Tractament dels continguts al primer cicle de leducaci infantil

CONTINGUTS BLOC 1 El cos i la prpia imatge Les parts del cos La relaxaci global i segmentria El control i lautonomia del cos El contacte corporal de la xiqueta i del xiquet amb els altres De lagarrar voluntari i lagarrar inicial Les situacions posturals El coneixement, desenrotllament i estimulaci dels distints sentits. El reconeixement i identificaci de persones i objectes prxims al seu entorn. El coneixement de si mateix i dels altres i linici en ladaptaci de valors i normes elementals: la comunicaci amb el gest, amb la mirada, amb el cos, amb la paraula, la imitaci, etc.

ESCOLA ANDREA

Pintures amb el dit i joc lliure Massatges Exercicis per aprendre a controlar moviments i comenar a caminar Joc lliure Joc lliure Amb activitats quotidianes com: seure correctament a lhora de dormir o menjar. Amb jocs i activitats quotidianes. Amb jocs i activitats quotidianes.

Amb jocs, activitats quotidianes i contacte diari.

El perode dadaptaci Promoure experincies a ladquisici dhbits de vida saludable establint relacions entre la famlia, la instituci i la comunitat. Crear un ambient que afavorisca ladquisici dhbits dhigiene , alimentaci i orde.

Amb entrevistes, visites al centre i incorporaci progressiva a laula. Amb la participaci dels pares a les activitats i lactuaci de les mestres a laula.

Amb el treball de les rutines. BLOC 2 Joc i moviment

Joc motor Joc espontani Joc amb el cos Joc amb materials

Amb el joc diari Amb el joc diari, quasi tot el joc que ells realitzaven era espontani Amb el joc diari per tal de conixer el seu propi cos Amb el joc diari i la utilitzaci dels materials de laula BLOC 3 Lactivitat i la vida quotidiana

Les activitats en la vida quotidiana: evoluci progressiva de lautonomia Ladquisici progressiva de les normes bsiques que regulen la vida quotidiana.

Amb el treball de les rutines. Sobretot amb el treball de les rutines per tractar-se duns xiquets tan menuts.

La interacci i collaboraci a partit dactituds positives per a establir relacions afectives amb els altres

Amb activitats quotidianes i el treball de les rutines

BLOC 4 - Latenci personal i la salut La instituci escolar, la famlia i la comunitat com a model per a ladquisici dhbits de vida saludable Els hbits dalimentaci Els hbits dhigiene Els hbits dorde Amb el treball de les rutines i la relaci i collaboraci dels pares Amb les activitats quotidianes Amb les activitats quotidianes Transmitent, quan el xiquet es troba preparat , i repetint el moment de ordenar laula per aconseguir que forme part de la seua rutina i aix que siga incls aquest hbit.

Com a reflexi sobre el treball dels continguts, incloure que la majoria es treballen duna forma natural, espontnia i diri a. Mitjanant activitats quotidianes i el treball de les rutines. Tot i que no treballem activitats teriques o fonaments terics, aprenien i assolien coneixements.

Tractament dels continguts al segon cicle de leducaci infantil

CONTINGUTS Escola Vernica Escola Maria BLOC 1 El cos i la prpia imatge a) El cos hum. Caracterstiques diferencials del cos. Lesquema corporal. El to, la postura, lequilibri. En psicomotricitat mitjanant jocs guiats per la mestra El tacte amb diferents materials per a fer activitats plstiques. La vista amb lanlisi de imatges complexes. Loda amb la diferenciaci de sons llargs i curts Felicitacions ms, en algun cas, treball previ a casa per a que no sespanten a lhora de presentar la tasca En classe de msica Joan petit quan balla i en classe de psicomotricitat En classe de psicomotricitats amb jocs prctics Mitjanant canons, fitxes i individualment amb el propi cos del xiquet Escola Sara Escola Marta

b) Sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions.

La vista amb jocs de buscar objectes I el tacte amb la manipulaci de la plastilina. Loda a la classe de msica

Loda a la classe de msica. El tacte amb diferents textures.

El gust provant fruits secs de la tardor. Loda a la classe de msica. La visat amb imatges de molts i pocs. El tacte amb pintura de dits i plastilina

c) La confiana en les possibilitats i capacitats prpies per a realitzar les tasques. Les necessitats bsiques del cos

Felicitacions desprs dhaver realitzat una tasca per ells mateixa

Felicitacions desprs dhaver realitzat una tasca per ells mateixa

Felicitacions desprs dhaver realitzat una tasca per ells mateixa

d) Valoraci i actitud positiva davant de les demostracions de sentiments i de vivncies prpies i dels altres, i el seu control gradual. e) Acceptaci i valoraci ajustada i positiva de la prpia identitat i de les seues possibilitats i limitacions, aix com de les diferncies prpies i dels altres evitant discriminacions.

Quan barallaven la mestra es feia reflexionar sobre els sentiments del company afectat

En lassemblea En lassemblea preguntaven que hi havien preguntaven que hi havien fet el cap de setmana, si fet el cap de setmana, si alg tenia un germ... alg tenia un germ...

Preguntes com Com esteu hui? i mostra-ho amb la cara, identificar les emocions amb imatges

Promovia el ajudar a la resta de companys, siga qui siga.

La mestra inculcava valors La mestra inculcava valors de no discriminaci, de de no discriminaci, de compartir compartir

La mestra inculcava valors de no discriminaci, de compartir

BLOC 2 El joc i el moviment a) La conscincia de les possibilitats i les limitacions motrius del cos. A la classe de psicomotricitat i de vegades en petits minuts de temps lliure a la prpia aula Els continguts daquest bloc els treballvem en la classe de psicomotricitat mitjanant jocs.

Amb les sessions de psicomotricitat amb jocs.

En les sessions de psicomotricitat, amb jocs i canons.

b) La coordinaci i el control de les habilitats motrius fines i bsiques

Des de fer una fitxa fins a treballar amb les ferramentes plstiques

La motricitat fina la treballvem quan retallvem papers i treballant amb la plastilina

Diriament en classe, retallant, pintant, escrivint...

En classe, fem motricitat fina trenant trossos de paper allargats y fent una boleta amb ells.

c) Les nocions bsiques dorientaci en lespai i en el temps.

A lassemblea es treballava la noci temporal i la espacial a la prpia fitxa, posant dreta i esquerra a cada costat daquesta.

En lassemblea o rutines la mestra tots els dies treballava lorganitzaci espacial (dins, fora), lorganitzaci temporal (hui, dem, els mesos...) En el rac del joc simblic feien de mares, pares, ames de casa, peluqueres, etc. Abans de jugar la mestra recorda les normes i tots els nens les segueixen Tots els xiquets sn molt solidaris amb els seus companys i sajuden mtuament.

Abans de la assemblea tots el dies es deia el dia que era, el ms, el any i la estaci.

En lassemblea diguem el dia de la setmana en el que estem, lany i lestaci de lany, i tamb fem referncia a l'espai dient si estem en classe o en casa. En el rac del joc simblic, el xiquets fam com si foren mares i pares, o metges, etc. Els xiquets accepten les normes, encara que a vegades no les segueixen, i la mestra les te que recordar. La mestra recorda als xiquets que juguen junts i al finalitzar el joc recullen amb una can.

d) El desenrotllament del joc protagonitzat com a mitj per a conixer la realitat. e) Lacceptaci de les normes implcites que regeixen els jocs de representaci de papers. f) Lactitud dajuda i collaboraci amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.

Per mitj dels racons de la classe i al joc lliure del pati. Normalment, ja ho tenien assumit per de vegades es recordava abans de comenar qualsevol tasca. Es promovia en tot moment el companyerisme i ja estava molt arrelat en els xiquets

El joc lliure al pati, en classe no es treballava.

El alumnes ja sabien les normes, si passava alguna cosa la mestra recordava les normes. Quan jugaven dins de classe, tots tenien que ajudar a recollir.

g) El control dinmic i esttic del propi cos i dels objectes i la seua valoraci en el desenrotllament funcional de les activitats quotidianes i en els jocs especfics i generals.

En lhora de psicomotricitat sobretot, per tamb dins del aula

Es treballa tant en psicomotricitat com en el dia a dia.

Es treballava en la classe de motricitat amb jocs i exercicis concrets.

En psicomotricitat veiem que controlen el seu cos mitjanament b

BLOC 3 Lactivitat i la vida quotidiana a) La percepci dels desitjos i dels estats dnim, la seua manifestaci i comunicaci. La prctica de destreses, actituds, normes i la consolidaci dhbits positius b) El coneixement i ls dels instruments, tcniques, habilitats i seqncies en activitats prpies de la vida quotidiana, especialment en la satisfacci de necessitats corporals, el vestit, el menjar, etc. En lassemblea es treballaven les emocions i A lassemblea de en les activitats vesprada, quan es parla quotidianes de la classe. de coses que preocupen o Els xiquets sempre podien interessen als xiquets. expressar els seus sentiments i emocions. En lassemblea es treballaven les emocions i feien fitxes sobre veure si un xiquet estava trist o content. Els xiquets sempre podien expressar els seus sentiments i emocions.

Amb dibuixos en el que tenien que dibuixar lo que volien fer o tenir

Amb 5 anys ja tenen molt avanada lautonomia operativa, per de vegades cal recordar-ho al hora de eixir al pati o danar a casa.

La majoria amb 4 anys ja saben vestir-se i posar-se la jaqueta sols. Llevat dalguns que els ho tenem que explicar per ho feien sols desprs.

Ja eren capaos de realitzar quasi totes les funcions ells a soles. Eren xiquets de 5 anys.

La mestra els ensenya a posar-se la jaqueta a soles, a anar al servici, etc. Ja que tenen 3 anys.

c) El coneixement i ls dels instruments, tcniques, habilitats i seqncies en activitats prpies de la vida quotidiana.

Eren molt autnoms en aquest aspecte. De vegades la mestra feia recordatoris per que ja ho havien treballat des dels 3 anys

En el dia a dia la mestra treballava aquest tipus de coses. Feien tallers de cuina on treballaven amb diferents utensilis

Els alumnes eren autnoms, ho havien treballat des dels 3 anys.

En activitats de plstica, utilitzen per exemple la tcnica dels dits. Del dia a dia no habilitats plstiques

d) La salut i latenci dun mateix.

A lhora del esmorzar els xiquets podien sentar-se on volgueren, no era obligatori sentar-se cadasc al seu lloc, daquesta manera es relacionen amb altres companys.

Cada cert temps la mestra canviava els components dels grups perqu es coneixeren tots i establiren relacions.

Canvi de llocs on estaven asseguts per a que tots parlaren i es conegueren

Canvi de llocs on estaven asseguts per a que tots parlaren i conegueren

BLOC 4 Latenci personal i la salut La mestra recalcava sempre que es posaren la m davant la boca quan tossien, que es llavaren les mans desprs danar al bany... La mestra donava consells com no netejarse els mocs amb la manega, dutxar-se tots el dies, canviar-se de roba... Quan la mestra inculca als xiquets que desprs de menjar i desprs danar a fer pipi es renten les mans.

a) La salut i latenci dun mateix.

Torcar-se els mocs i no tindrels penjant, no tossir sense posar-se la ma davant, etc.

b) Les accions que afavoreixen la salut, lalimentaci i el descans.

Rentar-se les mans abans desmorzar i desprs danar al bany, descansar una mica desprs del pati o de dinar, etc. A ms de les accions diries a sovint es feia un tipus de fitxes que indicava que havien de dutxar-se, pentinar-se, etc. Tot accions de casa Recollir la taula de papers i netejar-la amb una tovalleta desprs desmorzar i recollir els jocs quan es cantava la can per a fer-ho. Quan es feien mal, o no es trobaren b, la mestra els deia que sempre devien davisar i no quedar-se callats, ja que ms dun per vergonya no deien que estaven malalts

En tres anys la mestra ja els havia parlat de les fruites i les verdures i com sn de bones per a tot lorganisme.

Unitats didctiques sobre els aliments ms saludables, hbits adequats...

Unitats didctiques sobre els aliments ms saludables, hbits adequats...

c) Lhabituaci a la neteja de les corresponents i diverses parts del cos i deste en la seua totalitat.

Abans de menjar han de rentar-se les mans aix com tamb desprs de jugar al pati.

Amb els consells que donava la mestra, per de manera espontnia i allada.

Quan la mestra els diu que desprs danar al pati es renten les mans i la cara.

d) Latenci del seu entorn per a poder realitzar les activitats en espais nets i ordenats.

Abans i desprs de menjar han de netejar la taula on van a menjar.

Tenien que ordenar la taula abans danar-se, netejar el sl de la classe...

El recollir les coses cada cosa al seu lloc, netejar la taula quan acaben desmorzar, etc. Unitat didctica sobre els bombers i la policia. Els donaven informaci de com havien dactuar davant dels perills, tamb aprenen algunes senyals, per a evitar atropellaments, etc.

e) Ladquisici dhbits adequats per a evitar situacions de perill i la sollicitud dajuda davant dell.

Unitat didctica sobre els bombers, la policia, les ambulncies. Se les donava informaci sobre els telfons i que tenien que fer.