E

DE COLLSACABRA
PUBLICACIO SEMESTRAL TAVERTET ANY xvn N°36 •DESEMBRE DE 1996

PVP. 300 Ptes.

 -CINGLES
CE COLLSACABRA

EL MUSEU
DE
TAVERTET Any XVII. Núm . 36 . Desemb re de 1996
Museu:
Redacció i administració:
Plaça Major, 4 Plaça de la Diputació, núm. 1 -08511 TAVERTET.
(baixos de la Rectoria) Tel. 856 50 80 - 856 52 24

Director: Jordi Sanglas i Puigferrer

Hores de visita: Consell de redacció: Joan Reixac i Curtó , Xavier
Viladomat i Gil, Ernest Gutiérre z i Pagès, Joan
Festius i dissabtes: Soldevilla i Calvo
d'11 a 13.30 h. Auxiliar de redacció: Anna Soldevilla i S ànchez
Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch
Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià
També a hores Traduccions: Jordi Gumí
Disseny i composició: Albert Majoral
convingudes
Maquetació i impressió: Impremta Planàs, Sant
demanant dia i hora Hipòlit de Voltregà
al Sr. Enric Borràs Dipòsit legal: 8 - 8390-79.
Preu d'aquest exemplar: 300 ptes. (IVA inclòs)
Tel. 856 51 66 Preu de la subscripció anual: 600 ptes. (inclou
IVA i despeses de tramesa)
Comandes de números endarrerits a la redacció
de la revista.

La redacció de la revista no es fa responsable

Editorial 3 del contingut dels treballs que hi apareixen sig-
En Francesc Puntí de la Cau nats, ja que expressen l'opini ó dels seus autors.
Jordi Sang las 4 La revista Els Cingles es publica sense cap fina-
litat de lucre.
La meva postal de Tavertet
Xavier Coll 6 Normes de publicació de Els Cingles :
Música i Músics a l'Esquirol Els autors que vulguin publicar els seus treballs
Josep Casadesús Vallbona 8 en aquesta revista , han de tenir present el se-
güent:
Meteorologia • Els articles cal que siguin escrits correct ament
Miquel Batlle 10 en català i mecanog rafiats a doble espai en fulls
Millores als entorns de Tavertet de mida DIN A4, deixant uns marges laterals
Jordi Sanglas 12 d'un parell de centímetres. També s'accepten es-
crits en disquets d'ordinado r PC compatibles.
A l'entorn del mot cingle - Els peus de les il-lustracions i el nom dels seus
Ventura Castellvell 14 autors aniran escrits en full a part , precedits del
Els encantats de Molí-bernat número que es repeti rà a la fotografia o dibuix
Jordi Sang las 15 corresponent.
Una nit màgica aCantoni LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES:
Joan Triadú 16 Tavertet: Botiga Pere Martínez
Gran travessa sortint del Collsacabra Fonda Can Baró
Roser Vives 17 Cantonigròs: ~ Estanc
i'Esquircl: Llibreria El Detall
La caça Rupit: Ca l'Ample
Lluís Gutiérrez ~' 18 LEstanc
Tardor al Collsacabra Manlleu: Llibreria papereria El Guixarot
Llibreria Mas Riera
Miquel Banús 21
Roda de Ter: Llibreria Muñoz
Sopa de lletres Vic: Llibreria La Tralla
Marc Banús 21 Folgueroles: Llibreria El Farolet
Crònica del Collsacabra 22 El Quiosc
Olot: Llibreria O R A G
Problemes humans (I): Soledat? Companyia?
Sant Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis
Lluís Badia 23 Barcelona : Llibreria Quera
Racó del poeta 26 Llibreria Montcau
Itineraris Girona: Llibreria 22
Torelló: Llibreria Xicoi
Albert Larrauri 27 Vilanova de Sau: Hostal La Riba
Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs
Amer: Llibreria Ca l'Olmo
Fotografia de la portada: Roure al camíde l'Avenc Ctra. Vic - Olot, Km 35 : Restaurant la Devesa.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut
Autor: Anna Borbonet
(Sant Feliu de Pallerols)

2

EDITORIAL
A Tavertet s'ha viscut un estiu mogut per
als que estimem el Collsacabra. La consulta
feta a l'Ajuntament per aconseguir el permís
per a la instal-Iació d'una pedrera industrial,
a la qual fèiem refèrencia en les" Notícies
breus" del número anterior, ha produït una
forta polèmica, que va tenir ressò, fins i tot
. en els mitjans de comunicació i entre enti-
tats ecologistes i centres excursionistes de
tot Catalunya, que varen demanar, com un
sol home, a l'Ajuntament, que es respectés
l'entorn del Molí-bernat . Afortunadament
tot ha quedat, de moment, en un no res. El
Molí-bernat s'ha salvat! Per això ens felici-
tem i, des d'aquestes pàgines, donem les
gràcies a tots els que, sensibilitzats per una
possible agressió greu al medi natural, s'han
solidaritzat amb els que des de Tavertet, vis-
quérem de prop la polèmica. Cal felicitar
especialment l'Ajuntament de Tavertet, que
malgrat la insistència dels promotors, no ha
canviat la seva decisió inicial contrària a la
instal-lació d'una pedrera.
Un cop més parlem del medi natural, que
en el Collsacabra té una connotació molt
profunda, ja que s'ha aconseguit una simbi-
osi entre la ramaderia, l'explotació forestal i
la natura salvatge, de forma que sent una
comarca on la natura adquireix un gran es-
plendor, la convivència de les dues activitats
fonamentals de la comarca natural del
Collsacabra, ramaderia i explotació forestal,
amb el gaudi de la natura, per no dir turisme
(mot que no sintetitza el conjunt d'activitats
. de lleure actuals), permet la doble activitat
sense a penes interferir-s'hi.
FEIXAS A U L E T .
• Estacions de Servei
Tels. 850 01 21 - 850 00 68
ENERGIA PER A OSONA
-CINGLES
DE COLl.SACABRA
Això ens permet pensar que fóra bo d'es-
tudiar ben aviat el desenvolupament del
PEIN i posteriorment la denominació de
Parc Natural a les contrades de la nostra co-
marca.'natural .
Objectivament pensant, no trobareu a tot
Catalunya uns paisatges de les característi-
ques de bellesa, complexitat i exuberància,
com els nostres .
Des de les serres dels Llancers i de Cu-
rull fins els cingles de Tavertet, Rupit i el
Far, passant pels serrats de Cabrera i Aiats,
les planes de Falgars, l'impressionant con-
gost de les Gorgues i la inefable vall de Baià,
tots ells són un seguit d'elements que ens fa
pensar que és quelcom que s'ha de preservar
per a futures generacions.
L'estudi que s'està fent sobre el desenvo-
lupament de les activitats de lleure per l' as-
sociació de diversos municipis, pot ser un
primer pas per tal d'impulsar aquestes acti-
vitats, però caldrà molta cura a l'hora de
decidir com potenciar l'atractiu de la zona i
quina ha de ser la forma més convenient de
conjuminar el rendiment del lleure a la na-
tura i l'explotació de la ramaderia i els bos-
cos, amb la conservació del medi ambient.
Des d'aquestes ratlles i amb respecte a
l'opinió de tothom, voldríem ser la consci-
ència que, sense cap interès econòmic que
ens mogui ni cap motivació egoista, a vega-
des totalment lícita, permetés donar la màxi-
ma objecti vitat a les decisions que per al fu-
tur desenvolupament global es portin a
terme al Collsacabra.
• Distribució de Gas-oils
3
 -CINGLES
DE COLLSACABRA
EN FRANCESC PUNTÍ DE LA CAU
Voldriem fer saber una mica més qui va
ser en Francesc Puntí de la Cau. Creiem que
val la pena ja que va estimar tant Tavertet,
Sant Corneli i els seus entorns.
Va néixer al Casot de Sant Joan de Fàbre-
gues i els seus pares a Tavertet; el pare a
Surroca i la mare a cal Catrí.
Ja de menut va ser molt inquiet; ell ma-
teix ho contava que de vegades feia alguna
entremaliadura i sovint feia anar la mestra
de bòlit. Ja de gran, es va casar i va tenir
fills, va viure en algunes masoveries de l'Es-
quirol i de Tavertet fins que varen anar a la
Cau, on van viure una colla d'anys durant
els quals es va fer conèixer per la seva gran
afició a l'arqueologia i la història i pel domi-
ni de la pedra.
Va tenir un gran interès i estima per l'er-
mita de Sant Corneli, igual que per cuidar el
seu entorn; li va fer misteri un munt de llo-
ses i terra darrere l'ermita i hi va començar
a gratar i li van sortir uns fragments de pe-
dra, els va ensenyar i li van dir que eren frag-
ments de mola prehistòrica i que aquell lloc
misteriós deuria ser un dolmen i que calia
respectar-lo i cuidar-lo, que és el que ell va
fer. No sé per quin conducte ho va fer saber
a gent entesa de la Diputació, ho van venir a
veure i van concretar que es tractava d'un
dolmen de força interès històric.
D'aquí li va venir l'afició per la recerca
de troballes prehistòriques; va freqüentar les
anades a les coves de BaIà en el temps que
s'hi feien excavacions i així, mentre camina-
va per la muntanya, observava qualsevol
pedra o paratge que no li semblava natural.
RESTAURANT
CANBAUMES
C. de Baix, 2 Tel. 856 52 07
08511 TAVERTET
4
Així va descobrir o redescobrir uns dòlmens
al Pedró de Rajols i a la font de la Vena; ho
va fer saber als arqueòlegs M iquel Molist i
Walter Cruells, els mate ixos que van excavar
el camp d'urnes de Collsavenc, i els van
excavar amb resu ltats molt interessants.
Per altra banda, men tre llaurava en els
camps dels Restobles, també va trobar algu-
nes pedres i parets que li van cridar l'atenció
i ho va comunicar a uns experts en la matè-
ria que li van dir que quasi segur que es trac-
tava d'un poblat ibèric.
Últimament, residint ja a C an tonigr òs,
treballant en un jardí també va descobrir un
jaciment de força interès històric, restes del
qual, junt amb les d'altres llocs, es guarden
En Francesc Puntí
al museu de Tavertet. Encara, quan ja estava
molt greu de la malaltia que el va dur a la
sepultura, em deia que ten ia esperances que
es posaria bo per anar a buscar uns dòlmens
als verals de Sant Bartomeu Sesgorgues.
Per altra banda, com ja hem dit més
amunt, sentia gran atracció per Sant Corneli;
va dedicar moltes hores, ell sol, a restaurar
l'ermita, escatant el guix de les parets i vol-
HOTEL ...
CANTONIGROS
BAR - RESTAURA NT - CELLER
Ctra. Vic-Olot, Km. 25
Tel. 856 50 47

ta i va reobrir una po rta de la band a del mig-
dia i altres arranj aments com ja hem dit.
Tamb é va teni r cura d' arr eglar el camí de
Sant Coneli a Cantoni en vistes a l' aplec que
s' hi va organitzar, de l qual ja parlarem més
endavant, i amb gran perícia i bon gust va
endreça r l'entorn de la font No va, amb un a
típica cuina ran del rocall i unes rústegue s i
grans taul es de pedra al mig d'una ombreja-
da faged a arran de camí.
Pensem que això va ser el que el va ini-
ciar a treb aIlar la pedra i s' hi va ded icar for-
ça i amb gra n gus t i ence rt, j a molt temps
enrere havia fet arranjame nts a la casa on
vivia. Creiem que cal rem arcar les obres de
l' església parroquial de Tavertet i de Sant
Miquel de Sorerols , i potser també les d'al-
guns j ardins de Cantoni grò s, on vivia últi-
mamen t.
A Taver tet va arreg lar l' altar del Sant ís-
sim amb un a escaient fo rn ícula per al sagra-
ri, va fer la peanya per al reixat del cor, va
condici onar la columna del pa tró, Sant
Cristòfol , va refer l'empedra t d'accés a l'es-
glés ia, on va col-locar el nom del patró amb
lletres de marbre retallades minuci osam ent ,
i altres endreces com repassar les teulades
de l' església i la rectoria de Tavertet i altres
que no recordo , co bra nt se m pre un preu
molt mòdic .
No ca l dir que tamb é van teni r força im-
portància les obres qu e va real itzar a Sant
Miquel de Sorerols; va cise llar l'altar, una
grossa pedra que amb molts esforços va ex-
treure dels entorns de Sant Corneli, i va aca-
CINGLES
DI! COLLSACABRA
bar amb molt de gust la restau raci ó de l'es-
Un momen t de
glésia i del campanar de paret. l'homenatge a en
Com j a hem dit més amunt, va ser un Francesc Pontí, el
dia 11 d'agost de
dels principals promotors i organitzadors de 1996.
l' aplec de Sa nt Corneli , potser el que més hi , Foto: Jordi Gumí
va fer; no planyia esforços ni temps, tant per
age nçar el camí com per tot el que con vin-
gués. Els prime rs anys ens portava les begu -
des per servir, des de Cantonigròs amb la
carreta, i procurava que el s voltants de l' er-
mita es tigue ssin ben endreçats i no manqués
la llenya per fer el foc per coure les botifar-
res o la carn per a qui en volgués ; també
guard ava un lot de llonganisses de la mat an-
ça que don ava per a la rifa que es feia per tal
de recoIlir fons per pagar la cob la de les sa r-
dane s i altre s despeses de l'aplec . Això vol
d ir qu e es Iliurava pl enament a ciudar de
Sant Corneli i el seu aplec i a fe r conèixer la
història de les nostres contrades .
Per tot això, creiem que seri a injust que
el seu nom quedés en l'ano-
nimat, així doncs, s' ha vol-
gut perp etuar la seva memò-
ria amb una placa que se li
va ded ic ar i es col -Ioc à a
l'atri de l'erm ita de Sant
Corneli, el dia I I d'agost de
1996, diada de l' aplec resta-
ble rt.
Jordi Sang las
Ermita de Sant Corneli
I Foto: Anna 8 orbonet
5
 -CINGLES
DE COLLSACABRA
LA MEVA POSTAL DE TAVERTET
Naturalment que havia estat a Tavertet.
Només faltaria!
Perquè Tavertet és un d'aquells po-
bles característics, ara en diríem carismà-
tics, que ajuden a recobrar les arrels i el ta-
rannà del nostre clar país. Podríem
anomenar-ne d'altres, com, ben a la vora,
Rupit, rocallós i encisador; o al Bages,
Mura, de carrers de pedra i costeruts, on
vaig romandre set anys de bons records, i
encara més.
Interior de l'es -
glésia de Tavertet. Avui, però, sóc a Tavertet, no d'anada
Foto: Jordi Sanglas i tomada com vaig fer fa anys, sinó d'esta-
da, de sojorn ni que sigui volander. Hi sóc
d'ofici i ... benefici, almenys per la gratifi-
cant perspectiva de cingles i planures seduc-
tores, de masies vellutades i de la pau d.:am-
ples horitzons retallats per la singular
asprivesa del rodal.
Venturosament he retrobat la natura-
lesa feta d'arbredes verdejants que s'enfilen
vall amunt, del dringar calmós de les esque-
lles del bestiar pasturant lànguidament, de
coves i avencs que guarden amb gelosia con-
talles de misteri, de carrers empedrats -ep !,
alerta les senyores amb sebates de taló fi-
giravoltant per cases amb la fermesa dels
carreus, i de l'olor precisa de les flors, els
conreus i la palla esgrogueïda.
6
Però, sobretot, he retrobat la seva
gent, arrelada en pairalies d'un temps molt
reculat, de parlar tranquil amb un deix de
murrieria. Gent que estima i defensa la terra
que els ha vist néixer, créixer i triscar una
pila d'anys. També famílies vingudes de nou
a l'encant de la placidesa tavertina.
Amb tots ells vaig aprenent a conèixer
i estimar aquest bell i vell veïnat del
Collsacabra.
Per què vaig aterrar a Tavertet ? La
divina Providència, feta lletra menuda en
papers d'organismes i ordenaments eclesiàs -
tics curials, amb seu a Vic, va disposar que
hi vingués com a capellà, per tenir r ura pas-
toral de la parròquia. I aquí em teniu, ja fa
més de dos anys .
D'entrada, cal dir que resulta abellidor
celebrar la missa en el marc escaient de l'es-
glésia romànica de Sant Cristòfol, afermada
en la solidesa del llunyà segle XI i restaura-
da bellament. La litúrgia hi té un aire caso-
là, d'amistat compartida, de pregària a Déu
en un capvespre vora la llar encesa. Tots ens
veiem, tots ens coneixem, tots fem el mateix
camí amb amor i esperança. Fins les pedres
centenàries de les voltes encomanen ressons
de la fe dels avis, que, per les espitlleres de
l'absis abocat a la cinglera, es despengen
forts cap a la vall profunda.
Repeteixo que sóc novençà a Tavertet
i de mica en mica vaig resseguint fondals i
camins, turons i masies per copsar l'essència
de la terra i de la gent. Confesso que m'en-
canta la sonoritat d'uns noms tan expressius
com el pont de Molí-bernat, els Pedreguets,
el puig de la Força, la font de Novelliques,
el Forat del Vent, la balma de les Piques, el
sot de Balà i tants d'altres. O de cases amb
sobrenoms sorneguers, segons un mapa veï-
nal que tinc al davant, com Can Refredat,
Can Xicotorra, Can Magre, Can Pelat, etc .
He intentat endinsar-me en l'esperit
de joia, de fe i de país dels aplecs tradicio -

nais de Sant Miquel de Sorerols i de Sant
Corneli, aquest feliçment recuperat. M 'he
sentit feliç quan, una nit d'estiu, acostat al
llindar de la cinglera, la foscor s'esvaïa per
les pampellugues dels estels i tan sols els
lladrucs llunyans d'un gos s'atrevien a tren-
car el silenci dens i màgic.
M'he passejat sense pressa pels in-
drets del poble, tot esperant que potser en
una cantonada del carrer del Mig aparegués
el "bon vivant" d'en Sellabona cavalcant
una mula atrotinada, tal volta seguit un tros
enllà pel mostatxo impressionant i el gec de
vellut que feien presumir l'hereu escampa
Joan de Baià, galantejador de fadrines per
merèixer. Vaig aprenent sense pauses i amb
la garantia que tinc, tenim, un bon mestre,
qualificat per Joan Triadú com " un dels ar-
tífexs del manteniment de la identitat
d'aquest indret bell i singular". El llibres i
les converses amb en Jordi Sanglas són el
millor aval per a un guiatge profitós per
Tavertet i els seus verals .
EMBOTITS
MANUEL COLOM, SL
c. Major, 28 i 30 Tel. 85650 58
08569 CANTONIGRÒS
(VIC) BARCELONA
·CINGLES
DE COLLSACABRA
M'adono que, en llegir aquestes rat-
lles, més d'un pensarà que m'he passat en la
desc ripció idíl-Iica del poble, glossant uns
indrets de pellícula com aquella Arcàdia
feliç dels poetes clàssics. És a dir, que aquí
estaquen els gosso s amb llonganisses. Opi-
nió incorrecta. Perquè també a Tavertet han
arribat els aires borrascosos de Maastricht,
el govern també ens hi sap, hi ha parers di-
versos i per a tots el gustos, l'ecologia hi fica
cullarada... i tothom fa el que pot per anar
tirant, com a tot arreu , vaja. És clar que te-
nim l'avantatge que ací les llonganisses són
gustoses i de tota confiança, i les vaques, de
boges no en tenen ni un pèl. Veniu i compro-
veu-ho.
En definitiva que, malgrat declaraci-
ons de renda i tractat s europeus, quan hom
és a Tavertet, n'hi ha per treure 's el barret. ..
encara que sigui el Barret d'en Perereda.
Xavier Coll
El campanar de
l'església de Tever-
tet , una visió de
Miquel Banús.
Hi 'STAL **
ESTRELLA
RUPIT
Tel. 852 20 05
7
 -CINGLES
DE COLLSACABRA
MÚSICA I MÚSICS A L'ESQUIROL Il.
AGRUPACIONS MUSICALS
En citarem dues, i amb elles, de moment,
tancarem aquest treball, car consi derem que
són representatives de tota una època i un
estil musical important en el nostre poble:
1.- Els Rítmics:
Lloc: Sala de ball
de can Botiguer.
Bate ria :Agusti S'inicià l' any 1941 i els components al
Roma (mosso de llarg del seu histo rial foren:
la Bertrana)
Saxos: Francesc Jaume Pons , cantant, violí, trombó.
Collell i Jaume Francesc Collell (de can Xec) saxo i pia-
Casellas
no.
Trompeta: Ramon
Castells Ramon Vilella (de can Llauner) guitarra .
Pian o: Valentí Carles Serra (de can Castellet), Ramon
Peirot (mestre de
l'Esquirol) Castells (de can Puigdaud er, ara carrer Ma-
jor, 39) i posteriorment l'A gu stí Roma
(mosso de la Bertrana) bateria.
"
Ramon Castells , trompeta i cantant.
Jaume Casell as (Jaumet de can Manel)
saxo.
Valentí Peir ot (mestre de l'Esquirol) pia-
no i acordió.
Tipus de música: Ballabl e de l' època.
Què cal dir-ne?
Remarcar l'importància de ser el primer
quintet format a l'Esquirol i, a més a més,
amb gent que era o vivia a l'Esquirol. És cert
que al començament no tots sabien música ,
però de mica en mica, gairebé tots en varen
8
estudiar, i no ho ten ien pas gens fàcil en
aquell tems de la postguerra. Però ho van fer,
i Els Rítmics sona ven i sonaven bé, tant és
així, que al cap d' algun s anys, com a fruit de
la il-lusi ó, l'esforç i l' estudi , podem parlar-
.,
ne ja de:
2.- Cobla -or questra La Muntanyenca.
El dia 13 d'abril de 1952, i com a conti-
nuació del quintet Els Rítmics, fa la seva
prim era presentació al públic la cobl a- or-
questra La Muntanyenca.
Components de la cobla- orqu estra La
Muntanyenca al llarg de la seva histò ria:
Fl ab iol : Agu stí Rom a, Lluís Castells,
Juli Vilaseca, Pere Triola, Antoni Com as.
Trompet a : Ram on Castells , Jo aquim
Rierola, Llu ís Castells.
Trombó : Jaume Pon s, Quim Rierola,
Josep Rierola, Josep Prat.
Fis corn: Jaume Pona, Josep Prat, Juli
Vilaseca, Josep Rierol a.
Tiple : Jaume Casellas, Jaume Pallarol s.
Tenora : Manel Collell, Joan Vilarregut .
Contrabaix : Francesc Collell.
Saxo : Jaume Casellas, Fran cesc Collell,
Manel Collell.
Piano : Francesc Collell , Valentí Peirot.
Harmònium : Francesc Collell, Manel
Collell (en la músic a religiosa) .
Violí: Jaume Pons , Jaume Pall arols.
Bateria: Carl es Serra, Ramon Castell s,
Agustí Rom a.
Cantant: Jaume Pon s, Ramon Casellas,
Jaum e Casellas.
Clarinet : Manel Collell , Joan Vilarregut.
Tipu s de música: Sardanes, pass ant s,
ballables de l'època i música religiosa ( de
la qual, la interpretació que feien de la "Mis-
sa Tertina" era notabl e: "qu edàvem bé, anés-
sim on anéssim", reconeixien ells mateixos).
Últim any d'actuació: Com a orquestra,
ces sà l' any 1955, per no pod er donar abast a
 -CINGLES DE COLL$ACABRA

totes les actuacions. Conti- Lloc: Plaça Major,

dia 13 d'abril de
nua com a cobla fins l'any 1952.
1963. Flabiol, Agustí de
la Bertrana
Tiples, Jaume
Què cal dir-ne? Pal/arols i Jaume .
Hem de remarcar també Casellas
Tenores, Manel
la importància que té que Colle11 i Joan
durant molt de temps tots els Vilarregut
Contrabaix,
músics són del mateix poble. Francecs Collell
És extraordinari l'esforç que Fiscorns, Josep
hi van haver d'esmerçar; al- Prat i Jaume Pons
Trombó, Josep
guns d 'ells anaven a peu Rierola
cada setmana a Manlleu a Trompetes,
Ramon Castells i
música amb moss èn Aulet, i Joaquim Rierola
d'altres a Sant Hipòlit de Preguntats els germans Ramon i Lluís
Voltregà, amb la cobla "Els Angelets". Cal Castells sobre la qualitat de La Muntanyen-
elogiar el fet que, en un poble petit com ca, ens diuen: "pel que podí-
em estudiar, teníem qualitat.
~ : l::~

;)
No agafàvem coses gaire di-
MARIA DE CORCO !i fícils, però ho fèiem bastant
"
bé. Afinàvem força, perquè
FESTIVIOAO DE mCUA
Pr.aenlselOn al públlco por primer. ve z
l'oïda la teníem molt bona, i
de la renombre c e COBLA.ORQUESTA
el nostre ritme agradava

LA MONTANYENCA i molt a la gent".

I, per acabar, direm que

Jo
DE SANTA MARÍA DE CORCO
.-- ...--... - - - .~- -
Qwe otr ecer el .. lgulenl e .PROGRAMA 0 ~
é ~- ~"
-. el nom
---- ~ - - - - ,~
de La Muntanyenca
fou proposat per en Jaume
hrn!, I Iu Ui, Dos Sardanas en la Plaza Mayor li ~~
hr~!. I ~l J'l!, {~rall nail.' en el Salón Casa Boliguer ,':, Pallarols.
l, ~oeb/, a III i6, t:-"i¡>J~lIdido Rail(· en el mismo Inca: ;i Aquest resum dels grup
musicals de l'Esquirol com-
k~: ''' '~;':' o, ~" "=~~_ 8~~==O=="'C"~= h ¿:c i 00

plementa l'article que vàrem

publicar en el passat número
l'Esquirol, una colla de gent, il-lusionats per 34 d'aquesta revista.
la música, arribessin a organitzar una cobla-
orquestra, amb tot el que això requeria: for- Josep Casadesús Valbona.
ça gent, estudi de la música i d'instruments L:ORQUESTRA

musicals diversos.
Hi ha dues sardanes dedicades a la Cobla
Muntanyenca: "El nostre debut" i "Santa
Maria de Corcó", harmonitzades pel mestre
Vila Ayats.
Ens diu un del seus components: " Per
aquells anys, hi havia onze cobles a la co-
marca d'Osona, i nosaltres érem els únics
que teníem cotxe propi, un Ford 17 Cv. Això
ens permetia fer dues o tres actuacions en un
sol dia".
Per cada actuació es cobraven en aquell
temps 300 pessetes, gasolina a part.

9
 -CINGLES
D E COLLSA<:ABR A
METEOROLOGIA
La meteorologia, quina ciència més in-
certa en aquests moments! Tothom s'ha atre-
vit a parlar del temps , sempre i en totes les
èpoques i societats, però quan parlem de
meteorologia la cosaja es complica. Preveu-
re el temps que farà no és tan fàcil com sem-
bla. Els homes i dones del temps, quan els
veiem per la televisió, tot el que expliquen
abans ha estat durament treballat i concretat.
Trucades a tots els observadors afeccionats
del país (com és el meu cas), observació de
les evolucions de les fotos del satèl -lit, i in-
terpretació dels mapes del temps que han
estat fets per potentíssims ordinadors situats
en diferents llocs del continent com Alema-
nya, Anglaterra, i d'altres continents, servei-
xen per fer les prediccions que nosaltres es-
coltem habitualment cada vespre o migdia.
En aquest article intentaré explicar la
feina d' un observador del temps com jo. En
el meu cas no podem dir que sigui una fei-
na, sinó més aviat una afició. Ja fa més de
, deu anys que ho duc a terme i cal dir que tinc
la casa plena de papers. La tasca comença
cada matí mirant la temperatura mínima i
deixant el termòmetre a punt perquè s'hi
registri la màxima. Tanmateix, si durant la
nit hi ha hagut precipitació, sigui líquida o
sò lida, cal mirar la qua ntitat enregistrada.
Per ser observador només cal tenir una gà-
bia meteorològica, que és com una caseta de
gos però situada a un metre i mig de terra,
dintre de la qual tindrem un termòmetre de
màx ima i un de mínima, i un psicròmetre,
apare ll que serveix per enregistrar la hum i-
tat. Després també disposarem, a fora, d'un
Restaura.nt pa.scua.l
• Menú nocturn 1.485 ptes.
• Menú especial per a nens
Des de 1944
Ambient Familiar !!
Plaça Verdaguer, 3
Tel. 812 21 18 - FOLGUERO LES
10
pluviòmetre. Aquest pot ser de terra, és a dir,
que està just damunt la terra i que solen te-
nir els pagesos, o un altre ja més sofisticat,
que ja s'ha de trobar a una alçada determi-
nada depenent de l'amp lada del mateix .
Amb aquestes tres coses, ja pots ten ir una
estació de les anomenades terrnop luvio-
mètrica, com és el cas de la meva, aquí a
Rupit.
Totes les dades que anem recollint les
anotarem en una llibreta o en un disquet per
tenir-les arxivades i així poder-les consultar
quan es desitgi. També cal dir que amb
aquestes dades es fan estudis del clima en
els diferents observatoris any rere any, i així,
es poden exp licar els suposats canvis climà-
tics de què tothom parla. D'altra banda, hem
de tenir present que la memòria meteorolò-
gica és molt curta i la gent només recorda el
temps que va fer un dia determinat, però no
el global de tot l'any. Sovint sents a dir: feia
molt de temps que no feia el fred que fa
avui; i en canvi és molt probable que quinze
dies enrere en fes més. Per exemple, aquest
any, el dia 4 d'abril, és a dir, Dijous Sant, a
Rupit vàrem tenir una temperatura mínima
de -7 "C, feia molt de fred, però penseu que
e131 de març de 1995, per tant només 4 dies
abans, això sí, de l'any passat, vàrem tenir
una mínima de -l O°C, i que al mateix 1995,
però el 14 de maig, és a dir, més d'un mes
més tard, varem enregistrar -4 "C. Amb això
vull explicar que no podem dir que hi hagi
fets anormals, en tot cas poden ser curiosos
o excepcionals, però en cap cas anormals.
BAR - L'ERA';' fORN DE PA
COQUES DE FORNER I DE LLARDONS
CARQUI NYOLIS DE RUPIT
RECORDS i EMBOTITS
ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1
. Tels. 852 20 34 - 852 20 50
RUPIT i PRUIT
 ·CINGLES
DE COLLSACABRA

També sents el comentari que abans Dies de glaçada: 122 (més de quatre
plovia més, cosa que no és pas certa, concre- mesos)
tament a les ciutats plou molt més ara, a Dies de pluja: 120.
causa de la contaminació, segons sembla.
Aquí a muntanya continua sent un temps M'agradaria poder disposar de dades
normal; l'any 1991 i el 1992 va ploure molt d'altres observatoris del Collsacabra per
per sobre de la mitjana de Rupit (1200 litres poder-les comparar, però no en tinc.
per any), concretament en tots dos anys va Espero que llegir això us hagi fet
estar per sobre dels 1300 litres. En canvi, als passar \' estona i fins una altra ocasió .
anys següents va ploure bastant menys , per
sota dels 1000 litres. Un altre exemple seria Miquel Batlle
aquest mes de gener passat. Per a la majoria (observador meteorològic de Rupit),
va ploure molt , de fet així ha estat, van cau-
re 303 litres per metre quadrat, però el de-
sembre de 1991 van caure 345 litres, és a dir
una quantitat força més elevada, i era a les
mateixes dates , vull dir hivern, teòricament
una estació seca .
Bé, això són uns petits exemples de la
importància que pot tenir una estació mete-
orològica com la meva en aquest cas, per fer
veure a la gent que de fet el temps tampoc no
ha canviat tant i si més no, serveix per fer
parlar el personal d'un tema que pot semblar
frívol, però que de fet ens implica a tots. Al-
gunes vegades i en casos especials i molt
determinats, ha servit per demanar la deno-
minació de zona catastròfica pel fet que hi
ha constància d'algun daltabaix meteorolò-
gic, grans nevades, ventades o inundacions.
Però això són casos comptats i esperem que
no faci falta posar-ho en pràctica, per al bé
de tothom. Bé, i ara per acabar acompanyo
aquest article amb algunes dades del meu
observatori de Rupit, corresponents a l'any
1995. Núvol i Pluja
Temperatura mitjana anual: 10.3 oc. Foto: JordiSanglas
Litres totals de pluja: 918 (molt per
sota dels 1200 de mitjana)

Fonnatgeríes artesanes
RUCCIONS de cantonígròs
A.VEAT'ET~
• Construcció en general etm. de Vic o O/ot. KIIf 24
• Especialitat en pedra 08569 eOllt(l/fif1r(1~'
C. del Mig, 18 • Tel i Fax 856 50 16 (Osollo-Eorcc!(l/fo)
08511 TAVERTET uL(93) 852 5006

11
 CINGLES
D E COLLSACABRA
MILLORES ALS ENTORNS
DE TAVERTET
Com l'any passat, eng uany també s' ha
organitzat un camp de treball internac ional
a Tavertet amb el suport del Servei d'Acció
Territorial de la Diput ació de Barcelona. La
fe ina que s'ha fe t ha valgut la pen a; s' ha
endreçat la band a de migdia del poble, reti-
rant del cingle els pals i la línia elèctrica que
Instantània de
l'enderrocament ja no servia i feia mal efecte; s' han enderro-
de la torre. cat la torre de l' antic transformador i les sit-
Foto: Ernest Gutiérrez
ges de grava de la vella pedrera, s' han nete-
j at antics abocaments d' escombreries i s'han
fet altres arranj ament s que prou convenien,
i així s' ha rentat la cara a tota aquella banda
del poble.
Per altra banda, també s'ha arranjat el
baixant de les Tunes cap al sot de BaIà i el
cam í que des d'aquest conduei x al Molí-ber-
nat passant per la balma de les Corts.
Jo penso que una de les millors feines
que s' han fet ha estat recup erar i arreglar la
BAR RESTAURANT· PISCINES· RUTES A CAVALL
Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15
08519 VILANOVA DE SAU
12
font de Novelliques. Es una font que porta
inscrita la data de 1753, situ ada en un parat-
ge idíl-lic, i que feia temps que havia caigut
en un total abandó, malmesa pel bestiar ja
que durant un temps va servir d'abeurador.
En vista del fet que la font del Puig ha que-
dat en un tri st i lam ent able abandó, es va
deman ar permís a l'amo de NovelIiques per
tal de recup er ar aqu ell a font que qued a a
tocar del camí de Canton igròs, i així embe-
lliria el pobl e de Taverte t que es trob a tan
man cat d' aque sts element s. Molt amable i
gentil ens va contestar que amb molt de gust
ens don ava permís i que ho veia molt bé, i
així s'ha ben aprofitat el camp de treball.
Parlant una mica d' aquesta font hem de
dir que el lloc on es troba i el paratge que
l'envolta és meravello sament acollidor. Per
altra banda, fent una mica d'història, hem de
dir qu e tot i esta r ubicada en ter ren ys de
Novelliques, o Novelles d'Amunt, era la font
de què se servien els de Novelles , o Novelles
d'Avall, per proveir-se d'aigua. Vingué un
dia en què els de Novelles, amb una canona-
da, capt aren l'aigua de la font del Gorgàs,
però el s estius , quan vol ien aigua fresc a,
encara cont inuaren ana nt-la a buscar a la
font de Novelliques. Naturalment que quasi
es pot dir que se'n servien les dues cases, i
qui sap si l'havien obrada entre els dos pro-
pietaris.
No cal dir que aquesta font ha sofert di-
ferents greuges; 1'havíem coneguda circum-
dada de frondosos arbres , amb un corpulent
i brancallut auró damunt seu, que convidava
els viana nts, que anav en o venien de
REPARACIÓ DE COTXES
Josep fuuantenu
Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27
SANTA MARIA DE CORCÓ
 -CINGLES DE COLl.SACABRA

Cantonigròs, a fer -hi parada i refrescar-se

amb les seves fresques i cristal-lines aigües,
i a la banda nod, ja en terme de Novelles, els
planells convidaven a parar-hi, i fins i tot hi
solien acampar els excursionistes . També,
quan als anys seixanta es va instaurar l'aplec
de Sant Corneli, el qual cons istia en una
missa a la capella, de tornada la gent que
duia el dinar s'aturava a menjar en aquells
om brejats ero ls . Però en una mala hora
aquell frondós auró fou talla t i els altres ar-
bres del seu redós també; en els planells o "
• ''''ll
.
-. ~
~

prade lls hi cresqueren arços i bardisses que

ho ocupaven tot, mes els arbres ja s'han re-
produït i han crescu t. L'amo de Novelles és Voltants de /a font
molt cuidadós i ha netejat els prats d'esbar- plegat, des del po ble, ca mi na nt, amb un de Novelliques.
Foto: JordiSang/as
zers i aquells entorns han recuperat el seu quart i mig s'hi pot anar molt bé. Anim eu-
esplendor i torna a convidar a arribar-s'hi les vos ! Val la pena .
tardes d'estiu a gaudir de la bella natura. Tot Jordi Sanglas

Font deNaveI/iques
Foto: Ernest Gutiérrez

Restaurant
Hostal Can Nogué

"
Habi tacions

C. del Mig, 2 LA DEVESA Resid ència per a

Tel. 8565251 --l!llll col.lectius

Tavertet Ctra. de Vic a Olot. Kni 35

08569 Rupit - Pruit
Tels. (93) 852 20 12 - 852 20 84

13

- - -- - - - - - - = =-- - -
 -CINGLES
DE COLLSACABRA
A L'ENTORN DEL MOT CINGLE
Val la pena que ens aturem a raonar so-
bre la història d'un nom que ens toca molt
de prop com és el de "cingle". És possible
que més d'un hagi buscat la definició en els
diccionaris per confirmar la que ens hem fet
després de l'observació d'un cingle. El dic-
cionari d'en Fabra ho defineix aix í: "espadat
de roca que forma timba al cim o en el pen-
dent d'una muntanya". Hem ob servat que
Els cingles de
aquesta definició fa refèrencia a un accident
Rupit i del Far
Foto: Anna Borbonet geogràfic amb altres possibles denominaci -
ons: segat, espadat, llàcova (serra de la llà-
cova, entre Morella i Sant Mateu) o balç,
mots que varien segons el lloc o a causa de
matisacions descriptives.
L'origen d'aquest mot l'hem de anar
a buscar a la paraula llatina CINGULUM,
que tenia el significat de "cinyell, cinturó".
Cal advertir, però, que cingle no és l'únic
mot que ha nascut a partir de CINGULUM;
tenim cingla, en aquest cas femení, amb el
sentit de "faixa, corretja o corda per assegu-
rar l'albarda o sella per sota el ventre" de les
bèsties. És un significat molt més fidel al de
l'originari llatí. Un altre derivat és cíngol:
"cordó amb una borla a cada cap, amb el
qual el sacerdot es cenyeix l'alba". Es tracta
d'un cultisme, paraula provinent directa-
ment del llatí, amb la particularitat que no ha
14
evolucionat lentament per via popular, com
ho han fet cingle o cingla. Ens trobem, per
tant, davant tres mots amb una etimologia
comuna, dos dels quals tenen uns significats J
semblants amb unes diferències lògiques \
!J
causades pel pas dels segles.
Cal preguntar-nos, com és possible
que de CINGULUM significant cinyell o
cinturó, en derivi una altra paraula amb el
significat de timba, precipici, espadat o balç.
En el cas de balç hi ha un procés semblant al
de cingle. El seu ètim és la paraula llatina
BALTEUM, que significa igualment "ci-
nyell, cinturó" .
Ens trobem, doncs, davant de dos ca-
sos de canvi de significat per comparació
amb la faixa de roques espadades que sem-
bla que aguantin i tanquin una muntanya.
Aquest canvi semàntic es va produir, segura-
ment, a partir de l'observació des de la base
del cingle o des d'algun punt més llunyà que
el permetés de veure més extensament. És
ben cert que la impressió que produeix la
visió dels cingles, per exemple els de Busa
o de Bertí, des d'un bon punt d'observació
és talment el d'un gran cinturó que lliga
unes muntanyes que tendeixen a l'encercla-
ment. Per aquest motiu, rep el mateix nom
de cingle a Mallorca i Menorca el "relleix o
faixa de terreny horitzontal o poc inclinat
situat entre dues timbes superposades", ja
que una primera mirada ens fa veure una
franja de terreny més o menys llarga.
Hi ha, per derivació, altres formes que
serveixen per denominar els cingles: cingle-
ra o cingleda (cingle prolongat), cinglatera,
recingle (el cingle doble que fa escaló) o els
verbs encinglar, cingletar i recinglar.
Com a variants tenim, segons Joan
Coromines *, cinglo al Pallars Sobirà, cinllo
a Boí i cill a Llastarri (Ribagorça). Al País
Valencià apareix cill, cillo, cint i cinto, for-
mes segurament d'origen mossàrab; però
també podem trobar la forma cingle i, amb
el mateix significat, cingla. AI Rosselló i al
 ·C IN G L E S
D E CO LLSACAB RA

Confl ent s' us a la forma cilI i a la Cerdanya
francesa la variant cingla.
En el Pirineu arag onès les solucions no
es diferencien molt de' les cata lanes: cinglo
a Bie scas i Casp , cillo a Gistaín i Bielsa i
cillares (ci nglera) a Linas, Fora de l'Estat,
c ing le a Occitàni a (d ' ús po c freqüe nt) o
cinclo (variant gascon a). Scen gli, cénghel, o
sceng són form es nord-italianes i tchingel en
el suís-alemany.
La gran extensi ó del mot Cingle, amb
les seves vari ants seg ons les llen gü es o
diel ectes, demostra que el mot era ben viu
en el món rural de l'imperi rom à, almenys
en el sector occidental. La gran distàn cia
existent entre aque st punts fa suposar que ja
en el llatí vulgar, el que parlava el poble , ben
allunyat del llatí clàssic, j a s' havia prod uït el
ca nvi semàntic, o, si més no , el mot
CING ULUM ( i BALTEUM tamb é) s' havia
convertit en portador de due s accepcions di-
f erents: l'originària, cinyell i cinturó, i la de-
rivada per ana logia , cing le.
Ventura Castellvell
* Joan Coro mines . "Dicc ionari etimo lòg ic i co mp le -
mentari de la llengua cata lana", volum 11. 198 1.
Aquest escrit fou publicat en la revista C INGLES . But-
lletí de l'Agrupació Cient ifico-Excur sionista de Mataró.

ELS ENCANTATS DE MOLÍ-BERNAT

Al damun t matei x del sot de Mo lí- vien enganyat aque lles fantasmes" . Mes en
bern at, a la riera de BaIà, hi ha un gorg amb arribar a casa seva, pe r casualitat es va mirar
el nom de gorg del s Encantats; ben avia t les arrugues de l davantal i el va espolsar, i
veurem de què li ve el nom. quin esglai ! li va caure tot un polsim de vol-
Conten que una veg ada, j a fa molts ves d 'or. Prou va tornar al lloc on havia bui-
anys , un a bona d on a de hi Casanova del dat la falda, va colli r totes les que va poder i
Sunyer de Baix, va anar a Molí-bernat tal les va por tar a casa, però sols van ésser ser-
vegada a portar blat de mor o a moldre per a radures, per al seu neguitós dese ncís.
les farin etes, l'aliment més usual d 'aquell
temp s, o per algun altre mot iu. Ve-t' ho aquí Jordi Sanglas
qu e, en trobar- se al ca pda mu nt del camí
empedrat penjat al cin gle, a l'indret del gorg
a què ens referim, es va enc ont rar amb unes
fades molt amables i encantadores que li van
. di r qu e parés la fald a men tre cl ogu és els
ulls; la bona don a va obeir i tot seguit li van
omplir la falda, però amb la condic ió que pel
camí no mirés què hi duia. Le s fades es van
aco miadar amb gran gentilesa i la dona va
agafar el camí cap a casa seva, però, el que
són les dones , quan va ser a mig camí li va
venir la temptació de mirar el que li havien
po sat dintre la falda ; va pen sar: " aquelles
fades, tal vegada t'han engany at i t'han car-
regat amb qualsevol nicie sa". I tal dit, tal fet;
va obrir la falda i vaja quin a so rpr es a! la
duia plena de serradures, i mentre les llança- Salt de M ol í-
va va exclamar: "ja ho pensava jo que m'ha- bern at.
Foto: Marta Mateu

15
 -CINGLES
DE COLLSACABRA
UNA NIT MÀGICA ACANTONI
El grup teatral titulat L'Oiaquebull, de
Cantonigròs, va presentar Anta viana. la fa-
mosa adaptaci ó escènica feta per Dagoll
Dago m sobre contes de Pere Calders. No sé
com, però d'una persona tan "normal" com
Pere Calders sempre en va sorgir una obra
La companyi a aureolada de màgia i de misteri, almenys
L'Oiaque bul/.
una part d'ella. De la realitat n'extreia amb
un art prodi giós, una altra realitat, més ama-
gada i més lliure; però veritable, si la sabem
copsar. Això es va veure aquella nit del 13
d'agost proppassat, a l'envelat de la festa
major de Cant oni. Antaviana, com la parau-
Una escena la màgica que s' inventa el nen del conte "En
d'An taviana comen çar el dia", va fer el miracle de capti-
var el públic , com havia captivat els intèr-
prets, molt motivats i ben dirigits, i va tocar
el cor dels assistents (gent de totes les edats)
amb el seu humor penetrant, la seva fantasia
poètica i la seva tendresa reflexiva.
Va ser un encert, doncs, haver escollit
aquesta singular peça teatral, de gran quali-
tat, tan literària com escènica, que els de
l 'Oiaqu ebull van oferir amb totes les condi-
cions que requeria l'espectacle original, amb
música, cançons i dansa, i tot el text, llevat
de les escenes que representen el conte
"Quieta nit", molt complexes, amb les qual s
no van gosar enfrontar-se i que potser hauri-
en allargat massa l'obra. Ja fa prop de vint
anys que l'aleshores jove companyia Dagoll
Dagom començà a preparar Antaviana, amb
la col -laboraci ó entusiàstica i meravellada de
l'autor, que veié com preni en cos i arribaven
a l'escenari els personatges que havia imagi-
nat en els seus escrits. L'obra s'estrenà a
Barcelona el 27 de setembre de 1978 i fou
un èxit total , al mateix teatre on s'estrenà i
després per tot Catalunya, amb assistència
de molta jovenalla dels centres d'ensenya-
ment, cosa que contribuí a fer conèixer cada
vegada més Pere Calders i la seva obra .
A l'envelat de Cantoni ens acompanyà
aquella nit el fill gran de Pere Calders, d'una
gran semblança física amb el seu pare, i la
seva presència donà més emotivitat a l'ho-
menatge que aquell jovent tributava, així,
amb tot el poble, al gran escriptor, de qui
vam recordar especialment agraïts la seva
col-laboraci ó en aquells anys de les festes
literàries del Concurs Parroquial de Poesia,
com a membre del jurat. Una nova genera-
ció que aleshores encara havia de néixer, ha
pres el relleu a Cantoni ; aquella nit , vuit
noies i set nois es van graduar.
Joan Triadú

GRAN TRAVESSA SORTINT DEL
COLLSACABRA
L'AMICAL TRAVESSA "EL PINÓS -
CAN PASTORET" ha realitzat com tots els
anys, el primer dilluns del mes d'agost la
VIII edició consecutiva de la travessa entre
el Pinós (Pruit, Osona) i Can Pastoret (Coll
d'Ares, el Ripollès).
Lluny està la I edició del 1988 quan
només dos participants iniciaren aquesta
caminada que duraria dos dies i passaren la
nit al coll de Salomó (damunt de Beget). A
partir de llavors totes les travesses s'han
cobert amb un dia. Tanmateix altres aspec-
tes han anat evolucionant amb l'experiència;
així, si en les primeres edicions era necessa-
ri sortir amb lluna plena o creixent per apro-
fitar al màxim la claror, derrerament sortir a
trenc d'alba ha estat suficient per arribar a
destí en caure la tarda. Això vol dir que els
rumbs han anat cambiant. A més a més, per
diferents raons, en primer lloc s'ha intentat
fer drecera moltes vegades lluny de camins
marcats per cercar el nord vertader, en segon
lloc perquè si es pot anar descobrint país,
millor que millor.
La travessa, d'uns 80 quilòmetres a
peu, es fa per pistes, camins i corriols de
muntanya. Se surt del Pinós de Pruit fins
Can Pastoret, l'última casa abans de la
muga, quasi al cim del coll d'Ares. Aquests
punts han estat sempre fixos. Altres punts
importants com Oix, Beget, Rocabruna,
Sant Feliu de Pallerols, Sacat, etc., són bes-
canviables, així com altres cims i serralades.
L'última edició ha seguit el següent
recorregut: el Pinós, l'Hostal del Grau, Camí
romànic, els Hostalets d'en Bas, les Preses,
Olot, riera de Riudaura, L1ocalou, Capsec,
collada de Passaserres, Hostal de la Vall del
Bac, engorjats del Quer, coll de Sagordi,
Sant Valentí de Salarça, Font -rubí, Molló,
coll d'Ares i Can Pastoret.
Aquesta passejada que va nèixer amb
vocació d'entrenament per afrontar la mare
de totes les travesses, és a dir, la indes-
criptible Matagalls - Montserrat, ha asso-
-CINGLES
DE COLLSACABRA
lit l'aire "estiuenc" de travessa de costellada,
però que costa unes 14 hores d'empassar.
Les imatges, els colors i les fotos mentals
dels paratges que es trepitgen duren tanma-
teix quasi tot l'any fins que es renoven amb
una altra edició de l'AMICAL.
Algú pot oblidar fàcilment una tem-
pesta fenomenal al Talló, una calor asfixiant
als engorjats del Quer, un bany fred a la rie-
ra de Salarça o un atac de vertigen passant un
pont d'Indiana lones damunt de les eslla-
vissades del Quer?
Malauradament hi ha moments tristos
que tampoc no s' obliden fàcilment, la ràbia
dels dos o tres abandonaments consecutius a
mig camí (ah, sense telèfon mòbil) o l'es-
tampa patètica de veure els vedells i els fems
en el porxo de 1'ermita de Sant Valentí de
Salarça (s.Xll) com si fos un pessebre vivent
en ple mes d'agost.
L'AMICAL, formada per gent de les
dues comarques, és un punt de trobada dels
que gaudeixen caminant amb el cor i amb la
natura enganxada als peus i que tenen, a més
a més, la suficient força per arribar-hi abans
que es faci fosc .
Roser Vives
El Pinós, Pruit Sant Valentí de
Solarça, a la
Garrotxa
Foto: Anna Borbonet
17
 -CINGLES
DE eOLLSAc:ABRA
LA CAÇA
El més primi tiu del s hom íni ds que es
mereix anome na r hom e va aparè ixer a
l' Àfrica Oriental fa més de dos mili on s
d 'anys i el s paleoantro pòlegs li do naren e l
nom d'Homo habilis perquè tenia una habi-
litat suficient per desenvolupar un a incip ient
indústria lítica.
La seva dentició el dela ta com un om ní-
vor, pe rò un om n ívor especialitzat en la
menj a de g ra o ll avor s. P ro ba ble me nt
complementava la seva die ta amb petits ani-
mal s qu e pod ia atra pa r i amb la carronya
abando nada per les feres. En aque lls tem ps,
La Becada
important s can vis climàtics havien transfor-
mat els bo scos en sabanes per les quals pul-
lul aven grans ramats d 'her vívors. L'hom e
hàbil s 'ado nà qu e latroball a del ca dàver
d'un anima l gran li proporcionava un ali-
ment abunda nt que li estal viava l'esforç de
recol-I ect ar pacientment fruits, gra ns i ar-
rels.
El seu success or, l'Homo erectus, fou j a
un caç ador expert. S 'ensinistrà en la talla
d'eficaces eines de pedra, i les va usar amb
tal habilitat, que era capaç, fa ja mit milió
d 'anys, d'abatre animals de la mid a d'un
elefant. Va saber organitzar-se en grups i
perseguir la caça i va aprendre a assecar la
18
carn i a conservar-la per als períodes d ' es-
cas setat.
A l'Homo erectus va succeir-li l'Homo
sapiens neardentalcnsis i l'Homo sapiens
sapiens (o l'home de Cromanyó) que caça-
ven el mamut i el rinoceront llanut. Les se-
ves preses habitu als eren, però, el cavall sal-
vatge, el bisó, el ren i el cér vol.
La caça ha es tat, si no la primera, un a de
les més ant igues activitats de l'home, que va
practicar sistemà tica ment durant cents de
. milers d' anys amb un a eficàcia increïble. Els
nostres avan tp assats tin gueren un pregon
con eixement dels cos tums dels animals, de
la seva ana tomia i de la seva rep ro du cci ó.
Van fabri car gra n varieta t d 'armes i van se-
guir les tàctiques ci negè tiques ade qu ades a
cada espèc ie. Gen eralm ent efectuaven llargs
periples se gu int e ls ramats que mi graven
regul arment amb e ls canvis d'estació .
La caça era el centre de la seva acti vitat,
la base econ òmica de la tribu i l'únic mitj à
efectiu de subsistència. Tot i que es suposa
que l'home del Paleolític recol-lectava plan -
tes per ampliar la seva dieta, a les pintures
rupestres so lame nt estan representats, amb
freqü ènci a obsessiva, els animals.
Les grans caceres es deurien pr ep ar ar
amb la minuci ositat amb què en general es
planteja un a ca mpanya. Començaven amb la
localitzaci ó del ram at i la conducció del s
anima ls escollits a un lloc on quedessin atra-
pat s (un barranc, un pantà); seguia la matan-
ça amb armes tosques, però contundents, el
desmembrament de le s pe ces ab atud es i
l'assecament de la carn per conservar-la .
L' activitat febril d 'una d'aqueste s grans
caceres ha pogut ser es tudiada en temps pas-
sat s a Amèrica del Nord, quan el bisó abun-
dava i era el principal aliment dels indis de
les praderies. D ' acord amb les descripcions
dels viatgers de principis del segle XIX, la
cacera con stituïa una expedició d'algunes
setmanes i hi intervenien dones i criatures
que ajudaven a preparar la carn per tal de

conservar-la i transportar-la al campament.
L'expedició solia fer-se a la primavera, quan
començava el retorn cap al nord dels ramats
que havien hivernat a les tèbies terres meri-
dionals i es preparava amb danses i cerimò -
nies màgiques a fi d'assegurar l'èxit de
l'empresa.
També el caçador paleolític elaborà un
ritual i una màgia que girava a l'entorn del
desig d'allunyar el risc, que els animals fos-
sin fàcilment accessibles i que augmentés la
fertilitat de les femelles. Paral·lelament va
sorgir el desig d'aplacar l'esperit de les bès-
ties, a les quals es considerava sers dotats
d'una ànima perdurable, capaç d'intervenir
er. la vida de la tribu.
És curiós el fet que l'art del Paleolític
Superior ha aconseguit extraordinàries re-
presentacions d'animals, mentre que les po-
ques del ser humà són maldestres, quasi ver-
gonyants, com si es tractés d'una criatura de
rang inferior, menys poderosa i bella que
l'animal. L'home primitiu va tenir una cul-
tura zoocèntrica que va durar fins a les civi-
litzacions d'Egipte i Mesopotàmia, on no
són excepcionals els déus i genis zoomòr-
fics.
Més de dos milions d'anys dedicats a una
mateixa activitat forçosament ha d'imprimir
caràcter i no ens ha de sorprendre que la
caça, encara que ha deixat de ser necessària
per a la subsistència, s'ha sublimat i
ritualitzat per convertir-se en un exercici lú-
dic reservat als reis i classes dominants com
a signe de poder i dignitat.
A Grècia i a Roma fou practicada no tan
sols com un medi de disposar de carns vari-
ades per a les gran festes, sinó també com
una forma d'exercitar del cos i divertir l'àni-
ma. Del temps d'August en queden els cinc-
cents versos del poema "Gynegetica" de
Graci Falisca, que són els consagrats a la
descripció d'armes, gossos i cavalls.
Mai no ha perdut l'home la passió per la
caça. Durant l'edat mitjana, les reserves re-
ials ocupaven extensions considerables i la
caça hi estava rigorosament prohibida al
poble. La importància que els poderosos do-
naven a aquesta activitat s'evidencia per les
·CINGLES
DE COLLSACABRA
penes aplicades als caçadors furtius, que
eren d'increïble duresa.
Fins a finals del segle XIX s'ha mantin-
gut, amb alts i baixos, aquesta actitud. Enca-
ra avui, a la Península Ibèrica, una gran ca-
cera de perdius o una munteria es considera
manifestació de noblesa i distinció o, com a
mínim, de singular poder econòmic. Un cas
especial és la caça de la guineu aAnglaterra,
a on l'activitat lúdica s'ha situat fins a l'es-
tereotip. En aquest esport britànic quasi no
queda rastre de les motivacions ancestrals de
la caça i no són el caçadors, sinó els gossos
els que capturen la presa.
No pretenem jutjar la caça moderna. De
sobres sabem que si és indiscriminada i sen-
se reglamentació resulta nefasta per a la su-
pervivència de les espècies. Però també és
cert que a un caçador conscient no li interes-
sa exterminar-les. Seria com matar la galli-
na del ous d'or. De fet, les societats de caça-
dors, les àrees reservades i les lleis amb què
l'administració regula la caça, són garanties
de la conservació de les espècies cinegèti-
ques.
LA CAÇA EN GASTRONOMIA
La caça sol dividir-se en major i menor.
Aquesta, en el nostre país, engloba el conill,
la llebre, la perdiu, la guatlla, el tudó i altres
aus menors com la tórtora, la becada, el tord,
l'alosa, etc . La caça major inclou espècies
com el cérvol, el cabirol, la daina, l'ós, la Porcs senglars.
Foto: Jordi Ballana
cabra salvatge , l'isard, el porc senglar, etc. de /'Aubert
19
 CINGLES
DE COLL5ACASRA
Una altre classificació de la caça es basa en
considerar-la de pèl o ploma, és a dir, mamí-
fers o aus.
Qualsevol classificació té una importàn-
cia secundària, totes les carns salvatges te-
nen, com a denominador comú, certa aroma
que prové de diversos factors. Primerament,
hi ha el règim alimentari, compost d'herbes
silvestres, bajoques , arrels i llavors; però
també influeix el cansament de l'animal,
generalment sotmès a una dura persecució.
És particularment important el fet que hagi
sofert una mort violenta i sobtada, gairebé
sempre amb poca pèrdua de sang.
La caça fa olor de fruits boscans i la seva
carn és aromàtica, eixuta i de fibra compac-
ta. Encara que és dura en animals vells, és
tendre i fàcilment digerible en els joves. Les
dificultats digestives que se li atribueixen
són degudes més a les salses greixoses i pe-
sades amb les quals es cuinen, que a la carn
per si mateixa.
La caça té, a més, una particularitat que
rarament es troba a la carn d'animals de
granja, que presenta característiques cons-
tants i fins i tot monòtones. La qualitat de la
caça depèn del territori de procedència, de
l'època del any, del tipus de mort que ha so-
fert l'animal, del l'edat, del temps de morti-
ficació a què se l'ha sotmès .... Són molts
factors . El seu sabor és més personalitzat i
no es fàcil trobar dues peces amb idèntiques
qualitats. El resultat d'un guisat de caça
sempre té quelcom d'aleatori.
Quan s'abat un animal apareix, al cap de
poc temps, el "rigor mortis" o rigidesa cada-
vèrica, ocasionada per la coagulació de les
proteïnes i per la presència de I' àcid'Iàctic
acumulat en el transcurs de la fugida. En
aquestes condicions la carn és dura i poc
gustosa, però si es deixa reposar uns dies,
desapareix l'àcid làctic i determinats enzims
actuen sobre les rígides proteïnes musculars,
que s'hidrolitzen i desdoblen parcialment.
Es tracta d'un fenomen d'autòlisi en el qual
no intervenen en absolut els bacteris ni al-
tres agents externs. Aquest procés de madu-
ració fa que la carn esdevingui tendre, aro-
màtica i més digestible.
20
A l'estiu la rigidesa cadavèrica comença
a cedir a les 10 ó 12 hores de la seva apari-
ció, però a l' hivern pot trigar més de dos
dies. El procés que els francesos anomenen
"faisandage" , consisteix precisament a
aprofitar aquest procés de maduració. Suc-
ceeix que alguns "gurmets" ho prolonguen
excessivament i la carn aleshores corre el
perilI d'iniciar la putrefacció. A l'hivern, en
un lloc fresc i airejat, no hi ha cap inconve-
nient de guardal-Ia de tres a sis dies, però no
som partidaris de seguir el refrany castellà
de "la perdiz con el dedo en la nariz".
La carn de caça és seca, sense apenes
gens de greix. Si la peça a coure és gran,
com una cuixa de senglar, s'ha d'entatxonar
amb tires de cansalada. Però sempre convé
guisar-la amb més greix del que faríem ser-
vir per a cuinar animals domèstics. Només
el senglar jove pot presentar un teixit adipós
acceptable encara que menor que el del go-
dall domèstic de la mateixa edat. A causa
d'aquesta circumstàcia, la caça rarament es
cou a l'ast o a la graella. Aquest tractament
sols l'admet la carn dels exemplars molt jo-
ves; el més freqüent és brasejar-la.
És convenient sotmetre la carn a una ma-
ceració - durant unes hores si l'animal és
jove i uns dies si és adult - a fi d'entendrir-la
i d'impregnar-la de les aromes adequades.
La marinada líquida de vi i herbes és la més
usual, però també pot macerar-se en sec ,
solament amb greix i condiments. Quan
s'utilitza vi, aquest ha de ser de primera
qualitat, ranci i si és negre, tindrà poca capa.
El vi de l'adob, impregnat d'aromes, es farà
servir després per coure la carn.
Lluís Gutiérrez Pagès
Dl~'j
be;;,:· S4lImd
C. del Mig, 18 - Tel 856 52 26
08511 TAVERTET
 CINGLES
DE COLLSAc:ABRA

TARDOR AL COLLSACABRA
Llum i color
Quan els primers freds comencen a peto-
nejar el Collsacabra, tot canvia de vestit i de
color.
Els verds , que amb tant d'orgull ha pre-
sumit tota la primavera i estiu el nostre país
i que tants admiradors ha captivat, ara es
tornen ocres, amarronats, torrats .... l'or de
les fulles es rovella i es torna vell.
Tardors corprenedores i cromàtiques.
Tons torrats de mil i un colors . Calma,
tranquilitat. El bosc es despulla omplint els
camins de atapeïda fullaraca que xerrica al
pas del vianant.
Tot el paisatge agafa uns tons groguencs,
terrosos i de color canyella. Els marges es
tornen rossos . Les ombres dels arbres del
bosc s'allargassen estirant-se qui-sap-lo i
creant figures estranyes en els troncs revells
i corcats de les soques mig vàlides. Muts
testimonis de mil i una llegendes de trabu-
caires i bandolers, de foc follets, de fades i
de bruixes .
Que n'és de bonica la tardor al
Collsacabra!
Algun dia, si encara no ho coneixes, dei-
xa't perdre per aquests verals del
Collsacabra i la seva bellesa captivarà tots
els teus sentits . Deixa aflorar l'esperit con-
templatiu que tots portem a dintre i gaudiràs
a cor que vols. Paraula d'amic.
Aquest any la tardor ha estat més llarga
que d'altres i ha policromat les fulles amb
tons de foc i de sol, de terra i d'aire, de co-
lor i calor, Rius d'aram fos s'escolen per
camins i corriols brunyits per un raig de sol
de tardor.
El vent escampa les fulles i les gronxa
per l'aire amb un va i ve descompassat sen-
se saber on van. Semblen estrelles caigudes
que volen sense nord.
D'aquí a pocs dies els arbres quedaran
despullats i deixaran entreveure tota la seva
nuesa.
El bosc s'ha obert de bat a bat a les por-
tes de la tardor i lentament també entrarà
l'hivern, i amb ell el fred, la neu, el glaç i el
feixuc respirar i la música griIIosa dels bron-
quis mig tarats.
Ocres, terres, grocs i canyelles,
Sienes, vermells i torrats ...
embogits i agermanats
per la tardor del Collsacabra,
ens fan descobrir els secrets
d'una terra benhaurada.
Miquel Banús
Rupit, tardor de 1996.

SOPA DE LLETRES
Núm. 4 per Marc Banús ~ ~
Busqueu en totes direccions (sols les lletres ~ ~ L ~ ~
en majúscules) els lloms de pedrons del
Collsacbra. amb les lletres sobrants podeu for- ~ ~ ~ ~ ~
mar li/la frase relacionada amb el tema. ~ ~ U I O ~ I I ~
pedró de la DOLOROSA
p. de sant QUINTI N U N ~ ~ ~ O ~ ~
p. de ARQUERONS
~ L ~ I ~ ~ ~ O ~
p. de CABRERA
p. de la mare de déu de 1'ALZINA I ~ P L O O U ~ ~
p. de TRES SERRES
p. de RAJOLS ~ ~ ~ L ~ ~ N l ~
p. de santa LLUCIA ~
N ~ D ~ O I
p. de sant FERRIOL
r N ~ U Q

21
 ·CINGLES
DE COLLS Ac:ABRA
CRÒNICA DEL COLLSACABRA
L'Esquirol
Tal com estava previst en e l conveni
subscrit entre l'Ajuntament de Santa Maria
de Corcó i l' Escola Uni versitàri a Politècni -
ca de Barcelona (UPC) , durant la segona
setmana del passat mes de juliol, es va rea-
litzar un camp de treball, que sota el lema
"Salvem el nostre patrimoni", va dur a ter-
me els treb alls de camp necessari s per a l'ai-
xecament de plànols, inventari, estudi foto-
gràfic i res senya històrica de les ca pe lles i
oratoris del Colls acabra.
Amb base a l' escola "E l Cabrer ès" de
l'Esquirol, un grup form at per estudi ants
d 'Arquitectura Tècnica, d'Històri a de l'Art
i voluntaris de la nostra comarca , es va de-
dicar, en session s de matí, a recórrer, aixecar
els croquis i fotografiar les capelles i orato-
"'v:;l~~
'.¡ '"
Sant Llorenç ris qu e Dolors Vilaró , Pep Juvent eny i Jo an
Dosmunts Costa havi e n recopilat i prèviament
Dibuix: Jordi Solà
contactat amb els seus propietaris per tal de
facilitar-nos l' accés a les matei xes .
L'estudi ens va por tar a recórrer el terri-
tori des de Sant Ferriol de Can Codi nach
fins a Santa An na del Far, situades en el s
punts extrems de l nostre àmbit territorial i
en el transcurs del temps, des de la cap ella
de Sant Hilari del Simó del any I 100 fins a
la capella del Pedró del any 1989, en la qu al
22
no vam ped er evitar recordar i parlar a ls
components de l camp , de l ' e ntra nyab le
mos sèn Llorenç.
Actualment, basant-nos en els treb alls
rea litzats, estem completant la tasca comen-
çada, i és el nostre desig poder organitzar
una exposició de la mateixa a l'escola de
l'Esquirol, el proper mes d'agost.
Esperem que el nostre traball serveixi per
conservar i donar a conèixer un patrimoni
arqu itectònic que en alguns casos està prò-
xim a desaparèixer, creant al mateix temps
una consciència col-lectiva que ajudi a recu -
perar-lo.
Prèviament al camp de treball, es van fer
les següents conferències :
"Pa trimoni, inventari i catalogaci ó"
per Margarita Galceran i Vila , professora de
la Universitat Politècnica de Catalunya i
membre de la " Comissió de Defensa del
Patrimoni" del Col -legi Oficial d'Arquitec-
tes de Catalunya.
" La fotografia ap licada a
l'aquitectura'' per Fe lipe Buill Pozu elo, to-
pògraf i professor de la Univers itat Politèc-
nica de Catalunya.
"El Collsacabra: ressenya històrica i
geogràfica" per Jaume Crosas i Vilarregut,
llicenciat en Hi stòria i Història de l'Art.
Durant el tran scurs del camp es dona-
ren les conferències següents:
"El dibuix com a testimoni del fet ar-
\
quitectònic" per Manuel Baquero i Briz.
"L'ull enganyat " per Lluís Villanueva
i Bartrina, arequitecte i catedràtic de la Uni-
versitat Politècnica de Catalunya.
"Tavertet i el seu entorn" per Jordi
Sanglas i Puigferrer, .cronista local, amb la
colaboració de Josep Casadesús.
Les capelles estudiades durant e l
ca mp de treball fore n:
La Marc le Dé u de les Escales
Sant Ferriol (Codinach)
La Mare de Déu dels Dolors (la
Comermena)

Sant Hilari (el Simó)
Sant Francesc Xavier (Vilaporta)
Santa Margarida
Sant Francesc Xavier (la Bertrana)
La Mare de Déu Milagrosa (la Parra)
La Mare de Déu del Rosari (El Pedró)
La Mare de Déu de l'Assumpció (les
Planes)
Sant Llorenç Dosmunts (le Viles)
El Sagrat Cor de Jesús (el Bac)
Sant Gil (Comajoan)
Sant Josep Oriol (la Serra)
Santa Tecla (el Llorà)
Santa Magdalena
Santa Anna (el Far)
Oratori de la Sagrada Família (la
Matavera)
Oratori de la Mare de Déu dels
Angels (la Casassa)
Tavertet
Un any més, els Amics dels Cingles de
CoIlsacabra han organitzat uns camps de tre-
baII, un durant el mes de juliol, amb
col -laboració de Cingles de Tavertet, i l'altre
a finals d'agost, que van permetre fer les
següents feines:
-Marcar els camins dels itineraris més
propers al poble, que s'indiquen en el fullet
de Tavertet.
-Obrir el camí de baixada a Molí-bernat
des dels Pedreguets pel baixant de les Tunes
i la bal ma de les Corts.
-Netejar el pla de can Xicot i enjardinar-
lo amb els boixos que donen al carrer de
Sau.
-Treure les conduccions elèctriques, des
de sota l'església fins al pla de can Xicot.
- Enderrocar la torre del transformador i
les altres construccions de l'antiga pedrera
al sud del poble.
-Recuperar la font de Novelliques.
-Arranjar i senyalar el camí de baixada
al Morro Blanc des de sota can Xicot.
Aquesta labor ha estat possible gràcies
al suport del Servei d'Acció Territorial de la
Diputació de Barcelona.
Hi col -laboraren:
L'Ajuntament de Tavertet
--- ~- - - - - - --
·CINGLES
DE COLLSACABRA
Cingles de Tavertet
La Fundació Vivarium
Construccions Tavertet
Servei Civil Internacional (SCI
Catalunya)
Col-legi de Maristes La Immaculada de
Barcelona
Les imatges dels sants de l'ermita de
Sant C órneli s'han portat a restaurar. Per a
l'aplec de l'any vinent les podreu veure com
a noves.
Rupit
Durant la primera quinzena del mes de
setembre, per primera vegada, nois i noies
de diferents nacionalitats van participar en el
camp .de treball que es va dur a terme a la
casa de colònies de Sant Joan de Fàbregues
organitzat pel SCI, Catalunya, conjuntament
amb Cingles de Tavertet, associació que ges-
tiona la casa, i el suport del Servei d'Acció
Territorial de la Diputació de Barcelona.
Es varen realitzar tasques de recuperació,
neteja i reparació del terreny del futur jardí
botànic que s'espera que estarà acabat per al
proper camp de trebaII de l'any vinent.
Paral-lelament durant el desenvolupament
del camp de treball, es varen oferir entre al-
tres activitats un a xerrada sobre "Els ocells
SantJoan de
d'Osona" feta pel grup d' anellament de
Fàbregues
CaIIdetenes i "Introducció a la Dibuix: Jordi Solà
Permacultura" per Permacultura Montsant,
així com diverses excursions per conèixer el
23
 CINGLES
DE COLLSACABRA

Collsacabra, aprofitant els recorreguts per Tots els representants dels diversos
penjar caixetes de niu. països van tenir un guia que durant els dies
de recerca els va acompanyar pels boscos.
Cantonigròs El resultat del concurs de recerca de
SEGONES JORNADES DEL BOLET A bolets va ser el següent:
CANTONIGRÒS Guanyador a la millor presentació :
Els dies 12 i 13 d'octubre passat es Rafael Prat
van celebrar les jornades del bolet en la seva Guanyador al bolet més original :
segona edició, organitzades per l'Associació Ramon Camps
de Veïns de Cantonigròs i amb la col·- Primer premi al major nombre d'espè-
laboració de l'Associació d'Amics de la cies diferents: Joan Pontí i Andreu IlIamola,
Micologia d'Esplugues. amb 89 espècies
El dia 12 al matí, els cinquanta parti- Segon premi al major nombre d'espè-
cipants al concurs varen sortir a cercar bo- cies diferents: L'equip format per Mònica i
Iets amb el propòsit de trobar-ne el màxim Enric i el format pels germans Joan,
nombre d'espècies diferents. Tots els bolets Francesc i Jordi Torrent amb 72 espècies
van ser lliurats a l'organització a les cinc de cada equip.
la tarda, per tal de poder-los exposar i clas-
sificar.
A dos quarts de deu del vespre, Elear
1a DEGUSTACIÓ
Su àrez Baamonde i Pilar Garcia Sànchez,
GASTRONÒMICA DE
membres de l'Instituto de Estudios Turolen-
BOLETS DE CANTONIGRÒS
ses, van passar un audiovisual sobre el tema,
el dia 13 d'octubre de 1996
que va ser d'una qualitat i interès extraordi-
nans.
• BAR RESTAURANT "PUNTÍ"
. El diumenge dia 13 es va obrir l'ex-
SENGLAR AMB BOLETS
posició de bolets a l'envelat junt amb l'ex-
FONDA CAN CANAL
posició de Esteve Fà, de bolets fets d'es-
ENCIAM BRUT AMB BOLETS
caiola reproduïen unes 150 espècies.
• HOTEL CANTONIGRÒS
AI migdia es va fer la primera degus-
MANDONGUILLES AMB BOLETS
tació de bolets cuinats per especialistes de
• RESTAURANT CAL TRAGINER
Cantonigròs tal com s'indica al programa.
CARGOLS AMB CAMAGROCS
Aquesta degustació es va fer al carrer on
• EMBOTITS MANEL COLOM S.L.
cada restaurador va posar un bufet davant el
EMBOTITS AMB BOLETS
seu establiment.
• FORMATGERIES ARTESANES DE
A les vuit del vespre va tenir lloc la
CANTONIGRÒS
recepció dels participants de les "X JORNA-
FORMATGE AMB BOLETS
DES INTERNACIONALS MIC'OLÒ-
• SERVEI DE PA I PASTISSERIA
GIQUES". Varen participar-hi 25 països di-
MONTSERRAT
ferents, amb els seus especialistes. Durant
PA-BoLET
els dies que varen buscar bolets de diverses
• SUPERMERCATS PRÒXIM
espècies se'n trobaren al voltant de 400 i es
SERVEI VARIS DE "CÀTERING"
van classificar científicament. Els estudio-
ESTANC, REGALS CERÀMICA
sos comentaren que era la varietat més gran
PALMIRA
de bolets mai trobada en cap dels concursos
CERÀMICA
en què havien participat i amb la particula-
ritat que la varietat incloïa espècies corres-
ponents a climes diferents. Solució a la sopa de lletres:
q,020uU
fç¡ \1.C1'I.'I.(;'. COll2ucupw ~2 fIU u[I!b[g qG[ v1'E '

24

PROBLEMES HUMANS (I).
Soledat? Companyia?
Hi ha gent que pensa que es pot plantejar
aquesta qüestió amb l'eterna dialèctica
shakesperiana: "Ser o no ser!" Des del jo-
vent que salta desesperadament en una dis-
coteca, atapeïda de cossos per totes bandes
com les illes per l'aigua del mar, fins als
ermitans o els pastors solitaris de les nostres
verdes muntanyes pirinenques (que encara
en queden, malgrat que no els veiem des del
pla) hi pot haver, i de fet hi és, una gamma
molt ampla de situacions que oscil-len entre
la companyia i la soledat.
Hom es pregunta què és millor. Però el
problema és molt difícil de resoldre sense
haver descobert abans quina és la incògnita
que cal buscar realment; perquè, sense anar
més lluny, qui és el solitari i qui el que té
companyia, en aquestes situacions que ara
mateix proposava ?
A voltes, el ball pot ser una bona forma
de companyia, en mirar, encara que sigui
amb intermitències de llum i foscor, uns ulls
que també et miren i unes mans que, enmig
del ritme distorsionador de les danses
d'avui, pot semblar que et busquin com un
nàufrag la seva taula de salvació...Aquesta
situació pot oferir una autèntica companyia.
Altres vegades, però, el fet de submergir-
se en l'excitació (ara en diuen "la marxa"
per dissimular) del brogit (perdoneu els qui
en dieu música, però és que els vells tenim
un vocabulari més extens) i del moviment
frenètic, no és altra cosa que un intent d'em-
borratxar-se, de fugir de la gent que parla, de
sentir-se sol. Aquella comparació de l'illa
voltada d'aigua per tots costats, pot ser que
no sigui gaire arriscada.
També, ja no cal dir-ho, es pot viure a la
muntanya com un ermità o un pastor i tro-
bar-s'hi sol: molta gent de la ciutat no ho
resistiria. Però us asseguro per expèriencia
pròpia (la meva joventut no va ser gens
intel-Iectual, que diguéssim) que els xais i
les vaques, els arbres i les fonts, les cigales
de dia i els grills de nit, per monòtons que
__ _ - - -- - - -~~ O~-==
CINGLES
DE COLLSACABRA
semblin, fan més companyia que moltes per-
sones. Fins i tot ho asseguren alguns que ha-
vien viscut abans en el món urbà, teòrica-
ment acompanyats....
No sé si heu sentit contar una anècdota
que, en altre temps, em va colpir fortament i
encara avui em fa pensar. Situada endarrera
del nostre temps històric, no seria pas difícil
de vestir-la amb draperia moderna i col ·-
lacar-la, avui mateix, en qualsevol camp de
futbol o en alguna de les manifestacions
multitudinàries que s'estilen.
Tornaven del mercat un centenar de pa-
gesos de diversos poblets d'una comarca
muntanyenca. Fins un bon tros enllà, solien
anar junts: més endavant s'anaven ficant per
diferents camins emboscats i anaven arri-
bant cada grup al seu poble, cadascun a casa
seva.
Enmig d'una clariana del bosc d'alzines
més espès, els sortiren tres lladres de camí
ral amb sengles trabucs i, encarant-los-els,
els van deixar paralitzats. Tots varen anar
deixant els diners, producte de la venda del
seu bestiar i s'escorregueren bo i lamentant-
se amargament.
Quan el Tomeu va arribar a casa seva,
tractava d'explicar, entre renecs i lamentaci-
ons, que els havien robat "tres lladres amb
tres trabucs". La Margarida, que era molt
senzilla de teories però molt dona ( amb
perdó d'algunes feministes que potser l'hau-
rien volguda bleda si no s'havia mogut mai
de casa), no ho entenia:
- No dius que vosaltres anàveu gairebé
cent i ells només eren tres?
- Sí, dona, però nosaltres anàvem sols I.
l era ben cert . Cada pagès d'aquells ha-
via pensat només en la seva vida i en els seus
diners i, en veure els tres trabucs que tenia
davant, havia conclòs que no tenia més re-
mei que rendir-se. Ja em direu quina compa-
nyia es feien aquelles cent persones !
25
 CINGLES
DE COLLSACABRA
(Que què hauria fet jo ? Ai, fillets! segu-
rament com ells; però és que jo no estic pas
per culpar ningú sinó per pensar una estona
en la condició humana... I jo també sóc
humà, és clar).
Soledat ? Companyia ? Qui sap si més
aviat caldria preguntar-se quina mena de
soledat i quina mena de companyia.
I no us penseu que vulgui parlar dels ca-
talans desunits i dels que ens manegen des
del centre .... No, això és massa gastat. Que
no ens faria cap mal que ens ho apliqués-
Racó del poeta.
V Part
La teva veu és el nord del meu càntic.
11 Per a tu i per a mi el somni té fronte-
res.
Carme Tulon
11 Premi de poesia Caterina Albert 1989
Per a tu i per a mi el somni té fronteres.
Ja ha caigut el teló del primer acte.
Demà provarem de refer vells camins
però ens mirarem els ulls i tancarem silencis.
Jo buscaré en el calaix dels records
alguna cosa que faci llum encar a;
potser aquella ampolleta de perfum
que mai no em vaig posar -no m'agrada-o
Tal volta senti una mica de remordiment
que m'aproparà a tu una altra tarda.
Però al dia següent, què haurem de fer,
per a parlar-nos sense contingut a les paraules?
D'on traurem els fils per aixecar el teló
que ha de donar pas al segon acte?
Et proposo de parar-nos un instant
i, amb els ulls a l'horitzó,
cercar-nos les mans entre les ombres.
Juny de 1987.
26
sim? És clar que no: per això no veig cap in-
convenient que algú ho faci si li serveix de
consol.
Però aquesta vegada, mentre escric de
cara als pins i les roques de les altes valls del
Ter, el meu pensament va més enllà .Ajudeu-
me a pensar-ho. Sols? Acompanyats? No és
pas una petita qüestió en aquest nostre temps
tan massificat.
Lluís Badia i Torras.
Em mires, i et vas tornant petit;
sento com te m'arrauleixes a la falda,
et reposo el cap dem unt el pit
i et beso tendram ent la galta .
Tu, immòbil, em vas fitant l'esguard
cercant, en cada gest, una resposta;
no tinc paraules per al teu cor cansat,
cansat, abans d'obrir cap porta,
obre-les de bat a bat i deixa que entri el sol,
malgrat que algun raig et cremi l'esperança.
L'esperança reeixirà a cada cop de sol
i en cada mà estesa amb confiança.
No deixis passar entera la nit
sense haver gaudit de l'estelada;
no hi ha cap dia clar i definit
que no passi per la fosca i l'albada.
El teu viure, immers entre dues llums,
no sap trobar el bell camí que encalça;
lliura l'esperit en els braços més purs
i deixa que el besi el front l'esperit de l'alba.
8 de maig de 1987.
Potser el meu món
no és real.
Visc de les coses bonique s.
M'alimento de raigs de sol
i de somriures.
No em fa por el núvol gris,
per damunt, el cel , li dóna vida.
Juliol de 1987.
 -CINGLES
DE COLLSAeABRA

li CIRCUIT DE BICICLETA TOT TERRENY (BTT)

A ques t itinerari que us proposem està pensat per veure el terme de Prui t, el call et de Pixan úvies protago -
nista de tantes rondalles, i esp lèndids racons on no arriba l 'asfalt. Quan passeu pel bo sc del Corriol i de la
Fontana travessat per una pista de 2 Km molt plan era, gaudi reu de l'olor dels pins. En tornar no us perdeu
la vista de Rupit d~munt el cingle.

Itin erari bàsic:

Rupit- la Rovira- Renyins - collet de Pixanúvies . pista de Falgars - el Pin óa- la Devesa- el L10rà . CasaIIiques
- pla de l'Arigol . Can Cames - Santa Llúcia - Rupit.

DificuJ.tat: baixa
Km. total s: 12.9
Duració aprox ima da: de 1 a 2 hores

Km. O: Sortirem de la plaça de l' Era Km. 6.7 : En arribar a l'H ostal de la
de Rupit en direcc ió a la carretera de Devesa, agafarem la pista de terra a la
Vic. dreta.

Km. 1.3 : Arribats a la carretera, a 30

metr es en di recc ió Vic a mà dreta, Km. 6.8 : Trobarem una pista asfalta-
agafarem la pista senyalitzada. da a l'esquerra.

Km. 1.4 : Seguirem la pista de la dre- Km. 7 : Quadres del Llorà. Cal passar
ta, deixant la riera a l' esquerra . pel bell mig seguint la pist a.

Km. 2 .6 : Apareix San t Andre u de

Pruit a mà esquerra, no agafarem cap
camí de l' esquerra ja que tots porten
a pru it. Seguirem per la pista pri nci- Km. 7.2 : Casalliqu es. Cal seg uir la
pal. El camí s'e nfila una mica. pista.

( Km. 3.2 : Arribem a un prat i cal con-

tinuar pel camí de la dreta fressat per
rod eres. Puj ad a de 100 metr es. La
Rovira a la vista.
Km. 7.4 : Cruïll a de camins. Dreta.
En treu al bosc del Corri ol i la Ponta-
na.

Km. 3.7 : La Rovira. Masia coneguda

ja al 1300. Seguirem per la pista prin- Km. 8.6 : Pla de l' Arigol. Continueu
cipal. recte.

Km. 4 .3: A l'esquerra quedarà la ma-

sia de Renyins. El camí s'e nfila. Co- Km. 9.9 : S' acaba el bosc. Comença
mença el ca llet de Pixanúvies. lab aixada.

Km. 10.5 : Masia de Can Cames.

Des d' aquí es veuen les primeres ca-
Km. 5.4 : Acabat el callet sortirem a ses de Rupit. Seguiu la pista a la dre-
la pista asfaltada de Falgars. Direcció ta vers el poble. Passareu per la cape-
a la dreta. lleta de Santa Llúci a.

Signes:
_ Carretera asfaltada
Km. 6.3 : Passarem el Pinós i sorti- - - ) Camí a seguir.
rem a la carrete ra C- 153. Cal fer 350 - --i( Direcció incorrecta.
m. en direcció a Olot. ~ Casa o Masia .
/V'v'V"'.. Ri era .
 -CINGLES
DE COLLSACABRA

• QUADRES DEL LLORÀ

• CASALLlQUES

PLA DE L'ARI GOL

VIC

-
1000

950

900 ~ --- ~
850 / <,
800

750
RUPIT 2,6 3,7 5,4 6,3 8,6 10,5 11,5 RUPIT

28