EL BSQUET(I) ON ES JUGA? El bsquet es practica en un camp rectangular de 28m x 15m de mitjana. QUINA S LA SEVA HISTRIA?

Va ser inventat el 1891 per Jones Naismith, que era un sacerdot canadenc dedicat a lensenyament als EEUU. Era professor de cultura fsica de la Training School de Massachussets, i va idear el bsquet cercant un esport que es pogus practicar a lhivern en un local tancat. El bsquet es va conixer a Europa grcies als soldats americans que participaven a la Primera Guerra Mundial. Va assolir categoria desport olmpic als jocs de Berlin, al 1936. A Espanya es va comenar a practicar el 1922. Lescolapi Eusebi Milan el va aprendre a Cuba i el va ensenyar als seus alumnes del collegi Sant Antoni de Barcelona. QUINA S LA SEVA TCNICA? Botar, passar i llanar. Aquestes sn les tres accions fonamentals que un jugador de bsquet ha de dominar. El bot Per desplaar-se pel camp quan tenen la piota, els jugadors lhan danar fent botar acompanyant-la amb la m. Les dues maneres bsiques sn: - Bot alt: anomenat tamb davanada, que sutilitza per crrer molt rpid i avanar cap a la cistella contrria. - Bot baix o de protecci : serveix per protegir la pilota quan els defensors sacosten perillosament per apoderar-sen. La passada s la tcnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot el camp sense necessitat de fer-la botar. Sempre es f entre dos jugadors. Hi ha molts tipus de passades. Les bsiques sn: - Passada de pit: Com ho indica el seu nom, la pilota surt impulsada des del pit amb les dues mans en direcci al jugador que lha de rebre. - Passada en picat: es fa com lanterior per amb un bot intermedi. - Passada per sobre el cap: les mans se situen per sobre el cap per passar la pilota.

Hi ha una acci tcnica directament relacionada amb la passada que sanomena assistncia. Es produeix quan un jugador rep una exellent passada dun company de manera que queda en una posici immillorable per encistelllar. El llanament ( o tir) s lacci tcnica mitjanant la qual un jugador llana la pilota amb la intenci dencistellar-la. Hi ha diverses maneres de tirar: - llanament fonamental: el jugador agafa la pilota amb dues mans, per noms la impulsa amb una. - Llanament lliure: s el llanament que es practica desprs duna falta personal. Es realitza sense oposici. - Lentrada a cistella: fent les dues passes que et permet el reglament. - Lesmaixada: acci espectacular que es realitza quan el jugador es penja de la cistella.

La parada Consisteix a aturar-se amb la pilota a les mans desprs de botar o rebre una pilota. Hi ha dues maneres: - parada en un temps: sagafa la pilota quan tots dos peus sn a terra. - parada en dos temps: sagafa la pilota mentre els dos peus arriben a terra, un desprs de laltre. El pivot s lacci en que el jugador que t la pilota a les mans gira en qualsevol direcci mantenint en tot moment un peu fix a terra. El peu sobre el qual un jugador pivota sanomena peu de pivot. Quan la parada ha estat en un temps, es pot utilitzar el peu que ms convingui. En canvi, si la parada ha estat en dos temps, el peu de pivot s sempre el primer que sha posat a terra.

QUINA S LA SEVA TCTICA? En el joc 5x5, els jugadors sespecialitzen en diferents posicions dacord amb la seva alada i la seva habilitat tcnica: Base (1): s el ms hbil botant i passant la pilota. Tamb t un bon llanament. Escorta (2): jugador amb caracterstiques de base i aler.

Aler (3): bona tcnica i llanament exterior. Fan les entrades a cistella i les passades als pivots. Pivot (4,5): jugadors ms alts de lequip. Sn els responsables dagafar el rebot quan la pilota no entra a la cistella. Han de llanar b de prop i ser rpids i hbils en els moviments de peus.

QU HAS DE SABER DEL REGLAMENT? Durada dun partit: 4 parts de 10 minuts. En cas dempat, prrroga de 5. Sempre ha de guanyar un equip. Jugadors: 5 a la pista i 7 a la banqueta. No hi ha lmit de canvis. Puntuaci: dins de 625m, 2 punts. Ms enll de 6,25m, 3 punts. Llanament de personal, 1 punt. Inici del partit: Salt entre dos jugadors dins del cercle central. Els altres jugadors es reparteixen com volen per fora del cercle. El jugador que t la pilota a les mans no pot: moure els peus sense botar la pilota, botar la pilota amb les dues mans alhora, parar de botar i tornar a botar-la. Un jugador t 5 segons per passar, botar o fer un llanament amb la pilota. Un equip t 8 segons per passar al camp contrari i no pot tornar al seu camp de defensa una vegada passada la lnia de mig camp: ser camp enrera. Un equip t 24 segons per fer un llanament a cistella. Un jugador no pot estar ms de 3 segons a la zona de lequip contrari, sense pilota. Quan un jugador acumula 5 faltes personals, queda eliminat del partit. COM ATACAR? Un contra un: s la manera ms bsica datacar. A la teva edat conv daprendre-la molt b per desprs passar a les situacions ms complexes: 2x2, 3x3..fins a 5x5.

COM DEFENSAR? La defensa individual: sanomena aix perqu a cada jugador se li assigna el marcatge dun jugador contrari.

LESCALFAMENT

QU S LESCALFAMENT?
Podem definir lescalfament com el conjunt dexercicis que es porten a terme de manera prvia a la prctica esportiva, per millorar el rendiment i disminuir el risc de patir una lesi. Timagines crrer una cursa de velocitat sense escalfar prviament? De ben segur els resultats serien mot negatius: faries un temps pitjor i, a ms, et podries lesionar. Sempre has de pensar que quan els msculs i els tendons estan freds, les possibilitats de patir alguna lesi sn molt elevades. A ms, pensa que has de condicionar correctament el cor per passar de 60 pulsacions per minut......a 200!!! s un canvi molt violent i conv preparar-lo b.

QUINS OBJECTIUS PERSEGUEIX?

1. Activar la funci de laparell respiratori : es respira ms rpid i ms profundament. Els pulmons captaran ms aire de lexterior, i lorganisme podr extreure loxigen necessari per a lesfor. 2. Activar la funci del cor i de laparell circulatori (artries, venes i capillars): el cor batega ms de pressa i els batecs sn ms potents. Aix circula ms sang pels vasos sanguinis i ser possible portar ms oxigen als msculs que treballen. 3. Augmentar la temperatura corporal : ho notem perqu comencem a suar i la pell senvermelleix. La musculatura, que es va escalfant, es mour amb facilitat i ser ms difcil que es lesioni. 4. Preparar les articulacions i els msculs : amb lescalfament lubrifiquem les articulacions (com si els posessim oli) i estirem els tendons i les fibres musculars.

COM SHA DE FER ?

Distingim tres parts fonamentals en lescalfament : 1a PART : EXERCICIS GENERALS

Sanomenen aix perqu poden ser comuns a qualsevol escalfament, independentment de lactivitat que shagi de practicar. Sn, a ms, exercicis molt dinmics. Han de realitzar-se : - De manera suau (recorda que es tracta de lescalfament). - En desplaament (corrent, saltant...) - Movent totes les parts del cos ( cames, braos, cintura, esquena.....) Quan ja hem augmentat la temperatura corporal i el nostre cor batega ms rpid, ja podem passar a la segona part. 2a PART: EXERCICIS DE FLEXIBILITAT Ara es tracta destirar-nos! Amb aquests exercicis ajudarem la musculatura, els tendons i les articulacions a realitzar desprs un treball intens. Has de practicar estiraments de: - Lesquena. - Les espatlles i les extremitats superiors. - Els malucs i les extremitats inferiors. 3a PART : EXERCICIS DEL TEU ESPORT En aquesta part realitzars accions similars a lesport que hagis de practicar tot seguit. Aix, el corredor de velocitat realitzar esprints curts, la jugadora de bsquet realitzar passades i llanaments a cistella, i el tennista dedicar un temps a fer sacades, volees,........

RECORDA:
Desprs dhaver patit una lesi, has de prendre precaucions i preparar lescalfament amb molta cura. Si lescalfament s fonamental abans diniciar la classe dEF, tamb ho s el retorn a la calma o la relaxaci en acabar-la. Fes exercici molt suau i realitza estiraments. Desprs, una bona dutxa tajudar a relaxar-te. Els dies que fa ms fred i has de practicar exercici, s molt important que et tapis b i dediquis ms temps a totes les parts de lescalfament. Recorda que el fred s un enemic de lesportista.

HANDBOL (I) On es juga? Lhandbol es juga en una pista de 40X20 m. Les porteries fan 3 m dample per 2 m daltura. Com es juga? Objectiu del joc: consisteix a introduir la pilota en la porteria de lequip contrari. Guanya lequip que aconsegueix ms gols. En algunes competicions, s adms lempat com a resultat final. Jugadors: cada equip s compost de 12 jugadors, dels quals 7 sn els que juguen a la pista (6 de camp i el porter). Inici de partit: es realitza un sorteig. En el moment de comenar, tots els jugadors han de ser en la meitat de camp prpia. Puntuaci: cada vegada que la pilota traspassi totalment la lnia de porteria saconsegueix un gol. Duraci: es juguen dues parts de 30 minuts. Qu diu el reglament? ACCIONS QUE POTS FER Llanar a porteria des de dins lrea, sempre i quan hagis saltat sense trepitjar la lnia i llancis la pilota abans de tocar a terra. El porter, dins lrea de la seva porteria, no comet falta si realitza passos, dobles o sost la pilota ms de tres segons. Quan un porter, com a conseqncia dun rebuig, fa que la pilota surti per la lnia de fons per darrera la porteria, ell mateix la posar de nou en joc. En canvi, si la pilota s tocada per un altre jugador del camp defensor, sexecutar un llanament de crner.

ACCIONS QUE NO POTS FER Tocar la pilota per dessota el genoll, a excepci del porter. Passos: es realitzen quan fas ms de tres passos amb la pilota a les mans. Per desplaar-te has de fer-la botar. Dobles: quan, desprs dhaver parat de fer botar la pilota, tornes a fer-la botar. Per s que pots fer encara tres passos.

3 segons: quan tens agafada la pilota, disposes de tres segons per passar-la, llanar-la o fer-la botar. Trepitjar la lnia de 6 metres o entrar a lrea de porteria, a excepci del porter. Passivitat: es castiga amb aquesta falta lequip que perd temps i tarda massa a fer un llanament a porteria.

FALTES ANTIREGLAMENTRIES No pots empentar, subjectar ni donar cops a un adversari. Tampoc li pots impedir el pas amb els braos o les cames, per s amb el tronc. Totes les faltes se saquen des del mateix lloc en qu shan coms. Llanament de falta: si la falta ha estat comesa entre les lnies de 6 i 9 metres, se serveix un llanament franc des de la lnia de 9 m. Els defensors han de collocar-se en la lnia de 6 m. Penal: s un llanament lliure des de 7 m. Es comet quan realitzes una falta antireglamentria a un adversari que t la pilota i s en una clara situaci de gol, quan els defenses entren dins lrea de porteria o quan un jugador passa la pilota al seu porter que est dins lrea.

FALTES ANTIESPORTIVES Sn les faltes antireglamentries especialment agressives o intencionades. Agafar el contrari per lesquena o el coll, donar-li cops o empentar-lo molt fort en sn alguns exemples. Segons la gravetat se sancionen de les maneres segents: - Amonestaci: lrbitre mostra la targeta groga. - Exclusi: lequip es queda amb un jugador menys durant dos minuts. - Expulsi: el jugador que acumula tres exclusions no pot tornar a jugar el partit. Un altre jugador ocupa el seu lloc desprs de dos minuts. - Desqualificaci: quan un jugador realitza una acci molt greu, ha dabandonar el terreny de joc. El seu lloc locupar un altre jugador desprs de dos minuts.

Quina s la seva tcnica? COM HAS DAGAFAR LA PILOTA Excepte en la recepci, de la qual en parlarem a continuaci, la majoria de vegades haurs dagafar la pilota amb una sola m.

Agafa-la corbant el palmell de la m i els dits tot adoptant la forma de la pilota. Separa b els dits per intentar abastar la major superfcie possible. Aprn a moure-la en totes direccions....procurant que no et caigui!!!

LA RECEPCI I LA PASSADA Quan rebis la passada dun company, has de procurar que la pilota no caigui a terra. Daix depn la velocitat del joc del teu equip i ....... a ms, evitars que te la prenguin. La recepci - Estira els braos i posa els palmells de les mans mirant cap a la pilota. - No vulguis aturar en sec la pilota. Esmorteeix-la amb una flexi suau dels braos. - Subjecta-la amb les dues mans i acosta-te-la al pit. La passada Has devitar les passades bombejades. Sn preferibles les passades rpides i tenses. Procura que ladversari no pugui intuir a qui vols passar la pilota (no telefonar la passada). Dirigeix la passada al pit del company. La passada ms utilitzada s la frontal, i sha de fer: - Aixeca el bra fins a lalada de lespatlla. La pilota ha destar situada enlaire,darrera el cap. Aquesta posici sanomena armat. - Des daquesta posici, gira fort el tronc, avana el bra i llana la pilota amb un cop de canell. La passada tamb es pot realitzar daltres maneres: per darrera lesquena, de malucs, en pronaci. EL BOT Sutilitza per poder avanar. Per exemple, en una jugada de contraatac en que cal recrrer tota la pista fins a la porteria contrria. Per, fora del contraatac, no susa massa, ja que s molt ms rpid fer circular la pilota mitjanant passades. - No colpegis la pilota amb el palmell de la m, ni la facis botar davant els peus. - Fes-la botar estirant el colze i el canell i desprs flexionant-los suaument per esmorteir el rebot.

LES FINTES Sn uns moviments en qu sintenta enganyar un jugador contrari. Lobjectiu s aconseguir desmarcar-nos, passar la pilota o llanar a porteria. - Primer fes un moviment per provocar una reacci o un desequilibri del teu defensor (engany). - Aprofita el seu desequilibri per realitzar lacci desitjada.

EL LLANAMENT Lobjectiu del llanament s aconseguir el gol!!! Has de practicar tots tipus de llanaments: des de lespatlla, des de la cintura, en suspensi, rectificat, en caiguda.......... Com ms els dominis, ms gols marcars. Els que sutilitzen ms sn : Llanament amb suport - La mecnica s similar a la de la passada de lespatlla, per en la posici darmat, has de girar ms lespatlla cap enrera i estirar ms el bra. Avana la cama contrria al bra de llanament. - Amb un gir brusc del cos i projectant el bra endavant, llana la pilota tan fort com puguis. Llanament en suspensi s el que es realitza des de laire, desprs dun salt. Serveix per llanar per damunt la defensa. - Fes un salt potent enlaire amb la cama contrria al bra de llanament. - Llana quan siguis ben enlaire, en el punt ms elevat, just per damunt les mans dels defenses. Altres llanaments que pots fer : de maluc, rectificat, en caiguda.

Com atacar ? SI TENS LA PILOTA.. ......i no tens cap defensor a prop, llana a porteria !!

......i tens un defensor que et marca, intenta superar-lo fent botar la pilota, fent fintes, llanant per sorpresa, etc. ......i no pots lliurar-te de la defensa, juga la pilota amb un company. Fes-li una bona passada!

SI NO TENS LA PILOTA Pots emprar aquestes tcniques: Ajuda: segueix els moviments del company que tingui la pilota. Pot necessitar ajuda i passar-te-la. Aix no significa crrer darrera la pilota! Separat del company a una distncia prudencial, no thi enganxis massa. Desmarcatge: s un movimentque persegueix lliurar-se del marcatge dun defensor. Usa les fintes: corre cap a la porteria i tot seguit torna enrera, tot canviant de direcci per rebre la pilota.

Com defensar? EL JUGADOR QUE T LA PILOTA El jugador contrari que t la pilota s molt perills: pot aconseguir un gol!! Per aix has daprendre a marcar-lo correctament: - Situat entre el jugador atacant i la porteria. - Aixeca el bra i posal davant el bra amb que latacant porta la pilota. Aix aconseguirs frenar el llanament. - Posa-li laltre m a la cintura per impedir que avanci. EL BLOQUEIG s lacci defensiva consistent a bloquejar, aturar la pilota quan un atacant llana a porteria. - Situat entre el llanador i la porteria. - Aixeca els dos braos exactament en el moment en qu latacant llanci a porteria. - Ajunta les mans i posa-les tan a prop de la pilota com puguis. Per no fer-te mal, separa els dits i posals ben rgids.

Com s un equip dhandbol?

En un equip dhandbol, els jugadors sespecialitzen en posicions diferents en funci de les caracterstiques fsiques i les habilitats tcniques. - El central (B): organitza i distribueix el joc des del centre de latac. - Els laterals (A i C): juguen al costat del central. Lajuden en la distribuci del joc i dominen tot tipus de llanaments. - Els extrems (F i D): sn els que juguen ms a prop de les lnies de banda i de fons. Sn molt rpids i poden tirar des dangles insospitats. - El pivot (E): s el que juga a prop de la lnia de 6 m, desquena a la porteria i enmig de la defensa contrria. - El porter: s lencarregat devitar els gols. Ha de posseir una gran velocitat de reacci.

EL VOLEIBOL (I) ON ES JUGA? El voleibol es practica en un camp de 18x9 m.

QUINA S LA SEVA HISTRIA? Va nixer el 1895 grcies a un instructor de preparaci fsica dels EEUU, William G. Morgan. Coneixedor del bsquet, invent un joc diferent, sense contacte fsic i amb poc risc de lesions. Les primeres regles del voleibol daten de 1896. Es va estendre rpidament per lAmrica del Nord, el Canad i les Filipines i, el 1908, arrib al Jap. Ms endavant arrib als pasos de lExtrem Orient i, desprs, als de lEuropa de lEst. A lEuropa Occidental arrib grcies a les tropes americanes de la Primera Guerra Mundial. El 1949 van comenar els primers campionats mundials. El 1952 sintrodu la modalitat femenina. Adquir categoria olmpica lany 1964, i encara la conserva avui dia. A Espanya, el voleibol va comenar a pacticar-se a les platges de Catalunya el 1920. Per no va ser fins al 1960 quan es fund la Federaci Espanyola de Voleibol.

QUINA S LA SEVA TCNICA? El voleibol s un dels esports ms espectaculars. Destaca per la seva velocitat dels moviments i la seva tcnica peculiar, diferent de la dels altres esports que tamb necessiten habilitat en el maneig de la pilota. Les normes reglamentries daquest esport obliguen el jugador a picar la pilota sense possibilitat dagafar-la. Aix pot resultar complicat al principi, fins que el jugador sacostuma a col.locar les seves extremitats superiors en la posici ms idnia per colpejar la pilota. Desprs, per, resulta ser un esport apassionant. Les accions tcniques ms importants sn les segents:

PASSADA s lelement tcnic fonamental per poder jugar en equip.

Passada davantbraos: es realitza colpejant la pilota amb els avantbraos. T una doble funci: inicialment serveix per evitar que la pilota toqui a terra quan lequip contrari acaba defectuar el servei (s, per tant, el primer toc de lequip); desprs, la pilota sha de dirigir cap al collocador. Passada de dits: s laltre manera bsica denviar una pilota cap a un jugador: impulsant-la amb la punta dels dits. La practica, sobretot, el collocador, i s el segon toc de lequip. Rematada: s el tercer i darrer toc. La tcnica de la rematada s, potser, la ms difcil daprendre, perqu el jugador que la realitza ha de saltar enlaire preparant el bra que impactar la pilota i executar la rematada en suspensi abans de tornar a tocar a terra. Bloqueig: s una acci que serveix per defensar-se de la rematada. La realitzen normalment un o dos jugadors que sn a prop de la xarxa. Servei: s el cop que es dna a la pilota per iniciar el joc. El servei s considerat com un cop datac. Nhi ha de diferents tipus, segons el grau de dificultat. Els ms coneguts sn: servei baix, servei lateral i servei de tennis. El primer que saprn s el servei baix. Es fa, igual que els altres tipus de servei, amb el palmell de la m. Cal dir, per, que existeix el costum, entre la majoria de principiants daquest esport, dutilitzar el puny o el canell. Mai no ha de colpejar-se la pilota amb aquestes parts del cos si es vol dirigir encertadament.

QUINA S LA SEVA TCTICA? Els jugadors de voleibol collaboren entre ells per evitar que la pilota boti en el seu camp. Alhora, intenten crear jugades datac per fer botar la pilota en el camp contrari. Per aconseguir-ho, s important conixer com sorganitzen sobre el terreny de joc. El camp es divideix en zones que han de ser ocupades pels jugadors a fi de cobrir tots els espais i evitar que la pilota toqui a terra. Hi ha 6 zones, numerades de l 1 al 6 comenant pel costat dret del camp.

Els jugadors tenen un nom, segons la funci que realitzen durant el joc:

DEFENSORS: juguen a la zona de defensa. Es responsabilitzen de la pilota quan aquesta arriba a les zones 1, 6 i 5. Utilitzen la passada davantbraos per rebre el servei o la rematada de lequip contrari i enviar la pilota cap al collocador. Han de ser jugadors rpids, per avanar-se a la pilota abans que no toqui a terra, i han de dominar la passada davantbaos. COLLOCADOR: com ho indica el nom, la seva funci consisteix a collocar la pilota, amb la passada de dits, en una bona situaci perqu pugui efectuar-se la rematada. Aquest jugador ocupa, generalment, la zona datac 3, situada al centre, per poder passar la pilota als rematadors que es troben als dos costats. La caracterstica fonamental daquest jugador s la destresa i el domini de la passada de dits. REMATADORS: sn els jugars que tenen la funci de finalitzar les jugades datac amb una rematada. Destaquen principalment per la potncia de salt i la fora per picar la pilota. Ocupen les zones 2 i 4.

La forma dorganitzaci que ms sutilitza per als principants en el voleibol sanomena collocador per torn. Cada vegada que lequip recupera el servei i fa la rotaci en el sentit de les agulles del rellotge, cada jugador tindr una tasca a fer segons la zona ocupada: 5, 6 i 1 , defenses. 3, collocador i 4, 2, rematadors. El jugador que fa el servei s el de zona 1. Amb aquest sistema dorganitzaci tots els jugadors fan de defensor, collocador i rematador, sense especialitzar-se en cap funci en concret.

COM ES JUGA?

Duraci: un partit de voleibol es juga entre dos equips fins que un dels dos guanya tres sets. No hi ha lmit de temps. Lobjectiu de les jugades s fer botar la pilota en el camp contrari. Els jugadors: cada equip el componen 12 jugadors, dels quals noms poden jugar 6 alhora. La pilota: s esfrica i dun color uniforme o diversos colors. Ha de ser de cuir i la cambra pot ser de goma o un producte similar. Inici del partit: els jugadors se situen al seu camp en dues files de tres: els atacants, a la zona datac (prop de la xarxa), i els defensors, darrere. El jugador que serveix la pilota ho fa desde darrere la lnia de fons.

Puntuaci: un equip marca punt cada vegada que aconsegueix fer botar la pilota en el camp contrari, o b si ladversari no aconsegueix tornar-la. Un set es guanya quan lequip aconsegueix sumar 25 punts i en t dos de diferncia sobre ladversari. En cas darribar a un cinqu set, aquest es jugar a 15 punts, tamb amb una diferncia mnima de dos punts. Lequip que guanya el cinqu set guanya el partit per 3 sets a 2. Per guanyar el partit sempre shan dhaver guanyat tres sets ( 3-0, 3-1, 3-2). rbitres: controlen el partit dos rbitres. Tamb poden haver-hi jutges de lnia. Anotador: sencarrega de fer lacta del partit on sanoten les puntuacions, els canvis de jugadors i els temps morts.

QU HAS DE SABER DEL REGLAMENT? Per passar la pilota al camp contrari un equip pot efectuar fins a tres tocs. Si un equip ha fet un bloqueig, aquest no compta com a toc i, per tant, disposa encara dels tres tocs reglamentaris. Un jugador pot tocar la pilota amb qualsevol part del cos. El recurs del peu, per, s lltim que sutilitza. Si la pilota, desprs de tocar-la el receptor, surt fora dels lmits del camp i no toca a terra, encara es pot seguir jugant. s perms que un altre jugador surti del camp i la colpegi. Un jugador mai no pot tocar la pilota dues vegades seguides, excepte desprs dun bloqueig. Durant la realitzaci dun bloqueig els jugadors poden passar els braos per damunt la xarxa, per sense tocar-la. s perms que un jugador situat a la zona datac trepitgi la lnia central que separa els dos camps, per no que la traspassi. Mai no es pot tocar la xarxa. Els entrenadors poden demanar dos temps morts en cada set. El jugador que serveix pot fer-ho des de qualsevol punt de darrera la lnia de fons i t 5 segons per posar la pilota en joc .