8 Teatre 04

Graduat en Educaci Secundria
Mdul com
Teatre
mbit de la Comunicaci
Generalitat de Catalunya Departament dEducaci
QUADERN DE TREBALL
SUMARI
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS INTRODUCCI PUNT DE PARTIDA UNITAT 1 ELS GNERES LITERARIS QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 2 SER O NO SER... QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 3 DARISTTIL A BELBEL QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 90 91 102 107 110 114 117 118 52 53 66 74 78 83 87 88 14 15 28 35 41 45 49 50 7 9 11
UNITAT 4
UN TOMB PER LA LITERATURA QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 120 121 132 137 141 145 148 149
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

A linici del mdul hi trobars sempre dos apartats: Introducci del mdul: s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com o opcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: El text periodstic, Unitat 2) Tamb hi trobars un quadre amb els continguts de cada unitat. Punt de partida: Situa i fa reflexionar sobre els aspectes que es treballaran en el mdul. Serveix per preguntar-te qu saps sobre el tema que es tractar abans de comenar les unitats. Cada unitat didctica est estructurada en: Qu aprendrs?: Sn els objectius que es treballaran en la unitat i que al final haurs dhaver assolit. Inclou tamb un apartat Com ho trobars?, on hi ha els continguts de la unitat.
7
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS Comunicaci 8. TEATRE
Bloc de continguts
1. PER APRENDRE: Continguts relacionats amb el tema central de la unitat. 2. LLENGUA I SOCIETAT: Continguts que relacionen el tema central de la unitat amb continguts lingstics i sociolingstics. 3. GRAMTICA: Aspectes relacionats amb lortografia, la morfologia i la sintaxi que sn necessaris per treballar el tema central de la unitat. Les explicacions que fan referncia a la gramtica i a lortografia castellana shan escrit en aquesta llengua i van precedides al comenament pel smbol i finalitzen amb el smbol . 4. LXIC: Continguts i estratgies per aplicar i millorar la comprensi i producci de les paraules i el seu significat.
Bloc dactivitats
ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Contenen activitats per practicar els continguts que sexpliquen en el bloc de continguts. Les activitats daprenentatge estan separades pels mateixos apartats del bloc de continguts (Per aprendre, Llengua i societat, Gramtica i Lxic). ACTIVITATS DAVALUACI: Sn activitats que engloben tots els aspectes que shan treballat en la unitat i representen la consolidaci dels objectius plantejats al principi daquesta.
8 Bloc de solucions
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Sn les respostes de les activitats daprenentatge.
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI: Sn les respostes de les activitats davaluaci. Qu has treballat?: s un mapa conceptual que resumeix els continguts que shan estudiat en la unitat que serveix per a recordar breument tot el que sha aprs. Com ho porto?: s un quadre dautoavaluaci que indica si shan assolit els objectius de la unitat en relaci amb les activitats.
Comunicaci
8. TEATRE
INTRODUCCI
El mdul que tens a les mans es titula Teatre i s el primer mdul del tercer nivell de lmbit de la comunicaci del GES.
9
INTRODUCCI Comunicaci 8. TEATRE
MDULS COMUNS 1. La premsa 2. Comprensi oral 3. Textos escrits 4. Llegir per 5. Temes i mites 6. Lectura de la imatge 7. Comentari de textos no literaris 8. Teatre 9. Club del llibre 10. Cinefrum Aquest mdul est format per quatre unitats didctiques: Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Els gneres literaris. Ser o no ser DAristtil a Belbel. Un tomb per la literatura. Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1
Quadre de continguts MDUL 08 TEATRE Unitat 1

Per aprendre Els gneres literaris.
Unitat 2
El teatre.
Unitat 3
Levoluci del teatre des dels orgens a lactualitat. Els primers textos en catal. Transformaci de la llengua. Fontica: fenmens de contacte consonntic: sonoritzacions ensordiments emmudiments sensibilitzacions. Antonmia.
Unitat 4
La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII.
Llengua i societat
La variaci lingstica i els registres de la llengua. Fontica: sons i grafies.
Elements no verbals que intervenen en la comunicaci. Fontica: fenmens de contacte voclic: elisi sinalefa
Els primers textos en castell. Transformaci de la llengua. Importncia dels signes de puntuaci en el text teatral.
Gramtica
Lxic
Polismia.
Sinonmia: parcial absoluta. Recull de lxic del mn teatral.
Camp lxic: homnim hipernim. Famlia lxica.
PUNT DE PARTIDA
11
PUNT DE PARTIDA Comunicaci 8. TEATRE
Per comenar el mdul et presentem una bateria de preguntes per introduir-te als continguts que hi trobars. Daquesta manera podrs veure qu saps sobre el tema. Marca amb una creueta segons el que spigues: Abans de comenar el mdul... Em sona
?
Em sembla Ho sabria que ho s explicar
S distingir un text literari dun text no literari i explicar com ho he vist? S llegir un text literari i saber a quin gnere i subgnere pertany? S quins elements sn necessaris per fer una representaci teatral? S quines caracterstiques tenen els textos teatrals? S com ha anat evolucionant el teatre des dels orgens fins a lactualitat? S quins van ser els primers textos en catal i en castell? S utilitzar el llenguatge no verbal per comunicar-me? S com era el catal que es parlava a lpoca medieval?
12
PUNT DE PARTIDA
PUNT DE PARTIDA
Abans de comenar el mdul... Em sona Em sembla Ho sabria que ho s explicar
S distingir sons, fonemes i grafies? S que a vegades hi ha fenmens de contacte entre vocals i entre consonants? S qu s una elisi i una sinalefa? S qu s una sonoritzaci, un ensordiment, una sensibilitzaci i un emmudiment? S utilitzar correctament els signes de puntuaci? S pronunciar correctament els sons del catal i del castell? S qu s la polismia i lhomonmia? S qu s un sinnim i fer-ne s per no repetir els mateixos mots? S vocabulari relacionat amb el mn del teatre? S qu s un antnim? S qu s un camp lxic i una famlia lxica?
Comunicaci
8. TEATRE
Unitat 1
13
ELS GNERES LITERARIS
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 1
14
QU APRENDRS?
QU APRENDRS?
En aquesta unitat veurs els trets bsics dels gneres literaris. Al final de la unitat podrs: Identificar textos de diferents gneres literaris i conixer-ne les caracterstiques. Conixer els trets bsics del registre literari per comprendre textos literaris. Conixer la variaci lingstica i els registres ds de la llengua. Reconixer i situar els rgans de laparell fonador. Distingir sons, grafies i fonemes. Transcriure fonticament algunes paraules senzilles. Identificar mots polismics i els seus diversos significats.
UNITAT 1
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
Els gneres literaris: La narrativa. La poesia. El teatre. Lassaig. El registre literari.
LLENGUA I SOCIETAT
La variaci lingstica. Els registres de la llengua.
GRAMTICA

8. TEATRE
El so i la veu. Laparell fonador. Sons voclics i sons consonntics. Sons sords i sons sonors. So, fonema i grafia.
LXIC
La polismia.
Comunicaci
1. PER APRENDRE
La diversitat dels textos literaris pot ser descrita en gneres, segons la forma i el contingut. La tradici grega establia lexistncia de tres gneres literaris diferenciats: el gnere dramtic, s a dir, el teatre; el gnere lric, o sigui, la poesia, i el gnere pic, que equival a la narrativa. A ms, den del Renaixement es pot parlar dun altre gnere: lassaig. Malgrat que avui en dia la divisi clssica encara s til per a la classificaci de les obres literries, s habitual que una obra contingui elements dels diferents gneres clssics.
El filsof grec Aristtil (s. IV aC) va establir en la seva obra Potica tres gneres, que es distingien entre si segons la manera dimitar la realitat: Drama: El poeta desapareix darrere dels seus personatges, que desenvolupen una acci amb llurs dilegs. Lrica: s el poeta mateix qui parla. pica: El narrador en primera persona explica una histria que viuen altres personatges.
15
ELS GNERES LITERARIS Comunicaci 8. TEATRE
Els gneres sn una estructura literria que segueixen les obres per tractar un tema, uns fets o uns personatges, utilitzant una determinada forma expressiva. Aix, doncs, es poden agrupar diferents obres literries segons unes caracterstiques comunes. Observa aquesta classificaci dels quatre gneres literaris bsics que es poden combinar i que, alhora, es poden dividir en un gran nombre de subgneres: NARRATIVA
Obres escrites generalment en prosa. Text narratiu en el qual sexpliquen les accions duns personatges en un temps i un espai. Subgneres: el conte, la novella, la faula, la poesia pica, el cmic.
TEATRE (o drama)
Obres escrites en prosa o en vers. Obres escrites en forma dialogada, destinades a la representaci en un escenari davant dun pblic. Subgneres: tragdia, comdia, drama, pera, gui cinematogrfic.
LRICA (o poesia)
Obres escrites en vers o en prosa potica. Expressa els sentiments i les emocions dun jo potic.
s un gnere molt introspectiu i personal. Estrofes: apariat, tercet, quartet, sonet, roman, etc. Subgneres: Poesia lrica, narrativa, satrica, visual, experimental, can...
ASSAIG
Obres escrites en prosa no narrativa. Tracta sobre els problemes ms diversos de manera lliure, invita al pensament i a la reflexi de temes filosfics, histrics, poltics, cientfics, etc. No t una finalitat prctica, sin reflexiva. Subgneres: Periodisme, carta o epstola, diari ntim, dietari, aforismes
UNITAT 1
16
Els registres literaris

El llenguatge utilitzat en les obres de creaci literria s una de las caracterstiques que converteixen un text en literari i el diferencien de qualsevol altre tipus de text, ja sigui jurdic, cientfic o informatiu. Lobjectiu final de la literatura no s aconseguir cap benefici prctic, sin que nicament pretn crear una ficci; s a dir, lobjectiu de la literatura s crear literatura. Aquest fet ja s una primera diferenciaci entre el llenguatge literari i qualsevol altre. La finalitat dun text jurdic s establir unes lleis; la dun text cientfic s divulgar un descobriment o un coneixement determinat, etc. El text literari, en canvi, no pretn altra cosa que crear un mn imaginari a partir del llenguatge. En lesquema clssic de les funcions del llenguatge, al llenguatge literari li correspon la funci potica, ja que se centra de manera especial en la forma i lestructura del missatge. Llegeix aquestes comentaris de diversos autors sobre la seva activitat literria. Reflexiona-hi i busca punts comuns entre aquestes activitats: La meva creativitat literria salimenta de la vida, bviament. De les alegries i les patacades, de les pors i les neures que matabalen, dels llibres que mimpacten, de les coses que no vaig fer en el moment oport o que no vaig encertar a dir quan calia, dels petons a la cara i les ganivetades a lesquena, de reflexions universals i detalls destar per casa, de la tendresa i la mala llet. Escric per a lectors desacomplexats que estiguin disposats a llegir amb els ulls oberts i sense prejudicis. Sc molt i molt feli quan alg em diu que sho ha passat b amb un llibre meu. Tamb escric per a mi, per entendre una mica el mn i per entendrem millor a mi mateixa. (Eva Piquer, escriptora i periodista, Avui, 23.4.02)
8. TEATRE Comunicaci
UNITAT 1
Per mi, tota novella ha de suscitar sempre emocions, ja sigui a travs de fets reals com de situacions metafriques. Lobjectiu dels meus llibres s focalitzar latenci sobre un problema i representar-lo des dun punt de vista emocional. (Valerio Massimo Manfredi, escriptor i arqueleg, Avui, 9.5.02)
(Merc Ibarz, periodista i escriptora, Avui, 11.7.02) Per aconseguir crear aquest mn de ficci, que transmeti les emocions i la imaginaci de qu parlen els escriptors anteriors, els autors literaris fan servir el mateix material que els parlants en la vida quotidiana, la llengua; per la fan servir duna manera determinada. A continuaci enumerem les caracterstiques bsiques del llenguatge literari: 1. s de figures retriques. En el registre literari es poden utilitzar les paraules i construccions habituals de la llengua duna manera diferent de lhabitual per donar-los ms expressivitat. 2. Lambigitat. El llenguatge literari no t un significat nic, ja que s connotatiu. La connotaci s el terme amb qu es fa referncia als diferents significats que poden sumar-se al significat literal dun text. Aix permet que un text literari pugui tenir diferents interpretacions. 3. La voluntat de perdurabilitat del missatge literari. En el llenguatge quotidi el missatge t sempre un objectiu comunicatiu. Un cop acomplert aquest objectiu, el missatge pot oblidar-se. El missatge literari, en canvi, t la voluntat de perviure a travs del temps. 4. La ficci. s la capacitat de crear mons inexistents per possibles en la imaginaci del lector mitjanant el llenguatge. (Fes les activitats daprenentatge 1, 2 i 3)
2. LLENGUA I SOCIETAT
Els personatges de les obres literries sn creacions dels escriptors. Aquests personatges imaginaris, viuen situacions semblants a les de la vida real i la seva manera de parlar sadapta al grup social, al perode histric, a lorigen i a la personalitat que lautor ha creat per a ells. Llegeix aquest fragment de lobra de teatre El retaule del flautista de Jordi Teixidor: ESCENA I
Quadre primer, on sexplica com els vilatans van exigir la intervenci de lAjuntament i el cas que els van fer. (LAGUTZIL entra corrents a la cas de la vila)
AGUTZIL: Senyor burgmestre, senyor burgmestre!
(Entra el REGIDOR BATTS.)

BATTS: Qu hi ha? Qu son aquests crits?
UNITAT 1
Tan real s all que somiem com all que veiem o desitgem... I sovint es somia despert. Quan ss amb alg, o en un paisatge o lloc, privat o collectiu, sempre hi ha ocasi dexercir aquesta mena de doble visi. Depn de latenci que shi pari. s una doble mirada que sassembla a la dels somnis, tan indicadora de la realitat com ho sn els somnis. Per a mi s la veritable imaginaci.
17
18
AGUTZIL: El burgmestre, on s? BATTS: Est fent la becaina del canonge, per qu? AGUTZIL: Desperteu-lo, desperteu-lo! BATTS: Vols dir-me qu passa? AGUTZIL: Una pila de gent, vnen cap aqu! El barri del moll en pes! I el sabater va al davant de tots.
(BATTS surt. LAGUTZIL sasseu i sesponja la suor amb el mocador. Entren el BURGMESTRE SCHMID i el REGIDOR BATTS)
SCHMID: Una revolta? BATTS: Podria ser. SCHMID: I per qu? BATTS: El sabater va davant. SCHMID: El sabater? I per qu? AGUTZIL: Les rates, s per les rates! SCHMID: Mare de Du! Mare de Du! Agutzil! AGUTZIL: Maneu-me! SCHMID: Mira, vs corrents a cercar el Reverend Grundig. Explica-li que la cosa est que bufa. I de passada avisa el ferrer.
UNITAT 1
(LAGUTZIL surt. BATTS i SCHMID samaguen darrere la finestra mentre la plaa somple de vilatans. Els vilatans canten.)
Can de les Vies Legals Vaig escriure al burgmestre una carta i li vaig dir: aix s pitjor que la pesta, ja ning no viu tranquil. han passat ms de vuit dies, no sha dignat a contestar, i la carta jo diria que se li ha traspaperat. [...] BATTS: Silenci, silenci! Vilatans, cal afirmar la nostra resoluci de no mourens de la plaa fins que lAjuntament accepti de comenar avui mateix la campanya contra les rates. Estem dacord? TOTS: S, s! SABATER: I per estar segur que aix no es quedar en vagues promeses, cal que lAjuntament accepti un delegat nostre, el qual ens assabentar de les decisions que prengui el dit Ajuntament. Estem dacord? TOTS: S, s SCHMID: Vet-ho aqu: el sabater volia ser regidor, i com no va sortir elegit... SABATER: Nomenem de seguida el nostre delegat. Qui proposeu? TOTS: Tu mateix. SABATER: Accepto amb molt de gust, i us prometo que defensar els vostres interessos. I ara, cridem les nostres autoritats. Que surti el burgmestre! TOTS: Que surti!! SABATER: Que surtin els regidors! TOTS: Que surtin!
Comunicaci
8. TEATRE
SABATER: Que surtin al balc! TOTS: Que surtin! Volem parlar amb les autoritats! Que no samaguin! [...]
19
(Surten al balc SCHMID i BATTS)

TOTS: Ara! Devien estar esmorzant! ... O dormint! TOTS: Xist! Calleu! SABATER: Silenci, ara silenci. TOTS: Xist, xist! SCHMID: B, qu passa?
(Tots parlen alhora i noms sentn lltima paraula.)

TOTS: ... rates! SCHMID: Qu? TOTS: ... rates! SCHMID: Que parli un de sol, sin no ens entendrem. SABATER: Que estan tips de rates! SCHMID: Amic meu, aquest s un problema que cadasc ha de resoldre a casa seva. SABATER: Exigim que se nencarregui lAjuntament. Cada rac de la vila s un niu de rates. Entren i surten pertot arreu, els magatzems i les botigues nestan infestats TOTS: Sobretot al nostre barri. A mi se mhan menjat tota la farina. A mi el blat de moro. I el fstic que fan! SABATER: I qu fa lAjuntament! TOTS: No res, no res! SABATER: Us hem elegit per solucionar tots els problemes de la vila i vosaltres us quedeu plegats de mans. TOTS: B que el paguem, larbitri! Els regidors sn un brtols! I el burgmestre un ase! [...] SCHMID: Silenci, si us plau, silenci!... Amics meus, la desratitzaci de la vila s una tasca que aquest Ajuntament sha imposat com la ms urgent que cal escometre... TOTS: Per encara no us hi heu posat! Aquesta gent tenen la fallera dels discursos. SABATER: Burgmestre, exigim que lAjuntament comenci la desratitzaci avui mateix, i que un delegat dels perjudicats entri a formar part de la comissi. No ens mourem de la plaa fins que ho aconseguim. SCHMID: La comissi encara no existeix, no hi ha diners a les arques... TOTS: Qu nheu fet? Potser voldreu cobrar un altre impost, encara! (Jordi Teixidor, El retaule del flautista, Edicions 62) Has vist que lacci transcorre en un temps passat: Ledat mitjana. Tot i que
UNITAT 1
20
lautor ha fet que la manera de parlar dels personatges sigui igual a la nostra, hi ha mots que recorden aquells temps (burgmestre, arbitri, agutzil, pesta ...) i que ajuden el receptor a fer la reconstrucci histrica de la societat de lpoca. Els diferents estaments socials de la vila poden veures a partir del llenguatge que cada personatge utilitza, no tots sexpressen igual: Les autoritats, el regidor Batts i el burgmestre Schmid, utilitzen un llenguatge administratiu i poltic quan sadrecen als vilatans, mentre que nutilitzen un altre de colloquial quan parlen entre ells. Els vilatans utilitzen mots i expressions planeres, per el sabater, tot i ser un personatge que aparentment pertany al poble, es distancia daquest ja que demostra un domini del llenguatge socioadministratiu durant la manifestaci. Hem vist en aquest fragment que hi ha factors (socials, histrics ...) que fan que la llengua es manifesti de maneres diferents en cada situaci comunicativa. A partir daqu, treballars aquesta caracterstica del llenguatge hum: la variaci lingstica.
UNITAT 1
La variaci lingstica
Les llenges no sn esttiques, sin que evolucionen amb el temps i presenten diferncies segons la zona on es parlin o ls que sen faci. La variaci lingstica es manifesta en les diferents modalitats duna mateixa llengua. Els tipus de variaci lingstica que presenta una llengua sn els segents:
Variaci segons els parlants

Geogrfica: Depn de la zona dels parlants (per exemple, sn diferents els parlars de Girona del dEivissa, etc.) generacionals, que sn aquelles que utilitzen diferents generacions de parlants.
Histrica: Segons lpoca. Dins daquest apartat hi ha les variacions
Social: Varietat que fa servir un grup social determinat (per exemple, el mn

de la medicina, el mn del teatre, els joves, etc.).
Variaci segons la situaci comunicativa Registres: Les que utilitza una mateixa persona segons la situaci ds en
qu es trobi: situaci formal o informal, explicacions tcniques o professionals, etc.
8. TEATRE
Els registres de la llengua

Un registre s una varietat duna llengua que sutilitza en una determinada situaci comunicativa. Hi ha quatre factors que determinen el registre ds de la llengua:
Comunicaci
El grau de formalitat o serietat (grau de coneixena i tipus de relaci entre

els interlocutors: damistat, professional, desconeguts ....)
El tema de qu es parla (general o especialitzat).
El canal (oral o escrit). El propsit (entretenir, informar, distreure...).

La primera divisi important que existeix pel que fa als registres s la que els divideix en formals i no formals. El registres formals sn ms elaborats, mentre que els no formals sn espontanis. Els registres no formals estan formats pel registre colloquial i pel registre vulgar. Es caracteritzen per la seva espontanetat. En general, aquests registres sn orals i poc preparats, i apareixen bsicament en la conversa, tot i que a vegades tamb sescriuen en documents dmbit privat: notes per a familiars i amics, postals, ... El registre colloquial (o familiar): s el registre que utilitzem per parlar amb la gent de lmbit familiar i privat. No t cura de la normativa. No t cura de la correcci gramatical, pel que fa al lxic usa termes genrics (cosa, interessant, tema...), frases fetes i onomatopeies. El registre vulgar: Coincideix amb el colloquial en ls de mots i construccions incorrectes. Hi ha, a ms, un gran s de paraules considerades socialment com a tabs o la presncia de mots grollers i paraulotes. Els registres formals estan formats per lestndard, el registre literari i el registre cientificotcnic. El registre estndard: s un registre que facilita la comunicaci entre els parlants dun mateix idioma, ja que s una varietat que vol ser neutra i poc marcada dialectalment i socialment. Al contrari dels registres no formals, lestndard t molt present la normativa, i, de fet, s el registre que lestableix. No noms existeix un estndard escrit, sin que tamb disposa dun registre oral com el que sutilitza en els informatius radiofnics o televisius. s el registre que sensenya a lescola i el que fan servir ladministraci i els mitjans de comunicaci. Finalment , existeix el registre culte que pot dividir-se en: El registre literari: Susa en els textos literaris i s un dels ms complexos duna llengua. La llengua literria t una intenci esttica, s a dir, s ms important com es diu una cosa que la cosa que es diu. El registre cientificotcnic: s utilitzat en textos o conferncies de temtica cientfica i en llibres o revistes densenyament superior o especialitzat. Abraa els diferents camps de la cincia i la tecnologia, cada un dels quals t el seu propi registre. Aqu tens un esquema perqu recordis les variacions que t la llengua:
21
UNITAT 1
22
La variaci lingstica:
Segons els parlants
Segons ls: Els registres

Grau de formalitat Tema Canal Propsit
Variaci geogrfica (Els dialectes) Variaci histrica Variaci social Registre colloquial No formal
Registre vulgar
Formal
Registre estndard
Registre culte
UNITAT 1
literari Cientificotcnic
(Fes lactivitat daprenentatge 4)
3. GRAMTICA Fontica
El so i la veu
El so s una sensaci auditiva que es percep a partir de les ones sonores propagades a travs de laire. La veu s el so que sutilitza per a la comunicaci oral. Per produir els sons del llenguatge, els humans aprofitem lacte de la respiraci. Per emetre la veu, sinspira aire, els pulmons augmenten de volum i seixampla la caixa torcica. Desprs laire sexpulsa a lexterior en lexpiraci i s quan es produeix la veu, la fonaci. En lexpiraci, laire dels pulmons passa per la laringe i la faringe, i acaba sortint per la boca o el nas. Al llarg del recorregut, el corrent daire pot sofrir modificacions a la laringe o a la boca. Els resultats daquestes modificacions sn els sons articulats humans que caracteritzen la veu humana.
Comunicaci
8. TEATRE
En el dibuix pots veure quins sn els principals rgans que intervenen en la producci del so: les cordes vocals, la boca i el nas.
23
Sons voclics i sons consonntics

En lexpiraci, laire dels pulmons passa per la laringe i acaba sortint per la boca o el nas. Ara b, pel que fa als sons, cal tenir en compte aquests dos punts:
Quan el corrent daire expirat surt per la boca o pel nas sense cap interferncia, els sons resultants sn els voclics.
Quan laire expirat s obstaculitzat per la boca parlem de sons consonntics. Pronuncia en veu alta les paraules segents i fixat en el procs de laire: pujada, barba, agulla, sopa, cara
Els sons sords i sonors

Quan les cordes vocals vibren, diem que el so s sonor. Aquest s el cas de totes les vocals. Quan les cordes vocals no vibren, parlem de sons sords. Pronuncia en veu alta els sons en color posant-te els dits al coll per notar la vibraci o no de les cordes vocals: zebra pissarra
En quin de tots dos casos has notat la vibraci? Efectivament, en zebra, perqu s un so sonor.
So, fonema i grafia

El fonema s una unitat mnima distintiva. Aix vol dir que no nhi ha cap altra de ms petita i que, si se substitueix per una altra, es produeix un canvi de significat. Fixat en aquest exemple: cas, fas, ras Si canvissim el fonema dalguna daquestes paraules per un altre, el significat de la paraula tamb variaria: gas, pas, nas Per a la representaci grfica dels sons i els fonemes es fa servir un codi especial: lalfabet fontic internacional (AFI), que resulta molt til, per exemple, en laprenentatge de llenges estrangeres, ja que cada smbol representa un sol so. La transcripci fontica s una eina molt til per aconseguir una bona pronncia dels sons de la llengua. Per exemple: casa arbre es transcriu fonticament com es transcriu fonticament com [kaz] [ab]
En els segents quadres trobars les correspondncies entre els sons i les grafies de la llengua catalana i tamb els de la llengua castellana.
UNITAT 1
24
Sons i grafies del catal: Sons i grafies Lletres a b c d e f g h i j k l, ll m n o p q r s t u v w x y z Variants grfiques La (c trencada) s una variant de la c La ll (ela geminada) i la ll sn dos sons variants de la l Los sonidos y grafas del castellano son: Sonido y grafa Letras a b c d e f g h i j Nombre a be ce de e efe ge hache i jota Sonido [a] [b] [], [k] [d] [e] [f] [g], [] [i] [] Ejemplos palabra bata cielo, cuerpo dinero elefante familia gato, girafa hombre mil juez Nom a be ce de e efa ge hac i jota ca Ela, ella ema ena o pe cu erra essa te u ve baixa ve doble ics, xeix i grega zeta Sons [a] [] [b] [s] [k] [d] [e] [] [] [f] [ ] [ ] [t] [i] [j] [ ] [k] [l] [] [m] [n] [o] [] [u] [p] [k] [] [r] [s] [z] [t] [u] [w] [b] [v] [w] [] [ks] [gz] [j] [z] Exemples carta, porta boca cel, cara dol neu, peu, home farina gerra, gos, desig home fill, noia joguina, kiwi neula, llit mare dona gota, cos, carro pare quilo mare, roda savi, cosa teula just, quatre cavall waterpolo xarop, taxi, examen Nova York zoo
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 1
Les grafies sn la representaci escrita dels sons a travs duns signes escrits. Cada llengua disposa dunes normes per representar grficament els sons propis. s el que sanomena ortografia, s a dir, grafia correcta. Com ja saps, les grafies poden constar dun sol element o lletra per representar un so, o b de dos elements (dgrafs: gu, qu, rr, etc.). El cas ms habitual s que sutilitzi una grafia per representar un so, per tamb pot ocrrer que una grafia representi dos sons diferents (cacera), o b que un mateix so es pugui representar per mitj de dues grafies (coques). Finalment hi ha la grafia sense so, que s el cas de la hac. (Fes les activitats daprenentatge 5, 6, 7 i 8)
4. LXIC Relacions entre paraules pel significat

La semntica estudia el significat de les paraules i les relacions que mantenen segons el seu significat. En el present mdul parlarem daquestes relacions. En concret parlarem de:
La polismia: Una paraula que t ms dun significat. Lhomonmia: Diverses paraules que sescriuen igual i que tenen diferents
significats.
La sinonmia: Paraules que tenen el mateix significat. Lantonmia: Paraules que tenen significat contrari. La famlia lxica: Paraules que comparteixen el mateix lexema. El camp semntic: Paraules que es relacionen perqu tenen caracterstiques comunes pel que fa al significat.
UNITAT 1
k l, ll m n o p q r s t u v w x y z
ca ele eme ene ee o pe cu erre ese te u uve uve doble equis i griega ceta
[k] [l] [] [m] [n] [ ] [o] [p] [k] [] [r] [s] [t] [u] [w] [b] [w] [b] [ks] [s] [y] []
kilo lirio, llave mujer nube nio cuento padre queso cara, rosa sueo tejido uva, cuestin vaca waterpolo, Wagner examen, explorador yodo zapato
25
26
Monosmia i polismia
Quan vas estudiar el signe lingstic, vas veure que tenia dos components: el significant i el significat. El significat s el concepte, la idea; el significant s la paraula que dna nom al concepte. Normalment, a cada significat hi correspon un significant, cada concepte s representat per una paraula. Daix sen diu monosmia (mono un, semia significat). Per exemple: Nyanyo: Bony que surt com a conseqncia dun cop. Estant: Prestatge. Bambolina: Bandes de paper o tela pintades que formen la part superior duna decoraci. Les paraules monosmiques sn molt emprades en el registre cientfic i tcnic, on no hi ha lloc per a ambigitats. La polismia (poli ms dun, semia significat) es produeix quan una paraula t dos o ms significats. Vegem-ho amb exemples: Teatre pot significar: 1. Edifici per a la representaci dobres dramtiques. 2. Literatura pensada per ser representada. 3. Acci exagerada feta per impressionar alg. Actor pot significar: 1. Persona que interpreta un personatge duna obra. 2. Persona jurdica que atorga un document. 3. Persona que inicia un procs exercint una acci legal. Comdia pot significar: 1. Obra teatral de carcter divertit i final feli. 2. Dit dun cas, duns fets, etc., que fan riure, en qu tot s simulaci.
UNITAT 1
Homonmia
Un cas diferent s lhomonmia. Dues paraules sn homnimes quan sescriuen o es pronuncien igual per tenen diferents significats. Lhomonmia es produeix per levoluci de les paraules: dues paraules que en llat eren diferents han evolucionat i han donat dues paraules idntiques. Les paraules homnimes es divideixen en:
Homgrafes: Paraules que es pronuncien i sescriuen igual.

8. TEATRE
Ex.
Llama: Mamfero que vive en Sudamrica. Llama: Presente del verbo llamar. Llama: De fuego.
Homfones: paraules que es pronuncien igual per sescriuen diferent.

Ex. Comte: Senyor feudal que governa un comtat. Conte: Narraci curta, sovint destinada als infants. Compte: Nota on hi ha escrit el que sha de pagar.
Comunicaci
Vs amb compte:
27
Lhomonmia s una relaci que es dna entre dues paraules. La polismia s una sola paraula que t diversos significats.
El diccionari ens ajuda a saber si, en el cas de significants iguals, es tracta duna paraula amb diversos significats (polismia) o de diverses paraules (paraules homgrafes). La paraula polismica t una entrada al diccionari, on consten els diferents significats, mentre que les paraules homgrafes tenen diferents entrades. (Fes les activitats daprenentatge 9, 10, 11, 12 i 13)
UNITAT 1
28
ACTIVITATS DAPRENENTATGE
PER APRENDRE
Activitat 1
Llegeix aquests dos textos. Respon les preguntes segents: PINTOR MIR, VELL I CADELL Les teves pintures, tan pures, tan clares, agraden a les criatures per els pares animetes obscures, mans avares, ments dures les troben molt cares i, b que ho intenten, no se les expliquen. I ella diu: Qu coi representen? I ell fa: Qu collons signifiquen? (Pere Quart) a. Quin s el tema daquests textos?
El moviment surrealista s representat per Joan Mir, artista que treballa molt el color, els signes i el ritme de cadascuna de les seves obres. Les escultures daquest artista representen formes ingnues i aparentment infantils, de gran imaginaci i poder mgic. Mir era un home de carcter afable i molt corts. La seva amabilitat amb els desconeguts era una defensa que shavia creat, perqu sabia que latacaven per tots costats. En aquella poca no era reconegut com un pintor excepcional: noms uns quants, lestimaven i apreciaven la seva obra, per la immensa majoria deien: Aix tamb ho fa el meu nen.
UNITAT 1
b. Quina s la finalitat primordial de cadascun, didctica o esttica? Quin consideres que s literari i quin que no ho s? Raona la teva resposta.
Activitat 2
8. TEATRE
Busca informaci i digues a quin gnere literari pertanyen aquestes obres de la literatura universal:
Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell.
Comunicaci
Hamlet de William Shakespeare.
29
ACTIVITATS DAPRENENTATGE Comunicaci 8. TEATRE
Lilla del tresor de R.L. Stevenson.
Lavar de Molire.
El Canoner de Petrarca.
Assaigs de Michel de Montaigne.
Mme. Bovary de Gustave Flaubert.
El Romancero Gitano de Federico Garca Lorca.
El quadern gris de Josep Pla.
Blanquerna de Ramon Llull.
dip rei de Sfocles.
Activitat 3
Llegeix aquests fragments de textos literaris: a. ACTE PRIMER
Sal a casa dels Vointzev. Una porta de vidre que dna al jard i dues portes que comuniquen amb estances interiors (...).
ESCENA PRIMERA ANNA, asseguda al piano, amb el cap cot sobre el teclat. TRILETSKI entra. TRILETSKI, que sacosta a ANNA: Qu? ANNA, alant el cap: Res... avorrideta.
UNITAT 1
30
TRILETSKI: Donim un cigarret, mon ange. La carn t moltes ganes de fumar. No s que ho fa, per den aquest mat no he fumat... ANNA, que li ofereix cigarrets: Agafin ms per no haver-me de tornar a molestar. (Tots dos es posen a fumar.) Quin avorriment, Nikolai! Quina angoixa, i no hi ha res a fer, quin tedi, no s qu fer, no ho s (TRILETSKI li agafa la m.) Que me vol prendre el pols? Estic b... (Anton Txkhov, Platnov, Institut del teatre, 1878) b. Com una aigua tranquilla reflecteix, cap al tard, els nvols, els cignes i els saules, jo veig passar pel llac profund del teu esguard lombra de les teves paraules. (Mrius Torres) c. Na Mireia va callar i es begueren el caf de pressa. Ell havia encs la rdio per no haver de reprendre la xerrada. Una veu feia previsions meteorolgiques i anunciava cels coberts amb amenaa de ruixats. Tanmateix, la claror del mat desdeia aquells pronstics. Havien comenat les calmes de gener. Es digueren adu amb un gest i una besada rpids. (Maria de la Pau Janer, Lola, Columna 1999) d. La felicitat collectiva no existeix. Si algun dia la sentiu prometre, no hi perdeu gaire el temps. La felicitat s una qesti personal, individual. s una illusi de lesperit que pot produir-se en una poca tardana de la vida. De cinquanta a seixanta-cinc anys es pot ser feli. No dic pas que sen sigui. Dic que de vegades s factible. Per ser-ho, la primera cosa que es necessita s tenir una excellent opini dun mateix. En aquesta edat, lhome hi s portat. (Josep Pla, Sobre la felicitat, Articles amb cua, Edicions Destino) a. A quin gnere pertany cada fragment? Qu tho fa pensar?
UNITAT 1
b. Explica les caracterstiques formals del text a.
8. TEATRE
c. Quin s el tema del text b? s un text objectiu o b subjectiu i personal? Com est escrit?
Comunicaci
d. Quina acci narra el text c? En quin temps verbal est escrit?
31
e. Quin s el tema del text d? Creus que lautor vol convidar a la reflexi amb el seu escrit?
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 4
a. Escriu, sol o en grup, una llista de paraules de mots que manifestin la variaci lingstica relacionada amb la manera de parlar del jovent:
b. Digues qu signifiquen els mots segents de largot dels joves: ser un pal: mal rotllo: tenir morro: currar:
c. Escriu un breu dileg entre dos joves que es troben i sexpliquen les ltimes novetats, has dutilitzar el registre colloquial. Desprs, escriu un altre dileg entre dues persones grans que es troben i se saluden, utilitza un registre formal.
UNITAT 1
32
GRAMTICA
Activitat 5
Els rgans segents pertanyen a laparell fonador, situals al lloc adient daquest dibuix:
UNITAT 1
cordes vocals, faringe, vula, vel del paladar, cavitat nasal, llengua, paladar, alvols dentals, llavis
Activitat 6
Classifica els mots segents, segons el so de la vocal en color: blat, plat, mar, ms, net, nt, tot, pot, pit, sort, sord, nus, crit, pintar, nas, blavor [a] blat [ ] [e] [i] [] [o] [u]
Activitat 7
Classifica les paraules segents segons sigui el so del fonema en color: crixer, zoolgic, roques, zel, xamfr, sabata, caix, quota, carronya, socarrimar, xai, massa, casal, bast, carta, cremar, xiulet, estarrufo, bolet, sortir, semntic, remei, senzill
8. TEATRE
[k] roques
[s]
[z]
[r]
[]
[b]
Comunicaci
Activitat 8
Amb quines grafies es poden representar en catal els sons segents? s molt important que abans consultis el quadre de fonemes i grafies que hem incls en aquesta unitat: [k] [s] [z] [] [] [b] [ ]
33
LXIC
Activitat 9
Relaciona cada paraula amb el seu significat (nhi ha que en tenen ms dun). natural del pas que habita. salsa blanca que es fa amb farina, llet i mantega. acci de girar. part final del bra de les persones. botiga on es preparen i es venen medecines. capa de pintura. troca de llana o de fil. tramesa de diners per correu o telgraf. aigua congelada, gel. fuster que treballa fustes fines. cincia que tracta sobre els medicaments.
m: indgena: madeixa: beixamel: gla: gir: ebenista: farmcia:
Quines de les paraules anteriors sn polismiques?
Activitat 10
Les paraules segents sn polismiques. Escriu dues frases amb cadascuna, on es vegin diferents significats: clau cara granota carta antena
UNITAT 1
34
Activitat 11
Cerca al diccionari les paraules deu, b i dieta. a) Quantes entrades de diccionari tenen?
b) Creus que s un cas de polismia o b dhomonmia?
c) Si has contestat que sn paraules homnimes, sn homgrafes o homfones?
Activitat 12
UNITAT 1
Di si estas parejas de palabras son homfonas u homgrafas. a) haya/aya .................................. b) venga/venga .......................... c) don/don ................................... e) baca/vaca ...................................... f) ola/hola .........................................
Activitat 13
Haz una frase con cada una de las palabras anteriores. Si puedes, intenta que en una sola frase aparezcan las dos palabras de la pareja.
Comunicaci
8. TEATRE
ACTIVITATS DAVALUACI 35
Activitat 1
Llegeix atentament aquest fragment de lacte primer de lobra de teatre Ball robat de Joan Oliver. CUGAT: Divendres vinent, el nostre des aniversari. I tamb lOriol i la Nria, i lOleguer i lEullia, el celebren. Ens reunirem tots sis, suposo. MERC: s clar que s. Com cada any, i aquest, la festa ser encara ms solemne. I ara que hi penso: ets tu qui ha de fer el discurs. CUGAT: Discurs? MERC: El discurs de ritual de cada aniversari. Aquest any et toca a tu. Ja tens el tema? CUGAT: No he pensat res. Ni men recordava. MERC: Doncs espavilat. Lany passat lOleguer va estar magnific. CUGAT: Qu vols que et digui... MERC: Parla amb facilitat. Ho broda. CUGAT: En brodats, hi entens ms tu que jo. MERC: No s per qu no vols reconixer la veritat. Li tens mania, a lOleguer. CUGAT: Jo, mania? Per qu? MERC: B, deixem-ho crrer... Avui, amb lEullia i la Nria, ham danar a prevenir-ho i encarregar-ho tot: el men, la msica, les flors, les sorpreses... Aquest any ens hi hem de lluir: sn les bodes de... de qu? De nquel, oi? CUGAT: Fet i fet, s un gust i un consol poder comptar amb aquests bons companys. Generalment quan un es casa canvia damistats. I ara els amics es cansen aviat els uns dels altres... MERC: S, avui dia la gent es frisa, vol novetats... CUGAT: Per la nostra colla per ara aguanta... LOriol, el prepotent industrial... MERC: Lindustrial era el seu pare. Les seves fbriques van soles. CUGAT: Potser s. Ell, amb el balandre, lesqu i la raqueta: un infant i les seves joguines... Per cert, com est? MERC: Amb la cama enguixada i algunes dcimes de febre cada vespre. CUGAT: Encara? Lhavia dhaver anat a veure. La Nria deu ser una infermera perfecta, ella, tan enamorada del seu marit. MERC: Enamorada? Misteri! CUGAT: Deixa-mho creure... La Nria s una noia una mica aspra, per amb un gran sentit del deure... I intelligent, curiosa de saber... MERC: Fugiu! Perqu llegeix i celebra tots els teus llibres! CUGAT (molest): s cert... tanmateix podries perdonar-li-ho. (la Merc fa una ganyota equvoca.) Per no sou tan amigues? Qui us entengui... MERC: S, ens avenim fora, de vegades ens ajudem i tot. CUGAT: I doncs? MERC: La crtica s lliure. CUGAT: I lEullia? Qu men dius de lEullia? MERC: Una bona noia. Una mica entonada, no trobes? Ha tingut molta sort, lEullia.
ACTIVITATS DAVALUACI Comunicaci 8. TEATRE
UNITAT 1
36
ACTIVITATS DAVALUACI
CUGAT: Se la mereix. Dola, entenimentada, discreta. Feli amb els seus fills, que sn dos magnfics exemplars, dues rotundes victries de lantropologia, per dir-ho aix. MERC: Veus? Aix s. (Reclosa) Quina meravellosa ocupaci per una dona de la meva edat! CUGAT: I el marit, el gran Oleguer, ladvocat dels rics, expeditiu i exacte! Un home de direcci nica, que ho t tot resolt i esprem el fruit de cada dia fins a la darrera gota... MERC: LOleguer s que en sap, de viure! CUGAT: Ui, si en sap! Unit, acabat i arrodonit com una esfera. Ni bonys ni esquerdes. Rodola, rodola rost avall, sense sotracs, entre ladmiraci dels qui lengreixen. Un home interessant. MERC: Un home ex-tra-or-di-na-ri! CUGAT: Quan tu ho dius... MERC: Ho dic, s. s evident! CUGAT: Ambicions prximes i concretes. Per admeto que ha sabut treure un bon partit de la seva curtedat de vista. MERC: Es diria que en malparles perqu lenveges. CUGAT: Merc! Envejar jo lOleguer? Du et faci bona. MERC: Un personatge, una figura de primer pla. CUGAT: Que li duri. Per tamb tinc dret, em sembla, a plnyer el petit ramat selecte de pastura. MERC: Tothom nest encantat, els t contentssims... mho deia lEullia... CUGAT: Ah s? Ves per on! Ella tho deia? MERC: S, ella, precisament. I qu? CUGAT: Intrpid domador de... xais. MERC: Diuen que s un dels homes amb un sentit ms... daix, ms fi de la justcia. CUGAT: S, t tots els codis damunt de la taula. MERC: Poca grcia! CUGAT: No hi ha res a dir. s un xicot que saprofita i viu dacord amb ell mateix. I aix, al capdavall, s el que jo predico. MERC (cada vegada ms tibant): Cugat, vigilat. Tasseguro que lenveges! CUGAT (que ha arribat a cert grau dexcitaci mal dominada. Ara es calma i mira fixament la Merc.): I tu, Merc, lestimes... (Joan Oliver, Ball robat, Edicions de la Magrana) Comprensi del text Marca amb una X la resposta que et sembli ms adequada.
UNITAT 1
8. TEATRE
a) Qu celebraran en Cugat i la Merc el divendres vinent? El des aniversari dels seus quatre fills. El des aniversari del seu casament. El des aniversari del primer ball junts. b) Qui sn els amics que tamb celebren deu anys de casats? La Marta i en Pau, i lEullia i lOleguer LOriol, la Nria i lOleguer LOriol i la Nria, i lOleguer i lEullia
Comunicaci
c) Qui va fer el discurs lany passat? La Merc LOleguer En Cugat d) Com est actualment lOriol? Est esquiant i jugant a tennis. Est vivint amb el seu pare en una nau industrial. Est amb la cama enguixada i algunes dcimes de febre cada vespre. e) Qu diu en Cugat de la Nria? Que s intelligent i curiosa de saber. Que treballa dinfermera en un hospital. Que s una mica aspra i que no fa mai els deures. f) Qu diu la Merc de lEullia? Que s dola, entenimentada i discreta. Que s una mala noia per que ha tingut molta sort. Que s una bona noia i una mica entonada. g) A qu es dedica lOleguer? s ladvocat dels rics. s viatjant de fruita. s un industrial.
37
Activitat 2
Digues a quin gnere literari pertanyen aquests subgneres: Sonet: Novella: Periodisme: Comdia: Conte: pera: Faula: Can: Epistolari: Tragdia: Poema visual:
Activitat 3
En quins gneres es poden classificar els textos literaris? Explica les caracterstiques bsiques de cadascun i cita els subgneres corresponents.
UNITAT 1
38
Activitat 4
Explica en qu consisteix la variaci lingstica:
Activitat 5
UNITAT 1
Qu s el registre estndard?
Activitat 6
Classifica els mots segents al lloc adient segons el so de la grafia en color: crixer, calla, pags, palla, pluja, agulla, fluixa, afegir, pujada, xuclar abella, coix, baixar, rajar. [] crixer [ ] []
Activitat 7
Escriu el smbol fontic corresponent al so de les grafies en color: informar [f] truita farga dol remor xfec rajol metge caixa
Activitat 8
Fes la transcripci fontica de les paraules segents; abans, per, fixat b en el model : mn [mon]
8. TEATRE
llum com xal
roc pas pes
t fum b
joc gol
Comunicaci
Activitat 9
Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses (V/F): a) Per produir els sons del llenguatge aprofitem lacte de la respiraci. b) Quan les cordes vocals vibren, els sons sn sords. c) Quan les cordes vocals no vibren, sn sonors. d) Quan laire expirat s obstaculitzat per la boca, parlem de sons consonntics. e) El fonema s una unitat mnima distintiva per no significativa. f) Si canviem el fonema dalguna paraula, el significat daquesta no canvia. g) LAFI s lalfabet de la llengua catalana. h) LAFI s un codi de sons i grafies. i) LAFI s un codi especial per representar grficament els sons i fonemes. j) En LAFI els sons estan agrupats per famlies de paraules. k) En LAFI cada smbol representa un sol so. l) Les grafies sn la representaci escrita dels sons a travs duns signes grfics. m) El dgraf s la representaci grfica dun so mitjanant dues lletres. n) Labecedari no t res a veure amb lalfabet. o) Labecedari s el conjunt de grafies que utilitzen les llenges per representar els conjunts de sons.
39
Activitat 10
Aqu tens una llista de paraules polismiques. Podries dir-ne, com a mnim, dos significats? torre: trompa:
pera:
cargol:
Activitat 11
Aqu tens una llista amb parelles de paraules homnimes. Destria-les en homfones i homgrafes: massa-maa: cap-cap:
UNITAT 1
40
signe-cigne: vuit-buit: bena-vena:
nou-nou: set-set: vall-ball:
Activitat 12
Assenyala la resposta correcta. a) La monosmia es dna quan una paraula t
un sol significat. dos o ms significats.

b) Una paraula s polismica quan t
UNITAT 1
un sol significat. dos o ms significats.

c) Dues paraules sn homfones
quan es pronuncien igual. quan sescriuen i es pronuncien igual.

d) Dues paraules sn homgrafes
quan es pronuncien igual. quan sescriuen i es pronuncien igual.

e) Les paraules homgrafes i homfones sn
paraules polismiques. paraules homnimes.

f) Una paraula polismica t
una sola entrada de diccionari on sexpliquen els diferents significats. una entrada de diccionari per a cada significat.
g) Dues paraules homnimes tenen
una sola entrada de diccionari on sexpliquen els diferents significats. una entrada de diccionari per a cadascuna.
Comunicaci
8. TEATRE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

PER APRENDRE
Activitat 1
a) Tots dos textos parlen sobre la pintura de Joan Mir. b) El poema t una funci esttica, lautor descriu la pintura del Mir a partir de les reaccions personals dels qui la contemplen. s escrit en vers, t un to molt lleuger, humorstic i alhora profund. s un text literari, perqu lautor juga amb el llenguatge, utilitza figures retriques i dna una visi personal del tema. Laltre text s explicatiu i t una intenci didctica. No s cap text literari, sin una explicaci que podem trobar en un llibre de text o una obra de referncia. s un text que permet una sola interpretaci; la seva finalitat s ensenyar.
41
SOLUCIONS ACTIVITATS APRENENTATGE Comunicaci 8. TEATRE
Activitat 2
Narrativa: Tirant lo Blanc, Lilla del tresor, Madame Bovary, Blanquerna. Teatre: Hamlet, Lavar, Edip rei. Lrica: Canoner, Romancero Gitano. Assaig: Assaigs, El quadern gris.
Activitat 3
a) Text a: Teatre. Text b: Lrica. Text c: Narrativa. Text d: Assaig. b) Les caracterstiques formals del text teatral sn: divisi en actes i escenes, forma dialogada, acotacions escniques. c) El tema del poema s la mirada duna persona: la compara amb laigua clara que reflecteix el paisatge. Est escrit en vers i s un text personal i subjectiu. d) Sembla la histria duna parella en el moment de dir-se adu al mat. Est escrita en pretrit imperfet. Es tracta dun fragment dun conte o duna novella. e) El tema s la felicitat de les persones. s un fragment dun assaig (un article, una carta, etc.) en qu lautor dna la seva visi personal sobre un tema filosfic.
UNITAT 1
42
SOLUCIONS ACTIVITATS APRENENTATGE
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 4
a) Resposta oberta b) Ser un pal: fa referncia a una activitat pesada o avorrida de fer, o a un fet que ens afecta negativament. Tenir morro: tenir poca vergonya, ser una mica pocasolta. Mal rotllo: fa referncia a una situaci socialment incmoda: una discusi, les desavinences personals, etc. Currar: treballar. c) Resposta oberta.
GRAMTICA
Activitat 5
UNITAT 1
Activitat 6
at, pla at, ma ar, pinta ar, na as [a] bla et [] ne s, n t [e] m it, cri it [i] pi ort, po ot [] so ot, so or [o] to ord, blavo us [u] nu
Activitat 7
8. TEATRE
[k] roqu ques qu casal quota carta cremar
[s] sabata semntic sortir senzill mass ssa ss
[z] zoolgic zel
[r] carr rronya rr socarr rrimar rr rrufo estarr rr remei
[] crix xer xamfr caix x xai xiulet
[b] bast bolet
Comunicaci
Activitat 8
[k] c/ qu: cartr, quatre [z] z/s: znit, trnsit [] ix/x: queixar, xut [b] b/v: bleda, canvi. (Conv tenir en compte que en alguns parlars es distingeix entre so de [b] [v]: zona del Tarragons i Balears). [ ] g/j: jeure, girafa [s] s/ss/c/: savi, cassola, calces, caar
43
LXIC
Activitat 9
m indgena madeixa beixamel gla gir ebenista farmcia 1. Part final del bra de les persones. 2. Capa de pintura. Natural del pas que habita. Troca de llana o de fil. Salsa blanca que es fa amb farina, llet i mantega. Aigua congelada, gel. 1. Acci de girar. 2. Tramesa de diners per correu o telgraf. fuster que treballa fustes fines. 1. Botiga on es preparen i es venen medecines. 2. Cincia que tracta sobre els medicaments.
Sn polismiques les paraules m, gir i farmcia, perqu tenen ms dun

significat.
Activitat 10
Aquest exercici s obert, hi ha moltes solucions. Aqu en tens algunes: clau: He anat a fer cpies de la clau del garatge. Comprendre b s la clau per solucionar el problema. He pogut clavar el clau a la paret. Tenia la cara molt vermella. Ho fem a sorts: cara o creu? La cara del dau indica un sis. La granota no mha deixat dormir en tota la nit. Abans de comenar a treballar, el mecnic es va posar la granota. Vull escriure una carta a la meva via. Si la teva carta s un rei, guanyem la partida. Les formigues tenen antenes? He avisat el tcnic perqu arregli lantena de la televisi.
cara:
granota: carta: antena:
UNITAT 1
44
Activitat 11
Hi ha dues entrades de diccionari per a deu (escrita sense accent). Un dels significats s font daigua que surt de terra i laltre s 10. Com que hi ha dues entrades, es tracta de dues paraules diferents; per tant, tenim un cas de paraules homnimes, en aquest cas homgrafes. B (amb accent) t quatre entrades de diccionari. La primera t el significat de riquesa, patrimoni, la segona conjunci que sutilitza per contradir el que sha dit abans, la tercera feliment, satisfactriament, la quarta exclamaci que implica aprovaci. Per tant, b t quatre paraules homnimes, en aquest cas homgrafes. Tamb dieta s un cas de paraules homnimes i homgrafes. Hi ha dues entrades de la paraula, una significa alimentaci que fa una persona, laltra diners afegits al sou dun treballador per compensar un treball especial.
Activitat 12
a) haya/aya: b) venga/venga: c) don/don: homfonas homgrafas homgrafas d) baca/vaca: e) ola/hola: homfonas homfonas
UNITAT 1
Activitat 13
Respuesta abierta. Ejemplos: Cuando haya llegado el aya aya, avsame. Si quieres que venga venga, tendrs que esperar porque quiere ver cmo el protagonista de la pelcula se venga de su enemigo. Don Pedro tiene un don especial que le permite suavizar las tensiones. Se empe en llevar la vaca de peluche en la baca del coche. Hola Hola, Pedro! Ten cuidado con esa ola ola! Hola
Comunicaci
8. TEATRE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 45

Activitat 1
a) Qu celebraran en Cugat i la Merc el divendres vinent? El des aniversari dels seus quatre fills. x El des aniversari del seu casament. El des aniversari del primer ball junts. b) Qui sn els amics que tamb celebren deu anys de casats? La Marta i en Pau, i lEullia i lOleguer LOriol, la Nria i lOleguer x LOriol i la Nria, i lOleguer i lEullia c) Qui va fer el discurs lany passat? La Merc x LOleguer En Cugat d) Com est actualment lOriol? Est esquiant i jugant a tennis. Est vivint amb el seu pare en una nau industrial. x Est amb la cama enguixada i algunes dcimes de febre cada vespre. e) Qu diu en Cugat de la Nria? x Que s intelligent i curiosa de saber. Que treballa dinfermera en un hospital. Que s una mica aspra i que no fa mai els deures. f) Qu diu la Merc de lEullia? Que s dola, entenimentada i discreta. Que s una mala noia per que ha tingut molta sort. x Que s una bona noia i una mica entonada. g) A qu es dedica lOleguer? x s ladvocat dels rics. s viatjant de fruita. s un industrial.
SOLUCIONS ACTIVITATS AVALUACI Comunicaci 8. TEATRE
Activitat 2
Sonet: Novella: Periodisme: Comdia: Conte: pera: Faula: Can: Epistolari: Tragdia: Poema visual: Lrica. Narrativa. Assaig. Teatre o dramtic. Narrativa. Teatre o dramtic. Narrativa. Lrica. Assaig. Teatre o dramtic. Lrica.
UNITAT 1
46
SOLUCIONS ACTIVITATS AVALUACI
Activitat 3
Narrativa:
Obres escrites generalment en prosa. Text narratiu en el qual sexpliquen les accions duns personatges en un
temps i un espai.
El conte, la novella, la faula, la poesia pica, el cmic.

Teatre (o drama):
Obres escrites en prosa o en vers. Obres es escrites en forma dialogada destinades a la representaci en un
escenari davant dun pblic,
Tragdia, comdia, drama, pera, gui cinematogrfic.

Lrica (o poesia):
Obres escrites en vers o en prosa potica. Expressa els sentiments i les emocions dun jo potic, s un gnere molt
introspectiu i personal.
UNITAT 1
Estrofes: apariat, tercet, quartet, sonet, roman, etc. Poesia lrica, narrativa, satrica, visual, experimental, can...
Assaig:
Obres escrites en prosa no narrativa. Tracta sobre els problemes ms diversos de manera lliure, invita al pensament i a la reflexi de temes filosfics, histrics, poltics, cientfics, etc. No t cap finalitat prctica, sin reflexiva.
Periodisme, carta o epstola, diari ntim, dietari, aforismes, etc.

Activitat 4
El llenguatge hum es caracteritza per una gran diversitat i variaci. La variaci lingstica depen de factors diversos (socials, histrics, geogrfics. etc.) : cada parlant fa un s diferent de la llengua degut lexistncia de grups humans diferents o per la situaci comunicativa concreta.
Activitat 5
Totes les llenges disposen duna varietat estndard, s a dir, un model de llengua comuna o general que permet la comunicaci entre tots els parlant daquesta llengua. Aquesta variant estndard al trobem als mitjans de comunicaci, a lensenyament, etc.
8. TEATRE
Activitat 6
[] crixer, fluixa, xuclar, baixar [ ] pags, pluja, afegir, pujada, rajar [] calla, palla, agulla abella
Comunicaci
Activitat 7
informar [f] truita [t] farga [g] dol [d] remor [r] xfec [] rajol [ ] metge [d ] caixa [k]
47
Activitat 8
mn [mn] joc [ k] gol [gl] llum [um] com [km] xal [al] roc [rk] pas [pas] pes [ps] t [te] fum [fum] b [be]
Activitat 9
a) V b) F c) F d) V e) V f) F g) F h) F i) V j) F k) V l) V m) V n) F o) V
Activitat 10
torre: 1. Pea del joc descacs. 2. Construcci alta que hi ha als castells, les esglsies... 3. Casa amb jard. 1. Instrument musical de vent. 2. Prolongaci del nas dalguns animals com lelefant. 3. Conductes allargats que hi ha al cos. Ex.: Trompa dEustaqui. 1. 2. 3. 4. 1. 2. 3. 4. Fruit de la perera. Interruptor elctric que t forma de pera. Floquet de pl que un home es deixa crixer a la barbeta. Objecte de goma que serveix per treure aire o lquids. Mollusc mar o terrestre que t una closca en forma despiral. Clau amb rosca. Rnxol que cau sobre el front. Conducte en forma despiral que hi ha a lorella.
trompa:
pera:
cargol:
Activitat 11
Homfones massa-maa signe-cigne vuit-buit bena-vena vall-ball Homgrafes cap-cap nou-nou set-set
UNITAT 1
48
Activitat 12
a) La monosmia es dna quan una paraula t un sol significat. b) Una paraula s polismica quan t dos o ms significats. c) Dues paraules sn homfones quan es pronuncien igual. d) Dues paraules sn homgrafes quan sescriuen i es pronuncien igual. e) Les paraules homgrafes i homfones sn paraules homnimes. f) Una paraula polismica t una sola entrada de diccionari on sexpliquen els diferents significats. g) Dues paraules homnimes tenen una entrada de diccionari per a cadascuna.
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 1
ELS GNERES LITERARIS Gramtica Lxic
aprendre Per apre ndre
societat Llengua i soc ietat
Gneres literaris liter aris Fontica
La variaci lingstica
Relacions entre paraules pel significat
Narrativa Teatre Poesia Assaig Els sons i les grafies La veu Polismia
varietats histriques, socials, geogrfiques
la variaci segons la situaci comunicativa
Homonmia
El registre literari sords / sonors laparell fonador
Registres formals. Registres informals Voclics / consonntics
Homgrafes
Homfones
Els fonemes
Figures retriques
Ambigitat
Perdurabilitat
QU HAS TREBALLAT? 49
Ficci
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 1
QU HAS TREBALLAT?
50
COM HO PORTO?
UNITAT 1
com
ho porto?
Qu he aprs i qu em falta?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a... Identificar textos de diferents gneres literaris i conixer-ne les caracterstiques. Conixer els trets bsics del registre literari per comprendre textos literaris. Conixer la variaci lingstica i identicar-ne els factors. Reconixer i situar els rgans de laparell fonador. Activitats daprenentatge Activitats S / No / davaluaci A mitges 1, 2, 3 1, 2, 3 1, 3 4 5 6, 7, 8 7, 8 9, 10, 11, 12, 13 10, 11, 12 6, 9 4, 5 Distingir sons, grafies i fonemes. Transcriure fonticament algunes paraules senzilles. Identificar mots polismics i els seus diversos significats.
Comunicaci
8. TEATRE
SER O NO SER...
Unitat 2
51
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 2
SER O NO SER...
52
QU APRENDRS?
QU APRENDRS?
En aquesta unitat entrars en el mn del teatre i aprendrs tot el que cal saber per fer una bona representaci teatral. Al final de la unitat podrs: Comentar textos teatrals i conixer-ne les caracterstiques. Conixer els elements bsics per fer un muntatge teatral. Reconixer i comentar les parts duna crtica teatral. Conixer els elements que intervenen en la comunicaci. Utilitzar el llenguatge no verbal per expressar-te. Conixer fenmens de contacte voclic per millorar la dicci.
UNITAT 2
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
El teatre: Abans de lespectacle... (lautor dramtic, la dramatrgia i el director). Comena la funci. El text. Actors i actrius. Escenografia. Desprs de lespectacle. La crtica teatral.
LLENGUA I SOCIETAT
El procs de la comunicaci. Elements no verbals que intervenen en la comunicaci: Lexpressi corporal. La modulaci i la projecci de la veu.
GRAMTICA
Fontica: Elisi. Sinalefa.
LXIC
8. TEATRE
Sinonmia: Parcial. Total. Lxic del mn teatral: director, intrpret, atrezzo, monleg...
Comunicaci
1. PER APRENDRE Abans de lespectacle...

El teatre s un gnere literari pensat per a la representaci. A diferncia de la narrativa o lassaig, que acostumen a tenir com a destinatari el lector individual, el text teatral explica una acci que desenvolupen uns personatges interpretats pels actors i les actrius, en un lloc lescenari, davant dun receptor collectiu, el pblic que observa. Lautor dramtic, els intrprets i el pblic sn els tres elements necessaris perqu hi hagi espectacle. Tanmateix, abans de comenar la funci teatral, hi ha hagut un procs creatiu ben complex. Vegem les persones que hi intervenen:
53
SER O NO SER... Comunicaci 8. TEATRE
Lautor dramtic: s la persona que crea el text teatral. Lautor escriu un

text amb finalitats esttiques, per tamb ha de mostrar un comproms amb el seu temps, s a dir, ha de crear peces que serveixin per fer-nos preguntes sobre la vida i el mn que ens envolta, ms enll del pur entreteniment. El text teatral no s solament una histria que avana amb els dilegs ms o menys interessants dels personatges, sin que ha de ser ple de sentit per commoure lespectador-lector. La dramatrgia: s el disseny i lorganitzaci de tot un espectacle abans de la posada en escena. Aquest treball el fa sovint el mateix director de lobra, per de vegades el pot dur a terme una altra persona: el dramaturg. Per exemple, imagina que un director de teatre decideix muntar una tragdia grega de Sfocles (segle V aC) o una obra de William Shakespeare (segle XVI); ho pot fer seguint el text clssic fil per randa o b pot decidir adaptar-lo al pblic i a lpoca actual: la dramatrgia s la tasca que consisteix a canviar el llenguatge del personatges, situar lacci en un lloc contemporani, contemplar els personatges des duna perspectiva nova i propera, etc. En definitiva, la dramatrgia consisteix a crear un espectacle nou sobre un de clssic per tal dobtenir-ne una versi moderna i propera, que parli el mateix llenguatge de lespectador, que reflecteixi el pensament interior del pblic. El director: s el responsable de lescenificaci duna obra teatral. La seva tasca consisteix en la direcci de la interpretaci dels actors, decidir la forma ms adequada de representar una obra segons el seu criteri personal, lorganitzaci de lespai escnic, la tria dels elements visuals i sonors, etc. Els directors de teatre posen en escena les obres dels autors dramtics, i de vegades els autors dirigeixen les obres que ells mateixos han escrit.
Comena la funci
Has fet mai teatre? Has intervingut en algun muntatge al teu poble o al teu barri? Qu necessitem per muntar un espectacle teatral? Primer es tria el text que es vol representar. Ja hem dit que el teatre s un gnere literari que t unes caracterstiques formals que el caracteritzen. Llegeix aquest text teatral:
UNITAT 2
54
SER O NO SER...
Antaviana s la paraula mgica que sinventa un nen, personatge dun conte de lescriptor Pere Calders, per fugir de lavorriment dels deures escolars. La companyia Dagoll Dagom va presentar aquest muntatge lany 1978. El ress que va tenir Antaviana, un espectacle mgic i alhora quotidi, fou possible, en gran mesura, perqu per primera vegada al pas una companyia de teatre independent havia abandonat els temes poltics i sendinsava en el mn de la poesia i de la tendresa.
UNITAT 2
ACTE I ESCENA VI
Sillumina una altra part de lespai escnic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una msica dEric Satie. VEU EN OFF: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova... ABEL: Antaviana! An-ta-vi-a-na... VEU EN OFF: LAbel va enamorar-se daquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret. ABEL: Antaviana. Antaviana! Antaviana... MARE (entrant i servint-li una tassa de xocolata): Qu dius? ABEL: No res: s la lli de geografia. VEU EN OFF: De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogrfica. ABEL: Antaviana? VEU EN OFF: S, s. Podria ser el nom dun continent lluny, una mica perdut i mai explorat, amb indis i plantes carnvores. [...] ABEL: An-ta-vi-a-na (Abel ala els ulls del quadern i contempla tot el que hi ha al seu voltant. Recolzant el cap en una m, segueix les anades i vingudes de la Mare, que duu una bata rosa molt bonica) MARE (entrant): No badis ms, Abel. Avui et posaran un zero. Aquest xicot no far res de bo... (Mentre surt) Jo a la teva edat, ja dividia per quatre xifres.
(Pere Calders, Antaviana) A partir daquest exemple podem analitzar les caracterstiques daquest tipus de text literari:
8. TEATRE
Comunicaci
Est escrit en forma dialogada: Els dilegs (la conversa entre dos o ms personatges), els monlegs (el discurs dun personatge amb si mateix, sense esperar la resposta de ning) o els soliloquis (un monleg amb preguntes a les quals dna resposta el personatge mateix), que fan avanar lacci i sorgeixen directament, sense cap narrador que els relati. Thas fixat, per, que aquest fragment t una veu en off que funciona com a narrador? La veu en off diu coses exteriors a lacci representada per reforar-la, per afegir-hi matisos i informaci.
Lestil directe fa ms real i prxima al receptor la interacci entre dos personatges. Es fa servir la primera i la segona persona, mots que fan referncia a la proximitat (aqu, ara, aquest...) com si escoltssim la conversa en el moment en qu es produeix. La correcta utilitzaci dels signes de puntuaci en la transcripci dun dileg permet plasmar en el text escrit tota la riquesa de la llengua oral amb els seus tics, exclamacions, entonacions i matisos Lestil indirecte: s el narrador qui ho narra tot, tant les descripcions com les intervencions dels personatges. Per exemple: La dona va exclamar que aquell era el seu abric. Lescena s vista per un narrador que la comenta i ens en dna un versi subjectiva i personal. Es fa servir la tercera persona, mots que donen impressi de llunyania (llavors, all, aquell...).
Els actes i les escenes: Les obres de teatre acostumen a dividir-se en actes, separats per intervals. Dins de cada acte hi pot haver diferents escenes, que normalment coincideixen amb canvis de temps, despai o de personatges. Les acotacions (o didasclies): Sn les indicacions escrites per lautor, que aporten informaci sobre el to de veu dels personatges, els gestos i els moviments que fan, els sons i els sorolls que se senten, els objectes que hi han de sortir o les caracterstiques de lespai. Les acotacions sescriuen a linici de lacte o lescena i tamb sintercalen amb les paraules dels personatges. Acostumen a anar en cursiva o entre parntesis.
La representaci teatral
El text teatral ha estat creat per ser representat; per tant, cal transformar el text literari en espectacle. La representaci s lobjectiu del text. Per representar lobra shan de repartir els papers dels personatges que cada actor i actriu ha dinterpretar. En qu consisteix la feina dels intrprets? Llegeix les paraules dalguns professionals del teatre que opinen sobre la feina de lactor: Penso que el teatre et permet imaginar altres persones i fer-les crebles a la gent. En el teatre hi busco una mica de mgia, fer del no-res una realitat. El meu ideal s aquest, fer que un lloc o una situaci que no existeix, lacabis creient. (Emma Vilarasau, actriu Vilaweb-Perfils) Per fer un bon teatre noms s necessari un actor, una cadira i pblic. Una altra cosa s que hi hagi capacitat per fer-lo o no. (Jordi Boixaderas, actor Vilaweb-Perfils) No crec en les diferents escoles teatrals. Crec que noms hi ha actors bons i actors dolents. Els actor que respiren amb el text i els que no. El teatre, si el llegeixes sol, a casa teva, mai no lentens completament. Hi ha coses que les pots entendre amb el cap, per daltres noms les entens quan veus lactor que les representa. No sc partidari dels grans decorats. Un gran decorat et pot sorprendre uns segons, per desprs te noblides. Lactor i all que lobra ens explica s el que realment interessa i atrau lespectador. (Llus Pasqual, director de teatre. Vilaweb-Perfils)
UNITAT 2
SER O NO SER...
Recorda: Lautor teatral reprodueix per escrit les converses entre els personatges duna histria mitjanant el dileg. Qualsevol narraci o fet pot ser narrat mitjanant dos tipus de discursos o estils: Lestil directe: les intervencions dels personatges es reprodueixen directament, com si parlessin en directe. Per exemple: La dona va respondre: Aquest s el meu abric!
55
56
SER O NO SER...
Els actors i les actrius sn els professionals que interpreten els personatges de la pea. Per transmetre els sentiments i les emocions, utilitzen el cos i la veu. Han de dominar algunes tcniques, com ara aquestes: La veu. Han de saber projectar la veu i fer-la ressonar. La dicci. Han de pronunciar de manera correcta els mots, amb totes les vocals i les consonants. Lentonaci. modular la veu per transmetre actituds o estats dnim. Lexpressi corporal. Han de reproduir els gestos en resposta a situacions concretes o expressar amb el cos els aspectes psicolgics dun personatge. La msica i la dansa. Han de tenir coneixements bsics dels llenguatge musical, de cant i de ritme.
UNITAT 2
Vols posar a prova les teves capacitats interpretatives? Et donarem unes pautes: Primer llegeix atentament el fams monleg dHamlet , de William Shakespeare, que mostra que s un personatge turmentat per lamor, el desengany, les tracions i la soledat. Desprs fes una lectura expressiva, aquesta vegada en veu alta, respectant les pauses que marquen els signes de puntuaci. Finalment intenta aprendren de memria un trosset i recital com si fossis un actor o una actriu. Pensa en la dicci, la veu, lentonaci, i afegeixhi el gest que reforar la teva expressi. El personatge es qestiona el sentit de la vida i de la mort, a la qual compara amb lacci de dormir. Ara ja pots comenar:
Ser o no ser; aquesta s la qesti: Si pensa amb ms noblesa qui suporta dards i cops dultratjant fortuna, o aquell que sarma contra un mar de penes i amb les armes shi oposa per finir-les. Morir, dormir: res ms. I dir que acaben amb un son les tristors i els encontres dels quals la carn s natural hereva s una fi que desitjar caldria devotament. Morir, dormir. Dormir!... Qui sap si somiar!... Vet aqu el trngol. (W. Shakespeare, Hamlet, acte III escena I)
8. TEATRE
Els actors i les actrius han dajustar el seu aspecte fsic de manera que aquest descrigui i marqui el carcter del personatge. La caracteritzaci els ajuda a representar i imitar el seu paper. El maquillatge i el vestuari serveixen per fer aquesta transformaci, donar credibilitat i reforar el treball dels intrprets. A ms del treball dels actors i les actrius, cal crear sobre lescenari un ambient dins un espai limitat i durant un temps real determinat. Tots els efectes visuals i auditius que percep el pblic saconsegueixen grcies al treball de moltes persones:
Comunicaci
Lescenografia comprn elements diversos: els decorats, que serveixen per reproduir o suggerir un ambient mitjanant elements plstics i arquitectnics poden ser construts amb materials i tcniques diverses (metall, fusta, cartr, robes...), latrezzo, la luminotcnia, el vestuari, el maquillatge, la coreografia i el moviment dels actors, els efectes especials, els efectes sonors i la msica per introduir actes i escenes, recalcar situacions dramtiques o acompanyar el moviment dels personatges.
Desprs de lespectacle...
Ara ja coneixes tots els elements necessaris per fer un muntatge teatral. Noms cal estrenar lobra i esperar la reacci del pblic. La resposta dels espectadors s una incertesa que va sempre lligada al fet teatral. Si els aplaudiments sn molt llargs, s un bon senyal; en canvi, els xiulets, o fins i tot el silenci, volen dir que la valoraci s negativa. Els crtics teatrals sn periodistes que expressen les seves opinions a travs de la premsa. Analitzen els espectacles i en fan una crtica, qu s un gnere periodstic interpretatiu o dopini. La seva missi s crear un estat dopini entre els lectors, que decideixen si aniran a veure lobra o no. Ara b, la millor manera dopinar s anar a veure lespectacle. El teatre desperta emocions, s un estmul per als sentits i sovint ens porta a reflexionar sobre el mn en qu vivim. La crtica: Quan sestrena una pellcula o una obra de teatre o b es publica un llibre interessant, es fa un concert o sinaugura una exposici, la premsa dedica a aquest acte un comentari signat per una persona especialitzada. La crtica s un escrit en qu es barreja la informaci sobre el producte cultural amb lopini del crtic que la signa.
Estructura de la crtica:
Fitxa tcnica, que cont el nom de lespectacle, la data i el lloc de representaci, etc. Ttol: s un ttol expressiu; acostuma a suggerir el to del comentari que el segueix i permet endevinar lopini del crtic respecte del que comenta. Introducci: Comprn comentaris generals i anuncia la prpia posici al respecte. Explicaci: Explica com s lespectacle (aquesta part pot contenir referncies literries, teatrals, cinematogrfiques, musicals...).
UNITAT 2
SER O NO SER...
Lescenografia visual i auditiva: s el conjunt delements visuals i de so que ajuden a situar i desenvolupar lacci. Aix, doncs, lescenografia ocupa un lloc molt important en lespectacle teatral; no solament per la seva presncia fsica, sin pel seu significat. De la mateixa manera que les paraules adquireixen diferents significats segons lentonaci i els gestos dels actors, tamb lespai escnic, els elements que el componen, la llum que lillumina, contribueixen a crear el sentit de lespectacle.
57
58
SER O NO SER...
Conclusi: Finalment el crtic valora positivament o negativament el producte.
(Fes les activitats daprenentatge 1, 2, 3, 4, 5)
2. LLENGUA I SOCIETAT La comunicaci

Per veure com es produeix la comunicaci, llegeix aquest fragment teatral i prova de contestar les preguntes:
UNITAT 2
(En un pis de Barcelona. Un grup de noies estan berenant i miren bocabadades un cartell dels Beatles) MARIA NGELS: Quin us agrada ms? MARIA: A mi el George. s el que t ms personalitat. (Assenyalant el John:) Aquest, encara que diuen que s ms intelligent, t una cara dangls... BRIGITTE: El ms atractiu s el Paul. (Assenyalant el Ringo:) Aquest s tan lleig! MARIA NGELS: Per s el ms simptic, el Ringo, He llegit en una revista que en nixer el seu primer fill va dir que encara no tenia el seu cabell, per que ja tenia el seu nas. ROSA MARIA: El Paul s una mica sonso i a ms a mi no magrada perqu sassembla al meu germ. BRIGITTE: Mira, nena, no saps qu et dius. El Paul s molt ms atractiu que el teu germ. MARIA NGELS: Doncs a mi magrada molt, el Joan Albert! ROSA MARIA: Apa, nena, que a tu tagraden tots, fins i tot ldamo1.
(Jordi Mesalles i Miquel Casamayor, Els Beatles contra els Rolling Stones, Edicions de la Magrana) Ara reflexiona sobre els elements que intervenen en la situaci comunicativa que acabes de llegir: Qui parla? o: Qui s lemissor del missatge? Qui escolta? o: Qui s el receptor del missatge? Quina informaci intercanvien aquestes noies? o: Quin s el missatge? Quin llenguatge utilitzen per comunicar-se? o: Quin codi fan servir? Per on es fa arribar la informaci? o: Quin s canal? En quina situaci es troben? o: Quin s el context o referent?
Comunicaci
8. TEATRE
1
damo: cantant en llengua francesa, molt popular en la dcada del 70.
Recordes lesquema de la comunicaci? context o referent
emissor
canal canal
missatge
canal canal
receptor
codi
Els elements que intervenen en qualsevol procs comunicatiu sn els segents. Dentrada necessitem tenir alguna cosa per comunicar: el missatge. La persona (o la cosa) que emet aquest missatge s lemissor. La persona (o la cosa) que rep el missatge s el receptor. Lemissor emet el missatge utilitzant un codi (per exemple, la llengua catalana) que el receptor ha de conixer per poder-lo descodificar, ja que si no lentn no hi ha comunicaci. Lemissor i el receptor han de compartir tamb el canal per on es transmet el missatge. Finalment, emissor i receptor es comuniquen en un context o referent determinat que pot aclarir la comunicaci: un semfor en un encreuament de carrers permet la comunicaci, per si el trobem al mig dun camp est descontextualitzat i no t sentit. El context s, doncs, la situaci comunicativa en qu es produeix lacte de comunicaci
Elements no verbals que intervenen en la comunicaci

Els elements no verbals que intervenen en la comunicaci tenen tanta o ms importncia que les paraules que diem. Recorda que les paraules constitueixen noms un 7% del total del missatge, mentre que lentonaci en constitueix un 38% i el llenguatge gestual un 55%. Aix s fcil de veure en les obres de teatre. Si mai vas al teatre, fixat que els actors exageren una mica aquests trets perqu la comunicaci sigui ms efectiva. I fixat tamb que la seva dicci1 s sempre clara i expressiva.
Lexpressi corporal
En el teatre els actors treballen amb la veu, per tamb amb el cos. Els gestos, els moviments a dalt de lescenari i les expressions de la cara sn part del llenguatge que utilitzen per vehicular el seu art.
1
Dicci: Manera en qu una persona parla i pronuncia les paraules.
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 2
SER O NO SER...
De segur que has comprovat que la comunicaci s un procs pel qual un emissor i un receptor intercanvien informaci. Lemissor envia un missatge que cont la informaci desitjada a un receptor, el qual haur de desxifrar el missatge per entendrel.
59
60
SER O NO SER...
De la mateixa manera, en la comunicaci ordinria entre persones lexpressi corporal hi juga un paper decisiu. La manera de moure les mans, la posici del cos, el moviment dels ulls, etc., ens permeten entendre el significat real del missatge. Amb lexpressi corporal es pot expressar decisi, seguretat, dubte, por i tot un seguit democions que influeixen en el missatge.
Lentonaci
Lentonaci s la successi de tons amb qu expressem un missatge oral. El to s una caracterstica dun so i pot ser ms agut o ms greu, o b amb una entonaci ascendent o descendent. Vegem-ho amb exemples. Fixat en les frases segents: El ms atractiu s en Paul. Quin us agrada ms?
UNITAT 2
El primer cas s una frase enunciativa; per tant, lentonaci ser ms neutra, mentre que el segon correspon a una frase interrogativa, com ens indica linterrogant. La pregunta es marca oralment mitjanant una entonaci ascendent. En canvi, en la frase: Aquest s tan lleig! Lentonaci t ms fora i ha se ser ms enrgica, perqu es tracta duna frase exclamativa. Amb la manera de pronunciar i dentonar els missatges orals podem entendre dobles sentits. Una oraci com A mi magrada molt el Joan Albert pot expressar el que realment diu; per, segons lentonaci del parlant o els gestos de la cara que faci (mig somriure, parlar entre dents, etc.), pot ser irnica i significar tot el contrari. Aix, doncs, el missatge comunicatiu en una conversa oral est marcat per les paraules, per lentonaci que els donem i per lexpressi del cos quan les diem. (Fes les activitats daprenentatge 6 i 7)
3. GRAMTICA El sistema voclic

El sons voclics sn sons sonors, que es diferencien dels consonntics perqu laire, en el seu recorregut des dels pulmons, no troba cap altre obstacle que les cordes vocals.
8. TEATRE
Classificaci dels sons voclics

Els sistema voclic del catal consta de vuit sons i, en canvi, noms t cinc grafies. Els sons voclics es classifiquen en funci de tres criteris: el grau dobertura, el punt darticulaci i la tonicitat:
Comunicaci
Grau dobertura de la boca: Es mesura en una escala que va des de la posici ms oberta, representada pel so de la [a] fins a la ms tancada, representada pels sons de [i] o de [u]. Punt darticulaci: Consisteix en lavanament o el retrocs de la llengua i fa que els sons es puguin agrupar en tres sries: palatals o prepalatals [i], [e], []; posterior o velar [u], [o] , []; central o palatal [a] []. La tonicitat: s el fet que la vocal es trobi en sllaba tnica o tona i permet distingir entre vocalisme tnic, format per set vocals, i ton, redut a tres.
61
so [a] [ ] [e] [i ] [] [o] [u]
Vocalisme tnic grafia a e i o u
Vocalisme ton so grafia [] a, e [i ] i [u] o, u
La neutralitzaci
La neutralitzaci s el fenomen segons el qual, en el catal central, les vocals a/e i o/u, quan es troben en posici tona, es neutralitzen i passen a pronunciar-se de la manera segent: a/e []: casa, pare. o/u [u] cobrir o muntanya. Correspondncia voclica entre so i grafia: [a] [ ] [e] [] [i ] [] [o] [u] a: cap, mal e oberta: mel, cel e tancada: ms, temps vocal neutra: mare, casa i: pit, indi o oberta: pot, roc o tancada: tomb, molt u: ruc, un Las vocales en castellano Los sonidos voclicos son cinco: [a], [e], [i], [o], [u]. No ofrecen dificultades; hay una perfecta correspondencia entre sonido y grafa.
Fenmens de contacte voclic

Quan fem una frase (cadena fnica) o parlem de pressa, els sons lingstics no sarticulen alladament, sin que sagrupen en seqncies. Aquests contactes entre vocals produeixen una redistribuci sillbica que origina uns resultats fontics determinats: lelisi i la sinalefa. Lelisi s leliminaci dun so voclic com a conseqncia del contacte entre dos mots contigus. Els casos ms freqents sn:
UNITAT 2
62
SER O NO SER...
Contacte entre dues vocals tones idntiques: Una amiga. [][] (el resultat s una sola vocal neutra) Contacte entre vocal tona i vocal tnica: Quina hora s? [] [] (el resultat s una vocal tnica) Contacte entre vocal tnica i vocal tona: Viatjar amb tren. [a][] (el resultat s una vocal tnica)
UNITAT 2
Fixat que en aquest ltim cas el contacte voclic sha produt perqu la erra final de linfinitiu no es pronuncia. La sinalefa s lagrupaci en una sola sllaba de dues vocals que pertanyen a paraules contiges. Aquesta agrupaci comporta la formaci dun diftong decreixent o creixent: Canta i balla. Nou arbres. De tota manera, conv que tinguis en compte que aquests fenmens es produeixen en la llengua parlada i que les solucions poden ser diferents, segons la lentitud o la rapidesa amb qu es parli. Recorda aix: Elisi: Prdua duna vocal. Sinalefa: Agrupaci de dues vocals. Implica laparici dun diftong. El contacte entre dues vocals tniques no provoca cap fenomen.
Els fenmens de lelisi i de la sinalefa sn de vital importncia a lhora de comptar el nombre de sllabes que t un vers. Comprova-ho tu mateix amb aquests versos de mossn Cinto Verdaguer: De Beret la immensa plana t la forma de Bressol, t muntanyes per barana on com mare aguaita el sol. T per alta capalera la muntanya de Cabrera. La geganta cordillera Per bressar sos fills la vol.
8. TEATRE
Comunicaci
Aquesta composici s formada per un total de vuit versos i, comptant fins a lltima sllaba tnica, cada vers t set sllabes, amb alternana de rima femenina (paraula plana) i masculina (paraula aguda). Observa que en el primer vers shi produeix una sinalefa (la immensa) i que en el quart hi ha dues elisions (mare aguaita el sol). Tot aix ho podrs veure ms a fons quan treballem la poesia; ara noms ens interessa per aprendre a pronunciar correctament els sons. (Fes les activitats daprenentatge 8, 9, 10 i 11)
4. LXIC Sinonmia
Dues paraules o expressions sn sinnimes quan tenen el mateix significat o aquest s molt semblant. Podem distingir dos tipus de sinnims: Els sinnims totals, que sn aquells que es poden intercanviar en tots els contextos. Els sinnims parcials, que noms es poden intercanviar en alguns contextos.
63
Els sinnims totals no sn gaire abundants. Exemples: mot i paraula, hematies i glbuls vermells, leuccits i glbuls blancs... Sovint ens trobem amb el cas de mots sinnims que, tot i tenir el mateix significat, no es poden intercanviar en alguns contextos: sn els sinnims parcials. Aix pot ser degut al fet que lun s ms propi del registre culte i laltre del vulgar, que lun es fa servir en una determinada zona geogrfica i laltre no, que lun s un barbarisme... El context ens indicar quin dels sinnims s ladequat per al text. Hi ha mots que tenen un significat ms general, que engloba els significats daltres mots. Sn els hipernims o mots genrics. Els hipnims sn mots de significat especfic, que es poden incloure dintre del significat de lhipernim. Per exemple, electrodomstic s un hipernim que inclou el significat dhipnims, com nevera, congelador, batedora, picadora... Persones s tamb un hipernim, que inclou el significat dhipnims com home, dona, nen, jove... Per parlar amb precisi, s molt millor fer servir els hipnims, encara que a vegades, com a sinnim, pot aparixer lhipernim corresponent. Fixa-thi: El gat va arribar a casa a quarts de quinze i, com era desperar, va trobar la porta tancada. A lanimal no li va quedar ms remei que dormir al ras. En aquest cas gat i animal sn sinnims; gat s lhipnim i animal s lhipernim que fem servir per tal devitar la repetici del primer. Algunes vegades, quan no trobem la paraula adient, fem servir circumloquis. El circumloqui consisteix a dir, per mitj de moltes paraules, expressions que podrien dir-se amb una o molt poques paraules. Imaginem, per exemple, que no recordem el mot caravella; una opci seria dir: Li va costar tot un mes fer a escala un vaixell com aquell del Colom. circumloqui Daltres vegades tenim problemes per buscar sinnims; llavors el diccionari de sinnims i antnims ens pot ajudar. (Fes les activitats daprenentatge 12, 13, 14, 15, 16 i 17)
UNITAT 2
64
SER O NO SER...
Recull de lxic del mn teatral

acomodador -a m i f. En els espectacles, persona encarregada de designar als concurrents els seients que han docupar. actor actriu m i f. Persona que representa un personatge en el teatre, el cinema, la rdio o la televisi. amfiteatre m. En un teatre modern, conjunt de seients ordinriament collocats en grades circulars. apuntador-a m i f. Persona que dicta als actors els seus papers en les representacions teatrals. assaig m. Representaci duna obra, execuci dun concert, etc., abans de la seva representaci pblica. assaig general m. Assaig que es fa just abans de lestrena duna obra o dun espectacle, en el qual es reprodueixen al mxim les condicions de la representaci en pblic. attrezzo m. Conjunt daccessoris de decoraci, de mobiliari, etc., que sutilitzen en el muntatge duna escenografia. bastidor m. Qualsevol de les teles pintades fixades en una armadura de fustes i llistons, que es posen a dreta i a esquerra de lescenari formant part duna decoraci teatral. bolo m. Actuaci allada duna companyia o dun grup teatral que es duu a terme en una poblaci diferent de la seu habitual. cabina de control f. Sala petita, tancada per mampares de vidre i situada a lextrem oposat de lescenari dun teatre, des don els tcnics regulen el so i els llums. camerino m. Qualsevol de les cambres destinades als actors per vestir-shi, reposar-hi, etc. clown m. Pallasso. coreografia f. Art de compondre els moviments, les figures i els passos de danses o ballets dacord amb la msica. decorat m. Conjunt delements pictrics, plstics, arquitectnics, etc., que figuren el lloc de lacci en una representaci de teatre, en una filmaci, etc. director -a m i f. Persona que dirigeix lobra de teatre. escenari m. Part del teatre en qu els actors desenvolupen lacci dramtica i on es munten els elements escenogrfics. escenografia f. Art i tcnica de muntar lescena teatral. / Conjunt delements que permeten reproduir un determinat clima o ambient per a una representaci teatral, un espectacle, etc. espectador -a m i f. Persona que assisteix a un espectacle. estrena f. Primera representaci, exposici o projecci pbliques duna obra teatral, musical, cinematogrfica, etc.
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 2
figurant m i f. Persona que, en una representaci, fa un paper de comparsa. funci f. Cadascuna de les representacions duna obra teatral o dun espectacle. galliner m. El pis ms alt duna sala despectacles. llotja m. Qualsevol de les divisions duna sala despectacles amb seients per a un cert nombre de persones. paper m. Cadascuna de les parts del text duna obra teatral que correspon a un personatge i que interpreta un actor o una actriu. personatge m. Cadascun dels participants que intervenen en lacci fictcia duna obra teatral i que s encarnat per un actor o una actriu. platea f sin. Pati de butaques m. Planta baixa del teatre on hi ha una srie de files de cadires o de butaques per als espectadors. posada en escena f. Escenificaci. quadre m. Agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud, representant una escena histrica, mitolgica, simblica, etc. regidor -a descena m i f. Tcnic dun teatre o duna companyia teatral que ocupa un crrec intermedi entre el director i la resta de lequip tcnic. taquilla f. Lloc on es tenen els bitllets per despatxar-los al pblic. taula de llums f. Taula on hi ha els dispositius electrnics necessaris per tal de regular i tractar la illuminaci duna obra teatral. taula de so f. Taula on hi ha els dispositius electrnics necessaris per tal de regular i tractar el so duna obra teatral. teatre m. Edifici o local destinat a la representaci dobres dramtiques. teatr m. Reproducci en miniatura dun escenari que susa per a assajar decorats, la situaci dels actors, etc. tel m. Tela gran pintada, de lamplria de lescenari, la qual es pot abaixar i apujar i que, abaixada, tapa lescenari. tramoia f. Mitj o conjunt de mitjans mecnics emprats en el teatre per fer transformacions escniques, figurar aparicions, etc. vestbul m. Sala situada a lentrada dun teatre en qu es reuneixen els espectadors durant lentreacte.
65
UNITAT 2
66
PER APRENDRE
Activitat 1
Llegeix lacotaci i el text teatral segent:
UNITAT 2
Lobra t lloc al dormitori de la casa de dos pisos de Nat Ackerman, en algun indret de Kew Gardens. Lencatifat va de paret a paret. Hi ha un gran llit de matrimoni i un ample tocador. Lhabitaci s moblada i encortinada curosament, i a les parets hi ha algunes pintures i un barmetre no gaire atractiu. Msica suau quan saixeca el tel. Nat Ackerman, un fabricant de vestits dhome, calb, panxut, de cinquanta-set anys, est ajagut en el llit acabant de llegir el diari Daily News. Porta una bata i sabatilles i llegeix a la claror dun llum petit enganxat al capal blanc del llit. Lhora s prop de mitjanit. De sobte sentim un soroll i Nat es redrea i mira per la finestra.
NAT: Qu diables s aix? (Enfilant-se feixugament per la finestra hi ha una lgubre figura amb una capa. Esbufega sorollosament i llavors ensopega amb el marc de la finestra i cau a lhabitaci.) MORT: Jess, Maria i Josep. Gaireb mhe trencat lespinada. NAT (contemplant-lo esbalat): Qui sou? MORT: La Mort. NAT: Qui? MORT: La Mort. Escolteu, puc asseurem? Gaireb mhe trencat lespinada. Estic tremolant com una fulla. NAT: Qui sou vos? MORT: La Mort. Teniu un got daigua? NAT: La Mort? Qu voleu dir, la Mort? MORT: Qu us passa? Que no veieu el vestit negre i la cara emblanquinada? NAT: S. MORT: Que s carnaval? NAT: No. MORT: Doncs sc la Mort. Ara, em podeu donar un got daigua o una tnica? NAT: Si aix s una broma... MORT: Quina mena de broma? Teniu cinquanta-set anys? Nat Ackerman? Carrer Pacfic 118? Tret que mhagi equivocat [...] NAT: Qu voleu de mi? MORT: Qu vull? Qu creieu que vull? NAT: Deveu estar de broma. Tinc una salut perfecta.[...] No men vull anar encara. (Woody Allen, La mort truca, traducci dlex Alsina, Monlegs i dilegs. Selecci de textos teatrals, Francesc Vernet, La Magrana)
Comunicaci
8. TEATRE
A partir daqu, respon les preguntes: a) Quin s el tema daquest fragment? Escriu un resum de lacci i els dileg dels personatges.
67
b) Quin s el to daquest fragment? Dramtic o humorstic? Qu tho fa pensar?
c) Qui sn i com estan caracteritzats fsicament els personatges a partir de les acotacions?
d) A partir daquest fragment, escriu una llista dels oficis relacionats amb lespectacle teatral i explica de qu shauria dencarregar cadasc per muntar aquesta escena.
e) Com creus que pot acabar aquesta escena? Imagina i escriu la continuaci del dileg entre Nat i la Mort (sis rpliques).
Activitat 2
Com timagines lescenografia del fragment teatral anterior? A partir de lacotaci del fragment anterior, situa els personatges i els objectes en el lloc de lescenari que els correspon. Per indicar el moviment dels actors, fes servir lnies o dibuixos.
UNITAT 2
68
UNITAT 2
Activitat 3
Llegeix el text segent. A partir daqu, com caracteritzaries els dos personatges (edat, cara, color dels ulls, nas, cabells i pentinat, estructura fsica, alada, vestuari...) per tal de destacar-ne tant laspecte fsic com la personalitat? MISSATGER: Avui puc estar-me aqu tota la tarda. No hi ha feina. No hi feina per mi. Ja ning envia paquets. Tothom envia cartes. I el correu electrnic ja gaireb no sespatlla mai, I si sespatlla fan servir el fax. Algun dia em despatxaran. I si em despatxen no sabr qu fer. No s fer res ms. Portar documents i paquets dun lloc a laltre daquesta ciutat el ms rpidament possible. Magrada la meva feina, per no t futur. En canvi vost... PROGRAMADOR INFORMTIC: Puc fer-li una pregunta? MISSATGER: S PROGRAMADOR INFORMTIC: Com em troba? MISSATGER: Qu? PROGRAMADOR INFORMTIC: Com em troba, vost? MISSATGER: Doncs... no ho s, simptic, normal. PROGRAMADOR INFORMTIC: Vull dir fsicament. [...] No sap dir-me si em troba guapo o no? MISSATGER: Per per qu li preocupa aix? PROGRAMADOR INFORMTIC: Perqu ltimament totes les dones em persegueixen, sobretot les secretries de lempresa, totes em van al darrere, reclamen els meus serveis constantment, a vegades amb consultes idiotes que sn falses consultes i fins i tot espatllen expressament un programa o esborren memries o bloquegen els teclats, llavors arribo jo i elles se menganxen, em parlen en veu baixa, em despullen amb la mirada, mintimiden, i aix em posa malalt, em
Comunicaci
8. TEATRE
sento ridcul, i em vnen ganes de crrer, descapar, [...] jo no em considero gens atractiu. (Sergi Belbel, Desprs de la pluja, Edicions 62)
69
Activitat 4
Llegeix aquest crtica sobre un espectacle teatral. Respon les preguntes segents: CRTICA DE TEATRE Kamikaze Crnica marciana, per Francesc Massip Kamikaze, de Konrad Zschiedrich. Intrprets: Merc Angls, Anna Gell, Fina Rius, Pilar Tvora. Espai escnic i illuminaci: Xavier Garcia. Dramatrgia i direcci: K. Zschiedrich. Sala Muntaner. Barcelona, 17 de juliol del 2002. s dura la vida del crtic. Es dir que com la de tothom. No: s encara ms dura. Ha danar a les estrenes, que s com encertar un mel sense ni tan sols haverlo pogut tocar abans. I, a ms, ha descriure sobre el que ha vist. Un crtic no t dret a veure Kamikaze i passar-sho b o malament, entretenir-se o avorrir-se com una ostra sense que passi res. Un crtic no pot simplement exclamar ndia, quina passada, comentar no est mal o escopir quina buina, i desprs anar-sen al llit com fa tothom. No podr evadir-se, i aix el separa irremeiablement de la resta dels mortals. En resum, lexistncia del crtic s pitjor que la de la resta despectadors, perqu est obligat a veure Kamikaze. La responsabilitat s enorme, perqu lobra s duna gran ambici i pretn tractar fets de tan punyent actualitat com van ser els atemptats aeris de lonze de setembre. No coneixem la faceta dautor dramtic de Konrad Zschiedrich, per s certament notable que un personatge format a lAlemanya oriental hagi estat capa dassumir amb tanta convicci aquella veta teatral nostrada dels Pastorets i del teatre de collegi, amb aquella necessitat de ser elemental, repetitiu, moralista i ingenu per tal darribar al pblic infantil daquelles funcions que no permetien la ms mnima ironia (qui lhaguera ents?). En fi, no vagin a veure Kamikaze si exerceixen la crtica. No hi vagin si no s que poden passar-sho b o destralejar sense cap mena de complex. I ho repeteixo: pobres actrius! Als espectadors sempre els queda lopci de tocar pirand. (Avui, 19.7.2002)
UNITAT 2
70
a) Aquesta crtica s positiva o negativa? Qu tho fa pensar?
b) La crtica periodstica despectacles (cinema, msica o teatre) acostuma a seguir una estructura. Quina? Marca les parts en qu es divideix i resumeix la idea principal de cadascuna.
c) Lautor afirma irnicament que la vida del crtic s dura. Per qu ho diu?
UNITAT 2
d) En el text hi ha diferents expressions i frases fetes de registre colloquial. Explica el significat de les segents: avorrir-se com una ostra: ndia, quina passada!: quina buina!: tocar el pirand:
Activitat 5
Explica el significat i la utilitat daquests elements que caracteritzen el text teatral:
8. TEATRE
Acte: Escena: Acotaci: Dileg: Monleg: Dramatrgia:
Comunicaci
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 6
Qu diferencia les frases segents les unes de les altres?
71
Vindrs al sopar.
Vindrs al sopar?
Vindrs al sopar!
Activitat 7
a) Quins sn i en qu consisteixen els elements no verbals que participen en la comunicaci?
GRAMTICA
Activitat 8
Pronuncia a poc a poc aquests mots; a continuaci subratlla totes les vocals tones que tingui cada un: barraca, ombra, msica, toca, musiqueta, projecte, prendre, somorta, motor, penombra En el cas de les vocals a/e i o/u, quan es troben en sllabes tones, com es pronuncien?
Activitat 9
Com caldria pronunciar el so de la vocal en color en els mots segents? base, Irene, classe, Sitges, crter, fase, frase, srie, higiene, superfcie, home, tnel, balmes, Blanes, Londres, flaire, catstrofe, febre, espcie, frare
Activitat 10
Desprs de fer una lectura molt acurada, classifica aquestes paraules en funci de lobertura de la e i de la o: foc, gent, cel, menta, hivern, comdia, tendre, calent, boira, forn, cpia, boca, bot, copa [e] [o] gent [] [] foc
UNITAT 2
b) Busca persones per interpretar els personatges del fragment lobra Beatles contra Rolling Stones que apareix a lapartat de Llengua i societat. Desprs, llegiu-lo amb lentonaci adequada i utilitzeu els recursos dexpressi corporal ms adients.
72
Activitat 11
Comenta els fenmens de contacte voclic de les frases segents: Ex. Dubtosa arma secreta. Elisi a) La inspecci no aporta solucions. b) Es cou amb aigua. c) Travessarem un riu ample. d) No es troba b.
LXIC
Activitat 12
Aqu tens una llista de paraules a les quals has de buscar un sinnim perfecte. Et donem una pista: la primera lletra del sinnim: be llac guineu x ............................ e ............................ g ............................ many mescla cim s ............................. b ............................. p .............................
UNITAT 2
Activitat 13
Sustituye las palabras subrayadas por palabras o expresiones sinnimas. El contrayente argument que no poda casarse porque ya estaba casado. Las chozas quedaron inundadas tras la tempestad. El embaucador consigui quitarles todo el dinero. Era un chico muy agraciado y, adems, era millonario.
Activitat 14
Troba un sinnim popular per a cadascun daquests cultismes: ebri ........................................................... dilapidar.................................................. xode ....................................................... trivial .......................................................... cruenta ...................................................... taciturn ......................................................
Activitat 15
8. TEATRE
Els hipernims ens provoquen a vegades imprecisi lxica. Intenta precisar ms aquestes oracions substituint els hipernims per hipnims. Havia pintat les parets de colors per no li acabaven dagradar. Les persones reunides van manifestar la seva preocupaci per la baixada de les pensions.
Comunicaci
Ledifici era duna bellesa excepcional. El vehicle mal estacionat va causar un gran embs. Dnam leina. Sha trencat los. A lestiu es comprar un vaixell.
73
Activitat 16
En cada una de estas frases aparece un hipernimo y su correspondiente hipnimo. Subryalos teniendo en cuenta que puede haber ms de un hipnimo. El arma del crimen era una pequea pistola. No s si te gustan las flores pero te he trado estos claveles. De todas las asignaturas, la que ms le gustaba era matemticas. La nuez, la avellana, la almendra y el pin son frutos secos que tienen muchas caloras. El camarero y el cocinero eran dos de los trabajadores de ms peso.
Activitat 17
La persona que ha dit aquestes frases ha utilitzat molts circumloquis, perqu no recordava algunes paraules. Ajuda-la a trobar les paraules correctes. A la peixateria he comprat aquell peix que sembla un gripau i que s tan car. Lanimal que fa ric-ric no mha deixat dormir. El mascle de la cabra portava una esquella mot grossa. El pags va adobar la plantaci de ram. De Mallorca vam portar una mena de pasta que tenia forma de closca de cargol, tota ensucrada. Tots els que anaven en lavi en duien una.
UNITAT 2
74
Activitat 1
Explica les caracterstiques del text teatral com a gnere literari:
UNITAT 2
Activitat 2
Imagina que un grup de persones i tu heu decidit muntar una breu representaci teatral. Explica les passes que heu de seguir i els elements que necessitareu per portar a terme lespectacle: des del text fins a la posada en escena.
Activitat 3
Debes adaptar una narracin para representarla en un escenario. Escribe este cuento en forma dialogada (de estilo indirecto a estilo directo) con las acotaciones necesarias (decorados, vestuario, caracterizacin y movimientos de los personajes, si lo crees necesario puedes indicar efectos sonoros, la iluminacin, etc.) En la calle haba tres personas que paseaban: un hombre joven y alto, una mujer joven y guapa y por ltimo, un hombre de edad avanzada muy agradable y elegante. Los dos primeros llegan a una esquina. De repente el hombre viejo ve un trozo de papel en el suelo. Lo recoge y ve que es un billete de 100 euros. Unos segundos ms tarde, la joven vuelve sobre sus pasos y se acerca al anciano. Ella est llorando y gritando porque ha perdido todo el dinero que llevaba para la compra semanal. El anciano intenta consolarla y le anuncia que l lo ha encontrado. La mujer joven se siente muy agradecida. Al cabo de unos segundos se acerca el hombre alto, fingiendo que est buscando algo. De repente se abre una ventana y hombrecillo se asoma, viendo que el hombre alto est nervioso
Comunicaci
8. TEATRE
Activitat 4
Explica els elements que intervenen en el procs de la comunicaci.
Activitat 5
Explica com funcionen els elements no verbals en la comunicaci. Quina relaci hi ha entre aquests elements i el teatre?
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 2
y mirando a todas partes, le dice que ha visto como hace un rato se le caa un billete de 100 euros del bolsillo de la chaqueta. Le cuenta que ha visto como el anciano le daba el billete a la joven. El hombre alto se enfada mucho. El anciano se asusta y decide dar otro billete de su propio dinero al hombre alto para evitar una pelea. El anciano se marcha algo aturdido y nervioso. Entonces, se acerca de nuevo la mujer joven, habla con el hombrecillo de la ventana entre risas y le entrega un billete de 20 euros. Este ltimo muy contento se despide de la pareja hasta la prxima ocasin.
75
76
Activitat 6
Classifica els mots segents segons el so de la vocal tnica: ric, cru, estafa, mil, mel, llamp, s, sort, sord, desprs, ple, llet, porta, fusta, perla, hort, estrnyer, autombil, crit [a] estafa, [] [e] [i ] [] [o] [u]
UNITAT 2
Activitat 7
Transcriu fonticament els sons voclics que hi ha en color: faula, roquet, viatge, confort, sopar, cotxe, suposar, resoldre, bufetada, retolador, costats
Activitat 8
Com definiries el fenomen de la neutralitzaci voclica? Posan alguns exemples.
Activitat 9
Respon breument les preguntes segents: a) Com definiries un diftong? b) Quins sn els diftongs decreixents en catal? Posan exemples. c) Quins sn els diftongs creixents en catal? Posan exemples. d) En quins casos fa la i i la u de consonants? Posan exemples.
Comunicaci
8. TEATRE
Activitat 10
Fes el recompte sillbic i comenta els fenmens de contacte voclic dels versos segents:
A LA VORA DE LA MAR A la vora de la mar nhi ha una donzella que broda dun mocador la flor ms bella; i quan ns a mig brodat li falta seda. En veu venir un mariner Que al mar navega: Mariner bon mariner si en porteu seda? De quin color la voleu, blanca o vermella? Vermelleta la vull jo que s per la reina. Pugeu a dalt de la nau, triareu della. Com dalt de la nau va ser La nau fu vela; Mariner es posar a cantar canons novelles. (Can popular)
77
Activitat 11
Cerca sinnims per a aquestes paraules (no cal que siguin sinnims perfectes): parlar: ....................................................... installar: ...................................................... faltar: ........................................................ resoldre: ....................................................... provar: ...................................................... enganyar: ....................................................
Activitat 12
En aquesta llista de paraules hi ha cinc hipernims i quinze hipnims que corresponen als hipernims. Fes-ne la classificaci. liga, text, artista, pera, drama, vals, carta, pardal, actor, teatre, simfonia, instncia, pintor, conte, comdia, escultor, mussol, tragdia, msica, ocell hipernim ....................... ....................... ....................... ....................... ....................... hipnims ....................... ....................... ....................... ....................... ....................... ....................... ....................... ....................... ....................... ....................... ........................ ........................ ........................ ........................ ........................
Comunicaci 8. TEATRE
UNITAT 2
78

PER APRENDRE
Activitat 1
a) Resposta orientativa. Tema: Un home rep la visita inesperada de la Mort. Resum: Nat Ackerman, un fabricant de vestits dhomes, es troba sol al seu apartament i est a punt danar a dormir quan, de sobte, entra per la finestra un intrs vestit de negre. Es tracta de la Mort. Nat est sorprs davant lactitud espontnia i descarada de la Mort, que arriba molt atabalada demanant un got daigua. Nat creu que encara no li ha arribat lhora de morir i no vol anar-sen amb ella. b) To humorstic. Les expressions de la Mort sn cmiques; no s tracta dun personatge tenebrs i dramtic, sin ms aviat un personatge quotidi i proper. c) Els personatges sn aquests: Nat Ackerman, un fabricant de vestits dhome, calb, panxut, de cinquantaset anys; va amb bata i sabatilles. La Mort, que porta una capa negra i la cara pintada de blanc. d) Director,-a: Dirigeix tot lespectacle i ns el responsable. Actors: Dos actors per fer el paper de Nat i de la Mort. Escengraf, -a: Per dissenyar lhabitaci on passa lacci. Atrezzista: Socupa de trobar tots els objectes que apareixen a lescena: mobles, cortines, quadres, el barmetre, el diari. Tcnic de llum: Sencarrega de recrear la illuminaci artificial de lhabitaci i de donar un ambient lgubre en el moment de lentrada de la Mort. Tcnic de so: Pot recrear el soroll que sorprn Nat en el moment en qu entra sobtadament la Mort. Maquillador,-a: Per maquillar de blanc el rostre la Mort. Vestuari: Dissenyar la roba que porta Nat i la capa de la Mort. e) Resposta oberta.
UNITAT 2
Activitat 2
Resposta oberta.
8. TEATRE
Activitat 3
Resposta oberta. (Orientacions: El missatger pot ser jove, amb un vestuari informal; linformtic ha de ser fsicament atractiu, agradable, ben vestit, etc.)
Comunicaci
Activitat 4
a) s un crtica negativa. Lautor ironitza sobre el seu ofici i lobligaci de veure muntatges com el que comenta. s molt dur amb el director i qualifica lespectacle delemental, repetitiu, moralista i ingenu. Aconsella als espectadors que no vagin a veure lobra. b) Estructura de la crtica: ttol expressiu, fitxa tcnica, introducci, comentari i conclusi o recomanaci. Ttol Fitxa tcnica Introducci Kamikaze, Crnica marciana Francesc Masip. Kamikaze, de Konrad Zschiedrich. Intrprets: Merc Angls, Anna Gell, Fina Rius, Pilar Tvora. s dura la vida del crtic. Es dir que com la de tothom. No: s encara ms dura. Ha danar a les estrenes, que s com encetar un mel sense ni tan sols [...] i aix el separa irremeiablement de la resta dels mortals. En resum, lexistncia del crtic s pitjor que la de la resta despectadors, perqu est obligat a veure [...] daquelles funcions que no permetien la ms mnima ironia (qui lhaguera ents?). En fi, no vagin a veure [...] els queda lopci de tocar pirand.
79
Comentari
Conclusi o recomanaci
Frase principal de la introducci: Un crtic no t dret a veure Kamikaze i passar-sho b... sense que passi res. Frase principal del comentari: Ser elemental, repetitiu, moralista i ingenu... Frase principal de la conclusi: No vagin a veure Kamikaze si exerceixen la crtica. c) Resposta orientativa Lautor opina que les persones que tenen com a ofici la crtica periodstica no tenen dret a anar a veure una obra voluntriament i anar-sen si no els agrada; han de veure tot lespectacle, perqu la seva feina s escriuren una opini. No poden evadir-se ni gaudir de lespectacle o abandonar-lo quan vulguin. Han de reflexionar i explicar els motius pels quals aquell espectacle els sembla bo o dolent. d) Avorrir-se com una ostra: Significa sentir tedi i avorriment en una situaci. ndia, quina passada: s una expressi colloquial que sutilitza quan una cosa o un fet ens agrada molt o ens sorprn dalguna manera, tant positivament com negativament.
UNITAT 2
80
Quina buina!: Una buina s un excrement de bestiar bov. Es tracta dun eufemisme per dir quina merda: Expressi que sutilitza en el registre vulgar si una cosa o un fet ens disgusta. Tocar el pirand: s sinnim de lexpressi tocar el dos, s a dir, marxar, anar-sen, escapar-se, fugir dun lloc.
Activitat 5
Acte: Cadascuna de les parts en qu es divideix una obra de teatre. Escena: Parts de cada acte. Normalment coincideixen amb canvis de temps, despai, de personatges... Acotaci: Sn les indicacions escrites per lautor, que aporten informaci sobre el to de veu dels personatges, els gestos i els moviments que fan, els sons i els sorolls que se senten, els objectes que han daparixer en lobra o les caracterstiques de lespai. Les acotacions sescriuen a linici de lacte o de lescena, i tamb sintercalen amb les paraules dels personatges. Acostumen a anar en cursiva o entre parntesis. Dileg: Conversa entre dos o ms personatges. Monleg: El discurs dun personatge amb si mateix, sense esperar la resposta de ning. Dramatrgia: Consisteix a crear un espectacle nou sobre un de clssic per tal dobtenir-ne una versi moderna i propera que parli el mateix llenguatge de lespectador, que reflecteixi el pensament interior del pblic.
UNITAT 2
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 6
La primera s una enunciaci. La segona una pregunta i la tercera una exclamaci. Per aix es pronuncien de manera diferent i expressen coses diferents. En la primera hi ha seguretat, en la segona dubte i en la tercera illusi.
Activitat 7
a) Sn lexpressi corporal, que consisteix en els moviments del cos i de les mans i lexpressi del rostre que fem a lhora de parlar, i lentonaci, que s una successi de tons amb qu expressem oralment el missatge. Lentonaci pot ser ascendent o descendent. b) Activitat oberta.
8. TEATRE
GRAMTICA
Activitat 8
Comunicaci
barraca, ombra, msica, toca, musiqueta, projecte, prendre, somorta, motor, penombra La a/e quan es troben en sllaba tona es pronuncien com una neutra [] La o/u quan es troben en sllaba tona es pronuncien [u]
Activitat 9
Es pronuncien totes neutres []
81
Activitat 10
[e] [o] forn boca bot copa calent relleu menta gent [] [] foc boira cos cpia tendre comdia hivern cel
Activitat 11
a) La inspecci no aporta solucions. Sinalefa; es forma un diftong decreixent. b) Es cou amb aigua. Sinalefa; es forma un diftong creixent amb la u, que fa de consonant. c) Travessarem un riu ample. Sinalefa, es forma un diftong creixent amb la u que fa de consonant. d) No es troba b. Elisi de la e, perqu s neutra [].
LXIC
Activitat 12
be llac guineu xai estany guilla many mescla cim serraller barreja pic
Activitat 13
Pot haver-hi diversos sinnims. Aqu en tens alguns: El contrayente argument que no poda casarse porque ya estaba casado. novio explic contraer matrimonio Las chozas quedaron inundadas tras la tempestad. cabaas tormenta El embaucador consigui quitarles todo el dinero. timador, estafador Era un chico muy agraciado y, adems, era millonario. guapo rico
UNITAT 2
82
Activitat 14
ebri: borratxo. dilapidar: malgastar. xode: fugida, escapada. trivial: banal. cruenta: sagnant. taciturn: callat, reservat.
Activitat 15
color: blau, vermell, taronja, verd, rosa... persones: jubilats, dones, homes, treballadors... edifici: casa, torre, bloc, hotel... vehicle: cami, cotxe, taxi... eina: alicates, clau anglesa, martell, tenalles... os: fmur, radi, cbit, clavcula... vaixell: iot, veler...
Activitat 16
hipernim arma flores asignaturas frutos (secos) trabajadores hipnim pistola claveles Matemticas nuez, avellana, almendra, pin camarero, cocinero
UNITAT 2
Activitat 17
mot rap grill boc vinya ensamada passatgers circumloqui aquell peix que sembla un gripau i que s tan car animal que fa ric-ric mascle de la cabra plantaci de ram mena de pasta que tenia forma de closca de cargol, tota ensucrada els que anaven en lavi
Comunicaci
8. TEATRE

Activitat 1
Les caracterstiques del teatre com a gnere literari sn les segents: Est escrit en forma dialogada: els dilegs (la conversa entre dos o ms personatges), els monlegs (discurs dun personatge amb ell mateix, sense esperar la resposta de ning) o els soliloquis (monleg amb preguntes a les quals dna resposta el personatge mateix); fan avanar lacci i sorgeixen directament, sense cap narrador que els relati. Les obres de teatre acostumen a dividir-se en actes, separats per intervals. Dins de cada acte hi pot haver diferents escenes, que normalment coincideixen amb canvis de temps, despai o de personatges. Contenen acotacions (o didasclies), s a dir, indicacions escrites per lautor, que aporten informaci sobre el to de veu dels personatges, els gestos i els moviments que fan aquests, els sons i els sorolls que se senten, els objectes que hi han de sortir o les caracterstiques de lespai. Les acotacions sescriuen a linici de lacte o lescena i tamb sintercalen amb les paraules dels personatges. Acostumen a anar en cursiva o entre parntesis.
Activitat 2
Resposta orientativa: Primer sha de triar el text, repartir els personatges i decidir quin actor i actriu interpretar cada paper. Hi haur dhaver un director que socupar de la direcci dels actors i de lespectacle en general. Un escengraf per dissenyar i construir els decorats. Latrezzista o persona encarregada de latrezzo, s a dir, de trobar tots els objectes que hi ha en lobra. Una persona encarregada del vestuari per dissenyar o buscar la roba de cada personatge. Maquillatge per caracteritzar i destacar els trets dels personatges. Un tcnic de so que socupi de la msica i dels efectes sonors. Un tcnic de llum que sencarregui de la illuminaci.
Activitat 3
Resposta orientativa.
(Lugar: Una calle de una ciudad cualquiera, una acera con un bloque de casas y una ventana abierta, cercana a los peatones. Diversas personas pasean, entre los transentes destacan tres personajes: una mujer joven, guapa , rubia, llamativa, quiz un poco vulgar, vestida con ropa actual y barata; un hombre alto, joven, atltico, vestido con ropa deportiva, con aspecto cuidado y un aire
UNITAT 2
84
desafiante; un anciano entraable, pelo cano, barba poblada, bastn , vestido con un traje oscuro, sencillo pero elegante y limpio; cerca de la ventana que da a la calle se ve, de vez en cuando, a un hombre bajo, grueso, calvo, con un semblante sonriente y hipcrita. Es una maana luminosa, de un da laborable)
Escena 1 HOMBRE VIEJO: Buenos das (dirigindose a una pareja que pasa por su lado), cmo estn?, adis, adis. (para y se agacha) Vaya, un billete. (mirando de cerca el billete) 100 euros! Es mucho dinero! M UJER JOVEN : (viene de la esquina y pasa junto al anciano, con aire apesadumbrado) No es posible! Jurara que lo puse en el monedero. Siempre con prisas, siempre con prisas... qu voy a hacer ahora? HOMBRE VIEJO: (observa a la mujer, amablemente) Qu le ocurre, seorita? Podra ayudarla en algo? MUJER JOVEN: Ojal. Acabo de perder todo mi dinero, debi caer al suelo hace unos minutos. HOMBRE VIEJO: No se preocupe, ha tenido usted suerte. Aqu tiene el billete que busca. MUJER JOVEN: Muchsimas gracias. No sabe usted lo contenta que estoy. HOMBRE VIEJO: De nada, mujer, de nada. Que pase un buen da, adis. Adis. HOMBRE JOVEN: (se acerca despus de haber estado observando la escena) No es posible, otra vez me han robado!. HOMBRE EN LA VENTANA: (se asoma y grita) Oiga, he visto como se le caa un billete del bolsillo. Ve a esa anciano? l lo tiene, he visto como lo coga y se lo guardaba. HOMBRE JOVEN: Oiga, usted, s, s, usted! (amenazante) Creo que tiene algo que no le pertenece. Me lo da o llamo a la polica? HOMBRE VIEJO: (asustado) No, si yo... hace un momento... esa mujer... Tenga, tenga su dinero. (todos se alejan y vuelve la mujer joven) MUJER JOVEN: (se dirige con una sonrisa maliciosa al hombre de la ventana) Hoy ha sido muy fcil Un negocio redondo, verdad? Toma tu parte (le da un billete). A qu hora quedamos maana?
UNITAT 2
Activitat 4
Els elements que intervenen en el procs de la comunicaci sn: Lemissor: s qui emet la informaci. El receptor: s qui rep la informaci.
8. TEATRE
El missatge: s la informaci que sintercanvia. El referent o context: s la realitat a la qual fa referncia el missatge, s a dir, all de qu es parla. El codi: s el sistema de signes que utilitza el receptor per elaborar el missatge. Lemissor i el receptor comparteixen el codi per entendres entre ells. El canal: s el mitj a travs del qual passa el missatge (laire quan parlem; el paper quan escrivim, etc.)
Comunicaci
Activitat 5
Els elements no verbals de la comunicaci sn els gestos, lexpressi corporal i lentonaci. En el teatre els actors utilitzen aquests elements de manera especial per donar fora als seus personatges i transmetre emocions al pblic receptor.
85
Activitat 6
[a] [ ] [e] [i ] [] [o] [u] estafa, llamp. estrnyer, mel, perla, ple. llet, desprs. ric, crit, mil. hort, autombil, sort, porta. sord, s. fusta, cru.
Activitat 7
cotxe [ ]
suposar [u]
resoldre []
bufetada [u]
retolador costats [u] [u]
Activitat 8
La neutralitzaci voclica consisteix en la prdua dels trets diferencials entre dos o ms sons en determinants contextos; a/e en posici tona es pronuncia neutra []: Blanes, viatge, casa; o/u en posici tona es pronuncia [u]: botifarra, suport.
Activitat 9
a) Diftong: s la uni de dues vocals que es pronuncien en una mateixa sllaba. b) Diftongs decreixents en catal: Es produeixen quan trobem a, e, o, u + i: remei, rei, mai... I quan trobem a, e, i, o + u: caure, beure, coure... c) Diftongs creixents en catal: Es produeixen quan trobem q, g + u + vocal: quatre, llenges, ping... d) Els casos de i/u consonntica es produeixen quan trobem tres vocals juntes (cauen, noia...) O a principi de sllaba seguida duna vocal (iogurt, iode... )
UNITAT 2
faula [ ]
roquet [u]
viatge []
confort [u]
sopar [u]
86
Activitat 10
A LA VORA DE LA MAR A la vora de la mar Nhi ha una donzella (sinalefa) Que broda dun mocador la flor ms bella; i quan ns a mig brodat li falta seda. En veu venir un mariner (sinalefa) Que al mar navega: (elisi) Mariner bon mariner si en porteu seda? (elisi) De quin color la voleu, blanca o vermella? (elisi) Vermelleta la vull jo que s per la reina. (elisi) Pugeu a dalt de la nau, (elisi) triareu della. Com dalt de la nau va ser La nau fu vela; Mariner es posar a cantar (dues elisions) canons novelles. Es tracta duna composici formada per versos de 7 i de 4 sllabes, que alterna rima masculina (paraula aguda) amb femenina (paraula plana).
UNITAT 2
Activitat 11
parlar: xerrar, dialogar... faltar: mancar... provar: emprovar, tastar... installar: collocar, posar... resoldre: solucionar, aclarir, esbrinar, arreglar, decidir... enganyar: estafar, mentir...
Activitat 12
hipernim text ocell artista msica teatre hipnims carta, instncia, conte liga, mussol, pardal escultor, pintor, actor pera, vals, simfonia drama, comdia, tragdia
Comunicaci
8. TEATRE
SER O NO SER
Per aprendre Gramtica
Llengua i societat
Lxic
El teatre
Elements del procs de la comunicaci Els sons voclics
Relacions entre paraules
Recull de lxic del teatre
Abans de lespectacle Classificaci
Comena la funci
Desprs de lespectacle: La crtica Elements no verbals
Fenmens de contacte
Sinonmia
Lautor dramtic Escenografia Obertura de la boca tonicitat
El text
Actors i actrius
punt darticulaci
Elisi
Parcial
La dramatrgia veu visual obert anterior tnics
Sinalefa
Total
dialogat
El director auditiva tancat central tons
actes i escenes
dicci
acotacions
expressi corporal
posterior
cant
dansa
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 2
QU HAS TREBALLAT?
88
COM HO PORTO?
com
ho porto?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a... Comentar textos teatrals i conixer-ne les caracterstiques. Conixer els elements bsics per fer un muntatge teatral. Reconixer i comentar les parts duna crtica teatral. Identificar i conixer els elements del procs de la comunicaci. Utilitzar el llenguatge no verbal per expressar-te. Conixer fenmens de contacte voclics per millorar la dicci. Identificar i buscar sinnims dalguns mots en textos orals i escrits. Conixer el lxic relacionat amb el fet teatral. 6, 7 Activitats daprenentatge Activitats S / No / davaluaci A mitges 1, 2, 3 3, 5 4 1 2, 3 4 5 8, 9, 10, 11 6, 7, 8, 9, 10 16, 17 5 11, 12
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 2
Unitat 3
89
DARISTTIL A BELBEL
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 3
DARISTTIL A BELBEL
90
QU APRENDRS?
QU APRENDRS?
En aquesta unitat fars un viatge per conixer levoluci del teatre des de lantiguitat fins als nostres dies. Al final de la unitat podrs: Tenir una visi general de com ha evolucionat el teatre des de lantiguitat fins als nostres dies. Llegir expressivament, comprendre i situar textos teatrals en el seu context. Conixer els primers textos en catal. Analitzar la transformaci de la llengua catalana en lpoca medieval. Reconixer la classificaci dels sons consonntics. Conixer alguns fenmens de contacte consonntics per millorar la dicci. Buscar i utilitzar antnims en lexpressi oral i escrits.
UNITAT 3
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
Levoluci del teatre dels orgens a lactualitat: Els orgens. Levoluci. Els clssics. Ledat mitjana. Els segles XVI i XVII. Els contemporanis. Les noves tendncies.
LLENGUA I SOCIETAT
Els primers textos en catal. Transformaci de la llengua: El catal medieval. Les crniques. La Cancelleria Reial. Ramon Llull. Ausis March. La modulaci i la projecci de la veu.
GRAMTICA
Fontica: Classificaci dels sons consonntics. Fenmens de contacte consonntics. Sonoritzacions. Ensordiments. Emmudiments. Sensibilitzacions.
Comunicaci
8. TEATRE
LXIC
Lantonmia. Parcial.
1. PER APRENDRE Els orgens del teatre

Has vist mai cap representaci teatral? Quin efecte tha causat? El teatre, com a gnere literari i espectacle, submergeix el lector-espectador en una altra realitat. Els actors i les actrius en escena creen un mn, i aix sestableix el contacte directe amb el pblic. En el mn occidental, el teatre ha anat evolucionant al llarg dels segles. En les antigues civilitzacions (Egipte, Xina, ndia...) se celebraven cerimnies religioses que eren representacions o explicacions de fets i creences. Es pot afirmar que el teatre com a espectacle va nixer a lantiga Grcia. La civilitzaci clssica se servia del teatre per tractar temes humans i socials; era un mitj dentreteniment i ensenyament que feia participar-hi el pblic. Tanmateix, era un espectacle molt diferent del que coneixem ara. Les representacions tenien un motiu religis i se celebraven un cop lany, durant les grans festes en honor dels dus.
Com totes les manifestacions antigues, el teatre grec t un alt component religis. En trobem lexplicaci en el seu origen: Els grecs celebraven unes festes en honor del du Dions (du del vi, de lembriaguesa, de la diversi i de la rauxa), durant les quals es cantaven himnes que, de mica en mica, es transformaren en representacions. Es tractava descenes rituals (de dol, de sacrifici, de pregria), en les quals lesttua del du era transportada enmig de lorquestra i un cor de cantaires entonava cants en honor seu.
91
DARISTTIL A BELBEL Comunicaci 8. TEATRE
A partir del segle IV aC, durant el gran perode clssic, les obres dramtiques sescriuen i es copien. Per aix han arribat fins a nosaltres les obres dels grans autors clssics squil, Sfocles, Eurpides, etc., i ms tard Aristfanes i Menandre. La seva temtica s impregnada per la religi, la mitologia, el dret i la vida poltica. En les obres clssiques es parla de justcia, de venjana, de la definici del millor rgim poltic, de la superioritat de la democrcia, de la legitimitat del poder, etc. Tots aquests temes perviuen actualment, i precisament per aix els clssics sn representats i adaptats any rere any pels directors de teatre actuals.
Els gneres clssics, els temes i la regla de les tres unitats

Tradicionalment es distingeixen tres gneres dramtics bsics: la tragdia, la comdia i el drama.
La tragdia representa una acci seriosa mitjanant un llenguatge elevat.

s un gnere noble que vol distanciar-se de la realitat quotidiana i prosaica. Els protagonistes sn ssers extraordinaris (dus i deesses, reis i reines, prnceps i princeses...) que no sn responsables dels seus actes, perqu estan en mans dun dest fatal que no poden controlar i del qual no poden escapar. La finalitat de la tragdia s despertar la compassi del pblic i busca la identificaci i la purificaci de les passions de lespectador. Aquest procs sanomena catarsi.
UNITAT 3
92
DARISTTIL A BELBEL
La comdia representa una acci versemblant duna manera intranscendent

i cmica. Els protagonistes sn personatges de la vida quotidiana, i tracta temes corrents que poden fer riure o b fer una stira de la societat i els costums. El llenguatge i lestil sn, en conseqncia, ms planers que no pas en la tragdia. Encara que la comdia t sempre un desenlla feli i un clar component dentreteniment del pblic, manifesta tamb una intenci crtica i moralitzant sobre la conducta humana. En la Grcia clssica mitjanant la comdia es criticaven els valors de la societat humana i les seves imperfeccions: es denunciaven i es caricaturitzaven els poltics, es ridiculitzaven els dus que eren presentats com a mandrosos, mentiders, golafres...
UNITAT 3
El drama, com a gnere intermedi entre la tragdia i la comdia, presenta

caracterstiques comunes a tots dos gneres. El tractament de lacci s greu i seris, per els personatges sn ssers corrents que no estan predestinats i que poden arribar a dominar el seu dest. Lobra teatral es basava en tres unitats bsiques: acci, espai i temps. El tractament daquests tres elements estava sotms a unes normes fora rgides que havien enunciat el filsof Aristtil (384-322 aC):
Unitat dacci: Les obres de teatre havien de presentar una acci nica, on
noms es podia tractar una histria i no shi podien barrejar elements cmics i trgics.
Unitat de temps: El temps de lacci shavia dajustar a la durada de la representaci (no podia passar duna jornada).
Unitat despai: Tota lacci shavia de desenvolupar en el mateix lloc (una

ciutat, un paisatge, un poble...) fins al final.
El teatre, el pblic i el lloc de lespectacle a travs de la histria

Avui, quan decideixes anar al teatre tries el lloc, el dia, lhora i fins i tot a lentrada hi posa el seient que has docupar. Lespectacle teatral sha presentat en llocs diferents: el carrer, teatres oberts, recintes tancats, etc. El nom teatre ve del mot grec thatron, que vol dir lloc des don es mira, es veu.
TEATRE DEPIDAURE
Graderia
8. TEATRE
seients reservars als convidats dhonor
Els grecs pagaven la seva entrada, que indicava el lloc que els corresponia ocupar. Era un espectacle que aplegava tots els ciutadans; les localitats de la part baixa de la graderia eren reservades als espectadors dhonor. Com avui, el pblic tenia un paper molt important i actiu en les representacions teatrals. Les sales de teatre que coneixem sn espais tancats, per el teatre grec sinterpretava en recintes oberts, dissenyats especialment per obtenir una bona acstica.
Altar i orquestra
Comunicaci
Entrada
1
1: el prosceni
escena
Entrada
Durant ledat mitjana es va produir una prdua dinters pel teatre que torna a reduir-se a representacions de carcter religis (ladoraci dels reis dOrient, episodis de la vida de Jesucrist, etc.). Ara b, en el segle XVI es produeix una recuperaci i es redescobreixen els clssics grecs i llatins. A principis daquests segle, a les ciutats italianes les companyies interpreten la Commedia dellArte. La Commedia dellArte o comdia italiana era un teatre humorstic i ambulant anaven de poble en poble i muntaven lescenari al carrer, basat en la improvisaci. Els actors, abans de comenar la funci, es posaven dacord sobre largument i, en sortir a escena, improvisaven els dilegs. Tot depenia de lactor i de la vivesa dels dilegs. La trama era sempre la mateixa: una comdia de tema amors, plena dequvocs, reflex de la vida popular. El personatge ms conegut de la Commedia dellArte i potser del teatre de tots els temps s larlequ. Arlechinno era un criat cmic i insolent, que sempre volia enganyar el seu mestre i prendre-li lestimada i els diners, per mai sen sortia del tot. s un personatge que des de sempre ha inspirat simpatia. Larlequ es movia constantment i era rpid i acrobtic. s representat caminant amb ziga-zaga, amb una mscara que li cobreix mig rostre i portant un vestit amb triangles blaus, vermells i verds. Els dramaturgs del segles XVI al XVII, lanomenat segle dor, estrenaven les seves obres als corrals, que eren uns espais sense sostre i amb graderies i allotjaven els cmics que saturaven a actuar a una ciutat.
Aquests sn alguns dels personatges de la Commedia dellArte. Per tal de divertir el pblic, els actors eren tamb acrbates, mims, cantants i msics. La Commedia dellArte va ser lantecedent de la comdia, tal com la coneixem actualment. Les societats humanes han imposat durant molt de temps uns papers ben diferenciats als homes i a les dones. En lantiga Grcia la interpretaci teatral era reservada als homes; fins i tot els papers femenins els feien actors. Els primers papers interpretats pr dones apareixen amb la Commedia dellArte. Per tamb al mateix temps a Anglaterra, els papers femenins de les obres de Shakespeare eren interpretst per homes.
Comunicaci
Fou una poca que va donar grans autors de la literatura universal. A Espanya, durant el segle XVII, el teatre esdev un gnere popular i s lentreteniment preferit pel gran pblic. Aix va nixer lanomenada comedia espaola, que barreja elements cmics i trgics i que, a ms, es caracteritza per la multiplicitat daccions, la divisi de lobra en tres actes i la presncia de personatges arque-
8. TEATRE
UNITAT 3
DARISTTIL A BELBEL
Els romans, grans admiradors de la civilitzaci grega, heretaren el gust pel teatre. Els teatres eren llocs de reuni on la plebs es divertia. Al Coliseu de Roma, per exemple, hi cabien cinquanta mil espectadors. El teatre clssic va ser substitut per la representaci de breus escenes cmiques, espectacles de mim i acrobcia. Ms tard es feren populars les lluites amb animals i tamb els combats entre homes. El significat especial del fet teatral com identificaci i comunicaci amb lespectador havia desaparegut.
93
94
DARISTTIL A BELBEL
tpics, s a dir, que sempre tenen els mateixos trets: la figura del vell, la dama, el pretendent, el gracis i el rei, entre daltres. Els grans dramaturgs del segle XVII, en un intent de fer un teatre que complagus ms el pblic, van trencar la rigidesa de les tres unitats despai, lloc i temps. Els autors ms prolfics foren Lope de Vega i Caldern de la Barca, els quals, a ms descriure obres dentreteniment, tamb tractaren altres problemes de dimensi filosfica, com ara el sentit de la vida, el poder, la justcia, la venjana, etc. A Anglaterra, William Shakespeare, el mxim representant de la literatura anglesa i un dels millors autors de la literatura universal, va ser actor i empresari de teatres, per sobretot fou escriptor. La seva obra ms popular s Hamlet, malgrat que cal destacar Macbeth, Otelo, El somni duna nit destiu, etc. A Frana, ms tard, Molire fou el mestre de la comdia, amb la qual va criticar la noblesa arrunada, la pedanteria dels intellectuals o el materialisme burgs. Entre les seves obres ms conegudes hi ha Lavar, El Malalt imaginari, Don Joan, etc.
UNITAT 3
Evoluci cap al teatre actual

En el segle XVIII es comena a fer un teatre basat ms en la paraula que no pas en lacci, el qual vol allunyar-se de la comdia dembolics i acostar-se al carcter dels personatges. Durant el segle XIX hi ha una gran varietat de gneres teatrals (drama, teatre de costums i urb, sainets o peces curtes cmiques...). A Catalunya i arreu de lEstat la figura ms destacada en aquest gnere s ngel Guimer (1845-1924). Guimer s un autor internacional, perqu va traspassar lmbit del territori catal, renov lescena espanyola i fins va despertar linters de la indstria cinematogrfica americana, la qual va fer adaptacions dalgunes obres del seu repertori. Guimer s representant de la Renaixena, s a dir, del procs de recuperaci lingstica, cultural i nacional de Catalunya. La seva obra encara s vigent, tant pel que fa als temes com a ls de la llengua: la passi humana es converteix en leix principal de la seva producci teatral, en la qual utilitza una llengua viva i propera. Les seves obres ms importants, com ara La filla del mar, Terra baixa, Maria Rosa o Mar i cel han estat dirigides i adaptades per directors actuals. Cap text catal contemporani no sha representat tant com Terra baixa. Aquesta obra representa el pas del segle XIX al XX, el pas del mn rural al mn urb. Largument explica la histria de la Marta, una jove entre dos homes i dues passions; en Sebasti, un ric terratinent, i en Manelic, un pastor ingenu, pur i ple de vida, que li ofereix una nova visi del mn. Lsser hum s bo per naturalesa, i la societat civilitzada s la que el corromp: la Terra alta s la terra den Manelic, un mn pur i respectus, mentre que la Terra baixa s la den Sebasti, la ciutat degradada i contaminada moralment.
Comunicaci
8. TEATRE
Llegeix aquest fragment en qu en Manelic parla de la Terra alta, lliure i pura, enfrontada a la Terra baixa, i les seves lleis: MANELIC: (subjectant la Marta, plorant) [...] testimo, Marta! Testimo! Testimava des dall dalt, en pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. I the estimat encara ms en venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com laigua dels cims a ajuntar-se amb laigua de la mar, que diuen que s amargant! Que ho sigui, damargant; que ho sigui; ella atrau com tu matraus a mi; perqu et desitjo i testimo; Marta! [...] I mira, per a mi no hi ha lleis daqu baix ni res que maturi, que els llamps i les mestralades1 mhan fet lliure, i vull jo, perqu ho vull, besar-te, mossegar-te fins a lnima, [...] confonent en un afany rabis la mort i la vida, com a home i com a fera, tot junt, tot, contra tu i amb tu, i contra tothom de la terra. (ngel Guimer, Terra baixa, acte segon escena VIII) A finals del segle XIX i principis del XX es va imposar la tendncia a reproduir la realitat objectivament. A Catalunya el modernisme s representat en teatre per Santiago Rusiol i Adri Gual. Rusiol, com a autor dramtic, abandon la voluntat modernista de lart per lart, de la recerca de la bellesa per damunt de tot, i volgu atraure el gran pblic tractant temes com el sentimentalisme i el costumisme. A partir dels anys vint el teatre a Catalunya s ms aviat tradicional. Josep Maria de Sagarra poeta, narrador i dramaturg, va tenir un gran xit de pblic amb obres com Lhostal de la Glria. En les seves peces evoca una Catalunya mtica, amb personatge enfrontats pels seus sentiments. A Espanya, el teatre en castell segueix unes tendncies variades: des del teatre burgs, superficial, fcil i molt relacionat amb el sistema sociopoltic (amb autors com Alfonso Paso, que feia una crtica molt suau de la realitat), fins al teatre popular, reservat a un pblic senzill, amb arguments simples i personatges tendres i simptics, com Mihura o els germans lvarez Quintero. La renovaci teatral la van fer Ramon del Valle Incln i Federico Garca Lorca.
95
Noves tendncies
Durant tot el segle XX, el teatre ha viscut moltes transformacions i els autors han experimentat amb aquest gnere per tal de ser innovadors. Sempre amb la intenci de trobar noves maneres de comunicar-se amb el pblic, han anat sorgint diverses tendncies: el teatre de labsurd adreat a un pblic intellectual (autors com Samuel Beckett o Eugne Ionesco escrivien un teatre simple, on noms comptava la fora de la paraula); el teatre de carrer, que vol ser un mitj dexpressi directe i sincer, un lloc de diversi per tamb de reflexi, amb personatges i ambient quotidians; el teatre experimental, que es planteja qestions esttiques, investigant noves tendncies escniques; el teatre de tesi, que pretn tractar problemes dordre tic i moral, com ara el teatre de Bertolt
Mestralades: El mestral s un vent; les mestralades sn cops de vent de mestral.
UNITAT 3
96
DARISTTIL A BELBEL
Brecht; el teatre veritat (representat per Harold Pinter), amb dilegs aparentment buits, lacnics, plens de silencis, fins i tot inquietants, etc. La dictadura de Franco i la manca de llibertat dexpressi va provocar que, a Catalunya, lart dramtic fos un mitj de denncia, comproms i fet en la clandestinitat. Fou un moment molt creatiu, ple de directors i intrprets que buscaven noves vies de comunicaci dramtica en els corrents europeus innovadors. Es van crear companyies com Els Joglars, Dagoll-Dagom, Comediants, el Teatre Lliure i, ms tard, La Fura dels Baus, etc., que feren de Catalunya un lloc de referncia en lmbit teatral. Aquests anys clandestins van ser el planter de la realitat actual, en qu el teatre s variat i innovador, tant pel que fa als textos i a la interpretaci, com a la posada en escena i la direcci. Actualment es parla de la crisi del teatre; per aix els homes i les dones de teatre es plantegen el fet teatral com a mitj dexpressi per connectar amb el pblic. Es busca la participaci de laudincia en lespectacle per tornar a situar-lo en el receptor collectiu, que s el pblic. La intriga dramtica presenta problemes que es poden resoldre per que exigeixen una mnima reflexi i desperten la capacitat emotiva dels espectadors. La diversitat de propostes dramtiques s enorme, des de la ms comercial fins a la ms alternativa, des dobres destructura molt complexa fins a obres aparentment ingnues que volen la comunicaci directa amb el pblic. Entre els autors actuals destaquen Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Jos Sanchis Sinisterra, Merc Sarrias, Llusa Cunill, Rodolf Sirera, Jordi Galceran, David Plana, etc. Aquests autors sinspiren en les actituds quotidianes dels homes i les dones dara, tracten langoixa de viure amb ironia, amb humor o amb un sentiment trgic, segons els casos. (Fes les activitats daprenentatge 1, 2 i 3)
UNITAT 3
2. LLENGUA I SOCIETAT Els primers textos en catal

Es pot dir que el catal ja es parlava durant el segle IX, per encara no sescriu. La poblaci general parlava la llengua romnica que llavors rebia el nom de roman. Lescriptura, en canvi, es continuava fent en llat. Es considera que el primer text en llengua catalana s el Forum Iudicum (o Llibre dels Jutges) que s un recull de lleis que estaven en funcionament en aquell moment. Daltra banda, devien existir poemes pics que shan perdut. Aix, doncs, es considera que el primer text literari en catal sn les Homilies dOrgany, que sn un recull de textos religiosos i sermons traduts de loccit.
Comunicaci
8. TEATRE
El catal medieval
Lpoca medieval s lpoca de ms esplendor de la llengua catalana. En aquesta poca va sorgir amb fora la prosa catalana en les grans crniques dels reis de la Corona catalano-aragonesa, que narraven les seves gestes i conquestes per tota la Mediterrnia, com ara la de Jaume I o la de Bernat Desclot. Precisament grcies a aquestes conquestes, que explicaven les crniques, el catal es va estendre fora del Principat de Catalunya. Durant la primera meitat del segle XIII foren conquerits Mallorca, Eivissa i el Pas Valenci, i a finals del mateix segle va ser conquerida Menorca. Fins llavors tots aquests territoris eren ocupats pels rabs. Lexpansi catalana per la Mediterrnia arrib fins a Grcia i Turquia, per en aquests llocs la llengua catalana es va fer servir nicament en lAdministraci i no va generalitzar-se entre la poblaci. Noms en el cas de la ciutat de lAlguer, a lilla italiana de Sardenya, van arribar a introduir el catal com a llengua popular, on encara es pot sentir avui. Ara b, el gran creador del catal literari medieval s lescriptor mallorqu Ramon Llull (1232-1315). Llull fou el primer autor europeu que va fer servir una llengua romnica, el catal, per parlar de temes que, fins llavors, noms shavien tractat en llat, com la filosofia i la teologia. Per aix va haver de crear tot un vocabulari nou que sadeqs a les seves necessitats. I ho va fer, en general, a partir del llat. El seu estil esdevingu el model de llengua culta utilitzat fins que la Cancelleria Reial en va crear un de nou, a finals del segle XIV. Efectivament, a finals del segle XIV lorganisme que sencarregava de larxiu i la correspondncia de lEstat, la Cancelleria Reial, va establir un model de llengua estndard, basat en el catal central, que deixava de banda els dialectalismes. En el segle segent hi trobem el poeta ms gran de la literatura catalana, Ausis March, el qual establ el model de catal emprat en poesia, abandonant lestil dels trobadors. El perode que va del segle XIII al XV s considerat un dels ms prestigiosos i importants pel que fa a la llengua i la literatura catalana, grcies a la qual el catal va adquirir gran riquesa i prestigi. Tanmateix, precisament en el segle XV, es va produir un fet que canviaria el rumb de la histria. La mort sense descendncia de Mart lHum, lltim rei del casal de Barcelona, va provocar un canvi de dinastia, i la corona an a parar a la dinastia castellana dels Trastmares. Els membres daquesta dinastia van introduir el castell a la cort catalana, i el castell es va convertir en una llengua de prestigi entre laristocrcia, malgrat que el catal tamb shi mantenia i continuava sent lnica llengua que parlava i entenia el poble. (Fes les activitats daprenentatge 4 i 5)
97
UNITAT 3
98
DARISTTIL A BELBEL
3. GRAMTICA Classificaci dels sons consonntics

Fixat en el quadre que tens a continuaci i veurs com es classifiquen els sons consonntics:
Mode darticulaci Punt darticulaci Sords Labials Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars k cara g gat t tros d dau s bossa caixa z pesar gerra ts potser t despatx dz dotze d fetge l cala calla ara r n carro noi canya
Oclusius Sonors p pany Sords b bany f fosc
Fricatius Sonors Sords
Africats Sonors Laterals
Lquids Vibrants
Nasals
m mare v vent
UNITAT 3
Tal com pots veure, a lhora de classificar els sons consonntics es tenen en compte tres aspectes: el mode darticulaci, el punt darticulaci i la vibraci. El mode darticulaci Per reconixer la manera com sarticulen els sons, cal fixar-se en el tipus dobstacles que els rgans de la boca posen al corrent daire. Aix, els sons consonntics es poden classificar en: Fricatius, quan es produeix un frec: f, z, s, c, j, g, x. Oclusius, que suposen un tancament o interrupci completa del corrent fnic: p, b, t, c, g. Laterals, si laire surt pels laterals de la boca: l, ll. Vibrants, si hi ha vibraci de la llengua: r, rr. Nasals, si laire passa tamb per les fosses nasals: m, n, ny.
El punt darticulaci
8. TEATRE
El punt darticulaci fa referncia als rgans de la boca que intervenen en la producci del so i en el lloc on es produeix el contacte o aproximaci daquests rgans. Daquesta manera tindrem sons en els quals intervenen: Els llavis, labials: [p], [b], [m]. Les dents, dentals: [t], [d]. Els alvols dentals, alveolars: [l], [], [r], [z], [s], [k].
Comunicaci
ixa), [] (canya). El paladar, palatals: [], [ ], (joc, refugi), [] (cai

El vel del paladar; velars: [k] (cap), [g] (goma).
La vibraci de les cordes vocals Com ja saps, la distinci entre sons sonors i sords s determinada per la vibraci o no vibraci de les cordes vocals. Aquest fet s el causant de la diferncia entre parelles de mots: casa/caa, bala/pala, rosa/rossa, joc/xoc Recorda: Els sons sonors produeixen vibraci: b, d, g, z, l, r, m, n i les vocals. Els sons sords no produeixen cap vibraci: p, t, k, s, f.
99
Fenmens de contacte consonntic

Quan parlem i fem una tira fnica, els fonemes no sn allats, sin que el contacte entre sllabes i mots provoca un seguit de modificacions que alteren el resultat acstic final de vocals i consonants. En la unitat 2 hem vist lelisi i la sinalefa. A continuaci veurem alguns fenmens de contacte consonntic: la sonoritzaci, lensordiment, lemmudiment i la sensibilitzaci. La sonoritzaci A final de sllaba o de mot els sons sords en contacte amb els sonors esdevenen sonors. Vegem els canvis que es produeixen: La [t] passa a pronunciar-se [d]: gat valent [d] La [k] passa a pronunciar-se [g]: trec blau [g] La [p] passa a pronunciar-se [b]: cop mortal [b] La [s] passa a pronunciar-se [z]: les zones [z] La [] passa a pronunciar-se [ ]: peix lliure [ ] La [t] passa a pronunciar-se [d ]; roig de foc [d ] Els fricatius sords seguits de vocals tamb esdevenen sonors: Les ales [z] deix ambigu [ ] roig intens ig i [d ] mans netes [z] deix lleidat [ ] roig negre [d ]
UNITAT 3
100
DARISTTIL A BELBEL
Lensordiment s el procediment contrari de la sonoritzaci i afecta les consonants segents: Les oclusives a final de mot es pronuncien sordes (p, t, k, tz, tj, tg, tx, ig), i tamb quan es troben davant duna pausa, davant de vocal o davant duna consonant sorda. Vegem els canvis corresponents: club [p] fred [t] cstig [k] club obert [p] fred a lhivern [t] cstig amarg [k] club tancat [p] fred polar [t] cstig fort [k]
UNITAT 3
Les fricatives (f, s, x) i les africades (ts, tx), en posici final de mot, es pronuncien sordes quan es troben davant duna pausa o duna consonant sorda: bolgraf [f] llapis [s] feix [] bolgraf trencat [f] llapis petit [s] feix trencat [ ]
Aquest fenomen explica els problemes ortogrfics que sovint sens presenten a lhora de fer servir alguna daquestes grafies a final de mot. Lemmudiment Lemmudiment consisteix a no pronunciar un so quan es troba en unes posicions determinades. Cal tenir en compte que aquest fenomen no s com en tot el territori lingstic catal. Els casos ms freqents demmudiment sn els segents: La [r] final dels infinitius i dalguns mots derivats: cantar, alzinar. , profund. La [t] i la [d] darrere de [n], [l]: sant, pont, La [p] i la [b] darrere de [m]: rumb, camp. La [s] daquest seguit consonant: aquest carro. La [s] del mascul plural aquests no es pronuncia mai. La [r] dalguns mots: prendre (pronunciem pendre).
8. TEATRE
La sensibilitzaci s el fenomen contrari de lemmudiment. Es produeix quan alguns sons, habitualment emmudits, passen a pronunciar-se en contacte amb una vocal o amb un pronom: Infinitius i gerundis seguits de pronoms febles: Anant-hi, portar-la, dir-ho.
Comunicaci
La [t] precedida de [n] en contacte amb vocal: Sant Andreu, Sant Hilari, Sant Elm, vint-i-dos. La [s] daquest seguida de vocal: aquest home, aquest altre llibre. (Fes les activitats daprenentatge 6, 7, 8 i 9)
101
4. LXIC
Antonmia Quina relaci hi ha entre aquestes paraules?
Sn paraules que tenen significats oposats, contraris. Les paraules antnimes sn mots que es relacionen, perqu tenen uns significats contraris. Hi ha diversos tipus de mots antnims: Contraris o complementaris: Un mot s la negaci de laltre. Ex. curableincurable, parell-senar. Recprocs: Si es dna un terme, necessriament sen dna un altre. Ex. comprar-vendre, pagar-cobrar, marit-muller. Graduals: Entre un terme i un altre hi ha graus intermedis. Ex. calent-fred, gros-prim, fcil-difcil.
Alguns antnims es formen afegint un prefix a un dels termes. Alguns dels prefixos que indiquen oposici sn aquests: -a. Ex. normal-anormal, simtric-asimtric. -anti. Ex. natural- antinatural. -contra. Ex. indicaci-contraindicaci. -des, -dis. Ex. agradable-desagradable. -in, -im, -il-, -i, -ir. Ex. curable-incurable, perceptible-imperceptible.
(Fes les activitats daprenentatge 10, 11, 12 i 13)
UNITAT 3
anar i tornar tot i res comprar i vendre
102
PER APRENDRE
Activitat 1
Busca informaci sobre aquests autors. Relacionals amb les seves obres i desprs ordenals cronolgicament, situant-los en el corrent que els correspongui: AUTORS Caldern de la Barca Samuel Beckett Molire Sfocles Sergi Belbel ngel Guimer W. Shakespeare Bertolt Brecht Plaute OBRES CORRENT Tragdia grega clssica s. IV aC Teatre de tesi, s. XX Teatre de labsurd, s. XX Renaixena, s. XIX Teatre rom, s. II aC Teatre catal actual, s. XXI Siglo de Oro, s. XVII Teatre angls, Renaixement, s. XVI Comdia francesa, s. XVII
Tot esperant Godot Antgona Hamlet La Mare Coratge i els seus fills La vida es sueo Desprs de la pluja El malalt imaginari Amfitri Terra baixa
UNITAT 3
Activitat 2
Quin s lorigen del teatre? Explica qu s la tragdia clssica grega i quina finalitat tenia.
Activitat 3
8. TEATRE
Llegeix aquests dos fragments teatrals. Respon les preguntes segents: Text 1:
(Edip ha esdevingut rei de Tebes, descobreix que ha mort el seu pare en una baralla i que, sense saber-ho, sha casat amb la seva mare, Iocasta).
EDIP: Oh Zeus! Qu has planejat de fer-me? IOCASTA: Qu s aquest temor que et neguiteja, Edip?
Comunicaci
(Sfocles, dip rei, Editorial Curial) Text 2:
(Un matrimoni sacaba dinstallar en una casa nova, lluny de la ciutat. Fa mal temps. Ha sonat el telfon i desprs han penjat sense dir res. La dona es pregunta qui devia ser.)
EL MARIT: Qu et passa? Si et passa alguna cosa digues qu s. ELLA: No em passa res. EL MARIT: La casa est b. El que hi ha s que te lhas de fer teva. ELLA: (amb riure burleta) Quina frase! Els teus roncs no em deixaran dormir aquesta nit. ELLA: El problema s que no hi ha cap problema. El problema, tu mateix ho has dit, el problema s que no s qu fan, les nenes, dexcursi, amb aquest temps. EL MARIT: Creia que lamonat per les nenes era jo. ELLA: I que aix s massa sol. (pausa) No semblava espatllat, el telfon. EL MARIT: Quan? ELLA: Ara, parlo dara. Han demanat per mi, no? I mhi poso i res. No semblava espatllat. EL MARIT: Alguna dificultat hi havia amb les lnies. No than pogut parlar. (Josep Maria Benet i Jornet, Desig, Ed. 3 i 4) a) A quin tipus dobra pertany cadascuna? Qu tho fa pensar? En quina poca situaries cada fragment, segons lautor?
b) Quin tema tracta cadascun? Qui i com sn els personatges?
c) Per qu creus que els personatges del segon fragment no tenen nom propi?
d) Quin daquests dos textos tagrada ms? Per qu?
UNITAT 3
EDIP: No mho preguntis encara. Explicam, com era Laios fsicament? Quina edat tenia? IOCASTA: Era alt, els cabells li comenaven a blanquejar i el seu aspecte no era gaire diferent del teu. EDIP: Ai de mi! Desgraciat! Em sembla que fa poc, sense saber-ho, he llanat contra mi mateix les malediccions ms terribles. IOCASTA: Qu dius? Tremolo noms de mirar-te, senyor.
103
104
e) Compara el registre de llengua utilitzat en cada fragment. En quin registre s escrit cadascun?
Troba en els dos textos una expressi que tingui el mateix significat per que sigui escrita en dos registres diferents.
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 4
En quina illa de la Mediterrnia es pot sentir el catal, a part de les Balears?
UNITAT 3
Activitat 5
Quins sn els segles dor de la literatura i la llengua catalana?
GRAMTICA
Activitat 6
Classifica aquestes paraules segons sigui sord o sonor el so de la consonant en color: zebra, caar, casar, quadre, gust, capvespre, segle, regadiu, cstig, llaurar, faristol, lluos, subtil, llogar, czema, lluny, llop, serralada, juny, covard. Sord: caar,
Sonor:
8. TEATRE
Activitat 7
Descriu el so corresponent a la grafia en negreta: corba, bany, sortida, guant, juliol, cabellera, nvol, camisa, normalitzaci, navegant.
Comunicaci
Ex. corba: oclusiva velar sorda.
105
Activitat 8
Llegeix en veu alta aquestes frases i indica com es pronuncien els sons finals que hi ha en color: Ex. Tots tres homes venien separats: Sonoritzaci de la essa en contacte amb vocal. [z] a) Els uns i els altres pujaven separats. b) Els ossos andorrans eren al Pirineu. c) Em serveixes una mica de peix adobat? d) He comprat un rap gros. e) Tenim un pot molt brut.
Activitat 9
Indica quins fenmens fontics es produeixen en els sons en color daquests versos: Laire ardent, enfebrat, tot buf atura; Cauen gotasses dun pes mort de plom, I, crepitant i detonant, es romp, Esquerdada de llamps, la volta obscura. Joaquim Ruyra
LXIC
Activitat 10
Escriu una paraula que correspongui a cadascuna daquestes definicions i, al costat, posa-hi lantnim corresponent: 1. Rebre, els descendents, les propietats dun difunt. 2. Que facilita loxidaci. ......................... ......................... ......................... .........................
UNITAT 3
106
3. Passar la pinta pels cabells. 4. Que t molts diners. 5. Que t un lmit. 6. Passar de fora a dins dun lloc. 7. Posar un tap. 8. Iniciar una cosa. 9. Que t llibertat. 10. Que t simpatia.
......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................
......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................
Activitat 11
Fes servir prefixos per formar els antnims daquestes paraules: fer sentit armat sort cansar culte legal ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... real illusi limitat racional culpar gust .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. ..................................
UNITAT 3
Activitat 12
Busca los antnimos de estas palabras: morir tapado pesado antiguo pequeo encontrar cansado da ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... vendedor ................................. rico .................................. amar .................................. cerca .................................. rpido .................................. ir .................................. joven ..................................
Activitat 13
Clasifica las parejas de antnimos del ejercicio anterior segn si son contrarios o complementarios, recprocos, graduales. contrarios o complementarios recprocos graduales ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ .......................................... ............................................... ........................................ ..........................................
Comunicaci
8. TEATRE

Activitat 1
Quins sn els tres gneres dramtics bsics? Explicals.
Activitat 2
Explica en qu consistia la regla de les tres unitats:
Activitat 3
Explica molt breument la situaci del teatre en els perodes segents: Grcia clssica:
Imperi rom:
Edat mitjana:
Segles XVI-XVII:
Teatre catal de la Renaixena:
Noves tendncies del segle XX:
UNITAT 3
108
Activitat 4
A quins territoris i en quin segle es va estendre el catal? Dibuixals aproximadament en el mapa.
UNITAT 3
Activitat 5
Qui va ser el creador del catal literari medieval?
Activitat 6
Quin model de llengua va crear la Cancelleria Reial?
Activitat 7
Explica els fenmens de contacte consonntic que es produeixen en els grups segents: Ex. Aquest noi: Emmudiment de la essa en el grup aquest. a) Trobant-ho dret: b) Tres gegants: c) Empatx de pastissos: d) Calaix obert:
8. TEATRE
e) Mig amagat: f) Crrec de responsabilitat: g) Despatx obert: h) Havent-hi un sabater:
Comunicaci
Activitat 8
Escriu a sota de cada so en color el signe fontic corresponent: les ungles molts nois colors verds blat de moro anant-hi dhora club tancat Sant Andreu nufrag g supervivent
109
Activitat 9
Classifica aquest mots segons el so de la lletra en color: assistent, caa, cervesa, esmorzar, desdir, disbarat, pinzell, enfonsar, pensar, ocell, escena, fantasma. [s] assistent
[z]
Activitat 10
Torna a escriure aquest text fent servir els antnims de les paraules subratllades: En Marc estava conscient quan la Patrcia va entrar. Va obrir els ulls i, amb la claror, va distingir la figura dun home que endreava lhabitaci. Estava cansat, per es va incorporar rpidament. Aquell home era lEudald, un aristcrata molt ben vestit i molt culte que presumia de tenir molts diners. No sabia qu feia all, i amb veu baixa va dir: Per qu heu obert la finestra? Laltre, que estava molt a gust fent aquella feina, sel va mirar amb antipatia i va contestar: Potser feia molta calor en aquesta habitaci?
UNITAT 3
110

PER APRENDRE
Activitat 1
Sfocles - Antgona - Tragdia grega, s. IV aC. Plaute - Amfitri - Teatre rom, s. II aC. W. Shakespeare - Hamlet - Teatre angls, Renaixement, s. XVI. Caldern de la Barca La vida es sueo - Siglo de Oro, s. XVII. Molire - El malalt imaginari - Comdia francesa, s. XVII. ngel Guimer - Terra baixa - Teatre catal, Renaixena, s. XIX. Bertolt Brecht - La mare Coratge i els seus fills - Teatre de tesi, s. XX. Samuel Beckett - Tot esperant Godot - Teatre de labsurd, s. XX. Sergi Belbel - Desprs de la pluja - Teatre catal actual, s. XX.
Activitat 2
Lorigen del teatre s en la Grcia clssica, que se servia de lespectacle per tractar temes humans i socials; era un mitj dentreteniment i ensenyament que feia participar-hi el pblic. Les representacions tenien un motiu religis i se celebraven un cop lany, durant les grans festes en honor del du Dions. A partir del segle IV aC, durant el gran perode clssic, les obres dramtiques esdevenen peces de repertori, s a dir, es representen ms duna vegada, sescriuen i es copien. Per aix han arribat fins a nosaltres les obres dels grans autors clssics squil, Sfocles, Eurpides, etc., i, ms tard, Aristfanes i Menandre. La seva temtica s impregnada per la religi, la mitologia, el dret i la vida poltica. En les obres clssiques es parla de justcia, de venjana, de la definici del millor rgim poltic, de la superioritat de la democrcia, de la legitimitat del poder, etc. Tots aquests temes perviuen actualment, i precisament per aix els clssics sn representats i adaptats, any rere any, pels directors de teatre actuals. La tragdia exposava temes i sentiments elevats per tal dobtenir la catarsi, s a dir, la identificaci i purificaci dels sentiments de lespectador mitjanant la representaci.
UNITAT 3
Activitat 3
a. Text 1: s una tragdia clssica de Sfocles, del segle IV aC. Text 2: s un fragment de teatre catal actual, de lautor J. M. Benet i Jornet.
8. TEATRE
b. Text 1: s un dileg elevat entre dos personatges, el rei Edip i Iocasta. Hi ha referncies al du Zeus, es parla de malediccions terribles i hi ha una certa fatalitat en el to del dileg. Text 2: Els personatges sn persones actuals: el marit i la dona que parlen de temes quotidians, com ara la casa, les filles, els problemes amb el telfon...
Comunicaci
d. Resposta oberta. e. Text 1: Registre culte. Text 2: Registre estndard, amb expressions del registre colloquial. Expressi equivalent en tots dos textos per amb registres diferents: Registre culte: Qu s aquest temor que et neguiteja? > Registre colloquial: Qu et passa?
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 4
A Sardenya, a la ciutat de lAlguer.
Activitat 5
Els segles XIII, XIV i XV sn considerats els de ms prestigi i importncia pel que fa a la llengua i la literatura catalana.
Activitat 6
Sord: caar, quadre, cstig, faristol, lluos, subtil. Sonor: zebra, casar, gust, capvespre, segle, regadiu, llaurar, llogar, czema, lluny, llop, serralada, juny, covard.
Activitat 7
bany: oclusiva bilabial sonora. sortida: fricativa alveolar sorda. guant: oclusiva velar sonora. juliol: fricativa palatal sonora. cabellera: nasal palatal sonora. nvol: nasal alveolar sonora. isa: nasal bilabial sonora. cami normalitzaci: fricativa alveolar sonora. navegant: oclusiva bilabial sonora/fricativa labiodental sonora.
Activitat 8
Els uns i els altres pujaven separats. Sonoritzaci de la essa en contacte amb [z] [z] [z] una vocal.
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 3
c. Resposta orientativa: Sn personatges sense nom perqu tant se val qui siguin. Poden ser qualsevol parella davui, el seu nom no t cap importncia, ja que sn persones qualssevol. Tanmateix, el fet de no donar-los un nom els converteix tamb en personatges enigmtics, imprevisibles, a diferncia dels personatges de la tragdia clssica, dels quals coneixem el final i el dest.
111
112
Els ossos andorrans eren al Pirineu. Sonoritzaci de la essa en contacte amb [z] [z] [z] una vocal. Em serveixes una mica de peix adobat? Sonoritzaci de la essa en contacte [z] amb una vocal. He comprat un rap gros. Sonoritzaci de la p en contacte amb una consonant [g] Tenim un pot molt brut. Sonoritzaci de la t en contacte amb una consonant [d] sonora.
Activitat 9
t per En el primer vers, emmudiment de la t dardent; sonoritzaci de la t de tot contacte amb una consonant sonora. s i de pes s per contacte amb En el segon vers, sonoritzacions de la s de gotasses t, pel mateix motiu. consonants sonores. I tamb de la t de mort t i de la b de rumb b. En el tercer vers, emmudiment de la t de detonant En el quart vers, ensordiment de la b dob bscura per contacte amb una consonant sorda.
UNITAT 3
LXIC
Activitat 10
1. heretar 2. oxidant 3. pentinar 4. ric 5. limitat 6. entrar 7. tapar 8. comenar 9. lliure 10. simptic desheretar antioxidant despentinar pobre illimitat sortir destapar acabar esclau antiptic
Activitat 11
fer sentit armat sort cansar culte legal desfer contrasentit desarmat dissort descansar inculte illegal real illusi limitat racional culpar gust irreal desillusi illimitat irracional disculpar disgust
Activitat 12
morir pesado antiguo pequeo encontrar cansado da vendedor vivir ligero moderno grande perder, extraviar descansado noche comprador rico amar cerca rpido ir limpiar joven pobre odiar lejos lento volver ensuciar viejo
113
Activitat 13
contrarios o complementarios morir / vivir cansado / descansado da / noche cerca / lejos ir / volver recprocos encontrar / perder vendedor / comprador graduales pesado / ligero antiguo / moderno pequeo / grande rico / pobre amar / odiar rpido / lento joven / viejo
UNITAT 3
114
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1
La tragdia representa una acci seriosa mitjanant un llenguatge elevat. Els protagonistes sn ssers extraordinaris (dus i deesses, reis i reines, prnceps i princeses ...) que no sn responsables dels seus actes perqu estan en mans dun dest fatal que no poden controlar i del qual no poden escapar. La finalitat de la tragdia s despertar la compassi del pblic i cerca la identificaci i la purificaci de les passions de lespectador. Aquest procs sanomena catarsi. La comdia representa una acci versemblant duna manera intranscendent i cmica. Els protagonistes sn personatges de la vida quotidiana, i tracta temes corrents que poden fer riure o b fer una stira de la societat i els costums. El llenguatge i lestil sn, en conseqncia, ms planers que no pas en la tragdia. Manifesta tamb una intenci crtica i moralitzant sobre la conducta humana. El drama, com a gnere intermedi entre la tragdia i la comdia, presenta unes caracterstiques comunes a tots dos gneres. El tractament de lacci s greu i seris, per els personatges sn ssers corrents que no estan predestinats i que poden arribar a dominar el seu dest.
UNITAT 3
Activitat 2
Lobra dramtica es basava en tres unitats bsiques: acci, espai i temps. El tractament daquests tres elements era sotms a unes normes fora rgides, que havia enunciat el filsof Aristtil (384-322aC) i, ms tard, Horaci: Unitat dacci: Les obres de teatre havien de presentar una acci nica, on noms es podia tractar una histria i no es podien barrejar elements cmics amb trgics. Unitat de temps: El temps de lacci shavia dajustar a la durada de la representaci (no podia passar duna jornada). Unitat despai: Tota lacci shavia de desenvolupar en el mateix lloc (una ciutat, un paisatge, un poble...) fins al final.
Activitat 3
Grcia clssica: Primer es fan representacions dedicades als dus; desprs, durant lpoca clssica, sescriuen les grans tragdies de Sfocles, Eurpides, etc. Imperi rom: Imiten el teatre grec, per abandonen les tragdies per fer espectacle cmic, espectacular, amb lnica finalitat dentretenir el poble. Edat mitjana: Lactivitat teatral es redueix prcticament a les representacions dactes religiosos.
Comunicaci
8. TEATRE
Teatre catal de la Renaixena: en la recuperaci de la llengua i la cultura catalana, la figura ms destacada pel que fa al teatre s ngel Guimer, el qual escriu obres plenes de personatges apassionats que utilitzen una llengua viva i propera. Noves tendncies del segle XX: Durant el segle XX, el teatre viu un moment defervescncia, i les tendncies sn molt variades: des de les propostes ms senzilles fins a les ms alternatives; des del teatre comercial i burgs fins al teatre ms comproms i arriscat.
Activitat 4
Durant la primera part del segle XIII van ser conquerits els territoris de Mallorca, Eivissa i el Pas Valenci. Posteriorment va arribar fins a la ciutat de lAlguer.
Activitat 5
Ramon Llull
Activitat 6
La Cancelleria Reial va establir un model de llengua estndard basat en el catal central, que deixava de banda els dialectalismes.
Activitat 7
a) Trobant-ho dret: Sensibilitzaci de la t en contacte amb una vocal. b) Tres gegants: Sonoritzaci de la s per contacte amb una consonant sonora. c) Empatx de pastissos: Sonoritzaci del grup africat per contacte amb una consonant sonora.
UNITAT 3
Segles XVI-XVII: Recuperaci del gnere, que es converteix en lactivitat dentreteniment preferida pel pblic. A Itlia es desenvolupa la Commedia dellArte. Daltra banda, aquest s el moment en qu sorgeixen autors universals com Shakespeare, Molire, Caldern de la Barca, Lope de Vega, etc.
115
116
d) Calaix obert: Sonoritzaci de la fricativa palatal per contacte amb una vocal. e) Mig amagat: Sonoritzaci de la fricativa palatal per contacte amb una vocal. f) Crrec de responsabilitat: Sonoritzaci de la oclusiva per contacte amb una consonant sonora. g) Despatx obert: Sonoritzaci del grup africat per contacte amb una vocal. r: Sensibilitzaci de la t final per contacte amb una voh) Havent-hi un sabater cal. Emmudiment de la r final de sabater.
Activitat 8
les ungles [z] molts nois [z] colors verds [z] blat de moro [d] anant-hi dhora [t] club tancat [p] Sant Andreu [t] nufrag supervivent [k]
UNITAT 3
Activitat 9
[s] assistent, caa, pensar, ocell, escena [z] cervesa, esmorzar, desdir, disbarat, pinzell, enfonsar, fantasma
Activitat 10
En Marc estava inconscient quan la Patrcia va sortir. Va tancar els ulls i, amb la foscor, va distingir la figura duna dona que desendreava lhabitaci. Estava descansat per es va incorporar lentament. Aquell home era lEudald, un aristcrata molt mal vestit i molt inculte que presumia de tenir pocs diners. No sabia qu feia aqu, i amb veu alta va dir: Per qu heu tancat la finestra? Laltre, que estava molt a disgust fent aquella feina, sel va mirar amb simpatia i va preguntar: Potser feia molt fred en aquesta habitaci?
Comunicaci
8. TEATRE
DARISTTIL A BELBEL
Per aprendre Lxic
Llengua i societat Gramtica
El teatre Sons consonntics
Els primers textos El catal medieval Antonmia
Fenmens de contacte consonntics
orgens evoluci
- Punt darticulaci - Mode darticulaci - Vibraci
Sonoritzaci Ensordiment Emmudiment Sensibilitzaci
Representacions religioses S. XVI i XVII Teatre contemporani
Grcia: poca clssica (Catarsi)
Edat mitjana (Moral)
S. XX i XXI
Trets formals i temtics Itlia ngel Guimer Commedia dellArte Frana: Espanya: Molire Anglaterra: Teatre burgs Shakespeare Espanya: Siglo de Oro Teatre popular Autors universals Catalunya: Renaixena
Autors
Representacions religioses
Nous corrents europeus:
Tragdia
Esquil Sfocles Eurpides
moralizants i didctiques
Teatre Teatre Teatre Teatre
de labsurd de tesi veritat experimental Catalunya: Franquisme Teatre clandest Renovaci: Noves companyies Valle Incln Garca Lorca Teatre actual Diversitat de tendncies objectiu: comunicaci amb el pblic Autors Benet i Jornet Sanchs Sinisterra Sergi Belbel
Comdia
Improvisaci comdia actors i actrius
Drama
Les 3 unitats: Aristtil
Lope de Vega i Caldern de la Barca
Acci Temps Espai
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 3
QU HAS TREBALLAT?
118
COM HO PORTO?
UNITAT 3
com
ho porto?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci: He aprs a... Activitats daprenentatge Activitats S / No / davaluaci A mitges Tenir una visi general de com ha evolucionat el teatre des de lantiguitat als nostres dies. 1, 2 Llegir expressivament, comprendre i situar textos teatrals en el seu context. Analitzar la transformaci de la llengua catalana en lpoca medieval. Reconixer la classificaci dels sons consonntics. 1, 2, 3 1, 3 4, 5 6, 7 4, 5, 6 8, 9 Conixer alguns fenmens de contacte consonntics per millorar la dicci. Conixer fenmens de contacte voclics per millorar la dicci. Buscar i utilitzar antnims en lexpressi oral i escrita. 6, 7 5 8, 9 10, 11, 12, 13 7, 8 10
Comunicaci
8. TEATRE
UN TOMB PER LA LITERATURA
Unitat 4
119
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 4
120
QU APRENDRS?
QU APRENDRS?
En aquesta unitat fars un recorregut per la literatura catalana i castellana dels segles XVI, XVII i XVIII. Al final de la unitat podrs: Tenir una visi general del tipus de literatura que es feia entre els segles XVI i XVIII. Llegir i comprendre el significat dalgunes obres literries dels segles XVI al XVIII. Conixer els primers textos en castell. Conixer la transformaci de la llengua castellana medieval. Recordar els usos dels signes de puntuaci per millorar lexpressi oral i escrita. Reconixer camps lxics i famlies lxiques.
UNITAT 4
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
La literatura catalana entre els segles XVI i XVIII.
LLENGUA I SOCIETAT
Els primers textos en castell. La transformaci de la llengua: el castell medieval.
GRAMTICA
Reps dels signes de puntuaci.
LXIC
Camp lxic (hipnims i hipernims).
Comunicaci
8. TEATRE
1. PER APRENDRE Literatura catalana dels segles XVI al XVIII

Per diferents raons socials i poltiques (estancament de leconomia, guerres civils, canvi de dinastia i introducci de la llengua castellana a la cort), entre els segles XVI i XVIII la literatura catalana perd la fora que havia tingut durant ledat mitjana.
121
UN TOMB PER LA LITERATURA Comunicaci 8. TEATRE
El Renaixement (segle XVI)

De totes maneres, alguns dels corrents culturals que en aquell moment es donen als pasos europeus del voltant van influir en lescassa literatura catalana daquell temps. Dentrada, durant el segle XVI Catalunya viu sota la influncia del Renaixament. Aquest moviment esttic es caracteritza per la recuperaci del mn clssic i la valoraci de lsser hum com a centre de tot inters. Ladmiraci pel mn clssic va fer que molts renaixentistes catalans i valencians escrivissin en llat; daltres ho van fer en castell, com el poeta Joan Bosc. Pel que fa a la prosa, trobem, en catal, Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, escrits per Cristfor Despuig. Aquesta obra, escrita en forma de dileg, parla de la vida del moment a la ciutat de Tortosa. En poesia destaca lautor Pere Seraf, que va ser tamb pintor.
El barroc (segle XVII)

El barroc es caracteritza per ser una poca de pessimisme i desengany. El pas del temps i la fatalitat del dest, com la desillusi per la vida, sn els temes principals de la literatura daquell moment. La forma pren una gran importncia, a vegades ms que el contingut del poema. La deformaci de la realitat (en caricatura o en bellesa exagerada), labundncia de figures retriques i lexageraci i ls dun lxic complicat caracteritzen la poesia de lpoca. En catal, un dels pocs autors destacats daquell temps fou Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona. En la seva poesia va seguir models castellans (com Gngora i Quevedo) i, tot i que va escriure sobre diferents temtiques, es va fer popular pels seus poemes escatolgics1 . La seva influncia va durar fins al segle XIX. A continuaci en tens un sonet: Ab una pinta de marfil polia sos cabells de finssima atzabeja, a qui los de or ms fi tenen enveja, en un terrat, la bella Flora, un dia; entre ells la pura neu se descobria del coll que, ab son contrari, ms campeja i, com la m com lo marfil blanqueja, pinta i m de una pea pareixia.
Escatolgic: De mal gust, que fa referncia als excrements i a la brutcia en general.
UNITAT 4
122
Jo, de lluny, tan atnit contemplava lo dol combat, que ab estremada grcia aquestos dos contraris mantenien, Que el cor, enamorat, se malterava i, temers de alguna gran desgrcia, de pendrels treves ganes me venien. Tamb va escriure en catal Francesc Fontanella, que es va centrar en la poesia amorosa i en el teatre en vers, amb obres com Amor, fermesa i porfia i Lo desengany, que cont tots els tpics barrocs.
La Illustraci (segle XVIII)

Durant el segle XVIII europeu, un nou corrent es va escampar pels ambients intellectuals: la Illustraci. Aquest perode s marcat per la creixent confiana en la ra i la cincia, que predominen per damunt de la fe. En literatura es va donar lesttica del neoclassicisme, que recuperava les formes del clssics grecoromans. La situaci en qu es trobava Catalunya, per, va fer que la literatura culta daquell moment dons tan sols un parell dautors dignes desment: el dramaturg i poeta menorqu Joan Ramis i Ramis, i el bar de Mald, que va redactar lobra Calaix de sastre, en la qual fa una crnica de la vida quotidiana per sense un gran valor literari.
UNITAT 4
La poesia popular
En contraposici a aquesta situaci tan pobra de la literatura culta, la literatura popular (goigs2 i romanos3 ) viu en aquesta poca (s. XVI al XVIII) una gran difusi i passa per un dels moments ms esplendorosos, com ara les histries sobre bandolers com Joan de Serrallonga. Moltes de les canons populars daquell temps han arribat fins als nostres dies: Quan jo nera petitet festejava i presumia: espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adu, clavell morenet! Adu, estrella del dia!
Literatura castellana de los siglos XVI al XVIII

Contrariamente a lo que sucede en cataln, la literatura castellana de estos siglos es muy importante. Los movimientos son los mismos, pero la literatura castellana de esta poca cuenta con un nmero mucho mayor de autores de gran calidad literaria. Por eso, los siglos XVI y XVII son llamados los siglos de oro de la literatura castellana.
Comunicaci
8. TEATRE
2 3
Goig: Composici potica popular de carcter religis. Roman: Composici potica narrativa, popular, que explica aventures dun personatge.
El Renacimiento (siglo XVI)

Fruto del cambio de etapa respecto a la poca medieval, en el Renacimiento predomina el gusto por la cultura grecolatina y todo se valora en funcin del ser humano, se abandona de esta manera la idea de que Dios es el centro de todas las cosas. La imprenta permite una difusin rpida de la cultura, y al contrario de lo que sucede con el cataln, el castellano predomina por encima del latn. Se introducen nuevos temas y nuevas formas en la lrica: la naturaleza y el amor son los temas principales, fruto de la influencia de poetas italianos como Dante o Petrarca. Tambin las formas mtricas de la poesa son de influencia italiana, como el verso endecaslabo (verso de once slabas) o el soneto (poema compuesto de cuatro estrofas, dos de cuatro versos y dos de tres versos). El poeta ms importante de este momento es Garcilaso de la Vega. Su obra es breve, pero de gran intensidad. Trata del amor no correspondido, a veces como reflejo de su propia experiencia vital. Fjate en el soneto XXIII: En tanto que de rosa y azucena Se muestra la color en vuestro gesto Y que vuestro mirar ardiente, honesto, Con clara luz la tempestad serena; Y en tanto que el cabello que en la vena Del oro se escogi, con vuelo presto Por el hermoso cuello, blanco, enhiesto El viento mueve, esparce y desordena: Coged de vuestra alegre primavera El dulce fruto antes que el tiempo airado Cubra de nieve la hermosa cumbre. Marchitar la rosa el viento helado, Todo lo mudar la edad ligera Por no hacer mudanza en su costumbre. Tambin la literatura religiosa tiene exponentes en este siglo, como lo demuestra la obra de san Juan de la Cruz, santa Teresa de Jess o fray Luis de Len. En lo que a prosa se refiere, encontramos una obra realista y dura que contrasta con la idealizacin que aparece en la lrica: el Lazarillo de Tormes. Es una obra annima cuyo protagonista pertenece al escalafn ms bajo de la sociedad y debe ganarse la vida mediante su astucia e ingenio. Es un retrato duro de la sociedad del momento que narra con un lenguaje sencillo y popular la historia de un pobre muchacho desafortunado que sufre las ms variadas y desafortunadas aventuras en su lucha por el da a da.
123
El barroco (siglo XVII)

Con el siglo XVII se inicia un nuevo movimiento artstico y literario: el barroco. Este movimiento consiste en la prdida de equilibrio y claridad que haba caracterizado el Renacimiento. La intencin de los autores es conmover al
UNITAT 4
124
pblico. Son obras subjetivas y con gran variedad de estilos. La forma de la obra toma una gran importancia, por encima del significado, que a veces es profundo y a veces intrascendente e incluso escatolgico. Hay dos poetas fundamentales en este periodo: Luis de Gngora y Francisco de Quevedo. A menudo se enfrentan en sus composiciones, puesto ha que existe una gran rivalidad literaria entre ellos. Sus temas son los propios del barroco: el desengao y el pesimismo, y tienden (especialmente Quevedo) a la exageracin y a la caricatura. La muerte y la fugacidad de la vida tambin aparecen en su poesa, como en el siguiente poema de Quevedo: Ah de la vida!... nadie me responde? Aqu de los antaos que he vivido! La Fortuna mis tiempos ha mordido; Las horas mi locura las esconde Que sin poder saber cmo ni adnde la salud y la edad se hayan huido! Falta la vida, asiste lo vivido, Y no hay calamidad que no me ronde. Ayer se fue; maana no ha llegado; Hoy se est yendo sin parar un punto: Soy un fue, y un ser, y un es cansado. En el hoy y maana y ayer, junto Paales y mortaja, y he quedado Presentes sucesiones de difuntos. En lo referente a la prosa, encontramos, a caballo entre el Renacimiento y el barroco, la obra ms importante de la narrativa castellana. Se trata de Don Quijote de la Mancha4 (1605), escrita por Miguel de Cervantes. Esta novela naci como una parodia de las novelas de caballeras, muy de moda en la juventud de Cervantes, pero se convirti en algo mucho mayor, en una de las mejores obras de todos los tiempos. Narra la historia de un hombre que de tanto leer novelas de caballeras se cree l mismo un caballero y con el nombre de Don Quijote va en bsqueda de aventuras acompaado de su escudero Sancho Panza, que en realidad es un hombre del pueblo. La novela es un retrato de la sociedad del momento en la que se mezclan episodios cmicos y tristes protagonizados por Don Quijote y Sancho Panza. El gnero ms prolfico durante el barroco es el teatro. Encontramos autores como Lope de Vega o Caldern de la Barca. Durante el siglo XVII, el teatro se convierte en el pasatiempo favorito de la poblacin. De esta forma naci lo que se ha llamado la comedia espaola, que se caracteriza por la mezcla de lo cmico y lo trgico, la multiplicidad de acciones, la divisin de la obra en tres actos y la presencia de personajes tipo, es decir, que siempre tienen las mismas caractersticas (aparecen las figuras del anciano, la dama, el galn, el gracioso y el rey, entre otras).
Comunicaci
8. TEATRE
4
UNITAT 4
El nombre completo de esta obra es El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.
La Ilustracin (siglo XVIII)

El siglo XVIII recibe el nombre de siglo de la Ilustracin o de las Luces, debido al inters que tiene la razn y el conocimiento para los autores del momento. La ciencia toma fuerza y se crean instituciones que promueven el estudio cientfico de la lengua, como la Real Academia Espaola. En lo referente al arte, se inicia un nuevo movimiento llamado neoclasicismo, que recupera los modelos de la antigedad clsica de Grecia y Roma. La poesa se caracteriza por reutilizar los temas de la tradicin grecolatina. El poeta ms representativo de este momento es Melndez Valds. Pero el gnero imperante en esta poca es el ensayo y la narrativa epistolar. Destacan autores como Gaspar Melchor de Jovellanos y Jos Cadalso. Jovellanos escribi diferentes ensayos en los que pretenda modernizar la sociedad del momento, aunque a veces esto supusiera problemas con las autoridades. Cadalso eligi el gnero epistolar, es decir, escriba su obra en forma de cartas, para reflexionar sobre la sociedad espaola de su tiempo y sobre el comportamiento humano. Su obra ms representativa es Cartas marruecas, en la que hace una crtica a las malas costumbres de los espaoles. El teatro barroco continu con xito durante este siglo. Solamente la obra de Leandro Fernndez de Moratn puede ser considerada de teatro neoclsico. Escribi La comedia nueva o el caf, en la que se opone al teatro barroco que considera decadente, y El s de las nias, en la que critica los matrimonios de conveniencia. (Fes les activitats daprenentatge 1, 2, 3 i 4)
125
2. LLENGUA I SOCIETAT Los primeros textos en castellano

Se considera que los primeros textos aparecidos en castellano son manuscritos, conocidos como Glosas Emilianenses, encontrados en los monasterios de San Milln y de Silos, en la zona de la Rioja y de Burgos. En realidad son textos en latn que contienen algunas anotaciones en lengua romance o castellano para facilitar la comprensin. El primer texto literario en castellano que conocemos es el Cantar de Mo Cid. Es un largo poema pico, de autor annimo, que cuenta las aventuras del mtico caballero Rodrigo Daz de Vivar, El Cid.
El castellano medieval
De las lenguas romances peninsulares, el castellano es la que se aleja ms del latn debido a la influencia del rabe y al contacto inicial con el vasco. Recibe este nombre porque, como ya se ha dicho en mdulos anteriores, naci en tierras burgalesas, en la zona del norte de Castilla, junto a Cantabria. Posteriormente ha recibido tambin el nombre de espaol, pero aunque sea comn usar los dos, es preferible usar el de castellano por distintas razones: las otras lenguas de Espaa tambin son espaolas, los pases suramericanos tambin podran exigir llamar a su lengua argentino, uruguayo, mejicano, etc.
UNITAT 4
126
Fjate en cmo evolucionaron algunas palabras latinas al castellano: facere facer hacer tempu tiempo ferru hierro
Ya sabes que el castellano existe desde el siglo IX, aunque no se escribe hasta ms tarde. Durante los primeros aos del medioevo, el castellano pas de ser una lengua oral a ganar el suficiente prestigio para aparecer en textos cientficos, histricos y jurdicos. El primer factor importante que influy en el progreso del castellano fue la postura del rey Alfonso X el Sabio, quien se encarg, en el siglo XIII, de favorecer el estudio y la cultura y mand traducir al castellano obras de temtica diversa de las culturas rabe, juda y cristiana, lo que contribuy a dar un importante prestigio a la lengua. El mismo Alfonso X fue un rey culto que lleg a escribir poesa en galaicoportugus, en las Cantigas de Santa Mara. El uso del castellano por parte de grandes autores literarios contribuy tambin a dotar a la lengua de entidad propia y valor literario. Algunos autores medievales que utilizaron el castellano son Gonzalo de Berceo (s. XIII), el Arcipreste de Hita o don Juan Manuel (ambos del s. XIV). Finalmente, en el siglo XV se introduce el humanismo en Espaa y diversos autores se dedican al estudio de las lenguas maternas. Fruto de este inters es la primera Gramtica castellana, que Antonio de Nebrija escribi a finales del siglo XV. Paralelamente a estos hechos de carcter cultural, hay un hecho de gran importancia de carcter poltico-militar: la expansin de la corona castellana hacia los territorios dominados por los rabes en el sur de la pennsula. Es el fenmeno llamado reconquista, que permiti ampliar el dominio lingstico del castellano. Fjate en el mapa que tienes a continuacin para ver como evolucionan los territorios del castellano hasta el siglo XIII.
8. TEATRE
UNITAT 4
(Fes les activitats daprenentatge 5 i 6 )
Comunicaci
3. GRAMTICA
Com ja saps, lobra teatral es basa en un text destructura narrativa, el qual, a diferncia de la novella, ha estat concebut per ser representat davant un pblic i que adopta la forma de monleg o de dileg.
Un dels aspectes essencials de la representaci teatral s la interpretaci dels actors. Els actors han de fer creble all que interpreten i, per tant, han de tenir un bon domini de lexpressi corporal, de lexpressi oral i de la dicci. La dicci es basa en la correcta pronunciaci del text; aix vol dir que aquesta ha de ser clara i distingir amb precisi tots els sons de la llengua. Tenir una bona dicci significa articular correctament els sons voclics i consonntics. Vegem, doncs, qu cal fer per tenir una bona dicci: Els altres aspectes dels text teatral sn el volum, el to i el ritme, s a dir, la combinaci i distribuci daccents i de mots que marquen el ritme caracterstic de lidioma i que depenen, en bona mesura, de la concepci que en t lautor i tamb de ladaptaci que en fa el director teatral. Els actors, per dir el text, necessiten, a ms a ms, conixer els signes de puntuaci (guions, parntesis, punts suspensius, signes dadmiraci i dinterrogaci, punts i a part, punt final, comes...) i fer-ne un bon s. Tot aix condicionar les intervencions dels diferents personatges i repercutir en els silencis, les pauses, les inflexions de la veu... Et proposem, doncs, que consultis els quadres que reprodum tot seguit: EL PUNT ( . ) Marca el final duna oraci amb sentit complet i assenyala una pausa en el discurs (punt i seguit).
127
Vaig estudiar primer i segon grau de Formaci Professional Administrativa a lescola Lalanda de Barcelona. Tamb he fet cursets dinformtica...
Separa pargrafs que expressen idees diferents sobre un mateix tema (punt i a part).
La preparaci del sopar va ser una odissea, perqu em vaig passar tota la tarda cuinant i fregant olles, plats i coberts. Tamb vaig aprofitar-ho per fregar tot el pis, ja que volia que els convidats tinguessin una bona imatge de nosaltres. Al final del sopar tots em van felicitar pel menjar i van trobar que el piset on vivem era tot coquet.
Serveix per marcar lacabament del text (punt final).
Pot ser til dincloure dins el currculum el nom, ladrea i el telfon de les persones que poden donar referncies sobre el nostre treball.
Ls de les MAJSCULES s un recurs grfic per singularitzar un mot o un grup de mots. Utilitzarem majscules en els casos segents: A inici de frase.
Magradaria que minformssiu dels cursos...

A principi de pargraf.
Senyors:
Desprs dun punt.
Ram joieria necessita persona estable, amb qualitats dexcellent venedora. Imprescindible referncies immillorables.
UNITAT 4
128
Desprs del signe dadmiraci o dinterrogaci.
Que consti en acta! Esteu segurs que es tracta de linforme correcte? Ens agradaria poder-ho comprovar.
Desprs de punts suspensius.
Tots hem tingut diferncies amb la part contrria, per... No ens podem deixar intimidar.
Tamb quan escrivim els noms propis de persones, dinstitucions i de llocs. Associaci de Vens del barri de les Corts. Centre de Promoci de la Cultura Catalana a Vilanova i la Geltr. Antnia Lpez Snchez. LA COMA ( , ) La coma s el signe de puntuaci que t ms usos. En general podem fer servir la coma sempre que vulguem indicar una pausa curta entre dos elements duna frase o b entre diferents frases. Quan donem ordres o quan invoquem o cridem latenci dalg: , afanyat! Fes la feina, Vols res, Maria? Per separar oracions independents i curtes dins duna narraci llarga: Rentava la roba, anava a comprar, feia el menjar, tenia cura dels nens, responia els encrrecs telefnics. Per separar els elements duna enumeraci: Era una casa gran, mplia, clara, difana. La intercalem dins duna frase quan volem explicar algun aspecte dun dels seus elements: Els nois, que dormien al segon pis, eren anglesos. Quan ens interessa remarcar de manera voluntria algun element de la frase: Que hi vas, al futbol? En vols, de cireres? Per no haver de repetir un verb que surt abans i que se sobreentn: En Llus t molts llibres i en Joan, encara ms. Sempre que alterem lordre lgic dels elements duna frase: En aquestes circumstncies, no es estrany que el poble protesti.
UNITAT 4
8. TEATRE
EL PUNT I COMA ( ; ) Separa dues frases que es relacionen entre si pel sentit: Daquesta ciutat recomanem visitar el pont gtic, que es va reconstruir en el segle XIX, desprs duna inundaci que el va enderrocar; actualment sest restaurant. Es posa en lloc dun punt, quan loraci segent mant una estreta relaci amb lanterior: No ho puc fer; per tant, fes-ho tu.
Comunicaci
ELS DOS PUNTS ( : ) Es posen davant duna enumeraci o duna explicaci: Et proposem fer una ruta per diversos pasos centreuropeus: Alemanya, ustria, Hongria, Txquia. Introdueix citacions textuals: En Watson li digu: Encara no acabo de veure la relaci entre tots dos fets.
129
ELS PARNTESIS ( ) Delimiten una informaci que volem intercalar dins el discurs i que no s decisiva per entendre el missatge general. Josep Pla (1897-1981) fou un dels escriptors del segle XX que va escriure ms pgines. Tamb sn molt habituals en les obres teatrals, ja que les acotacions les marques escniques i els moviments dels personatges sempre les trobem entre parntesis. GABRIEL (amargament): Un lloc en la societat... (Contenint una mala gana.) CRIAT (sollcit): Senyor...
LES COMETES ( ) Les fem servir per citar literalment paraules i oracions daltres persones. Al fossar de les moreres hi ha una frase inscrita de Frederic Soler que diu: Al fossar de les moreres no shi enterra cap trador, fins perdent nostres banderes ser lurna de lhonor. Tamb per marcar els captols dun llibre i els articles de diaris i revistes. Estic llegint El Pelegr del Paulo Coelho i passo pel captol de LAmor.
EL GUI ( ) Posarem gui per introduir dilegs: Aix que no vols venir a dinar amb mi! va dir-li la Nria. No, no vull va respondre la Laura: estic massa tipa. Tamb utilitzarem el gui per fer aclariments o b afegir informaci dins la frase: Aquell poble estava deshabitat, no hi havia ni una nima pels carrers, laire era irrespirable tuf de brutcia fastigs i cap de nosaltres no va ni obrir la boca. Fixat que en aquest ltim cas el gui funciona com les comes o els parntesis. ELS PUNTS SUSPENSIUS ( ... ) Els utilitzem per indicar una interrupci de la narraci: ...Tena hambre. No era el hambre comn, el hambre que roe sordamente... En una frase inacabada en qu es vol expressar algun estat dnim: Quin dices que te ha llamado...? Amb aquest carcter... no farem pas res de bo. Al final duna enumeraci indicant que la llista podria continuar: Home, manso, noi, xicot, nano, nen, xaval, tio, sagal, allot... Hi ha moltes maneres de referir-se al sexe mascul.
UNITAT 4
130
ELS SIGNES DINTERROGACI ( ? ) I DEXCLAMACI ( ! ) En catal colloquem els signes dinterrogaci i dexclamaci al final de les frases interrogatives i exclamatives, respectivament.
Voleu tamb els noms i els cognoms? s una fantstica idea. Felicitats!
En aquells casos en qu loraci sigui molt llarga i ocupi ms duna lnia, podem posar els signes dinterrogaci o exclamaci al principi i al final de la frase. al principio y al final de la oracin.
En castellano, en cambio, se coloca siempre el signo de interrogacin y de exclamacin

Tienes miedo a las alturas? No me lo puedo creer!
Tamb posarem el signe dexclamaci en les interjeccions:
UNITAT 4
Al final en catal: Oh!, Compte!, Ep!, Ai! Al principi i al final en castell: Ei!, Ojo! (Fes les activitats daprenentatge 7, 8, 9)
4. LXIC Camp semntic

Hi ha paraules que es poden agrupar sota un contingut com i que, al mateix temps, tenen trets significatius que les diferencien de les altres. Aquestes paraules formen part del mateix camp semntic. El camp semntic t molt a veure amb els hipnims i els hipernims. Lhipernim s la paraula que dna nom al camp semntic i que cont els trets significatius comuns. Lhipnim seria una de les paraules del camp semntic: en comparteix el significat com per t trets significatius que la distingeixen daquell. Hipernim = Tret com del camp semntic. Ex. Animals. Hipnim = Element del camp semntic; comparteix el significat com daquest per t uns trets significatius especfics. Ex. Elefant, dof... Amb un quadre entendrs millor aix del significat com i el significat especfic. El camp semntic que ens servir dexemple s el corresponent a animals.
Animals, ssers vius dotats de moviment i sensibilitat (aquest s el significat compartit per tots els elements del camp semntic).
8. TEATRE
Elefant, dof, rat-penat, gos, liga, granota... tenen trets especfics que diferencien un animal dels altres.
animal elefant dof x x x x x mamfer x x x x x x x x x x x x x t potes x x t ales t aletes domstic salvatge x x x
Comunicaci
rat-penat x gos liga granota
Famlia lxica
Tamb podem agrupar les paraules tenint en compte el seu lexema o arrel. La famlia lxica agrupa totes les paraules que comparteixen el mateix lexema, per tant, totes les paraules de la famlia lxica sassemblen. Exemples:
131
llibre, llibreta, llibreria, llibreter, llibrs, llibrot, llibret... mar, marejol, marejar, submar, submarinista, maror, mariner... sal, salar, saler, dessalar, salat...
(Fes les activitats daprenentatge 10, 11, 12, 13)
UNITAT 4
132
PER APRENDRE
Activitat 1
Quins sn els moviments que es produeixen en les literatures catalana i castellana entre els segles XVI i XVIII?
Activitat 2
Observa el poema segent, que has vist en la unitat, i digues qui ns lautor i a quin moviment pertany: En tanto que de rosa y azucena Se muestra la color en vuestro gesto Y que vuestro mirar ardiente, honesto, Con clara luz la tempestad serena; Y en tanto que el cabello que en la vena Del oro se escogi, con vuelo presto Por el hermoso cuello, blanco, enhiesto El viento mueve, esparce y desordena: Coged de vuestra alegre primavera El dulce fruto antes que el tiempo airado Cubra de nieve la hermosa cumbre. Marchitar la rosa el viento helado, Todo lo mudar la edad ligera Por no hacer mudanza en su costumbre.
UNITAT 4
Activitat 3
Quin et sembla que s el tema del poema? Explica per qu.
Comunicaci
8. TEATRE
La vida s dolor i sofriment. Gaudir de la joventut abans que sigui massa tard. Recollir la fruita dels arbres.
Activitat 4
Cita un autor del barroc que escrivs en catal i un altre que escrivs en castell.
133
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 5
Digues si sn vertaderes o falses les afirmacions segents: a) El catal i el castell sescriuen des del segle IX. b) El Cantar del Mo Cid s el primer text literari castell. c) El primer text escrit en castell s el Forum Iudicum. d) Les Homilies dOrgany sn un recull de textos religiosos. e) Els primers textos castellans es van trobar als monestirs de San Milln i Silos. V V V V V F F F F F
Activitat 6
a) Qu rey potenci el estudio de diferentes temticas en lengua castellana? En qu siglo?
b) Quin y cuando escribi la primera gramtica de la lengua castellana?
c) Qu represent la reconquista en lo que al castellano se refiere?
GRAMTICA
Activitat 7
Llegeix atentament aquest dileg i desprs posa els signes de puntuaci que hi falten: PAU: No t famlia No t ning JOS LUS: Per alg deu tenir PAU: La meva mare Els meus pares I sn a la Xina de vacances JOS LUS: Te lestimaves molt PAU: No no No gens Vull dir que no Que no la coneixia JOS LUS: Qu hi fan a la Xina PAU: Li diem padrina per dir alguna cosa per no lestimvem No la conei-xem JOS LUS: Potser es deia aix Padrina
UNITAT 4
134
PAU: Li vam llogar la casa i al venir nosaltres li vam dir que marxs JOS LUS: Qu hi fan a la Xina PAU: Ning es diu Padrina Vacances Es deia Maria Han marxat de vacances Dem se nanava cap a Extremadura i mira... (Jordi Snchez. Krmpack. Institut del Teatre.)
Activitat 8
Redacta un petit dileg semblant al de lexercici anterior en el qual hagis dutilitzar els mateixos signes de puntuaci.
UNITAT 4
Activitat 9
Llegeix en veu alta el monleg segent i desprs posa comes i punts i seguit all on calgui: LLETJA: Sc lletja (pausa) Es pensen que no ho s No sequivoquin amb mi S que sc lletja No poc agraciada ni poc afavorida per molt bona noia ni normaleta tirant a lletgeta ni gens guapa per t un no s qu no Sc lletja i punt Espantosament fastigosament lletja Mhan mirat b Fixin-se no desvin la mirada gaudeixin de la contemplaci de la meva lletjor en tota la seva esplendor No seran pas els primers que ho faran ja hi estic acostumada Comentin el meu aspecte descriguin-me en veu alta parlin de les meves faccions amb els seus amics facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vosts Es pensen que sc una paranoica Aix s que encara no mhan mirat b Som al carrer Jo estic sola com sempre Espero lautobs a la parada Molt a prop hi ha la terrassa dun caf Escoltin els joves que estan asseguts en una de les taules (Sergi Belbel, Jordi Snchez, scar Roig, Sc lletja. Edicions 62)
8. TEATRE
LXIC
Activitat 10
Escriu 5 termes del camp semntic corresponent a: animals aqutics edificis verbs de moviment
Comunicaci
gentilicis (paraules que indiquen procedncia) assignatures oficis
135
Activitat 11
En cada uno de estos 3 textos aparecen algunas palabras que puedes agrupar por pertenecer al mismo campo semntico: A. La comida principal consista en una especie de potaje, pero ms tarde la gente empez a disfrutar de copiosos banquetes que duraban horas y horas. Las comidas corrientes incluan el pollo frito, el pescado, la carne asada y muchas clases de verduras y frutas. Ninguna comida se consideraba completa sin aceitunas, y el aceite de oliva se usaba para frer. En la cocina romana, la salsa era muy importante y poda contener pimienta, menta, apio, dtiles, miel, vinagre y vino. B. La ciudad de Roma estaba construida a orillas del ro Tber. La ciudad tena 37 puertas, 8 puentes, 31 avenidas y 424 calles y callejuelas. Tambin tena 36 arcos de triunfo, columnas honorficas, obeliscos, estatuas y ms de 400 templos. C. Desde que empez la escuela, no hubo mes en que no cogiera alguna enfermedad. Primero cogi la varicela, ms tarde el sarampin. Durante el verano tuvo la tos ferina, que le dur casi dos meses. Y adems, catarros, gripes, otitis, y todo lo habido y por haber.
Activitat 12
Escriu paraules de les famlies lxiques de: sort parar clar fosc cam flor
Activitat 13
Aqu tens una collecci de paraules. Agrupa-les primer en camps semntics i desprs en famlies lxiques: llet, cansalader, fruita, forn, barberia, ferreter, fusteria, fruiteria, perruquer, cansalada, pasts, fusta, ferreteria, carnisseria, vidrier, lleteria, ferro, pastisseria, fuster, carnisser, lleter, carn, pastisser, cansaladeria, forner, vidre, barber, perruqueria, fruiter
UNITAT 4
136
Comunicaci ACTIVITATS DAPRENENTATGE
8. TEATRE
UNITAT 4
Famlies lxiques
Camps semntics

Activitat 1
Llegeix el text segent: En esto, descubrieron treinta o cuarenta molinos de viento que hay en aquel campo, y as como don Quijote los vio, dijo a su escudero: La ventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertramos a desear; porque ves all, amigo Sancho Panza, donde se descubren treinta o pocos ms desaforados gigantes, con quien pienso hacer batalla y quitarles a todos las vidas, con cuyos despojos comenzaremos a enriquecer, que esta es buena guerra, y es gran servicio de Dios quitar tan mala simiente de sobre la faz de la tierra. Qu gigantes? dijo Sancho Panza. Aquellos que all ves respondi su amo, de los brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas. Mire vuestra merced respondi Sancho que aquellos que all se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino. Bien parece respondi don Quijote que no ests cursado en esto de las aventuras: ellos son gigantes; y si tienes miedo qutate de ah, y ponte en oracin en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla. a) Sabries identificar lobra a la qual pertany el text?
b) De quin autor s? c) En quin segle va aparixer? d) De qu va?
Activitat 2
Creus que la literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII t la mateixa importncia que havia tingut la literatura medieval? Per qu?
Activitat 3
Passa el mateix amb la literatura castellana?
UNITAT 4
138
Activitat 4
En quin moment s ms important el teatre castell? Quins sn els autors ms importants?
Activitat 5
Explica breument les caracterstiques dels segents moviments: Renaixement, barroc i neoclassicisme. Cita alguns autors catalans i castellans de cadascun.
UNITAT 4
Activitat 6
Sabras decir como han evolucionado al castellano las siguientes palabras latinas? rota: ...................... paucu: ...................... pace: ......................... hortu: ........................ tempu: .................. bona: ........................ melior: ......................
Activitat 7
Cules son los tres factores que determinan la conversin del castellano en lengua de cultura?
Comunicaci
8. TEATRE
Activitat 8
Sabras dibujar en un mapa la expansin aproximada del castellano medieval?
139
Activitat 9
Puntua aquest text amb els punts suspensius i els signes dinterrogaci adients. LLETJA (sense deixar de llegir): Pots continuar mirant, eh Thas quedat parat, oi POL: Eh La veritat s que no. LLETJA: De la meva cara dic Digues, digues: com sc POL: Eh No nono ho s. No ho he pensat LLETJA: Que no ho has pensat Va, vinga, com sc POL: Per qu faig Tho dic aix LLETJA: Tranquil, de veritat, digues, digues, com sc POL: Dona, no ho s, dir-ho aix, no es fa mai LLETJA: Vinga, que ten mors de ganes Com sc POL: B, ja que mho demanes, jo Per mi Jo et trobo lletja LLETJA: s que ho sc
Activitat 10
Quin sn els signes de puntuaci que ms sovintegen en els textos que pertanyen al gnere dramtic?
Activitat 11
Puntua adequadament aquest monleg del personatge dArist amb tots els signes que hi faltin: No em feu riure Si ella en tot us desafia noms en t la culpa la vostra covardia El seu poder es basa en la vostra feblesa la seva autoritat s de vs que lha presa
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 4
140
En fi si heu consentit que decideixi ella no s gens estrany que us meni pel nas com un titella Que potser no podeu essent lamo de la casa resoldre-us a ser un home i a deixar de fer lase fent que la vostra dona savingui al que maneu (Molire. Les dones svies. Institut del Teatre)
Activitat 12
Aqu tens unes sries de paraules. Digues si les paraules de cadascuna de les sries formen part dun camp semntic (en aquest cas posa-hi un nom que el defineixi) o si formen part duna famlia lxica. sof, taula, cadira, llibreria, armari, llit, vitrina ..........................................................
UNITAT 4
lluny, allunyat, lluny, allunyarem ................................................................................. disc, roda, anell, pilota, sndria ...................................................................................... llapis, bolgraf, ploma, retolador, guix .......................................................................... aigua, paraigua, paraiger, aiguat ................................................................................ faldilla, pantal, mitj, vestit de bany, samarreta ..................................................... terra, terrassa, terrat, enterrar, soterrar, subterrani ................................................
Comunicaci
8. TEATRE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 141

PER APRENDRE
Activitat 1
Per ordre cronolgic: el Renaixement (s. XVI), el barroc (s. XVII) i el neoclassicisme, dins de la Illustraci (s. XVII).
Activitat 2
Lautor del poema s Garcilaso de la Vega, que pertany al moviment del Renaixement.
Activitat 3
El tema del poema s gaudir de la joventut abans no sigui massa tard. Fixat en els versos Coged de vuestra alegre primavera / el dulce fruto antes que el tiempo airado / cubra de nieve la hermosa cumbre. Aquest fragment convida a gaudir de la joventut abans no sigui massa tard i ens arribi la vellesa.
Activitat 4
En catal: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Francesc Fontanella. En castell: Luis de Gngora, Francisco de Quevedo, Lope de Vega, Caldern de la Barca (e incluso Miguel de Cervantes, que escribe a caballo entre el Renacimiento y el barroco).
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 5
a) F b) V c) F d) V e) V
Activitat 6
a) Alfonso X el Sabio en el siglo XIII. b) Antonio de Nebrija a finales del siglo XV. c) Su expansin por los territorios del sur de la pennsula dominados por los rabes.
GRAMTICA
Activitat 7
PAU: No t famlia. No t ning. JOS LUS: Per alg deu tenir. PAU: La meva mare. Els meus pares. I sn a la Xina de vacances.
UNITAT 4
142
JOS LUS: Te lestimaves molt? PAU: No, no. No gens. Vull dir que no. Que no la coneixia. JOS LUS: Qu hi fan, a la Xina? PAU: Li diem padrina per dir alguna cosa, per no lestimvem. No la coneixem. JOS LUS: Potser es deia aix, Padrina. PAU: Li vam llogar la casa i, al venir nosaltres, li vam dir que marxs. JOS LUS: Qu hi fan, a la Xina? PAU: Ning es diu Padrina. Vacances. Es deia Maria. Han marxat de vacances. Dem se nanava cap a Extremadura i mira...
Activitat 8
Exercici obert.
Activitat 9
LLETJA: Sc lletja. (Pausa). Es pensen que no ho s? No sequivoquin amb mi. S que sc lletja. No poc agraciada, ni poc afavorida per molt bona noia, ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens guapa per t un no s qu, no. Sc lletja i punt. Espantosament, fastigosament lletja. Mhan mirat b? Fixin-se, no desvin la mirada, gaudeixin de la contemplaci de la meva lletjor en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vosts. Es pensen que sc una paranoica? Aix s que encara no mhan mirat b. Som al carrer. Jo estic sola, com sempre. Espero lautobs a la parada. Molt a prop, hi ha la terrassa dun caf. Escoltin els joves que estan asseguts en una de les taules.
UNITAT 4
LXIC
Activitat 10
Es poden escriure diferents paraules en cadascun dels camps semntics. Aqu en tens unes quantes:
8. TEATRE
animals aqutics edificis verbs de moviment gentilicis
sardina, dof, balena, taur, llagosta, gamba, pop,
medusa...
Comunicaci
catedral, arc de triomf, casa, gratacel, biblioteca,
torre...
caminar, saltar, circular, navegar, volar... lleidat, tarragon, angls, catal, castell,
barcelon, giron...
assignatures oficis
llengua, matemtiques, socials, naturals, dibuix,
143
msica...
llenyataire, bomber, economista, professor,
informtic, pags...
Activitat 11
A. La comida principal consista en una especie de potaje, pero ms tarde la gente empez a disfrutar de copiosos banquetes que duraban horas y horas. Las comidas corrientes incluan el pollo frito, el pescado, la carne asada y muchas clases de verduras y frutas. Ninguna comida se consideraba completa sin aceitunas, y el aceite de oliva se usaba para frer. En la cocina romana, la salsa era muy importante y poda contener pimienta, menta, apio, dtiles, miel, vinagre y vino. Estn marcades las palabras del campo semntico de alimentos y bebidas.
Aparecen marcadas las palabras que pertenecen al campo semntico de elementos de la arquitectura y la construccin. Otro campo semntico posible sera el de los numerales, en el que podramos incluir: 37, 8, 31, 424, 36, 400.
C. Desde que empez la escuela, no hubo mes en que no cogiera alguna enfermedad. Primero cogi la varicela, ms tarde el sarampin. Durante el verano tuvo la tos ferina, que le dur casi dos meses. Y adems, catarros, gripes, otitis, y todo lo habido y por haber. El campo semntico de las enfermedades contiene los siguientes elementos: varicela, sarampin, tos ferina, catarros, gripes, otitis.
Activitat 12
sort parar clar fosc cam flor sorteig, sortejar, dissort, sorts... parada, paradeta, desparar, aparador... aclarir, claror, claredat, clariana, clarejar... fosca, enfosquir, foscor... caminador, caminant, caminada, encaminat, desencaminar... floreta, florir, floristeria, floraci, aflorar...
Activitat 13
Camps semntics Aliments: Llet, fruita, pasts, cansalada, carn. Botigues: Forn, barberia, fusteria, fruiteria, ferreteria, carnisseria, lleteria, pastisseria, cansaladeria, perruqueria.
UNITAT 4
B. La ciudad de Roma estaba construida a orillas del ro Tber. La ciudad tena 37 puertas, 8 puentes, 31 avenidas y 424 calles y callejuelas. Tambin tena 36 arcos de triunfo, columnas honorficas, obeliscos, estatuas y ms de 400 templos.
144
Oficis: Cansalader, ferreter, perruquer, vidrier, fuster, carnisser, lleter, pastisser, forner, barber, fruiter. Elements de la construcci: Fusta, ferro, vidre. Famlies lxiques llet, lleteria, lleter cansalada, cansalader, cansaladeria fruita, fruiteria, fruiter forn, forner barberia, barber ferreter, ferreteria, ferro fusteria, fusta, fuster perruquer, perruqueria pasts, pastisseria, pastisser vidrier, vidre carnisseria, carnisser, carn
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 4

Activitat 1
Aquest fragment s extret de lobra Don Quijote de la Mancha, escrita per Miguel de Cervantes a cavall entre el Renaixement i el Barroc. Es va publicar a principis del segle XVII (1605). El Quijote s una pardia de les novelles de cavalleries, que estaven de moda quan Cervantes era jove. Explica la histria dun home que, de tant llegir aquest tipus de literatura, acaba pensant que ell mateix s un cavaller i, amb el nom de Don Quijote, surt a la recerca daventures. La novella s un retrat de la societat del moment, en qu hi ha una barreja delements cmics i dramtics protagonitzats per Don Quijote i el seu escuder Sancho Panza.
Activitat 2
No, la literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII perd la fora que havia tingut durant tota ledat mitjana a causa de diferents raons socials i poltiques. Un motiu important s la introducci del castell a la cort, que va fer que molts autors catalans escrivissin en aquesta llengua.
Activitat 3
No, de fet, els segles XVI i XVII sn els considerats com a segles dor de la literatura castellana, ja que la literatura escrita en aquesta llengua s abundant i de gran qualitat. A ms, en aquests segles es troba la novella ms important de la literatura castellana: Don Quijote de la Mancha.
Activitat 4
En el barroc. Els autors ms importants sn Lope de Vega i Caldern de la Barca.
Activitat 5
Renaixement: Moviment cultural i literari del segle XVI que es contraposa a la literatura medieval. T una gran importncia la cultura grecollatina. Lsser hum passa a ser el centre de totes les coses i sabandona la idea que Du s el centre de tot. Els temes propis daquest moment sn la natura i lamor. Shi introdueixen formes noves, provinents de la poesia italiana. Sn autors daquest moment Cristfor Despuig i Pere Seraf (en catal), i Joan Bosc, Garcilaso de la Vega, san Juan de la Cruz, santa Teresa de Jess i fray Luis de Len (en castell). Barroc: Moviment cultural i literari del segle XVII que es contraposa al Renaixement. s una poca de pessimisme i desengany. La forma t molta importncia, sovint per sobre del contingut. Sn autors daquest moment el Rector de Vallfogona i Francesc de Fontanella (en catal), i Gngora, Francisco de Quevedo, Lope de Vega, Caldern de la Barca i Miguel de Cervantes (en castell).
UNITAT 4
146
Neoclassicisme: Moviment literari dintre de la Illustraci (s. XVIII) que es caracteritza per ls de la ra i de la cincia enfront de la fe. Per aix els gneres ms utilitzats sn lassaig i el gnere epistolar. Dins aquest moviment escriuen en catal Joan Ramis i Ramis, i el bar de Mald; en castell, Gaspar Melchor de Jovellanos, Jos Cadalso i Leandro Fernndez de Moratn.
Activitat 6
rota: rueda paucu: poco bona: buena pace: paz hortu: huerto tempu: tiempo melior: mejor
Activitat 7
1. La postura del rey Alfonso X el Sabio que encarg traducciones de diferentes temas al castellano. 2. El uso del castellano por parte de grandes autores literarios como Gonzalo de Berceo o el Arcipreste de Hita. 3. La introduccin del humanismo y estudios como la Gramtica castellana de Antonio de Nebrija.
UNITAT 4
Activitat 8
Observa el mapa que apareix en la unitat.
Activitat 9
LLETJA: (sense deixar de llegir): Pots continuar mirant, eh? Thas quedat parat, oi? POL: Eh? La veritat s que... no. LLETJA: De la meva cara, dic. Digues, digues: com sc? POL: Eh? No... no... no ho s. No ho he pensat... LLETJA: Que no ho has pensat? Va, vinga, com sc. POL: Per qu faig? Tho dic aix? LLETJA: Tranquil, de veritat, digues, digues, com sc? POL: Dona, no ho s, dir-ho aix, no es fa mai. LLETJA: Vinga, que ten mors de ganes. Com sc? POL: B, ja que mho demanes, jo... Per mi... Jo et trobo lletja. LLETJA: s que ho sc.
Activitat 10
Tal com hem vist, els dilegs serveixen per definir els personatges de lobra (el carcter, la vivacitat, els sentiments) i, al mateix temps, confereixen mobilitat i vida a lacci teatral.
8. TEATRE
En tots els exemples que hem vist hi abunden les frases inacabades (els punts suspensius), les pauses (el punt, la coma...), les exclamacions i les interrogacions, prpies de la llengua parlada. Daltra banda, les acotacions constitueixen una mena de notes explicatives que fan referncia a la disposici de lescena, a la localitzaci de lacci i al temps en qu aquesta transcorre, com tamb als personatges que intervenen en lescenificaci de lobra. Fixat que les acotacions sescriuen en cursiva i entre parntesis.
Comunicaci
Activitat 11
No em feu riure! Si ella en tot us desafia, noms en t la culpa la vostra covardia. El seu poder es basa en la vostra feblesa: la seva autoritat, s de vs que lha presa! En fi, si heu consentit que decideixi ella, no s gens estrany que us meni pel nas com un titella. Que potser no podeu, essent lamo de la casa, resoldre-us a ser un home, i a deixar de fer lase, fent que la vostra dona savingui al que maneu?
147
Activitat 12
sof, taula, cadira, llibreria, armari, llit, vitrina lluny, allunyat, lluny, allunyarem disc, roda, anell, pilota, sndria llapis, bolgraf, ploma, retolador, guix aigua, paraigua, paraiger, aiguat faldilla, pantal, mitj, vestit de bany, samarreta terra, terrassa, terrat, enterrar, soterrar, subterrani
camp semntic: mobles famlia lxica camp semntic:
objectes rodons
camp semntic:
estris per escriure

famlia lxica camp semntic: peces
de roba
famlia lxica
UNITAT 4
Comunicaci QU HAS TREBALLAT?
8. TEATRE
UNITAT 4
148
Per aprendre
Llengua i societat Gramtica
Lxic
La literatura dels segles XVI al XVII Els primers textos. El castell medieval Els signes de puntuaci Literatura catalana Alfons X el Savi punt coma punt i coma dos punts parntesi cometes Francisco Luis de de Gngora Quevedo Caldern de la Barca Narrativa epistolar Jos Cadalso gui punts suspensius interrogaci exclamaci Literatura Barroco Humanisme Poesia Prosa Teatro Ensayos Teatro Ilustracin
Camp semntic
Literatura catalana
famlia lxica
Renaixement
Renacimiento
Cristfor Despuig
Poesia
Prosa
Pere Seraf Luis de Gngora Miguel de Cervantes Jovellanos Lope de Vega L. Fernndez de Moratn
Garcilaso
El lazarillo de Tormes
Barroc
Francesc Vicent Garcia
San Juan de la Cruz
Francesc Fontanella
Santa Teresa de Jess
Illustraci
Fray Luis de Len
Joan Ramis i Ramis
El bar de Mald
Literatura popular
goigs
QU HAS TREBALLAT?
romanos
ho porto?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a... Tenir una visi general del tipus de literatura que es feia entre els segles XVI i XVIII. Llegir i comprendre el significat dalgunes obres literries dels segles XVI al XVIII. Conixer els primers textos en castell. Conixer la transformaci de la llengua castellana medieval. Recordar els usos dels signes de puntuaci per millorar lexpressi oral i escrita. Reconixer camps lxics i famlies lxiques. Activitats daprenentatge Activitats S / No / davaluaci A mitges
1, 2, 3, 4
1, 2, 3, 4, 5
2, 3 5
6, 7, 8
7, 8, 9 10, 11, 12, 13
9, 10, 11 12
Comunicaci
8. TEATRE
UNITAT 4
com
149
COM HO PORTO?
Mdul com Teatre

mbit de la Comunicaci
Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Famlia Direcci General de Formaci dAdults

8 Teatre 04

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

8 Teatre 04

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Graduat en Educaci Secundria

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

Quadre de continguts MDUL 08 TEATRE Unitat 1

La variaci lingstica i els registres de la llengua. Fontica: sons i grafies.

Sinonmia: parcial absoluta. Recull de lxic del mn teatral.

Camp lxic: homnim hipernim. Famlia lxica.

ELS GNERES LITERARIS

ELS GNERES LITERARIS

Els registres literaris

(Entra el REGIDOR BATTS.)

ELS GNERES LITERARIS

(Surten al balc SCHMID i BATTS)

(Tots parlen alhora i noms sentn lltima paraula.)

Variaci segons els parlants

Histrica: Segons lpoca. Dins daquest apartat hi ha les variacions

Social: Varietat que fa servir un grup social determinat (per exemple, el mn

Els registres de la llengua

El grau de formalitat o serietat (grau de coneixena i tipus de relaci entre

El tema de qu es parla (general o especialitzat).

El canal (oral o escrit). El propsit (entretenir, informar, distreure...).

Segons els parlants

Segons ls: Els registres

(Fes lactivitat daprenentatge 4)

Sons voclics i sons consonntics

Els sons sords i sonors

So, fonema i grafia

4. LXIC Relacions entre paraules pel significat

Homgrafes: Paraules que es pronuncien i sescriuen igual.

Homfones: paraules que es pronuncien igual per sescriuen diferent.

Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell.

Hamlet de William Shakespeare.

Lilla del tresor de R.L. Stevenson.

Assaigs de Michel de Montaigne.

Mme. Bovary de Gustave Flaubert.

El Romancero Gitano de Federico Garca Lorca.

El quadern gris de Josep Pla.

Blanquerna de Ramon Llull.

dip rei de Sfocles.

b. Explica les caracterstiques formals del text a.

d. Quina acci narra el text c? En quin temps verbal est escrit?

m: indgena: madeixa: beixamel: gla: gir: ebenista: farmcia:

Quines de les paraules anteriors sn polismiques?

b) Creus que s un cas de polismia o b dhomonmia?

c) Si has contestat que sn paraules homnimes, sn homgrafes o homfones?

llum com xal

roc pas pes

signe-cigne: vuit-buit: bena-vena:

nou-nou: set-set: vall-ball:

un sol significat. dos o ms significats.

un sol significat. dos o ms significats.

quan es pronuncien igual. quan sescriuen i es pronuncien igual.

quan es pronuncien igual. quan sescriuen i es pronuncien igual.

paraules polismiques. paraules homnimes.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

[k] roqu ques qu casal quota carta cremar

[s] sabata semntic sortir senzill mass ssa ss

[z] zoolgic zel

[r] carr rronya rr socarr rrimar rr rrufo estarr rr remei

[] crix xer xamfr caix x xai xiulet

[b] bast bolet

Sn polismiques les paraules m, gir i farmcia, perqu tenen ms dun

granota: carta: antena: