1

Didctica de leducaci infantil

Atenci a la diversitat
TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT

Concepte de diversitat

Cada infant t una srie de caracterstiques fsiques, socials o psicolgiques que els fan
diferents. Davant d'aquesta diversitat cal donar una resposta que els permeti avanar en el seu
procs de desenvolupament. Tots els infants tenen necessitats educatives que cal atendre si
volem que avancin en el desenvolupament de totes les seves capacitats.



Shan de tenir en compte els segents aspectes:

- Als primers anys els canvis sn molt grans i es poden trobar diferncies importants
entre infants de la mateixa edat.
- El marc familiar t una gran influncia.
- Lescolaritzaci no s obligatria en aquesta etapa.
- Als primers anys la diferncia de ritmes s ms evident.

Quan parlem datendre la diversitat en lmbit escolar, fem referncia a totes les actuacions
que podem realitzar per donar resposta a les diferents individualitats que satenen.

Evoluci del concepte deducaci especial

El procs que ha dut a incorporar els infants amb necessitats educatives especials a lescola
ordinria (integraci) fa ms de dos segles que dura i encara no ha finalitzat. Fins al final del
segle XVIII, molts dels infants que diem que tenen NEE no es consideraven com a educables. Al
principi del segle XIX es comena a considerar que els infants amb deficincies auditives i
visuals poden ser educables i comencen a aparixer institucions que intenten donar-los
respostes educatives.

Durant la primera meitat del segle XX, es pensa que les persones amb deficincies,
disminucions o handicaps ho sn per causes orgniques que es produeixen abans de nixer o
durant els primers moments del desenvolupament. Sn, per tant, inherents a linfant i
difcilment modificables. Leducaci especial ser considerada com un sistema educatiu
parallel al sistema educatiu ordinari i sense cap punt de contacte entre ells.

Durant els anys 40 i 50 es produeixen canvis importants: es qestiona lorigen orgnic dalguns
trastorns, i es distingeixen les causes endgenes (del subjecte mateix) i exgenes (del medi).
Ser als pasos escandinaus on es comenar a estendre el concepte de normalitzaci. Durant

2

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
els anys 60 i 70, es consolida una nova concepci, tant de la deficincia com de leducaci
especial.
Lany 1978 es crea a Espanya lInstitut Nacional dEducaci Especial, que introduir la filosofia
de la normalitzaci a partir de la creaci del Pla nacional deducaci especial. Els quatre
principis de lInstitut Nacional dEducaci Especial sn:

1. Principi de normalitzaci de serveis: els infants amb NEE han de rebre latenci que
necessitin dins del sistema educatiu ordinari.
2. Principi dintegraci escolar: tots els infants han de ser escolaritzats en centres
educatius ordinaris, excepte aquells que a causa del seu grau dafecci requereixen
lassistncia a un centre especfic.
3. Principi de sectoritzaci de latenci educativa: tots els infants han de poder rebre els
serveis educatius que necessitin en el seu entorn geogrfic.
4. Principi dindividualitzaci de lensenyament: tots els infants han de rebre latenci
que necessitin en qualsevol moment de la seva evoluci.

Al principi dels anys 80 es va estendre el concepte descola comprensiva, la qual vol oferir a
tots els alumnes una educaci comuna i individualitzada dins del mateix marc escolar. Busca
atendre els infants amb necessitats educatives especials dins del marc de lescola ordinria
evitant la separaci i segregaci daquests alumnes el mxim de temps possible.

El Decret 117/1984, dordenaci de leducaci especial per a la seva integraci al sistema
escolar ordinari, defineix leducaci especial com tots aquells mitjans dordre personal, tcnic
i material posat a disposici dels diferents nivells educatius del sistema escolar ordinari perqu
aquest doni ple compliment al dret daquests ciutadans a leducaci.

Les necessitats educatives especials (NEE)

Un alumne t NEE quan presenta ms dificultats que els altres per arribar a assolir els
aprenentatges que corresponen a la seva edat. Les NEE poden ser:

- Permanents: que es mantindran al llarg del temps.
- Temporals: noms seran presents durant un determinat perode de temps.

Classificaci dels alumnes amb NEE segons el currculum del departament densenyament:

- Aquells que mostren problemes de desenvolupament i/o dificultats daprenentatge.
- Aquells que presenten desavantatges o incapacitats per ls dels recursos generals i
ordinaris de qu disposa lescola.
- Aquells que per determinades condicions de risc de caire familiar o social necessiten
un refor compensatori.

Classificaci dels alumnes amb NEE segons la LOE:

- Alumnes que presenten necessitats educatives especials derivades de discapacitat o
trastorns greus de conducta.
- Alumnes amb altes capacitats intellectuals.
- Alumnes que shan incorporat tard al sistema educatiu espanyol.

Marc normatiu


3

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
Larticle 27 de la Constituci espanyola estableix el dret a leducaci per a tothom i diu que sn
els poders pblics els que han de garantir aquest dret.

Larticle 29, estableix que els poders pblics han de dur a terme poltiques de prevenci,
tractament, rehabilitaci i integraci dels disminuts fsics, sensorials i psquics, emparant i
prestant latenci especialitzada que requereixen per tal dassolir aquests drets.

La Llei 13/1982, de 7 dabril, dintegraci social dels minusvlids (LISMI), concretament la
secci tercera del ttol IV, estableix que els infants minusvlids shan dintegrar al sistema
educatiu ordinari de leducaci general, sempre que sigui possible. I per fer-ho, es diu que
rebran els programes de suport i els recursos necessaris que cada cas requereixi. Aquesta llei
entn leducaci especial com un procs integral, flexible i dinmic que es concep per a la seva
aplicaci personalitzada i que comprn els diferents nivells i graus del sistema educatiu.

Els objectius que busca assolir leducaci especial sn:

1. La superaci de les deficincies i de les conseqncies o seqeles derivades
daquestes.
2. Ladquisici de coneixement i hbits que dotin la persona amb discapacitat de
lautonomia ms gran possible.
3. La promoci de totes les capacitats de les persones amb minusvalidesa per al
desenvolupament harmnic de la seva personalitat.
4. La incorporaci a la vida social i a un sistema de treball que permeti als minusvlids
servir-se i realitzar-se a si mateixos.

La LOE dedica el ttol II a lequitat en leducaci. El captol I fa referncia als alumnes amb
necessitats especfiques de suport educatiu. Estableix que les administracions educatives han
de disposar dels mitjans necessaris perqu tots els alumnes puguin assolir el mxim
desenvolupament. Han dassegurar els recursos necessaris per arribar a assolir aquest mxim
desenvolupament. Han destablir els procediments i recursos necessaris per identificar les NEE
el ms aviat possible. Han de garantir la seva escolaritzaci i afavorir la participaci dels pares.

El captol II parla de les desigualtats en educaci i larticle 81 estableix que correspon a les
administracions educatives assegurar actuacions preventives i compensatries garantint les
condicions ms favorables per a lescolaritzaci dels infants a leducaci infantil.

LEstatut dautonomia del 2006 diu a larticle 21: Les persones amb necessitats educatives
especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu,
dacord amb el que estableixen les lleis.

La LEC del 2009 diu que latenci als alumnes amb NEE shan de regir pel principi dinclusivitat
escolar. Larticle 81 estableix que els projectes educatius dels centres han de considerar els
elements curriculars, metodolgics i organitzatius per a la participaci de tots els alumnes
independentment de les seves condicions i capacitats. A ms, defineix els alumnes que
presenten NEE:

1. Els alumnes afectats per discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, els que
manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties
degeneratives greus.
2. Els alumnes amb NEE derivades de la incorporaci tardana al sistema educatiu o
derivades de situacions socioeconmiques especialment desfavorides.


4

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
Del Decret 117/1984, dordenaci de leducaci especial per a la seva integraci al sistema
escolar ordinari, es poden destacar els segents articles:

Article 1 Es consideren subjectes deducaci especial tots aquells infants, adolescents o adults
que temporalment o de manera permanent, necessitin una ajuda pedaggica especial per
assolir convenientment el mxim nivell educatiu dacord amb les seves capacitats.

Article 2 Leducaci especial es concreta en tots aquells mitjans dordre personal, tcnic i
material posats a disposici dels diferents nivells educatius del sistema escolar ordinari,
perqu aquest doni ple compliment al dret constitucional daquests ciutadans a leducaci.

El Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats
educatives especials, t per objecte lordenaci de latenci educativa a lalumnat amb NEE
temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psquiques,
motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotaci o per causes associades a la
seva histria educativa y escolar.

El Decret 101/2010, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci infantil,
dedica larticle 12 a latenci a la diversitat i estableix el segent:

1. Els projectes educatius que elaboren els centres han de ser prou flexibles.
2. El centre ha daplicar les mesures necessries perqu linfant amb NEE tingui els
suports necessaris per assolir el mxim desenvolupament.
3. Shan de tenir especialment en compte les dificultats dels infants en el moment en qu
es detectin.

El Pla director de leducaci especial de Catalunya es centra fonamentalment en latenci a
lalumnat amb discapacitat amb vista a considerar les seves necessitats educatives i identificar
el suport i els recursos necessaris per al seu progrs personal. El seu propsit s la millora
constant i continuada de la qualitat de latenci educativa de les persones amb discapacitat.

Els principis que presideixen les seves actuacions sn: normalitzaci, integraci, inclusi,
personalitzaci, participaci, sectoritzaci, atenci interdisciplinria i optimitzaci dels serveis.

Currculum i atenci a la diversitat

Per donar resposta a aquesta diversitat, disposem dun model curricular obert i flexible amb
diferents nivells de concreci que permet que els centres i el professorat concretin el seu
currculum adaptant-lo a les necessitats educatives dels seus alumnes i al context educatiu en
el qual sinsereix el centre.

Pla individualitzat

El pla individualitzat s la planificaci educativa personalitzada, contextual, funcional i concreta
respecte a les capacitats o competncies bsiques del cicle, durant un perode de temps
determinat. Es pot elaborar en qualsevol moment de lescolaritat dun alumne i en qualsevol
etapa. Lelabora lequip docent coordinat pel tutor ms els professionals que participen en
latenci educativa de lalumne. Tamb sha de comptar amb la participaci dels pares i
laprova el director del centre. Aquest pla ha dincloure: les dades personals de linfant,, els
motius del PI, la planificaci dels objectius i les actuacions, els criteris davaluaci i lhorari de
lalumne.


5

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
Aquest pla t la durada que determina lequip docent que lha elaborat, en funci dels
objectius que linfant ha dassolir. Sha de fer constar en el registre de lInforme global
individualitzat anual i en el Resum descolaritzaci individual, a lapartat dobservacions.

Les decisions per atendre la diversitat han de quedar recollides en els llocs segents:

1. El projecte educatiu de centre (PEC): en aquest document s'hauria de descriure qu
entn el centre per diversitat i de quina forma pot dur-la a terme. Aix s'hauria de
trobar exposat a les senyes d'identitat, als objectius generals i a l'estructura
organitzativa.
2. La proposta pedaggica de centre (PPC): aquest document es troba dins del PEC i dna
resposta a qu, com i quan s'ha d'ensenyar, i qu, com i quan s'ha d'avaluar. S'ha de
renovar constantment i ha de potenciar l'atenci a la diversitat. Per fer-ho, ha de ser
obert i flexible, ha de tenir un carcter globalitzador, els continguts han de tenir un
carcter funcional i ha de fer servir material i mtodes diversos.
3. Les programacions generals d'aula (PGA): aquest document inclou el conjunt d'unitats
de programaci dirigides a un nivell educatiu determinat. Per tant, per tractar la
diversitat en aquest document es poden proposar objectius d'aprenentatge a diferents
nivells i ritmes, es poden prioritzar alguns continguts, utilitzar materials diversos i
utilitzar metodologies diverses. A ms, hi ha un altre nivell de concreci anomenat Pla
individualitzat (PI) en el qual l'equip docent pot realitzar una actuaci educativa
personalitzada y adaptada a les necessitats individuals de cada alumne.

Paper i caracterstiques dels educadors entorn de latenci a la diversitat

Duna banda, el tutor del grup s el responsable dorientar, guiar i fer el seguiment del procs
densenyament-aprenentatge del seu grup dalumnes, per la resta de professionals que hi
intervenen tamb sn corresponsables en aquest procs. Algunes de les finalitats que pot tenir
la coordinaci de lequip docent sn les segents:

1. Tenir criteris dactuaci comuns.
2. Poder analitzar les necessitats educatives dun grup i de cada infant en particular.
3. Prendre acords sobre el grup i sobre cada infant.
4. Introduir en les programacions acords i prioritats.


6

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
INTERVENCI EDUCATIVA AMB INFANTS AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Els infants amb NEE

Els infants amb NEE sn aquells que presenten els trets segents:

1. Retard en el seu desenvolupament.
2. Mancances o desavantatges en el procs daprenentatge.
3. Malalties greus que poden ser transitries o permanents.
4. Altes capacitats intellectuals.
5. Alguna deficincia que els provoca discapacitat.

Identificaci de les NEE

Aquesta identificaci sha de fer el ms aviat possible i comena amb la detecci inicial, que a
lescola deducaci infantil poden fer els mateixos educadors amb lobservaci dels infants que
tenen al seu crrec. Una vegada feta aquesta primera detecci, s important fer la valoraci de
les NEE amb la presncia dun especialista.

Segons el Decret 299/1997, datenci educativa a lalumnat amb NEE, lavaluaci
psicopedaggica es far mitjanant un procs establert pel Departament dEducaci. Aquest
procs ha de ser realitzat pels equips dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP), en
collaboraci amb els educadors, i amb els especialistes i altres serveis especfics. Ha de
recollir, analitzar i valorar totes les informacions sobre les condicions personals de lalumne i la
seva interacci amb el context escolar i familiar que siguin rellevants per poder identificar les
seves NEE.

Per fer lavaluaci psicopedaggica sha de tenir en compte:

- La seva autonomia personal i social.
- La seva competncia comunicativa.
- El tipus i el grau daprenentatge assolit en relaci amb els continguts bsics del
currculum.
- Les condicions personals de discapacitat o sobredotaci.
- La seva evoluci educativa i escolar.

Els procediments que shan dutilitzar sn els segents:

- Lobservaci.
- Les entrevistes.
- La revisi dels treballs realitzats pels infants.
- Els protocols i els qestionaris referits a habilitats personals i socials, i a competncies
curriculars.

Escolaritzaci dels infants amb NEE als centres deducaci infantil

Caldr tenir en compte els segents decrets:

1. Decret 299/1997, sobre latenci educativa a lalumnat amb NEE. Aquest decret
estableix que abans de matricular a un infant amb NEE derivades de discapacitats
psquiques, motores i sensorials, els EAP han delaborar un document anomenat
dictamen, el qual ha dincloure com a mnim:

7

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
- Lavaluaci de les possibilitats personals i socials de les competncies
comunicatives, i la identificaci i el tipus i grau daprenentatge assolit en
relaci amb els continguts bsics del currculum deducaci infantil.
- Una estimaci raonada dels ajuts, suports i adaptacions que pot requerir.
- Una proposta descolaritzaci en funci de les dotacions i la infraestructura
existents als centres docents i de les opcions expressades pels pares o tutors
respecte al centre on volen que sigui escolaritzat el seu fill.
2. Decret 75/2007, pel qual sestableix el procediment dadmissi de lalumnat als
centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons pblic. Els alumnes que
tenen NEE sn els segents:

- Aquells que per raons socioeconmiques o socioculturals requereixen una
atenci educativa especfica.
- Els de nova incorporaci al sistema educatiu, en el cas que per la seva
competncia lingstica o pel seu nivell de coneixements bsics requereixin
una atenci educativa especfica.
- Aquells que tenen NEE derivades de discapacitats fsiques, psquiques o
sensorials, o que manifesten trastorns greus de personalitat o conducta.

La manera dacreditar aquestes NEE s regulada pel Departament dEducaci: es pot fer amb el
certificat ems pel Centre dAtenci al Discapacitat (CAD) del Departament dAcci Social, o a
partir dun informa de lEAP en el qual sindiqui lexistncia dindicis raonables que linfant
presenta algun tipus de discapacitat.

Abans de la preinscripci en qualsevol centre, els equips dassessorament i orientaci
psicopedaggica (EAP) han demetre un dictamen descolaritzaci de carcter personal. Una
vegada fet el dictamen, els pares han de ser informats i escoltats pel professional de lEAP
sobre el seu contingut, les condicions i possibilitats descolaritzaci, i els centres que tenen
ms prxims i en els quals linfant podr ser ats adequadament.

Atenci educativa als alumnes amb NEE

Per atendre els infants, tenim una srie de recursos disponibles que poden classificar-se en
tres tipus:

1. Normatius.

- Decret 155/1994, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament
dEnsenyament.
- Decret 117/1984, dordenaci de leducaci especial per a la seva integraci al
sistema educatiu.
- Decret 75/2007, pel qual sestableix el procediment dadmissi de lalumnat als
centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons pblic.
- Decret 299/1997, sobre latenci educativa a lalumnat amb NEE.
- Decret 181/2008, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon
cicle de leducaci infantil.
- Resoluci EDU/3699/2007, per la qual saproven les instruccions per establir el
procediment per tal que lalumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre
atenci educativa domiciliria per part de professorat del Departament
dEducaci.
- Pla director de leducaci especial de Catalunya.


8

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
2. Curriculars.

Es poden adaptar els elements segents:

- Objectius: prioritzar determinats objectius, introduir objectius nous, eliminar
els que no sn bsics, canviar la seva temporitzaci, ampliar el nivell
dexigncia o complexitat, simplificar els objectius, desglossar els objectius,
tornar a formular els objectius.
- Continguts: variar-ne la seqencia, repetir-ne alguns per reforar-los, treballar-
los a diferents nivells dins del mateix grup, eliminar el que no siguin bsics,
augmentar la quantitat de conceptes procedimentals i reduir-ne els
conceptuals...
- Avaluaci: avaluar els infants de forma individual.
- Metodologia: analitzar quins factors i quines estratgies densenyament
dificulten o afavoreixen el procs densenyament-aprenentatge dels infants.
Caldr utilitzar metodologies que afavoreixin latenci a la diversitat,
estratgies per mantenir i centrar latenci, tcniques que facilitin
lexperimentaci, la reflexi i lexpressi, estratgies que afavoreixin la
cooperaci i lajut entre els mateixos infants, estratgies que afavoreixin la
realitzaci daprenentatges significatius tenint en compte els coneixements
previs dels infants i els seus interessos i utilitzar maneres variades dagrupar
els infants.
- Activitats: han de ser variades i no tots els infants han de fer necessriament
les mateixes activitats ni amb el mateix grau dexigncia.
- Materials: que puguin ser utilitzats per tothom.
- Espais: si hi ha infants amb discapacitats, s important tenir en compte
leliminaci de barreres arquitectniques per facilitar laccs i la mobilitat.
- Temporitzaci: no tots els infants necessiten el mateix temps per realitzar les
diferents activitats proposades.
No hem doblidar el criteri dintegraci, i que les mesures que prenguem no els
distancin massa del seu grup diguals. Han de ser adaptacions flexibles i anar
modificant-les segons les possibilitats que mostri linfant. Tampoc hem doblidar que
totes aquestes mesures no noms beneficiaran als alumnes amb NEE, sin que poden
ajudar tamb a tots els infants que hi hagi a laula.

Les adaptacions curriculars no significatives no modifiquen els elements prescriptius
del currculum i noms afecten als components de les diferents unitats de programaci
i tenen com a referent la programaci de cicle. Un exemple daquest tipus dadaptaci
s la que haurem de preveure per tal que un infant amb una malformaci a la m
pugui realitzar un determinat tipus dactivitat. Potser noms adaptant el material o
lactivitat la podr realitzar.

Les adaptacions curriculars significatives impliquen la modificaci delements
prescriptius del currculum i poden afectar a tots els components de la PPC o noms a
alguns. Tots aquests canvis shauran de preveure a la programaci de cicle. Aquest
tipus de mesures sn les que haurem de prendre, per exemple, si tingussim a laula
un infant amb la sndrome de Down.

I. Modificacions del currculum

Sn el conjunt de canvis introduts als elements prescrits per a cadascuna de les
etapes educatives. Aquest tipus de modificacions necessiten lautoritzaci del

9

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
Departament dEducaci i sn regulades per lOrdre de 25 dagost de 1994, pel
qual sestableix el procediment per a lautoritzaci de modificacions delements
prescriptius del currculum de letapa deducaci infantil i primria. Nhi ha de dos
tipus:

a) Modificacions delements prescriptius de carcter global de centre.

Lhan de sollicitar els segents centres:

- Els centres deducaci especial que atenen exclusivament alumnat
amb NEE derivades de disminucions greus i permanents.
- Els centres que fan un desenvolupament especfic del currculum de
llenges estrangeres.
- Els centres que integren ensenyaments o activitats en els mbits de
leducaci musical, de la dansa o lesport.
b) Modificacions delements prescriptius de carcter individual.

Els subjectes daquestes modificacions sn:

- Alumnes que mostren retard en el seu desenvolupament, presenten
desavantatges i mancances, o presenten malalties greus, transitries o
permanents, que interfereixen en el seu procs daprenentatge.
- Alumnes que presenten avantatges significatius i continuats en els
processos daprenentatge.
La finalitat daquestes modificacions s sempre lassoliment, en el grau ms
elevat possible, de les capacitats establertes per a letapa deducaci infantil.
Per prioritzar les capacitats es poden utilitzar els segents criteris:

Prioritzar aquelles que creiem que sn essencials per poder participar
de manera activa en el seu medi social i cultural.
Prioritzar aquelles que facilitin lassoliment daltres capacitats i
daprenentatges posteriors.
Prioritzar aquelles que puguin compensar millor les dificultats de
linfant.
Aquestes modificacions han de ser sollicitades pel director del centre.

II. Plans individualitzats (PI)

Sn el conjunt de decisions, precisions i canvis que sintrodueixen en el projecte
curricular i en la programaci de cicle, i que es fan per respondre a les NEE dun
infant. Tenen dues funcions:

a) Proporcionar a linfant amb NEE una atenci educativa fonamentada en el
currculum establert per a letapa que correspon a la seva edat cronolgica.
b) Garantir una atenci educativa als infants amb NEE que possibiliti al mxim el
seu creixement personal.
Un PI ha dincloure el segent:

- La valoraci o avaluaci psicopedaggica del nivell actual de competncies
de linfant en relaci amb el currculum escolar i amb altres factors que
podrien dificultar o afavorir el procs densenyament-aprenentatge en
iniciar-se laplicaci de ladequaci.

10

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
- La proposta curricular, s a dir, determinar qu, com i quan sha
densenyar i qu, com i quan sha davaluar. A ms, cal indicar els serveis i
recursos del centre mitjanant els quals es materialitzar ladequaci.
- La promoci de linfant, s a dir, aquells criteris per avaluar
permanentment la necessitat dels serveis especfics i de la mateixa
adequaci.

Un PI ha dincloure els segents blocs dinformaci:

a) Dades del centre educatiu, personal de lalumne i de letapa.
b) Proposta curricular. Adaptacions del projecte curricular.
c) Proposta curricular. Adaptacions de la programaci de cicle.
d) Distribuci horria setmanal de les activitats en les quals participa lalumne,
emplaament i serveis de qu disposar.
e) Seguiment de les reunions realitzades pels diferents responsables i professionals
implicats en la realitzaci del PI.
f) Formalitzaci del comproms per les parts implicades en el disseny, laplicaci del
PI i lavaluaci del progrs de lalumne.

3. Humans.

Serveis formats per diferents professionals, els tutors daula daquests infants i els
mestres especialistes deducaci especial.




ELS SERVEIS DATENCI A LES NEE
Centre de
Recursos
Educatius per a
Deficients
Auditius (CREDA)
Per a infants amb deficincies auditives greus i permanents o trastorns del
llenguatge.

Les seves funcions sn:

- Donar atenci directa als infants.
- Elaborar recursos.
Ofereixen els segents serveis:

- Avaluaci psicolingstica.
- Atenci logopdica.
- Elaboraci de materials didctics, recursos especfics i oferta als centres
docents.
- Assessorament als mestres i professors.
- Orientaci a les famlies.

Professionals: logopedes itinerants, amb titulaci o diploma despecialista en audici
i llenguatge, psicopedagogs i audioprottics.
Equips
dAssessorament
i orientaci
Psicopedaggica
(EAP)
Equips multiprofessionals que donen suport psicopedaggic als centres deducaci
infantil, de primria i de secundria dins lmbit territorial que tenen definit.

Professionals: psiclegs, pedagogs o psicopedagogs i tamb poden incorporar
assistents socials.

11

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
Funcions:

- Identificar i avaluar les NEE dels alumnes.
- Participar en lelaboraci i el seguiment de les adaptacions del currculum
que puguin necessitar.
- Assessorar als equips docents sobre els projectes curriculars dels centres
educatius.
- Assessorar a lalumnat, famlies i equips docents sobre aspectes dorientaci
personal, educativa i professional.
- Collaborar amb els serveis socials i sanitaris de lmbit territorial dactuaci.
- Aportar suport i criteris tcnics psicopedaggics a altres rgans de
lAdministraci educativa.

Ofereixen els segents serveis:

- Valoraci de lalumnat amb NEE.
- Suport als docents.
- Orientaci als alumnes i a les seves famlies.
Centre de
Recursos
Educatius per a
Deficients Visuals
(CREDV)
Dna suport a la tasca docent del professorat pel que fa a alumnes amb dficits
visuals greus. Tamb donen atenci directa a aquest alumnat i orientaci a les seves
famlies. La intervenci es concreta en els mbits: alumnat i famlia, centres i
professorat i zona educativa.

Els seus objectius sn:

- Valorar i fer el seguiment psicopedaggic de lalumnat amb NEE derivades
de dficit visual.
- Fer la valoraci sistemtica del procs evolutiu de lalumnat amb dficit
visual durant la seva escolaritat.
- Proporcionar assessorament, material, estratgies i modelatge al
professorat de lalumnat amb deficincia visual.
- Collaborar amb els centres i el servei educatiu de la zona, en lorientaci de
ladequaci curricular per als alumnes amb discapacitat visual.
- Valoraci, prescripci i seguiment tecnolgic i dadequaci de materials
educatius per a lalumnat amb trastorns de la visi.
- Orientar a les famlies.
Centres de
Desenvolupamen
t Infantil i
Atenci Preco
(CDIAP)
Destinats als infants de 0 a 6 anys. Les actuacions que realitzen sn les segents:

- Prevenci, detecci, diagnstic i tractament de trastorns del
desenvolupament independentment de la seva etiologia.
- Suport i acompanyament a la famlia en la cura que cal tenir per contribuir al
desenvolupament integral de linfant.
- Prevenci de situacions de risc per antecedents personals o familiars.
- Orientaci dels professionals de leducaci infantil en les etapes de 0 a 3 i de
3 a 6 anys pel que fa als trastorns del desenvolupament.
EL TUTOR DE LAULA
s el responsable del segent:

- Vetllar per latenci individualitzada dels infants que t al seu crrec.
- Elaborar les adequacions curriculars individualitzades dels infants que les necessitin.
- Coordinar les actuacions de tots els professionals que intervinguin educativament amb els

12

Didctica de leducaci infantil
Atenci a la diversitat
alumnes amb NEE.
EL MESTRE ESPECIALISTA DEDUCACI ESPECIAL
Intervenen a partir del segon cicle deducaci infantil i centren la seva actuaci pedaggica en:

- Latenci als infants amb NEE, donant prioritat a aquells que presenten discapacitats greus i
permanents, i a aquells que tenen dificultats daprenentatge.
- La collaboraci amb el tutor daula, i daltres professionals que puguin intervenir en lelaboraci
dels PI.
- La collaboraci amb el tutor daula en lelaboraci de material adaptat i/o especfic que
requereixin els alumnes amb NEE.

Collaboraci amb les famlies

La collaboraci amb les famlies s molt important per tal de dur a terme una intervenci
complerta i adequada a la realitat de cada infant.

Collaboraci amb altres agents dintervenci

La coordinaci amb altres agents dintervenci ser important, ja que poden donar als
educadors informaci, suport i assessorament sobre latenci a linfant, els poden donar
informaci sobre les alteracions, els trastorns i les dificultats que presenta linfant, i els poden
ajudar a comprendre a linfant.

Les actuacions que shan de fer amb els infants amb NEE han danar dirigides a:

1. Atendre la seva famlia.
2. Atendre les seves NEE.
3. Atendre el seu entorn comunitari (escola, activitats comunitries, etc.).