editorial

Estem fent histria

Grcies a la collaboraci de diferents entitats de defensa dels Drets Animals, de lestat espanyol, els Estats Units i Xina, i a la pressi de les gaireb 300.000 persones que han signat la petici per acabar amb el comer de gats i gossos com a productes alimentaris, sha aconseguit tancar un escorxador de gats i gossos i 30 comeros que els venien transformats en carn. Les investigacions filmades amb cmera oculta han aconseguit despertar la conscincia de moltssimes persones que no troben estrany consumir carn de gat i de gos, igual que entre nosaltres es desperta la consciencia en altres investigacions, quan els activistes sinfiltren per gravar les vides i les morts dels animals que hem decidit que est b sacrificar pel nostre paladar. Les xarxes socials i els mitjans de comunicaci massius han seguit les informacions que shan derivat de les investigacions de forma molt apassionada, ja que per la majoria de nosaltres els gats i els gossos formen part de les nostres famlies i mai els podrem considerar recursos per a ser utilitzats com a aliment. El tancament de lescorxador i els comeros significa que milions danimals no seran criats i matats per al consum hum. Vita, la gossa que va ser rescatada de linfern i que estava embarassada quan lanaven a sacrificar, s noms la primera afortunada que sha salvat de lescorxador. Ara toca recolzar a tots els activistes xinesos per a que segueixin treballant per conscienciar el seu entorn i aconseguir que vegin que tots els animals volem viure, ser lliures i no estar sotmesos a la voluntat dalg que decideix que hem nascut per a servir-lo. La tasca dels defensors i defensores dels Drets Animals s feixuga i difcil, ja que totes les cultures sn especistes, s a dir que consideren que lsser hum t el dret datorgar-se la potestat de fer amb el seu entorn i amb els animals el que vulgui, per les victries, siguin grans o petites, ens fan veure clarament que quan volem podem lluitar contra la cultura especista de la que tots i totes formem part. Noms hem de decidir amb les nostres accions no contribuir a lesclavitud de ning altre. I aquest s el cam que est prenent tot el jovent que ens ve darrera, pitjant fort per a que tots els animals, aqu i all on sigui, es quedin fora del nostre men, del nostre oci, del nostre vestidor, de les nostres medicines, del nostre domini. Utilitzar els mitjans que ofereix la xarxa ens ha perms veure que arreu del planeta hi ha gent lluitant per fer daquest mn un lloc millor per a tothom. Progat Catalunya fa 15 anys que lluita per fer-ho possible al teu costat. Esperem que en els propers anys les bones notcies es multipliquin exponencialment; aix voldr dir que els animals estan guanyant, per fi, la llarga guerra contra lespecisme.

progat
catalunya

Progat s una associaci protectora danimals especialitzada en el gat urb. Est inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 20.860. s membre del Consell Municipal de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals de lAjuntament de Barcelona Progat Catalunya Apartat de correus 22.294 08080 Barcelona www.progat.cat progat@progat.cat Disseny grfic i maquetaci: www.dilogicsl.com Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i Jornet Vctor Caparrs Colita Regina Farr Enric Larreula Joan Perucho Baltasar Porcel

Tallers de Formaci
Progat amplia el seu programa formatiu i lofereix a tothom que se senti interessat. Formaci dinfants i joves: tallers educatius per aprendre a tractar els animals, respectar el medi ambient i fomentar la convivncia ciutadana, per raonar sobre la tinena responsable i fomentar el respecte per a la resta danimals domstics i lliures... Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per aprendre a resoldre la gesti de les colnies de gats lliures de la poblaci, per aplicar programes de CER amb les entitats protectores locals, per resoldre els conflictes entre els vens partidaris i els detractors de la presencia de colnies de gats lliures... Formaci de gestores de colnies: tallers per aprendre a controlar la natalitat de la colnia, per aprendre com ho fan altres associacions amb ms de 70 anys dexperincia en gats lliures, per aprendre qu s imprescindible per ajudar els gats... Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat, llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians un correu electrnic a progat@progat.cat.

El benestar
Saps quins sn els cincs pilars bsics per a proporcionar un ambient fel saludable a un gat? En primer lloc cal que el gat se senti segur all on es trobi. El seu hbitat ha de ser un espai on pugui desenvolupar les seves activitats normals de fel sense que se senti en perill o molestat. Desprs cal que li proporcionis els recursos ambientals clau en diferents llocs que cal que estiguin separats: aigua i aliment, sorral o sorrals, gratador o zones i mobles on pugui esgarrapar lliurement, zones de joc i zones de descans. Cal que li proporcionis loportunitat i el temps per a que desenvolupi el seu comportament de joc, i tamb el seu comportament de caa. Has devitar que desenvolupi el seu comportament de caa contra tu, aix que no el facis jugar amb les teves mans o turmells quan s petit ja que s una conducta que repetir dadult i no podrs ensenyar-li que, el que et feia grcia abans, ja no ten fa ara. Tamb cal que li proporcionis un contacte hum positiu i que sigui del seu gust. Els gats no sn amics densurts i sorpreses, en tot cas prefereixen investigar per ells mateixos que ser sorpresos per qualsevol altre.
2

notcies
FIRA DE LA MERC
Enguany, Progat Catalunya ha estat de nou a la Fira dEntitats de la Merc a Barcelona per informar sobre els plans de gesti de les colnies de gats lliures i per transmetre les diferents formes com la ciutadania de Barcelona por evitar els conflictes derivats de la presncia de gats no gestionats i pot demanar la intervenci dels districtes per a fer-ho possible. En aquesta edici, la Montserrat Casulleras va explicar un contacontes a tot de famlies que es van acostar a la Plaa Catalunya per a fomentar la tinena responsable danimals domesticats entre els ms petits de la casa, treballant lempatia de les criatures cap a altres individus, la responsabilitat social de les nostres accions sobre la resta de la societat i la bioflia, que ens permet entendre a nivell racional i emocional que, en tant que ssers vius amb capacitat de gaudir i patir, tots mereixem que es respectin les nostres necessitats ja que tots volem les mateixes coses essencials: viure, ser lliures

i no patir.

VOMITAR PL
Fins ara es creia que vomitar boles de pl era normal en gats captius, per les darreres investigacions diuen que, un gat sa no hauria de fer-ho. Si mirem les causes que fan que els gats vomitin pl trobem que: pot haver ingerit massa pl per la capacitat del seu estmac per digerir-lo, aix afecta especialment als de pl llarg, tamb pot ser degut a una conducta de neteja excessiva, degut a una infestaci per puces, pot ser degut a una conducta de neteja excessiva per dolor i/o per ansietat i, en darrer lloc, pot ser causada per una alteraci de la motilitat intestinal o del to nervis simptic per estimulaci secundria al dolor crnic i/o al estrs. En qualsevol cas, una consulta al veterinari ser necessria.

GATS HIDRODINMICS
Un estudi publicat a la revista Science mostra imatges dalta velocitat per capturar lequilibri de forces que hi ha a la llengua dels gats mentre beuen. Segons la investigaci, el primer moviment s collocar la llengua en forma de cullera, tirant-la una mica enrere, quan toca la superfcie lquida, laigua forma una columna de lquid que creix per inrcia i avana fins que el gat tanca la mandbula per capturar laigua abans que la gravetat trenqui la columna i la inrcia de laigua i, tot aix, sense tacar-se la barbeta i a una velocitat de desplaament que pot arribar a la de, gaireb, un metre per segon.

El gat tria la velocitat amb la finalitat de maximitzar la quantitat de lquid que ingereix i, segons un matemtic que ha collaborat amb la investigaci, loptimitzaci mostra que els gats tenen una intel ligncia superior a la humana, com a mnim en hidrodinmica.

IMPORTNCIA DE LAIGUA
Per a prevenir malalties relacionades amb els problemes urinaris o renals, hi ha uns quants trucs que pots oferir al teu gat per estimular la ingesta daigua. Una possibilitat s anar oferint-li menjar en petites quantitats al llarg del dia, aix fa que el gat begui ms vegades (Estudis de Kirschvink, 2005). Prefereixen beure al vespre, ja que s quan, de forma natural, augmenten la seva activitat. La sensibilitat dels seus bigotis fa que prefereixin els
3

abeuradors grans per evitar que aquests toquin les vores del recipient. labeurador ha destar sempre ple daigua neta i fresca. Si el gat no sembla tenir inters en beure, pots oferir-li diferents recipients amb diferents tipus daigua: mineral, de laixeta, freda, tbia, tamb pots afegir glaons per a que sentin ms inters per jugar-hi i beure, o b muntar un sistema de font, ja que els gats prefereixen beure aigua en moviment. Finalment, i degut al seu olfacte, els gats han de disposar de labeu-

MATAR ANIMALS EXTICS

Lajuntament de Madrid ha autoritzat la matana dels animals extics que es trobin en parcs i jardins com ara ssos rentadors i cotorres argentines. El desgavell que es produeix quan els animals extics es poden posar a la venda com a companyia autoritzant la seva circulaci per les nostres cases i hbitats fa que, quan aquests sescapen o sn abandonats, es crei un problema ecolgic que noms es resol de forma racional prohibint la importaci dindividus que no han de ser venuts, ni intercanviats, ni criats, ni utilitzats com a mercaderies, per que, habitualment, resolem matant-los al final duna cadena de despropsits que

nosaltres mateixos hem engegat.

CANGURS DE COMPANYIA?
A Lleida hi viu un cangur que va ser comprat per una famlia i que s utilitzat pels seus tenidors com a animal de companyia. Roger es passeja pels carrers com a primer cangur domstic venut a lestat espanyol, els seus responsables expliquen que viu en una casa amb un pati i que el treuen a passejar cada dia, amb un arns i corretja. El cangur ha de passar controls veterinaris freqents (amb lestrs que sen deriva) i se li ha detectat una manca de vitamina B12, ja que en llibertat la seva ingesta inclou aquesta vitamina (fruit dun bacteri) que es troba en la terra dels aliments que menja. Tamb diuen que es va habituant a la vida a la ciutat, tot i que lespanten molt els sorolls, i que cal dedicar molt de temps a domesticar-lo (paraula que significa sotmetrel a rutines que ha daprendre per a conviure en captivitat). Per acabar-ho dadobar, el cangur ha mantingut relacions sexuals amb una cangur que viu en un restaurant del Perell, pel que segurament tindran descendncia i alg veur la possibilitat de fer

rador en un punt allunyat de les olors que els ofenen: detergents i productes de neteja, sorrals, etc. i alguns prefereixen beure en bols metllics, de vidre o de cermica. Si el gat no beu malgrat totes aquestes indicacions, caldr una visita al veterinari per diagnosticar-lo i tractar-lo adequadament.

que lha tingut durant tots aquests anys com a model per experimentar, ha redut el nmero de ximpanzs de 350 a 50. I Kobi tindr una jubilaci en algun Santuari desprs de viure, durant 41 anys, al servei dels interessos humans.

negoci exhibint animals que mai no haurien dhaver sortit del seu hbitat natural que no s, ni de bon tros, cap ciutat ni poble del nostre entorn.

HBITAT I DEFORESTACI
A Indonsia, un orangutan va ser atacat brutalment per un grup de residents locals que tractaven de capturar-lo. El problema principal s la disminuci vertiginosa de lhbitat davant la creixent poblaci humana i la manca de voluntat tica i poltica de protegir els altres animals amb els que compartim el planeta. Aix fa que molts dells siguin impunement capturats, assassinats, b sigui per a vendrels com a animals de companyia o com a carn.

KOBI DEIXAR DE PATIR

Kobi va nixer el 1972 a la Repblica del Congo. El 1985, la revista National Geographic va publicar un reportatge on explicava la seva histria: els caadors havien mort la seva mare per vendrel a ell al mercat del trfic danimals extics. El fotgraf del National, Robert Caputo, el va comprar a peu de carretera quan en Kobi no tenia ni dos mesos dedat. Lintent de reintrodur-lo al seu hbitat va fallar degut a les dificultats que presenta una reubicaci i finalment va anar a viure a una fundaci dels EEUU on va ser tractat com un hum fins que, els seus propietaris, el van haver de vendre a la indstria farmacutica degut als problemes financers que tenien per atendre a tots els ximpanzs rescatats.

Per qu un animal extremadament intelligent i sensible com una orca o un dof pot girar-se contra les persones amb les que conviuen o juguen a laigua? es va preguntar la directora de Blackfish, i sho va preguntar no com a activista, sin com a mare que ha dut els seus fills al zoo i als aquriums a veure animals en captivitat. Gabriela Cowperthwaite va comenar aix un viatge ple de sorpreses i descobriments, durant ms de dotze anys ha fet documentals per a televisi, per aquest s el seu segon llargmetratge en el que ha recollit fets horribles, informes dautpsies, entrevistats que ploren quan expliquen qu els hem de fer als animals lliures per a mantenir-los en captivitat contra la seva voluntat i, sobretot, animals molt infelios que semblen haver perdut qualsevol impuls per a seguir vivint. Per la directora, desprs de descobrir tot el que samaga darrera de la captivitat, noms tenia un cam: Jo noms havia dexplicar la veritat. Aix s Blackfish Blackfish sestrenar a les pantalles dels nostres cinemes el proper 31 doctubre.

Lorangutana estava mortalment ferida quan membres de la Sumatra Orangutan Conservation Programme van tractar de traslladar-la a un centre per guarir-la, per va morir abans darribar. Per evitar la deforestaci de lhbitat daquests animals, i que aix faci que sacostin encara ms als assentaments humans, els experts demanen que no consumim productes que incloguin palma o oli de palma, ja que s una de les indstries que afavoreix la destrucci dels hbitats daquests individus.

Kobi va patir la investigaci mdica des de els anys 80 fins el 2013, va ser utilitzat durant ms de 30 anys en investigacions i tamb sel va usar per crear deu fills que tamb servirien pel mateix. Finalment, i grcies a la reducci del programa dinvestigaci, lempresa de Texas

BLACKFISH
Lestiu de 2010, D.Brancheau, una reconeguda entrenadora del parc SeaWorld dOrlando moria degut a latac de lorca Tilikum...
5

Aquells que han fet sort

Lapartat daquells que han fet sort, s on trimestral anirem ensenyant alguns dels gats que shan adoptat.

accions progat
PER TOTS ELS GATS, TOTS ELS DRETS

Ens fa molta illusi quan ens contacta una entitat amb la que no hem tingut tracte directe i que ho fan perqu altres entitats les adrecen a Progat Catalunya per aconseguir un assessorament prctic i efica. Aquest ha estat el cas dAKE, Andoaingo Katuen Elkartea, associaci de Gipzcoa que ha presentant un projecte al seu ajuntament per aplicar la CER als gats de les colnies de la poblaci. Lassessorament permet ajudar a les persones i als gats a aconseguir la informaci necessria, valida i cientfica per a tenir el major xit possible en les tasques que cal desenvolupar per a que els projectes tirin endavant i, sobretot, per a que els gats siguin respectats en tot el procs i posteriorment. I tamb a les companyes i companys de DAZ, Defensa Animal Zamora, que fa mesos que estan negociant amb lajuntament de Zamora, a travs de la Plataforma Gatos en la Calle, per aplicar el model de gesti de colnies de gats lliures amb el que treballem les entitats com Progat Catalunya. Desitgem tota la sort als nostres companys i companyes dAKE i DAZ, per elles i pels gats que ja estan gestionant.

el recolzament de lAjuntament de lHospitalet, administraci que fa anys que est a lavantguarda del respecte i ltica amb els temes relacionats amb els animals amb els que convivim, i lAndrea va demanar-nos que li fssim un favor: que cada vegada que tingussim loportunitat de sortir a les notcies, per la tele o per on sigui, demanssim a la gent que no fes mal als altres animals. Aix que traslladem la petici de lAndrea a tots vosaltres per a que la feu arribar a tothom que vulgueu: les criatures com lAndrea ens demanen que no utilitzem als animals, que no els fem servir com a mercaderies, com si no tinguessin emocions, sentiments, interessos, com si no tinguessin por o dolor, com si no ens importessin. I si ens ho demana una criatura disposada a ser una gran activista pels Drets dels Animals, que conviu amb un conill i que es preocupa per tots els animals, no ens hi podrem negar. Gracias por tu trabajo, Andrea!!!

tricolor amb la que convivia, sorts a fer una volta i no torns. Grcies a tota la informaci de que disposem per a tenir ms possibilitats dxit per trobar un gat perdut o extraviat i a la collaboraci de les alimentadores de les colnies de lHospitalet que van ser avisades per la Coordinadora de projectes, aix com a tot lequip que treballa a lOficina de Protecci dels Animals de l'Ajuntament de l'Hospitalet, la Marta va aconseguir posar en marxa un munt de persones disposades a fer possible que la Vin torns a casa. I aix va ser. Ens alegra poder-vos comunicar que la Vin va tornar a casa sana i estalvia grcies a lesfor de totes aquestes persones.

FUENLABRADA
Les histries de maltractament, ds i abs de les nostres accions sobre els altres animals a vegades vnen motivades per persones que tenen a les seves mans leducaci de les generacions futures. Aquest ha estat el cas que ens ha arribat des de Fuenlabrada, on el director dun institut va fer tancar en ple estiu els amagatalls on els gats ms petits de la colnia samagaven. Grcies a les gestions realitzades per la Menchu SR, la documentaci i assessorament que se li va proporcionar a travs de Progat Catalunya i tamb grcies a les dinmiques que sorgeixen dins de les prpies xarxes socials, la direcci daquest centre ja sap que lnic mtode que funciona s la CER i que capturar i matar, capturar i traslladar o emparedar no sn ni tics ni funcionals.

Com cada any, sempre ens trobem que moltes persones ens consulten qu han de fer quan localitzen un gat dins del motor dun cotxe. Un daquests casos ens els va remetre la Llusa que havia localitzat uns gats dins dun cotxe. En aquesta ocasi, tamb, va ser la coordinaci entre lentitat i les persones alimentadores daltres colnies del voltant la que va permetre solucionar positivament aquesta situaci.

TANCATS EN UN COTXE

CRIDES DESESPERADES
Sovint, lestiu, les vacances o el fet que hi hagi menys gent fent el control de les colnies fa que aquestes es quedin ms desprotegides. Progat Catalunya va rebre una crida urgent, derivada daltres entitats de Drets Animals, advertint de la possibilitat deradicar una colnia universitria amb mtodes daltres temps. Des de Progat Catalunya ens vam posar en contacte amb la direcci de la Universitat per a aclarir tots els punts daquesta crida sumant a la Plataforma Gatera per tal que fes el mateix i totes les entitats estigussim assabentades daquesta situaci. Immediatament vam rebre resposta de les institucions i el nou projecte per gestionar les colnies de gats que all habiten sha consolidat i est

ANDREA
LAndrea, que t 11 anys, va escriure a Progat Catalunya molt preocupada perqu, en un dels parcs que hi ha prop de casa seva, va detectar uns gats. La coordinadora de projectes es va posar en contacte amb ella per explicar-li que es tractava duna colnia controlada per Progat amb

RETROBAMENTS
La Marta va contactar amb Progat Catalunya desprs que la Vin, la gata 7

engrescant a ms persones, estudiants i treballadors de la Universitat, per a dur-lo endavant amb xit. Aix demostra un cop ms que la uni de tot el Moviment pels Drets Animals, en situacions concretes que necessiten de lesfor de tots, funcionen pels animals.

i aconseguir bons adoptants. Tot i que costa fora, ja que cada dia costa ms esfor econmic mantenir els animals amb els que convivim en condicions higinico-sanitries i de salut ptimes per culpa de la situaci general, en Tito i en Benito sn un exemple de lxit de lesfor de la Meritxell i de que hi ha persones al mn disposades a ajudar als ms indefensos.

Animal per resoldre favorablement la situaci dels gats que ens havia reportat la Nria, fent totes les gestions necessries per a salvar aquests gats duna mort horrible.

COORDINACI ENTRE ENTITATS

El Moviment pels Drets Animals est consolidant una forma de treball coordinat que si som capaos de tirar-lo endavant rendir els seus fruits en pocs anys. A Progat Catalunya rebem informacions daltres entitats, com de lAPAEC, preocupades per la situaci dels gats de diferents municipis, on els seus associats (defensors dels Drets Animals, especialitzats en la recuperaci dextics que arriben als nostres hbitats per culpa del comer legal) han vist colnies de gats en mal estat i volen contactar amb alg del Moviment que estigui especialitzat en felins. Des de lassociaci volem agrair la gran tasca que fan totes les entitats per treballar a favor dels drets i del benestar de tots els animals, sigui quina sigui la seva espcie. La uni fa la fora del Moviment i aix es tradueix en ms xits pels animals. Tamb volem agrair a la scia Nria C. que ens contacts aquest estiu, preocupada per la situaci duns gats dun poble de la zona de Tarragona i a la collaboraci de lAna Carbonell i el seu activisme per lAlliberament

PROTOCOLS DE TREBALL
Sovint rebem informacions i consultes de persones que realitzen tasques dajuda als animals de forma individual o que sn voluntries daltres entitats, i que ens comenten la gesti que fan amb els gats lliures. I, a vegades, ens demanen la nostra opini sobre actuacions que, destar protocolaritzades i basades en coneixements cientfics i etolgics, ja shaurien resolt per sempre i no causarien problemes, indecisions i sorpreses a ning. Aquest s el cas de EF, que ens va reportar una situaci dadopci de dos gats amb diferents malalties vriques. Com sempre, Progat Catalunya es dedica a transmetre la informaci contrastada que ha dafavorir els gats, ms enll de les nostres creences o idees. I com sempre, si la persona que ens contacta t la capacitat daprendre de lexperincia dels altres, estiguin a dos metres o a 30.000 km delles, els

DIFUSIONS EXTREMES
Cada dia rebem un mnim de 20 notificacions demanant que acollim gats que ja no poden continuar vivint amb les seves famlies per motius molt diversos: estan en acollida temporal, els han agafat del carrer per no els poden tenir, problemes econmics, retorn a casa dels pares per sense animals per mil motius, impossibilitat de compartir pis amb altres persones i els animals que en depenen, violncia sexista... la tasca que pot fer Progat Catalunya en aquests casos s difondre per les xarxes socials i grups de correus tots aquests gats i, generalment, aconseguim trobar noves cases a aquests gats si el temps s suficient per a fer-ho en condicions

gats hi surten guanyant.

llocs, com la Cerdanya, i gaudir de la bona feina de les entitats, les persones i del bon estat de les colnies de gats lliures. Felicitats per la iniciativa!

als altres animals i als seus interessos i necessitats, noms podem dir que els mostrem el nostre ms sincer agrament i felicitacions. Grcies Arantza!

RESOLENT DESINFORMACIONS
Una altra de les tasques que hem dut a terme darrerament s resoldre desinformacions causades per la captura de gats domesticats rondadors en colnies que estan sent gestionades en diferents ciutats catalanes. Aquest s el cas de APR, que ens va contactar per expressar la preocupaci per la desaparici de la seva gata, que cada vespre anava a menjar amb dos gats de la teulada que alimenta cada dia. La gata va ser localitzada i retornada, juntament amb els dos gats, amb la collaboraci de moltes

CONVNCER A TRAVS DE LACCI

El Sr. JP , Gerent duna empresa dalimentaci situada a lHospitalet, i que en un primer moment no semblava molt disposat a creure i participar en el projecte, ha acabat participant activament en ell. El seu problema era que els gats embrutaven en llocs indeterminats del seu terrat i aix feia que tot sovint haguessin de pujar dos treballadors a netejar i recollir les femtes disperses per evitar les males olors i que els canelons daigua sembussessin, amb la possibilitat de provocar goteres al establiment. Les indicacions de la coordinadora, tant al Sr. JP com als treballadors, han perms que el tema es resolgui favorablement i que el manteniment sigui continuat per part dels principals afectats. En total, hi ha set gats que fan vida all i que, segons la carta que va enviar el Sr. JP a lAjuntament de lHospitalet i que reprodum a continuaci, podran seguir-la fent grcies a la bona feina de totes les parts implicades.

CONSULTES ORGANITZATIVES
A Catalunya i arreu de lestat estan sortint entitats que volen treballar la gesti de les colnies de gats lliures i, algunes delles, ens demanen assessorament tant per la forma com shan destablir com a entitat, com per la forma com han de negociar amb ladministraci, com per la forma com han de treballar amb els gats lliures. Igual que va fer Progat Catalunya, que va aprendre daltres entitats que fa ms anys que treballen i que tenen protocols dactuaci davant de totes les situacions possibles que es poden donar en lexercici de les tasques de gesti, les entitats que ens contacten tenen moltes ms possibilitats de treballar de forma efica i correcta des dun bon principi, evitant repetir els errors i causar danys involuntaris als gats per desconeixement o manca dexperincies. Per aix considerem imprescindible dedicar part del nostre temps a traslladar tots els coneixements possibles a les persones que comencen a treballar amb els gats lliures. Aix ens permet visitar altres

persones que es van preocupar per la seva desaparici inesperada i aix ens recorda, a totes les persones que estem treballant a favor dels animals, que cal que estiguem el mxim dinformades i que informem al mxim a totes les persones dels llocs on estem treballant per fer la feina de la millor forma possible.

SNDROMES ENCOBERTS
A vegades, un sndrome dacumulaci danimals o una gesti incorrecta sobre una colnia de gats pot ser un malson que duri anys abans que es resolgui. Aquest ha estat el cas duna colnia de gats en un pati interior de Barcelona que, bsicament i grcies a lesfor imparable duna persona associada a Progat, lArantza, ha tingut un bon final desprs de dos anys dintentar gestionar-ho sota la tipologia duna colnia tancada. Des de les entitats sabem que lesfor de persones com lArantza sn imprescindibles per tal que totes les colnies de gats lliures puguin tenir una bona gesti i un bon final. Aix que, per la part de lAdministraci i de Progat noms podem dir que hem fet la feina el millor que hem sabut i pogut, per per la part de la ciutadania que simplica sense cap altre inters que el respecte 9

... Com ja saps portem uns mesos en contacte amb la gent de Progat Catalunya per tal de fer una actuaci en els animals que hi ha a la zona de la nostre teulada interior. Molt amablement van venir i es van cuidar de fer lesterilitzaci dels mascles i neteja desinteressada de la zona. Ahir ens van facilitar unes gbies que vam disposar en una zona de la taulada per tal de que els gats facin all les seves necessitats i evitar aix les males olors i lescampament dels excrements per tota la taulada. Noms et puc dir coses positives de Progat en quant ens han ajudat i facilitat tot el que sha necessitat per tal de solventar i tenir controlat el problema. No se si amb aquestes actuacions ho solventarem per si et dir que al menys ara en tenim major coneixement i sabem com actuar. Moltes grcies per les vostres gestions com Administraci i ja sabeu on trobar-nos per qualsevol cosa que necessiteu JP Administrador

opini
LA GOSSETA RESCATADA
Per Roger Jov

a casa sempre que vol. Mireu la foto, que guapos que sn la Pirata es diu aix perqu li falta un ull-. Ara els meus amos no em deixen mai, els gats s que es queden a casa, per jo vaig a tot arreu . i mencanta anar a buscar bolets!!!

PROHIBIDA LA MATANZA
Por: Claudia A.
Me gustara haceros partcipes de la buena noticia que hemos logrado conseguir entre todas las personas defensoras de los derechos de todos los animales, la prohibicin de la tradicional matanza de gatos por las fiestas de Santa Efigenia en Lima. La magistrada declar fundada la medida cautelar presentada por la Comisin de Estudio de los Derechos Animales del Colegio de Abogados de Lima (CAL) y el juzgado especializado en lo civil de Caete prohibi, finalmente, la celebracin del Curruao o festival del gato, como tambin se lo conoce, as como la carrera de gatos, por considerar que ambos eventos provocan un grave dao social.

Jo sempre he estat una gosseta molt alegre i bona, per el meu primer amo no em feia gaire cas, no puc dir que no mestims, per no em cuidava prou perqu mai em deixava entrar a casa seva i si estava malalta no em portava al veterinari. Ara fa un any, a la Festa del Most, vaig anar a tafanejar perqu sempre mha agradat estar amb gent. Aquell dia tenia molt de mal a lorella, la tenia a punt de petar, perqu de tant moure el cap, sem havia inflat com una bta. Aquell dia vaig tenir la gran sort de que em va veure la Montse, i va decidir cuidar-me. El primer que va fer va ser parlar amb el meu amo, i al dia segent ja estava al veterinari. All sem van quedar i em van operar durgncia. Desprs, el meu amo va decidir que ja no em volia tenir ms. i aquelles veterinries tan maques em van buscar una famlia que macolls mentre sem curava la ferida, i elles i la Montse em buscaven un nou amo. Els fills de la Montse, en Roger i la Gemma van venir a veurem a la casa dacollida. jo els vaig donar la poteta, vaig fer tombarelles. i els vaig enamorar. Ara visc amb el Plom , un gat grasset de color toronja que es va adoptar ell solet, el Tigre i la Pirata, els dos adoptats a Progat, i la Loki, que entra

passa a les granges i als escorxadors, per veure les cares dels gats i dels gossos, que aqu sn els meus amics i all sn les nostres vaques i porcs, ha fet que entengui que no puc seguir donant lesquena a la resta danimals que tamb han de passar el mateix infern que vaig veure als seus ulls. Aix que us vull dir que jo tamb formo part de les persones que han decidit deixar de consumir animals. I us vull donar les grcies per ajudar-me a ser coherent i deixar-vos una frase que em va fer reflexionar molt sobre la meva prpia coherncia: Los animales existen en el mundo por sus propias razones. No fueron hechos para el ser humano, del mismo modo que los negros no fueron hechos para los blancos, ni la mujer para el hombre. Alice Walker

Justcia para Tula

Por: J.M.C.
Hasta ahora nunca se haba condenado a un cazador por disparar a un gato. Despus de dos aos de proceso, conseguir una condena de tres meses es una gran alegra, aunque nada ni nadie devolver a Tula a la vida. As que esto es un aviso a maltratadores de animales, disparar a un perro o un gato es un delito con penas de tres meses a un ao de crcel. Y quienes defendemos los derechos de los animales no dejaremos de luchar por todos ellos sin importar su especie y sin importar la finalidad con la que seguimos maltratando todas sus vidas. Hasta la liberacin total. Saludos y gracias por luchar por los que no tienen voz.

Resulta imprescindible pensar que nuestro trabajo est dando sus frutos viendo estas resoluciones y que no podemos dejar de luchar por los derechos de todos los animales haciendo todo lo que est en nuestra mano, que no es poco. Muchas gracias por participar, como asociacin de derechos animales especializada en felinos, en hacer que esto sea posible.

Victria!

Per: Anna Herrero

He vist la notcia que heu penjat a les xarxes socials sobre la clausura dun escorxador i 33 comeros de carn a la Xina i noms puc que felicitar a totes les persones que treballeu pels drets dels animals. Tots sabem el que

10

articles
ACARONAR-LOS ELS ESTRESSA
Segons un estudi realitzat sobre els felins que viuen sols en una casa o amb altres felins, els gats domesticats viuen ms estressats si viuen sols i tenen menys de dos anys, i malgrat que molts toleren que els acariciem, aix tamb els estressa. L'estudi, liderat per l'investigador Daniel Mills de la Universitat de Lincoln, va determinar que els gats s'estressen quan sn acariciats per les persones. Segons aquests experts en comportament animal, a cap gat li agrada que el toquin, per alguns desenvolupen un nivell de tolerncia ms gran a les mostres d'afecte que els proporcionen les persones. De fet, els especialistes van mesurar les hormones que alliberen els gats i que estan relacionades amb l'estrs

i lansietat, i els resultats interpreten que els gats "toleren per no gaudeixen de les carcies. L'estudi, publicat per la revista Physiology & Behaviour, i en el que van participar experts de les universitats de Lincoln, Sao Paulo i de Medicina Veterinria d'Austria, va analitzar el comportament i l'estat emocional dels gats que viuen amb els humans a travs de les hormones que expulsen. Tamb van examinar els gats que viuen sols, en parelles i en grups de tres o quatre en una casa, avaluant els nivells d'hormones de l'estrs que alliberen. En aquest sentit, la investigaci va dissoldre la creena que els gats tenen dificultats per a viure en grup. De fet, va determinar que els gats ms joves, els menors de dos anys que viuen sols, estan ms estressats que els que viuen amb altres gats. D'acord amb els estudis dels experts, els gats sn capaos d'organitzar-se per evitar l'estrs fins i tot quan no es porten molt b entre ells.

El cap de la investigaci va assenyalar al diari Daily News que als gats no els agrada que els acariciem i, si viuen amb altres gats, els s ms fcil evitar-ho si conviuen amb altres gats que es mostren ms tolerants a les nostres mostres dafecte, ja que els humans tendim a tocar ms als segons i a deixar, als altres, al seu aire. L'estudi assenyala tamb que s molt important que els humans garantim el control de l'espai individual als gats que els agrada poc o gens ser acariciats, per tal de no augmentar els seus nivells d'estrs i fer que aix alteri la seva salut i benestar. "Si hi ha diferents gats en una casa, cal proporcionar-los l'oportunitat de compartir o b de tenir les seves prpies rees especials per a menjar, beure i per anar al bany sense que ho hagin de compartir amb altres gats" indica l'especialista al diari. Si voleu llegir l'article de la investigaci en angls, escriviu a progat@progat. cat i us el farem arribar.

11

Durant molt de temps hem fet servir xifres que no sn cientfiques per exposar el problema que suposa no gestionar correctament les colnies de gats lliures. I aix no ajuda gens als gats, ni a les organitzacions que volen treballar ticament la seva gesti, ni a les administracions que hi fan front. A les darreres conferncies sobre els Drets Animals celebrades a Jacksonville, va quedar en evidncia que moltes de les estratgies que hem emprat fins ara, per resoldre la situaci dels animals lliures que conviuen amb nosaltres, han estat un problema ms que una ajuda.

XIFRES CIENTFIQUES
de les que ms recerca ha fet sobre aquest tema. Segons els seus estudis, la comunitat actual de gats lliures que viuen als EEUU ronda entre els 10 i els 90 milions de gats lliures. Si agafem les xifres per la part ms baixa, 10 milions de gats, i la xifra que les entitats de defensa dels Drets Animals hem utilitzat, veurem que els nmeros no surten. I tamb veurem, si analitzem amb criteri estratgic, que promoure programes de Captura, Esterilitzaci i Retorn utilitzant aquestes xifres, no ajudar als legisladors ni als patrocinadors a entendre que els seus diners estan ben utilitzats quan els destinen a gestionar colnies. Donar aquestes xifres incorrectes no fa ms atractiva la idea d'implementar programes de control, tot al contrari. Fer aix noms refora la idea que tenen algunes persones sobre les "plagues" i la forma tradicional com les hem abordat per "controlar-les". Si les xifres que hem estat donant fins ara fossin certes, els felins serien potser l'nica espcie sobre la terra i no tindria cap sentit que treballssim per aplicar la CER a les comunitats de gats lliures. Timagines que

fessim servir nmeros incorrectes per parlar de la superpoblaci humana mentre apostem per trobar la manera de seguir vivint al planeta? El nmero real de gats que sobreviurien com a descendents d'una parella de gats no esterilitzada es d'entre 5 i 10 gats l'any, o el que hem dit a Progat Catalunya des que ens llegim els informes de bilegs, etlegs i altres especialistes, de 3 gats no esterilitzats que viuen lliures al carrer i sn alimentats per una o ms persones, en un any en tindrem 17. Aquestes xifres sn ms fcils d'entendre, ms fcils d'abordar i, el que s ms important, sn certes. Per ajudar els altres animals necessitem saber quines sn les seves veritats, les seves necessitats i, sobretot, no donar per bones les nostres creences sense passar-les pel filtre del pensament crtic i cientfic. Ells no es mereixen menys i nosaltres hem de seguir esforant-nos per no danyar-los ms del que ja ho hem fet amb la nostra bona o mala fe. (Article extret del Wall Street Journal)

Encara ara, hi ha moltes persones que fan servir grfics i imatges que indiquen que, una parella de gats sense esterilitzar deixarien una descendncia de, ni ms ni menys uns 10 milions de gatets en dotze anys... Si aix fos cert, no podrem posar un peu a terra sense trepitjar a alg. La Doctora Julie Levy, de la Universitat de Florida, i del programa de Medicina de Refugis, s una de les persones ms illustrades sobre les comunitats de gats lliures i una

Vols ajudar els gats del carrer?

Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per gestors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva oportunitat. Pots collaborar a travs de dues modalitats: Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats. Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a BMN 0487 1459 53 2000024029 o enviar un xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 22.294 - 08080 Barcelona. Nom: Data de naixement: Ciutat: e-mail: Ordre de pagament per banc o caixa Nmero de compte: Quotes Soci: 75 eur. a pagar cada semestre Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre Simpatitzant: Adrea: CP: NIF: Signatura: Telfon:

Enviar aquesta butlleta a lapartat de correus 22.294 08080 Barcelona

Progat

catalunya

eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i ds exclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat. Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

12