EL VALOR DE LES LLENGÜES guia de treball

Associa els conceptes sociolingüístics següents als textos que trobaràs a continuació. Cal
que tingues en compte que hi ha textos als quals se’ls hi pot associar més d’un concepte.
Raona les teues respostes.
I. Bilingüisme individual. IX. Llengua B.
II. Bilingüisme social. X. Llengua dominant.
III. Bilingüisme territorial. XI. Llengua minoritzada.
IV. Canvi lingüístic. XII. Mort d’una llengua.
V. Codificació lingüística. XIII. Normalització lingüística.
VI. Consciència lingüística. XIV. Polilingüisme o multilingüisme.
VII. Diglòssia. XV. Substitució lingüística.
VIII. Llengua A.
a “Si desapareguera el meu idioma, perdria el meu lloc al món. Junt amb el meu idioma,
s’hi esvairien també llargues èpoques del meu passat, la història i la cultura de la meua
família”.
b L’idioma i la vida van units indissolublement. Podríem viure aïllats i estar-hi bé, però
sempre hi hauria un buit.
c Austràlia ha perdut el 95% de la seua herència lingüística. Potser represente el cas més
greu de tots el continents i països del món. Fins i tot, als EUA, on hi ha moltes llengües
amenaçades, s’hi parlen més llengües natives que a Austràlia.
d Quan els blancs va arribar a Austràlia, hi havia unes 250 llengües al continent que, junt
amb els dialectes del sud, del nord, de l’est i de l’oest en feien un total aproximat de set-
centes. Els lingüistes asseguren que avui dia només n’hi queden unes 70.
e “Tot és culpa dels mitjans de comunicació dels blancs. Si això és el que veuen els
nostres fills a tota hora, acabaran pensant com ells”.
f Cada llengua té el seu propi sistema per a definir els signes i construir les frases.
g Hi ha una veritat universal i és que la llengua més influent dominarà la menys influent.
La cultura majoritària absorbeix la cultura minoritària. Això és una llei de vida per als
humans. No importa gens la llengua de què parlem. Llengües com l’anglés, el rus, l’indi,
l’àrab o l’espanyol, són llengües que quan arriben a un lloc, hi actuen com a piconadores
que van destruint-hi les llengües minoritàries al seu pas.
h Txang-xa-hua compta amb cinc milions de parlants. És un dialecte del Xi’an, llengua que
compta amb trenta-sis milions de parlants. A la vegada, aquest està considerat com un
dialecte del mandarí.
i “Jo sóc de Txang-xa, i de xicoteta ja escoltava el mandarí a la televisió i el vaig aprendre
tot imitant-lo. Després, a l’escola, ja el vaig acabar d’aprendre bé, perquè ens hi feien
classe en mandarí estàndard. Preferisc parlar mandarí, principalment, pel meu treball. El
mandarí és la llengua dominant, s’utilitza com a llengua oficial als mitjans de
comunicació i als col·legis. De fet, el govern exigeix als funcionaris que sàpien mandarí”.
j “Si jo tinguera un fill, li ensenyaria mandarí, sens dubte. El mandarí és la llengua més
usada a la Xina, tant als comerços com als mitjans de comunicació i a les escoles. Això
no vol dir que m’oposara que el meu fill parlara amb els meus pares en Txang-xa-hua,
que és la meua llengua materna. No em sembla que això puguera perjudicar-lo. Però
tampoc seria per a mi una prioritat que l’aprenguera”.
k “Xina és una de les majors potències mundials que hi ha avui dia, i és un mercat en alça
que presenta grans oportunitats econòmiques i financeres. Hi ha milers d’empreses de
tot el món que estan establint-se a la Xina, perquè ací hi ha moltes oportunitats i, a cada
vegada, hi ha més gent que aprén mandarí. Sense cap mena de dubte, jo ensenyaria al
meu fill mandarí”.
l De vegades, és difícil distingir una llengua d’un dialecte. Un exemple és el cas del
noruec, el suec i el danès. Entre ells, tot s’entenen més o menys, però són incapaços de
distingir en quin idioma parlen entre ells. Els parlants de Suècia, Dinamarca i Noruega
consideren que parlen idiomes distints per motius polítics.
ll L’idioma està ben a prop del cor de les persones, forma part de la nostra ànima, per això
és una cosa a la qual ens hi sentim molt units, d’ací que l’idioma siga el punt dèbil contra
el qual atacar per tenir un poble sotmès.
m La llengua de cadascú és essencial a l’hora de definir la nostra identitat, qui som. I eixe
és un altre problema afegit de la desaparició de les llengües: la pèrdua d’identitat. La
gent està a cada vegada més confosa respecte de les seues arrels: qui són, d’on vénen,
quina és la seua història i com es relacionen amb altres persones. De vegades, això pot
conduir l’individu a una gran pèrdua de l’autoestima i de la confiança en ell mateix. Les
persones que no saben quin és el seu lloc al món, i es veuen atrapades entre
estrangers, d’idiomes majoritaris que els hi vénen imposats.
n Hi ha prou amb una generació o menys perquè una llengua que no està amenaçada
passe a estar-ho. Per tant, és ben probable que les tres mil llengües que estan en perill
de desaparició, desapareguen al llarg del segle i que ja no en quede cap qui les parle.
Això significa que, durant aquest segle, morirà a cada dues setmanes una llengua en
alguna part del món. Si no en fem res, dins d’un segle, s’haurà perdut la meitat de
l’herència lingüística de la humanitat.
o La pregunta que es fa tothom és: quan mor una llengua? Es diu que quan mor l’última
persona que la parla. Però alguns pensen que és quan en mor la penúltima, perquè
llavors, l’última es queda sense ningú amb qui parlar-lo.
p Una vegada queda sols un parlant d’una llengua, quan aquest mor, si la llengua no s’ha
escrit, ni n’ha quedat registrada d’alguna manera, serà com si eixa cultura mai no hi haja
existit. Eixe és el problema que desaparega una llengua, que si no hi ha indicis de la
seua existència, mai coneixerem la visió del món que tenia eixa cultura, ni el seu
concepte de l’ésser humà.
q Cultura naxi (o nagzi) : els mestres d’aquesta cultura, els navas van escriure totes les
paraules de la llengua en la pell d’un porc. Un dia van fer un llarg viatge, però hi va
haver una època que ho van passar molt malament i no hi van trobar res per a menjar.
Llavors, es van haver de menjar la pell del porc sobre la que havien escrit totes les
paraules per a no morir-se de fam, amb la qual cosa van desaparèixer les paraules, és
per això que no hi ha escrits en la llengua naxi.
r Per a conservar les llengües hem de conscienciar les persones perquè tota la humanitat
siga sensible al problema. Si no hi ha escrits en una llengua, cal escriure amb ella. Per a
això cal establir-hi sistemes d’ortografia, la qual cosa implica aconseguir lingüistes
d’eixos idiomes. Sense una llengua escrita, la humanitat sencera estaria perduda en el
món modern.
s Quan hi ha la possibilitat que una llengua puga desaparèixer, els membres més
importants d’una comunitat són els adolescents, són fonamentals atés que seran pares
en la generació següent.
t Totes les llengües canvien, independentment d’on es parlen. Va en la pròpia naturalesa
dels idiomes. Canviarà el nostre idioma? És clar que sí. Però, serà per a pitjor? Canviarà
a pitjor? És que un idioma pot canviar a pitjor? No. P.e. L’anglés de fa mil anys era
totalment distint a l’actual. Durant els últims dos mil anys l’anglés ha rebut la influència
del francés en particular, de les llengües clàssiques i, també, de fet, d’unes tres-centes
cinquanta-vuit llengües que ha fet que l’anglés canvie. Ara, l’anglés compta amb
vocables de totes les llengües del món. Això és negatiu? Es pot considerar l’anglés pitjor
perquè ha canviat? Al contrari, l’anglés és actualment l’idioma més estés de la Terra.
u “En la meua opinió, tindríem la possibilitat de no escollir l’anglés, però, a la pràctica, no
és així, perquè la gent que decideix, la que estableix les tendències, la que marca les
directrius a tots els àmbits, parla anglés. Nosaltres, després, els seguim i, com no tenim
poder de decisió per a fer-ho, necessitem l’anglés com a eina”.
v A l’univers angloparlant, els joves hi combinen cultures i identitats. D’eixa unió naixerà
una consciència nova.
w L’estereotip de persona moderna: la que rep influències de per totes bandes, no importa
el pais d’on siga ni la cultura d’on vinga ella. Als temps que vivim no pots viure ni
comportar-te d’acord amb un sol patró cultural. És impossible. Però només poder estar
en un lloc a la vegada. Tanmateix, en un món global, hi té igual on estigues.
x Les llengües actuen com una camisa de força, ens obliguen a pensar d’una sola
manera, si és que no aprenem altres idiomes, que visquem altres experiències i
coneguem altres punts de vista, no ens sentirem realitzats del tot.
y Com sóc jo? Com som nosaltres? Com són ells? Com som nosaltres segons el punt de
vista dels altres? Com són els altres segons el meu punt de vista? Com sóc jo segons el
punt de vista dels altres? Tot són preguntes interessant per a un debat entre les cultures
que hi ha avui dia.
z Quant més idiomes aprenguem, quantes més llengües experimentem, més estímuls
rebrà el nostre cervell quan ens plantegem altres formes de pensar, i direm: “Jo tinc
aquesta perspectiva, però, què passa amb aquesta altra?
ç Vivim enmig de l’espai en un petit i fràgil planeta, però, els astronautes, quan tornen de
l’espai diuen “Tornem a casa”. Des de la Terra hem enviat a l’espai missatges en
llengües diverses per a dir que estem ací. No sabem encara si algú els haurà rebuts. Pot
ser que algunes d’aquestes llengües hagen desaparegut quan el nostre intent de
comunicació en reba resposta. Ens hi entendrem, llavors? De moment, estem sols.
l·l Pense molt sobre les possibles conseqüències que té que una llengua desaparega. És
com si li diguérem a algú: “Què hauria perdut el món si la teua llengua no haguera existit
mai?
tx La major part de la nostra consciència està formada per un flux de pensaments en forma
de paraules. Som especials perquè tenim la capacitat de compartir la nostra consciència
amb els altres.
tg Si es modifiquen les condicions precàries de les societats i canvien les pautes de
comportament, l’idioma s’ha de recuperar.