Eco de Medjugorje

Editor: AMICS DE MEDJUGORJE, c/ St. Ignasi, 26 - 08700 IGUALADA (Espanya) - Amb llicncia des del 12-11-90 Eco di Medjugorje cas. p. 149, I-46100 MANTOVA (Itlia) - Impressor : UNIGRFIC - Avgda. Madrid, 28 - 08711 DENA Dip. legal B-46.743-95

Mar - Abril 2014

Publicaci bimestral

CAT. 178

231 Don Angelo Mutti

Fundador de lEco de Maria

Missatge de Maria el 25 gener de 2014: Estimats fills, pregueu, pregueu, pregueu per tal que el reflex de la vostra pregria influeixi en tots els que trobeu. Poseu la Sagrada Escriptura en un lloc visible en les vostres famlies i llegiu-la perqu les paraules de pau flueixin en els vostres cors. Prego amb vosaltres i per vosaltres, fillets, per tal que cada dia sigueu ms oberts a la voluntat de Du. Grcies per haver respost a la meva crida.

Prego amb i per vosaltres!

Avesats a perseguir la novetat, considerem com a tal tota notcia, sense distingir ni discernir. Tancats en el temps ens oblidem dall que no s del temps; fixem la mirada en les aparences i no veiem la realitat que la sost. Aix passa cada cop que busquem la divina Presncia donant fe a qualsevol que ens digui ELL s aqu ELL s all (Mt 24, 23-28) sense recordar-nos dels advertiments de Jess! Lespera ens cansa i ens endormisca, mentre que hauria de ser temps de vetlla, de discerniment i daband en Du. Malauradament ha estat aix, i aix continua sent tamb avui; la vida cada cop ms frentica de les nostres ciutats sembla una gran batedora que ho redueix tot a una pasterada en la que desapareix tota diversitat original. Aquesta indiscriminada homologaci, avui est envaint tots els camps i aspectes de la vida. s en aquest escenari que hem de llegir els esdeveniments de Medjugorje. Aix descobrirem que la repetici dels missatges no en disminueix el valor intrnsec. s que potser s intil lacte de respirar? No obstant, s tan monton, aix, tan incessantment repetitiu a cada instant del dia i de la nit! Avui, Maria, tamb ens diu les mateixes coses per aix no en disminueix el valor, en tot cas lexalta! Acostem-nos als seus missatges amb lesperana certa de trobar-hi la clau de volta de la nostra vida; deixem de cercar-hi indicacions sobre el temps futur i hi trobarem suggeriments concrets per viure el nostre present. Per exemple, avui sn evidents tres ensenyances: 1) Pregueu fins que el mn canvi: Pregueu, pregueu, pregueu perqu el reflex de la vostra pregria influeixi en tots els que trobeu. 2) Que la Bblia sigui limfa de pau en les vostres venes: Poseu la Sagrada Escriptura en un lloc visible en les vostres famlies i llegiu-la perqu les paraules de pau flueixin en els vostres cors. 3) Abandoneu-vos a la Voluntat de Du: Prego amb vosaltres, per tal que cada dia sigueu ms oberts a la voluntat de Du. Maria no ens deixa ni un sol moment. Creguem verament en la seva intercessi per nosaltres i la pau ens inundar...Que prega amb nosaltres i la joia donar ales a la nostra pregria. Pau i joia en Jess i Maria.

Vademcum per als apstols de Maria

Missatge a la Mirjana, 2 febrer 2014: Estimats fills, amb amor matern desitjo ensenyar-vos lhonestedat per tal que, en el vostre obrar, com apstols meus, sigueu honestos, decidits i, sobretot, sincers. Desitjo que, amb el dejuni i la pregria, obtingueu, del Pare Celestial, la conscincia dall que s natural, sant i div. Amb plena conscincia, sota la protecci del meu Fill, sereu apstols meus que sabran difondre la Paraula de Du a tots aquells que no la coneixen i sabreu superar tots els obstacles que trobareu en el vostre cam. Fills meus, a travs de la benedicci, la grcia de Du davallar sobre vosaltres, la podreu conservar amb el dejuni i la pregria, i, amb la purificaci i la reconciliaci, tindreu leficincia que us demano. Pregueu pels vostres pastors per tal que el raig de llum de la grcia de Du illumini el seu cam. Us regracio. El missatge s gaireb un compendi per qui accepta de ser el seu apstol. Llegimlo en la pregria. Invocant lEsperit Sant perqu ens concedeixi de comprendre plenament el que Ella ens diu i la fora per fer-ho. No es tracta dafegir-hi alguna prctica piadosa, ni de fer alguna obra bona de ms, sin de convertir-se com Jess ho va demanar als seus, com Maria ens ho repeteix! Demanem-li quina honestedat desitja ensenyar-nos, que ens faci entendre quan lhonestedat arriba a ser-ho realment, decidits i sincers en lactuar. El missatge parla duna relaci vital amb Du en lacolliment de la grcia divina que s lnica capa de fer de cadascun de nosaltres un veritable fill de Du! No s un apstol qui explica alguna cosa de Du sin aquell que es deixa formar per lEsperit Sant fins que Jess visqui en ell!
Els comentaris sn de Nuccio Quattrocchi

Missatge de Maria el 25 febrer de 2014: Estimats fills, veieu, escolteu i sentiu que, en els cors de molta gent, Du no hi s. No el volen perqu estan lluny de la pregria i no tenen pau. Vosaltres, fillets, pregueu, viviu els manaments de Du. Vosaltres sigueu pregria, vosaltres que, des del principi, heu dit s a la meva crida. Doneu testimoni de Du i de la meva presncia, i no oblideu, fillets, que Jo estic amb vosaltres i us estimo. Cada dia us presento al meu Fill, Jess. Grcies per haver respost a la meva crida.

Du al cor!
Lobra de Maria a Medjugorje s lobertura del cor de lhome a Du: no un acte formal dadhesi a la seva Llei, sin la conversi de la creatura humana, el ple acolliment de la seva voluntat en la prpia vida. Que es faci la teva voluntat, demanem al nostre Pare, i la seva Voluntat s reconixer, en cadascun de nosaltres, el seu Fill nic, Jess. Aix s possible en el moment en qu Du, en Jess, ha vingut a lhome. Ara Du pot habitar en lhome, el nostre cor est predisposat per ser temple de Du, i aix ser perqu aquesta s la Voluntat de Du, per s sempre necessria la nostra acceptaci, el nostre si lliurement expressat, sense cap constricci: Du ofereix, per no imposa els seus dons. El missatge sobre amb lexhortaci inusitada, a veure, escoltar i sentir (s a dir reconixer) que en els cors de molts homes Du no hi s; i, entre aquests hi podem ser nosaltres. I, tot seguit, explica que s lallunyament de la pregria i la consegent manca de pau que ens hi condueixen. Desprs daquesta anlisi, la continuaci del missatge s una clida, materna exhortaci a posar en prctica els seus ensenyaments: Pregueu, viviu els manaments de Du. Vosaltres sigueu pregria, vosaltres, que des del comenament, heu dit s a la meva crida. Podria semblar suprflua aquesta recurrent invitaci a collaborar amb Ella: s que no hhi ha prou amb la seva intercessi davant Du? Tamb ens podem fer la mateixa pregunta en relaci a Jess. Per aquesta s la pregunta del qui poc o gens coneix lAmor de Du, del qui es refusa de creure que Du pugui necessitar lhome en la construcci del seu Regne. Preocupem-nos, ms aviat, de testimoniar Du i la presncia de Maria, i de no oblidar que Ella est amb nosaltres i ens estima; que cada dia ens presenta al seu Fill, Jess. Qu ms volem? Ens basta la gran grcia, absolutament excepcional, de la presncia de Maria a Medjugorje i mirem de viure els nostres dies sense nsia ni agitaci, i lliurant-ho tot a Ella perqu tot retorni a Glria de Du i en benefici de les seves criatures. Pau i joia en Jess i Maria.

PAPA FRANCESC sobre la misericrdia

sapropa a les ferides. Segurament nhaureu conegut molts perqu els sacerdots italians sn bons. Jo crec que, si Itlia s encara molt forta, no ho s tant per nosaltres els bisbes, com pels sacerdots; aix ho sento verament. Penseu en tants sacerdots que sn al Cel i demaneu aquesta grcia: que us donin aquella misericrdia que han tingut amb els seus fidels. I aix fa un b.

La Gospa diu: Aqu a Medjugorje

Duna entrevista al P. Livio de Rdio Maria A vegades em sembla que som una mica pretensiosos respecte de Medjugorje, ens creiem que s el centre del mn. s aix el que es viu a lEsglsia universal...? P. Livio respon: La salvaci del mn no depn de Medjugorje. Jess ja ha salvat el mn! Medjugorje s una mica com Natzaret: un poblet desconegut i marginat. La Mare de Du ens ha cridat sovint a no ser orgullosos i restar en la humilitat. Per no hi ha dubte que la Gospa ha escollit aquesta parrquia com un instrument per renovar lEsglsia! Per la parrquia no ha doblidar que s un instrument intil (...) Fem el que hem de fer, per sense atribuirnos cap mrit. s per la divina benevolncia que aqu es reben grcies especials. Hi ha una altra cosa que em corprn. Marija, la vident que rep el missatge per a la parrquia, viu a Mil; per la Mare de Du, quan dna el seu missatge, diu: aqu a Medjugorje. Aquest s el lloc de grcia, encara que les aparicions arribin a un altre lloc! (...) Per tant, no hem doblidar que el signe ser donat aqu, en aquesta terra, al Podbrdo, i ser visible des daqu. El ms bonic encara ha de venir. El cardenal Ivan Dias, prefecte de la Congregaci de la Doctrina de la Fe, el 18 desembre 2007, enviat pel Papa a Lourdes, en commemoraci del 150 aniversari, va dir: La Mare de Du, durant els ltims dos segles ha preparat el seu exrcit per combatre i vncer la gran batalla contra les potncies del mal, contra lAnticrist. Amb les seves aparicions a la Rue du Bac, ha vingut a socrrer lEsglsia, mentre, en el mn, anava creixent limpostura anticrstica, aix s, una societat que es fa la illusi de salvar-se amb les seves soles forces. Medjugorje s la fase final daquesta lluita escatolgica, i quan sacabi tindrem un temps de primavera com diu la Gospa. Es tracta de perspectives que sn presents tamb en els ensenyaments dels ltims papes. Amb aix vull dir que Medjugorje est collocat en el cor de lEsglsia i de la gran missi que ha de desenvolupar per salvar la nostra generaci. Entrevista de Lidija Paris 17-2-2008 per a la pgina oficial de Medjugorje: www.medjugorje.hr

Misericrdia significa ni mniga ampla ni rigidesa - El Papa al clergat de Roma, 6 mar 2014. A imatge del Bon Pastor, el prevere s home de misericrdia i de compassi, proper a la seva gent i servidor de tots. Aquest s un criteri pastoral que voldria subratllar molt: la proximitat! Especialment, el prevere demostra entranyes de misericrdia en ladministrar els sagrament de la Reconciliaci; ho demostra en tota la seva actitud, en la manera dacollir, descoltar, daconsellar, dabsoldre. (...) A Buenos Aires, hi havia un confessor fams, gaireb tot el clergat es confessava amb ell. Una de les dues vegades que Joan Pau II va venir, va demanar un confessor per la nunciatura, i hi va anar ell. Va actuar com a provincial i professor, per sempre va continuar sent confessor, i a lesglsia del Santssim Sagrament sempre hi havia cua. El P. Aristi va morir la viglia pasqual a 96 anys. El dia de Pasqua vaig anar a lesglsia. A la cripta, bellssima, hi havia el fretre amb noms dues velletes que pregaven; sense cap flor, i vaig pensar: aquest capell que ha perdonat els pecats a tot el clergat de Buenos Aires, tamb a mi, no t ni una flor... Vaig sortir, i vaig anar a comprar flors, les hi vaig portar i vaig comenar a collocar-les b, prop del tat, i vaig veure els rosaris que ell tenia a la m. De sobte, em va venir a la ment aquell lladre que tots portem a dintre i, mentre arreglava les flors, vaig tibar la creu dels rosaris i me la vaig quedar. I, tot mirant-lo, li vaig dir: Dnam la meitat de la teva misericrdia! Vaig sentir una cosa forta que em va donar el coratge de fer aquest gest i aquesta pregria. Des daquell dia, aquella creu va sempre amb mi. I quan em ve un pensament dolent contra algunes persones, la m em va de seguida sobre la creu i sento la grcia, i, em fa un b. Que en fa de b lexemple dun sacerdot misericordis! Dun sacerdot que

El papa Francesc entrevistat

La tendresa i la MISERICRDIA sn lessncia del seu missatge pastoral... Papa Francesc: ... i de lEvangeli. s el centre de lEvangeli. Altrament no es comprn Jesucrist, la tendresa del Pare que lenvia a escoltar-nos, a guarir-nos, a salvar-nos. Alguns observadors interpreten latenci a la pobresa com una professi de pauperisme. LEvangeli no condemna el benestar, i Zaqueu era ric i caritatiu. Papa Francesc: LEvangeli condemna el culte al benestar. El pauperisme s una de les interpretacions crtiques. A lEdat Mitjana hi havia molts corrents pauperstics. Sant Francesc va tenir la genialitat de collocar el tema de la pobresa en el cam evanglic. Jess diu que no es poden servir dos Senyors, Du i la Riquesa. I quan som judicats en el judici final compta la nostra proximitat amb la pobresa. La pobresa allunya la idolatria, obra les portes a la Providncia. Com es promour el paper de la dona a lEsglsia? Papa Francesc: s veritat que la dona ha de ser ms present en els llocs de decisions de lEsglsia. Per daquesta, jo en diria una promoci de tipus funcional... Ms aviat cal pensar que lEsglsia t larticle femen la: s femenina des dels orgens. El gran teleg Urs von Baltasar va treballar molt sobre aquest tema: El principi mari condueix lEsglsia al costat del principi petr. La Verge Maria s ms important que qualsevol bisbe i qualsevol apstol. Laprofundiment teologal sest fent. El cardenal Rylco, amb el consell dels laics, est treballant en aquesta direcci amb moltes dones expertes en diverses matries. Extret del Corriere della Sera 5-3-2014

Punts de reflexi del Diari dun pelegr

A Medjugorje la grcia, duna manera desconeguda en altres llocs, troba una via directa i rpida al cor del mn. s com si el cor de Du, Du mateix, la seva Mare i cada germ, estigui en contacte directe amb el teixit del cor, on hi germina, sense obstacles, lamor immediat i valorant. Davant de laltre no serigeix desconfiat i presumptus el judici o actitud de separaci i rivalitat. Tots i cadasc sn la teva carn, i Jess s tu mateix, i, tu, ets Ell, en el Pare. Amb Ell i amb tots, ets generat per la Mare. Heus aqu la teva Mare, aquest s el seu do. No em far preguntes. s intil. Ms aviat parlar amb Du. Aleshores lescoltar, i ho sabr tot. Ja que Ell ha parlat i em parla. Diu paraules noves i vives, que sn les coses de sempre per viscudes i fetes avui. Viscudes en mi i en qui viu en mi. En el cor hi ha una font que brolla. Si treus la pedra que la tanca, irromp, lluminosa i lmpida, laigua que sadolla. Ara entra en tu aquella prodigiosa llum en qu pren cos la presncia de la Trinitat adorada, de Jess, de Maria Mare. Acull lesplndida aparici. Gaudeix la visita. Parla amb cadasc. Deixa que cadasc parli amb tu.

El Papa als exercicis espirituals de Quaresma Extret de MEDJ. Speranza del Terzo Millennio de P.M. Rastrelli S.J. ( Ed. Michael)

Joan Pau II : El meu fill que jo he escollit per aquests temps, i el missatge de Medjugorje
El teleg Hans Urs Von Baltasar, una de les grans figures del pensament catlic del segle XX, en un text del 1983 en el qual feia algunes reflexions sobre les aparicions marianes, explicava que, en un cert sentit, representen el misteri de la comuni entre Maria, Pere i Joan, que el Senyor va deixar com a nucli fonamental de lEsglsia; i aquesta comuni, escrivia, shi veu expressada tamb en la devoci mariana dels papes a ledat moderna: que no es cregui que aquesta sigui una simple devoci mariana; ho s, certament, tamb, per al mateix temps, s lexpressi duna comuni ntima, dogmtica. I entre les directives de Maria als seus fills i les directives dels papes a lEsglsia no hi ha la ms mnima discrepncia. Aqu hi ha un criteri que, si es pren en la deguda consideraci, assumeix un valor molt gran. Aix significa que, en el cas de Medjugorje, durant aquests anys, podem retrobar una ntima harmonia entre els missatges i els ensenyaments del Magisteri; aquells accents, aquelles insistncies, aquells avisos que els papes han considerat un deure dindicar-ho a lEsglsia. Aix no nicament expressa un dels elements de valoraci dels fenmens com les aparicions marianes, que s llur conformitat amb la doctrina catlica, sin que subratlla que aquesta conformitat no consisteix en una qesti dassonncia formal de paraules, sin en una sintonia real en la vida, el temps i les situacions. En la histria, ms que trentenria, de Medjugorje hi ha molts exemples daquesta uni entre Maria i Pere, i ens aturem en alguns daquests casos, relatius al pontificat de Joan Pau II. Latenci principal no ser sobre les confidncies o algunes frases que el Papa va dir per manifestar el seu inters per Medjugorje, a les quals tamb hi est unida laparici explicada pel vident Ivan el mateix vespre de la mort del Papa: daix sen troben moltes notcies. Ms aviat ens aturarem en alguns fets en qu la comuni dintencions ha estat explcita. Hi hauria moltes consideracions a fer sobre el nivell dels continguts, per fer ressaltar com all que diuen els missatges est sempre en profunda consonncia amb els ensenyaments del Magisteri. I aquesta ser una manera daprofundir el nostre agrament, que expressarem al Senyor, pel do daquest Papa el dia de la seva canonitzaci. Lany 1987, Medjugorje viu un pas molt important que s linici dels missatges mensuals, amb un ampliament dhoritz desprs dels tres anys de missatges setmanals a la parrquia. Contemporniament, Joan Pau II assenyala lAny Mari amb el qual ...desitjo fer ressaltar lespecial presncia de Maria en la vida de lEsglsia, indicant la Mare de Du al centre de lEsglsia en cam, tema desenvolupat en la memorable encclica Redemptoris Mater. En el cor daquest any, la Mare de Du donar un missatge de reclam explcit: Du mha concedit tamb aquest any que lEsglsia mha consagrat, per poder-vos parlar i encoratjar a la santedat(25-8-1987). El ritme de lescola espiritual de Medjugorje queda interromput en certs aspectes a causa de la guerra de Crocia i Bsnia. Respecte daix, dues veus parlaran sempre a lunson: la del papa en les seves crides a una presa de conscincia de la gravetat del drama i contra la interpretaci reductiva que semblava prevaler en el mn i la diplomcia internacional, i la de Maria, que exhortava tots a comprendre con ns de seriosa la situaci i que molt dall que vindr depn de la vostra pregria (25-71991). Al gener del 1994 Joan Pau II invitar tots els homes de bona voluntat, a la pregria i el dejuni per la pau dels Balcans i alguns dies desprs la Mare de Du diu clarament: us regracio per les vostres pregries. Tots vosaltres mheu ajudat a fer que aquesta guerra sacabi tan aviat com s possible (25-2-1994). Des daquest moment el conflicte, amb la sorpresa dels mn poltic, comena a disminuir, fins a poder fer possible la visita del Papa a Zagreb al setembre del mateix any. En aquesta circumstncia tenim el moment, potser ms fort, de la manifestaci daquest lligam entre Medjugorje i Joan Pau II. En el missatge del 25 dagost, pocs dies abans de larribada del Papa a Crocia (11 setembre) la Mare de Du fa una afirmaci sorprenent: avui estic unida a vosaltres en la pregria duna manera especial i prego pel do de la presncia del meu estimat fill a la vostra ptria. Pregueu, fillets, per la salut del meu fill ms estimat que sofreix per que Jo he escollit per aquests temps, i desprs acaba el missatge evocant la realitzaci del somni que els vostres pares han tingut, recordant aix la histria escolar dun poble profundament catlic que finalment trobava, en la llibertat, el Sant Pare. Desprs, els missatges han acompanyat amb intensitat la celebraci del Jubileu del 2000, recordant sovint el temps de grcia i invitant, sis vegades en un any, a utilitzar aquest temps i acabant lany agraint Du per tot el que ha fet en aquest any jubilar. Els missatges han anat continuant segons els mateixos continguts que el Papa havia indicat a tota lEsglsia com a prioritat pastoral i espiritual, en la carta Novo Millennio Ineunte. Especialment hi ha una indicaci, a la qual Joan Pau II havia donat una importncia determinant, que sembla haver quedat

Eco 231

com a orientaci de fons del cam desenvolupat a Medjugorje en aquests primers anys del tercer millenni:fer de lEsglsia la casa i lescola de la comuni si volem ser fidels al designi de Du i respondre a les esperances profundes del mn (NMI, 43). En aquests mesos la Mare de Du prossegueix sobretot amb un comproms: Ella desitja, com ho ha dit tantes vegades: ...lacompliment del meu desig, de la meva missi aqu amb vosaltres, (que s) la unitat de la famlia de Du (2-2 2011). Marco Vignati, Comunit Casa di Maria, Roma

ESTIMATS FILLS, AJUDEU-ME EN LA REALITZACI DELS MEUS PLANS

Innombrables vegades, en les seves aparicions a Medjugorje, ens crida a cooperar amb la nostra vida en la realitzaci dels seus grans plans de grcia per al mn: ...obriuvos als plans de Du i als seus projectes per poder collaborar amb Ell per la pau i el b i no oblideu que la vostra vida no s vostra sin que s un do amb el qual heu de donar joia als altres i guiar-los cap a la vida eterna (25-12-1992). Des dels comenament, Ella ja ens va advertir que els seus projectes trobarien una oposici implacable i acarnissada per part de les forces de les tenebres: Estimats fills meus! Satans s molt fort, i, amb totes les seves energies, vol destruir els meus plans que he comenat a realitzar amb vosaltres (mis. 14-1-1985). Pregueu perqu Satans desitja destruir els meus projectes de pau (25-12-1990). Per confirmar aix, en totes les fases del desplegament daquesta grcia immensa, es va alar una resistncia, sovint, racionalment inexplicable, que tot al llarg del temps ha tingut diferents aspectes. Al comenament va ser la violncia del rgim que va oposar-se, amb procediments desproporcionats de la policia, als indefensos i inofensius adolescents; desprs, la persistent i, en certs aspectes, incomprensible oposici del bisbe local, que, al principi, havia acollit favorablement les aparicions. Aquesta oposici va ser parcialment neutralitzada per la intervenci del papa Joan Pau II que dispos el trasllat de la competncia del cas a altres nivells ms elevats de jurisdicci. A tot aix, va seguir la terrible guerra balcnica, que, des del primer dia de les aparicions, ja havia estat prefigurada per la Reina de la Pau, amb la urgent, no escoltada, invitaci a annular-la amb les armes de la pregria, el dejuni i la reconciliaci; font de sofriments inots dels pobles innocents i dun fort enduriment dels cors que, dalguna manera, contagi tota la regi al voltant del lloc de les aparicions.

4
Desprs es va abatre, sobre aquella parrquia, el nociu impacte del consumisme occidental, sovint atiat pels imprevistos comportaments de molts pelegrins, que va fer presa fcil en una poblaci culturalment impreparada que, durant segles, vivia una endmica penria econmica. A tot aix shi afegeix, principalment, a causa de les persistents incerteses i incomprensions per part de la Instituci -, labsncia dadequades referncies eclesials que, ms enll de la molt lloable obra dels franciscans locals, pogus acompanyar en un ordenat cam espiritual, les desenes de milions de pelegrins i els mateixos vidents, sovint, de fet, deixats sols a actuar en un flux imponent de visitadors arribats de tot arreu del planeta. Tot i aix, Maria continua abocant a lEsglsia i al mn evidentssims rius de grcia, impensables fruits de conversi de multituds de fills, establement reconduts a luni amb Crist i amb la seva Esglsia, en la vida sagramental i activa, a vegades sorprenent, en les activitats de les prpies esglsies locals. Tot aix ens interpella duna manera especial, els qui com molts de nosaltres, que des del mateix inici heu dit s a la meva crida (mis. 25-2-2014). La Reina de la Pau ens crida ara, es podria dir en primera lnia a un servei despecial testimoniatge: Testimonieu Du i la meva presncia, i no oblideu, fillets, que Jo estic amb vosaltres i us estimo (ibidem). En aquest temps, que sobre Medjugorje, sembla que sintrodueixen, inesperadament, doloroses ombres dincomprensions i de malentesos, Maria ens crida a nosaltres - que, per mitj dElla, hem rebut moltssim en aquests anys de grcia -, a un especial, decisiu, humil i coratjs testimoniatge. Ens crida a mostrar, no amb paraules, sin amb una vida nova en Crist, realment donada als germans, en humil comuni amb la seva Esglsia, a donar testimoni dall que en aquests anys hem sentit, ho hem vist amb els nostres ulls, ho hem contemplat i ho hem tocat amb les nostres prpies mans (cf. 1 Jn 1, 1-2), o sigui, linesperat encontre amb la inefable Persona del Salvador viu i ressuscitat, que ha fet irrupci en la nostra vida a travs del Cor Immaculat de la Reina de la Pau, per fer-nos, en les seves mans, humils instruments de salvaci per als germans. No defugim aquesta crida de la Mare de Du! Del nostre s incondicional i sincer en brollaran rius de benedicci per a nosaltres mateixos, per a lEsglsia i pel mn! Giuseppe Ferraro Per demanar llibres de Sor Emmanuel o qualsevol altra informaci: Email: hijosdemedjugorjeespana@gmail.com Tel. 629 792 849 / 676 059 594
ECO cat. a Internet: http://www.ecodimaria.net

Missatge a la MIRJANA
2 MAR 2014 Estimats fills, vinc a vosaltres com a mare i desitjo que, en mi, com a Mare, hi trobeu refugi, consol i reps. Per aix, fills meus, apstols del meu amor, pregueu, pregueu, amb humil devoci, amb obedincia i amb plena confiana en el Pare Celestial. Tingueu confiana com tamb jo la vaig tenir quan sem va dir que portaria la Benedicci promesa. Que en els vostres cors i els vostres llavis hi hagi sempre la seva voluntat. Per aix, tingueu confiana i pregueu perqu Jo pugui intercedir prop del Senyor, perqu us doni la benedicci celestial i us ompli de lEsperit Sant. Noms aleshores podreu ajudar tots els que no coneixen el Senyor. Vosaltres, apstols del meu amor, els ajudareu perqu amb plena confiana puguin trobar el Pare. Pregueu pels vostres pastors i confieu en les seves mans benedes. Us regracio.

TROBADES DE PREGRIA * El grup de pregria MARIA REINA DE LA PAU es reuneix cada 1er diumenge de mes, a lesglsia de Santa Maria de Grcia de BARCELONA (c/ de Grcia, 5), a les 5.30 de la tarda. Lobjectiu s trobar-nos per pregar segons les indicacions de Maria a Medjugorje, resant el Rosari amb el cor, adorant Jess en lEucaristia i celebrant la Santa Missa. Tothom hi s convidat.Per ms aclariments telefonar a la parrquia: 93/218 75 72 PELEGRINATGES A MEDJUGORJE ANY 2014 -Informaci: Goran Rasevic/Sandra Barisic Tel/fax 93/665 06 53 Mbil: 626 111 201 Goran - Sandra

A Du a travs de Maria!
Aix com en la generaci natural hi ha un pare i una mare, tamb en la generaci sobrenatural i espiritual, hi ha un pare que s Du i una mare que s Maria. Aix ens ho explica Sant Llus M de Montfort en el seu Tractat de la vera devoci a Maria n 30 , i avui s un patrimoni com dels catlics, reconixer Maria com a Mare. Per aquesta conscincia t un pes en la nostra vida? Estimats fills, ens diu en cada missatge, i aquest atribut no es refereix nicament als catlics sin que abraa el mn sencer, perque s a tot el mn que Maria vol arribar: es sent Mare de tots! Precisament s com a Mare que ens atreu a Ella, que ens invita a anar cap al Pare i ens exhorta a imitar-la amb el seu Fiat a la Voluntat de Du (Lc 35-38). Avui, com ahir, com en el seu primer missatge, Maria ens sollicita, ens invita i ens encoratja. Qu s el que ens impideix de viure com fills seus? N.Q.

Oriol Vives - Tel. 677 558 001 M Glria Chopitea -Tel/ 977212754
DONATIUS PER A LECO
*Aquest butllet catal s gratut i viu solament dels donatius voluntaris que es poden fer a travs de la CAIXA, a nom dAMICS DE MEDJUGORJE, indicant : per a lECO i el nom del donant, al n. de llibreta 2100 3101 10 0600 01 3681.

MARIA EST AMB NOSALTRES En la nostra histria personal shi alternen moments lluminosos i obscurs, llums i ombres. Si estimem Du i els germans, caminem en la llum; per si el nostre cor es tanca, i prevalen en nosaltres, lorgull, la mentida, la recerca dels propis interessos, aleshores davallen les tenebres dins nostre i al nostre entorn. Ha dit el Papa Francesc als fidels, en la Missa del gall, a la baslica de Sant Pere. Ara ja som al temps ordinari. Prou sabem que en el temps ordinari hi ha temps de llum i temps de tenebra, temps de prova i temps de consolaci, de sofriment i de joia. Maria, amb amor matern, cada dia, incansablement, ens visita, ens encoratja, ens sost, ens ensenya a pregar. Amb Ella travessarem els temps difcils que vindran! Amb Jess i Maria, us beneeixo! Mantova, mar 2014