Eco de Medjugorje

Editor: AMICS DE MEDJUGORJE, c/ St. Ignasi, 26 - 08700 IGUALADA (Espanya) - Amb llicncia des del 12-11-90 Eco di Medjugorje cas. p. 149, I-46100 MANTOVA (Itlia) - Impressor : UNIGRFIC - Avgda. Madrid, 28 - 08711 DENA Dip. legal B-46.743-95

Juliol - Agost 2013

Publicaci bimestral

CAT. 174

Mutti 227 Don Angelo Fundador

de lEco de Maria

Missatge de Maria el 25 maig de 2013: Estimats fills, avui us invito a ser forts i decidits en la fe i en la pregria perqu les vostres pregries siguin tan fortes que obrin el Cor del meu estimat Fill Jess. Fillets, pregueu sense parar perqu el vostre cor s`obri a lamor de Du. Estic amb vosaltres, intercedeixo per tots vosaltres i prego per la vostra conversi. Grcies dhaver respost a la meva crida.

Sigueu forts i decidits!

Forta s la fe de qui creu en Du i, particularment, en el seu Amor, independentment de tota comprovaci o confirmaci humana; incomparablement forta s la fe dAbraham quan tot sembla induir-lo al sacrifici del seu fill (Gn 22, 1-10; He 11, 1719). Feble s la fe quan vacilla davant de les dificultats, quan a la veritat prefereix la maniobra, quan recorre a dols falsos i enganyosos, quan a lincmode cam evanglic prefereix solucions cmodes. Igualment, tamb la pregria pot ser forta o feble; en el primer cas s expressi de dileg existencial amb Du, necessari per a la vida de la grcia, en el segon s un intercanvi de mercaderies: pregries per beneficis. Com es pot pensar que una pregria aix pugui obrir el Cor de Jess? No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrar en el regne del Cel hi entraran noms els qui compleixen la voluntat del meu Pare del Cel (Mt 7, 21). Entrar en sintonia amb la voluntat de Du, convertir-se a Ell. Maria ens ho repeteix quotidianament des de fa ms de 30 anys, lEvangeli ens ho ensenya des de fa gaireb 2000 anys! I s Du qui ens espera misericordiosament. s Maria que encara i sempre est amb nosaltres, que intercedeix i prega per nosaltres. No ens nadonem? No obstant el mn davui no s ms que el dahir i, noms la fragilitat de la nostra fe ens ho amaga, la duresa del nostre cor no ens permet dadonar-nos-en. Que les vostres pregries siguin tan fortes que obrin el Cor del meu estimat Fill Jess. Aquesta s avui la invitaci de Maria per tal que sapiguem com s de tendre i misericordis i eternament obert el Cor de Jess, i hem de deduir-ne que s sols la inconsistncia de la nostra pregria que la fa vana i inefica. La fora de la pregria s provada per la seva eficcia: no hi ha pregria autntica que no sigui escoltada i caigui en el buit. Per aix, Maria, ens invita a pregar sense parar: no per multiplicar pregries vanes, sin per trobar les pregries justes, que sn agradables i ateses per lAmor de Du, que sn suscitades en nosaltres pel seu Sant Esperit i no pels nostres clculs humans! Pau i joia en Jess i Maria! N.Q.

Missatge de Maria el 25 juny de 2013: Estimats fills, amb el cor ple de joia us estimo tots i us invito a apropar-vos al meu Cor Immaculat per tal que Jo pugui acostar-vos ms encara al meu Fill Jess perqu Ell us doni la seva pau i el seu amor que sn el nodriment per a cadascun de vosaltres. Fillets, obriu-vos a la pregria, obriu-vos al meu amor. Jo sc la vostra Mare i no puc deixar-vos sols vagarejant i en el pecat. Fillets, esteu invitats a ser els meus fills, els meus estimats fills, perqu pugui presentarvos tots al meu Fill. Grcies per haver respost a la meva crida.

Obriu-vos al meu amor!

Du Pare ha donat al mn el seu nic Fill noms per mitj de Maria. Per ms sospirs que hagin exhalat els patriarques, per ms peticions que hagin elevat els profetes i sants de la Llei antiga, durant quatre mil anys, per obtenir aquest tresor, noms Maria lha merescut i ha trobat grcia davant de Du per la fora de les seves pregries i lelevaci de les seves virtuts.
(Tractat de la vera devoci a Maria, n. 16, Montfort).

Poseu-vos en cam darrera el meu Fill!

Missatge a la Mirjana, 2 juny 2013 Estimats fills, en aquest temps inquiet us invito novament a posar-vos en cam darrera del meu Fill i seguirlo. Conec els dolors, els sofriments i les dificultats, per, en el meu Fill reposareu, en Ell trobareu la pau i la salvaci. Fills meus, no oblideu que el meu Fill us ha redimit amb la seva creu, us ha fet capaos de ser novament fills de Du i dir novament Pare, al vostre Pare del Cel. Per ser dignes del Pare estimeu i perdoneu, perqu el vostre Pare s amor i perd. Pregueu i dejuneu, perqu aquest s el cam vers la vostra purificaci, aquest s el cam per comprendre i conixer el Pare celestial. Quan coneixereu el Pare comprendreu que noms Ell us s necessari (la Mare de

Du ha dit aix duna manera decidida i accentuada).

Jo, com a Mare, desitjo que els meus fills visquin en comuni dun sol poble en qu sescolta i practica la Paraula de Du. Per aix, fills meus, poseu-vos en cam darrera el meu Fill, sigueu una sola cosa amb Ell, sigueu fills de Du. Estimeu els vostres pastors com els ha estimat el meu Fill quan els ha cridat a servir-vos. Us regracio!
Aparici anyal a la IVANKA, 25 juny 2013: Hi era present noms la famlia de la Ivanka i, desprs de laparici, ens ha dit: La Mare de Du no ha donat cap missatge. Ens ha benet amb la seva benedicci materna.

Maria s el Cam escollit de Du per venir a lhome, per garantir la inseparabilitat entre el Creador i la creatura, nic Cam de salvaci personal i universal: la presncia de Maria a Medjugorje sinscriu en aquest pla div i, cadascun de nosaltres est cridat a decidir de creure o no, dacceptar o refusar aquest gran do de Du. Les paraules de Maria sn clares, no demanen cap cultura bblica especial per comprendre-les, noms demanen de ser acollides amb senzillesa de cor, estan a labast de tothom. A qui es lamenta de la repetici del contingut dels missatges, nosaltres recordem que tamb lEvangeli s sempre el mateix des de fa dos mil anys i, malament si no fos aix! La novetat no est en el text sin en all que obra en nosaltres, la novetat no resideix en les paraules sin en all que generen en nosaltres. Som, hem de ser nosaltres la novetat. Maria diu que ens vol apropar al seu Cor per acostar-nos encara ms al seu Fill Jess, i aix nodrir-nos de la Pau i de lAmor que resideixen en Ell. Per, nosaltres ho busquem aix? Qu entenem nosaltres que s la pau? Qu s l amor? Qui estima el pare o la mare, el fill o la filla ms que a Mi, no s digne de Mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no s digne de Mi. Qui vulgui guardar la vida, la perdr, per qui per causa meva lhaur perduda, la retrobar. Aix ens ho diu Jess (Mt 10, 37-39) i tot el que ens diu expressa, potser durament per ben clarament, la contradicci entre la Saviesa divina i la saviesa humana, i no solament aix, sin que ens revela lengany satnic que actua des dels comenaments del mn (cf Gn 3, 4-5). N.Q.

Lumen fidei
La fe illumina lexistncia
Tractem de donar als lectors de lEco, una sntesi necessriament breu i parcial, del text de lencclica, tamb recorrent a les pgines de lAvvenire del 5 juliol proppassat, esperant que serveixi destmul per a una lectura integral del precis document. Lumen fidei: La llum de la fe (LF), s la primera encclica signada pel papa Francesc. La LF - precisament en lany de la Fe, a 50 anys del Concili Vatic II, - un Concili sobre la fe- vol revigoritzar la percepci de lamplitud dels horitzons que obre la fe. La fe no s quelcom pressuposat, sin que s un do de Du que es nodreix i es refora. Qui creu, veu, escriu el Papa. perqu la llum de la fe ve de Du i s capa dilluminar tota lexistncia de lhome. Referint-nos a la figura bblica dAbraham, la fe sexplica com una escolta de la paraula de Du, una crida a sortir del propi jo isolat per obrir-se a una vida nova i una promesa del futur. La fe tamb est implicada amb la paternitat, perqu el Du que ens crida no s un Du estrany, sin que s Du Pare, la font de bondat que s a lorigen de tot i que ho sost tot. A loposici de la fe hi ha la idolatria que dispersa lhome en la multiplicaci dels seus desitjos i el desintegra en els mils instants de la seva histria. Al contrari, la fe s confiana en lamor misericordis de Du, que sempre acull i perdona, s un do gratut de Du que demana la humilitat i el coratge de fiar-se dEll i confiar-se a Ell. La LF es centra, desprs, en la figura de Jess, mitjancer, que ens obre a una veritat ms gran que nosaltres: la manifestaci daquell amor de Du que s el fonament de la fe. Hi ha un aspecte decisiu de la fe en Jess: la participaci a la seva manera de veure. La fe, no solament es refereix a Jess sin que es refereix tamb al punt de vista de Jess, amb els seus ulls. Usant una analogia, el Papa explica que, com en la vida quotidiana ens fiem de les persones que coneixen les coses millor que nosaltres - larquitecte, el farmacutic, ladvocat - aix tamb per la fe necessitem alg que sigui fiable i expert en les coses de Du i Jess s aquell que ens explica Du. Per aix, creiem en Jess quan acceptem la seva Paraula, i creiem en Jess quan lacollim en la nostra vida i ens confiem a Ell. El cristi pot tenir els ulls de Jess, els seus sentiments, la seva disposici filial, perqu es fa partcip del seu Amor, que s lEsperit(n. 21). Per aix lexistncia creient esdev existncia eclesial, perqu la fe es confessa a linterior del cos de lEsglsia, com comuni concreta dels creients. Els cristians sn u sense perdre llur individualitat i, en el servei als altres, cadasc guanya el seu propi ser. Per aix la fe no s un fet privat, una concessi individualista, una opini subjectiva sin que neix de lescolta i est destinada a pronunciar-se i a esdevenir anunci.

El Papa demostra el lligam entre la fe i la veritat, la veritat fiable de Du, la seva presncia fidel en la histria. La fe sense veritat no salva; es queda en una faula bonica; i subratlla el lligam entre fe i amor, ents no com un sentiment que va i ve, sin com el gran amor de Du que ens transforma interiorment i ens dna ulls nous per veure la realitat. Tot el tercer captol (n. 37-39) est centrat sobre la importncia de levangelitzaci: qui sha obert a lamor de Du, no pot retenir aquest do per a ell, - escriu el Papa. La llum de Jess brilla en el rostre dels cristians i aix es difn, es transment en la forma de contacte, com una flama que sencn de laltra, i passa de generaci en generaci, a travs de la cadena ininterropuda dels testimonis de la fe. A ms, esdev impossible creure sols perqu la fe no s una opci individual, sin que obre el jo al nosaltres i sesdev sempre a linterior de lEsglsia. Per aix, qui creu no est mai sol, perqu descobreix que els espais del seu jo sallarguen i generen noves relacions que enriqueixen la vida. Hi ha, per, un mitj especial amb el qual la fe es pot transmetre: sn els Sagraments. En ells es comunica una memria encarnada. El Papa cita, en primer lloc, el Baptisme que sha de rebre en comuni eclesial. Ning no es bateja ell mateix. Cita lEucaristia, nodriment precis de la fe, acte de memria, actualitzaci del misteri i que, condueix del mn visible vers el mn invisible. El Papa subratlla que la fe s una perqu un s el Du conegut i confessat, perqu es dirigeix a lnic Senyor, ens dna la unitat de visi, i s compartit per tota lEsglsia, que s un sol cos i un sol Esperit. La unitat de la Fe s la unitat de lEsglsia; treure alguna cosa de la fe s treure alguna cosa de la veritat de la comuni. La fe s un b per a tots, un b com; no solament serveix per construir el ms enll, sin que ajuda a edificar les nostres societats, de manera que caminin vers un futur desperana. Lencclica es refereix, desprs, als mbits illuminats per la fe: en primer lloc, la famlia, fonamentada sobre el matrimoni, ents com a uni estable entre home i dona. Aquesta neix del reconeixement i de lacceptaci de la bondat de la diferncia sexual i, fonamentada sobre lamor en Crist, promet un amor que sigui per sempre i reconeix lamor creador que porta a generar fills. La fe no s un refugi per gent sense coratge, sin la dilataci de la vida. Quan la fe decau, hi ha el risc de qu tamb decaiguin els fonaments del viure, escriu el Papa. Laltre mbit illuminat per la fe s el del sofriment i de la mort. El cristi sap que el sofriment no pot ser eliminat, per pot tenir un sentit, pot esdevenir un confiar-se plenament a les mans de Du que no ens abandona mai i aix pot constituir una etapa de creixement en la fe. A lhome que sofreix, Du no li dna un raonament

que ho expliqui tot, per ofereix la seva presncia que acompanya, que obre un pas a la llum en les tenebres. En aquest sentit la fe va junt amb lesperana. I aqu el Papa fa una crida: No ens deixem robar lesperana. El Papa, desprs ens invita a mirar Maria, icona perfecta de la fe, perqu, com a Mare de Jess, ha concebut fe i joia. A Ella eleva la seva pregria el Pontfex perqu ajudi la fe de lhome, ens recordi que qui creu no est mai sol i ens ensenyi a mirar amb els ulls de Jess.

Sacerdots Pastors
En gaireb quatre mesos de pontificat, el papa Francesc ha parlat assduament de com entn la missi dels sacerdots. Aix us demano: sigueu pastors amb lolor de les ovelles. (Missa Crismal, 28

mar 2013). El sacerdot ha de portar al damunt lolor de les nimes que pastura. En aquesta mateixa circumstncia, el papa Francesc hi afegeix una altra fragncia, la de loli de Crist, lUngit de Du... Diu el Papa: El bon sacerdot es reconeix per la unci que viu el seu poble; aquesta s una prova clara.

Quan la nostra gent est ungida amb oli de joia es nota: per exemple, quan surt de missa amb la cara de qui ha rebut una bona notcia. I quan sent que el perfum de lUngit, de Crist, arriba a travs nostre, s encoratjada a confiar-nos tot all que desitja que arribi al Senyor: pregui per mi, pare, perqu tinc aquest problema, beneeixim, pare, pregui per mi, sn el signe que la unci ha arribat a la vora del mantell, perqu sha transformat en splica, splica del Poble de Du. (Missa crismal, 28-3-13). Cal sortir a experimentar la nostra unci, el seu poder i la seva eficcia redemptora. El sacerdot que surt poc de si mateix, que ungeix poc - no dic gens perqu, grcies a Du, la gent ens roba la unci - es perd el millor del nostre poble, all que s capa dactivar la part ms profunda del seu cor presbiteral. (...) Estimats fidels, estigueu a prop dels vostres sacerdots amb lafecte i la pregria perqu siguin sempre Pastors segons el cor de Du. (Ordenaci de nous sacerdots,

21 abril de 2013).

LEvangeli parla del pastor que, quan torna a la pleta sadona que hi falta una ovella, deixa les 99 i sen va a buscar-la. Va a buscar-ne una! (per) Nosaltres en tenim una; ens falten les 99! Hem de sortir, hem danar a buscar-les ha exclamat el Papa. Aquesta s una gran responsabilitat, i hem de demanar al Senyor la grcia de la generositat i el coratge i la pacincia per sortir a anunciar lEvangeli. s difcil; s ms fcil quedar-se a casa amb aquella ovelleta, pentinar-la, acaronar-la... per nosaltres, sacerdots, tamb tots vosaltres, cristians, tots!: el Senyor ens vol pastors, no pentinadors dovelles. Pastors! (Congrs Dicesi Roma, 17-6-13). www.news.va

Eco 227

Laniversari de Medjugorje
Reflexions de Mons. Giacomo Martinelli, delegat de la Pontifcia Acadmia de la Immaculada de Roma i Capell de Sa Santedat. El 25 juny s per a tots nosaltres laniversari de Medjugorje, per, com tots sabem, la primera aparici va ser el dia abans, 24 juny 1981, dia en qu lEsglsia celebra el Naixement de Joan Baptista. Per motius diversos la celebraci de laniversari es fa el 25, per s important fer algunes consideracions tamb sobre lelecci de la data de la primera manifestaci. La Mare de Du, de vegades, escull determinats dies per expressar, tamb, a travs del llenguatge de les dates i de les festes, algun contingut particularment important; per exemple, a Lourdes, la revelaci del seu nom (Jo sc la Immaculada Concepci) feta el 25 mar, festa de lAnunciaci. LEvangeli que explica lencontre de lngel amb Maria (Lc 1, 26-38) cont les afirmacions fonamentals sobre les quals lEsglsia ha definit la doctrina del dogma de la Immaculada Concepci. Per tant, podem preguntar-nos el perqu de lelecci del dia dedicat a Joan Baptista per a la primera aparici. Sant Joan s el Precursor, aquell que ha vingut a anunciar la vinguda de Jess i a preparar el poble per acollir el Messies, per reconduir molts fills dIsrael al Senyor, el seu Du (Lc 1, 16). La Mare de Du ha acceptat de nou aquesta mateixa missi aqu a Medjugorje mitjanant aquestes aparicions. Quan parlem de precedir, de preparar, hem dentendre aquestes expressions noms en sentit cronolgic, en la visibilitat de la histria, perqu en veritat Crist ens precedeix tots, s Du i s nat del Pare abans de tots els segles. Per nosaltres, els homes, necessitem ser conduts cap a Ell, estar preparats a esdevenir un poble ben disposat vers el Senyor (Lc 1, 17). Aquesta preparaci significa estar oberts i disponibles a lacci de Du tal com Ell la realitza i en els temps que Ell escull; no sn els homes que estableixen aquestes modalitats de la intervenci de Du, i el cas de Zacaries, el pare de Joan Baptista, s molt clar: Queda mut perqu no ha cregut all que lenviat del Senyor li diu. Noms quan respondr amb un acte dobedincia, quan ell va demanar unes tauletes i va escriure: Joan s el seu nom (Lc 1, 63) aleshores recobra la paraula. Nosaltres, davant els signes de Du, tamb hem de baixar del pedestal del nostre orgull i acollir amb una certa passivitat all que el Senyor ens transmet; ho hem rebut tot dEll, tamb la vida, i hem dacceptar dEll, amb humilitat, que sens assigni el nostre lloc. Sant Joan Baptista t dintre seu aquella llum interior que li permet dindicar, amb gran claredat, als seus deixebles, qui era el Messies: aquell que ve desprs de mi s ms fort que jo i jo no sc digne portar-li el calat; Ell us batejar amb lEsperit Sant i amb foc (Mt 3, 11). Vol posar Crist en evidncia, no ell mateix, i aix s fonamental per tot cristi, perqu Crist s lnic Salvador.

Els cristians sn els qui mostren Crist amb la seva vida, amb les virtuts que expressen, amb la missi que desenvolupen, segons el propi estat de vida i, eventualment, tamb amb la predicaci. Aix s precisament all que la Mare de Du est fent aqu des de fa anys. El Baptista i la Verge Maria poden preparar un poble per acollir el Senyor perqu saben molt clarament que s aquest el Senyor que hem dacollir. Joan respon a qui li parla de linici del ministeri de Jess: Lesposa s noms de lesps, per lamic de lesps, que s present i lescolta, t una gran alegria de sentir-lo. Jo he tingut ja aquesta alegria. Ara Ell ha de crixer i jo he de minvar (Jn 3,29). Joan assenyala el Crist, i Maria fa el mateix, com ho ha tornat a dir en el missatge daquest aniversari per tal que Jo us pugui acostar encara ms al meu Fill Jess... perqu pugui presentar-vos tots al meu Fill (25 juny 2013). La Mare de Du en els seus missatges vol acostar-nos a Crist, a lEsglsia, al Papa, a la fe. Per aquesta missi es desenvolupa sempre a travs dun cert esfor, perqu nosaltres rebem la seva veu a linterior de les ombres dels nostres pecats, en les foscors que afeixuguen el nostre cor, en la mentalitat encara pagana que marca el nostre mn. Aquesta nova relaci amb Du, aquest caminar pel cam del Senyor per acostar-nos a Ell no es fa duna manera matemtica: la dinmica de la relaci amb Du, amb Maria, amb els nostres germans s com si sempre fos penjada a dun fil constitut per la confiana i lamor que el nostre cor expressa vers el Senyor. Satans vol tallar aquest fil, i per aquest motiu la nostra mateixa vida de fe sovint s destorbada per una mena dombra satnica que suscita, dins nostre, dubtes i pors. Noms la fidelitat pot permetrens de vncer aquestes ombres, una fidelitat que sha de renovar sempre i mantenirse fins al final. La Mare de Du i Joan Baptista ens ajuden perqu ens indiquen constantment quin s el signe al qual nosaltres hem de ser fidels. Per, tots dos desenvolupen tamb una altra missi fonamental; el Baptista era un tipus sense pls a la llengua: Cria descurons, qui us ha ensenyat com podreu fugir de la justcia que sacosta?... Ara la destral ja amenaa lescora dels arbres, i ja sabeu que larbre que no dna bons fruits s tallat i llenat al foc (Mt 3, 7-10). Quantes vegades la Mare de Du ens ha cridat a la conversi, a canviar de vida, quantes vegades ha denunciat i descrit amb profunditat all que una vegada ha anomenat els pecats del temps davui! (2 oct. 2010). Quantes vegades, tamb dins nostre, ha reprs el mal per allunyar les nostres nimes de les seduccions i els enganys de Satans! La Mare de Du combat el mal duna manera absoluta perqu s Immaculada; sant Joan Baptista podia ser tan radical i tan competent reclamant el penediment i la conversi perqu ell era el primer que vivia aix: ell havia anat al desert, vestia pells de camell i salimentava de llagostes i mel silvestre, i demanava penitncia als altres perqu ell la vivia seriosament, duna manera exemplar i autntica. Per aix Jess dir dell: ...entre els nascuts de dona no nhi ha cap de ms gran que Joan Baptista (Mt 11,11).

Maria i Joan Baptista lluiten aferrissadament contra el mal i ens criden a fer el mateix. Els signes de Du sn clars, a nosaltres ens correspon la decisi. Maria tamb avui vol saber de quina banda som, com volem esmerar els dons que rebem a Medjugorje i com volem correspondre a les grcies que rebem a travs dElla.

Missatge a MIRJANA
2 JULIOL 2013 Estimats fills, amb amor matern us prego que em doneu els vostres cors perqu Jo pugui presentar-los al meu Fill i alliberar-vos de tot el mal que us fa cada cop ms esclaus i us allunya de lnic B - el meu Fill - alliberar vos de tot el que us porta al cam equivocat i us treu la pau. Desitjo guiar-vos vers la llibertat de les promeses del meu Fill perqu desitjo que aqu sacompleixi completament la voluntat de Du, perqu a travs de la reconciliaci amb el Pare Celestial, el dejuni i la pregria, neixin apstols de lamor de Du, apstols que lliurement i amb amor difondran lamor de Du a tots els meus fills, apstols que difondran lamor confiat al Pare Celestial i obriran la porta del Cel. Estimats fills, oferiu als vostres pastors la joia de lamor i el sosteniment tal com el meu Fill els ha demanat a ells doferir-lo a vosaltres. Us regracio.

Vers la plenitud del Regne

Al set dia del 33 any de la seva presncia a Medjugorje, Maria en consigna un missatge que s gaireb una sntesi de la seva Obra. Ella ha vingut per retornar el mn a Du, per alliberar la humanitat de qui, seduint-nos ens esclavitza i aix ens allunya de lnic B, Jesucrist, el seu Fill i Salvador nostre. Haurem de saber, desprs de dos mil anys, que noms en Ell hi ha la salvaci, o b, estem encara en el desert dun mn allunyat dEll, obstinadament decidits a recrrer camins equivocats, carrerons sense sortida cegament empresos, en la damnada temptaci de creure que poden conduir-nos a la soluci dels problemes existencials que ens afligeixen com a individus i com a nacions? Tota la primera frase del missatge davui s una crida vibrant, una forta splica de la Mare per consentir-li de reconduir-nos a Jess. La contraposici entre b i mal no s una manera infantil de llegir la histria, no s ingenutat dinterpretaci, sin la clau de lectura que ms que cap altra, nexplica les contradiccions i, juntament, nindica els remeis. El b universal no s una quimera, s lessncia del Du dAbraham, dIsaac i de Jacob, i, juntament, el seu projecte per a lhome, fet - precisament - a imatge seva. Qu hi falta per a la seva realitzaci? Noms la nostra lliure i personal adhesi! Basta convertir-nos a Du, creure en el seu Pla i collaborar a la construcci del seu

4
Regne de Pau i dAmor. Aquesta s una elecci, lnica, que ens fa verament lliures perqu ho som en la mesura en qu ens abandonem a Ell. Du Creador, nostre Pare, ens vol fills i questa voluntat seva, que nosaltres subscrivim resant el Pare nostre... no s voluntat de domini sobre nosaltres sin dalliberament de tot esclavatge, dependncia i por; s lelevaci de cadascun de nosaltres -si verament volem aix amb sinceritat de cor -, a fills en el Fill seu Jess. Desitjo que aqu (a Medjugorje) sacompleixi completament la voluntat de Du, perqu, a travs de la reconciliaci amb el Pare Celestial, el dejuni i la pregria, neixin apstols de lamor de Du,... Aquestes paraules indiquen un programa de vida que no es redueix a coses per fer ms que aquestes: (reconciliaci amb Du, dejuni i pregria) que sn suggerides perqu sorgeixin apstols de lAmor de Du; per no es pot confondre lobjectiu amb els mitjans per aconseguir-lo. No es troba a nivell de fer sin en el de SER que es juga la salvaci! Pau i joia en Jess i Maria!
Nuccio Quattrocchi

Any de la Fe
Suggeriments des de Medjugorje
TESTIMONIEU LA FE AMB LES VOSTRES VIDES Testimonieu la fe amb les vostres vides i pregueu perqu la fe creixi cada dia en els vostres cors.
(Medjugorje 25-1-2012) La fe viscuda i no, simplement declarada, no est al nostre abast, no s fruit de la nostra capacitat o habilitat humanes, sin que s u do ofert i garantit per Du: basta demanar-lo amb sinceritat de cor, basta acceptar-lo i viurel. s fcil de dir per tots sabem que s difcil de viure i donar testimoni de la fe amb la vida, com Maria ens demana; i Ella tamb ho sap, fins a exhortar-nos de pregar per tal que cada dia la fe creixi en els nostres cors. Aturem-nos una mica en aquestes ltimes paraules. En primer lloc la vital importncia de la pregria: sense ella la fe decau, es desvalora i mor perqu li falta laliment de la comunicaci amb Du. Hem daprendre a veure la pregria no solament com un acte nostre de splica, de lloana, de regraciament, sin, sobretot, com el canal de comunicaci amb Du, mitj a travs del qual estem en contacte amb Ell. Hem de pregar conscients que lEsperit Sant sostindr la nostra pregria fins a pregar Ell al nostre lloc (cf Rm 8, 26-27). Jo estic amb vosaltres, ens diu Maria, i aquesta renovada confirmaci ens encoratja, per sempre s necessria la nostra lliure adhesi a all que Ella ens demana. La crida de Maria s personal i tamb universal; s directa per a cada persona humana, per la resposta de cadasc t un valor universal i, per tant, s buscada, trobada i donada, en lEsglsia i de lEsglsia. La peculiaritat dels fets de Medjugorje, respecte del passat, consisteix en lelecci, obrada per Maria, duna parrquia com a lloc de la seva presncia i acci de grcia (missatge del 1.3.1984). s, doncs, lEsglsia catlica la dipositria daquest pla de salvaci universal, i, per tant, mestra de fe i, alhora, garantia de la seva autenticitat. Aix s important perqu el ramat dels fidels no es dispersi en mil rierols, tan fcils dexhaurir-se com fcils de nixer. No ha estat aix tant per laics, per tamb per sacerdots o consagrats, sortits al mat com lherba fresca i a la tarda assecats i eliminats? Noms en lEsglsia de Crist podem trobar refugi segur: I jo et dic que tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificar la meva Esglsia, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir (Mt 16-18).
Preguem per tots nosaltres, per preguem, sobretot, pels sacerdots, com Maria ens ho demana en cada missatge que dna a la Mirjana.

TROBADES DE PREGRIA * El grup de pregria MARIA REINA DE LA PAU es reuneix cada 1er diumenge de mes, a lesglsia de Santa Maria de Grcia de BARCELONA (c/ de Grcia, 5), a les 5.30 de la tarda. Lobjectiu s trobar-nos per pregar segons les indicacions de Maria a Medjugorje, resant el Rosari amb el cor, adorant Jess en lEucaristia i celebrant la Santa Missa. Tothom hi s convidat.Per ms aclariments telefonar a la parrquia: 93/218 75 72 PELEGRINATGES A MEDJUGORJE ANY 2013 -Informaci: Goran Rasevic/Sandra Barisic Tel/fax 93/665 06 53 Mbil: 626 111 201 Goran - Sandra

Oriol Vives - Tel. 677 558 001 M Glria Chopitea -Tel/ 977212754
ECO cat. a Internet: http://www.ecodimaria.net

Vade Retro Satana!

Un factor fonamental que ha de conixer un exorcista s si lassistit s una persona que prega, en tant que depn dell, si s una persona que va a Missa i vol viure la vida cristiana, perqu s intil anar a buscar pregries de benedicci si sest lluny dels sagraments, seria prendre el pl al Senyor demanar que ens guareixi dun mal sense estar en grcia de Du. Per tant, en primer lloc, com a sacerdot, lexorcista embolcalla i encoratja les persones a pregar: i sens pot alliberar de mals maleficis noms amb pregries i sagraments com ho han fet molts sants sense necessitat dexorcismes; en canvi mai no sens pot alliberar noms amb exorcismes sense pregries i sense sagraments (...) La cosa fonamental que sha de subratllar s que la Bblia no ens diu mai que hem de tenir por del dimoni... Noms hem de tenir por de no estar en grcia de Du, que significa confessar-se, participar en la Santa Missa, rebre la comuni i, a ms, fer ladoraci eucarstica i pregar, especialment amb els salms i el rosari. Entre altres, aquests sn tamb els remeis millors contra lactivitat extraordinria del dimoni: estem blindats si estem en grcia de Du. Extracte del llibre Vade Retro Satana! del P. Amorth, Ed. San Pablo

Amb Maria, junt amb sant Pius de Pietralcina i el papa Francesc

El papa Francesc demostra, en totes les ocasions, el seu amor i la seva veneraci per Maria, Mare de Du i Mare nostra. Quan en parla ,ens transmet la seva relaci filial amb Maria i mostra la seva consonncia afectuosa amb els desitjos i els sentiments de la Santa Verge, tan semblants als que Ella ens comunica a Medjugorje. Pregueu, pregueu, pregueu amb el cor. Pregueu el sant Rosari, ens repeteix i avui afegeix: Obriu-vos, fillets, a la pregria, obriu-vos al meu amor. El papa Francesc reprn i repeteix la seva invitaci. Particularment, durant el mes de maig proppassat, ens ha dit: Per escoltar el Senyor, cal aprendre a contemplar-lo, a percebre la seva presncia constant en la nostra vida; cal aprendre a dialogar amb Ell, donar-li espai amb la pregria. ... Recordem-nos ms del Senyor en les nostres jornades!... Voldria tornar-vos a invitar a la pregria del sant Rosari. Alguns dies abans de morir, es va demanar al Pare Pio de dir alguna bona paraula. Ell va respondre amb veu profunda i paterna: Estimeu la Mare de Du i feu-la estimar. Pregueu sempre el Rosari! Us beneeixo amb Jess i Maria. Mantova, maig 2013

Per demanar llibres de Sor Emmanuel o qualsevol altra informaci: Email: hijosdemedjugorjeespana@gmail.com Tel. 629 792 849 / 676 059 594

Redacci DONATIUS PER A LECO *Aquest butllet catal s gratut i viu solament dels donatius voluntaris que es poden fer a travs de la CAIXA, a nom dAMICS DE MEDJUGORJE, indicant : per a lECO i el nom del donant, al n. de llibreta 2100 3101 10 0600 01 3681.