NOM OFICIAL: Bharat Juktarashtra (Repblica de lndia). SITUACI GEOGRFICA: sud del continent asitic.

. LMITS GEOGRFICS: Nord-oest, Mar dArabia, Pakistan; nord-est, Repblica Popular de la Xina, Nepal i Bhutn; est, golf de Bengala, Blanga Desh i Mynamar; sud, oce ndic i Sri Lanka. POBLACI: 1.210.193.422 (cens 2.011).

SUPERFCIE: 3.287.590 Km.

CAPITAL: Nova Delhi. CIUTATS PRINCIPALS: Bombay, Delhi, Calcuta, Madrs.

LA POBLACI INDIA
Lndia es el segon pas ms poblat del mn amb 1.210 milions dhabitants(17% de la poblaci mundial), amb una densitat demogrfica de 382 h/m2 i un creixement del 1,6 % anual. Al voltant del 70% dels indis resideixen en rees rurals, tot i que en decades recents la immigraci a les ciutats ms gran han produit un creixement notable en la poblaci urbana. Les arees metreopolitanes ms grans sn: Bombai, Delhi, Calcuta, Madras amb ms de deu milions dhabitants. La poblaci de lndia s jove: un 31,5% de la poblaci t menys de 15 anys, un 63,5%, entre 15 i 65 anys, i un 5% de la poblaci t 65 anys. La rtio per sexe s de 944 dones per 1000 homes. La taxa de natalitat s molt alta, ms del 22% (19 milions de persones per any), amb una taxa de fecunditat de 2,8 fills per dona. La taxa de mortalitat s moderada, 6,5%, pero la tasa de mortalitat infantil s molt alta, ms del 32%. Lesperana de vida s de 69 anys. La taxa dalfabetitzaci s dun 74% (82% per a homes i 65,4% per a dones).

LES CASTES
A lndia existeixen quatre castes que sn les seguents:
( sacerdots, mestres, acadmics)

( classe polticomilitar )

( comerciants, artesans i agroramaders )

( servents o pagesos vasalls )

Per davall daquestes castes hi ha els INTOCABLES: sn els que no pertanyen a cap casta i estan comdemnats a uns treballs determinats i a un mode de vida prefixat. Representen una cinquena part de la poblacio (170 milions) i son discriminades i sotmesos continuament per membres de castes superiors.

LES CASTES

LECONOMIA INDIA
. Leconomia ndia s una de les economies de creixement ms rpid del mn. Tanmateix 1/3 de la poblaci viu sota el llindar de la pobresa amb un salari mnim de 0,30 cntims per dia. La tercera part dels nens menors de 16 anys est abocat al treball infantil, en unes condicions de semiesclavitud.

. Leconomia del pas s diversificada; hi ha des de activitats agricoles tradicionals i artesania, fins a una gran diversitat dindstries i serveis.

. . La fora laboral ndia s de 516,3 milions de persones, 60% dels quals treballen en el sector primari, el 28% en sector dels serveis i el 12% en lindstria.

.- AGRICULTURA: s la base de leconomia india .- Els productes agrcoles ms importants sn larrs, el blat, la canya de sucre, el cot, el jute, el te i les espcies. .- RAMADERIA : est poc desenvolupada tot i que la ndia t una gran quantitat de caps de bestiar bov i bufals, que sn utilitzats per als treballs agrcoles. .- PESCA: t poca importncia econmica. La pesca dalada s molt escasa y la dels rius i els llacs es realitza duna manera molt tradicional. .

.- La industria suposa un 29 % del producte interior brut. .- Destaca lindstria petroqumica, la farmacutica, la siderurgia, el sector txtil i la indstria tria automobilstica.

.- El sector serveis s el ms important de leconomia del pas, i representa un 54% del PIB. El turisme, les telecomunicacions, lelectrnica i les noves tecnologies sn els subsectors ms importants.

LES LLENGUES
A lIndia es parlen ms de 1600 llenges les quals procedeixen de dues famlies lingstiques fonamentals: la branca indoria, que sexten al nord del pas i la branca dravidiana, al sud del pas. Lhindi i langls sn les llenges oficials de lndia. La Constitucio reconeix tamb 22 llenges cooficials en algun dels 28 estats que conformen la Repblica de lndia. Prop de les parts de la poblaci parla llenges del grup indoari, la ms important de les quals s lhindi. Altres llenges daquest grup sn el bengal, lassams i loriya, el bihari, el rajasthani, el gujarati, el maharati . El tamil, el malaialam, el telegu i el kanares sn llenges dravdiques.

1 1 1 1