ConfernciaFrumEuropaTribunaCatalunya Lhoradelreametropolitana

23demaigde2013

Lhoradelreametropolitana
Grcies, Josep Llus. Mentre sentia les teves paraules recordava la teva intervenci en aquestamateixasalaarafaunmesjust. Amb un discurs entenedor, directe i clar vas dibuixar un escenari de sortida de la crisi de consensiillusionador.Aixs,ambunapremissa:caltreballardur,sensedistraccions. Ensvasdesvetllartamblatevafrmula:treball,talentitenacitat,lestrestesquetumateix vas dibuixar com la clau per crixer i consolidarse. Una metodologia que has aplicat amb xitperfergranlatevaempresa,laFiraimoltsdelsreptesquethasproposat. I deixeume aprofitar aquesta tribuna per fer un petit homenatge a un grup dempresaris daquest pas, com en Josep Llus Bonet o en Miquel Valls, per la seva contribuci al pas. Crec que s imprescindible que reconeguem la seva aportaci a leconomia real i no especulativa. Amb esfor i visi estratgica han contribut de forma decisiva al desenvolupamentdeCatalunya. Fira de Barcelona s un dels grans actius de desenvolupament econmic i de futur de CatalunyaideLHospitalet.Ihosgrciesalagestique(JosepLlusBonetielseuequip) fanambintelligncia,esforitalent. Bondiaatotsiatotes President Montilla, President de la Cambra, alcaldes, alcaldesses, rector, amic Pere Navarro, regidorsiatotselsrepresentantsdelmneconmic,socialicultural. Grciesperseravuiaqu. Vull agrair a Nueva Economa FrumTribuna Catalunya i al seu president, Jos Lus Rodrguez, la nova oportunitat de poderme dirigir a tots vosts en aquest espai de debat i reflexi igual que vaig tenir loportunitat de ferho ara fa dos anys. En aquell moment vaig parlar a bastament de la crisi; per desgrcia, el dibuix que vaig fer en aquell moment continuasentplenamentvigent.

1/10

Fa uns anys les associacions de vens de Ciutat Vella van llanar una campanya que va mostrarambforaunarealitatqueavegadesquedaamagada,quenoesveu. Ellemadelacampanya,Aquhihagana. I, 20 anys desprs, per desgrcia, haig dafirmar amb rotunditat, senyores i senyors, aqu hi hagana. Noensentitmetafric,ensentitreal.Nosncasosallats. El passat mes de febrer, Entitats Catalanes dAcci Social en linforme Insocat ens van explicar com la pobresa a Catalunya guanya terreny i ja hi hacinc vegades ms pobres seversel2013queel2008. Lesxifresparlenpersisoles:el60%delesllarspassendificultatsperarribarafinaldemesi lataxa de risc de pobresa creix, sobretot entre elsmenors de 16 anys. Sapliquen poltiques equivocades, lausteritat a qu Europa ens condemna fa augmentar la pobresa. Rigor en la gesti,s;austericidi,no. Lany 2.000 es va celebrar una important cimera mundial. Els caps dEstat de tot el mn reunitsaNovaYorkvanaprovarperunanimitatelsobjectiusdedesenvolupamenthumper al 2015. Sn els coneguts com a Objectius del Millenni. El primer dels 8 compromisos de la declaracieraeradicarlafamalmn. I arribar el 2015 i la vella i benestant Europa shaur allunyat com no ho feia des de la Segona Guerra Mundial dels Objectius del Millenni. A Europa, al seu territori i per a la seva vergonyasincrementarlafam. Nohopodempermetre!!!,hemdedirprou!!!iperferhonecessiteminstrumentsfortsamb capacitatdincidnciaaEuropa.Necessitemunareametropolitanafortafruitdelasumade tots els municipis que la conformem, que sigui capa darticular propostes conjuntes, que siguicapadeserreferenteconmicisocialalSuddEuropa. Els nostres ciutadans pateixen la crisi. Els alcaldes ho sabem, Antoni Poveda, a Sant Joan Desp; Joaquim Balsera, a Gav; Carme Garcia, a Rub, Pilar Daz a Esplugues, Jordi Ballart, a Terrassa, jo a LHospitalet o aqu, a la mateixa ciutat de Barcelona ens trobem cada dia als carrersdelesnostresciutatsidelsseusbarrismoltsciutadanspreocupats.

2/10

La seva preocupaci ja no s si fem un nou equipament o si asfaltem aquell carrer...; la seva preocupaci s la feina, la salut o lescola dels ms petits. Necessitem solucions durgncia peravui,noperdem. I a LHospitalet gestionem aquesta realitat, gestionem el present, amb poltiques encaminadesanodeixarningpelcamperculpadelacrisi. Ho fem perqu tenim un pacte de govern estable, una economia sanejada (malgrat els impagamentsdaltresadministracions),iunpladactuacimunicipalrealistaperalmandat. Hofemperquarribemaacords: La setmana passada vaig presentar un pla integral per lhabitatge 20132015. Un pla que preveu 15 mesures destinades a palliar el drama social de lhabitatge, un programa que cerca solucions reals per a persones desnonades, per a propietaris i per a comunitats. Hem arribat a acords amb les plataformes de desnonats, hem arribat a acords amb les 3 entitats financeresambmshabitatgesbuitsalanostraciutat,hemarribataacordsamblesentitats venalsdelaciutat. Fa uns dies tamb vam tancar un important acord per a locupaci a LHospitalet, en presncia dels secretaris generals dUGT i Comissions Obreres, amb el president de lAssociaci dempresaris de la ciutat, Manel Rosillo, i la Cambra de Comer. Vam tenir la nostracimerasocialambacordsconcrets. La poltica s prioritzar, la poltica s donar solucions als problemes reals, la poltica ha de marcar camins reals a curt, mitj i llarg termini. Camins de consens i pacte, no de trencament. Perqu ara ms que mai s imprescindible generar camins realistes de suma i deconsenspergarantirqueningnoesquedipelcam,pergarantirelfutur. No shi val a parlar de quimeres idealistes o de convocar cimeres buides de contingut i no gestionarelpresent.Unlderpoltichadesaberferduescosesalhora.(Lesdoneshosabem, aix.)Italcomdiuenelsamericans,unpresidenthadesabercaminarimastegarxiclet. El que no podem fer tampoc s gestionar el present sense marcar horitzons de futur i desenvolupamentestratgicrealistes.Seriaposarpedaos,nosolucionsdefinitives.

3/10

En moments de crisi, la lgica i la prctica mhan demostrat que cal cercar sinergies en tots elsmbitsperavanardeformapositivaiamboptimismeisuperarlesdificultatsindividuals icollectives. I crec que en lactual context de crisi, el paper de lrea metropolitana de Barcelona s fonamental per a Catalunya. Els municipis que formem part del major nucli de concentraci humana, econmica i cultural del pas, tenim una responsabilitat envers el seu desenvolupamentixit.Hemdexercirellideratgequeelmomentensrequereixinomsho podemaconseguirambunaestratgiacollectivaidesuma. Cadascun dels municipis de lrea metropolitana hem de ser capaos de respondre a dues preguntes: Qu aportem nosaltres al conjunt? I qu necessitem de la resta per ser excellentsenlanostraaportaci? A LHospitalet ens hem posat en marxa per respondre a aquestes dues preguntes. Al gener vam comenar un procs de debat i reflexi collectiu sobre el que ha de ser el futur de la ciutat.HeminiciatlaterceragrantransformacideLHospitalet Volem passar de les transformacions urbanstiques que es van fer els anys 80 i 90 a una transformacieconmicaicultural. Hem apostat collectivament, mitjanant el procs de definici estratgica LHospitalet on, per aprofitar aquests moments de dificultats per cercar oportunitats de futur. La uni i la sumaensfansentirsegursiconfiats. Sabem que el desenvolupament econmic, social i cultural de LHospitalet no el podem fer sols,necessitemlreametropolitanapercrixer.Ilreametropolitanaensnecessitatamb anosaltrespertenirfutur. IqupotaportarLHospitaletalreametropolitanaiaCatalunya? La primera constataci en lanlisi s que LHospitalet aporta centralitat i credibilitat. Credibilitatperquhemfetrealitatelsnostresprojectesestratgics,icentralitatperquhem esdevingut la seu dequipaments principals aCatalunya: la Fira, laCiutat de laJustcia, el pol sanitaridelHospitaldeBellvitge,lICO,lIDIBELLolafacultatdemedicinadelaUB.

4/10

LHospitalet aporta tamb sl estratgic en clau de competitivitat econmica, no noms a leixdelaGranvia,sintambalcentredelaciutat,alacarreteradelmigoalaTorrassa,ial nord,alazonadeCanRigal,alcostatdelcampdelBara,delcampusuniversitariidelcentre denegocisdelaDiagonal. De fet, gaireb un ter del terme municipal de LHospitalet es pot classificar com a terreny estratgic en clau de competitivitat. A ms, una part daquest s terreny industrial molt ben connectatiambunpreualtamentcompetitiu. Una de les claus de la vlua econmica de la ciutat s la seva ubicaci entre el port i laeroport. A aquesta ubicaci shi afegeix un altre factor clau de competitivitat: la facilitat peralaterratgedelesempreses.ALHospitalet,sihopodemferfcil,nohocompliquem. Algunsdevosaltresmheusentitenalgunesocasionsparlardunfactorquepermisclauen laportacideLHospitaletalreametropolitanaidelqualemsentoespecialmentorgullosa. sunaformadefer,selquenosaltresdenominemModelLHospitalet. Unmodeldedesenvolupamenteconmic,socialiculturalbasatenelsprincipisde: Lacollaboracienlmbitmetropolit Lequilibri territorial i social, amb una especial incidncia en el desenvolupament educatiuicultural. La redistribuci interna de riquesa, entre all on es genera economia i on viuen lespersones. Lacreacidenousnnxolsdocupaci Lacollaboracipublicoprivada. Ellideratgemunicipal Laparticipaciciutadana. Laconcepcidelespaipbliccomaelementdecohesiidintegraci.

A ms, LHospitalet pot aportar a lrea metropolitana especialitzaci estratgica duna manerasemblantcomhohafetBrooklynambNovaYork. Treballem per ser ms competitius en el turisme i pel comer amb personalitat prpia. En Josep Llus Bonet fa un mes deia que Catalunya pot ser el lder del sector alimentari al mn. CoincideixoambellenelfetqueCatalunyaselmillorllocdelmnpermenjaribeure.

5/10

Amb el nostre illustre hospitalenc Ferran Adri treballem en projectes per donar a conixer la nostra cuina de lautenticitat a les 250.000 persones que sallotgen cada any als nostres hotels i als milions de persones que ho fan a lrea metropolitana. Tenim molt per explorar enturismedenegocisaprofitantelnostrepotencialarquitectnicigastronmic. Volem contribuir en leconomia verda i de leficincia energtica, apropantnos a lobjectiu de fer a LHospitalet una veritable smart social city, per som conscients que aquest repte noms s factible des dun vessant ms ampli, ms enll del nostre terme municipal. Per aixproposaremalreametropolitanalimpulsdunprogramaderehabilitacidhabitatges perincidirenlasevaeficinciaenergtica.Generarocupaciiajudaramillorarelplaneta. En el camp de la creativitat i la cultura aspirem a convertintnos en el laboratori per a la innovaciilexperimentacidelaculturaaCatalunya. Treballempercrixerenlmbitesportiu. En el camp biosanitari, a Bellvitge tenim amb molta seguretat la zona de Catalunya que concentramajorpotencialenelsectorsanitari. s un eix estratgic de creixement que compta amb instituts de recerca universitria referents mundials com lIDIBELL, hospitals de referncia com el de Bellvitge o el Duran i Reynals i el Campus dExcellncia Internacional de la Universitat de Barcelona especialitzat en salut. A ms, disposem de sl perqu shi installin noves activitats que converteixin aquestazonaenunclsterderecercasanitriacapdavanteralmn. Aquests sn els actius que la ciutat posa a disposici de lrea metropolitana. Per per tirar endavantelnostreprojecteensfafaltanonomsBarcelonasinaliancesambtothom.Crec queBarcelonashaquedatpetitaperalamateixaBarcelona. Ara necessita LHospitalet, com LHospitalet necessita Barcelona i tots dos necessitem una reametropolitanacoordinadaperesdevenirungranmotoreconmicbengreixat. Ara no s lpoca de competir entre nosaltres, entre ciutats venes. El nostre competidor no s Esplugues, ni Terrassa, ni molt menys la marca Barcelona, de la qual LHospitalet formem part.Elsnostresrivalssnelsmercatsestrangers.

6/10

En el terreny de joc econmic juguem tots i totes en el mateix equip, cadasc amb les seves caracterstiques i senyes didentitat prpies, les quals s important de mantenir, per amb lobjectiucomdeguanyarcompetitivitateconmicaenelsmercatsinternacionals. Crear sinergies i sumar en un projecte com ens far ms competitius. Un informe de fa un parell de mesos de la Cambra de Comer de Barcelona deia que el 20% de les empreses de LHospitaletsnexportadores.Aquestaxifraest5puntspersobredelamitjanacatalana.El mercat internacional s el factor clau per sortir de la crisi i crear ocupaci i ms ara que sn precisamentaquestesempresesilespimeslesquetenenmscapacitatdecrearocupaci. Hemdetreballarplegatsperqutothomtinguielseuespaipersercomplementarisaloferta del nostre entorn. Cap projecte individual no t futur si no s fa amb una visi compartida ambBarcelonailreametropolitana. Jo soc lalcaldessa de la segona ciutat de Catalunya, i crec que el nostre projecte de futur est a lalada del pas. Estic fermament convenuda que si Catalunya, Barcelona i lrea metropolitanavolenprosperarshandimplicari,pertant,enshemdajudarmtuamentpel bdelsprojecteseconmicsisocialsdelconjuntdelpas. Cal sumar esforos, crear sinergies institucionals i potenciar la cooperaci amb lobjectiu de crixer i augmentar la nostra competitivitat, la nostra capacitat dincidncia. Hem de treballar conjuntament per entrar a lagenda dels inversors internacionals i aix ho hem de fersotaelparaiguadelamarcaBarcelona,querepresentamoltmsqueunaciutat. La marca Barcelona s la targeta de presentaci de tota lrea metropolitana i de tot Catalunya. Barcelona potser s Messi, per LHospitalet s Jordi Alba. Per sobre de laportaciindividualdecadasclimportantslequip,laforalatelcollectiu. s lhora de treballar en la complementarietat metropolitana i per aix cal dissenyar conjuntament una estratgia institucional sobre lmbit metropolit. Econmicament per tambsocialment. s necessari revisar el Pla general metropolit des del consens, no contra els municipis de lrea com el dels anys 70. Una revisi que sha de fer des duna ptica no noms fsica. Cal ferho amb una lgica estratgica que ens permeti atreure projectes que generin ocupaci i riquesaitambquemillorinlaqualitatdevidadelaciutadania.

7/10

 Cal impulsar el Pla estratgic metropolit com leina per fer aquest projecte collectiu. s possible que en moments de dificultats com lactual hi hagi una falta de lideratge per donar unaempentaaaquestaeina.Iseriaunagreuerrada. Ipelquefaalesinfraestructures,ennecessitemalgunesdecabdalimportncia: La lnia 9 del metro no pot esperar al 2016, i encara menys al 2017! Com aquest cap de setmana hem llegit en algun diari que apuntava el conseller Vila. No hi ha cap aeroport europeu de primer nivell que no connecti amb la ciutat de referncia per via ferroviria, i el de Barcelona no ho fa. Em preocupen molt declaracions com aquesta que marquen un horitz incert i desdibuixat per a un projecte cabdal per a la competitivitat econmica de Catalunya,deFiradeBarcelona,deLHospitaletidelconjuntdempresesdelnostrepas. El Pla de Rodalies est en via morta. La millora de Rodalies i de la mobilitat en transport pblic s fonamental per al desenvolupament econmic de lentorn metropolit i s una necessitatciutadana. Una de les primeres obres que cal realitzar per fer eficient el sistema s la del tnel de LHospitalet, que millorar el conjunt de la mobilitat de tot lentorn metropolit de Barcelona. Qualsevol altra actuaci que es realitzi a la xarxa no ser efectiva sense aquesta infraestructura. Sn moments dausteritat, en sc plenament conscient. Per lausteritat no pot llastrar leconomia dun pas. Ara cal impulsar leconomia i aquesta obra s ms que necessria per al nostre futur, el futur de LHospitalet, de la regi metropolitana de Barcelona i de Catalunya. Sn projectes amb una repercussi directa al conjunt de lrea metropolitana per als quals totshemdapostar.PerferhopossiblefafaltaellideratgeilavoluntatdelaGeneralitatidel GoverndelEstatiunclarenfocamentdelesprioritatseninfraestructuresdelpas. Laconjunturaeconmica,larealitatqueveiemdiaadiaenelsnostresmunicipis,ensexigeix una nou replantejament de prioritats i estratgies davant les noves realitats de la nostra societat.

8/10

 Hem de treballar individualment per tamb collectivament per reactivar leconomia, generar les condicions adequades que generin ocupaci, i tot aix sense oblidar que cal garantir la convivncia i la cohesi social als nostres territoris. Aquests objectius han de marcarlesnostresagendespoltiques,ladelsajuntamentspertambladeCatalunya. HemdeliderarelSuddEuropailaMediterrnia.Hemdeserreferentsentalentiinnovaci icrixerencompetitivitat. A LHospitalet estem disposats a assumir aquest repte. Sense aquestes premisses no ens en sortirem. Estem disposats a ajudar Barcelona i tothom que vulgui sumarse en laventura dunagranBarcelonamsenlldelesfronteresdelsmunicipis. Moltesgrcies.

9/10