Efectes de la contaminaci acstica per sons dintensitat moderada

Canvis de les rutes rutes migratries Al tenir un sistema auditiu tan sensible i desenvolupat, qualsevol font intensa de s o de baixa intensitat o de llarga durada, fa que els cetacis fugin daquests sons persistents. Aquesta fugida altera les rutes migratries habituals, ja sigui cap a zones on acostumen alimentar-se o cap a zones de reproducci.

Dificultats de percepci s la conseqncia ms important. Lexposici permanent a sons de baixa intensitat ( benvols en un principi), els hi pot produir una prdua de sensibilitat en la captaci acstica. La dificultat de percepci tamb ve donada per les interferncies a les senyals captades pels cetacis, ja sigui les provinents de la ecolocalitzaci de les seves preses, com de senyals provinents de comunicar-se amb altres individus que es barregen amb altres sons. Per exemple, les senyals que emet la balena blava per comunicar-se entre individus poden viatjar milers de kilmetres. Degut a les interferncies existents en el medi mar, aquesta distancia sha redut en un 90%. Daltra banda, el seu sistema d'ecolocalitzaci que els hi s essencial per orientar-se, navegar i evitar collisions, tamb rep informacions errnies, amb la conseqncia de poder produir-se varades i collisions amb vaixells. Casos de varades multitudinries en que un grup segueix a un mascle dominant desorientat, o freqents collisions amb vaixells, han estat documentades.

Efectes de la contaminaci acstica amb nivells dintensitat elevats.

Els sons ms perjudicials sn els de mitja freqncia, situats entre la franja dels 1 a 10 KHz, i tamb els dintensitat elevada, a partir de 160 dB que els hi poden produir lesions fsiques. Limpacte en lindividu dun s en particular, depn en gran mesura del temps dexposici al s, de la seva intensitat, de les caracterstiques fsiques i qumiques de laigua i de lespcie afectada.

Fins fa poc, ha estat difcil determinar s el soroll produt per lhome pot causar la mort dorganismes. Laparici de avaraments en massa de vries espcies, sobretot dels zfids, desprs dexercicis militars on shan usat de forma intensiva sistemes de sonars militars de gran intensitat, evidencia que aquestes Font acstiques poden causar lesions en rgans acstics suficientment greus com per ser letals. Tamb es sospita que aquestes mateixes fonts poden causar lesions mortals directament o indirectament indudes pel canvi de comportament. Actualment, on sentn del tot en quines condicions o circumstncies de lexposici a sons delevada intensitat poden causar lesions irreversibles.

Efectes causats per diferents fonts acstiques

Efectes de les exploracions geofsiques Els sistemes usats per fer medicions ssmiques usen pistoles daire que generen sons de baixa freqncia i curts polsos de fins a 200 dB, en fraccions de segon, que es repeteixen cada 5 a 10 segons. Encara que es disposen normalment apuntant cap a baix, una part significativa de lenergia surt projectada cap els costats. Produeixen canvis de conducta a ms de 10 km a les balenes blaves, i de 8 km a les balenes geperudes. Moltes estudis aconsellen emetre aquests polsos durant perodes de temps en que les espcies susceptibles de ser afectades no estiguin per la zona, o s no, comenar amb intensitats baixes i anar augmentant-les de forma progressiva, de tal manera que els hi doni temps de fugir de la zona, que com a mnim s un mal menor.

Efectes dels sonars Com ja hem dit, la recent coincidncia en lespai i el temps de maniobres militars i el verament massiu dalgunes espcies ( sobretot les d'hbits d'immersi profunda, ha fet sonar lalarma del mal que poden produir aquests tipus de senyals sonors.

Les autpsies realitzades a individus varats han mostrat lesions fsiques degudes a rpides emersions des de altes profunditats que els hi produeixen una emblia gasosa que s una formaci de bombolles de nitrgen a la sang.

Efectes del LFAS El sonar actiu de baixa freqncia emet tones dalta intensitat, ms de 200 dB i freqncies entre 400 i 700 Hz, que viatgen a grans distncies. Afecten a cetacis a distancies de ms de 100 km. La ressonncia daquests sonars provocar la vibraci de totes les cavitats del cos, la trquea, la mandbula, protuberncies cranials i rgans interns, especialment aquells que contenen aire. Produeixen hemorrgies mortals als pulmons i la destrucci total o parcial dels odes i per tant, de laudici.

Efectes del trfic martim Els grans vaixells produeixen sons de baixa freqncia, i les petites embarcacions altes freqncies, que poden tenir greus conseqncies en el comportament dels cetcis. Un t de 6.8 Hz dun petrolier pot ser detectat a una distancia dentre 140 i 160 km ( amb fonts de nivell de 190 dB). Els cetacis tendeixen a evitar aquestes fonts sorolloses alterant el seu comportament habitual com ja hem explicat avan. De totes maneres, tot hi aix, hi ha espcies com alguns dofins, que sapropen a les embarcacions a motor, aparentment jugant amb les seves proes com s el soroll que emeten no els hi molests. Aquest problema s especialment greu a zones de gran trfic martim i que a ms, coincideixen amb zones de pas d'importants grups de cetacis.