Exclibur

editorial

La gesti poltica de la infecci per ebola de linfermera voluntria, la Teresa Romero, ha estat un altre despropsit ms que, a sobre, ha
acabat amb la mort dun sser innocent, el gos de la famlia que comptava
amb 12 anys dedat i que havia estat deixat al domicili familiar amb suficient
aigua i pinso per passar uns dies, fins que la situaci torns a la normalitat i
es pogus retrobar tota la famlia.
El Partit Animalista, PACMA, va rebre lavs de socors i va intentar salvar el
gos de lexecuci a la que el va sotmetre el govern del Partit Popular, per
malgrat tot, fins i tot la vessant especializada i cientfica de lHospital Clnic de
Barcelona que demanava no matar el gos, no ho va aconseguir. El gos va ser
executat per ordre de la Comunidad de Madrid.
Acte seguit, el Partit Animalista va demanar signatures a la poblaci exigint la
dimissi de la ministra de sanitat, Ana Mato, del conseller madrileny de sanitat,
Javier Rodrguez i del director general datenci al pacient, Julio Zarco, per
ser els responsables directes de lexecuci del gos que no va ser ni testat per
saber si nera portador. Va ser una execuci sumarssima, sense judici, sense
proves, sense defensa possible.
Desde Progat Catalunya ens nalegrem moltssim de la recuperaci de la Teresa
i creiem que les instncies poltiques no han pogut fer pitjor la seva feina, gestionant una crisi de forma barroera, nefasta i inadmisible, mostrant un cop ms
el menyspreu que tenen per la ciutadania. Un menyspreu que ja estem farts i
fartes de patir i ms desprs de llegir les paraules que el marit de la Teresa, el
Javier Limn, va dedicar a lExclibur: "Tengo tambin un recuerdo inolvidable
de nuestro querido perro Exclibur, al que considerbamos familiarmente como
el hijo que nunca tuvimos. Esas pisadas nerviosas que oa al abrir la puerta,
ese calor de su piel en mi regazo, ese intentar siempre estar entre Tere y yo.
Ese ser celoso, que al acariciar a otro perro exiga su caricia como necesaria.
Ese perro afectuoso con todo el mundo. Todo aquello que me han arrebatado
y que nunca ms volver a sentir. Ni mi mujer ni yo."

Ulls com fars

Com els gossos, els gats posseeixen un tapetum lucidum" que reflecteix
la llum addicional cap a la retina. Mentre el tapetum li atorga la capacitat de
veure amb poca llum, tamb redueix la seva precisi visual. En presncia
de llum abundant, l'iris de l'ull del gat es tanca considerablement, reduint la
quantitat de llum a la retina i millorant la profunditat de camp. El tapetum, i
altres mecanismes del seu ull, fan que posseeixi un llindar de detecci de
llum set vegades menor que el dels humans. La variaci en el color dels ulls
d'un gat produt pel flaix fotogrfic es deu a la interacci de la llum emesa
pel dispositiu i la reflectida pel tapetum.
El gat t la capacitat d'utilitzar al mxim la tnue llum visible, a ms de poder
veure en l'infraroig. Un experiment realitzat per cientfics, en qu es buscava
determinar si era el moviment o la calor el que atreia l'atenci als gats en la
foscor nocturna, va determinar que aquests fonamentalment eren atrets per la
calor de cos, ms que pel moviment.
De mitjana posseeix un camp visual
estimat de 200, mentre que en els
humans s de 180. Com la majoria
dels depredadors, els seus ulls se
situen frontalment, sacrificant alguns
graus del camp visual per guanyar
percepci de profunditat. Aparentment poden diferenciar certs colors
freds (blau, blau cel, tons verdosos),
especialment a curta distncia, per
sense detalls apreciables.

progat
catalunya

Progat s una associaci protectora danimals

especialitzada en el gat urb. Est inscrita en el
Registre de la Generalitat de Catalunya amb el
nmero 20.860. s membre del Consell Municipal
de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals
de lAjuntament de Barcelona
Progat Catalunya
Apartat de correus 19.003 08080 Barcelona
www.progat.cat
progat@progat.cat
Tel. 93 446 10 92
Disseny grfic i maquetaci:
www.dilogicsl.com
Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i Jornet
Vctor Caparrs
Colita
Regina Farr
Enric Larreula
Joan Perucho
Baltasar Porcel

Tallers de Formaci
Progat amplia el seu programa formatiu i lofereix a tothom que se senti interessat.
Formaci dinfants i joves: tallers educatius per
aprendre a tractar els animals, respectar el medi
ambient i fomentar la convivncia ciutadana, per
raonar sobre la tinena responsable i fomentar
el respecte per a la resta danimals domstics
i lliures...
Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per
aprendre a resoldre la gesti de les colnies de
gats lliures de la poblaci, per aplicar programes
de CER amb les entitats protectores locals, per
resoldre els conflictes entre els vens partidaris
i els detractors de la presencia de colnies de
gats lliures...
Formaci de gestores de colnies: tallers per
aprendre a controlar la natalitat de la colnia, per
aprendre com ho fan altres associacions amb
ms de 70 anys dexperincia en gats lliures,
per aprendre qu s imprescindible per ajudar
els gats...
Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat,
llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians un
correu electrnic a progat@progat.cat.

Regal Solidari
Aquest any tenim una bonica proposta per a vosaltres.
Us proposem que feu un regal solidari als vostres amics, familiars, companys de feina, coneguts o aquella
persona que sabeu que estima els animals i aix, alhora podrem ajudar a molts gats de carrer.
En qu consisteix el regal solidari?
Durant un any, la persona a la que tu
li facis aquest regal, rebr el butllet
de Progat, aix com informacions especials de les activitats o accions que
realitzi.
Com ho has de fer?
s molt senzill, noms cal que ens
envis la butlleta i ens la retornis amb
les dades complertes.
Et demanem que, si no trobessis ning
a qui fer aquest regal, passis la informaci a alguna persona que vulgui
aprofitar-la, aix no perdrem loportunitat dajudar a un gat ni la de transmetre
informaci que pot ser interessant per
a alg altre.
A la butlleta cal que escriguis, amb
majscules i amb lletra molt clara, el
teu nom i telfon per si no entenem
alguna dada.
Tamb cal que posis el nom de la

persona amiga o familiar a qui fas el

regal i la seva adrea postal per tal
que li puguem enviar la teva felicitaci
i el teu regal.
Si vols, pots escriure el text personalitzat per a la teva sorpresa. Per exemple:
Us desitjo un bon any ple de felicitat,
per a tots vosaltres inclosos el Cetic i
la Vegi
Per ltim, cal que omplis la butlleta
per tal que el teu donatiu ens permeti
fer aquest regal i ajudar a un altre gat
de carrer.
Qu et costar fer aquest regal?
Gaireb res. Per noms 15 euros pots
fer un bonic regal aquells qui ms
estimes i ajudar a un gat. I si creus que
la tasca que fem amb aquests cntims
val la pena que la puguem fer amb ms
gats, pots fer aquest regal a ms duna
persona, a tantes com vulguis, i noms

Butlleta regal

per 15 euros cada un.

Et demanem que escoltis el ronroneig
del teu gat i vulguis repartir-lo entre
tots els gats de carrer que ens trobem
diriament arreu. Amb la collaboraci
de tothom podrem fer que aquest regal
arribi fins tots els racons dels nostres
carrers i viles.
Que lany vinent sigui un any ple de
ventura, de joia i salut per tothom, i que
entre tots puguem fer ronronejar ms
i ms gats.

Tu pots fer-ho!
Grcies!

Butlleta regal

Jo

Jo

(posa el teu nom i cognoms)

(posa el teu nom i cognoms)

Adrea

Adrea

(Carrer/Cp/Poblaci)

(Carrer/Cp/Poblaci)

Telfon

Telfon

Faig un regal solidari a:

Faig un regal solidari a:

Nom

Nom

Adrea

Adrea

(Carrer/CP/Poblaci)

(Carrer/CP/Poblaci)

Missatge:

Missatge:

(posa el nom de la persona a la que li fas el regal)

(posa el nom de la persona a la que li fas el regal)

Butlleta regal

Com ho pago?

Jo

Cobreu-me una quota especial de Nadal de 15 euros

Nmero de compte:

(posa el teu nom i cognoms)

Adrea
(Carrer/Cp/Poblaci)

Telfon

Faig una transferncia bancria per valor de

euros
al compte de Caixa Penedes: 2081-0236-43-3300007042

Faig un regal solidari a:

Nom

Adjunto xec bancari per valor de

(posa el nom de la persona a la que li fas el regal)

Adrea

Signatura

(Carrer/CP/Poblaci)

Missatge:

euros

notcies
MILLORAMENT DUNA
COLNIA
Fa un temps vam rebre un requeriment de lOficina de Protecci dels
Animals per actuar de nou sobre
una colnia en la que, molt temps
enrera, ja shavien esterilitzat els
gats. El tema era que hi havia unes
obres programades per la setmana
segent i les alimentadores patien
pel bon dest dels gats.
La colnia estava formada per nou
gats, tots ells esterilitzats, i subicava
en un descampat habilitat com a
prking que en noms una setmana
seria zona en construcci, aix que
es va habilitar un punt dalimentaci
dins duna zona segura (una zona
dins del recinte) allunyant la zona on
els gats shan dalimentar i abeurar
de la zona dobres.
Els responsables de la nova zona
van donar el seu vist-i-plau a la
installaci dels elements necessaris (abeuradors i tolves pel pinso)
i, a travs del districte, Progat va
contactar amb el tcnic municipal
encarregat del tema de les obres
del prking i es va fer una gatera
a la nova tanca per a que els gats
puguessin entrar i sortir.
Progat Catalunya vol donar les grcies a totes les persones que van col
laborar per a resoldre favorablement
la situaci: les alimentadores Gloria
i Montserrat, el Club de petanca, en
Bernat Martorell, tcnic municipal,
lHelena Sarasa, tcnica del districte
i a totes les persones que formen
lOficina de Protecci dels Animals
de Barcelona, per fer-ho possible.

Situaci desprs, punt d'alimentaci i aixopluc dins

del recinte amb la gatera.

UN CAADOR MATA UN
LINX IBRIC
En ple debat sobre la prrroga de la
caa als parcs nacionals proposada
pel PP, un caador va tirotejar a un
linx ibric en "una acci cinegtica"
en una finca de Torre de Juan Abad
(Ciudad Real), segons ha informat el
projecte Iberlince de la Junta d'Andalusia.
La nota afirma que desprs de "la
mort accidental per tret" d'un linx
mascle, la propietat de la finca es va
posar "immediatament" en contacte
amb els agents mediambientals de
la Junta de Comunitats de Castella-la
Manxa per informar del fet.

Aquesta doble pressi ha condut

als ximpanzs a canviar les seves
actituts. Aix, segons els experts, els
ximpanzs han demostrat una gran
flexibilitat en la seva conducta, el que
inclou aquest comportament nocturn
inesperat, realitzat amb la finalitat
d'aprofitar la proximitat de menjar".

VIURE EN UN ABOCADOR
El linx mort s Kenitra, criat en captivitat i alliberat el 3 de juliol d'aquest
any dins de la reintroducci de vuit
individus a Sierra Morena oriental, territori histric de l'espcie fins a la seva
desaparici fa ms de tres dcades.
La finca en qu ha aparegut el cadver s Navas de la Comtessa,
propietat de Jaime Botn, segons
l'organitzaci Ecologistes en Acci.

ROBAR PER SOBREVIURE

Situaci del punt d'alimentaci abans, al prquing.

en plantacions i robar hortalisses.

Aix ha estat aprofitat per estudiosos del comportament per veure
com, en poques de crisi, els grans
simis es divideixen en grups ms
petits que procurin afavorir la seva
supervivncia. Segons els experts,
L'entorn propi dels ximpanzs ha
estat seriosament danyat i pertorbat
per locupaci de lespai per lsser
hum i per lexplotaci del territori per
extreure fusta o fer plantacions de
productes que desprs es manufacturaran i vendran al primer mn. Les
principals dificultats dels animals es
deuen a la pressi demogrfica i a les
indstries.

Una cmara enxampa in fraganti per

primera vegada a ximpanzs robant
menjar, aprofitant la posta de sol i les
fases lunars ms fosques per colar-se
4

Abandonats als carrers i traslladats

pels camions de recollida descombraries fins al Bordo de Xochiaca a
lestat de Mxic, els gossos sn alimentats i ben cuidats per la gent que
viu sobre les montanyes de brossa
als abocadors. Un context infrahum
i depauperat on conviuen animals
humans i no humans, sobrevivint
de les deixalles duna societat de
consum que requereix els espais
naturals daltres animals per a con-

tinuar creixent en un cercle absurd.

(Fotografia de Tras los Muros de Bordo de
Xochiaca)

NO SERAN PELLS
Brasil aprova un projecte de llei que
prohibeix la cria d'animals per a ser
usats com a "pells". El govern de
Sao Paulo va promulgar recentment
aquest projecte que ja ha estat publicat i l'aplicaci del qual es realitzar
amb carcter immediat.

D'acord amb el govern de l'estat, la

proposta busca preservar xinxilles i
altres animals utilitzats per fer jaquetes i altres accessoris de la indstria,
com ara conills, guineus, visons,
teixons, foques, esquirols i coiots.

DETINGUT PER
MALTRACTADOR
La Gurdia Urbana de Badalona va
detenir un home com a presumpte
autor de maltractament danimals ja
que va trobar a set gossos en molt
males condicions, un d'ells mort, en
un cobert prop del Castell de Godmar de Badalona.
Els set animals estaven tancats en
un cobert a la muntanya amb senyals de desnutrici i d'haver estat
maltractats. Un dels gossos ja era
mort quan la policia va arribar i la
resta dels animals van ser traslladats
a la gossera d'Argentona, ja que la
installaci de Badalona no disposava despai per acollir-los.

RITUS QUE DANYEN

L'associaci en defensa dels animals
nima Animal ha denunciat la mort
de diversos animals a Toledo i ha
demanat que s'investiguin aquests
successos, ja que els cossos dels
animals han aparegut esquarterats,

decapitats i amb clars smptomes

dhaver estat torturats.
A ms, aquesta associaci ha indicat
que la Policia Local es va posar en
contacte amb ells per demanar informaci, ja que pel que sembla no
es tracta d'un fet allat tot i que, per
dates assenyalades com Halloween,
sincrementen.

POSSIBLE ORIGEN DE
LEBOLA
Es creu que la carn d'animals silvestres s l'origen de l'actual brot debola. La famlia de la primera vctima
caava ratpenats que sn portadors
del virus i sha rastrejat l'origen fins a
un nen de 2 anys de la petita localitat
de Gueckedou, al sud-est de Guinea,
una rea on s freqent caar els
quirpters per menjar-se'ls. El menor, anomenat Nen Zero, va morir
el 6 de desembre de 2013. La seva
famlia va declarar haver caat dues
espcies de ratpenat portadores del
virus de l'ebola.
La carn d'animals silvestres que ms
es busca per al consum ve principalment de ximpanzs, gorilles,
ratpenats de la fruita i micos, encara
que tamb es consumeixen serps,
rates i porcs.
A la conca del Congo la gent menja
aproximadament cinc milions de tones anuals d'animals potencialment
portadors, segons el Centre per a la
Investigaci Forestal Internacional.

a Dinamarca, i es compleix amb una

demanda internacional llargament
sollicitada i que recolza el 76% dels
danesos ja que suposa un atac cap
a l'animal, ats que es tracta de sexe
no consentit, diu Jorgensen.
Dinamarca s'uneix aix a altres estats com Frana, Blgica, Holanda
i Alemanya, on, en l'ltima dcada,
s'ha illegalitzat el sexe amb animals.

RETROBAMENT FELI
Nina Pham, l'infermera contagiada
d'ebola als EEUU, s'ha retrobat
feliment amb en Bentley, el seu
estimat gos. Una imatge que la Teresa Romero i l'Exclibur no podran
protagonitzar.

BARCELONA CIUTAT MODEL

Lalcalde de Barcelona va presidir
el lliurament del Premi Franz Weber
que reconeix les poltiques pbliques
de protecci dels animals que porta
a terme la capital catalana. Lacte
va comptar amb lassistncia de
la presidenta de la Fundaci, Vera
Weber, el regidor de Presidncia i
Territori, Jordi Mart, aix com tamb
representants de lAjuntament de
Medelln (Colmbia), ciutat que recentment tamb va premiar la tasca
de Barcelona a favor del benestar
dels animals i una mplia representaci de les organitzacions de defensa
dels drets animals catalanes.

PROHIBIDA LA ZOOFILIA
Dinamarca ha prohibit finalment el
sexe amb animals, una prctica que
estava danyant la imatge del pas i
estava convertint el pas en un parads per als zofils segons el ministre
dAgricultura, Dan Jorgensen.
Amb aquesta prohibici es posa
fi a la llacuna legal que existia en
matria de zooflia en les lleis que
regulen el benestar i la cura animal
5

La Fundaci Franz Weber va ser creada el 1975 pel periodista sus Franz
Weber. La Fundaci treballa en mbits diversos, com ara la protecci
dels animals, el paisatge, la natura,
el patrimoni cultural, el foment de
la pau o la protecci del patrimoni
arquitectnic.

Aquells que han fet sort

Lapartat daquells que han fet sort, s on trimestral anirem ensenyant alguns dels gats que shan adoptat.
Recorda que si vols adoptar un gat pots visitar la web www.progat.cat, escriure a
adopcions@progat.cat o trucar al 664 207 932 / 687 862 793

histries
dels socis
ELS GATS DE L'ILLA

Per Emma Tarrag

Des de fa un quants anys tenim la

sort de tenir una colnia de gats a l'illa
de cases de la Moritz a Sant Antoni.
Sn un 7 gats que viuen felios pels
terrats.
Durant el mes de setembre en un dels
patis, propietat d'un senyor gran que
no hi viu, va ser el centre d'atenci
d'uns quants vens, per desgrcia,
una persona que entra espordicament a la casa va abandonar un gat
al pati.
Durant una setmana el pobre animalet no va parar de plorar i esgarrapar
la porta.
Un grup de vens vam intentar posar-nos en contacte amb el propietari
sense xit per saber quin motiu havia
fet que aquella persona deixs el gat
a l'intemprie.
Els gats de la colnia s'apropaven al
cobert on estava el gat de forma un
tant violenta i ens feia patir que no
li fessin mal. Era un gat de casa no
assilvestrat.
Entre els focs artificials de la Merc i
les tempestes que van caure aquells
dies, cada cop el veiem ms espantat.
Finalment vam decidir trucar a Progat
i la Montse va venir per ajudar-nos a
rescatar-lo, a causa de la dificultat en
laccs. No li va costar gens ni mica
agafar-lo, volia atenci i una mostra
dafecte. Era gris i banc, precis,
gran, afectus. Tenia el pl molt brut
i se'l veia trist... Estava afnic de tant
miolar.

en dia sc scia de Progat i estic

encantada d'ajudar a persones com
la Montse que dediquen el seu temps
a causes com aquestes i de poder
ajudar a la colnia del meu barri.

LA ZOOFILIA QUE NO ES
DELITO

Por Ester Antiespecista

Hola amigos, quisiera compartir con

vosotros que la Asociacin Parlamentaria en Defensa de los Animales,
APDDA, ha solicitado la inclusin de
la zoofilia como delito, en la reforma
del Cdigo Penal, ya que en Espaa
existe un vaco legal, permitiendo el
sexo con animales si no se producen
lesiones.

Nosaltres no ens el vam poder quedar, ja que tenim un gos, per no paro
de pensar en ell.
Vam trucar al CAAC on el van venir
a recollir. Vaig trucar per saber el seu
estat. s un mascle, adult, capat i sa.
El seu codi s D75X i la data dentrada
s el 24/09/2014
Tant de bo l'adoptin rpidament perqu ser un regal per la famlia que
el tingui.

Frente a la prohibicin de relaciones

sexuales con animales, por parte del
Gobierno de Dinamarca, la APDDA
quiere recordar que, desde este
lobby de diputados y senadores
animalistas se ha denunciado, en
varias ocasiones, la impunidad de la
zoofilia en Espaa. Segn declaraciones del portavoz de la asociacin,
Chess Yuste, la prohibicin reciente
en los pases escandinavos puede
provocar que Espaa se convierta
en un santuario del bestialismo y del
cine porno con animales, por eso
hace falta tipificarlo como delito aqu
tambin. Slo podremos considerar
que hemos tenido xito si los grupos
parlamentarios presentan las enmiendas que desde APDDA hemos sugerido, y se terminan incluyendo en
el futuro Cdigo Penal, pero un ao
despus an no ha acabado el plazo
de presentacin de enmiendas en el
Congreso. Las cosas van muy despacio, lamenta. Por otro lado, la diputada Laia Ortiz denunci la respuesta
evasiva del Gobierno a la pregunta de
si el Gobierno consideraba maltrato
animal la zoofilia, as como si estara
de acuerdo en que se incluyera sta
en la reforma actual del Cdigo Penal,
tal y como ya haba propuesto esta
asociacin, y siguiendo el ejemplo
de otros pases de la Unin Europea
como Suecia, Alemania, Holanda,
Blgica, Inglaterra, Francia o Suiza.
Segn denunci la parlamentaria, el
Ejecutivo no contest a sus preguntas y se limit a enumerar los cambios sobre el maltrato de animales
que se han introducido en el Proyecto
de ley de reforma del Cdigo Penal,
informacin de alcance pblico, con
la que ya contaba la diputada y que
no era la que solicitaba mediante las
preguntas escritas. Por ello, desde
APDDA se consider que el hecho
de no contestarlas significara, para
APDDA, que el Gobierno no quiere
posicionarse ante el problema de la
zoofilia y que, por tanto, no considera
esta prctica reprobable.
Compartidlo con vuestros socios
para que sepan a qu gobiernos se
enfrentan los animales. Saludos y
gracias.

Grcies a aquesta experincia, avui

8

EXIGIR NO SIRVE
Por C.Garcia

Hay personas que exigen a los que

formamos parte de asociaciones de
manera voluntaria que estemos todo
el tiempo disponibles o bien siempre
tengamos soluciones, y que sean
rpidas, que puedan tranquilizar la
conciencia derivando el problema
a otro... pero nosotros como todas
las personas tenemos familia, trabajamos, necesitamos tiempo para
descansar, desconectar, cuidarnos
y cuidar de los nuestros... y ya hacemos todo lo que podemos sacando
horas y intentando ayudar en todo
momento a los animales, manteniendo el equilibrio entre lo que podemos
asumir, los recursos, con la necesidad de ayuda, cosa que no es nada
fcil... A veces te encuentras que hay
personas que te quieren hacer sentir
mal porque no actuas con suficiente
rapidez o no tienes una solucin
satisfactoria bajo su punto de vista...

Es imposible que un pequesimo

grupo de personas tenga la solucin
a todos los casos y tampoco que
nuestras decisiones o manera de

funcionar gusten a todo el mundo.

Hablamos de un problema que para
resolverlo debera implicarse toda
la sociedad, trabajar en la raiz del
problema.
Por suerte veo como en poco tiempo
han surgido nuevas asociciones y
personas implicadas pero veo cmo
igualmente se les exige y se les carga
con demasiado peso a sus espaldas,
son personas que hacen algo, hacen
mucho, pero no se les puede obligar
a que lo hagan TODO... hasta el punto
que dejen de cuidarse, de pensar en
ellos mismos, de disfrutar y acaben
sufriendo en exceso y quemndose.
Nos toca poner lmites por mucho
que nos pese y nos cueste, nos toca
protegernos y cuidarnos, para poder
seguir luchando.

tampoc hi s.
No m'agrada que marxeu i no torneu
ms... no s perqu no vens quan
et crido per donar-te la llauneta! La
mama es posa trista quan em sent
cridar-te pel pis: "Damaaaaaa... Damaaaaaa..." i tu no vens... ens deixes
tristos a tots. De deb no vindrs
ms? Mai ms?
Jo et seguir cridant per casa uns
dies, esperant que vinguis a menjar
la llauneta que et poso cada vespre.
I quan entengui que ja no tornars
ms passars a ser part de la meva
infantesa. Quan sigui gran mirar
les fotos amb una tendresa infinita i
us donar les grcies per haver-me
perms compartir les coses realment
importants a la vida: la felicitat dels
infants que creixen estimant i essent
estimats per ssers tan especials com
vosaltres.

ADU DAMA

Mentre no arribi aquest moment, jo et

seguir buscant per casa i cridant-te
pel nom, Dama.

Per Victor

Estic trist perqu en poc temps he

perdut a dos amics amb els que he
compartit la vida i amb els que he
jugat als jocs ms divertits que pot
jugar cap nen, els que ens ensenyen
a compartir, a crixer, a estimar a
individus que no sn com nosaltres
per que ens mostren com els bons
mestres el millor d'ells i de nosaltres
mateixos.
Has viscut 18 anys amb la nostra
famlia, encara que jo no t'hagi pogut
disfrutar tan de temps... Quan jo vaig
nixer tu ja hi eres... com el Golfo, que

articles
QUANTA ESTONA DORM UN
GAT?
Els gats dormen com fan els grans
felins, molta estona. Molta. Poden
estar dormint un 75% del dia, o sigui,
unes 16 hores diries.
Si veus que el teu gat es passa el
dia adormit o descansant, no et preocupis sn, per naturalesa, molt
dormilegues, sobretot si ho tenen tot
fet i un plat a taula assegurat. El gat
adult dorm 16 hores diries repartides
en un munt de migdiades espaiades
al llarg de tot el dia. Hi ha factors que
poden influir en aquestes hores de

son com la calor, la gana que tinguin

o l'edat del gat. Els cadells dormen
encara ms, el 90% del dia, fins que a
les 3-4 setmanes van reduint lestat de
somnolncia al 60%, per equiparar-se
al del son adult.
Segons estudis de comportament
fel, els gats com a experts caadors
aconsegueixen rpidament l'aliment
que necessiten en els seus espais
naturals quan no els fem juntar al
voltant dun punt dalimentaci, el
que els permet dormir plcidament
ms temps que altres animals que
els costa ms caar.
Estudis cientfics demostren a ms
que mentre dormen el seu cos experimenta un lleuger descens de
temperatura, per aix trien llocs clids
i assolellats per dormir. Per als seus
descansos trien diferents llocs de la
casa o de lexterior, sempre buscant
el sol i zones confortables i toves.
Els gats sn animals molt curiosos i
en el seu son tamb influeix si estan
sols o en companyia. Si estan envoltats d'activitat o destmuls, tendeixen
a tafanejar i dormen menys que quan
estan sols o quan no hi ha molt moviment, moments que aprofiten per
descansar plcidament. Per aix,
quan estiguis fora de casa el ms
fcil s que ell aprofiti per dormir
profundament.
Els gats quan dormen travessen diverses fases alternes de son lleuger
i profund. El 70% del seu son sn
petites becaines o sons lleugers de
pocs minuts que poden fer asseguts
o mig tombats, els seus msculs no
estan completament relaxats i es
desperten fcilment. Desprs de 30
minuts de son lleuger entren en la
fase profunda o REM (que suposa el
30% del descans) en la qual es produeixen els somnis semiconscients
amb manifestacions fsiques com els
moviments oculars rpids, el moviment de les potes, ungles, bigotis o
orelles, on poden canviar de postura
i fins i tot miolar.
Quan el gat est en la fase de son
profund t els sentits d'alerta i activitat
cerebral igual que quan est despert,
s a dir, que pot gaudir per exemple
10

de carcies o l'olor de menjar mentre

est adormit.
En despertar, els gats tenen un molt
bon costum: estirar-se. Un gest que
els ajuda a reactivar la circulaci i
posar en marxa els msculs i les articulacions. s com un ritual que totes
les persones que conviviu amb gats
coneixeu molt b, primer badallen,
desprs estiren les seves potes al
capdavant i desprs les del darrere,
arquejant el tors. Una bona manera
de comenar el dia.

LOBESITAT: UN GRAN
PROBLEMA
L'obesitat s un dels problemes ms
freqents en gats que viuen en pisos
i afecta quatre de cada deu felins urbans. L'excs de pes pot derivar en
problemes greus de salut per al fel
com les malalties cardiovasculars i
la diabetis. En aquest article publicat
per Eroski Consumer s'ofereixen
quatre pautes perqu un gat obs
assoleixi un pes adequat, entre elles,
oferir al fel pinsos baixos en calories
i animar-lo a fer ms exercici. Tamb
s'explica per qu un gat obs no
est sa.
L'obesitat es considera avui dia una
important malaltia nutricional que
afecta gran quantitat de gats a tot
el mn. L'obesitat s la forma ms
comuna de malnutrici en les consultes veterinries de petits animals.
El sobreps afecta prop del 40% dels
gats, segons afirma un estudi publicat
per una empresa alimentria.

Les pautes alimentries amb el

gat sn fonamentals per prevenir

l'obesitat i el sobreps aix com per

recuperar el pes ideal una vegada
lha perdut. Algunes d'aquestes
pautes sn:
Alimentar el gat obs amb pinsos
baixos en calories
El gat obs necessita alimentar-se
amb pinsos baixos en calories i evitar
el sedentarisme.
Els pinsos baixos en calories ajuden a baixar el pes del gat obs i a
mantenir-lo. El veterinari s qui millor
pot aconsellar sobre el pinso ms
adequat, segons la seva edat, mida
i estil de vida.
El metabolisme fel s molt delicat
si el comparem amb el del gos o el
de l'sser hum. Per aix, qualsevol
programa de reducci de pes s'ha
de fer sota control veterinari. La ra
s que els gats tenen un fetge amb
la peculiaritat que metabolitzen
de manera ms lenta les toxines,
de manera que quan es rebaixa la
ingesta de calories, el fetge del fel
pot emmalaltir de lipidosis heptica.
El gat obs ha de canviar els hbits
Perqu un gat obs perdi quilos
cal canviar, a ms dels hbits alimentaris, l'estil de vida del fel. El
sedentarisme s un millors aliats de
l'obesitat, aix que cal procurar que
el gat tingui activitat fsica.
Els gats captius que viuen en pisos
sn ferms candidats a ser obesos si
no practiquen activitat fsica i no sels
ofereix una alimentaci adequada i

en racions adients.
Els gats que tenen accs a l'exterior
de l'habitatge, com a un jard, es
mantenen amb ms facilitat en un
pes adequat. Els felins no necessiten
tres passejos diaris com els gossos i
dormen fins a 16 hores diries, per la
qual cosa s recomanable compensar aquest sedentarisme amb uns
hbits alimentaris adequats i amb la
major quantitat i qualitat d'activitat
fsica possible.
Substituir el menjar pel joc
En general, els gats sn animals
que s'adapten b a les nostres hores
d'absncia, i quan arribem a casa
podem cometre l'error d'oferir-los
ms aliment del que necessiten,
com a forma de compensar la mala
conscincia que tenim per no estar
ms estona amb ells.

Per oferir ms aliment del que

necessita s un error nostre, que es
tradueix en un augment de quilos a
la bscula i en malalties.
A diferncia del gos, el gat noms
acudir per jugar
amb nosaltres
quan li vingui de
gust i no tots els
jocs li semblaran
interessants. Tot i
aix, cal procurar
que el gat obs
es mogui el ms
possible.
Una bona estona
d'atenci, carcies i jocs desprs
d'un dia fora de
casa pot resultar
ms gratificant
i sana per a un
gat que omplir-li
el plat de menjar.
No li deixis men11

jar sempre disponible

El plat de menjar d'un gat obs no ha
d'estar sempre ple. Un gat amb sobreps que t el seu plat de menjar
sempre amb aliment acumular ms
calories. El gat golafre sollicitar
menjar sovint i una soluci per a
disminuir la ingesta diria d'aliment
s oferir racions escasses de pinso
diverses vegades al dia. D'aquesta
manera, el gat creur que apaga la
seva sensaci de gana, sense menjar gran quantitat d'aliment.
Un gat gros no s un gat sa
Un gat obs no s, en cap cas, un
animal sa. Un fel amb quilos de ms
est ms predisposat per patir determinades malalties, com la diabetis,
que un que t un pes adequat.
La causa principal de l'obesitat del
gat s un consum d'aliment que
excedeix les seves necessitats nutricionals i la manca d'activitat fsica.
Altres factors que tamb influeixen
perqu un gat sigui obs sn la
predisposici gentica i el fet que
estigui esterilitzat.

No podem caure en l'error de sobrealimentar-los per cobrir altres

mancances, com les emocionals,
o les del temps de joc que compartim amb ells. L'excs de pes del
gat no s un indici de bona salut i
felicitat. L'obesitat es considera una
malaltia. Els animals amb sobreps
tenen ms risc de patir malalties
cardiovasculars i morir abans. Per
aix, l'obesitat redueix la qualitat i
l'esperana de vida dels gats.

CANVI DE DOMICILI
Tot el procs que comporta el canvi
de domicili pot ser molt estressant per
al gat, que s ben conegut que s un
animal de costums i extremadament
territorial. Per al seu desconcert poden
aparixer persones desconegudes
com les que ajudin a fer la mudana,
es mou tot el contingut de la casa i
es coloca en caixes que, malgrat que
serien ideals per aix, no pot esgarrapar segons els seus responsables humans, es produeixen sorolls inusuals,
es canvien mobles de lloc...
En la nova ubicaci el gat no hi troba
el mateix que a la casa anterior. Mentre que a l'antic hbitat el gat havia
deixat molts senyals que li permetien
orientar-se pels llocs de forma segura,
i sentint que tot s conegut per ell, a
la casa nova no hi ha senyals olfactius
de la calma que hagi deixat impregnats per tots els racons i tot li sembla
diferent, nou i perills.
El gat pot sentir-se incmode, inquiet i

pot canviar el seu comportament o fins

i tot el seu carcter. Pot arribar a tenir
smptomes fsics com perdre la gana o
comenar a marcar amb orina i/o amb
esgarrapades.
Si has de canviar dhbitat consulta
amb el teu veterinari habitual per a que
et recomani quins productes pots usar

per fer ms fcil aquesta habituaci,

entre els ms populars es troben les
feromones i alguns medicaments
naturals que simulen el producte que
segreguen els animals quan estan
essent alletats i, per tant, en calma i
satisfacci.

Vols ajudar els gats del carrer?

Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per gestors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva oportunitat. Pots
collaborar a travs de dues modalitats:
Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.
Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a Banc Sabadell ES32 0081 5557 01 0001142715 o
enviar un xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.
Nom:
Data de naixement:

Adrea:

Ciutat:

CP:

e-mail:

Telfon:
NIF:
Signatura:

Ordre de pagament per banc o caixa

Nmero de compte:
Quotes
Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Enviar aquesta butlleta a

lapartat de correus 19.003
08080 Barcelona

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre
Simpatitzant:

Progat

catalunya

eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i ds
exclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat.
Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

12