Amor, ens falten moments.

No podem demostrar que el qu vivim s real,

ja que per mi la realitat s el que veuen els teus ulls,
i en el qu creu i sent el teu cor.
Amor, no vull desintegrarme,
tan sols asseure'm i observar-te,
dins la foscor de la teva mirada
i en la calidesa que desprenen els teus llavis.
Amor, junts serem dos cossos immovils en la foscor.
Serem dos titelles fent tots els gests que ens exigeixi la comedia,
agitant braos i cames per sempre en la foscor.
s una llastima que de tants petons i tantes caricies
no neixi la llum ni l'esperana de vida.
Amants, perqu no som res ms que aix.
Som dues ombres que s'ajunten per monotonia i rutina,
que es beuen l'aire l'un de l'altre,
per sense necessitat de parlar per comprendre's.
Amor, atura el temps per un instant.