Elisenda Figueras

Antoni Amens
Nerea Brufau
Nerea Prez
Aida Fo

Segons Ezequiel Ander Egg

per basar-nos, en general, en un
context histric ens hem de fer
una srie de
preguntes:

1. QUAN VA SORGIR LA COMUNITAT?

2. SOTA QUINES CIRCUMSTNCIES?

3. QUINS GRUPS VAN SER ELS PRIMERS HABITANTS DE LA

COMUNITAT?
4. QUINS GRUPS VAN SEGUIR?
5. ALGUNS GRUPS ES VAN SEPARAR? PER QUINES RAONS?

6. POT

DIVIDIR-SE EN PERODES LA HISTRIA DE LA

COMUNITAT? ESMENTAR LES CARACTERSTIQUES DE CADA
PERIODE I LA SEVA INFLUNCIA.

7. COM SN LES RESSENYES PROPORCIONADES PELS VELLS

HABITANTS DE LA COMUNITAT AMB COMPARACI AMB ELS

INFORMES TROBATS EN DOCUMENTS OFICIALS?

La comunitat sinscriu en un espai, s un

TERRITORI. Constitueix el conjunt de les
persones que viuen en un territori geogrfic
determinat. Lextenci del territori pot variar.
En la major part dels casos, coincideix amb
una regi o amb una concentraci i comprn
vries collectivitats locals
Rezsohazy, Rudolf (1988)

Les ESTRUCTURES FSIQUES FONAMENTALS tenen com

a finalitat ubicar la comunitat en un medi geogrfic i
comprenen els segents aspectes:
Morfologia
Geologia
Clima
Fitogeografia
Zoogeografia
Regions geoeconmiques

MORFOLOGIA

GEOLOGIA

CLIMA

FITOGEOGRAFIA

ZOOGEOGRAFIA

ZONES GEOECONMIQUES

Tenim dos tipus destructures:

- Estructures esttiques, que es lestudi de la poblaci en un
moment determinat.
- Estructures dinmiques, que estudia el desenvolupament
o variaci de la poblaci per efecte de causes naturals o fases
vitals, aix com tamb moviments migratoris.

 Total de poblaci

Densitat de poblaci
Distribuci per sexes
Distribuci per edats
Distribuci segons origen
Distribuci segons composici tnica
Distribuci segons estat conjugal
Poblaci rural i urbana

Poblaci econmicament activa i no

activa
Distribuci per sectors econmics
Distribuci segons la ocupaci

 Natalitat
Fecunditat
Nupcialitat

Mortalitat
Morbilitat
Taxa de creixement
Migracions
Probabilitat mitj de vida
Esperana de vida
Previsions de poblaci

futura

 Lmits clars duna comunitat.

Distributs en pobles, ciutats,

provncies, governacions, etc.

Fronteres precises.
Camp de competncia

determinat per la llei.

Instncia especfica del poder

executiu (govern).
Circumscripci electoral.
Conjunt de serveis pblics.

 Recursos existents: els que

ja tenim, que es poden

utilitzar directament.
Recursos
potencials:
posada en marxa dels
recursos
potencials,
comenant per la mateixa
comunitat. En la mesura que
avana un procs comunitari,
els recursos potencials van
convertint en recursos reals.

 Recursos pblics: ja que parlem duna intervenci

social des de l'Administraci i des de les institucions

publiques, s evident que els recursos pblics sn
fonamentals, encara que sempre podrem comptar
amb altres (privats i voluntaris).
Recursos privats: han dactuar de manera coordinada
amb els recursos pblics, per atendre millor la
demanda social de la comunitat sobre la base duna
bona coordinaci entre ells. Sinclouen tamb els
recursos voluntaris, que poden constituir avui un
potencial dajuda social molt important.

 Atenci sociosanitria.
Proporciona els coneixements necessaris per atendre, en la vida
diria, persones i collectius amb necessitats especials de salut
fsica, psquica i social i tenir-ne cura, aplicant les estratgies i els
procediments ms adequats per mantenir-ne i millorar-ne
l'autonomia personal i les relacions amb l'entorn.

 Animaci sociocultural.
Proporciona els coneixements necessaris per programar,
organitzar, dinamitzar i avaluar projectes d'intervenci social
adreats al desenvolupament social, per aplicar-hi tcniques de
dinmica de grups usant recursos comunitaris, culturals d'oci i de
temps de lleure.

 Educaci infantil.
Sencarrega de dissenyar, posar en marxa i avaluar projectes i
programes educatius d'atenci a la infncia en el primer cicle
d'educaci infantil en l'mbit formal.

 Integraci social.
Capacita per programar, organitzar, desenvolupar i avaluar les
activitats d'integraci social, valorar la informaci obtinguda en
cada cas i determinar i aplicar les estratgies i les tcniques ms
adequades per desenvolupar la seva autonomia personal i inserci
ocupacional.

 Interpretaci de la llengua de signes.

Proporciona els coneixements necessaris per a interpretar
llengua de signes espanyola i / o d'altres llenges de signes
l'Estat
espanyol,
i
tamb
del
sistema
signes internacional ales llenges orals oficials o cooficials
l'Estat espanyol hi ha l'inrevs.

la
de
de
de

Consideran redes sociales a la serie de relaciones con otras

personas que un individuo configura en torno a l y que no
tienen necesariamente como referente espacial o territorial el
lugar de residencia.
[] el grupo o organizacin, sea cual sea su objetivo, ofrece al
individuo una dimensin social. En cualquier grupo, el individuo
desarrolla y ejerce sus roles y responsabilidades sociales, y tiene
para la comunidad un valor fundante, constituyente de vnculos
relacionales *

Bibliografia

GRCIES !