Ocells

Collecci Conixer i estimar Sant Joan Desp

de Sant Joan Desp

Relaci despcies

Centre Mediambiental LArrel De la present edici Ajuntament de Sant Joan Desp Text Marc Prez i ngel Arroyes Revisi cientfica Sergi Sales Fotografies Joan Guillamat Marc Prez (fitxa 1; fitxa 3: foto gran, fitxa 12: foto petita; fitxa 21: foto petita) Totes les fotografies daquesta guia han estat fetes a Sant Joan Desp Disseny grfic Trimatge. Disseny i comunicaci per al mn associatiu. Assessorament lingstic Servei Local de Catal Dipsit Legal XXXXXXX-2004

1. Corb mar gros Phalacrocorax carbo 2. Bernat pescaire Ardea cinerea 3. nec collverd Anas platyrhynchos 4. Xoriguer com Falco tinnunculus 5. Polla daigua Gallinula chloropus 6. Gavina vulgar Larus ridibundus 7. Gavi argentat de potes grogues Larus michaelis 8. Tud Columba palumbus 9. Trtora turca Streptopelia decaocto 10.Cotorreta de pit gris Myopsitta monachus 11.Abellerol Merops apiaster 12.Oreneta vulgar Hirundo rustica 13.Cuereta blanca Motacilla alba 14.Pit-roig Erithacus rubecula 15. Merla Turdus merula 16.Mallerenga blava Parus caeruleus 17.Mallerenga carbonera Parus major 18.Garsa Pica pica 19.Estornell vulgar Sturnus vulgaris 20.Pardal com Passer domesticus 21.Gafarr Serinus serinus

On observar ocells a Sant Joan Desp?

1. Riu Llobregat, zona agrcola i disseminat 2. Parc de Torreblanca 3. Parc de la Fontsanta 4. Zona urbana 5. Altres zones verdes
2 3 5 Parcs del Millenari, Sant Pancra i altres Abreviatures Cas: castell Basc: basc Gal: gallec Ang: angls

Gaudim dels ocells

Observar ocells pot ser una afici excitant que ens apropa a la Natura. Podem fer-la sense allunyar-nos gaire de casa, als parcs i jardins, als carrers de la ciutat, als camps de conreus...

Comenar s fcil i en poc temps pots aconseguir reconixer un bon nombre despcies docells. Aquesta guia vol sser un punt de partida que ens permeti gaudir de la nostra ciutat, Sant Joan Desp, duna manera sostenible i natural.

[SJD]

En quina poca
Estiu Hivern

podem observar-los?
Durant la migraci

Tot lany

Com observar ocells

Lobservaci dels ocells s una activitat a la natura fora recent al nostre pas, per que cada vegada compta amb ms adeptes. Per tal de comenar a endinsar-nos en lapassionant mn dels ocells noms ens fan falta uns prismtics (els ms recomanables sn de 8-10 augments i 40-50 mm de dimetre de lent), una guia per reconixer aus i un quadern de camp on poder recopilar les nostres observacions o fer dibuixos.

Les parts dun ocell

front mandbula superior capell clatell franja alar dors carp

mandbula inferior pit flancs capell clatell dits plomes cobertores

gorja (amb ment, pitet)

cua (rectrius) cul

ventre

Pel que fa a la roba i el calat, cal que sigui cmoda, resistent i de colors discrets (per passar desapercebuts).

pota

plomes remeres

franja ocular

I el que s ms important: cal tenir ganes de gaudir de la natura, aprendre moltes coses sobre els ocells i, sobretot, respectar tant els animals com el medi que els envolta.

ull bec

ment

galta

Corb mar gros

Cas: Cormorn grande Basc: Ubarroi handi Gal: Corvo mario grande Ang: Cormorant

Famlia:

Phalacrocoracidae

Phalacrocorax carbo
Mides: 80-100 cm Pes: 3.300 g

Hbitat: Molt lligat als ambients aqutics, tant litorals com interiors. Sn colonials i crien en grans arbres i sortints rocosos. Veu: Emet sons guturals i profunds.

Descripci: Ocell aqutic corpulent. Adults de color negre uniforme amb reflexos metllics, taca blanca a la gorja i auriculars. Els reproductors, amb una vistosa taca blanca als flancs. Els immadurs sn marronosos amb el ventre i el pit blanquinosos.Vol poders, pesat i amb intermitents planejos. s desconfiat.
Immadur Adult

Alimentaci: Salimenta de peixos que capturen capbussant-se sota laigua (carpes, anguiles...).

Distribuci i poca dobservaci

Estatus: Migrador i hivernant, com a les zones humides, pantans i grans rius de tot el territori catal, on sagrupen en grans estols. Sn fcils de veure volar des dels dormidors als punts dalimentaci formant les tpiques V en formaci.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

s fcil dobservar a la vora del riu eixugant-se amb les ales obertes.
Ocells de Sant Joan Desp

Bernat pescaire
Cas: Garza real Basc: Lertxun hauskara Gal: Garza real Ang: Grey heron

Famlia: Ardeidae

Mides: 90-98 cm Pes: 3.100 g

Ardea cinerea

Hbitat: Present a les lleres dels rius, estanys, arrossars, aiguamolls... on la fondria no sigui gaire acusada per poder alimentar-se. Sn ocells colonials i construeixen els nius en grans arbres.

Descripci: Gros i camallarg. Adults grisos amb una cella de color fosc que li acaba en plomall, les parts inferiors blanques i el bec groc ataronjat. Juvenils, uniformement grisosos (incls el bec). El coll arronsat, les ales arquejades i els seu elegant vol el fan fcil de reconixer quan vola.

Alimentaci: Peixos i amfibis que arpona amb el bec, llarg i afilat. De vegades salimenta en erms secs propers a zones daigua on captura micromamfers i alguns insectes. Veu: Crit aspre i estrident, graargc. Estatus: Com amb nombre fluctuant entre lpoca de cria i lhivern. A Sant Joan Desp els exemplars al riu sn pocs, per no difcils de detectar.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci i poca dobservaci

Adult

Jove

Al capvespre es pot veure arreu volant en direcci als seus dormidors.

Ocells de Sant Joan Desp

nec collverd
Cas: nade real Basc: Basahate Gal: Lavanco Ang: Mallard

Famlia: Anatidae

Anas platyrhynchos
Mides: 50-65 cm Pes: 1.100 g

Descripci: nec nedador, robust. El mascle s inconfusible, coll verd de reflexos brillants, collar blanc i pit marr, dors i costats grisosos i cua negra. Els joves recorden les femelles, de tons marronosos i un bigarrat ms difs. El bec s grogs en els mascles i ataronjat en les femelles. Potes carbasses. Hbitat: Abundant en qualsevol zona humida: rius, estuaris, parcs urbans... on poden formar grans concentracions, principalment durant lhivern.

Alimentaci: Petits animals aqutics, insectes, plantes aqtiques (macrfits) i llavors que capturen a la superfcie de laigua. A vegades, fora de laigua. Veu: Els mascles emeten un tpic geeeb i les femelles un cuuac-cuuac-cuuac. Estatus: Lnec ms com. Present al riu i al parc de Torreblanca on sha hibridat amb exemplars domstics. Sovint es veuen exemplars volant entre el riu i el parc de Torreblanca.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci i poca dobservaci

Mascle

Femella

El tret ms caracterstic s el rnxol que tenen els mascles a la base de la cua.

Ocells de Sant Joan Desp

Xoriguer com
Cas: Cerncalo vulgar Basc: Belatz gorri Gal: Lagarteiro comn Ang: Kestrel

Famlia:

Falconidae

Falco tinnunculus
Mides: 30-34 cm Pes: 300 g

Hbitat: Omnipresent en gaireb qualsevol hbitat (conreus, erms, prats, boscos...). Localment, en nuclis urbans o zones properes. Aprofita nius vells de garses, corbs... per criar-hi, tamb en edificis, penyasegats i pedreres. Alimentaci: Insectes, petits ocells i rosegadors. Rarament captura preses ms grans. Veu: Crit estrident i repetit quii-quii-quii-quii.

Descripci: Petit rapinyaire dales llargues i estretes, cuallarg amb franja terminal negra. El mascle es diferencia de la femella perqu t tonalitats blavoses al cap, cua i carp, mentre que les femelles sn barrades i de colors marrons. Els joves, com les femelles, per amb un barrat ms intens. El dessota dambds sexes s color crema i bigarrat.

Distribuci i poca dobservaci

Joves

Estatus: Sedentari i escs, es pot observar en diverses zones del municipi. Lestiu del 2004 va niar amb xit a Sant Joan Desp.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Normalment es detecta en vol esttic, fent laleta mentre caa.

Ocells de Sant Joan Desp

Polla daigua
Cas: Gallineta comn Basc: Uroilo arrunt Gal: Galiola comn Ang: Common Moorhen

Famlia:

Rallidae

Gallinula chloropus
Mides: 32-35 cm Pes: 315 g

Hbitat: Li agraden les aiges tranquilles (petits estanyols, aiguamolls, basses...), on hi hagi vegetaci espessa per amagar-shi. Tamb pastura per camps oberts. Cria a prop de laigua, entre el canyar i petits matolls. Tolera aiges brutes. Veu: Un discret crac-quoc claquejat que recorda les gallines de corral.

Descripci: Daspecte compacte, recorda un pollastre. Gris negrs amb dors marr. Bec groc amb base vermella, potes verd pllid. Cul blanc amb franja central negra visible quan lobservem desquenes. Joves de color uniforme gris marr amb bec fosc. Neda de manera entorpida.

Alimentaci: Omnvora. No desaprofita res, per mostra certa debilitat pels vegetals aqutics.

Distribuci i poca dobservaci

Adult

Jove

Estatus: Sedentari i abundant a la zona del riu i voltants. s desconfiada i es deixa veure si sobserva a certa distncia. Durant lhivern s ms confiada.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

La seva forma de nedar s caracterstica, fent batzegades amb el cap.

Ocells de Sant Joan Desp

Gavina vulgar

Famlia:

Laridae

Mides: 34-37 cm Pes: 270 g

Larus ridibundus

Cas: Gaviota reidora comn Basc: Antxeta mokogorri Gal: Gaivota chorona Ang: Black-headed gull

Descripci: La ms comuna de les gavines. En els adults el plomatge s blanc amb dors color plom pllid amb les puntes de les ales negres. Bec i potes vermell fosc. A lestiu les plomes del cap sn color xocolata fosc sense cobrir el clatell, formant una mena de caputx. Els joves sn molt diferents, amb el dors gens uniforme marr rogenc.

Hbitat: Freqenta tot tipus daigues dolces, tant de costa com dinterior.Tamb als nuclis urbans. Sagrupa en llacunes, ports, embassaments i terres de conreu amb daltres lrids, com el gavi. Alimentaci: Visitant habitual dels abocadors, est adaptada a qualsevol font daliment, des dinsectes a restes de matria orgnica.

Distribuci i poca dobservaci

Adult mudant

Nidificant

Estatus: Present tot lany, escassa durant lestiu (junyjuliol). A lhivern es poden observar volant en formaci.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Veu: Molt sorollosa quan cria, emet sons aspres. En vol,ein-ein nasal.

Al capvespre s fcil veure-la volar en estols en direcci als seus dormidors.

Ocells de Sant Joan Desp

Gavi argentat
de potes grogues
Cas: Gaviota patiamarilla Basc: Kaio hankahori Gal: Gaivota patiamarela Ang:Yellow-legged Gull

Famlia:

Laridae

Mides: 55-67 cm Pes: 1.125 g

Larus michaelis

Descripci: Lrid gros i corpulent. Molt elegant. Bec poders de color groc amb taca vermella distingible a la mandbula inferior. Gris clar al dors i plomes de les ales amb les puntes negres. Juvenils pigallats uniformement gris marr, tenen el bec negre i potes groc apagat.Triguen quatre anys a adquirir el plomatge adult. El vol s pesat i lent. Hbitat: Principalment aiges costaneres, tot i que sendinsa terra endins resseguint els cursos fluvials. Cria en penya-segats, illes, tamb penetra a les ciutats per fer-hi el niu. Veu: Un quee-quee-quee estrident i repetit. En poca reproductora un ghag-ghag-ghag.
Adult Jove

Alimentaci: Acostuma a seguir els vaixells de pesca per alimentar-se.Tamb visita els abocadors.

Distribuci i poca dobservaci

Estatus: Ben distribut i en augment. A lhivern ens ser ms fcil veurels en grans estols pujant riu amunt des dels dormidors del port de Barcelona.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

A lpoca reproductora a Sant Joan Desp noms veurem exemplars joves.

Ocells de Sant Joan Desp

Tud

Famlia:

Columbidae

Columba palumbus
Mides: 40-42 cm Pes: 360 g

Cas: Paloma torcaz Basc: Pagauso Gal: Pombo Ang: Common Woodpigeon

Descripci: El colom ms gros del continent europeu. De colors generals gris blavosos amb el pit vins i una visible taca blanca al coll. Franja negra a la cua i dues mitges llunes blanques molt visibles a les ales que el fan inconfusible en vol. Els joves manquen de taca blanca al coll. Molt sorolls quan aixeca el vol. Hbitat: Present en qualsevol tipus de boscos, conreus, aiguamolls i prats amb petits arbustos. Tamb en parcs urbans i jardins amb arbres frondosos. Alimentaci: Granvor i frugvor, li agraden els fruits madurs, sobretot les glans. Sovint es troba buscant llavors en terres agrcoles.

Estatus: Resident com en tot el municipi i fcil de veurel volar i sentir dins els parcs. Cria en grans arbres. Cada cop ms com en nuclis urbans.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Veu: Repetit i apagat reclam llastims, duuh-uuhuduuhuuu.

Distribuci i poca dobservaci

Adult

Jove

No sha de confondre amb els coloms domstics, tan abundants a les nostres places.
Ocells de Sant Joan Desp

Trtora turca
Cas:Trtola turca Basc: Usapal turkiar Gal: Rula turca Ang: Eurasian Collared Dove

Famlia:

Columbidae

Streptopelia decaocto
Mides: 31-33 cm Pes: 200 g

Hbitat: Molt associada a lhome. Cementiris, camps de cultiu, parcs urbans i zones habitades sn lhbitat ms com daquesta espcie.

Descripci: Ms estilitzada i bastant ms petita que el tud. Plomatge uniforme marr sorrenc p l l i d . Cua llarga i fosca amb puntes blanques visibles quan lobre. Petita i discreta franja negra al coll. Els joves manquen daquesta franja i sn de tonalitats ms grisoses.

Alimentaci: Aprofita la proximitat de lhome per alimentar-se, principalment de pinsos en granges i llavors en graners. Veu: Trisllab cu-kru, cuu monton i repetit amb mfasi en la segona sllaba. Estatus: Sedentria en expansi. Es deixa veure i sentir sobretot als parcs i zones arbrades del municipi.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci i poca dobservaci

Adults

Cal no confondre-la amb la trtora europea (Streptopelia turtur).

Ocells de Sant Joan Desp

Cotorreta de pit gris

Cas: Cotorra argentina Gal: Cata Ang: Monk Parakeet

10

Famlia:

Psittacidae

Myopsitta monachus
Mides: 30 cm Pes: 100 g

Hbitat: Zones habitades, rarament allunyades daquestes. Molt freqent en parcs i grans jardins. Acostumen a niar diverses parelles en un mateix niu gran i visible; generalment construt en palmeres. Alimentaci: Dtils, baies, fruits, llavors i insectes. Sovint visiten camps de conreu per alimentar-se de llavors dhortalisses.

Descripci: La seva rea de distribuci originria s lAmrica del Sud. Cos de tons verds vius uniformes. Pitet i front grisos (juvenils, verds). Bec taronja pllid. En vol les plomes de lala sn blavoses. Cua llarga i rombodal.

Estatus: Ocell introdut, actualment resident, principalment en grans ciutats com Barcelona o Valncia. Efectua desplaaments entre el parc de Torreblanca i la zona agrcola de Sant Joan Desp.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Veu: Crits aspres i escandalosos, sobretot quan van en grup.

Distribuci i poca dobservaci

Adults

Fcil de veure volant a baixa alada en petits grups fora sorollosos.

Ocells de Sant Joan Desp

Abellerol

11

Famlia:

Meropidae

Merops apiaster
Mides: 27-29 cm Pes: 50 g

Cas: Abejaruco comn Basc: Erlatxori Gal: Abellaruco comn Ang: European Bee-eater

Hbitat: Dambients mediterranis, terrenys oberts i secs, camps de cultiu, erms, vinyes... Cria en cavitats que fan amb les potes, normalment en talussos de sorra. Alimentaci: Insectvor. La seva dieta base sn els himenpters (abelles, vespes...) daqu en prov el nom. Caa tamb altres insectes mentre vola elegantment.

Descripci: De vius i llampants colors, molt vists. El dors i carp de les femelles, ms verds. Els joves sn apagats de color, menys llampant que els adults, verd uniforme amb el capell rogenc fosc. Les rectrius centrals dels adults sobresurten de la cua, en els joves no passa aix.

Veu: Inconfusible reclam melodis que anuncia la seva arribada durant la primavera.Trruik-truuik trruiktruuik. Estatus: Noms estival. Com a la zona agrcola i llera del riu.Arriben a principi dabril i hi romanen fins a final de setembre.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci i poca dobservaci

Adults

A Sant Joan Desp encara podem trobar alguna petita colnia de cria.
Ocells de Sant Joan Desp

Oreneta vulgar
Cas: Golondrina comn Basc: Enara arrunt Gal: Andoria comn Ang: Swallow

12

Famlia:

Hirundinidae

Mides: 13-19 cm (inclosa la cua) Pes: 19 g

Hirundo rustica

Hbitat: Comuna en camps oberts propers a poblacions, masos, quadres, etc. Construeix una petita cassoleta de fang on desprs fa el niu. Alimentaci: Insectes que caa mentre vola, normalment a baixa alada i prop de la vegetaci. Veu: Reclam agut i fi suit-uit. El cant llarg i gargallejant s aflautat per a la vegada raspant.

Descripci: s dels ocells ms coneguts arreu. Parts superiors fosques amb reflexos blau mar metallitzats. Gorja i front vermell fosc, collaret pectoral fosc i parts inferiors de color crema clid. Els joves, notriament apagats amb front i gorja ataronjat pllid (mai vermell) i cua molt curta.

Distribuci i poca dobservaci

Femella adulta

Niu amb polls

Estatus: Estival, arriba a principi de mar anunciant la primavera i marxa cap als quarters dhivernada, a lfrica, durant setembre. Fcil de veure perxat en cables del poble.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

El mascle t la cua considerablement ms llarga que la femella.

Ocells de Sant Joan Desp

Cuereta blanca
Cas: Lavandera blanca Basc: Buztanikara zuri Gal: Lavandeira branca Ang: White Wagtail

13

Famlia:

Motacillidae

Mides: 18 cm Pes: 18 g

Motacilla alba

Descripci: Plomatge blanc i negre amb tonalitats grises, sobretot al dors. No presenta confusi amb altres espcies. Durant lpoca reproductora el mascle adopta un plomatge senyorial i lluent mentre les femelles sn ms discretes i els joves no presenten negre al cap.Vola fent llargues ondulacions. Hbitat: Associada a zones humides tot i que tamb s comuna en zones urbanes, camps llaurats, parcs, etc.

Alimentaci: Insectvor, salimenta en erms, terres cultivades, horts, lleres dels rius... on busca petits insectes per empassar-se.

Veu: Txruup-txruup lleugerament metllic i dispers mentre vola. Quan para, el reclam s ms discret, tsipk-tsipk.

Distribuci i poca dobservaci

Mascle

Jove

Estatus: Sedentari. Durant lhivern sincorporen els exemplars migradors del nord i augmenta la poblaci. Espantadissa.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Fcil de veure arreu pendolejant la cua amunt i avall.

Ocells de Sant Joan Desp

Pit-roig

14

Famlia: Turdidae

Erithacus rubecula
Mides: 14 cm Pes: 16 g

Cas: Petirrojo Basc:Txantxangorri Gal: Paporrubio Ang: (European) Robin

Hbitat: Li agraden els boscos humits i frondosos, jardins, parcs, zones agrcoles, etc. Nia en forats o esquerdes, petits arbres i arbustos, feixes dheures... Alimentaci: Insectvor, sovint a terra donant saltirons en busca de cucs, erugues i altres insectes. Complementa la dieta amb alguns fruits durant lhivern, quan sacosta a menjar als parcs i jardins. Distribuci i poca dobservaci
Adult Jove

Descripci: Ocell rabassut, amb un vists pit color carbassa, la seva postura vertical el fa fcil de reconixer. Dhbits confiats, especialment els individus hivernants. Els joves, molt pigallats sense el tpic pit carbassa dels adults.

Veu: Fcil de reconixer, un tik-tik-tik metllic, com si piqussim dues monedes. Estatus: Es deixa veure durant tot lany, a lestiu s escs, durant lhivern es pot observar fcilment en qualsevol indret.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Moltes vegades el seu cant caracterstic ens delata la seva presncia.

Ocells de Sant Joan Desp

Merla

15

Famlia: Turdidae

Mides: 24-25 cm Pes: 85 g

Turdus merula

Cas: Mirlo comn Basc: Zozo Gal: Merlo comn Ang: Common blackbird

Hbitat: Molt com en parcs i jardins urbans, zones conreades i boscos de tot tipus. Present des del litoral fins lalta muntanya.

Descripci: El trdid ms ests. Mascle negre amb bec i anell ocular groc ataronjat. Femelles brunes tirant a fosc, bec fosc i amb el ventre claret. Els joves, ms rogencs i fortament pigallats fins que efectuen la primera muda.

Alimentaci: Dieta molt variada, segons lpoca de lany. Cucs, insectes, cargols i gran varietat de baies i fruits. Veu: Cant melodis, un pl aspre i no gaire llarg. Reclama histric quan se sent amenaat fen un chukchuk-chuk accelerat. Estatus: Comuna i localment abundant. Fcil de veure en qualsevol parc o zona enjardinada. Es deixa veure tamb en zones agrcoles on sha treballat la terra. A lhivern la seva poblaci es veu incrementada.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci i poca dobservaci

Mascle

Femella

Un dels visitants ms freqents de les menjadores per a ocells als jardins.

Ocells de Sant Joan Desp

Mallerenga blava

16

Famlia:

Paridae

Parus caeruleus
Mides: 12 cm Pes: 10.5 g

Cas: Herrerillo comn Basc: Amilotx urdin Gal: Ferreirio azul Ang: Blue tit

Alimentaci: Principalment insectes, larves i llavors. Quan van mancats daliment, sobretot durant lhivern, sn molt habituals a les menjadores de jardins particulars, on mengen fruits secs i aliments rics en greixos. Estatus: Sedentria. Present a totes les zones arbrades del municipi, inclosa la zona agrcola i voltants del riu.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Hbitat: Boscos caducifolis i mixtos on predominen arbres vells. Boscos mediterranis de pi blanc, parcs i jardins. Construeix el niu en forats darbres, aprofita les caixes niu.

Descripci: Petit, inquiet i tafaner. Parts superiors de color blau verds, ventre groc i cara blanca amb una llista ocular ben marcada i capell blau. Joves de tonalitats grogoses ms pllides i sense mscara facial tan pronunciada.

Distribuci i poca dobservaci

Adult

Detall del cap

Veu: Trinat de notes variants en intensitat i repetici, tsi-si-si-sr-sr-si.

Ocell petit i molt acrobtic quan menja

Ocells de Sant Joan Desp

Mallerenga carbonera

17

Famlia:

Paridae

Mides: 14 cm Pes:16.5 g

Parus major

Cas: Carbonero comn Basc: Kaskabeltz handi Gal: Ferreirio real Ang: Great tit

Descripci: Tot i ser de la mateixa famlia, es diferencia rpidament de la mallerenga blava perqu t el dors verd oliva, parts inferiors grogues amb una destacada corbata al centre del pit (menys visible a les femelles) i un cap negre brillant amb una galta blanca molt marcada. El cap dels joves s groc apagat amb el capell negre mat. Hbitat: Boscos mixtos, pinedes, camps oberts amb arbres i petits matolls dispersos. Parcs i jardins. Nia en cavitats i en caixes niu. Alimentaci: Com la mallerenga blava, amb predilecci cap a les erugues de la processionria. Regulars visites a les menjadores. Veu: Gran repertori vocal, el ms com i fcil didentificar s el metllic txi-tsxi bisllab i contnuament repetit. Agut i penetrant.
Adult Mascle

Distribuci i poca dobservaci

Estatus: Com en parcs i jardins, sobretot si hi ha caixes niu i/o menjadores.

Conixer i estimar Sant Joan Desp

La ms gran de les nostres mallerengues.

Ocells de Sant Joan Desp

Garsa

18

Famlia:

Corvidae

Mides: 44-48 cm Pes: 170 g

Pica pica

Cas: Urraca Basc: Mika arrunt Gal: Pega comn Ang: Black-billed Magpie

Hbitat: Boscos esclarissats, terres de cultiu, camps fruiters, etc. Cada cop ms freqent en zones properes a poblacions, fins i tot en grans parcs urbans.

Descripci: s un ocell fort i descarat. Dinconfusible plomatge blanc i negre amb atractius reflexos verds blavosos. Cua llarga (rombodal quan lobre). Bec gruixut totalment negre. En els joves saprecia una cua ms curta que en els adults.

Alimentaci: Menja de tot, s a dir, omnvora; restes danimals morts, fruits, llavors, insectes... i sovint ous de nius daltres ocells. Aprofita els aliments que li ofereix lsser hum. Veu: Aspre i rpid reclam tchak-tchak-tchak que se sent de lluny, sobretot si t depredadors al voltant.

Distribuci i poca dobservaci

Adult

Jove

Estatus: Comuna, majoritriament ocupa la zona agrcola, sovint visita les zones verdes i parcs arbrats, malgrat que cada cop s ms fcil veure-la en alguns carrers de la nostra poblaci.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

T el costum dagafar cossos brillants per adornar el niu.

Ocells de Sant Joan Desp

Estornell vulgar
Cas: Estornino pinto Basc: Araba-zozo pikart Gal: Estornio pinto Ang: Common starling

19

Famlia:

Sturnidae

Sturnus vulgaris
Mides: 21 cm Pes: 75 g

Hbitat: Ben distribut per gran varietat dhbitats. Predomina en camps de fruiters i olivers. Cria sota les teulades de les cases, forats darbres i ocasionalment en caixes niu. Veu: Des de talaies elevades (teulades, antenes...) emet un xiulet agut i descendent tsssssuuuuiii. Imita cants i reclams daltres ocells. Alimentaci: Insectes, cucs, fruits i olives.

Descripci: Es pot arribar a confondre amb la merla tot i ser dhbits diferents. Postura normalment rgida i vertical, negre amb lluents reflexos verds maragdes a les ales i el cos. Clapat de blanc (a lhivern). Cuacurt amb ales punxegudes. Bec groc a lestiu i potes vermelloses. Joves marr fosc, bec i potes fosques.Vola directe amb forts i rpids moviments dala amb llargs planejos, adoptant una silueta en forma de triangle.
Adult Jove

Distribuci i poca dobservaci

Estatus: Com en camps oberts, parcs, zones habitades... Formen grans grups de milers dexemplars.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

La base del bec del mascle s de color blau, mentre que a la femella s rosa.
Ocells de Sant Joan Desp

Pardal com
Cas: Gorrin comn Basc: Etxe txolarre Gal: Pardal comn Ang: House sparrow

20

Famlia:

Passeridae

Passer domesticus
Mides: 14.5 cm Pes: 27 g

Hbitat: Lligat a zones habitades, masies allades, cultius arbrats i erms. Nia en forats dels edificis, nius doreneta cuablanca, forats darbres i nius vells daltres ocells.

Descripci: Locell ms com en zones habitades per lhome. En mascles, dors estriat de tonalitats marrons, capell gris i un pitet ests negre (ms visible durant la primavera i lestiu). Femelles i joves ms pllids i apagats, amb una cella superciliar clara. Es desplaa per terra fent saltirons.

Alimentaci: s omnvor (petits insectes, fruits...) per t predilecci per les llavors. Oportunista en nuclis urbans. Veu: Repetit i suau txiip-txirp-txirp. Estatus: Com, abundant en tot el terme municipal. Fcilment de veure saltironejant pels carrers en busca de molles de pa en parcs infantils.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Distribuci i poca dobservaci

Mascle

Femella

Aquest ocell cosmopolita ha colonitzat quasi tot el planeta.

Ocells de Sant Joan Desp

Gafarr

21

Famlia:

Fringillidae

Mides: 12.5 cm Pes: 11 g

Serinus serinus

Cas:Verdecillo Basc:Txirriskil arrunt Gal: Xirn comn Ang: (European) Serin

Hbitat: Zones de bosc amb obertures i matollar. Dambients molt mediterranis. En parcs i jardins no s gaire abundant, per es veu sovint. Alimentaci: Granvor. Normalment busca petites llavors de gramnies a terra. A lhivern, en grupets alimentant-se en terres conreades.

Descripci: Petit fringllid de bec curt. Carp groguenc molt destacat en els adults, que sn de tonalitats verdoses. Els mascles presenten groc al front i al pit, sense estries (noms durant la primavera i lestiu). Les femelles i els joves, menys grocs i ms estriats de les parts inferiors.

Estatus: Tot lany s com, a lhivern augmenta la poblaci i pot arribar a formar grans estols a la zona agrcola. T un volar molt semblant a una papallona, especialment els dies assolellats de lhivern.
Conixer i estimar Sant Joan Desp

Veu: Des de llocs elevats fa un llarg i apressat txriis-srrit-rrrtss repetit.

Distribuci i poca dobservaci

Mascle

Femella

Els mascles acostumen a cantar aturats a la copa dels arbres.

Ocells de Sant Joan Desp

Aquest primer volum de la collecci de llibres Conixer i estimar Sant Joan Desp neix amb la voluntat daconseguir dos objectius. Per una banda, ser una guia til per introduir-nos en lapassionant mn dels ocells i per una altra, contribuir a la divulgaci i coneixena del patrimoni natural de Sant Joan Desp.