1

Estadstica
descriptiva
2
T utilitat lestadstica?
Lestadstica recull, organitza, analitza i compara dades, per
treure conclusions i aix poder predir o generalitzar resultats.
Aquest fet fa que sigui de vital importncia
en la nostra societat, ja sigui per
avanar en medicina a partir de
les dades dels experiments
mdics; per saber els gustos
dels consumidors i llenar al
mercat productes dxit; per
predir resultats desdeveni-
ments esportius; per fer una
jugada en una partida descacs
que t ms opcions de guanyar una
partida; per saber on obrir un negoci
perqu tingui ms opcions de tenir xit; per sa-
ber el temps que far el mes que ve;
Lestadstica treballa amb dades i extreu informaci important
daquestes dades, i aix s de gran importncia.
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
Qu s lestadstica descriptiva?
Lestadstica descriptiva s una branca de les
matemtiques que recull, organitza i obt
parmetres duna srie de dades.
Dos estudis estadstics idntics poden
tenir diferents resultats si variem la
manera de recollir dades o dorganitzar-
les.
Per aix s important entendre i saber fer estads- ti-
ques.
La branca de les matemtiques que analitza, compara i genera-
litza els resultats obtinguts duna mostra a tota la poblaci sano-
mena inferncia estadstica i sestudiar en la segent unitat.
Introducci
3
Definicions
Poblaci: s el conjunt delements que formen part dun estudi
estadstic. La poblaci ha destar perfectament
determinada a linici de lestudi estadstic i
pot estar formada per persones, co-
ses, animals, ....
Individu: s cadascun els ele-
ments individuals de la poblaci.
Mostra: s el subconjunt dindivi-
dus de la poblaci dels quals es
fa lestudi estadstic, per tal de ge-
neralitzar-ne les conclusions a tota
la poblaci.
La tria de la mostra s una de les parts ms importants dun es-
tudi estadstic, ja que, dues mostres diferents duna mateixa po-
blaci poden donar lloc a conclusions molt diferents.
Les tcniques de mostreig estudien, per a cada estudi estads-
tic, la mostra ms adient.
Grandria de la mostra: s el nombre dindividus que formen la
mostra. En un estudi estadstic, augmentar la mostra en principi
augmenta la veracitat de les conclusions, per tamb el preu
de lestudi.
Variable estadstica: s laspecte, el fenomen o la qualitat que
sestudia en cadascun dels individus de la mostra. Les conclu-
sions que sobtenen sobre les variables estadstiques a partir
de les dades de la mostra es genera-
litzen a tota la poblaci.
La variable estadstica tamb es pot
anomenar carcter.
Un estudi estadstic pot tenir diferents
variables estadstiques, en aquest tema
noms estudiarem estudis estadstics amb una va-
riable.
En el segent tema anomenat estadstica bidimensional
estudiarem quan hi ha dues variables estadstiques.
Llenguatge
estadstic
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
4
Tipus de variables estadstiques
Hi ha dos tipus de carcters, aquells que es poden expressar
mitjanant un nombre i els que sexpressen per mitj dun nom.
Els primers es poden quantificar i els anomenem quantitatius,
en canvi els segons sanomenen qualitatius.
Qualitatives si les diferents modalitats de la variable estadstica
no es poden expressar numricament.
Dins daquests tipus de carcters hi ha dos tipus diferents:
Nominals si la modalitat no es pot ordenar.
Ordinals si la modalitat es pot ordenar.
Quantitatives si el valor de la variable estadstica es mesura
numricament.
Discreta si els diferents valors que pot prendre la variable esta-
dstica sn allats. Quan no pot prendre qualsevol valor
numric.
Contnua si la variable pot prendre qualsevol valor numric dun
interval determinat.
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
Exemple:
Alada s quantitativa perqu la variable sexpressa numri-
cament i contnua perqu pot prendre qualsevol nombre dun
interval determinat com per exemple [1,40; 2,00].
Nombre de fills s quantitativa perqu es pot expressar amb
nombres i s discreta perqu no pot prendre qualsevol valor.
No podem tenir 1,5 fils.
Reps: Classifica les variables estadstiques
Comprovar la res-
posta
Pregunta 1 de 5
Nombre de germans
A. Qualitativa ordinal
B. Quantitativa contnua
C. Quantitativa discreta
D. Qualitativa discreta
5
Freqncia absoluta (n
i
): s el nombre dindividus que presenta cada valor de la variable estadstica. Es representa amb n
i
.
Freqncia relativa (f
i
): s el quocient entre la freqncia absoluta i la grandria de la mostra N.
f
i
=
n
i
N
Com que N =

n
i
, llavors 0 f
i
1. Una altra conseqncia s que la suma de totes les freqncies relatives s 1.

f
i
= 1
Percentatge (p
i
): s el tant per cent dindividus que presenta cada valor de la variable estadstica. Podem obtenir el percentatge multi-
plicant la freqncia relativa per 100.
p
i
= f
i
100
Freqncia absoluta acumulada (N
i
): s la suma de les freqncies absolutes ms petites o iguals a i . s a dir:
N
i
=
i

j=1
n
j
Com a conseqncia la suma de totes les freqncies absolutes donen la grandria de la mostra:
N =

n
j
Freqncia relativa acumulada (F
i
): s la suma de les freqncies relatives ms petites o iguals a i . s a dir:
F
i
=
i

j=1
f
j
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
6
Percentatge acumulat (P
i
): s la suma dels percentatges ms petits o iguals a i. s a dir:
P
i
=
i

j=1
p
i
Angle (
i
): sobt de multiplicar la freqncia relativa per 360.

i
= f
i
360
Exemple:
En la segent taula de freqncies shan recollit el nombre de germans que tenen 40 alumnes de 1r de Batxillerat.
Sabem que hi ha 8 alumnes que no tenen cap germ, 10 alumnes que tenen un germ, 12 alumnes que tenen 2 germans, 6 en tenen
tres germans i 4 germans en tenen quatre germans.

Observa que la suma duna columna de freqncies s igual al ltim valor de la freqncia acumulada.
Creus que si la variable fos qualitativa, tindrien sentit les freqncies acumulades?
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
xi ni N f F p P Angle
0 8 8 0,20 0,20 20,00 20,00 72,00
1 10 18 0,25 0,45 25,00 45,00 90,00
2 12 30 0,30 0,75 30,00 75,00 108,00
3 6 36 0,15 0,90 15,00 90,00 54,00
4 4 40 0,10 1,00 10,00 100,00 36,00
40 1,00 100,00 360,00
7
PELCULA 1.1 Taula de freqncies amb excel
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
Els parmetres de centralitzaci sn valors que donen una idea
global del conjunt de dades recollides a lestudi estadstic. s
una dada que pot ser representativa del conjunt de dades. Ara
b, hi ha diferents tipus de parmetres de centralitzaci i cadas-
cun representa una caracterstica diferent del conjunt de les da-
des
Els parmetres de centralitzaci no sempre es poden calcular, i
quan es poden calcular, el seu clcul depn del tipus de varia-
ble estadstica.
Definirem a continuaci els 3 parmetres que estudiarem i els
calcularem segons sigui la variable estadstica.
Moda ( Mo ): s el valor de la variable estadstica que ms es
repeteix.
Mediana ( Me ): s el valor central de totes les dades ordena-
des de la variable estadstica.
8
Mitjana aritmtica ( x ): s el valor que representa la globalitat
de tots els valors de la variable estadstica. La suma de tots els
valors dividits per la grandria de la mostra.
Parmetres de centralitzaci per a
variables quantitatives discretes.
Per calcular la mitjana aritmtica basta sumar tots els valors
(a
i
) i dividir entre la grandria de la mostra.
x =

n
i=1
a
i
n
ara b, si un mateix valor x
i
es repeteix n
i
vegades, llavors
podem calcular la mitjana aritmtica com:
x =

k
i=1
n
i
x
i
n
Parmetres de
centralitzaci
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
Si la variable s qualitativa, noms podem calcular la
moda i la mediana si la variable s ordinal. Aix s con-
seqncia de qu els carcters no es poden sumar i els
carcters nominals no es poden ordenar.
9
La moda sempre s el valor x
i
de la variable estadstica que
t una freqncia absoluta ms gran.
La mediana es calcula ordenant tots els valors de la variable
estadstica, de ms petit a ms gran, i agafant el valor central
si la grandria de la mostra s senar i fent la mitjana aritmti-
ca dels dos valors centrals si la grandria de la mostra s pa-
rell.
Exemple:
El nombre de fills de 10 dones sn:
2, 1, 2, 0, 1, 1, 0, 1, 3, 1.
Per calcular els diferents parmetres podem fer una taula amb
les freqncies absolutes.
La mitjana aritmtica es pot calcular de dues maneres:
x =
2 + 1 + 2 + 0 + 1 + 1 + 0 + 1 + 3 + 1
10
=
12
10
= 1,2
o utilitzant les freqncies absolutes:
x =
0 2 + 1 5 + 2 2 + 3 1
10
=
12
10
= 1,2
La moda s 1, ja que t una freqncia absoluta ms gran. s
el valor que ms es repeteix.
Per calcular la mediana mirem el nombre de dades que hi ha.
Com que hi ha 10 dades (nombre parell) hi ha dues posicions
centrals. Per saber les posicions centrals dividim 10 entre 2 i
veiem que una posici central s 5 i laltre s la segent, 6. Per
a calcular la mediana sha de veure quins valors ocupen les po-
sicions 5 i 6.
Si mirem la freqncia absoluta acumulada, els dos primers va-
lors sn 0, i desprs del tercer al set sn 1. Per tant els valors
que ocupen les posicions 5 i 6 sn 1. Si fem la seva mitjana ob-
tenim:
Me =
1 + 1
2
= 1
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
xi ni Ni
0 2 2
1 5 7
2 2 9
3 1 10
10
Parmetres de centralitzaci per a
variables quantitatives contnues
Si la variable s contnua, els diferents valors de la variable es-
tadstica sorganitzen en intervals i per a fer clculs agafem el
valor mitj de cada interval que sanomena marca de linter-
val.
Recordem que els intervals han de ser de la mateixa longitud i
tamb semi oberts per la dreta o per lesquerre.
En el cas de parmetres de centralitzaci estudiarem:
La classe modal (s linterval que ms es repeteix) i la moda
(s la marca de la classe modal).
La classe medianal (s linterval central segons el nombre de
dades recollides) i la mediana (s la marca de la classe me-
dianal).
La mitjana aritmtica tamb s un nombre en variable con-
tnua, tot i que per a calcular-la necessitarem utilitzar les mar-
ques de cada interval.
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
PELCULA 1.2 Clcul dels parmetres de centralitzaci
per a una variable quantitativa discreta
11
Veiem a continuaci com calcular els diferents parmetres per
a una variable contnua a partir daquest exemple:
La moda s 35 perqu t una freqncia absoluta ms gran i la
classe modal s (30,40], ja que s linterval que ms es repe-
teix.
Primer hem de veure quina s la posici central:
n
2
si n s
parell i
n + 1
2
altrament. Com que n=20 la posici central
s 10. Mirant la columna N
i
podem veure que el valor que
est en la posici 10 cau en linterval (20,30].
Per tant la mediana ser m=20+p, on p encara sha de de-
terminar.
Com que en aquest interval hi ha 5 valors i t una longitud
de 10, i per altra banda la posici 10 est a una distncia
de 3 de la posici 7 que s lltima de linterval anterior, lla-
vors:

10
p
=
5
3
per tant p=6 i la mediana s m=20+6=26
La classe medianal s (20,30] que s linterval no est el va-
lor central.
Propietats de la mitjana aritmtica
1) Si sumem una constant a tots els valors duna variable, la se-
va mitjana tamb augmenta en aquesta constant.
2) Si multipliquem tots els valors duna variable per una cons-
tant, la seva mitjana tamb queda multiplicada per aquesta
constant.
xi ni Ni
(0,10] 5 3 3
(10,20] 15 4 7
(20,30] 25 5 12
(30,40] 35 8 20
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
12
Exemple:
En lexemple anterior la mitjana s:
x =
5 3 + 15 4 + 25 5 + 35 8
20
=
480
20
= 24
Per si tots els valors de la variable estadstica augmenten 5
unitats, llavors la taula s:
xi ni Ni
(5,15] 10 3 3
(15,25] 20 4 7
(25,35] 30 5 12
(35,45] 40 8 20
Veiem que passa amb la mitjana aritmtica:
x =
10 3 + 20 4 + 30 5 + 40 8
20
=
580
20
= 29
Podem observar com la mitjana aritmtica tamb augmenta 5
unitats,
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
13
Els parmetres de dispersi ens donen informaci de com de
separades estan els diferents valors de la variable estadstica.
En aquesta lli treballarem tres parmetres de dispersi dife-
rents:
La desviaci mitjana s la mitjana de les desviacions dels va-
lors de la variable respecte de la mitjana aritmtica. Es repre-
senta per la lletra d i es calcula de la segent manera:
d =

m
i=1
n
i
| x
i
x|
n
La varincia s la mitjana dels quadrats de les desviacions res-
pecte de la mitjana aritmtica. Se simbolitza per
2
i es calcula
de la segent manera:

2
=

m
i=1
n
i
(x
i
x)
2
n
=

m
i=1
n
i
x
2
i
n
x
2
La desviaci tpica s larrel quadrada de la varincia i se sim-
bolitza per , per tant:
=
2
Propietats dels parmetres de dispersi
1) Si sumem una constant a tots els valors de la variable, cap
dels tres parmetres de dispersi varia. No els hi afecta.
2) Si tots els valors de la variable queden multiplicats per una
constant, la desviaci mitjana i la desviaci tpica queden
multiplicades per aquesta constant, en canvi, la varincia
queda multiplicada pel quadrat daquesta constant.
Els parmetres de dispersi es calculen igual per a variables
quantitatives discretes, que per a variables quantitatives con-
tnues. Lnica diferncia s que en variable contnua treballem
amb les marques de cada interval.
Parmetres de
dispersi
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
14
Els grfics estadstics sn eines fer que la informaci recollida
en un estudi estadstics sentengui millor.
Normalment les dades sorganitzen en taules de freqncia,
per sovint s ms til resumir la informaci en grfics, ja que
amb un anlisi visual podem obtenir gran quantitat dinforma-
ci.
Segons el tipus de variable estadstica estudiada farem servir
un tipus diferent de grfic. Vegem a continuaci alguns dels
grfics estadstics que podem fer servir.
Histograma
s un tipus de grfic que sutilitza per a variables estadsti-
ques quantitatives contnues. Es representa sobre uns eixos
de coordenades cartesianes, els diferents valors de les varia-
bles estadstiques a leix de les x i les freqncies a leix de les
y.
La caracterstica que diferencia aquest tipus de grfics s que
es fan amb barres juntes, on cada barra t una amplitud igual
que la dels intervals.
Exemple:
En una classe hi ha 17 alumnes, amb les alades segents:
1,51; 1,53; 1,60; 1,61; 1,61; 1,63; 1,69; 1,70; 1,72; 1,74; 1,75;
1,77; 1,79; 1,81; 1,81; 1,87; 1,90;
Grfics estadstics
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
0
1
2
3
4
5
(1,50 - 1,60] (1,60 - 1,70] (1,70 - 1,80] (1,80 - 1,90]
Alada
Alumnes 1 BTX Social
15
Diagrama de barres
s un tipus de grfic que sutilitza per a variables estadsti-
ques quantitatives discretes o variables qualitatives. Es re-
presenta igual que els histogrames, en leix y les freqncies i
en leix de les x els diferents valors de la variable estadstica
(x
i
).
La diferncia est en les barres, en el cas dun diagrama de ba-
rres les barres han destar separades.
Exemple:
En aquests exemples podem veure que 9 persones no suspe-
nen cap assignatura, 4 noms una, 2 persones suspenen dues
i hi ha una persona que suspn 3 i una persona que suspn 4
assignatures.
Polgon de freqncies
s un grfic lineal que sutilitza en tot tipus de variables. Per
dibuixar aquest polgon tracem una lnia poligonal que uneix els
punts mitjans de cada base superior de les barres de lHistogra-
ma o diagrama de barres.
Exemple:
Alumnes 1 BTX Social
0
1
2
3
4
5
(1,50 - 1,60] (1,60 - 1,70] (1,70 - 1,80] (1,80 - 1,90]
Alada
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
0 1 2 3 4
Assignatures suspeses
Alumnes 1 BTX Social
16
Alumnes 1 BTX Social
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
0 1 2 3 4
Assignatures suspeses
Sn polgons de freqncies dels exemples anteriors: histogra-
ma i diagrama de barres.
Polgon de freqncies acumulades
Aquest tipus de grfic es fa servir quan treballem amb freqn-
cies acumulades i volem fer un polgon de freqncies.
Si es tracta duna variable discreta, es fa de la mateixa manera
que un polgon de freqncies normal.
Si es tracta duna variable contnua, llavors unim amb una lnia
poligonal els vrtexs superiors de la dreta de cada rectangle.
Exemple:
Alumnes 1 BTX Social
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
(1,50 - 1,60] (1,60 - 1,70] (1,70 - 1,80] (1,80 - 1,90]
Alada
Diagrama de sectors
s un grfic que es fa servir per a variables qualitatives o quan-
titatives discretes. Per a cada valor de la variable estadstica,
se li assigna un sector circular, amb un angle proporcional a la
seva freqncia o al seu percentatge.
Per fer un sector circular sha de calcular langle de cada valor
de la variable estadstica amb la frmula:
i
= f
i
360.
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
17
Exemple:
Sha agafat el mateix exemple que en el diagrama de barres.
Tamb es pot expressar dins el sector, el percentatge, langle o
com en aquest cas la freqncia absoluta.
Pictogrames
s un grfic que es pot fer servir per a qualsevol tipus de varia-
ble estadstica.
Els pictogrames fan servir dibuixos proporcionals a les freqn-
cies dels diferents valors de la variable estadstica.
Sn ms atractius visualment per poden donar peu a equivo-
cacions, ja que sn menys precisos.
Exemple:
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
1
1
2
4
9
Assignatures suspeses
0 1 2 3 4
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
0 1 2 3 4
Assignatures suspeses
18
Matemtiques aplicades a les cincies socials
1r de Batxillerat curs 2014-2015
Cartogrames
Els cartogrames sn grfics realitzats sobre mapes, en qu apareixen diferents zones geogrfiques amb diferents colors. Cada color indi-
ca diferents valors duna variable estadstica. Tots els cartogrames tenen una llegenda amb els diferents valors de la variable estadstica
relacionats amb els diferents colors de les zones geogrfiques.