Matrius

a11 a1j aij amj a1n ain amn

Les matrius sn un objecte matemtic que serveix per analitzar i treballa amb dades relacionades en les i columnes. Les matrius sn molt importants per emmagatzemar dades i per a la resoluci de problemes amb un nombre elevat de dades.

A = ai1 am1

mn

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Secci 1

Ordre duna matriu

Lordre duna matriu expressa les seves dimensions; lordre sindica amb un nombre que indica el nombre de les, el smbol i un altre nombre que indica el nombre de columnes. Exemple

Denicions
Matriu
Una matriu A s un conjunt de m n elements distributs en m les i n columnes, de manera que cadascun dels elements aij est a la la i i a la columna j.

Una matriu A t ordre 2 3 perqu t dues les i ters columnes

A=

2 0 4 (1 3 5) 23

En aquesta matriu podem veure que

A = ai1 am1

a11

a1j aij amj

a1n ain amn

! !

a11 = 2! ! a21 = 1! !

a12 = 0! ! a22 = 3! !

a13 = 4 a23 = 5

m n

Traa duna matriu

La traa duna matriu A s la suma dels elements de la seva diagonal. La traa noms est denida quan la matriu s quadrada (t el mateix nombre de les i columnes). ! ! !

Els subndex indiquen la posici dels nombres dins la matriu. El primer nombre ndica la la i el segon nombre indica la columna. Per exemple si a24 = 5 vol dir que la matriu A t un 5 a la segona la, quarta columna. Direm que un element s a la diagonal si t els dos subndexs iguals.

Traa(A) = a11 + a22 + + ann

si la matriu t n les i n columnes.

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Igualtat de matrius
Direm que dues matrius A i B sn iguals si tenen exactament els mateixos elements en les mateixes posicions.

Reps de denicions :
Pregunta 1 de 3
2 0 3 5 1 3 Donada una A = 4 0 1 1 3 5 les segents armacions sn certes :

aij = bij

i, j

Perqu dues matrius siguin iguals han de tenir el mateir ordre.

Exemple Les matrius segents sn iguals A = B ! ! ! A= 4 3 ( 1 1) B= x 3 ( y 1)

A. s una matriu quadrada i a12 = 0 B. T ordre 4 3 i a21 = 0 C. La traa s 2 D. T ordre 4 3 i a32 = 0

si x = 4 i y = 1. Podem veure tamb que lordre daquestes matrius s iguals i s 2 2. Com que t el mateix nombre de les i columnes s quadrada i si calculem la seva traa podem veure que :

Traa(A) = Traa(B) = 4 + 1 = 3
Comprobar respuesta

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Secci 2

Matriu nulla
Una matriu nulla s un matriu que t tots els seus elments iguals a 0, es a dir, (aij ) = 0. Pot tenir qualsevol ordre.

Tipus de matrius
Matriu la i matriu columna
Una matriu la s una matriu que noms t una la i t ordre

Matriu oposada
La matriu oposada duna matriu A = (aij ) s una matriu que anomenarem A = ( aij ), i consisteix en canviar el smbol de cadascun dels seus elements. Exemple : Sigui A = 1 4 1 4 , la seva matriu oposada s A = . ( 3 2) (3 2)

1 n, i per tant t n columnes.

Una matriu columna s una matriu que noms t una columna i t ordre m 1, i per tant t m les.

Matriu transposada
Exemple : La matriu A = (1 4 2)13 s una matriu la perqu t una la i en aquest cas t 3 columnes. 1 La matriu B = 4 s una matriu columna perqu t una co(2) 31 lumna i en aquest cas t 3 les. La matriu transposada duna matriu A = (aij ) s una matriu que anomenem A t = (aji), i consisteix en canviar les les de A per columnes. Exemple

2 4 2 1 5 Sigui A = 1 2 la trasnsposta s A t = (4 2 0) (5 0) 23 3 2

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Matriu quadrada
Una matriu quadrada s una matriu que t el mateix nombre de les que de columnes. En aquest tipus de matrius quan diem que t simplement ordre 2, signitica que t dos les i dos columnes.

Matriu triangular superior

Una matriu quadrada sanomena triangular superior si els elements que estan per sota de la diagonal sn 0, s a dir Uij = 0 si i > j. Anomenem aquest tipus de matrius amb la lletra

U = (uij) per ser la inicial de upper triangular matrix.

Matriu diagonal
Anomenem matriu diagonal, a la matriu D = (dij ) que t tots els sus elments 0 menys alguns o tots els elements de la diagonal, s a dir dij = 0 si i j. Exemple : 2 0 0 La matriu D = 0 1 0 0 0 5 s diagonal i dordre 3.
3 3

Exemple : 2 3 1 La matriu U = 0 1 0 0 0 5 s triangular superior dordre 3.

3 3

Matriu triangular inferior

Una matriu quadrada sanomena triangular inferior si els elements que estan per sobre de la diagonal sn 0, s a dir Lij = 0 si i < j. Anomenem aquest tipus de matrius amb la lletra

Matriu identitat o unitat

Anomenem matriu identitat a la matriu Id que s diagonal i t tots els elements de la diagonal 1. Normalment indiquem amb un subndex lordre de la matriu. Exemple : La matriu Id2 =

L = (lij) per ser la inicial de lower triangular matrix.

Exemple :

1 0 s la matriu diagonal dordre 2 (0 1)

2 0 0 La matriu L = 4 1 0 5 8 5

s triangular inferior dordre 3.

3 3

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Matriu simtrica
Una matriu A s simtrica si s una amtriu quadrada i aij = aji, s a dir, s simtrica respecte la diagonal. Una caracterstica daquest tipus de matrius s que sn iguals que la seva matriu transposta.

Reps tipus de matrius

Pregunta 1 de 2
La matriu transposta duna matriu canvia

Exemple : 2 3 1 La matriu A = 3 1 5 s una matriu simtrica. 1 5 5

A. El seu ordre. B. columnes per les. C. les per columnes D. Respostes B i C.

Matriu antisimtrica
Una matriu A s antisimtrica si s una amtriu quadrada i

aij = aji, s a dir, s antisimtrica respecte la diagonal.

Exemple : 2 3 1 La matriu A = 3 1 5 s una matriu antisimtrica. 1 5 5

Comprobar respuesta

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Secci 3

cal recalcar que 0 s la matriu nulla de les mateixes dimensions que A.

Operacions amb matrius

Suma de matrius
Donades dues matrius A = (aij ) i B = (bij ) del mateix ordre anomenem matriu suma a la matriu que sobt de la suma de cada element de la matriu A amb el corresponent element de

Exemple:

1 0 Siguin les matrius A = i 2 1 ( 1 2 ) 32

3 1 B = 1 2 , ( 3 4) 32

com que les dues matrius tenen el mateix ordre podem calcular la seva suma : !

B, s a dir, el que est a la mateixa la i columna.

! ! ! !

A + B = (aij + bij)
!

3 1 1 0 A + B = 2 1 + 1 2 ( 1 2 ) ( 3 4) 3 2 32
!

La suma de dues matrius t com a resultat una matriu amb el mateix ordre que les anteriors. La suma de matrius compleix les segents propietats: Associativa : A + (B + C ) = (A + B ) + C Commutativa : A + B = B + A Existncia delement neutre : A + 0 = A Existncia delement oposat : A + ( A) = 0

1+3 01 = 2 1 1 + 2 1 4 2 4

4 1 = 1 1 ( 5 2) 3 2 32

La resta de matrius segueix el mateix procs. Noms podem restar matrius quan tenen les mateixes dimensions i la matriu resta sobt restant els elelements duna matriu a laltra matriu. ! ! ! ! A B = (aij bij )
8

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Producte dun nombre per una matriu

Siguin k R ( un nombre real ) i sigui A una matriu de qualsevol ordre, llavors denim el producte de k per A com : ! ! ! ! !

Exemple: Sigui A = 4 2 anem a comprovar la segona propietat amb (0 1)

k = 3 i h = 2. Per tant volem veure que ! ! ! !

k A = (kaij)

(3 2)A = 3A 2 A 4 2 (0 1)

on cada element de la matriu A queda multiplicat per k. Per anomenar a un nombre real utilitzem el terme escalar quam treballem amb matrius, aix doncs aquesta operaci lanomenarem el prducte dun escalar per una matriu. Quan k = 1, obtenim la matriu oposada, ja que, 1 A = A. El producte dun escalar per una matriu compleix : k (A + B ) = k A + k B (k + h)A = k A + h A k A = Ak, tot i que normalment els escalar es deixen davant. k (h A) = (kh)A 1A = A on A i B sn matrius i k i h sn escalars.

Per una banda

(3 2)A = 1A = A = A =
Per laltra banda

3A 2 A = 3 ! = =

4 2 4 2 2 (0 1) (0 1)

34 32 2 4 2 2 + (3 0 3 1) ( 2 0 2 1) 8 4 12 6 4 2 + = ( 0 3) ( 0 2) (0 1)

Podem comprovar llavors que es compleix la segona propietat en aquest cas particular.

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Pensa que dividir la matriu per un escalar k s el mateix que 1 multiplicar-la per , llavors dividir una matriu per un nombre rek al s dividir cada element d ela matriu per aquest nombre.

Multiplicaci duna matriu la per una matriu columna. Per aprendre a multiplicar matrius primer multiplicarem una matriu la A (t una la) amb n columnes, per tant amb ordre 1 n, amb una matriu columna (t una columna) amb n les perqu es pugui fer la multiplicaci: b11 a1n) b21 bn1

Producte de matrius
! Donades dues matrius A amb ordre m n i una matriu B amb ordre p q noms podrem fer la operaci A multiplicada per B, s a dir A B, si el nombre de columnes d A s igual al nombre de les de B. En aquest cas per multiplicar les matrius, B ha de tenir dimensions n q. El resultat de la multiplicaci ser una nova matriu C amb les mateixes les que A i les mateixes columnes que B. Fixat ! A1n Bn1 = (a11 a12

Fixat que estem multiplican una la per una columna, aquesta operaci tindr com a resultat un nombre que resullta de fer : ! ! A1n Bn1 = a11 b11 + a12 b21 + + a1n bn1

Amn Bnq = Cmq

Multipliquem el primer element d A, amb el primer de B i els sumem a la multiplicaci del segon amb el segon, i aix ns lltim element. El resultat s tamb una matriu dordre 1 1, !que de fet tamb es pot considerar com un nombre. Exemple :

Si no es donen aquestes condicions no podem multiplicar les matrius. Fins ara hem parlar de quan podem multiplicar les matrius, ara anem a veure com es multipliquen:

5 A13 B31 = (2 4 1) 3 ( ) 4 = 2 5 + 4 ( 3) + ( 1) 4 = 10 + 12 + 4 = 6
10

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Multiplicaci de dues matrius Donades dues matrius A = (aij ) i B = (bij ) denim la multiplicaci de A per B com :

Exemple : 1 1 2 1 1 Siguin les matrius A = 0 i B= . 1 ( 1 0 2) ( 1 1 ) 23 32 En aquest cas podem calcular A B i tamb B A, vegem que no donen la mateixa matriu i que a ms tenen diferent ordre. 1 1 2 1 1 AB = 0 1 ( 1 0 2) ( 1 1 ) 23 32 1 2 + ( 1) ( 1) 1 1 + ( 1) 0 1 ( 1) + ( 1) ( 2) 0 2 + 1 ( 1) 01+10 0 ( 1) + 1 ( 2) = ( 1) 2 + 1 ( 1) ( 1) 1 + 1 0 ( 1) ( 1) + 1 ( 2) 3 1 1 = 1 0 2 ( 3 1 1) 3 3 En canvi 1 1 2 1 1 BA= 0 1 ( 1 0 2) ( 23 1 1 )32 = 2 1 + 1 0 + ( 1) ( 1) 2 ( 1) + 1 1 + ( 1) 1 (( 1) 1 + 0 0 + ( 2) ( 1) ( 1) ( 1) + 0 1 + ( 2) 1) 2 2

A B = C = (cij) =

x=1

aix bxj

Aquesta denici sembla difcil per el mecanisme no ho es tant, basta multiplicar cada la de la primera matriu per cada columna de la segona matriu. Exemple:

4 2 1 Sigui A = i sigui B = . (0 1) (3) 22 21

Podem veure que el nombre de columnes d`A s igual al nombre de les de B, per tant podem calcular A B, no s aix amb B A, que en aquest cas no es pot calcular. Comencem llavors a calular A B. Fixat que cada la d A multiplicar a cada columna de B. AB = 4 ( 1) + 2 3 4 2 1 2 = = (0 1) (3) (0 ( 1) + 1 3) (3) 22 21 23 23

3 3

11

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014 3 2 (1 1) 22

Potncia duna matriu quadrada

Sigui A una matriu quadrada, anomenem potncia ensima dA, al producte de n factors tots ells iguals a la matriu A .

Com podem veure donen matrius totalment diferents per tant,

An = A A A
nfactorsA

AB BA

i podem concluir que la multiplicaci de matrius no s commutativa.

Fixat que la matriu ha de ser quadrada perqu poguem potenciar-la, ja que el nombre de les dA, ha de ser igual al nombre de columnes d A.

Propietats de la multiplicaci de matrius

Propietats de la potncia de matrius.

Associativa : ! ! !

A m A n = A m+n A (B C ) = (A B) C (A m)n = A mn (k A)n = k n A n

on m , n N i k R. Altres propietats de les potncies de nombres reals sn tamb certes per matrius per en aquest curs amb aquestes propietats tenim sucient. Per daltres no sn certes com per exemple :

Distributiva respecte la suma : ! ! ! ! ! ! D1 : A (B + C ) = A B + A C D1 : (A + B ) C = A C + B C

No es compleix la distributiva : ! ! ! !

AB BA

(A B)n A n B n
12

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Propietats de la matriu transposada

Fins hem vist totes les operacions que podem fer amb matrius, vegem les propietats quan es relacionen amb la transposada duna matriu.

R EPASO 1.1 Lorem Ipsum dolor amet, consectetur

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua.

Propietats

(A + B)t = A t + B t (k A)t = k A t (A B)t = B t A t (A n)t = (A t )n

on A, B sn matrius les dimensions perqu es puguin fer les operacions en cada cas, k R i n N.

A. Respuesta 1 B. Respuesta 2 C. Respuesta 3 D. Respuesta 4

Comprobar respuesta

13

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Operacions amb matrius 2x2

14

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Potncia duna matriu dordre 3

15

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Secci 4

Amb aquestes dues propirtats ja podem resoldre unes quantes equacions matricials, vegem alguns exemples. Exemple Alla la matriu X : A+X=B X=BA

Equacions i sistemes matricials

Equaci matricial
Anomenem equaci matricial a la igualtat entre dues expressions algebraicas amb matrius i on desconeixem els elements que conguren la matriu incgnita X. Per resoldre equacions matricials podem utilitzar totes les propietats de les operacions amb matrius aix com la igualtat entre matrius. Vegem algunes propietats bsiques que podem utilitzar per resoldre una equaci matricial. Al canviar una matriu dun costat a un altre de la igualtat, el seu smbol tamb canvia. Quan en un costat de la igualtat tenim la matriu incgnita X multiplicada per un escalar, podem allar la matriu incgnita i lescalar passa a laltre costat de la igualtat dividint.

Per tant si tenim les matrius A i B s fcil trobar quant val la matriu X.

Exemple 5X 2(A + B ) = 3X B ; 5X 2 A 2B = 3X B ; 5X 3X = 2 A + 2B B ; 2X = 2 A + B ; X= 1 (2 A + B ) 2

Si sabem el valor de les matrius A i B s molt fcil trobar el valor de la matriu X.

16