurs a l'ESO perqu aquest pot sser un del
conceptes que millor es pot treballar visualment, tamb s un dels primers teoremes que veu l'alumnat, i
requereix una abstracci que pot ser un entrebanc per a molts dels alumnes.

Tipus de recurs emprat

En l'apartat 2.1., s'ha exposat les diferents tipologies de recursos que es poden utilitzar. De totes aquestes
tipologies, el GeoGebra i les pgines web sn les que sembla que tindran ms xit en un futur immediat.
Tenint en compte que les pgines web, tipus WebQuest requereixen molt treball i un coneixement d'edici
que no tinc, he realitzat els materials amb el programa GeoGebra. Aquest programa em permetia incorporar
als recursos totes les caracterstiques que volia, com sn el dinamisme i la interactivitat. Com sempre
l'excepci ha d'existir. El recurs d'interpretaci de sistemes lineals s un vdeo. Aquest mostra una altra
tipologia de recurs, encara que menys interactiu, molt interessant. Els vdeo tutorials sn una eina molt
interessant pel futur professional de part de l'alumnat.

Abstracci requerida en els continguts

L'abstracci del conceptes tractats, juntament amb una representaci visual apropiada, s un dels criteris
triats per la selecci de recursos. Els recursos triats tracten conceptes que requereixen una abstracci per
part de l'alumnat, de manera que la representaci visual pot actuar com catalitzadors en el procs
d'aprenentatge.

Dinamisme dels recursos

El moviment i dinamisme propi dels conceptes tractats fa que sigui molt senzill implementar recursos que
impliquin moviment per tal que els alumnes puguin veure diferents situacions i aix comprendre millor els

11
conceptes que es volen transmetre. Per exemple en el recurs de caracteritzaci de les seccions cniques,
poder moure el pla que realitza les seccions i aix poder observar-les fa que l'alumne pugui comprendre
millor el sentit geomtric de les seccions cniques aix com saber distingir-les.

Temporitzaci

Com ja s'ha comentat en les caracterstiques comunes, la temporitzaci del recurs no pot ser molt gran. Per
aquests motiu he triat recursos que tractin temes que no tinguin una extensi molt gran. Aix no vol dir que
es puguin treballar les seccions cniques en una sessi. Per si que els alumnes poden copsar la idea
principal que les caracteritza. I treballar cadascuna en dies diferents. Tot i aix els recursos presentats no
intenten ser un model de com fer totes les classes, sin que sn recursos per utilitzar puntualment i
complementar el treball de classe.

3.3. Condicions

Els recursos dissenyats en aquests TFM poden servir com un complement al treball i metodologies prpies
de cada docent. Per aquest motiu, s important saber com implementar cadascun dels recursos. En aquesta
secci es donen les condicions dimplementaci dels materials visuals dissenyats.

Tot i que els recursos tenen caracterstiques comunes, el moment en el qual s'ha de dur a l'aula i la seva
implementaci s totalment diferent depenent del recurs en qesti. Per aquest motiu s millor especificar-
ho per cadascun dels recursos realitzats.

Recurs de semblana de triangles

Aquest recurs est format per tres aplicacions fetes amb el programa GeoGebra. La primera d'elles, mostra
el teorema de Tales i el relaciona amb els triangles semblants, per tant es pot utilitzar desprs d'haver
treballat a classe proporcionalitat numrica, segments i rectes. La implementaci d'aquest recurs est
pensada per ser una explicaci del professor en pissarra digital, de manera que els alumnes puguin
relacionar els conceptes i experimentar posteriorment amb l'aplicaci. Les altres dues aplicacions sn
activitats. Aquestes s'haurien de dur a l'aula un cop que l'alumnat ja hagi treballat prou exercicis i activitats
relacionades, per tal de consolidar els conceptes.

Recurs de caracteritzaci de les seccions cniques

El recurs de la caracteritzaci de seccions cniques es pot dur a laula per mostrar les seccions que es
formen al tallar un con amb un pla, de manera genrica, i tamb per mostrar cadascuna de les seccions
cniques per separat. El recurs est complementat amb un qestionari, de manera que els alumnes han de
fer servir tamb laplicaci per fer les activitats relacionades amb laplicaci.

Recurs de derivades

Aquest recurs incorpora la interpretaci geomtrica de la derivada aix com els resultats ms importants de
les derivades en el currculum de batxillerat com sn els que relacionen les propietats de les funcions
(creixement i extrems) amb la derivada. Per aquest motiu, aquest recurs es pot dur a l'aula en el moment
d'explicar aquests conceptes i en el moment de treballar-los. L'aplicaci realitzada en aquest recurs est feta
amb GeoGebra, i incorpora unes activitats que els alumnes han de fer individualment o en parelles per
fomentar l'anlisi del conceptes treballats.

Recurs d'interpretaci geomtrica de sistemes lineals

Aquests recurs s un vdeo. El moment de dur-lo a l'aula ha de ser posterior al tractament dels sistemes
lineals, ja que requereix aquest coneixement. Tamb s interessant que els alumnes tinguin ja coneixement
de geometria analtica. La metodologia per tractar el recurs s la seva visualitzaci en classe (un parell de
vegades) i realitzar un qestionari d'activitats relacionades amb el vdeo.


12
3.4. Descripci dels recursos visuals dissenyats

En aquesta secci descriur els recursos visuals elaborats en aquest TFM mitjanant una fitxa de cadascun.
Aquesta fitxa incorpora informaci sintetitzada dels objectius, coneixements previs, continguts i justificaci
del material. Tamb especifica la tipologia dalumnat a qui va dirigida i la temporitzaci estimada. Aquestes
fitxes per tant sn un complement al material perqu el professor pugui veure rpid si el material li resulta
interessant o no.

Recursos visuals daplicacions del Teorema de Tales
14

Introducci

Els recursos presentat estan dissenyats per treballar els blocs de espai i forma (Teorema de Tales i
triangles semblants), mesura (es fan mesures i es treballen diferents unitats) i numeraci i clcul
(proporcionalitat, operacions amb fraccions ).

Lactivitat va dirigida a alumnat de 2n dESO dins de la unitat didctica de proporcionalitat geomtrica. Tot i
ser una activitat dissenyada per aquest curs es podria treballar en 3r dESO.

La temporitzaci depn en funci dels recursos presentats, per la duraci recomanada no seria ms duna
sessi per cada recurs.

Les competncies que es treballen amb aquestes recursos sn bsicament :
La competncia matemtica (aprendre a raonar i interpretar situacions per utilitzar els conceptes
matemtiques per tal de resoldre problemes), competncia de la informaci i la competncia digital (els
alumnes han de interpretar informacions per resoldre problemes i a ms tamb han d'emprar les noves
tecnologies) i competncia daprendre a aprendre (els alumnes a partir del treball realitzat incorporen
noves metodologies de treball en el seu propi aprenentatge).

Objectius

El segent recull de recursos visuals sobre el Teorema de Tales i les seves aplicacions t com a objectius :

Entendre el Teorema de Tales.
Saber quan es pot aplicar.
Aplicar el teorema amb eficcia.
Relacionar el Teorema amb triangles semblants.
Raonar i analitzar quan en una situaci real es pot aplicar el Teorema de Tales per obtenir mesures.

Coneixement previs

Els alumnes que realitzin o utilitzin els recursos visuals aqu presentats haurien de tenir un coneixement de
proporcionalitat numrica, entendre el concepte de proporcionalitat, qu sn segments proporcionals i saber
distingir entre rectes i segments.
Tamb s indispensable que dominin la tcnica i les operacions prpies de treballar amb racionals i haver
utilitzat i comprs la regla de tres.

14


13
Descripci dels continguts.

En aquesta collecci de recursos visuals presentarem 3 applets realitzats amb el programa GeoGebra. Els
continguts que es treballen sn:

1. El primer applet presenta el Teorema de Tales duna manera terica on apareixen les diferents
rectes i els segments proporcionals amb els seus valors numrics. Aquest applet t la particularitat
que al moure les rectes paralleles o les secants els valors numrics tamb varien i els alumnes
poden veure com les raons del segments proporcionals continuen sent iguals entre elles.

2. El segon applet representa una situaci de la realitat on es pot aplicar el Teorema de Tales gracies a
les aplicacions que tenen els triangles semblants. En lapplet hi ha un edifici, un fanal i un sol que
provoca lombra dels dos objectes. La mesura de lombra del fanal i de ledifici apareix
numricament al costat i varia quan es varia lhora del dia.

3. El tercer applet tamb representa una situaci de la realitat on es pot aplicar el Teorema de Tales, a
ms permet incorporar els triangles que apareixen de lull del professor fins al mirall i del mirall a
lobjecte que es vol mesurar que en aquest cas s una columna. Lapplet permet moure el professor
i el mirall per obtenir diferents dades que permetin a lalumne saber lalada de la columna.

Justificaci

El recurs de semblana de triangles permet als alumnes veure diferents posicions on es pot aplicar el
Teorema de Tales per resoldre problemes. En una classe normal, no hi ha aquesta opci, ja que un exercici
no t dades que puguin variar en funci de lhora del dia, o de triangles semblants que es puguin moure
mantenint les proporcions. Per aquest motiu, juntament amb lajuda que representa per lalumnat veure els
conceptes i activitats de manera visual, aquest s un recurs til per treballar els conceptes de Teorema de
Tales i semblana de triangles.


14
Recursos visuals de seccions cniques
15

Introducci

El recurs presentat est dissenyat per treballar els blocs de espai i forma (con i les seves seccions) i
numeraci i clcul (operacions amb les cniques). El recurs visual pretn donar un enfoc als estudiants,
de les seccions cniques, analtic i geomtric.

Lactivitat est dirigida a l'alumnat de primer de batxillerat. La temporitzaci d'aquest recurs s el mateix que
tingui la unitat didctica on s'expliquen les seccions cniques, ja que intenta fer un tractament transversal i
no noms analtic de la unitat. Tot i tenir la mateixa temporitzaci s un recurs per utilitzar puntualment per
ampliar i consolidar els coneixements dels alumnes.

La competncia matemtica (aprendre a raonar i interpretar situacions per utilitzar els conceptes
matemtiques per tal de resoldre problemes), competncia de la informaci i la competncia digital (els
alumnes han d'interpretar informacions i treballar amb la informaci que proporciona el recurs per resoldre
problemes i a ms emprar les noves tecnologies) i competncia daprendre a aprendre (els alumnes a
partir del treball realitzat incorporen noves metodologies prpies del tractament amb seccions cniques, com
la contracci en productes notables).

Objectius

El segent recurs visual sobre seccions cniques t com a objectius :

Entendre que s un con i les seves seccions.
Analitzar el lloc geomtric que caracteritza les seccions.
Comprendre els resultats no analtics de les seccions cniques.
Treballar les seccions cniques analticament.

Coneixement previs

Els alumnes que realitzin la unitat de seccions cniques han de tenir coneixements de rectes,
circumferncies, equacions de segon grau i productes notables.


El recurs visual de seccions cniques treballa amb els continguts segents.

Visualitzar les seccions cniques que resulten de tallar un con amb un pla. Permet girar el pla i
observar la secci en dues i tres dimensions.
Permet construir la demostraci del lloc geomtric de cadascuna de les seccions cniques a partir
de les circumferncies inscrites al con, tangents a la secci cnica.
Incorpora les propietats de refracci de cadascuna de les seccions cniques.
En la visi de dues dimensions incorpora el tractament analtic de la secci cnica corresponent,
aix com un parell de problemes relacionats.

Justificaci

Les seccions cniques s un dels conceptes que requereix ms abstracci a lalumnat. En una classe
normal el professor pot dibuixar amb molta precisi les seccions, per mai es podria donar amb tant detall
com es fa amb aquesta aplicaci. Aquest s un motiu que fa aquesta aplicaci, una aplicaci til a lhora de
treballar la unitat didctica de seccions cniques.

Per altra banda les demostracions visuals que apareixen en laplicaci, juntament amb el qestionari fan
daquest recurs un recurs vlid pel treball a laula.

15
de Guzmn, Miguel (2004) Mirar i ver. Editorial : Nivola, 1 edici, pg 85-89.
Xamb, Sebasti (2001) Geometria. Editorial : Edicions UPC, 2 edici, pg 225-239.


15

Recursos visuals de la derivada i la seva interpretaci geomtrica
16

Introducci

El recurs presentat est dissenyat per treballar els blocs de canvi i relacions (estudi i anlisi de funcions i
derivades) i numeraci i clcul (regles de derivaci i clcul de rectes tangents). El recurs visual elaborat
amb el programa GeoGebra fa una visualitzaci de la derivada d'una funci relacionant-la amb la recta
tangent.

Lactivitat est dirigida a l'alumnat de primer de batxillerat per una introducci a les derivades o fins i tot a
l'alumnat de segon de batxillerat. La temporitzaci del recurs s de dues a quatre sessions, depenent si es
vol treballar tot el qestionari o no

La competncia matemtica (aprendre a raonar, interpretar i relacionar les funcions i les seves derivades),
competncia de la informaci i la competncia digital (els alumnes han de ser capaos de interpretar la
informaci d'una grfica i interpretar-la).

Objectius

El segent recurs visual sobre derivades t com a objectius :

Entendre les derivades i relacionar-les amb les pendents de les rectes tangents.
Comprendre els resultats que relacionen les derivades amb el creixement (decreixement) d'una
funci i els seus punts singulars.
Conixer les relacions entre les funcions i les seves derivades primeres.
Interpretar i relacionar les funcions i les seves derivades primeres mostrant la variaci d'aquestes.

Coneixement previs

Els alumnes que realitzin aquest recurs han de tenir coneixements de funcions, lmits i continutat. Tamb
haurien de tenir un coneixement de la tcnica de derivaci per fer les activitats proposades.


El recurs visual de derivades tracta els segents continguts:

Interpretaci geomtrica de la derivada d'una funci. Relaciona la derivada amb la recta tangent a
una funci en un punt.
El recurs treballa els conceptes de creixement i decreixement, mxims i mnims d'una funci
relacionant-los amb la seva derivada.
Relaciona les grfiques de funcions, grfiques de derivades i les seves corresponents expressions
algebraiques.

Justificaci

El recurs de la derivada i la seva interpretaci geomtrica permet als alumnes observar la recta tangent en
funci del punt en les abscisses i el valor de la derivada a la vegada. Si afegim que pot moure el punt,
permet a lalumne tenir una idea molt bona de que la derivada dna la variaci del pendent de la recta
tangent. La dinmica i el moviment que hi ha en laplicaci juntament amb la varietat de funcions que es
poden treballar i el qestionari fan daquest recurs un recurs idoni perqu els alumnes tingui clar els
conceptes de derivada i la seva interpretaci geomtrica.

16
http://www.xtec.cat/~ebraso/visual/funcions/funcio_derivada/funcio_derivada.htm

16

Recurs visual d'interpretaci geomtrica de sistemes lineals

Introducci

El recurs presentat est dissenyat per treballar els blocs de espai i forma ( interpretar un sistema lineal
d'equacions com la intersecci de plans a l'espai ), canvi i relacions ( matrius) i numeraci i clcul
(operacions prpies dels sistemes lineals i matrius). El recurs visual fa una interpretaci geomtrica del
sistema lineal perqu els alumnes puguin interpretar el sistema com la intersecci de plans a l'espai.

L'activitat est dirigida a l'alumnat de segon de batxillerat. La temporitzaci necessria s la prpia durada
del recurs, ja que aquest s un vdeo. Tot i que s convenient fer un qestionari-activitat per comprovar
l'eficcia del recurs i per tant la temporitzaci s com a mnim d'una sessi.

La competncia matemtica (interpretar i relacionar conceptes d'lgebra i geometria analtica),
competncia de la informaci i la competncia digital ( el alumnes han de ser capaos de transformar la
informaci rebuda en el vdeo en un model geomtric que requereix un nivell alt d'abstracci).

Objectius

El segent recurs visual sobre interpretaci geomtrica de sistemes lineals t com a objectius :

Interpretar una equaci lineal al pla i a l'espai geomtricament.
Identificar i classificar les diferents posicions relatives de tres plans a l'espai.
Relacionar i interpretar un sistema lineal de tres equacions amb tres incgnites geomtricament.
Entendre la soluci d'un sistema lineal com intersecci de les varietats lineals corresponents.

Coneixement previs

El recurs segent relaciona els sistemes lineals i la geometria analtica. Per tant els alumnes han de tenir un
coneixements de sistemes lineals i de la introducci a la geometria analtica de la recta i el pla.


El recurs visual d'interpretaci geomtrica de sistemes lineals tracta els segents continguts:

Interpreta equacions al pla i a l'espai.
Estudi de les diferents posicions relatives de tres plans a l'espai.
Interpretaci geomtrica dels sistemes lineals com a intersecci de plans a l'espai.

Justificaci

Com en els altres recursos, el vdeo de la interpretaci geomtrica de sistemes lineal, permet a lalumnat
poden veure en tres dimensions la visualitzaci dels conceptes matemtics treballats. En aquest cas permet
a lalumne identificar una equaci amb tres incgnites amb un pla en lespai i un sistema dequacions amb la
intersecci dels plans a lespai. Aquesta representaci fa daquest vdeo un material til perqu els alumnes
tinguin una mica ms clar el lligam que hi ha entre llgebra i la geometria.


17
4. Resultats

Al llarg del transcurs daquest TFM he dissenyat 4 recursos visuals. Noms un dels quatre sha pogut
implementar i per tant noms un sha pogut analitzar amb detall. Per aquest motiu s presenten per separat
els 3 recursos visuals no implementats i el recurs que si que sha implementat. Pels recursos no implementat
es fa una proposta dimplementaci i del recurs implementat es detalla el procs dimplementaci i es fa un
anlisi dels resultats.

4.1. Resultats no implementats a laula

4.1.1. Recurs de la caracteritzaci de les seccions cniques

Com implementar el recurs en laula

El recurs de la caracteritzaci de les seccions cniques s un recurs que es pot utilitzar a llarg de tota la
unitat didctica de seccions cniques. Ha estat dissenyat per fer la introducci a les seccions cniques amb
ell. De manera que el professor en lloc de dibuixar en la pissarra don surten, pot utilitzar laplicaci en una
pissarra digital amb lavantatge que suposa poder girar el pla i veure les seccions cniques corresponents.
Tamb el professor pot aprofitar per explicar la relaci que hi ha entre els focus i les esferes inscrites.

Un cop el professor ha introdut el tema t les opcions de presentar cadascuna de les seccions cniques
amb laplicaci. Tamb t la possibilitat dexplicar el lloc geomtric de la secci cnica, la frmula que
relaciona els parmetres a, b i c,(en els casos de la hiprbola i lellipse) aix com la propietat focal.

La meva proposta de metodologia s utilitzar laplicaci de manera puntual al llarg de la unitat didctica. Per
exemple, en el cas de lellipse, sintrodueix amb laplicaci el concepte dellipse, s treballen exercicis
durant una o dues sessions, aliens a laplicaci (de manera tradicional), i quan lalumne ha treballat prou
exercicis s el moment de fer lactivitat del qestionari referent a les ellipses. No cal fer tots les seccions
cniques amb laplicaci, per si es vol fer una activitat que faci veure als alumnes les caracteritzacions i
propietats de les seccions cniques es podria fer amb cadascuna de les seccions. Per fer el qestionari els
alumnes han de descarregar laplicaci del Moodle i fer la part del qestionari que el professor cregui oport.

No est pensat per qu lalumnat faci el qestionari sencer de cop, ja que, s molt treball i podria ser
contraproduent, encara que aix no implica que laplicaci i el qestionari estiguin a labast de tot lalumnat
per si alg el vol fer sencer.

Descripci

El recurs visual de la caracteritzaci de les seccions cniques s una aplicaci dissenyada amb el programa
GeoGebra. T dues parts ben diferenciades, una geomtrica i una analtica.

Aquesta aplicaci permet:

Fer un tractament geomtric de les seccions cniques.
Observar i distingir totes les seccions no degenerades que fa un pla en un con en funci de langle
del pla amb el pla z=0.
Veure les esferes inscrites al con, tangents a la secci cnica.
Entendre la caracteritzaci geomtrica dels focus duna secci cnica.
Veure en 2 i 3 dimensions les seccions cniques de manera simultnia.

Fer un tractament analtic de les seccions cniques.
Fer un estudi detallat de la circumferncia, lellipse, la parbola i la hiprbola.
Visualitzar les expressions algebraiques i els focus en funci dels parmetres que caracteritzen la
cnica.

Estudiar la caracteritzaci que defineix els llocs geomtrics de cada cnica.
Demostrar les frmules que relacionen constants prpies de cada cnica.
Exposar la propietat focal de cada cnica.


18
Qestionari de la caracteritzaci de les seccions cniques

Instruccions

Per realitzar aquest qestionari s imprescindible tenir davant laplicaci GeoGebra Seccions cniques.
Tingues en compte que per realitzar alguna pregunta has de manipular laplicaci. Intentar raonar les teves
respostes.

1. Tria totes les opcions que apareixen desprs de marcar Tractament Geomtric.

a) Classifica les seccions cniques en funci de langle , que s langle del pla amb el pla z=0, entre
els valor 0 i 180.

Secci cnica
Interval de valors d
Circumferncia
Ellipse
Parbola
Hiprbola

b) Sabent que langle del con s 60. Per aquest mateix valor d digues si el pla s parallel a alguna
generatriu del con. Quina secci cnica resulta?

c) Si el valor d s 120. Digues si el pla s parallel a alguna generatriu del con.
Quina conclusi pots treure quan un pla s parallel a una generatriu dun con ?

d) Visualitza els focus en la versi 3D. Digues la relaci que hi ha entre els focus, la secci cnica i les
esferes inscrites.


19

20

2. Tria totes les opcions que apareixen desprs de marcar Tractament analtic i circumferncia.

a) Pot observar les rectes tangents en els punt P i Q. Manipula el programa per incorporar tamb les
rectes normals en aquests punts. Quina propietat compleixen totes les rectes normals a una
circumferncia?

b) Explica raonadament perqu els dos segments de color vermell que pots veure tenen la mateixa
longitud.

3. Tria totes les opcions que apareixen desprs de marcar Tractament analtic i ellipse.

a) Comprova que donat dos valors a i b iguals, lequaci de lellipse s la de la circumferncia.

b) Posa en el comandament entrada Punt[C,vector(4,3)]. Aix far que aparegui un punt amb
coordenades (4,3) . Per quin valor del parmetre b lrea del triangle format per aquest punt i els
dos focus val 12 u
2
si sabem que la constant a t un valor de 5. (els focus poden estar en leix OX o
leix OY )

c) Observa els apartats de lloc geomtric i la demostraci de la frmula de lellipse. Explica
raonadament perqu a
2
=b
2
+c
2
. Mou el punt P en dos lloc diferents i verifica la formula amb les
dades particulars de cada cas.

d) Pels valors dels parmetres a=5 i b=3. Digues les coordenades dels focus de lellipse. Si juguessin
a un billar en forma ellptica amb els focus marcats i tinguessin la teva bola en un focus i laltra en
laltre focus, quantes maneres tindries de produir un impacte entre les dues boles? (Ajudat de la
propietat focal)


21
4. Tria totes les opcions que apareixen desprs de marcar Tractament analtic i parbola.

a) Mou el punt P per la parbola. Crees que qui ha algun lloc on P estigui ms a prop del focus que de
la parbola? Raona la resposta.

b) Pel valor de p=2 (parmetre). Dna un punt qualsevol de la parbola i verifica que es troba a la
mateixa distncia del focus que de la recta Directriu.

c) Troba lexpressi algebraica de la parbola que t com a directriu la recta y=-2,5 i passa pel punt de
coordenades (0,0).

d) Una antena parablica t totes les seccions perpendiculars a un pla directriu, parboles. Els raigs de
sol que passen per una antena parablica de manera perpendicular a un pla directriu passen pel
focus? (ajudat de la propietat focal)


22
5. Tria totes les opcions que apareixen desprs de marcar Tractament analtic i hiprbola.

a) En el cas de les ellipses, quan el parmetre b s ms gran que a, els focus estan en leix de les
ordenades. Passa el mateix amb les hiprboles? Per qu ?

b) Mira la demostraci de la frmula c
2
=a
2
+b
2
. Raona i explica aquesta demostraci i digues els valors
dels focus si b=5 i a =3.

c) Troba lexpressi algebraica de la hiprbola que t com a focus els punts (-4,0) i (4,0) i un punt de
coordenades (-3,0).

d) Amb les mateixes condicions que lapartat anterior, el punt de la hiprbola podria ser el punt (5,0) ?
Raona la resposta.

4.1.2. Recurs de la derivada i la seva interpretaci geomtrica


El recurs que estic detallant no ha estat implementat a laula. Tot i aix ha estat dissenyat per ser
implementat duna manera determinada. Una caracterstica comuna dels recursos visuals realitzats s la
varietat de conceptes que tracten, per tant s molt important tenir clar la implementaci del material perqu
aquest tingui la millor eficcia.

Aquests recurs sha pensat per ser implementat un cop lalumnat hagi treballat prviament la definici de
derivada i la tcnica de derivaci de funcions polinmiques i trigonomtriques. Un cop lalumnat ja esta
familiaritzat amb el concepte i amb la tcnica de derivaci s el moment de presentar el recurs visual.

El recurs permet ajudar al docent en lexplicaci dels conceptes de tangent duna funci en un punt, funci
derivada i la interpretaci geomtrica de la derivada. Aquest recursos visuals sn un complement en
lexplicaci daquestes conceptes. Per exemple, quan el docent treballi el concepte de recta tangent en un
punt, pot fer una explicaci tradicional en pissarra i complementar-la amb el recurs en la pissarra digital,
veient aix la representaci visual del concepte matemtic.

Un cop shagin treballat amb el recurs el conceptes a dalt mencionats, s el moment de donar el recurs a
lalumnat. Els alumnes haurien de tenir lordinador porttil o estar en laula dinformtica. El recurs tindria que
estar penjat en el Moodle o en qualsevol lloc que sigui de fcil accs per lalumnat. Per treballar el recurs
lalumnat hauria de descarregar el contingut i el qestionari i contestar el qestionari durant dues sessions.
Durant aquestes sessions el docent hauria de vigilar el treball de lalumnat aix com ajudar a resoldre
algunes qestions que poden sorgir.

Un cop lalumnat ha acabat el qestionari s aconsellable que el professorat posi en com els aspectes ms
rellevants del recurs. Una possible manera seria fer la resoluci del qestionari a classe de manera que
sigui el propi alumnat qui aporti les solucions. Daquesta manera tots els alumnes poden veure les solucions
del qestionari i poden reflexionar sobre els conceptes tractats.

Descripci del recurs

El recurs de la derivada i la seva interpretaci geomtrica s una aplicaci feta amb GeoGebra. Aquesta
aplicaci permet :

Treballar amb diferents tipologies de funcions: polinmiques i trigonomtriques.


23
Visualitzar la recta tangent a la funci en un punt i el valor del pendent.
Relacionar el valor del pendent de la recta tangent amb la derivada.
Estudiar el creixement i decreixement duna funci de manera qualitativa.
Estudiar els extrems duna funci.
Incorporar un punt X en leix de les abscisses per simbolitzat lacci de fer el lmit quan aquest valor
tendeix al punt X
0
.
Fer una interpretaci geomtrica del concepte de derivada duna funci en un punt.


24

25

Qestionari de la derivada i la seva interpretaci geomtrica

Instruccions

Per realitzar aquest qestionari s imprescindible tenir davant laplicaci GeoGebra Aplicaci sobre
derivades. Es poden fer servir els apunts de classe per contestar les preguntes. Tingus en compte de
justificar cadascuna de les teves respostes.

Recorda : per eliminar el tra anterior , Vista -> Actualitza vista grfica

1. Tria el tipus de funci polinmica f(x)=ax
3
+bx
2
+cx+d amb coeficients a=1, b=d=0 i c=-3. Hauries de tenir
una funci semblant a la segent:

a) Dna lexpressi algebraica de la funci f(x) per aquests valors dels parmetres.

b) Digus els valors dels pendents de la recta tangent en els punts dabscisses amb valor enter.
Tamb digues de quin color s la recta tangent en aquest punts.

Punt dabscissa Pendent de la recta tangent Color
x =-2
x =-1
x = 0
x = 1
x = 2

c) Incorpora el tra de la derivada. Mou el punt X
0
de manera que aparegui tot el tra de la
derivada. Relaciona el color del tra amb el color de la recta tangent i el seu pendent.
Argumenta aquesta relaci i dna els intervals on la funci creix i decreix.

d) Tenint en compte els apartats anterior troba els extrems de la funci. Relaciona els extrems amb
el pendent de la recta tangent i el seu color.

e) Dna lexpressi algebraica de la funci derivada daquesta funci.


26

2. Tria el tipus de funci polinmica f(x)=ax
3
+bx
2
+cx+d amb coeficients a=1, b=c=d=0. Hauries de tenir una
funci semblant a la segent:

a) Dna lexpressi algebraica de la funci f(x) par aquests valors dels parmetres.

b) Estudia el creixement de la funci. Dna els intervals de creixement.

c) Explica raonadament que passa en el punt dabscisses x=0. s un extrem? Quin s el valor del
pendent?

d) Dna lexpressi algebraica de la funci derivada

e) Digues quin tipus de funci s la funci derivada. s sempre estricament positiva la funci
derivada? T algun extrem la derivada?


27

3. Tria el tipus de funci trigonomtrica f(x)=asin(bx)+ccos(dx) amb coeficients a=b=d=1 i c=0. Hauries de
tenir una funci semblant a la segent:


b) Activa el tra de la derivada per trobar la funci derivada. Desactiva el tra i modifica els
coeficients tal que b=c=d=1 i a=0. Quina funci s ara f(x) ? quina relaci t amb la funci
anterior.

c) Amb els mateixos coeficients de lapartat b), fes la interpretaci geomtrica de la derivada. Mou
el punt X fins que tingui el mateix valor que el punt X
0
. Qu passa amb les rectes tangents en
els punts X i X
0
? Quin sn els valors de les seves pendents?

d) Dna una explicaci de perqu el lmit dna la derivada en el punt X
0
i en canvi el quocient
dincrements dna indefinit.


28

4. Tria el tipus de funci trigonomtrica f(x)=asin(bx)+ccos(dx) amb coeficients a=1, b=-0.4, c=0.4 i d=5.
Hauries de tenir una funci semblant a la segent:


b) Digues quants extrems t la funci, ajudat del tra de la funci derivada si s necessari.

c) Dna lexpressi algebraica de la funci derivada.

d) Desactiva el tra i incorpora la recta tangent i la interpretaci geomtrica. Mou el punt X
0
fins al
punt (2,0). Desplaa el punt X fins arribar a la coordenada (2,0). Per qu en aquest cas no hi ha
cap valor del pendent de la recta tangent en X ni tampoc cap valor en la derivada?

4.1.3. Recurs de la interpretaci geomtrica de sistemes lineals


El recurs dinterpretaci geomtrica de sistemes lineals s un vdeo. La implementaci del recurs s una
mica diferent als altres recursos ja que aquesta tipologia de materials t caracterstiques diferents amb
materials elaborats amb GeoGebra.

El vdeo shauria dimplementar un cop els alumnes ja hagin treballat prou sistemes lineals prviament. El
vdeo est dissenyat per ser implementat durant una sessi en un projector de la classe. En aquest cas no
fa falta que lalumnat tingui lordinador porttil. El vdeo esta pensat per ser visualitzat al menys dos cops en
la mateixa sessi. En la primera sessi els alumnes noms tindrien que veurel i apuntar les idees ms
importants que ells creguin que apareixen el vdeo. Desprs del la primera visualitzaci s convenient posar
en com aquestes idees principals que els alumnes han anat apuntant. Un cop sha arribat a unes
conclusions sobre els temes importants que tracta el vdeo s el moment dentregar a lalumnat a lalumnat
el qestionari associat al vdeo. La idea s deixar llegir el qestionari als alumnes durant 5 minuts i fer una
segona visualitzaci del recurs. Daquesta manera els alumnes ja tenen clares les idees principals i les
qestions que han de resoldre.

En acabat aquesta segona visualitzaci lalumnat ha de fer el qestionari que sha dentregar al final de la
sessi. s una bona idea deixar penjat el vdeo al Moodle o en el YouTube perqu els alumnes que vulguin
tornar a veure el vdeo ho puguin fer.

Descripci

El segent recurs s un vdeo didctic que tracta la interpretaci geomtrica de sistemes lineals.

Abans de tot vull comentar la dificultat que suposa la creaci dun vdeo enfront altres materials com poden
ser el elaborats amb el programa GeoGebra. Quan fas un vdeo, ledici, el muntatge,... ho ha de fer el
docent i no tenir coneixement dedici de vdeo condiciona el resultat. En canvi amb un programa, no hi ha
aquesta problemtica, ja que el software ja t incorporades totes les funcionalitats que fan que el recurs
sigui ms fcil de dissenyar.

El vdeo permet :

29

Veure la recreaci visual duna
equaci en lespai.
Poder analitzar un sistema lineal
de maneta geomtrica.
Discutir en funci dun parmetre
la caracterstica dun sistema
lineal.
Analitzar com varien els plans
que representen un sistema lineal
en funci dun parmetre.
Discutir la caracterstica dun
sistema lineal de manera
geomtrica.


30
Qestionari de la interpretaci geomtrica de sistemes lineals

1. Dna les idees ms importants que hagis vist al vdeo.

2. Apunta el sistema lineal del vdeo i discuteix la soluci del sistema en funci del parmetre.

3. Fes la interpretaci geomtrica per cadascun dels resultats obtinguts.

4. Poden dues equacions amb tres incgnites tenir una nica soluci? Contesta amb un raonament
algebraic i tamb amb un raonament geomtric.

5. Poden 4 plans en lespai tallar-se en un punt ? I en una recta? I en un pla ? Dna una resposta
algebraica .

6. Una mateixa equaci de lestil ax+by=c, on a, b i c sn reals estrictament positius, representa
diferents varietats lineals en el pla i en lespai?

4.2. Descripci del recurs visuals implementat

En aquesta secci es presenten els resultats obtinguts amb el recurs visual daplicacions del Teorema de
Tales. Aquests s lnic dels recursos que he pogut portar a laula i del que tinc resultats reals, per tant en
aquesta secci es presentar tamb la implementaci, lavaluaci del recurs aix com les possibles
modificacions.

Els materials realitzats sn 3 aplicacions preparades amb el Programa GeoGebra.

4.2.1. Recurs de semblana de triangles

Aplicaci 1: Triangles en posici de Tales

Laplicaci titulada triangles en posici de Tales, s una aplicaci que relaciona el Teorema de Tales i els
triangles semblants.

Laplicaci permet :

Visualitzar el Teorema de Tales si es marca la casella que porta el nom de Teorema de Tales.
Visualitzar el triangles semblants associats si es marca la casella Triangles en posici de Tales.
Moure els triangles en posici de Tales quan la casella anterior estigui marcada.

Observar les proporcionalitat dels segments: qualitativa i quantitativament.
Moure qualssevol dels punts A,B,C, amb les corresponents variacions.
Desplaar/allunyar les rectes paralleles que configuren el Teorema de Tales, desplaant els punts B
o C.


31

Aplicaci 2: Quan surt el sol hi ha ombres

Laplicaci Quan surt el sol hi ha ombres s una activitat de classe dissenyada amb GeoGebra perqu els
alumnes pugui aprendre una de les aplicacions del Teorema de Tales: la mesura de distncies
inaccessibles.

Laplicaci permet :

Moure un punt lliscant que simbolitza lhora del dia, amb les corresponents variacions sobre el sol i
lombra que provoca.
Calcular lalada de ledifici representat en laplicaci per mitj de les ombres i sabent lalada del
fanal.

Laplicaci incorpora :

El qestionari propi de lactivitat ( per veure preguntes i solucions annex).


32

Aplicaci 3: Utilitzem el mirall

Utilitzem el mirall s una aplicaci /activitat dissenyada tamb amb GeoGebra per tal que lalumnat treballi la
mateixa aplicaci que treballava Quan surt el sol hi ha ombres, per en aquests cas per mitj de la reflexi
dun mirall.

Laplicaci permet :

Fer una elecci de professor per realitzar lactivitat.
Incorporar un mirall.
Desplaar el mirall i el professor de manera adequada.
Incorporar les longituds i triangles necessaris.
Calcular lalada de la columna de classe per mitj del Teorema de Tales i les dades anteriors.

Laplicaci incorpora :

Una breu explicaci de com calcular lalada amb lajuda dun mirall i el Teorema de Tales.
El qestionari propi de lactivitat ( per veure preguntes i solucions annex).


33

34
4.2.2 Metodologia

Sens dubte la part ms important en els procs daprenentatge dels alumnes no radica en els recursos sin
en com es treballen a laula els recursos.

Aplicaci 1: Triangles en posici de Tales es pot treballar de diferents maneres. Una manera podria
ser la tpica explicaci en pissarra, en aquest cas digital, on sexposa el Teorema de Tales amb
laplicaci i el professor s qui manipula el recurs perqu els alumnes puguin veure que les
proporcions entre els segments es mantenen.

Tamb una bona manera dutilitzar laplicaci s amb lajut dels ordinadors porttils. Aix els
alumnes poden manipular laplicaci mentre el professor explica. Aquesta manera permet als
alumnes interioritzar millor les idees, ja que sn ells els que poden manipular el recurs.

Aquestes dues opcions utilitzarien lapplet noms com un recurs puntual i el treball es tindria que
complementar amb altres activitats que reforcin laprenentatge.

Una tercera opci seria utilitzar el mateix applet amb algunes modificacions perqu els alumnes
treballin amb ell. Aquesta manera possibilita que els alumnes interioritzin millor els conceptes, per
aquesta opci requereix que lactivitat estigui molt ben pautada i un seguiment del treball realitzat, ja
que si resten dubtes del que es fa es podrien arrossegar durant tota la unitat didctica.

El segon recurs tamb es pot treball de diferents maneres. Abans per dutilitzar el recurs seria
interessant fer la mateixa activitat duna manera experimental. Es podria sortir al pat per fer una
activitat en grups i mesurar algun arbre a partir de la seva ombra i de lalada i lombra dalgun
alumne.

Tenint en compte aix, una manera dutilitzar el recurs seria que els alumnes treballin per ells sol el
recurs sense cap explicaci prvia ja que tenen un coneixement de la situaci i el professor tindria
que anar controlant el treball dels alumnes. Depn com hagi anat lactivitat prvia es poden
dissenyar qestions ms o menys complexes o pensades per treballar amb els mateixos grups. En
lapplet lactivitat est pensada per ser treballada individualment i prioritza que els alumnes
entenguin perqu i quan s pot utilitzar el Teorema de Tales.

En canvi si no sha fet cap activitat prvia shauria de fer primer una petita explicaci en el mateix
applet explicant que els rajos de sol es poden considerar parallels i per tant fer que els alumnes
dedueixin que poden considerar dos triangles semblants i daquesta manera poden mesurar lalada
de ledifici.

El tercer recurs utilitzar duna manera molt semblant al segon, ja que prviament es podria fer una
activitat amb un mirall i fent grups, on els alumnes tinguessin que mesurar alguna columna o algun
objecte. Una altre opci prvia al recurs seria fer una petita explicaci amb un mirall a classe i fer
que els alumnes acabin deduint perqu amb un mirall i el Teorema de tales poden arribar a conixer
mesures dobjectes.

El recurs tamb est dissenyat per un treball individual i incorpora les qestions en el mateix applet
tot i que aix es pot modificar en funci del grup.

Si es fa una activitat prvia lapplet es pot treballar sense que incorpori cap explicaci, sin seria
aconsellable que ports una breu explicaci. En les qestions de lapplet es fa mfasi a lerror
experimental que hi ha quan es fan mesures i tamb sintenta que lalumne raoni i relacioni els
conceptes de triangles semblants amb la situaci.


35
4.2.3. Procs dimplementaci

Els materials dissenyats en aquest recurs visual els vaig poder dur a laula durant les prctiques realitzades
al Mster de docncia. A continuaci explicar la implementaci que vaig fer amb el grup classe amb el que
vaig fer la unitat didctica del prcticum. Aquest era un grup de 2n DESO.

Aquest recurs el vaig incloure en la unitat didctica de proporcionalitat numrica. Aquesta unitat va ser
posterior a la unitat de proporci numrica, de manera que lalumnat ja tenia coneixements importants per
entendre millor el Teorema de Tales.

Aplicaci 1: Triangles en posici de Tales

Abans de treballar la primera aplicaci dissenyada vaig ensenyar es conceptes de segments, rectes, ra de
dos segments i proporci entre segments. Els conceptes es van treballar amb activitats dirigides, enfocades
en introduir el Teorema de Tales ( dibuixant segments proporcionals adequadament per posar-los en posici
de Tales). Un cop els alumnes van tenir clars els conceptes vaig presentar laplicaci Triangles en posici
de Tales en la pissarra digital. En aquesta sessi noms vaig mostrar la casella de Teorema de Tales, i vaig
fer unes activitats dirigides externes perqu els alumnes apliquessin el Teorema per trobar els costats
desconeguts de rectes en posici de Tales. Durant aquesta secci van sorgir preguntes interessants.

Val el Teorema si hi ha ms rectes paralleles?

Aquesta aplicaci al ser interactiva em va permetre, introduir una nova recta parallela, i analitzar la
pregunta. De manera que els alumnes van poder observar que considerant dues de les tres rectes, es
complien les condicions del Teorema de Tales. Tamb vaig mostrar, que sempre es pot considerar la recta
parallela que passa pel punt dintersecci.

Si les rectes paralleles tenen entre ells la intersecci de les rectes secants que passa?

Aquest s un dels problemes que tenen els alumnes amb el Teorema de tales. Laplicaci incorpora les
dimensions numriques dels segments, de manera que, al moure la recta parallela, vrem poder veure que
les proporcions del Teorema de Tales es donen entre els segments duna recta amb els segments de laltra, i
no pas els segments que hi ha a la part superior amb els que hi ha a la part inferior.

Durant la segent sessi vaig treballar el concepte de triangles semblants, donant els criteris de semblana
de triangles, en pissarra normal. Un cop els vaig escriure, veient que tindria una repercussi mnima, va ser
quan vaig utilitzar de nou laplicaci en la pissarra digital. En aquest cas vaig utilitzar-la per complet. Vaig
relacionar el Teorema de Tales amb els triangles semblants que hi ha associats. Vrem modificar els
triangles per veure que es mantenien la proporcionalitat i vaig desplaar els triangles perqu observessin
que els triangles semblants no tenen que estar superposats. Utilitzant laplicaci vaig comprovar els criteris
de semblana de triangles donats prviament en la pissarra normal, i daquesta manera van quedar molt
ms clars.

Aplicacions 2 i 3: utilitzem el mirall i quan surt el sol hi ha ombres

En aquest cas la implementaci prvia a les aplicacions va ser prou bona, per en la meva opini la de les
aplicacions va ser molt dolenta, daqu els resultats que comentar posteriorment.

Abans de la implementaci de les aplicacions

Durant una de les sessions de treball, vaig explicar una de les aplicacions del triangles semblants: el clcul
de mesures inaccessibles. Vaig explicar el en cas dels rajos de sol es poden considerar rectes, degut a la
seva llunyania. No vaig voler donar moltes ms explicacions del procs per trobar les mesures inaccessibles
i els vaig comentar que farem una sessi experimental al pat de lInstitut durant els 30 min que restaven de
classe. Vaig fer 6 grups, que van rebre cadascun una cinta per mesurar distncies i vaig baixar amb els
alumnes al pat.

En aquest moment va que quan vaig acabar la meva explicaci, relacionant les ombres amb els segments
proporcionals dels triangles semblants. A cadascun dels grups li vaig demanar que calculessin lalada
darbres o de fanals del pati. Durant aquest procs vaig resoldre els dubtes que sorgien. Per exemple que
podien mesurar per saber la proporci que mantenien els objectes amb les seves ombres. Lopci ms

36
triada va ser mesurar un dels integrants del grup.
Vrem realitzar una altra mesura en lexterior del collegi, perqu lalumnat pogus mesurar ms dun
objecte. Desprs, a la tornada a laula, els vaig demanar un informe de lactivitat amb els resultats i el
procediment emprat. Daquesta manera vaig poder observar si els alumnes havien ents o no com mesurar
distncies inaccessibles.

La sessi segent, tenia realment a tota la classe molt expectant, desprs de la sessi experimental. A ms
els hi havia avisat que farem servir els ordinadors porttils. Vaig comenar la classe amb una pregunta.

Com podem mesurar lalada de la columna de classe?

Aquesta com qualsevol pregunta oberta va tenir respostes de tota mena. Els vaig fer veure, que amb el
procediment que havem fet servir per calcular alades al pat no era possible. En aquell moment els vaig
mostrar un mirall que portava. El vaig tirar al terra i vaig dir : estic en una posici de manera que puc veure
en el mirall el punt ms alt de la columna. Desprs daix vaig fer una explicaci en la pissarra i vaig explicar
com podem aplicar els coneixements de triangles semblants per trobar lalada de la columna amb lajuda
dun mirall.

Implementaci de les aplicacions

En aquest moment de la sessi vaig demanar als alumnes que traguessin els ordinadors porttils i els
connectessin al Moodle de lassignatura. En el Moodle estaven les aplicacions Utilitzem el mirall i Quan
surt el sol hi ha ombres. Vaig dir que les fessin i els hi vaig donar 4 dies per entregar-me les activitats que hi
havia a cadascuna delles. Mentre els alumnes obrien els porttils vaig posar en la pissarra digital laplicaci
Utilitzem el mirall i vaig explicar una mica com funcionava perqu ning es perds. Vaig recomanar que
comencessin per aquesta i vaig estar ajudant-los mentre els alumnes treballaven. Van treballar bastant b.
El problema va ser quan vaig veure els resultats. La majoria de la classe noms havia fet un dels recursos, i
laltre no lhavia fet. Suposo que lerror va ser presentar-los de manera conjunta, enlloc de dedicar a
cadascun el seu propi temps de treball.

4.2.4. Avaluaci dels resultats

La primera de les aplicacions no pot tenir una avaluaci quantitativa dels resultats, ja que no requeria cap
activitat als alumnes. Tot i aix crec que ha tingut un resultat molt positiu de lentesa global del Teorema de
Tales i aix es pot veure reflectit en els resultats globals del grup classe. Un dels punts febles daquesta
aplicaci ha estat el poc seguiment que ha tingut per part de lalumnat. Laplicaci estava penjada en el
Moodle, i prcticament cap dels alumnes lha utilitzat a casa per repassar els conceptes i millorar lentesa
daquests. Quan un material no comporta un treball per part de lalumne, lalumne perd inters en ell. En
possibles modificacions es far referncia a aquest fet.

Els resultats en les altres dues aplicacions han estat bons, encara que noms un ter de la classe ha fet
laplicaci Quan surt el sol hi ha ombres, sens dubte aquest resultat ha estat un error en la implementaci
dels resultats que es tractar en possibles modificacions.

4.2.5. Anlisi dels resultats per pregunta dels qestionaris

Aplicaci 2: Quan surt el sol hi ha ombres

Quina s lalada de ledifici si el fanal t una alada de 5m ?

Aquesta pregunta tot lalumnat que ha fet lactivitat lha contestat correctament. Hi ha alumnes que tamb
han justificat la pregunta correctament, en canvi, en les unitats hi ha ms problemes. Uns quants alumnes
han obviat que el resultat es dna en metres. En general crec que desprs de la implementaci els alumnes
sn capaos dentendre el procs realitzat pel clcul de distncies inaccessibles.

Calcula, fent una taula, lalada de ledifici per cadascuna de les hores on hi hagi sol.

En aquesta pregunta hi ha una varietat de respostes considerables. Hi ha alumnes que tenen en compte
que no hi ha ombres a la matinada, quan cau el sol aix com al mig dia. En canvi altres alumnes han posat el
mateix valor en qualsevol moment. Aquest error pot ser degut a la falta de comprensi lectora o per

37
lambigitat en considerar que lalada de ledifici s sempre la mateixa, independentment de lhora.

Has pogut calcular-la en qualsevol hora de sol? En cas negatiu, raona per qu no has pogut.

Aquesta pregunta ha tingut un resultats semblants a lanterior. Els alumnes que han detectat les hores on no
podien calcular lalada han estat capaos de trobar lexplicaci, la resta ha resps que si.

Si lalada del fanal fos el doble (10m), quina seria la de ledifici? Per qu?

Aquesta pregunta la majoria de la classe lha contestat correctament. Han dit que la de ledifici tindria que
ser el doble. En canvi, molt pocs han justificat correctament aquesta afirmaci.

Aplicaci 3: Utilitzem el mirall

Troba l'alada de la columna amb el Celest i amb el Jess. Fes-ho en dos posicions diferents per
professor.

Aquesta resposta, que donava lalada de la columna en diferents situacions ha tingut una resposta correcte
en la majoria de casos. Tot i aix hi ha molt alumnes que obliden posar unitats. Un altre error s en la
comprensi lectora, ja que molts alumnes no donen els resultats que es demanen. Per altra banda en
aquesta activitat hi ha errors en els clculs. Aix provoca que alumnes donin resultats con la variaci de
lalada de la columna s superior a un metre. Considero aquest error dels ms greus, ja que saber fer
estimacions i donar resultats coherents ha de ser prioritari.

Veient els resultats, quina creus que ser l'alada real de la columna? Per qu tenim un marge de
valors quan fem un experiment o una simulaci?

Aquesta qesti pretenia que els alumnes raonessin sobre lerror experimental i lerror en les simulacions.
Ja que el GeoGebra noms donava mesures amb dos decimals hi havia un error. Aquesta conclusi lha
assolit algun alumne, per en general aquesta pregunta no ha tingut la finalitat que pretenia.

Explica per qu es pot calcular la distncia de la columna amb un mirall i amb les distncies que es
donen. Dibuixa els triangles que permeten calcular-la i argumenta si sn semblants o no.

Amb aquesta pregunta vaig poder veure com els alumnes no acaben de tenir el conceptes del tot clars.
Molts volen justificar-ho amb triangles semblants per els hi falta madurar encara el conceptes. La majoria
ha contestat la pregunta prou b si no es pretn ser molt rigors amb els raonaments.

Si sabem l'alada de la columna, la distncia del professora la columna i l'alada fins als ulls del
professor, a quina distncia del professor posar el mirall per tenir la posici de la foto?

Noms una alumna ha estat capa de contestar aquesta pregunta adequadament. Tenint clar que
labstracci que requereix s molt gran, era desperar que ning la fes b. En aquest sentit que una alumna
hagi estat capa de contestar-la indica les capacitats daquesta alumne per entendre enunciats que
requereixen un nivell gran dabstracci.

4.2.6. Alguns dels treballs realitzats pels alumnes

4.2. . 6.1 Resultats de Quan surt el sol hi ha ombres
1) Quina s l'alaua ue l'euifici si el fanal t una alaua ue Sm.

a C

2)
B uia
lcul
7h
a, fen na ta a, l'alaua ue l'euifici pei cauascuna les ho on h gi so t u
8h
ul
9
ue
14
ies
1S
i ha
16
l.
17 1u 11 1
2
1S
alau
a
8,11
m
8,11
m
8,11
m
8,11
m
8,11
m
8,11
m
8,11
m
8,11
m
8,11
m
8,11
m

S) Bas pogut calculai-la en qualsevol hoia ue sol. En cas ue negatiu, iaona pei que no has
pogut.
o, en les 12 en punt no he pogut, peique els iejos uel sol son totalment paiallels a la N
teiia, hi no hi ha ombia.
4) seiia el uoble que a l'apaitat 1). Pei que. Si l'alaua uel fanal fos 1um, la ue l'euifici
Si, peique es uiiectament piopoicional.
Aplicacions de la semblances de triangles

1) Quina s lalada de ledifici si el fanal t una alada de 5m?

= 8.11 m aprox.

83.21, alada de la ombra de ledifici.
51.28, alada de la ombra del fanal.
5, Els metres dels fanals.
8.11, alada de ledifici.

2) Calcula, fent una taula, lalada de ledifici per cadascuna de
les hores on hi hagi sol
Ombra Edifici, Hora Operaci Resultat
324.59200.5 7,13 324.595/200.5 8,10 aprox.
83.2151.28 8,14 83.215/51.28 8.11 aprox.
42.1125.96 9,15 42.115/25.96 8.11 aprox.
23.0514.21 10,16 23.055/14.21 8.11 aprox.
10.455.44 11,17 10.455/6.44 8.11 aprox.

38
3) Has pogut calcular en qualsevol hora del sol? En cas negatiu
anota perqu no has pogut:
No perqu els raigs de sol cauen duna forma que fa que no es pugui
veure les ombres de ledifici i el fanal.

4) Si lalada del fanal fos 10 m, la de ledifici seria al doble de
lapartat 1? Per qu?
S que dona el doble per es perqu la ombra del fanal la estem calculant
amb la del fanal de 5 m i no amb el de 10 m.

4.2.6.2. Resultats de Utilitzem el mirall

1)
}ess:

Celest:

2)
laua ieal ue la columna sei ue Sm. No ens uona Sm, peique les mesuies no son exactes L'a
uel tot.
S)
Es pot calculai peique amb les uaues que ens uonen pouem utilitzai el teoiema ue Tales.
Els tiiangles si que son semblants peique tenen un angle en com i els alties iguals peique
estan uiviuits pei unes paialleles.


39

Activitat uificil:

Pei exemple:

Activitat 1

Troba lalada de la columna amb el Celest i amb el Jess.
Fes-ho en dos posicions diferents per professor.

Jess: Alada de la columna = 3,02
Celest: s la mateixa alada, que es canvi el punt de vista no te res a veure amb que la columna
vari de alada.

Activitat 2

Veient els resultats, quina creus que ser lalada real de la columna? Per qu tenim un marge de
valor quan fem un experiment o una simulaci?

Alada de la columna = 3,02
Ens donen una srie de dades perqu a traves delles puguem aplica diferents mtodes per trobar la
soluci, sense dades no podrem trobar la soluci.

Activitat 3

Explica per qu es pot calcular la distancia de la columna amb el mirall i amb les distancies que es
donen. Dibuixa els triangles que permeten calcular-la i argumenta si sn semblants o no.
Perqu gracies al mirall podem aconseguir triangles imaginaris que els podem fer servir per
calcular.

El blanc que es el triangle que fa la distancia del mirall als ulls, la distancia del professor al mirall i
lalada del terra fins als ulls.
El negre esta format per lalada de la columna, la distancia des de el mirall fins al peu de la
columna i per la distancia del mirall a la part de a dalt del tot de la columna.


40

Utilitzem el mirall

Activitat 1:
x=
164 Alada fins als ulls
049 Distncia professor-mirall
089 Distancia del mirall-columna

Activitat 2:
La columna mesura 3 metres aproximadament. Perqu les dades no son del tot
correctes, o sigui que tot es aproximadament.

Activitat 3:
Els triangles son semblants.

Columna Jess

Mirall


41

42

4.2.7 Possibles modificacions: anlisi reflexiu

Desprs dhaver implementat a laula els recursos visuals de triangles semblants, he detectat alguns errors
que es poden arreglar amb unes petites modificacions. Aquests errors estan basats en les observacions
fetes en classe i en els resultats del alumnes.

Laplicaci triangles en posici de Tales ha tingut un efecte positiu en el procs densenyament, tot i aix
s difcil detectar leficcia sense que els alumnes facin activitats amb el material. Per aquest motiu crec
necessari incorporar en laplicaci una srie dactivitats on lalumne hagi de completar dades, per exemple
els valor dels segments proporcionals i a la vegada manipular ms laplicaci com pot ser, lestudi quan el
Teorema de Tales t associats triangles equilters. La idea seria que la visualitzaci sigui ms activa i no tan
passiva com ha estat en la implementaci mostrada. Pel que fa els continguts i la presentaci daquesta
aplicaci, trobo que sn idonis, i els resultats dels alumnes no mhan fet canviar didea en aquests aspecte.

Pel que fa laplicaci del Quan surt el sol hi ha ombres crec que el material est b aix com est, tot i que
mhan comentat que potser eliminar els rajos de sol seria una bona estratgia devitar polmica. Ja que els
rajos en la realitat sn parallels i en una simulaci no ho poden ser. Tot i aix fent una petita trampa, fent
que siguin parallels desprs dun cert punt, tinc una soluci prou efectiva. Tot i aix aquesta modificaci pot
ser ms tcnica que una altra cosa. Per laplicaci si requereix un canvi en la implementaci. Lactivitat
experimental prvia crec que s molt aconsellable, per no es pot fer laplicaci conjuntament amb
laplicaci de Utilitzem el mirall perqu sin els alumnes es saturen dinformaci i es perden. El canvi que
realitzaria per tant seria presentar noms aquesta activitat perqu els alumnes la treballin a classe.

Laplicaci de Utilitzem el mirall ha tingut uns resultats raonables. Els alumnes han estat capaos de trobar
lalada de la columna i justificar el procediment. La implementaci tindria que ser la mateixa que he
proposat per Quan surt el sol hi ha ombres, tot i aix tots els alumnes van fer aquesta activitat. Canviaria
lactivitat de lerror experimental. Potser seria suficient comentar-ho en classe i deixar aquesta pregunta per
preguntar altres qestions relacionades amb la proporcionalitat geomtrica. En tot cas es pot mantenir la
pregunta amb una explicaci sobre lerror experimental.


43

5. Conclusions

Abans de comenar aquest Mster desconeixia per complet els recursos visuals en lmbit de les
matemtiques. Al llarg daquest TFM he pogut aprendre moltes coses, entre elles la veritable necessitat
dafegir cada cop ms recursos visuals a les metodologies dels docents. He pogut contrastar la necessitat
que hi ha dels recurs degut al canvis en la societat i en les necessitats especifiques de lalumnat. Per tot
aix una primera conclusi s que els recursos visuals sn necessaris a laula.

Un cop analitzat el problema de partida vaig fer una cerca de materials, i aqu recau la segona conclusi. Hi
ha molt material, de diferents tipologies, a labast del professorat. A ms el material que hi ha fet s un
material amb molta qualitat i destinat a millorar lensenyament de les matemtiques. Per aquest material no
s tan fcil de trobar. Per tant crec que projectes com el Descartes, lARC i el MeRl sn molt necessaris
perqu els docents incorporin els materials visuals a laula.

Per altra banda, encara que facis una cerca de materials prou bona, sempre o moltes vegades els materials
shan dadaptar. Saber estar al dia de les tecnologies s quelcom imprescindible pels docents. En aquest
sentit crec que s important que tot docent de matemtiques tingui coneixement dalgun programa tipus
GeoGebra, ja que s una eina molt til.

Pel que fa a la elaboraci i adaptaci de materials, puc aportar moltes conclusions. Un bon material ha
destar orientar a la tipologia dalumnes i ha de tenir uns objectius clars perqu la persona que els elabora
tingui clar com dissenyar-los. Tot material sha de treballar per part de lalumnat. Encara que sigui visual,
lalumne no aprendr pel fer de veure com es mou un pla a lespai. Els recursos han de fer pensar i treballar
a lalumne. Lalumne ha dinteractuar amb els recursos. Per tant els materials visuals shan de complementar
amb treball, ja sigui un qestionari o qualsevol altre tipus dactivitat. Aix lalumne esdev el protagonista del
seu ensenyament, i no un simple espectador.

Una altra conclusi s que no totes les tipologies de recurs sn iguals, ni tenen el mateix impacte. Per tant
s important tenir clar quin tipus de material visual es necessita i com sha de treballar. Tamb sn diferents
els coneixements que ha de tenir la persona que els elabora, ja que fer un vdeo requereix uns
coneixements ms especfics que fer una aplicaci amb GeoGebra.

La implementaci dels recursos visuals no s fcil. Aquest s un fet que succeeix molt sovint: quan vols
encendre el projector de classe no funciona algun aparell i es triga molt temps en comenar a utilitzar el
recurs. Aquest fet no s sin un resultat de la poca implementaci daquesta tipologia de recursos, ja que si
sutilitzessin ms sovint aix no passaria.

La conclusi ms important, i la que dna ra de ser als recursos visuals s leficcia. Els recursos visuals
permeten als alumnes assolir coneixements abstractes duna manera ms natural i directe. A ms amb un
treball complementari permet als alumnes tenir els conceptes matemtics ms clars.

Amb totes aquestes conclusions que segurament no sn totes vull acabar amb una conclusi general. Els
recursos visuals sn necessaris, per no suficients per garantir laprenentatge dels nostres alumnes. Cap
recurs aconsegueix la doble implicaci. En canvi la seva necessitat acompanyada dun treball que
complementi els recursos, permet a lalumne assolir millor laprenentatge dels conceptes treballats.


44

6. Bibliografia

Bras, Enric (2009),Matemtiques visuals. Llicncia destudis retribuda. Supervisi : Josep
Masalles

Ferres, Joan (1988) Vdeo y educacin. Editorial : Cuadernos de pedagogia LAIA, 1edici.

Guzmn, Miguel de(2004) Mirar i ver. Editorial : Nivola, 1 edici, pg 85-89.

Xamb, Sebasti(2001) Geometria. Editorial : Edicions UPC, 2 edici, pg 225-239.

.
Pgines web (actives al juny de 2011)

Materials amb Geogebra:
http://www.geogebra.org/
http://www.geogebra.org/en/wiki/index.php/Main_Page
http://acgeogebra.cat/joomla/
http://206.110.20.132/~dhabecker/geogebraHTML/index.html

Manuel Sada
http://docentes.educacion.navarra.es/msadaall/geogebra/index.htm

Pep Bujosa
http://www.xtec.es/~jbujosa/GeoGebra/PracGeoGebra.htm

Projecto Gauss
http://recursostic.educacion.es/gauss/web/materiales_didacticos/eso/actividades/geometria_tales_pitagoras.
htm

Enric Bras
http://www.xtec.cat/~ebraso/
http://www.xtec.cat/recursos/mates/index.htm
http://www.xtec.cat/~ebraso/visual/geometria2d/altura_amb_mirall/altura_mirall.htm
http://www.xtec.cat/~ebraso/visual/funcions/funcio_derivada/funcio_derivada.htm

Projecte Descartes
http://recursostic.educacion.es/descartes/web/
http://recursostic.educacion.es/descartes/web/edad.html

Cabri
http://www.cabri.com/

Llibres digitals
http://conteni2.educarex.es/?c=11
http://www.teidedigital.com/

Vdeos didctics

45
http://www.youtube.com/watch?v=j9e0auhmxnc&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=6pfw_KJIfS0&feature=related
http://es.youtube.com/watch?v=8TOyxTDJX2c
http://www.youtube.com/watch?v=-p5ZEAuABSU&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=Thmj_9Dnpzg&feature=related

Pgines web (web quest )
http://mathplotter.lawrenceville.org/mathplotter/mathPage/taylor.htm
http://geometriadinamica.es/Geometria/Triangulos/Punto-de-Fermat.html
http://www.xtec.cat/recursos/webquests/

Altres web interessants
http://www.tinet.cat/portal/uploads/matematiques_visuals.pdf
http://www.matematicasvisuales.com/
http://www.educationworld.com/awards/past/topics/internet.shtml#InteractiveWebsites
http://www.xtec.cat/~nalart/llibres/AlumnatProfe.pdf

Tutorials emprats
http://docentes.educacion.navarra.es/msadaall/geogebra/videos/index.htm
http://www.geogebra.org/help/docues.pdf
http://www.geogebra.org/book/intro-en/
http://www.youtube.com/watch?v=5J99BXyHnSs
http://www.youtube.com/watch?v=VyOzwxMM5qY&feature=fvsr
http://www.youtube.com/watch?v=RPjmUZHOYVg&feature=fvwrel

Memoria

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Memoria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Treball de fi de mster

You might also like