Conf

Conferncia
Barcelona Tribuna
T
El futur del fet metropolit. Una visi des de LHospitalet
L
3 de desembre del 2014

Bona tarda a tothom

Vull agrair la invitaci a Tribuna Barcelona per poder adrear-me a tots vosts.
Em permetran que tamb agraeixi la presentaci de Josep Ramoneda.
En Josep en els ltims 2 anys ha viscut una intensa immersi a LHospitalet,
una ciutat que com ell mateix afirma desconeixia i que ara, un cop descoberta,
ha estat una grata sorpresa.
Entre nosaltres, mal mestar dir-ho, ha trobat talent i potencial, oportunitats de
futur no noms per al desenvolupament de LHospitalet, tamb per al
desenvolupament de lrea Metropolitana i de Catalunya.
En Josep en aquest temps ens ha ajudat amb la seva visi global a reflexionar
sobre nosaltres i el nostre futur collectiu de ciutat. Ens ha aportat el seu
pensament, la seva experincia i la seva crtica.
Grcies per la teva aportaci i les teves paraules.
En aquests moments / en qu tot sembla marcat per la immediatesa, en qu
cada setmana passa alguna cosa nova en lmbit poltic i el qu avui sembla
clar pot canviar substancialment lendem, s important tamb reposar i pensar
a mig i llarg termini.
Ms enll de la tctica o de la visi a curt hem daixecar la mirada i saber qu
volem ser, quin s el nostre model de societat. Escoltant activament, amb
dileg i consens i tamb amb la fermesa de les nostres conviccions.
Ho he dit en ms duna ocasi: en aquests moments de crisi, els Ajuntaments
estem molt sols. I quan parlo dels Ajuntaments parlo de la soledat dels
ciutadans. Perqu podem amagar la realitat per en la Catalunya del 2014 hi
ha gent que passa gana.
Podem dir-ho de forma menys directa per la gana existeix.
I els nics que estem donant la cara, son les famlies, les entitats socials i els
Ajuntaments. Avui, a Catalunya tenim situacions de misria que sn
intolerables als ulls de qualsevol persona.
Malauradament, els Ajuntaments som lnica administraci que avui governa i
gestiona el dia a dia.

El govern de lEstat est assegut dintre del bnquer de la Moncloa i darrere

de televisions del plasma, installat en limmobilisme, negant els problemes i
repetint com si fos un mantra que estamos mejor, que ya salimos de la crisis i
com si a fora de repetir unes paraules es produs lacci.
Mentrestant, aplica amb exemplaritat laustericidi imposat des dEuropa i que
est suposant la retallada de drets ms important des de la Segona Guerra
Mundial. Per no noms austericidi tamb recentralitzaci.
El passat mes dabril publicava a La Vanguardia junt amb els Alcaldes de
Tarragona, Lleida i Girona un article en defensa del municipalisme i contra la
Llei de reforma de lAdministraci local. Afirmvem que aquesta llei suposa un
atac frontal als serveis pblics de proximitat que els Ajuntaments hem
consolidat al llarg del temps.
Els ajuntaments, al cap i a la fi, som i hem estat al llarg dels darrers 35 anys
veritables actors dintegraci i de cohesi social, promotors de la llengua i de la
cultura catalanes i catalitzadors de la modernitzaci de la societat... I tenim
vocaci de continuar desenvolupant poltiques socials actives per combatre les
desigualtats creixents.
Qui atn les persones grans que necessiten ajuda a casa seva?
Qui dna una empenta perqu els nens i les nenes tinguin com a mnim cada
dia un plat calent a taula?
Qui fa programes dxit escolar per donar les mateixes oportunitats de formaci
i de desenvolupament als joves?
Qui mant obertes les escoles bressol?
Qui es preocupa dels nostres barris perqu hi hagi una bona convivncia?
Qui atn els ms vulnerables? Qui atn les persones sense habitatge? Qui
paga les factures de la llum de moltes llars?
Qui esta al costat dels aturats?
Des de l'entrada en vigor de LARSAL els serveis pblics locals i l'autonomia
municipal s'han vist atacats frontalment ... i els governs municipals hem hagut
de fer front cada dia a decisions encaminades a blindar els serveis que
especialment protegeixen els ms vulnerables: els serveis socials, la
dependncia, el foment de l'ocupaci i leducaci.
Sovint amb l'enginy del que ha de resoldre els problemes reals de les persones
hem anat inventant solucions, a quina ms imaginativa, per sortejar les traves
que ha anat posant el govern central. No s una llei que vagi contra els
alcaldes i les alcaldesses, s una llei que va contra els municipis i que atempta
directament contra la ciutadania i especialment contra els ms febles.
2

A aquesta situaci s'ha sumat la insolvncia econmica de la Generalitat, que

de nou ha castigat les carteres de poltiques socials i educatives a les quals els
ajuntaments hem hagut de donar finanament, sostenibilitat i continutat en el
temps.
I aix s'ha fet fins i tot arriscant, amb acords de govern que els electes locals
hem aprovat sense el vist-i-plau dels interventors que amb LARSAL s'han
convertit en els autntics controladors del sistema, havent d'informar de la
idonetat o no del desenvolupament d'un programa i la necessitat o no d'una
poltica pblica. Un autntic desmantellament de l'Estat del Benestar per donar
compliment a les exigncies del pla pressupostari de l'estat espanyol amb
Europa.
Per aix molts consistoris darreu de Catalunya i Espanya hem presentat un
recurs dinconstitucionalitat contra una llei que no s ni oportuna, ni adequada,
ni sostenible, ni tolerable.
Ms a prop, el govern de la Generalitat de Catalunya s una administraci
paralitzada que no governa, que no pensa en el dia a dia. La Generalitat de
Catalunya noms te una missi, molt important. No s si s perqu soc dona, i
les dones estem acostumades a fer-ho, per en aquesta vida es poden fer dues
coses alhora. Es pot pensar en futur i es pot gestionar el present. I el que no
em serveix s posar sempre lexcusa del finanament, a vegades noms cal
voluntat poltica i de suma. I aix tamb ho trobem a faltar.
Avui shan datendre els nens perqu no passin gana. A lAjuntament de
LHospitalet quan es va iniciar la crisi destinvem 200 mil euros anuals a
beques menjador. Aquests diners complementaven els 800 mil que posava la
Generalitat... Enguany aquest pressupost lhem multiplicat per 9. Hem passat
de 200 mil a 1 mili 800 mil. La Generalitat no ha incrementat la seva aportaci.
Nosaltres no som els que tenim la competncia per fer-ho, per la nostra
obligaci moral per combatre les injustcies ens hi fa intervenir.
Entre els incompliments de la Generalitat signats i acordats ens trobem accions
tan importants com la llei de barris, el finanament de les escoles de msica o
les escoles bressol municipals...
36 Ajuntaments hem iniciat el trmit dinterposar un recurs contencis
administratiu contra la Generalitat per reclamar el compliment de lacord sobre
el finanament de les escoles bressol. La Generalitat ens deu ms d11 milions
deuros i hem hagut de ser els ajuntaments i les famlies qui hem fet el
sobreesfor econmic per continuar prestant el servei als infants.

Parlant dincompliments, la Generalitat deu a LHospitalet 17 milions i mig

deuros. Sn diners compromesos, gastats i justificats en equipaments i serveis
que malgrat limpagament hem tirat endavant perqu eren imprescindibles per
afrontar lactual moment. Ms enll dels diners, el que ms valor t per a mi s
el cost doportunitat daquest 17 milions deuros en uns moments en els quals
la ciutadania necessita tot lajut possible de les institucions.
Ho he dit al principi, estem molt sols, necessitem ms recursos i per aix no
deixar de reivindicar uns diners que, no s que siguin de lAlcaldessa, sn de
cadascun dels ciutadans de LHospitalet. Son diners que necessitem per
atendre les necessitats socials, per fomentar leconomia i locupaci.
Puc entendre tots els problemes i s evident que a Catalunya tenim un
problema de finanament. Per aix us puc ben assegurar que a ligual que en
Miquel Iceta, estar al costat del Govern de la Generalitat per negociar un millor
finanament per a Catalunya. Tamb que el Govern de la Generalitat em tindr
al seu costat en la defensa i el blindatge de la nostra llengua i cultura i de les
seves competncies. En la defensa de les poltiques actives per sortir de la crisi
i per garantir lEstat del Benestar als ciutadans.
Hem de sumar, no restar. Sumar esforos i recursos. En moments de crisi, la
lgica i la prctica mhan demostrat que cal cercar sinergies en tots els mbits
per avanar de forma positiva i amb optimisme i superar les dificultats
individuals i collectives.
I crec que en lactual context de crisi, el paper de lrea metropolitana de
Barcelona s fonamental per a Catalunya.
Els municipis que formem part del major nucli de concentraci humana,
econmica i cultural del pas, tenim una responsabilitat envers el seu
desenvolupament i xit. Hem dexercir el lideratge que el moment ens requereix
i per fer-ho noms ho podem aconseguir amb una estratgia collectiva i de
suma.
Cal que impulsem una agenda econmica i social per superar la difcil situaci
en la qual ens trobem. Tots els municipis de lrea tenim una gran
responsabilitat.
Hem de ser conscients de que el desenvolupament econmic, social i cultural
de qualsevol municipi de lentorn metropolit no el podem tirar endavant sols,
per tamb que Barcelona sha quedat petita per a la mateixa Barcelona, i que
ara elements estratgics com leconomia, la cultura o la recerca, estan cercant
altres localitzacions. Per aix, necessitem una rea metropolitana coordinada
per esdevenir un gran motor econmic ben greixat.
4

Ara no s lpoca de competir entre nosaltres, entre ciutats venes. Els nostres
competidors estan en els mercats internacionals. El nostre competidor no s
Viladecans, ni Terrassa, ni molt menys la marca Barcelona, de la qual
LHospitalet forma part. Plaa Europa s marca Barcelona, La Fira a Granvia s
marca Barcelona, el clster biosanitari de Bellvitge s marca Barcelona.
LHospitalet s marca Barcelona.
Si volem liderar el sud dEuropa i la Mediterrnia, hem de ser referents en talent
i innovaci i crixer en competitivitat. Si volem crear ocupaci, i recordem que
locupaci s el factor clau de la cohesi social, val ms que deixem a casa
els individualismes i egos personals i ens posem a sumar, individualment i
collectivament; a fixar plegats quines sn les prioritats reals de la ciutadania, i
a donar solucions realistes als problemes de la gent.
Aquests mesos treballem de forma activa en el debat que sest fent al si de
lrea Metropolitana de Barcelona, i que ens permetr redactar un nou pla
director urbanstic. Un pla que prendr el relleu al PGM de 1976.
I en aquest debat estem responent a dues preguntes;
Qu aportem nosaltres al conjunt?
I, qu necessitem de la resta per ser excellents en la nostra aportaci?
A LHospitalet ja fa un temps que estem en marxa per respondre-les. El 2013
vam iniciar un procs de debat i reflexi collectiu sobre el que ha de ser el futur
de la ciutat.
Lobjectiu era passar de les transformacions urbanstiques que es van fer els
anys 80 i 90 a una transformaci econmica, social i cultural.
Hem apostat collectivament, mitjanant el procs de definici estratgica
LHospitalet on, per aprofitar aquests moments de dificultats per cercar
oportunitats de futur. La uni i la suma ens fan sentir segurs i confiats.
I qu pot aportar LHospitalet a lrea Metropolitana i a Catalunya?
La primera constataci en lanlisi s que LHospitalet aporta centralitat i
credibilitat.
Credibilitat perqu hem fet realitat els nostres projectes estratgics, i centralitat
perqu hem esdevingut la seu dequipaments essencials per a Catalunya: la
Fira, la Ciutat de la Justcia o el pol biosanitari de Bellvitge.
5

LHospitalet aporta tamb sl estratgic en clau de competitivitat econmica.

De fet, gaireb un ter del terme municipal de LHospitalet es pot classificar
com a terreny estratgic en clau de competitivitat. A ms, una part daquest, s
terreny industrial molt ben connectat i amb un preu altament competitiu.
Una de les claus de la vlua econmica de la ciutat s la seva ubicaci entre el
port i laeroport. A aquesta ubicaci shi afegeix un altre factor clau de
competitivitat: la facilitat per a laterratge de les empreses. A LHospitalet, si ho
podem fer fcil, no ho compliquem.
Alguns de vosaltres mheu sentit en algunes ocasions parlar dun factor que per
mi s clau en laportaci de LHospitalet a lrea metropolitana i del qual em
sento especialment orgullosa. s una forma de fer, s el que nosaltres
denominem Model LHospitalet.
Un model de desenvolupament econmic, social i cultural basat en els principis
de:

La collaboraci en lmbit metropolit.

Lequilibri territorial i social, amb una especial incidncia en el
desenvolupament educatiu i cultural.
La redistribuci interna de riquesa.
La creaci de nous nnxols docupaci
La collaboraci pblico-privada.
El lideratge municipal
La participaci ciutadana.
I la concepci de lespai pblic com a element de cohesi i dintegraci.

Un model dxit que ha ajudat a desterrar vells tpics com LHospitalet - una
ciutat dormitori.
De fet LHospitalet s la segona ciutat de Catalunya no noms en poblaci, sin
tamb en llocs de treball. Fa uns mesos coneixem les darreres dades de
lIdescat sobre els llocs de treball que aporta la meva ciutat.
Unes dades que confirmen que LHospitalet s avui el segon motor econmic
de Catalunya. En una dcada, sha augmentat un 13% els llocs de treball
localitzats.

LHospitalet comptava el 2011 amb +75.000 llocs de treball, la millor dada de

tota la srie histrica coneguda. Aquestes dades avui sn fins i tot ms
positives, perqu des del 2011 shan installat noves empreses al nostre
Districte Econmic, com ara Olympus, el Grup Puig, el call center de
Telefnica o la seu de Nissan Motor Ibrica, que aporten ms llocs de treball a
la ciutat.
El desenvolupament del Districte Econmic Granvia LH, amb una ocupaci del
70%, ha estat clau en aquest procs de posicionament de la meva ciutat.
Tenim per reptes immediats de futur com a ciutat per continuar reforant la
nostra aportaci a lrea metropolitana i a Catalunya. Estem en condicions
dafrontar la segona transformaci de la Granvia: des de la plaa dEuropa fins
al riu Llobregat.
Per el projecte no noms s urbanitzar lavinguda de la Granvia. Volem
transformar amb contingut el que passa dins el territori. s un projecte ambicis
i realista.
s una actuaci sobre un mili de metres quadrats que s el 86% del nostre
municipi. Cal remarcar que aquesta zona de la qual parlem s lmbit
dinfluncia del clster biosanitari de Bellvitge i com sabeu, una de les nostres
fortaleses.
Volem potenciar lentorn de lHospital de Bellvitge i el Duran i Reynals, el
Campus dExcellncia Internacional de la Universitat de Barcelona i el centre
de recerca IDIBELL, per fer crixer leconomia, atreure empreses i crear les
condicions necessries per que s consolidi com un dels pols sanitaris integrals
ms importants dEuropa: Hospitals, Recerca, Universitat, empresa i sector
pblic formant part dun mateix projecte.
La transformaci de la Granvia s una exigncia de cara a aconseguir
competitivitat territorial. I en el nostre cas, la posici immillorable dels terrenys a
transformar, entre laeroport i laccs sud de Barcelona, amb la Fira, la Ciutat
de la Justcia, els centres comercials i hotelers, i la plaa dEuropa s un factor
dxit garantit.
El segon projecte immediat que desenvoluparem s el de la creaci del
Districte cultural. LHospitalet aportar a lrea Metropolitana per al seu
desenvolupament un espai al bell mig de la ciutat, en una zona industrial que
ha quedat obsoleta per culpa de la crisi per que pot tenir una oportunitat per a
la reindustrialitzaci, fent una aposta especfica per la indstria cultural.

Amb en Josep Ramoneda, Miquel Espinet, Xavier Marc i altres agents del
mn de la cultura estem finalitzant la concreci de la proposta.
En lmbit cultural no partim de zero. A LHospitalet, avui, hi ha prop de 250
empreses del sector cultural amb ms de 1.600 treballadors i amb una
facturaci de quasi 250 milions deuros. La cultura s font docupaci, de
riquesa i de cohesi social. Darrere de qualsevol expressi artstica i cultural, hi
ha uns artistes, una indstria de producci i distribuci, uns serveis associats,
uns ingressos i, al capdavall, uns beneficis socials i econmics.
Tenim tamb el talent, a la ciutat hi ha un creixent moviment artstic i cultural
que es focalitza a lentorn del Centre Cultural Metropolit Tecla Sala, ledifici
Freixes, el TPK i la Fundaci Arranz Bravo.
Treballem en una proposta que pot generar un impacte social i econmic molt
significatiu a mig i llarg termini. Engloba tres aspectes cabdals per afrontar el
projecte de forma integral: urbanisme, economia i cultura. I per portar-lo
endavant plantegem 3 objectius: regeneraci urbana, generaci de llocs de
treball i oferta cultural.
La ciutat facilitar un espai delimitat per concentrar el gruix del Districte Cultural
i generar lefecte crida.
Estem parlant de 23 Hectrees a lentorn dinfluncia del Tecla Sala. Sn grans
illes de naus industrials ideals per a les caracterstiques del sector cultural.
s un projecte pensat en el context de lrea metropolitana, que ara est una
mica orfe despais referents de cultura. Com us explicava abans, la nostra
intenci no s competir amb Barcelona, seria absurd. El que volem s generar
un lloc a lentorn metropolit per posar en valor i desenvolupar el sector
cultural, la ciutat de LHospitalet i que sigui complementari amb el projecte de la
gran Barcelona.
Per poder tirar endavant aquests projectes, que demanem des de LHospitalet,
a la Generalitat de Catalunya i al govern dEspanya? La resposta s senzilla:
dileg, confiana i planificaci estratgica conjunta especialment pel que fa
a les infraestructures.
Cal prioritzar infraestructures de pas que generin oportunitats, tots hem aprs
amb la crisi el valor i la importncia de mesurar exactament quin s limpacte
de les inversions i com les hem de prioritzar. Avui a Catalunya hem apostat pel
corredor del Mediterrani, tamb per les connexions del Port. Per hi ha dos
motors econmics que no podem oblidar: laeroport i la Fira.
8

Per garantir un futur dxit per aquests dos motors, necessiten la seva
connexi. La Lnia 9 s imprescindible, sembla que per fi veur la llum a
primers del 2016. Esperem que sigui abans de ledici del Mobile daquell any.
Laltra infraestructura necessria s la inversi en el Pla de Rodalies. Porta
molt de temps, massa en via morta. La millora de Rodalies i de la mobilitat en
transport pblic s fonamental per al desenvolupament econmic de lentorn
metropolit i s una necessitat ciutadana.
Una de les primeres obres que cal realitzar per fer eficient el sistema s la del
tnel de LHospitalet. Qualsevol altra actuaci que es realitzi a la xarxa de
rodalies no ser efectiva sense aquesta inversi.
Sn moments dausteritat, en sc plenament conscient. Per lausteritat no pot
llastrar leconomia dun pas. Aquest s un projecte amb una repercussi
directa al conjunt de lrea metropolitana per al qual tots hem dapostar.
En aquest sentit, dilluns vaig estar reunida amb el nou Secretari dEstat de
Infraestructures, en Julio Gmez Pomar i haig de dir que, per primer cop en
molt de temps, he trobat sensibilitat poltica per abordar la infraestructura en un
termini raonable. Ho necessitem com a Pas.
Al llarg dels 35 anys d'ajuntaments democrtics, els municipis hem transformat
amb xit el nostre territori, hem dut a terme programes d'atenci pblica i,
d'atenci social. Sempre amb un mateix objectiu: combatre les desigualtats i
garantir lestat del benestar. No sempre amb competncies i sobre tot mai ben
finanats. Per els Alcaldes i alcaldesses tenim clar que treballem per oferir
ms oportunitats de desenvolupament individual i collectiu.
Avui, a finals del 2014, els ajuntaments som ms necessaris que mai per
garantir lEstat del Benestar. Som el motor que es precisa per sortir de la crisi
sense deixar ning a la vorera. Els Alcaldes i alcaldesses sabem que no s
temps de lamentacions per la duresa de la crisi o pel maltractament daltres
governs.
Ara ms que mai la ciutadania necessita del nostre lideratge, de la nostra
imaginaci, de la nostra reivindicaci, del nostre dileg, valentia, realisme i
decisi per afrontar els problemes.
El cam que tenim per davant s apassionant. Entendre aquest nou temps
exigeix, ara ms que mai, encert en el rumb i fermesa en el seu govern; i
requereix d'una decidida voluntat basada en la solidaritat, el progrs i la
proximitat a les persones.
9

Perqu nosaltres tamb tenim una missi histrica: ajudar a sortir de la crisi i
garantir lestat del benestar.

10