La variaci lingstica

NDEX 1. Introducci: lingstica i sociolingstica 2. La variaci lingstica: tipus 2.1. Classificaci de Coseriu: - variaci diacrnica - variaci sincrnica: - variaci diatpica - variaci diastrtica - variaci diafsica 2.2. Classificaci basada en: - procedncia dels usuaris: varietats dialectals o dialectes - context: varietats funcionals o registres 3. Els registres lingstics: 3.1. Els registres no formals: -registre colloquial: 3.2. Els registres formals: 3.2.1. Registre estndard:

- registre vulgar - argots

- remarques terminolgiques: normativa llengua escrita llengua literria - definici i diverses teories: Bibiloni Haugen Ferrando, Nicols, Saldanya i Salvador - problemtica de lestndard catal: Lpez del Castillo Polanco - lestndard oral: Josep Lacreu Bibiloni 3.2.2. Registres especialitzats: La llengua als mitjans de comunicaci. Definici de mitjans de comunicaci i el model de llengua en els mitjans de comunicaci. Lestndard i els mitjans de comunicaci. Oral i escrit. Lestndard adequat als mitjans de comunicaci en lmbit lingstic catal. Lestndard dels mitjans de comunicaci al Pas Valenci. El llenguatge administratiu i jurdic. Caracteritzaci del llenguatge administratiu i jurdic catal. Consideraci histrica del llenguatge administratiu i jurdic catal. El llenguatge de la cincia i de la tcnica. Caracteritzaci del llenguatge de la cincia i de la tcnica.

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

El llenguatge cientfic i tcnic en lmbit catal.

4. El fenomen de la variaci lingstica en el cas catal Normalitzaci lingstica BIBLIOGRAFIA BIBILONI, G., Llengua estndard i variaci lingstica, Ed. 3 i 4. Tracta el fenomen de la diversitat interna de les llenges i els processos histrics pels quals sarriba a configurar aquesta diversitat. Ocupa un lloc central en el llibre la problemtica de lestndard i lestandarditzaci del catal. Entre la ingent quantitat de bibliografia sobre la variaci lingstica, aquesta publicaci s relativament recent, est clarament estructurada i defineix duna manera precisa tots els conceptes relatius al tema. Essencial per al desenvolupament dels temes sobre variaci lingstica. DUARTE, C., Llengua i administraci, Columna. FERRANDO, A. i altres, Invitaci a la llengua catalana, Gregal. Antic llibre de COU. s un compendi dhistria de la llengua, lingstica, sociolingstica i dialectologia, perfectament estructurat en temes. Aborda els continguts amb un nivell cientfic adequat, malgrat haver estat pensat com a llibre de text escolar. Sn especialment interessants els temes 9 i 18, que tracten la sociolingstica i la variaci lingstica respectivament. ---, La llengua als mitjans de comunicaci, Universitat de Valncia. GINER, R., i PELLICER, J., T.D.C., Teide. LPEZ DEL CASTILLO, L., Llengua estndard i nivells del llenguatge, Laia. s la formulaci terica de referncia de tots els estudis sobre variaci lingstica posteriors que shan fet al nostre mbit lingstic. Va tenir una gran incidncia en el mn de lensenyament en un moment en qu va ajudar a clarificar el tema dels nivells de llenguatge, llibre que conv citar per pioner, per que ja ha estat superat per treballs posteriors ms actuals. MARQUET, L., El llenguatge cientfic i tcnic, AEIC. MOLL, T. i altres, Curs de sociolingstica, (tres volums), Bromera. Tres volums amb intenci didctica que tracten amb detall diversos aspectes de sociolingstica. Per a lelaboraci dels temes de variaci lingstica s imprescindible el volum 1, especialment per als temes 2 i 3. Sn interessants els textos que recull daltres autors i la bibliografia exhaustiva. PAYRAT, L., Catal colloquial, Collecci lingstica catalana. s una descripci exhaustiva de registre colloquial catal. En paraules de Bibiloni, la millor descripci que existeix sobre el tema en llengua catalana. s una excellent font bibliogrfica per a desenvolupar la meitat del tema 3; tanmateix, nexisteixen bons resums que poden resultar ms operatius. SANCHIS GUARNER, M., Aproximaci a la llengua catalana, Salvat. Com diu el ttol, s una histria de la llengua catalana distribuda en tres apartats, que abasta dels orgens al segle XV. Sarticula a partir de molts nuclis temtics referits a diversos aspectes de la nostra histria lingstica. Llibre imprescindible en el bagatge de qualsevol filleg catal, per no aprofita, si ms no directament, per a lelaboraci dels temes de la variaci lingstica. SANZ, R., i RUIZ, F., Quaderns dactivitats, Tndem.

----------------------------------------------------------------- 2 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

Sn una srie de quadernets que tracten diversos temes lingstics duna manera prctica, amb activitats i amb intencionalitat didctica. Per a la variaci lingstica hem de consultar el quadernet nmero 1. Sn interessants els textos que recull i la bibliografia.

----------------------------------------------------------------- 3 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

1. Introducci: lingstica i sociolingstica Durant massa temps, sha pensat que lestudi de la llengua es redua a la simple anlisi dels seus mecanismes interns. Lingstica, filosofia, llengua, llenguatge i fins i tot ortografia han estat retolets utilitzats a lefecte, la qual cosa demostra entre altres coses, lespecial, quasi nic inters per lestudi de la llengua escrita. Tradicionalment, lingistes estructuralistes com Saussure o generativistes com Chomsky han tendit sovint a aplicar un reduccionisme drstic a lhora de sistematitzar lestudi del llenguatge, i a prescindir dels elements de variaci, que suposaven un entrebanc a la sistematitzaci rigorosa. A mitjans del segle XX, lingistes com Weinreich, Labov, Trudgill o Halliday saproximaran a la variabilitat lingstica i faran importants aportacions als camps de la dialectologia i de la sociolingstica. A casa nostra, lingistes com Llus V. Aracil Educaci i Sociolingstica, han fet veure que una llengua no s solament una qesti destructura. Hi ha un altre element importantssim, ls que s el focus dinters de la sociolingstica, consistent a situar la llengua (o les varietats lingstiques) en relaci als medis socioculturals en qu funcionen, indagant les seues condicions dexistncia. Per tant, la interacci llengua-societat nesdev el motiu central danlisi, i els usuaris de la llengua sn el punt de realitzaci del fet social que s lidioma. No hi ha cap llengua monoltica o uniforme. La variaci lingstica s un fet universal i dna compte de les diferncies derivades dels usos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferncies sobre un codi com depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situaci comunicativa. 2. La variaci lingstica Dentrada, les llenges sarticulen a partir de dues tendncies contraposades: la tendncia a la unitat, que garanteix el reconeixement de la unitat lingstica de les produccions diferents que fan el conjunt de parlants (la comunitat lingstica), i la tendncia a la diversitat, que explica les diferncies que hi ha en aquestes produccions, encara que es puguen considerar mostres duna mateixa llengua. Cal considerar el fenomen de la variaci lingstica com un factor enriquidor de la capacitat significativa de les llenges. Per contra, els sistemes semitics artificials, amb un grau de variabilitat zero, sn menys significatius que les llenges naturals. Abans dentrar en classificacions, caldria delimitar els segents conceptes: Variaci (o variabilitat) lingstica s el fenomen, segons el qual tota llengua, com a sistema semitic, es manifesta de diferent manera quan s utilitzada pels seus parlants en funci duna srie de variables: cronolgica, geogrfica, de grup social i de situaci comunicativa. Variable (variant) lingstica s cada una de les possibles realitzacions, lingsticament equivalents per socialment diferenciades, en qu es pot manifestar un tret lingstic. Ex: noi, allot i xiquet sn variants de tipus lxic. Varietat lingstica conjunt de les variants que presenten distribuci social similar. Ex: noi, allot, xiquet, cada una daquestes variants forma part duna varietat geolingstica diferent.
----------------------------------------------------------------- 4 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

2.1. Classificaci, segons Coseriu El lingista romans Coseriu va establir quatre eixos al voltant dels quals es produeix la variaci. Parteix de leix cronolgic per establir els quatre factors de variaci. Aix tenim: variaci diacrnica: considera levoluci de les unitats lingstiques al llarg del temps. variaci sincrnica, puntual, que no considera aquesta evoluci cronolgica. Dins de la variaci sincrnica distingeix: variaci diatpica o geogrfica variaci diastrtica o de grups socials variaci diafsica, segons el context o la situaci comunicativa Cal tenir en compte, que els conceptes de diacronia i sincronia sn sempre relatius en funci del punt de vista que adoptem a lhora de tractar aspectes lingstics. s per aix que assajarem una altra classificaci basada en varietats i registres que tanmateix, no fa sin interpretar una altra perspectiva del mateix fenomen. 2.2. Classificaci basada: varietats i registres Ja hem vist que tots els parlants duna llengua no usen la llengua de la mateixa manera. Aquest fenomen de variaci o diversitat tamb es pot explicar a partir de dos factors bsics: a) - lorigen dels usuaris: varietats dialectals o dialectes b) - la situaci comunicativa: varietats funcionals o registres a) Les varietats que depenen de la procedncia dels usuaris es coneixen amb el nom de dialectes o varietats dialectals i es classifiquen en tres grans tipus: Varietats geogrfiques sn estudiades per la dialectologia i venen donades per la relaci entre les persones que viuen en llocs prxims: barris, viles, ciutats, comarques, regions... les quals comparteixen unes caracterstiques lingstiques que els sn prpies i que els distingeixen daltres grups que viuen en altres territoris. Tamb influeixen fenmens histrics i socials, com ara les migracions, les repoblacions, les fronteres. Apareix com una dimensi horitzontal, i la seua representaci sn les isoglosses (lnies traades damunt un mapa que reflecteixen les diferents realitzacions dun element lingstic individual. Varietats histriques sn estudiades per la histria de la llengua, que fa un estudi diacrnic sobre lorigen, evoluci, relaci amb altres llenges, etc., i per la gramtica histrica, que realitzaria un estudi ms descriptiu de les caracterstiques lingstiques dels models de cada poca. Junt amb les varietats histriques hem de considerar les varietats generacionals, s a dir, les diferncies lingstiques dins duna mateixa poca on conviuen diferents generacions. Els joves solen desenvolupar argots molt rics i variables, les persones d'una franja d'edat superior solen parlar duna manera ms semblant als mitjans de comunicaci i els avis semblen sovint ancorats en una manera de parlar ms antiga amb frases fetes i arcaismes que revelen la formaci i la visi del mn de temps enrere. Varietats socials sn les menys estudiades tradicionalment. La dialectologia social o la sociolingstica han aportat en les ltimes dcades estudis sobre la diversitat lingstica en funci dels diferents estrats o grups socioculturals dels parlants: dialectes socials o sociolectes. Es tracta, sobretot, destudis sobre
----------------------------------------------------------------- 5 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

variacions lxiques (argots) que tenen una funci dautodiferenciaci i sovint de defensa cap a la societat que margina aquests grups. Cal advertir, per, que l'especial situaci del catal (realitat diglssica, castellanitzaci, escolaritzaci relativament recent i tmida) fa particularment complexa i atpica la qesti. En definitiva, lorigen geogrfic, la classe social i lpoca o ledat determinen la varietat dialectal dun text. Sanomena idiolecte la varietat individual dun determinat parlant condicionada per aquests factors. b) Daltra banda, un mateix parlant tamb t un repertori lingstic que sactualitza de manera diversa segons la situaci comunicativa. Aix doncs, les varietats que no depenen de lorigen del parlant sin de la situaci comunicativa en qu es troba, reben el nom de varietats funcionals o registres. En termes de Coseriu es tracta de la variaci diafsica i ve determinada per la funci del discurs en cada tipus de context o situaci comunicativa. La disciplina que se nencarrega s la lingstica pragmtica. s difcil establir una classificaci ben definida dels registres perqu les variables situacionals sn molt mplies: oral/escrit, improvisat/preparat, relaci personal/impersonal, etc. Halliday proposa tres factors per tal de sistematitzar el registre en qu se situa un discurs: Camp: el tema i el tipus dacte discursiu (saludar, preguntar...) condicionen el tipus de discurs. Mode: condicions de producci i transmissi del discurs i dels mitjans fsics implicats. Tenor: representa el tipus de relaci que sestableix entre els interlocutors. Distingeix entre tenor personal (nivell de formalitat entre els interlocutors) i tenor funcional (intencionalitat del discurs). Aquesta terminologia es correspon amb la que recull Cassany i Mar, Els perfils del catal, segons la qual sn quatre els factors que determinen les diferncies lingstiques entre els registres: 1. El tema de qu es parla caracteritza sobretot el vocabulari i les estructures sintctiques dun text. Per parlar o escriure sobre temes generals utilitzem paraules corrents i estructures bsiques. Quan es parla de temes especialitzats es fa un s ms precs del vocabulari, se solen utilitzar paraules tcniques i cultismes i sutilitzen oracions ms complexes. Cal fer notar, per, que un mateix tema pot tenir un tractament general o especialitzat, s per aix que cal tenir en compte els altres factors. 2. El canal de comunicaci a travs del qual ens comuniquem tamb determina el registre. Els dos canals bsics sn lescrit i loral. A priori, la llengua oral s ms espontnia i menys controlada que la llengua escrita. Tanmateix, aquesta dicotomia no s taxativa ja que existeixen contactes entre tots dos canals; pensem per exemple, en el teatre o els noticiaris. 3. El propsit o la intenci amb qu sha produt un text (informar, divertir, criticar, etc.) tamb pot condicionar el tipus de registre a utilitzar. El primer element afectat s lestructura general del text, sotms a unes estratgies discursives molt calculades en cada cas, o tamb ls de les formes verbals segons el tipus de text: predictiu, instructiu, narratiu, etc. 4. El nivell de formalitat marca el grau de relaci que hi ha entre lemissor i el receptor del missatge. Es manifesta sobretot en les frmules de tractament, que condicionen igualment el tipus de registre que emprarem.
----------------------------------------------------------------- 6 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

Vist aix, s fcil imaginar la diversitat de situacions comunicatives i, per tant, de registres que es poden donar, i la dificultat destablir-ne una classificaci operativa. No obstant aix, els registres establerts duna manera convencional es defineixen a partir del nivell de formalitat de la situaci comunicativa. Aix tenim, de menys a ms formal, els registres no formals o vulgars, el registre colloquial, el registre estndard i els registres especialitzats. Insistim que els registres sn tipus de llengua confegits a partir de la selecci feta pels parlants en funci de les categories situacionals i dacord amb les convencions establertes dins de cada comunitat lingstica. Lhabilitat dels parlants en la realitzaci daquestes seleccions, apresa en el procs global dadquisici de la llengua i de les pautes de comportament social, forma part de la seua competncia comunicativa. Cada persona controla un nombre diferent de registres, segons el seu rol i les situacions en qu es veu involucrada. En general com ms alt s el nivell cultural dun parlant, ms alta s la seua competncia per moures eficament a travs dun major nombre de registres. Els registres tenen un carcter previsible: donades unes determinades caracterstiques situacionals, sespera laparici dunes determinades formes lingstiques. La selecci dunes formes lingstiques no adequades a la situaci pot ser deguda a la incompetncia de lusuari; per exemple, persones dun nivell cultural baix quan es troben en una situaci que requereix un registre formal o a linrevs. De vegades, el canvi de registre comporta un canvi de dialecte (geogrfic o social) o fins i tot, un canvi de llengua: molts catalanoparlants substitueixen la seua llengua pel castell quan se serveixen de certs registres poc desenvolupats en catal com sn el tcnic, el jurdic... 3. Els registres lingstics Seguint el criteri de formalitat per establir una classificaci dels possibles registres discursius, tenim: 3.1. Registres no formals: registre colloquial (registre vulgar i els argots) 3.2. Registres formals: 3.2.1. lestndard 3.2.2. els registres especialitzats 3.1. Els registres no formals Com molt b sabem no totes les llenges sutilitzen en tots els mbits ds possibles, per qualsevol llengua sutilitza en els mbits ds quotidians, i disposa per tant dun registre colloquial. El registre colloquial s la modalitat de la llengua que emprem els parlants en lmbit ds ms quotidi i relaxat. s una varietat diafsica oposada, duna banda, a lestndard, i de laltra, al llenguatge vulgar, encara que es poden assimilar ja que ambds registres coincideixen a utilitzar un llenguatge poc elaborat. De tota manera, si que podem dir que el vulgar palesa un alt grau dincorrecci i t una forta vinculaci amb les varietats diastrtiques ms baixes. La colloquialitat ideal segons els factors que va establir Halliday, seria la segent: 1. Camp: el que podrem dir la quotidianitat, s a dir, el conjunt de temes referents a la vida ordinria. Cal entendre que aquest s el camp predominant, no lexclusiu,
----------------------------------------------------------------- 7 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

perqu, de fet, en una situaci colloquial es pot parlar de qualsevol tema, fins i tot dels ms especialitzats. 2. Mode: tot i que pot haver-hi usos escrits als quals pot escaure la consideraci de colloquials, com notes o missatges adreats a una persona de confiana, la llengua colloquial s fonamentalment oral i espontnia. Aquest fet determina moltes de les caracterstiques daquest registre. 3. Tenor: el tenor funcional s bsicament interactiu. Malgrat que en tot procs comunicatiu sempre hi ha el component dintercanvi dinformaci, el registre colloquial t, a ms daquesta funci, la de crear, mantenir i reforar el contacte social. Fins i tot en moltes situacions els continguts del discurs sn irrellevants i el que compta s, simplement ls de llenguatge com a pretext per a exercir la sociabilitat. Pel que fa al tenor personal podem afirmar que s informal. La noci de colloquial saplica a situacions comunicatives en qu no hi ha grans distncies entre els actors, i en qu latenci que aquests presten al seu discurs es pot dir que s escassa. Les caracterstiques del registre colloquial sn conseqncia dels trets que acabem desmentar. Podem dir-ne alguns, per exemple: es caracteritza per ls dun lxic limitat i repetitiu, sense afany dexactitud i de precisi, just a lextrem oposat dels registres formals, i de vegades podem trobar diferents paraules per a referir-nos a una mateixa cosa, usarem l'una o l'altra, segons el tipus de registre, com per exemple: dentista i odontleg. Com a registre oral, el colloquial depn en gran mesura del context, el qual permet estalviar molts recursos verbals i conferir al discurs agilitat i concisi. A ms, presentar una sintaxi simple, amb predomini de la juxtaposici i escassesa de clusules subordinades i destructures com la veu passiva. Abundaran les pauses, les repeticions, les vacillacions, les elisions, els pleonasmes i les oracions inacabades. En relaci amb el tenor interactiu, el registre colloquial es caracteritza per la necessitat daconseguir un alt nivell dexpressivitat. Aquest propsit saconsegueix per mitj de recursos paralingstics aix com de recursos lingstics, com per exemple els gestos, lentonaci i la intensitat de la veu, els eufemismes, els diminutius i els augmentatius, els refranys i frases fetes i tota mena de figures estilstiques. No obstant aix, cal dir que actualment hi ha la tendncia a formalitzar el registre colloquial a causa de la influncia, cada vegada major, dels mitjans de comunicaci i de laugment general de la intercomunicaci i de la cultura, encara que aquesta tendncia afecta sobretot al lxic. Finalment, cal assenyalar que la llengua colloquial presenta una gran diversitat relacionada amb lexistncia de varietats geogrfiques, socials i temporals, ja que podem dir que no hi ha un catal colloquial, sin tants com varietats geogrfiques i socials hi haja. Pel que fa al registre vulgar, hi ha qui considera que no s un registre sin que hi ha un registre colloquial amb vulgarismes. El vulgar presenta un alt grau dincorreccions (i sovint, en el cas del catal, de castellanitzaci) i una forta vinculaci amb les varietats diastrtiques ms baixes. Els argots com ara el de la delinqncia, el cal, el parlar xava, largot dels agents de borsa, etc., no sn registres sin termes de determinats grups socials o doficis, professions etc., s a dir, varietats diastrtiques o dialectes socials. Tenen sovint una funci crptica del llenguatge per a s exclusiu del grup. En general els argots no arriben a funcionar com un discurs en sentit complet, sin
----------------------------------------------------------------- 8 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

que es redueixen a un lxic especial (mots nous, procediments de sufixaci, etc.), s a dir, presenten un vocabulari especfic que no sha de confondre amb el vocabulari tcnic de lofici, de la professi o del grup social. 3.2. Els registres formals 3.2.1. El registre estndard Remarques terminolgiques: Cal remarcar, dantuvi, una certa confusi al voltant del terme estndard. Per exemple, s freqent la identificaci de la normativa amb lestndard. Segons Moll i Palanca, conv diferenciar que la normativa s el resultat de la fixaci o reglamentaci dun codi de la llengua que es consideren com a correctes. Lestndard, per la seua banda, s la varietat que resulta de la posada en vigor pblic daquesta normativa. La idea de normativa s esttica, mentre que la idea destndard implica ls, lextensi de la llengua. Daltra banda, tamb se sol identificar lestndard amb la llengua escrita. Aquesta confusi s produda perqu abans de la introducci del catal als mitjans de comunicaci audiovisuals, la llengua escrita era lnica ocasi en qu sestablia una comunicaci supradialectal. Per aquesta confusi entre ls escrit de lidioma i lestndard, ben sovint aquesta ha rebut tamb el nom de llengua literria. Ladopci del rtol llengua estndard permet de reservar el de llengua literria al tipus de llengua usat en la literatura de creaci, que t unes caracterstiques especfiques enfront daltres tipus de llengua tamb estndards. Per fou a partir dels sociolingistes anglosaxons que el terme llengua estndard sestengu i saccept majoritriament. La causa per la qual els conceptes de llengua normativa, llengua estndard i llengua literria han estat considerats com a sinnims, s ben senzilla: la normativitzaci moderna tingu el seu principal banc de proves en la literatura. Definici. Diverses teories: Segons Bibiloni, la interacci lingstica efica en totes les situacions noms pot ser possible amb lexistncia duna varietat lingstica ben definida (codificada) i acceptada per tota la comunitat com a norma general i model com de referncia. Aquesta llengua comuna, general i supradialectal, s la que es denomina llengua estndard. Podem dir que una llengua estndard s una varietat codificada, que serveix de model de referncia a tots els membres duna comunitat lingstica en uns mbits determinats o en tots els mbits. A ms daquesta funci bsica, per, lestndard fa altres funcions: s un element clau per a lexistncia dun sistema equilibrat dactituds positives dels parlants envers la llengua prpia, indispensable perqu aquesta tinga garanties de plenitud i continutat. Segons Haugen, mai no s considera com a estndard una varietat que no haja estat acceptada i haja funcionat com a tal per la seua comunitat lingstica. Aix doncs, implica dos processos: normativitzaci i normalitzaci. No noms consistir en la creaci de la proposta duna varietat comuna, sin que ser ls daquesta el que determinar realment la formaci de lestndard. Ha de comptar amb una difusi i una acceptaci suficients, labsncia daquestes ltimes etapes en el cas catal fa que no es puguen assolir les caracterstiques i funcions prpies duna varietat estndard en potncia, segons Aina Moll.

----------------------------------------------------------------- 9 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

A ms, cal fer referncia al fet que a lhora de definir lestndard podem trobar diferents accepcions, s a dir, per a uns s un registre, daltres el consideren una varietat, qu s exactament? Segons A. Ferrando, M. Nicols, V. Salvador i M. Prez Saldanya, sen poden destriar dues accepcions diferenciades. Duna banda, el terme pot significar llengua comuna o (varietat comuna) a totes les varietats geogrfiques i socials i, desenvolupada funcionalment com a resposta al repte de les necessitats de la comunicaci en societat. En aquest sentit, lestandarditzaci suposa una mena de pacte on es neutralitzen les distintes varietats dialectals dun idioma per tal dafavorir-ne la funcionalitat i, alhora, comporta que aquesta llengua comuna, majoritriament acceptada, siga desenvolupada en tots els registres, sobretot els de caire ms formal, que leficcia comunicativa imposa a un idioma modern. Parlarem, doncs, de llengua estandarditzada per referir-nos a un idioma que haja assolit aquesta plenitud de desenvolupament. I de laltra, el terme pot referir-se tamb a un registre definit, generalitzat i relativament neutre, allunyat tant dels usos vulgars com dels cientfics i especialitzats i literaris, per amb un cert grau de formalitat que el separaria del colloquial. La seua expressi s fonamentalment escrita, per cada vegada els lingistes parlen ms dun registre estndard oral. Veiem que ambdues accepcions contenen un sentit de neutralitzaci de la variabilitat lingstica per tal de fixar-ne un model generalitzat utilitari: en el primer cas, per referncia a les varietats diatpiques i diastrtiques (seria el model de llengua acceptat per tothom, pels diversos grups de parlants); i en el segon cas, per referncia a la variaci diafsica (registres), que depn dels diversos contextos i situacions ds en qu es troba el parlant. Lestndard, ents com a registre, ocuparia aproximadament la localitzaci relativa que pretn figurar el grfic segent:
+ FORMAL Registres tcnic, cientfic, administratiu, jurdic, periodstic, publicitari.........

Registre estndard Registre colloquial

Llengua normativitzada

- FORMAL

Altres registres no formals (vulgar...)

Es presenta lestndard com un registre intermedi definit per oposici, duna banda, al llenguatge colloquial i, de laltra, per oposici a registres ms especialitzats o elaborats. Daquesta manera resulta que el rtol llengua estndard s usat amb dues accepcions diferents: com a varietat comuna fruit del procs de normativitzaci i delaboraci, i com a registre intermedi. Per a Bibiloni, la dificultat ve del fet que lestndard no s una varietat com les que apareixen relacionades a grups geogrfics, sin que ha estat creada per a un tipus de comunicaci. Lestndard es caracteritza per la capacitat dadaptar-se a diverses situacions i per produir-se en forma de diversos registres.
----------------------------------------------------------------- 10 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

Per a ell no s recomanable utilitzar lexpressi registre estndard, excessivament limitadora sin que sha de considerar com una varietat lingstica dabast ampli, diferent de totes les altres i tamb amb punts de contacte amb totes. La problemtica de lestndard catal: Segons Lpez del Castillo el que cal fer s destriar quin s el paper de nivell literari del llenguatge i determinar quin s el terme mitj de tots aquells nivells que conv proposar, que ha dsser adms com a norma ds per la comunitat lingstica. En tota llengua normalitzada hi ha una norma literria i ha dhaver-hi una norma que comprenga aquelles situacions quotidianes en qu la comunicaci pren un carcter generalitzat i neutre (allunyat delaboracions cultes o tcniques com despecialitzacions prpies dambients familiars). Aquest nivell estndard permetr ls de diverses subnormes que se nextrauran daquest codi utilitari propi dels mitjans de comunicaci i de la literatura. Aquest codi t caracterstiques i limitacions, actua com a punt de referncia, de convergncia, per pot canviar, perqu est influenciat pel flux social. No s una norma fixa sin que mant un equilibri entre fixaci i canvi. El problema del catal s que el pont que en una llengua normal es fa entre ls culte-literari i el colloquial mitjanant lestndard, no es pot donar i cal establirne una altra entre la norma estndard i la culta: la normativa (molt o poc estricta, convencional, sense suport social, que desapareixeria en assolir el catal un estatus de llengua normalitzada). Polanco segueix E. Haugen i Aracil i parteix duna diferenciaci entre registres formals i informals i dins daquests inclou un concepte de varietat comuna general (estndard A) del qual parteixen tots els nivells formals. Per per a arribar a aquesta varietat shan dacomplir unes condicions de normalitat lingstica sense les quals no s possible. Com que en el cas catal aquestes condicions no sacompleixen, postula una varietat comuna en potncia, on diferencia distints nivells destndard, normalment regionals, que anomena paraestndards. Aquest terme, per, s un dels temes de discussi dins lestandarditzaci del catal, ja que no tos els autors estan dacord amb aquesta compartimentaci de la llengua. Quin tipus de relaci es pot establir entre lestndard i els dialectes? Segons Bibiloni, recentment diverses veus han insistit a abandonar aquest concepte i substituir-lo per la idea dun sol estndard amb matisacions regionals. Ens posa lexemple dIsidor Mar que considera que lestndard soposa a les varietats dialectals, per aix no exclou que pugui haver-hi diverses formes regionals de la varietat estndard que no comprometen la intercomprensi. A ms, considera que no sha datribuir cap superioritat jerrquica a una forma lingstica, per aix cal bandejar les denominacions com subestndard o paraestndard. Sha dintentar aconseguir la convergncia entre les diverses formes regionals de lestndard. Lestndard oral: La codificaci fabriana va ser pensada bsicament per a la llengua escrita, de fet, la llengua pblica per excellncia daquell moment. Ara b, la posada en marxa de nous mitjans de comunicaci orals, la introducci de catal al sistema educatiu, ls social de la llengua en molts contextos formals, com ara mtings poltics, discursos, conferncies, plens dajuntaments, publicitat dels grans magatzems, etc.,
----------------------------------------------------------------- 11 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

reclamant una atenci especial a ls oral de la paraula. El problema el trobem a lhora destablir un model destndard oral, perqu sens dubte el punt de partena ha de ser la llengua escrita, per tamb hem de ser conscients de la nostra realitat sociolingstica i, per tant, les solucions adoptades per la llengua escrita no sempre seran plenament satisfactries per a lexpressi oral. Per a Josep Lacreu sha de procurar trobar un equilibri entre la necessitat de superar els trets ms marcats del parlar local i lexigncia social de trobar un model de llengua suficientment prxim al parlar quotidi perqu la gent del carrer shi identifiqui i el senti com a propi. En els darrers anys, diverses empreses lligades a la comunicaci audiovisual han anat produint models fontics, explicitats en els respectius manuals destil. Tamb lInstitut dEstudis Catalans ha publicat una proposta destndard fontic que classifica i jerarquitza les diverses pronncies regionals existents. Per a Bibiloni amb lajuda daquests instruments i amb un procs de selecci guiat per la grafia, es pot establir qu es considera normatiu i qu no ho s. Ell aposta per un estndard catal nic, materialitzat amb diversos accents regionals, sense cap jerarquitzaci, consistents en la presncia dun redut nombre de trets fontics bsics de cada varietat geogrfica. 3.2.2. Els llenguatges especialitzats Tot seguint el criteri de formalitat per establir una classificaci dels possibles registres discursius, tenim el registre estndard, ms formal que el colloquial i menys que els especialitzats, que serien els que assoleixen el major grau de formalitat en les situacions comunicatives. Per tant, els llenguatges especialitzats sn varietats funcionals que la llengua adopta quan sutilitza com a instrument de comunicaci formal entre especialistes duna matria determinada. Ara b, cal tenir en compte que no sn llenguatges homogenis ja que presenten una important variaci interna de registres i de nivells de llengua. Sn formes elaborades que es basen en lestndard perqu tenen un carcter supradialectal i formal, tot i que comporten un procs ms aprofundit dintellectualitzaci. En conseqncia, no parlarem de tres registres (mitjans de comunicaci, jurdic i administratiu, i cientfic i tcnic) sin de tres mbits ds on sutilitza un nic registre, lestndard, amb un alt grau despecificitat. Els llenguatges especialitzats comparteixen una srie de caracterstiques comunes: Alt grau de formalitat. No hi tenen cabuda els trets dexpressivitat afectiva. La funcionalitat i la precisi com a exigncia prioritria de comunicaci efica. Lordre rigors del contingut, amb unes estructures discursives i una sintaxi controlada. Selecci acurada de les formes lingstiques, per raons de seguretat comunicativa. A) La llengua als mitjans de comunicaci Quin s el model de llengua que cal utilitzar en els mitjans de comunicaci? El retorn del catal a la condici de llengua oficial ha comportat entre altres coses, el retrobament amb els usos pblics de la llengua i la necessitat destablir un model viable per als mitjans de comunicaci. Les caracterstiques daquests sn una mplia extensi comunicativa, sovint interdialectal i un pblic heterogeni i annim, on
----------------------------------------------------------------- 12 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

la identitat individual o grupal, tant de lemissor com el receptor, s intranscendent. Per tant, la varietat o registre que ms sadiu per a vehicular les funcions socials i lingstiques de la comunicaci de massa s lestndard, perqu disposa dun grau de precisi i formalitat que assegura la mxima intelligibilitat per part del pblic heterogeni i annim a qui va adreat. En el cas dels mitjans de comunicaci audiovisuals, es tracta generalment de llengua escrita o llengua llegida (oral no espontani). s un tipus de comunicaci pblica que requereix, en conseqncia, un registre formal, o no tenen cabuda les especificitats del registre colloquial, com la vaguetat lxica, les paraules argtiques o vulgars, la descurana sintctica o la dispersi regional. Daltra banda, com estem parlant duna llengua utilitria i de masses, tampoc no hi tenen cabuda les paraules o frmules excessivament recercades o aquelles que pertanyen als llenguatges despecialitat de difcil comprensi per a molta gent, ni una sintaxi massa carregada de frases subordinades ni qualsevol mena dartificialitat o complicaci retrica. A ms a ms, lestndard daquest mbit ds ha de ser impersonal, s a dir, sha de limitar a transmetre informaci objectiva duna manera clara i funcional, per aix s important un lxic just i unes frases entenedores que tinguin la coherncia i lordre adequats. Hem de tenir present que el model de llengua dels mitjans de comunicaci ha de ser prou flexible com per adaptar-se als diversos mitjans de comunicaci (rdio, televisi, cinema, premsa) i a totes les possibles situacions de comunicaci que shi poden donar, la qual cosa implica una gran diversitat de registres dins de lmbit general de mitjans de comunicaci. La informaci sobre els continguts daquests registres i les orientacions per als usuaris es troben en els vocabularis especialitzats i en els llibres destil propis dalgunes activitats com el periodisme, la rdio i la televisi. Advertirem, per, que cal no confondre la normativa, que estableix all que s vlid i all que no ho s en el conjunt de la llengua estndard, amb les normatives estilstiques, que estableixen all que s vlid o recomanable en un registre determinat. Un llibre destil no s gramtica i viceversa. Vehiculaci de lestndard adequat als mitjans de comunicaci en lmbit lingstic catal Recordem que la codificaci del catal, unitria en la llengua medieval, es va dur a terme des duna perspectiva monocntrica (un nic centre codificador) per polimrfica (acceptaci dins de la normativa de diverses formes alternatives com a solucions equivalents). Aquest fet ja s, dentrada, un entrebanc per a la vehiculaci dun nic model de llengua per a tots els mitjans de comunicaci de lmbit lingstic catal. A ms a ms, que lobjectiu de la codificaci era la fixaci de la llengua escrita. La perspectiva dels audiovisuals no existia, i aix va menar, no sols a loblit duna normativa sistemtica de lestndard oral, sin tamb a unes opcions morfolgiques i sintctiques sovint ben allunyades de la llengua parlada. Lestandarditzaci del catal, com a pas que ha de dur a la plena normalitzaci lingstica, s un procs que ha avanat de manera desigual en els diferents mbits ds. Lestandarditzaci ha comportat, fins ara, la fixaci dun model de llengua bsicament escrit (literari, assaig, investigaci, prosa culta), per la vehiculaci dun estndard oral apropiat per als mitjans audiovisuals s, a hores dara, escassa i insuficient. Ens trobem davant duns mbits ds nous, de gran difusi on la llengua oral s predominant. A ms a ms, encara existeixen amplis
----------------------------------------------------------------- 13 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

sectors socials amb una alfabetitzaci en catal i una conscincia lingstica molt feble o gaireb nulla. Lestndard dels mitjans de comunicaci al Pas Valenci s indubtable la transcendncia vital del funcionament normalitzat dels mitjans de comunicaci per a la supervivncia de qualsevol llengua moderna. Sense entrar en els factors estructurals que atenyen la societat valenciana (castellanitzaci, diglssia, manca de suport poltic, ...), un problema s el model lingstic que cal vehicular en els mitjans de comunicaci, i concretament en els audiovisuals. Les condicions imprescindibles per a aconseguir lacceptaci passiva per part dels receptors del model lingstic proposat han de ser: La comprensi; s a dir, ha de resultar familiar i comprensible al receptor, no estrany. La identificaci; el receptor sha de sentir identificat amb el model lingstic que li arriba, no pot ser excessivament lluny de la seua parla. La valoraci i el prestigi; el receptor ha de valorar positivament el model de la llengua que escolta i lha de fer seu, si ms no, en els mbits ds formals. En conseqncia, el model de llengua a promoure en els mitjans audiovisuals no ha de ser totalment coincident amb lescrit, por adoptar variants normatives acostades al colloquial. Cal assumir, com a punt de partida, la varietat normativa escrita i la vehiculaci a travs de lensenyament. Ara b, si algun o diversos dels aspectes de la llengua escrita s incapa de satisfer les necessitats del model lingstic oral que requereix els mitjans audiovisuals, shauria dacceptar altres opcions, no estandarditzades, que asseguren la intelligibilitat i la identificaci del pblic amb la llengua i amb els mitjans. Una revisi de la normativa especialment justificada s la daquells casos de polimorfisme extrem que ja estan entrebancant laprenentatge de la llengua i que provoquen un gran desconcert. Els mitjans de massa tendeixen a fixar i a imposar als pblics models de comportament lingstic en els pasos normalitzats. En el cas valenci, per, la varietat estndard, desconeguda per la majoria, ha de guanyar la legitimitat de la comunicaci de masses, i aix no pot ser ms que assegurant la comprensi i ladhesi dels oients. Tot i que ha dhaver una estreta relaci entre el model de llengua divulgat als mitjans de comunicaci i el que difon lescola, no pot ser exactament el mateix. Ara b, no reportaria cap benefici a la normalitzaci de lidioma i a la consolidaci duna varietat estndard el fet de tendir a instaurar una absoluta escissi o diglssia interna entre estndard oral i escrit. Resumint alguns dels criteris que haurien de guiar lorientaci dels usos orals en els mitjans audiovisuals: Adequaci a la normativa. Acceptaci des de la intelligibilitat, consideraci de formes autctones i valoraci o prestigi de les formes. Extensi geogrfica o pes demogrfic dun determinat tret lingstic. Dinmica creixent o decreixent del seu s colloquial. Historicitat o presncia tradicional.

----------------------------------------------------------------- 14 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

Evidentment, no tots aquests criteris poden tenir el mateix pes. Caldria destacar-ne en tot cas, en funci dels objectius sociolingstics, la importaci de lacceptaci. B) El llenguatge administratiu i jurdic Ja hem vist que els llenguatges especialitzats no constitueixen compartiments incomunicats, sin que tots ells tenen, a ms duns components que comparteixen amb la llengua general, uns segments que comparteixen amb altres dominis tecnolectals. Caracteritzaci del llenguatge administratiu i jurdic El llenguatge administratiu i jurdic afecta tots aquells textos que emanen duna autoritat executiva, legislativa o judicial, com tamb els que sintercanvien les entitats o organismes de ladministraci entre si o amb els ciutadans: lleis, resolucions administratives, textos legals, etc. El seu mitj dexpressi s generalment escrit per tamb pot ser ocasionalment oral (oral no espontani: sentncia emesa per un tribunal, interrogatoris judicials, vistes orals dels judicis). El Tribunal de les Aiges de Valncia hi s una rara excepci, una romanalla histrica dpoques en qu ladministraci de la justcia podia ser exclusivament oral. Lestructura de cada modalitat de document s poc variable: instncies, actes, testaments, contractes, lleis, etc., responen normalment a una disposici concreta i fixa de la informaci que recullen. El rol o posici institucional dels participants en aquests actes comunicatius s molt estereotipat i es marquen clarament dos estadis: el de ladministrat, sovint amb frmules humiliants per aquest darrer. Lestil s culte i acurat per no gens literari; conservador, difcilment modificable, amb fraseologia i lxic provinents del dret rom. El to sol ser autoritari i solemne, i saconsegueix amb ls dimperatius, perfrasis dobligaci, futurs i condicionals amb funci imperativa, frmules solemnes de tractament que serveixen per remarcar lautoritat. Lautodefinici i la referncia constant a altres textos jurdics i administratius no eviten lambigitat del seu llenguatge, lesperit del qual no sempre resta clar, com ho demostren les diferents interpretacions que hom sol fer de la llei. Consideraci histrica del llenguatge administratiu i jurdic catal Lexistncia de llenguatges especialitzats, i concretament de ladministratiu i jurdic, s un fet prcticament simultani a laparici dels primers textos. En catal, el Forum Iudicum, els Costums de Tortosa, els Usatges de Barcelona o els Furs de Valncia en sn una bona mostra. El llenguatge administratiu i jurdic ocupa un lloc preeminent des duna perspectiva histrica dins dels llenguatges especialitzats, perqu la documentaci lingstica daquest tipus dispos ben prompte dunes especificitats dordre lxic i fraseolgic i tamb, de vegades, morfolgic i sintctic. Ara b, hem de recordar que, des de principis del segle XVIII, si no abans, tota la documentaci daquest tipus sha fet en castell, la qual cosa ha provocat la necessitat actual de buscar un model de llengua per a aquest mbit. En aquest sentit, el llenguatge administratiu i jurdic catal s relativament jove (si ens limitem a lpoca contempornia i prescindim de lantiga tradici histrica interrompuda). s per aix que la nova constituci dun model lingstic per a aquest mbit possibilita la simplificaci de molts usos arcaics que llenges com el castell arrosseguen. Lequilibri es trobar en un model estndard que responga a les necessitats funcionals de la vida contempornia i a un procs de democratitzaci de les estructures socials, i que alhora bega, quan siga convenient, en les fonts de la nostra
----------------------------------------------------------------- 15 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

tradici documental, a la cerca dexpressions i construccions ms genunes que permeten defugir els calcs semntics respecte al castell. Exemples daquesta tasca modernitzadora del llenguatge administratiu i jurdic catal sn la Revista de Llengua i Dret i els treballs dinvestigaci de lespecialista en llenguatge administratiu Carles Duarte. C) El llenguatge de la cincia i de la tcnica Caracteritzaci del llenguatge de la cincia i de la tcnica Igual que el llenguatge administratiu i jurdic, pertany als llenguatges especialitzats, concretament al propi de la cincia en general. Es caracteritza per la tendncia a un mxim dexplicitud, univocitat i coherncia lgica. Aix vol dir que la sinonmia i la polismia, especialment aquesta ltima, tendiran a desaparixer en un intent destablir correspondncies biunvoques entre significants i significats, i que els implcits tendiran a ser verbalitzats amb una exposici explcita. Les diverses disciplines cientfiques i tcniques es procuren una rigorosa delimitaci del metallenguatge propi, per mitj de la definici precisa i prvia del seu vocabulari especfic: un vocabulari on sovintegen els neologismes, les accepcions especialitzades de molts vocables i ls de smbols propis de llenguatges formalitzats o artificials. Ens trobem, doncs, amb uns subcodis lxics o argots propis de cada disciplina, per ara amb unes certes caracterstiques i una valoraci social diferents dels argots de la marginalitat. Tamb simposen certes lleis discursives que pretenen la coherncia lgica: continguts verificables, amb demostracions i exemples; missatges ben estructurats (exposici, argumentaci, exemplificaci i conclusi); sintaxi ordenada amb predomini doracions curtes amb freqents relacions causals, consecutives i explicatives. Es produeix una despersonalitzaci de lemissor (plurals de modstia) i del destinatari. Lestil s concs, allunyat denfarfegaments i ornats retrics, alhora que allunyat tamb de la imprecisi del colloquial. No obstant aix, s freqent que amb el pas del temps i a causa de la popularitzaci dalguns termes, determinades paraules sincorporen a la llengua comuna (radiografia, antibitic). El llenguatge cientfic i tcnic en lmbit catal El llenguatge de la cincia i de la tcnica, pel que respecta al catal, est en situaci dinferioritat en relaci amb les llenges dominants. Es dna la circumstncia que, mentre que la llengua ha travessat un perode difcil per a la seua normalitat, la cincia i la tcnica han evolucionat duna manera fabulosa i sha anat creant nova terminologia. Aix, el catal ha hagut danar incorporant-la sobre la marxa, sense seguir cap metodologia, i sovint amb la participaci de responsables sense gaires coneixements lingstics i daquesta manera sha arribat a la situaci actual. Una de les anormalitats i incoherncies del catal actual s el carcter desigual de lorigen i la genunitat de les solucions adoptades: hi ha una gran diversitat en la procedncia dels termes, segons lespecialitat de qu es tracte. La ra s la segent: el catal clssic ha anat desenvolupant un lxic per ell mateix, i alhora ha anat adaptant duna manera natural el procedent daltres llenges, adaptaci feta generalment duna manera racional basant-se sempre en recursos genuns. Aquesta s la manera habitual i lgica amb qu procedeixen totes les llenges en situaci normalitzada. Per durant lpoca moderna i molt ms encara en la contempornia, aix ja no ha estat aix, i tenim ara aquesta barreja hbrida de termes. Mentre que les branques tradicionals tenen una terminologia prpia i
----------------------------------------------------------------- 16 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

independent, les especialitats ms modernes, sense tradici prpia, acusen la supeditaci aclaparadora a una altra llengua. La comoditat principalment fa que en catal el lxic especialitzat modern es vaja adaptant, fent-ne un calc del castell. Aquesta situaci queda reflectida en les obres lexicogrfiques: els nostres diccionaris no estan prou al dia i, a diferncia daltres llenges que tenen diccionaris tcnics prou complets, en catal hi som al comenament. Caldria, doncs, actualitzar els diccionaris. Sortosament, diversos especialistes shan preocupat darrerament de recollir i analitzar els termes propis del seu camp i ha fet que puguem disposar ja dalguns vocabularis especialitzats, per amb tot i aix, noms queden coberts certs camps, mentre que en altres no hi ha ms recurs que la consulta dobres lexicogrfiques de carcter general. En aquesta lnia de treball tenim el TERMCAT. Es tracta dun centre de terminologia creat lany 1985 per lInstitut dEstudis Catalans que ha fet possible la unificaci de la metodologia de treball en terminologia, dacord amb els criteris internacionals sobre la matria. Aquesta instituci ha destacat en la coordinaci de treballs terminolgics en procs delaboraci i en limpuls de nous projectes, la qual cosa ha comportat una ordenaci positiva de lactivitat terminolgica en catal. La tasca duta a terme pel Termcat naix amb una clara voluntat dassolit una important projecci pblica que incidesca en el reforament de la presncia del catal en tots els mbits i de la qualitat amb qu el catal hi s emprat. Disposa dun important banc de dades i actua com un centre de consulta, al qual es poden connectar els organismes que ho necessiten per a un millor desenvolupament de les seues funcions lingstiques. Cal esmentar les dificultats que el catal encara troba per incrementar la seua presncia en publicacions tcniques i cientfiques, aix com ls de la llengua en lmbit universitari, mbit on la llengua ha assolit en general menys progressos que en lensenyament obligatori, que s lmbit educatiu ms normalitzat. Cal advertir tamb que les influncies que rep el catal tcnic daltres llenges sn comunes a la majoria de llenges modernes. Hi ha termes que sn universals i existeixen en totes elles. Aix, la influncia de langls no s noms present en catal, sin que tamb el castell, el francs o litali acusen una allau notable danglicismes. El Termcat s lencarregat de regular aquest flux. Per en catal tenim una altra influncia forana, el castell, a causa de la seua situaci privilegiada des del punt de vista legal. Fins i tot, moltes vegades, la influncia de les altres llenges en el catal no s ni ha estat directa, sin per mitj del castell i per mitj de les solucions que aquesta llengua adopta pel que fa als mots estrangers, amb les seues adaptacions ortogrfiques o formals. 4. El fenomen de la variaci lingstica en el cas catal El catal, com totes les llenges naturals del mn, est sotms al fenomen de la variaci lingstica. Ara b, els complexos avatars histrics que ha experimentat la comunitat lingstica catalana aix com la peculiar situaci sociolingstica actual sn factors que han entrebancat sovint la comprensi daquest fenomen de diversitat lingstica. La normalitzaci lingstica ha de ser lobjectiu ltim que cal assolir per entendre el fenomen de la variaci lingstica com un factor enriquidor i no com argument segregador dalguna varietat geogrfica ni com un argument que justifique laband de la llengua per una suposada inexistncia de registres adequats.
----------------------------------------------------------------- 17 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

En qu consisteix la normalitzaci lingstica? Segons Aracil consisteix a organitzar les funcions socials duna llengua que es troben en unes condicions externes canviants. Un canvi social comporta un canvi sociolingstic, s a dir, salteren les normes ds duna llengua i la seua forma lingstica. Aleshores el que cal fer s: establir noves formes ds; incorporar canvis necessaris dins la forma lingstica per tal que sadeqen a la funci social.

FASES DE LA NORMALITZACI LINGSTICA El primer pas daquesta normalitzaci s la normativitzaci. La llengua ha de resoldre totes les necessitats comunicatives de la societat on es desenvolupa i sha de mostrar com un instrument adequat per a la comunicaci entre parlants de grups socials i geogrfics diferents, alhora que ha dadaptar-se a les diverses situacions comunicatives. Per aix cal una codificaci, s a dir, una selecci de les formes comunes de la llengua, que seleven a la categoria de norma. La llengua normativa s el model de llengua que sorgeix a partir del procs de normativitzaci, dut a terme per especialistes i sancionat per una autoritat normativa (en el cas del catal, lInstitut dEstudis Catalans). La normativitzaci consisteix en: A. La codificaci (selecci) La fixaci del codi lingstic, a partir duna selecci de les formes comunes en tots els nivells de la llengua. Hi ha dos tipus de selecci: a) selecci externa: consisteix a eliminar totes aquelles estructures, mots i expressions alienes, perqu la llengua ja en disposa de genunes. b) Selecci externa: consisteix a triar elements morfosintctics, lxics i fontics ms generals o de ms tradici literria. El catal sha codificat atenent: criteris lingstics amplis per convergents i unitaris, letimologia, les diferents varietats dialectals i la tradici literria B. Lelaboraci i cultiu (difusi) Lelaboraci consisteix a ampliar els recursos formals i a dotar duna complexi terminolgica que servir per a camps especialitzats de la vida social i duna srie de recursos estilstics. Es produeix el vocabulari especialitzat, se solucionen problemes referents a lexpressi de conceptes i fets propis duna determinada activitat. EL cultiu es refereix al vessant connotatiu de la llengua i est orientat cap a recursos expressius que necessiten determinats discursos: literaris i cientfics i comunicatius. La llengua codificada (resultat del procs de normativitzaci), quan una varietat ha passat el procs de fixaci gramatical. La codificaci t com a objectiu aconseguir la unitat formal mitjanant la reducci de la variaci a travs duna fixaci ortogrfica en primer lloc i desprs lxica i gramatical.

----------------------------------------------------------------- 18 -----------------------------------------------------------------

TEMA 2
La variaci lingstica. Varietats i registres

C. Lestandarditzaci Suposa el procs complet de creaci i consolidaci duna varietat codificada, per ja no es preocupa nicament del nivell abstracte de formaci dun sistema lingstic sin de la utilitzaci real daquesta varietat en tots els mbits ds i de la seua acceptaci, eficincia i adequaci. Lestndard: s la varietat menys marcada pels trets temporals, geogrfics i socioculturals; es basa en la llengua normativa no en els registres informals; s necessari en els usos pblics (mitjans de comunicaci i audiovisuals), i en lensenyament a les escoles. Segons Aina Moll, una llengua mancada ds pblic i densenyament a les escoles no pot assolir les caracterstiques ni realitzar les funcions duna varietat estndard, ni aconseguir ladhesi de la comunitat lingstica i seria, doncs, un estndard en potncia. En els usos didiomes normalitzats, lestndard sha divulgat i sha assumit sense problemes; per no ocorre el mateix en llenges com el catal on sha produt situacions de diglssia i de substituci lingstica. En aquests casos, la llengua prpia ha estat relegada a usos familiars i informals, mentre que per als usos pblics i formals sha hagut de recrrer a lestndard duna altra llengua. Per aquesta ra, lestndard sinscriu en el procs de normalitzaci de ls pblic de la llengua i s imprescindible per a donar resposta a les necessitats comunicatives dels mitjans de comunicaci. D. Funcionament autnom Si lobjectiu s que la llengua tingui el mxim valor ds caldr que la configuraci daquesta no estigui mediatitzada per una altra llengua dominant.

----------------------------------------------------------------- 19 -----------------------------------------------------------------