Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n.

(J FB) 1





QUADERN VALENCI GES II 2n Nivell (J FB)



ndex

1. Comunicaci i histria de la llengua.
2. Vocalisme. Vocals tones tniques. Confusions.
Diftongs
3. Accentuaci. Regles generals.Accent diacrtic.
4. La diresi.
5. L'article. Apostrofacions. Contraccions.
6. Gnere I nombre dels substantius I adjectius.
7. Ortografia S / SS / C / / Z
8. Ortografia J / G / TJ / TG / IG / X / IX / TX
9. Ortografia L / LL / ll
10. Verbs. Present d'Indicatiu
11. Verbs. Pretrits d'Indicatiu
12. Verbs. Present de Subjuntiu I Imperatiu
13. Pronoms Febles.







Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 2
Comunicaci

Qu parlem? Jo parle valenci, jo parle angls, jo parl andals, jo
parle mexic, jo parl castell, jo parl itali, jo parle rus...


1. Ompli els buits de les definicions segents amb les paraules
segents:




Qualsevol tipus d'informaci que ens arriba de l'exterior s _____________, s a dir
______________ s qualsevol transmissi d'informaci ( o missatges) entre una persona que
dna el missatge __________ i qui la rep _________ a travs d'un _________ i en un lloc ,
situaci o ___________ determinat.

No sols les persones ens comuniquem , tamb ho fan els animals i per tant hi ha la Comunicaci
humana i la Comunicaci no humana. En la Comunicaci humana l'instrument ms important
que usem s el _____________ per podem usar-ne d'altres com la vista, el tacte, l'olor etc. Per
tant podem distingir en la Comunicaci humana la Comunicaci ______ i la no__________.



Per tant all que diferncia en la comunicaci als humans de la resta d'ssers vius s el
____________.

Qualsevol sistema de comunicaci propi d'un sser viu s per tant ___________ .
Si es tracta d'un sistema organitzat de signes creat per una societat humana, amb tota una srie
de regles i signes , aleshores estem parlant de ___________, un codi abstracte i teric i que
cada rlant utilitza depenent del coneixement que en t.

Eixe sistema de signes que utilitzen els parlants d'una societat pot efectuar-se de manera
variada i diferents depenent de la zona geogrfica, com passa amb una persona de Huelva i una
de Valladolid, o una persona d'Alcoi i una altra de Morella. A eixes variacions geogrfiques d'una
mateixa llengua els anomenem _______________.

Per ltim cada parlant d'una llengua o d'un dialecte concret t una manera de parlar prpia que
depn de molts factors culturals, socials,geogrfics, fsics que far que s'expersse oralment
d'una determinada manera, a aix l'anomenem ___________









llenguatge, parla , dialecte, llengua


comunicaci , receptor, emissor, canal , llenguatge, context,
verbal


Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 3

La realitat lingstica preromana.

Del 1000 al 218 aC s'estableixen al territori de la pennsula ibrica i
concretament a les terres que actualment ocupen Catalunya, la
Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Mrcia diversos pobles, que
parlaven llenges diferents: els sorotaptes, els celtes, els fenicis, els
grecs o els ibers. Aquestes sn les llenges que conformen el substrat
del catal i/o valenci
El 218 aC els romans desembarquen a Empries.
La romanitzaci.
Tot i haver desembarcat el 218 aC, la romanitzaci del territori no comen fins al segle I aC, i el
centre en va ser Tarragona. Per "romanitzaci" s'entn el procs d'implantaci al territori de la
cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'imperi rom, que era el llat. No obstant aix, la
romanitzaci no va ser uniforme, i hi hagu zones profundament romanitzades, al costat d'altres
de romanitzaci menys intensa.
A poc a poc es va produint un canvi lingstic en aquests territoris, i desprs d'una etapa de
bilingisme entre el llat i les llenges indgenes, el llat s'acaba imposant. No obstant aix,
s'observa en el llat parlat en cada territori particularitats fruit del substrat de les llenges
indgenes que s'hi parlaven. D'aquesta manera, des d'un primer moment hi ha diferncies entre
el llat parlat a la Pennsula Ibrica i el d'Itlia. I encara, dins el llat de la Pennsula tamb hi ha
diferncies (era diferent el llat parlat a una zona del parlat en una altra). Els parlants, per, no
tenien encara conscincia d'aquestes diferncies.






Histria de la Llengua
Histria de la Llengua

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 4
La caiguda de limperi rom, el llat i la formaci de les lleges romniques

L'imperi rom, al llarg del segle V d. C., va comenar a descompondre's, i tamb la unitat que
representava el llat, donant pas al naixement de les llenges romniquesEl conjunt d'aquestes
llenges, o el lloc on es parlen, s el que es coneix com a Romnia. La Romnia es divideix en
dos blocs: 1) l'oriental) i 2) l'occidental.

La Reconquesta peninsular
Aprofitant la decadncia de l'imperi rom els visigots comenaren a ocupar territoris dominats
fins aleshores pels romans. Aix va ocupar els segles V, VI i VII d. C. El llegat lingstic
d'aquestes invasions formar part del superstrat de la llengua catalana.
El segle VIII dC es produeix la invasi musulmana de tota la Pennsula. Prompte, per, els
francs de Carlemany van iniciar un projecte de reconquesta per a assegurar-se una zona de
seguretat davant l'imparable avan musulm. Va nixer aix la "Marca hispnica. La reconquesta
dels territoris del sud de Catalunya no es va dur a terme fins al segle XII. La conquesta dels
regnes de Valncia i Mrcia no es va dur a terme fins a segle XIII (el regne de Valncia) i XIV
(regne de Mrcia)



1233-1245 El regne de Valencia per Jaume I. Els moros i moriscos valencians seguien parlant arab aixi
com els escassos cristians visigots que shavien quedat per les terres conquerides pels arabs durant 6
segles acabaren tambe adoptant larab com a llengua.
La posterior repoblacio del regne de Valencia per cristians provinents sobretot de Lleida, pero tambe
dOccitania, Tarragona i Barcelona a les terres costaneres i daragonesos a les terres dinterior del sud i
les posteriors expulsions dels arabs conversos acabaren configurant la fisonomia lingistica i geografica
del Pais Valencia.





Histria de la Llengua


Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 5

La segent taula presenta alguns exemples per comparar l'evoluci fontica de les paraules en
les diferents varietats lingstiques romniques
Llat (ac.) Francs Gallec Itali Portugus Romans Castell Catal
rbor(em) arbre rbore albero rvore
arbore /
pom

rbol
brcchiu(m) bras bra braccio brao bra brazo
cdl.(m) ciel ceo cel cu cer cielo
clve(m) clef chave chiave chave cheie llave
de(m) jour dia giorno dia zi dia
dgitu(m) doigt dit dito dit deget dedo
hmo o
hmine(m)
homme home uomo homem om hombre
lbru(m) livre llibre llibre livro carte libro
lna(m) lune la lluna lua lun luna
mnu(m) main man m mo mn mano
novus nouveau novo nuovo novo nou nuevo
pctu(m) poitrine peito petto peito piept pecho
scu(m) jus zume succo suco / suc zumo

Histria de la Llengua

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 6

Llenges i dialectes a Espanya.

arans, asturi, aragons, andals, benasqus, castell, canari, catal-valenci, euskera,
extremeny, gallec-portugues, lleons, murci.



























Llenges:
_____________________________________________________________________________
________________________________________________________.

Dialectes:
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
______________________________________________.













Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 7


PRINCIPALS DIALECTES DEL CATAL-VALENCI



Bloc Oriental: Comprn les actuals provncies de Barcelona, Tarragona, Girona, El Rosell
francs, Les illes Balears i la ciutat de lAlguer (Sardenya).
Subdialectes: central, rosellons, central, eivissenc, mallorqu, menorqu...

- Trets distintius:
- confusi de a, e tones (no accentuades): pare (parA) finestres (finestras).
- No es pronuncia la i del digraf ix: caixa (caxa)
- caiguda de la -r final: menj (menjar) Per tamb passa en alguns subdialectes de
l'occidental com ara el meridionals que es parla a Alcoi, sud d'Alacant etc.
- 1 p. singular del PI en u o sense vocal: jo parlu, jo parl
- Desinncies del present de subjuntiu en i: que jo pali, tu parlis etc.
- mirall, noi, llombrgol, xai, escombra.

Bloc Occidental: Comprn lactual provncia de Lleida, i el Pas Valenci.
Subdialectes: lleidat, tortos, apitxat, meridional ...
- Trets distintius:
- No confundeix e/a tones: pare , finestres...
- Pronuncia la i del digraf: caixa, caix
- Desinncia 1 persona PI e/o: parle/parlo
- Present de subjuntiu en e: que jo parle, parles etc.
- espill, xic, melic, corder, granera...


Histria de la Llengua

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 8



Subdialectes del valenci.





Histria de la Llengua

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 9



Vocalisme

1. Sistema Tnic: a, , (obertes), , , , (tancades). En general no presenten divergncies
entre la pronncia i la grafia llevat dalguns casos de particularitats dialectals:


2. Sistema ton: a, e, i, o, u. Presenta les divergncies ms grans entre els diferents parlars i
s un dels trets principals a lhora destablir els principals dialectes o subdialectes.

3. Divergncies fontiques i grfiques.

Vocalisme tnic.
a / e

Alguns parlars tendeixen a pronunciar ms oberta del que s normal la per la qual cosa
de vegades pot dur a vacillacions a lhora descriure la grafia correcta.

Escriu a o e en els buits de les paraules segents:

S__ncer
Corr__cta
Ll__uger
LL__ganya
Pot__ncia
Miqu__l
Ll__
Miqu__let
T__rra
Ll__nol


Aix podem establir que hi ha una srie de posicions en les quals la e sempre es pronuncia
oberta:

- Davant de l, ll, r, rr i i, u la e tnica sempre es pronuncia oberta: evangli, novella, ferro,
misteri.
- La major part de les paraules esdrixoles: ancdota, Valncia etc.

Vocalisme ton.

e / a

Escriu la grafia correcta.

__mbrutar
__mpar
__mbut
__ntendre
__ncs
s__ncer
__scoltar
__scopeta
__storeta
__ixugar
__ixamplar
__ixut

- Les paraules que porten les sllabes ________________ inicial de paraula o no, sescriuen
amb ___ i no amb ____ encara que alguns parlars pronuncien aquesta sllaba amb ____.





Ortografia
Pare un haca lhe treta , laltra la trac?

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 10



Aix no obstant no vol dir que aquesta siga una regla estricta hi ha una srie de paraules que
sescriuen amb a.

__mpolla __nci __scens __storat __ixeta


Escriu la vocal que cregues convenient

Ll__uger
Ll__nol
__spolsar
__ixeta
__ncendre
ll__ganya
L__trina
___mbaixador
G__lea
D__vantal
Extr__vertit
Est__rnudar
B__scoll
Ass__mblea
Af__itar
__nyorar
__mparar
m__ravella
d__j
v__rns
Mon__stir
R__ncors
Rf__ga
__ntic
__stranger
__spill
s__nefa
s__rgent
__stut
esp__rit


Atenci tamb a altres confusions que poden hi haure amb altres vocals:

___fegar > m___fegue
__lorar
B__tllet
At__neu
T__rr
Pl__ma
__nfermera
Cal___rs

Med__cina
Ln__a
Antigu___tat
B__tifarra
Gal__
P__lir
S__spirar
Tt__ol
S__bornar
T__rmentar
S__focar
S__portar
C__rba
J__livert
Esc__drinyar
S__frir
Atenci a alguns verbs de la 3a conjugaci

















Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 11


Diftongs

Un diftong s la uni de dues vocals en una sllaba (s a dir en un sol colp de veu) i s
necessari que una de les dues vocals siga la -i- o la -u- . En valenci existeixen dues classes de
diftongs

Creixents : gua-ge-gi-guo / qua-, qe, qi, quo ( fixeu-vos que noms ge, gi, qe, qi,
porten diresi).
Escriu alguns exemples:

Diftongs decreixents. Els formats per una vocal ms una -i- o -u-.

Ai
ei
oi
ui
Au
eu
ou
iu

Atenci per tant a les paraules que porten -i-, -u- ms vocal, no formen diftong: ca-mi-, Va-ln-
ci-a. (veure accentuaci de paraules agudes i planes acabades en diftong o vocal )


Accentuaci. Regles generals.

Totes les paraules tenen un accent fnic ( casa, publicitat, aixella...). Aquest accent recau
sempre sobre la sllaba tnica de la paraula. Ara b noms algunes paraules porten laccent
grfic, lescriptura del qual dependr de les regles generals que veurem tot seguit. Abans
per cal fer algunes observacions.

En valenci existeixen dos tipus daccent grfic segons es tracte duna vocal oberta (, ,
> cant, pl, arrs) o tancada ( , , , > caf, cami, ping, ltima ).
Segons en quina sllaba de la paraula recau laccent fnic, les paraules poden ser:
- Agudes: si la sllaba tnica s lltima : caf, paret, animaci....
- Planes: si la sllaba tnica s la penltima: feble, imbcil...
- Esdrixoles: si la sllaba tnica s la antepenltima o anteriors: valncia, dmino...

Regles generals:

Les paraules agudes saccentuen si la paraula acaba en :
__________________________________________________________________________
_____________________________________________________________.
les planes saccentuen si la paraula:
__________________________________________________________________________
____________________________________________________________.
Les esdrixoles saccentuen:
__________________________________________________________________________
_____________________________________________________________.


Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 12


Observacions:
Els adverbis acabats en ment porten accent grfic sempre que la paraula original en porte:
fcil > fcilment / pobra > pobrament
Quan a un verb se li afigen pronoms laccent del verb no es desplaa: dna > dna-li-la.
Els verbs acabats en iar fan el present dindicatiu : canvie, canvies, canvia, canviem,
canvieu, canvien.
les paraules monosllabes no porten accent grfic: pa, dol, pou, dos ...
recordeu que les paraules acabades en -ia, ie, io, ua, ue, uo no sn diftong i per tant
aquestes paraules acaben en vocal. En canvi les acabades en ai, ei, oi, ui, au, eu, ou ,iu
acaben en diftong.

1. Accentua grficament les segents paraules

abus
aixo
alacra
ampit
apat
arros
avis
balco
Berlin
barraco
burges
calmos
canto
castell
cataleg
centim
cervol
ciencia
clemencia
colonia
concorrer
correu
desmai
esglesia
cantareu
triaveu
espinac
estatua
estiu
examens
formula
germa
gloria
individu
ingres
llagrima
matalas
Merli
musica
oxigen
paper
peninsula
princep
pastis
Ramon
Lluis
riquissim
pobrissima
rustic
tabu
telefon
tennis
tragedia
usuaria
acordio



2. Algunes paraules amb pronncia dubtosa.

alfil
avar
elit
fluor
futbol
handbol
heroi
ocea
xandall
xassis
timpa
tiquet
acne
adequa
atmosfera
conclave
coneixer
correr
interfon
medulla
missil
reptil
temer
vertigen
dioptria
eczema
electrode
Etiopia
Himalaia
olimpiada
periode
estatua






Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 13

Laccent diacrtic.
Laccent diacrtic s aquell que posem damunt dalgunes paraules que sescriuen igual que
algunes altres encara que per les regles daccentuaci no shaurien daccentura. Normalment
solen ser paraules monosllabiques (duna sola sllaba) i tamb solen pronunciar-se de manera
diferent.

B (riquesa, adverbi) / Be (nom de la lletra, borrec):
Ho ha fet tan be que li han donat un premi / Com ests? Be / Sn rics , tenen molts bens / Eixe
gosset sembla un be .
Bta, btes (recipient) / Bota, botes (verb botar, calat):
M'han agradat molt les botes de cuir roges / Mn pare encara t una bota de vi de les antigues /
No botes la tanca que et fars mal!
Du, adu (divinitat) / Deu, deus (nmero, verb deure):
Els grecs tenien molts deus i semideus / Tu li deus molts diners a Enric / He perdut deu euros.
Dna, dnes (verb donar) / Dona, dones (sexe femen):
Quan la veges li dones records / Dona-li aigua al xic / No li dones el regal a la dona de Josep
fins dem.
s (verb ser) / Es (pronom reflexiu):
Qu es aix? / Aquelles xiques que es barallen sn germanes / No s que es pensa per no es
ning / Es molt trist / Jaume es gita molt tard / Aix es fa de seguida / No es pense vost que es
tan fcil.
Fra (verb ser) / Fora (contrari de dins):
Hui s'est millor dins de casa que fora / S'ha acabat el termini i qui no s'haja presentat a temps
es quedar fora / Si fora possible jo ja me n'hauria anat
M (part del cos) / Ma (possessiu):
No s qu vol ma mare que no para de cridar / Qui ha alat la ma?
Ms (quantitatiu) / Mes (part de lany):
El mes passat vam pagar mes diners de llum que qualsevol altre mes
Mn (univers) / Mon (possessiu):
Els monstres arribaven a la terra a travs d'una porta tridimensional que obria el submon / Eixes
pellcules no li agraden a mon pare.
Nt, nta (parentiu) / Net, neta (contrari de brut):
Pere s unu xic molt educat i net, no el coneixes? S s el net de Carles.
s, ssos ...(animal) / Os, ossos (esquelet):
Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 14
Em fan mal tots els ossos del cos / Quan anirem a veure l'os que han dut al zoo.
Pl, pls (vellositat) /Pel, pels (contracci de+el, de+els):
Ens agarad molt passejar pels jardins de la ciutat / No t pels en la llengua
Qu (interrogatiu) /Que (conjunci):
Que vols per a dinar? / El dia que vulgues quedem / No s que vull per a dinar
S (verb saber) / Se (reflexiu):
Dem se celebra la festa dels farolets / Ja se qu regalar-li al meu fill
S (afirmaci) / Si (condicional):
Si vns prompte tindrs un bon lloc / Ja era hora que em digueres que si
Sc (verb ser): / Soc (soca):
Ja s que no sov molt alt / El soc de l'arbre era molt gros
Sl, sls (terra) / Sol, sols (astre, adjectiu, verb soler):
Han trobat petroli en el subsol del descampat / Hui ha eixit el sol / Ell sol anar al cinema tots els
diumenges / Quan em trobe sol telefone als meus amics
Sn (verb ser) / Son (ganes de dormir):
Els teus fills encara son molt menuts i sempre tenen son
T (verb tindre) / Te (infusi, nom de lletra):
Sempre va corrents , sempre te pressa / Pose'm un caf per a mi i un te per a ella
s (acte d'usar) / us (pronom personal vosaltres):
Feu cas i feu us de les paperes / No us amagueu que no passa res
Vns, vnen (verb vindre) / Vens, venen (verb vendre):
Sempre que vens acabem pledejant / Estan molt espavilats de segur que ho venen tot / Les
notcies venen de fonts molt fiables




_______________________________________________________________________





Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 15




La diresi

La diresi s el signe ortogrfic que es posa sobre la , i que senyala dues coses:

1. Que s'ha de llegir la en els disftongs ge, gi, qe, qi
Exemples: __________________________________________________________.
(recordeu que no cal posar diresi en qua, quo, gua, guo)

2. Que s'ha produt un hiat, s a dir, s'ha trencat un diftong (repasseu els diftongs)


Ai
ei
oi
ui
A
e
o
u
Au
eu
ou
iu
A
e
o
i

La diresi apareix de manera immediata en el present d'indicatiu i subjuntiu
dels verb de la 3a conjugaci acabats en vocal+ir , com per exemple:
conduir, restituir, agrair (veure verbs 3a conjugaci). I tamb en l'imperfet dels
vers cloure, coure, complaure i derivats.


Estalvi de la diresi:

Sempre que es puga accentuar la paraula: vena ... per..... ve
En les paraules que acaben en vocal + ista, isme : egoista, europeisme.
En els verbs de la 3a conjugaci que acaben en vocal+ir, no posem diresi en l'infinitiu,
gerundi, futur i condicional.


Larticle
s la categoria gramatical que va davant del nom i que li dna un significat gramatical (gnere i
nombre) i a ms a ms concreta un nom ja conegut (articles determinats i o b presenta un
nom desconegut (indeterminats).

Pere sha comprat un cotxe nou. El cotxe s de color roig.

Singular Plural
mascul femen mascul femen
Determinat
(definit)

Indeterminat
(indefinit)



Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 16


Apstrof de larticle.

Noms es poden apostrofar els articles determinats singulars el la.

- Regla general: El i LA sapostrofen:
1. __________________________________________________________________
_______________________________________________.
2. __________________________________________________________________
_______________________________________________.

- Regla general: EL i LA no sapostrofen:
1. _________________________________________________________
2. _________________________________________________________
3. _________________________________________________________

- Excepcions: LA no sapostrofa:
1. ________________________________________________________.
2. ________________________________________________________.

* La preposici de funciona exactament igual que larticle determinat mascul el

el costat > de costat , lombra > una miqueta dombra

Tamb sapostrofen els pronoms: la veu / lestima, es cansa / sala , porteu-
lo / portal
Lapostrof tamb afecta als pronoms febles ( veure verbs
pronominals )
A banda de la conjugaci pronominals, quan un pronom feble amb una funci
diferent sadjunta a una forma verbal aquest pronom si va davant del verb pot
apostrofar-se i si va darrere o apostrofar-se o unir-se amb un guionet:

Maria estima a tu > testima
Vol comprar un regal per a ell mateix > vol comprar-se
Per ac s molt fcil perdre un mateix > per ac s molt fcil perdres

Contraccions

L'article mascul singular i plural es contrau amb les preposicions: a, de, per, ca

* a, de, per, ca + el : __________________________________________ jard / metge
* a, de, per, ca + els: __________________________________________ jardins / iaios

Recordeu per que si l'article es pot apostrofar no es fa la contracci:

passege pel carrer //// passege per l'hort.




Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 17
En algunes espcies de rapinyaires i arcnids, les femelles sn ms
grans que els mascles
- En els mamfers, la majoria de vegades s el mascle qui t una mida
ms gran.
- En el cas de les aus (normalment les migratries), els mascles
presenten un plomatge ms cridaner que el de les femelles




Gnere i nombre dels
substantius i els adjectius

Regla general: la flexi de gnere i nombre es fa a partir dels mascul singular (
generalment acabat en consonant o diftong) de la segent manera:

masul singular femen singular mascul plural femen plural
fill
gat
estudiant
valent


Per tant podem dir que els morfemes de gnere i nombre sn els segent:

masculi singular: - (consonant o diftong)
femen singular: afig > _____
mascul plural: afig > ______
femen plural: afig > _______

Tot i aix si seguim la regla general d'ortografia en valenci pel que fa a les consonants
ens trobem que algunes paraules que acaben en consonant poden sofrir canvis
ortogrfics. Vegem alguns exemples:

serf
amic
cunyat
llop

Recordeu doncs que les segents grafies alternen: f > v, t > d, c > g , en tota classe de
paraules i tamb p > b ( en aquest ltim cas solen ser formes verbals ). Comprovem-ho:

jo crrec molt > A Llus no li agrada que jo ________________ molt

jo rep tots els dies un regal > A la meua germana no li agrada que jo ________ regals.

(vegeu verbs 2a conjugaci)

- Hi ha per una srie sobretot d'adjectius que acaben en consonant que no segueixen la
norma general.

legal
humil

Sn sobretot adjectius acabats en -l


Morfologia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 18


Una cosa semblant passa amb uns altres adjectius

capa
feli
velo

En aquest cas a ms a ms aprenem que quan un adjectiu acaba en el so (as,is,os) i s igual
per al mascul i el femeni aquestes paraules s'escriuen amb - - i amb c - ( vegeu grafies )

5. Vegem ara qu passa amb les paraules que acaben en diftong ( -eu, -au, )

blau
hereu
ateu

Pot passar per tant dues coses: Que la -u- es convertisca en -v- o b que la -u- es substitusca
per una -a-

* Recodeu que aquesta regla del pas de la -u- a la -v- tamb passa amb altres paraules que no
sn substantius ni adjectius, per exemple: si diem que cau neu s que ____________

6. Per qu passa amb paraules que acaben en vocal? Feu la flexi de les segent paraules:

alumne
monjo

Les que acaben en vocal -e, -o, la canvien per -a i segueixen la regla general per al plural.

mediterrani
universitari
heroi

Les que acaben en -i afegixen les terminacions -a, -s, -es i per tant els femenins singular i plural
passen a ser paraules esdrixoles i per tant han de dur accent grfic (vegeu accentuaci i
diresi)

I les que acaben en -a?

periodista
astronauta
florista
futbolista

Morfologia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 19

Aquestes paraules tenen la mateixa forma al mascul i al femeni.
Atenci a les formes orals: periodiste, astronaute, floriste etc. Sn correctes normativament?
________________________________________________________.
Vegem ara les segents paraules que acaben tamb en vocal:

germ
cos
lle

Com es pot veure aquestes paraules han afegit un -n- per a formar el femen i el plurals i sn
paraules que acaben en vocal. Per qu afigen aquesta -n-? En qu es diferencien de les altres
paraules que tamb acaben en vocal, com ara alumne, periodista, etc?
_____________________________________________________________.

3. Ara vegem alguns casos especial.

duc
sastre
alcalde
abad
poeta
deu

Qu tenen d'especial aquestes paraules? ___________________________________________
I per tant el femen i el plural els fan amb els acabaments: ________________________.

Per hi ha excepcions:

marqus
princep
director
mestre

- I per ltim vegem aquest altres casos:
bou
cavall
pantera
bileg
actor
Emperador


Morfologia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 20



Pareu atenci tamb al plural dels substantius acabats en xt, -tx, -sc, -st, -ix . ig

Text cost
Despatx (*) guix
disc Raig (*)

( *) veure grafies, j, g, tj, tg, tx





- Interferncies del castell.

Hi ha una srie de paraules que per proximitat amb el castell sha canviat el gnere correcte
en valenci i sha assimilat al del castell i fins i tot en algunes la paraula correcta en
valenci ha estat substituda per la correspent en castell. Vegem-ne algunes.

castell valenci castell valenci
Unos alicates
Un anlisis
Ese andn
El calor
El diente
El desfile
Un disfraz
El maratn
El merengue
Un olor
Los postres
El resto
Las afueras
Una ventaja
Las bacterias
La cuenta
La corriente
La costumbre
Una deuda
Una duda
Las espinacas
Una seal
La lejia








Recordeu que davant de qualsevol paraula
comenada per vocal els articles "el" "la"
s'apostrofen > l'
I el mateix passa amb la preposici "de" > d'
Morfologia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 21



- I per ltim hi ha tamb una srie
de paraules que segons el
gnere tenen un significat
diferent.
CLAU


CLERA


EDITORIAL


PUDOR


SALUT


POLS


SON


TERRA


VALL


FI


LLUM



Escriu la paraula adequada en cada buit utilitzant el determinant adequat perqu es veja
ben b quin gnere t la paraula:

Van anar a un pas tropical sense vacunar-se i van contraure _____________
S'han trencat _____________ de l'entrada i no ens hi veiem
El diari de hui t ____________ molt bo/bona
Si mous la caixa escoltars ___________ que fa
Els meus amics viuen _____________ prop dels pirineus
Tinc ___________ que ara mateix m'adormiria
Com es va enfadar amb mi , quan em veu ja no em fa __________
Tanca les cortines perqu no passe _______________
Era molt vergonyosa i _____________ sempre la posava tota roja
Quina por hem passat, a mi em tremola _____________
L'objectiu del viatge era trobar els nostres parents, eixe era __________
heu arribat tot just acabant-se la pellcula , s a dir a _____________
Al cap i _______________ tots acabarem calvs!
Tenia tanta rbia que _______________ li eixia pels ulls.

Morfologia
Sers el rent que fa pujar el pa, sers el
solc i sers la collita, sers la fe i la
medalla oculta, sers l'amor i la
ferocitat. Sers la clau que obre tots els
panys.
Vicent Andrs estells

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 22

sssssss

Consonants S / SS / C / / Z

En valenci les grafies de les esses es corresponen amb el so que fem en pronunciar-les. Hi ha
una esse que es diu sonora, s aquella que pronunciem en paraules com: casa, posar, colze,
onze. Per tant tenim dos grafies per a aquest so : la s i la z

Grafia z

1. Sescriu darrer de consonant : col___e, pin___ell , on__e
esmor___ar, dot__e, quin__e, at__ar, cator__e,
2. en paraules dorigen grec: ama__ona, __ero, __ona, __oo,
esqu__ofrnic


Grafia s

1. Noms sescriu entre vocals: casa, visi, pisos
2. paraules femenines abstractes: la solidesa, la bellesa
3. En la majoria de gentilicis: francesa, anadalusos ( hi ha dos excepcions:
russos, sussa)

Recordeu que a ms a ms la s tamb apareix desprs de consonant , a principi de paraula o
a final de paraula com a marca del plural i sona com en castell: sol, pensar, fills

Laltra esse es diu sorda i s la que sona com el castell en paraules com: passar , cel, can.
Hi ha per tant tres grafies per a representar aquest so: ss / c /

Grafia ss

1. sescriu sempre entre vocals: passar, russia, carrossa
2. paraules femenines de ttols nobiliaris i professions antigues: duquessa,
mestressa, baronessa ( recodeu-vos de les excepcions marquesa i princesa)
3. paraules que es componen dels infixos : gressi, missi, pressi, fessi, sessi:
progressi, impressi, comissi, repressi, confessi, sessi... i les derivades,
impressionant, confessionari etc.
4. paraules compostes per un prefix: a + senyal = assenyalar, pre + sentir =
pressentir.

Grafia c ,

Aquestes grafies sempre van en consonncia. s a dir si sabem que una paraula sescriu amb
les derivades sescriuran amb c o amb per mai amb esses : plaa > places , reempla
etc.

Grafia c

Sescriu sempre davant de la e i de la i : cel, ac
(solen coincidir amb les paraules que en castell porten c ) : cincia, cel cielo, conscient
consciente etc..

Ortografia
zzzzzzzzzzz

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 23





Grafia

1. Sescriu davant de la a, o, u : plaa, can, venut
2. A final de paraula ( vegeu adjectius duna terminaci per al mascul i el
femen) : velo, capa, feli ...
3. En alguns acabaments com ara ana, -ena : esperana, remaixena

Les paraules que porten solen coincidir amb les paraules que en castell porten z per no
sempre: cazar > caar, pedazo > peda ....


1. Escriu amb S, SS, C o els mots segents:

__alpar
__arsuela
__entinella
__imbomba
e__poliar
tro__

arrebo__ar
a__utzena
carni__eria
carro__a
discu__i
dra__ana
escaramu__a
exce__iu
mosta__a
pli__a
regal__ia
eri__
escur__
gla__
lla__
llen__
pe __a
peda__
dol___
pla___a

A__ores
cabe__a
cal__
cal__a
llu__
man__anilla
noven__
peda__
ter__
tra__ar
vari__a

2. Els segents doblets nominals canvien el significat segons sescriguen amb S o C.
Feu una frase amb cadascun dels mots on es veja b el significat.

Cec:___________________________
Ceba:__________________________
Cigne:__________________________
Cessi:_________________________
Sec:___________________________
Seva:__________________________
Signe:__________________________
Sessi:_________________________

3. Completeu amb SS, C o .

Pe__eta
Pe__a
Pin__es
O__ell
Car__ia
Di__abte
Ma__ap
Regal__ia
En__iam
Eivi__a
Discu__i
Mosta__a
Tro__os
Adre__a
Destro__a
Disfre__ar







Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 24





4. Completeu la srie.

pense pensem pensaves pensen
Defen__e
Comen__e
Avan__e
Adre__e
Llan_e
Espol__e
Finan__e
Ven__



5. Doblets. Escriu el mot adequat en cada frase.

Fal / fals

No sap treballar amb la _________ / aix que diu s ___________.

Avan / abans

________ alguns pensaven que internet no suposava cap __________.

Massa / maa

A ja s ________ / No li pegues amb la _______ / vingu tota la ______ de gent.














Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 25

ELS SONS PALATALS AFRICATS I FRICATIUS.

Setze __u___es d'un __u___at , men___en fe___e d'un
pen___at



GRAFIES . J/G/TJ/TG
GRAFIA
J




GRAFIA
G



GRAFIES
TJ/TG


1. Completeu les sries segents.

Cantar cante cantem cantveu cantara
Via___ar
Allo___ar
Lle__ir
Assa__ar
Rebu__ar
Pen__ar
Hosta___ar

Escriu G, TG, J o TJ segons calga
salva___e
passe___ar
me____essa
carrua____e
___elat
___irafa
ma___estus
forma____e
pla___es
taron___er
ima___e
___endre
paisa___e
repoirta___e
vi___ilar
garata___e

Ortografia
Davant, a,o,u
En qualsevol posici: __ove, men__ar, bate__os

Davant e
Nexes jecc-ject-*: in__ecci, pro__ectar
Noms hebreus: __ess, __erusalem, __eremies...
Mots: __erarquia, __eroglfic, __eroni, __ersei, ma__estat i derivat
Davant de e, i.
Inicial: __ent, __irafa
Entre vocals: a__ncia, __il.
Desprs de consonant: n__el, en__inyer..
Entre vocals: tj,tg
Acabaments: -atge, etge,otge utge: salvatge, metge, rellotge, jutge
Verbs: desitjar, enutjar, espitjar(apretar),jutjar, petjar(xafar), rebutjar,
trepitjar,viatjar.
Paraules: llotja, fotja, botja(mata),calitja,mitja,mitj,
lletja,petja,natja,platja, sutja


Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 26



GRAFIES SONS SORDS. X, IX, TX

IX
Darrere de vocal : ca___a, mer___er, coix, cal___x ...
X
Inicial: __tiva, __arrar, ___ut
Darrere consonant: Bar___, El___, pan____a, con___a.
TX.
Inicial: ___ecoslovquia, ___ad, ___aikovski.
Entre vocals: co__e, despa___ar.

IG/TX
Final de paraula: passe____- passejar, // despa____-despatxar
ALTRES SONS DE LA X-
(KS): Ta___i, m___im
(GZ): ex - : __ode, e___amen, __it, e___hibici.

2. Escriviu un derivat de les segents paraules (recordeu que totes sonen com una ch castellana)

Despa____
Empa____
Escabe___
Passe__
Esto____
Estiue____
Mare___
Bo___
Rebu___
Ra___
Mi___


recordeu com sescriu la primera persona del present dindicatiu dels verbs anar, fer i veure?:
_______________________________________________________.


3. Ompli els buits del text segent amb la grafia adient, g, j, x, ix , tg, tj, tx, -ig.


Sempre regate__e quan cal via__ar amb co__e si hem sopat escab__, perqu s molt enu__s haver de
nete__ar els seients si alg es mare__a a causa dun empa__ de pe__. Com durant aquell ma__estus
via__e que arran__rem amb __eremies i __ertrudis arran del nostre feste__. Recorde que portvem
molt poc dequipa__e i que tenem el pro__ecte de trepi__ar paisa__es estran__ers farcits de __eranis
ro__encs i de __inestes __fero__es.
Resulta que __eroni pate__ de verti__en sense haver de pu__ar a cap banda, i, encara que desi__e fer
men__ades capri__oses, no les pot fer, perqu el seu fe__e les rebu__a, i despr, quan sona el rello__e,
li toca __uclar el __arop de madu__es salva__es que li recept el me__e.
Per, quan cau molta plu__a i encara que faa lle__ donar aquesta imat__e, jo em fa__ la bo__a i,
desprs duna du__a, el pun__e per anar a la pla__a, i, en tornar, prenem sandvi__os de forma__e, una
mica de __ampany i ens anem a passe__ar pel voltant de la Llo__a.



Ortografia
El Pin___o li va dir a en
Pan___o, vols que et pun__e
amb un pun___? i en
Pan___o li va dir a en
Pin___o, pun___a'm per a la
pan__a no.

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 27



Les laterals

El s de les diferents grafies laterals en el valenci parlat sol reduir-se a dos : ( l ) pila, espatla, collegi i (
ll ) llet, espatlla.

l / ll

No solen presentar problemes ja que la pronncia les diferncies sobretot en interior de paraula: pala /
palla.A comenament de paraula pot haver-hi per algunes vacillacions.

Escriu la grafia adient .

__nia
__inial
__aborable
__iteratura
__etrat
__gica
__una
__untic
__egir
__op
__itre
__um
__umins


ll

les paraules que porten ll solen ser paraules ds culte preses directament del llat o del grec,
relacionades amb els camps de la cincia, lart, lastronomia etc.

Generalment solen dur ll aquest mots que a ms comencen per :

coll - : ____________________________________________________________
sill - : ____________________________________________________________
ill - : ____________________________________________________________
gall- : ____________________________________________________________
call- : ____________________________________________________________
mill- : ____________________________________________________________

i els mots que acaben en:

- illar: ___________________________________________________________
- ella: ___________________________________________________________

I alguns mots no compresos :

ANYS


_______________________________________________________________________________




Ortografia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 28





LA CONJUGACI VERBAL

En valenci hi ha 3 conjugacions: 1a verbs que acaben en AR ( s la conjugaci ms regular),
2a verbs acabats en ER o RE ( s la ms irregular) i la 3a verbs acabats en IR ( t dos tipus
de verbs, incoatius i purs).

INDICATIU. Present
1a Conjugaci -AR
Tots els verbs segueixen el mateix model. Noms sha de tindre en compte les possibles
alteracions grfiques ( j > g, c > , c > qu etc..)

PARLAR

Jo
tu
ell
nosaltres
vosaltres
ells

MENJAR VIATJAR COMENAR JUGAR

Irregulars
ESTAR

jo
tu
ell
nos
vos
ells

ANAR ANAR-SEN













Morfologia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 29



VERBS 2a CONJUGACI. ER / -RE
Aquesta conjugaci s la que presenta major irregularitat. T dos acabaments, els verbs que
acaben en er i els que acaben en re

1. Conjugaci regular
Tmer

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

Perdre prmer batre rompre

Es conjuguen com Tmer:
_______________________________________________________________.
Es conjuguen com Perdre:
_______________________________________________________________.

2. Verbs velaritzats. Afegeixen c o -sc a la primera persona del present dindicatiu.

Nixer

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

Parixer aprendre fondre

Es conjuguen com nixer: ___________________________________________.
Es conjuguen com parixer____________________________________________.
Es conjuguen com fondre: ___________________________________________.

2.2. Verbs acabats en aure, -eure, -iure, -oure

caure

jo
tu
ell
nos
vos
ells

deure riure moure

Morfologia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 30
Complaures







Cloure


3. Verbs irregulars

fer

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

voler Veure/vore ser



VERBS 3 CONJUGACI (-IR)


PURS INCOATIUS

SENTIR

jo
tu
ell
nosaltres
vosaltres
ells

SERVIR (increment isc) SERVIR (increment esc)


















Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 31


Atenci als verbs que acaben en vocal + ir (recordeu accentuaci i diresi)

Agrair

Jo
Tu
Ell
Nosaltres
Vosaltres
Ells

conduir


1. Sn verbs purs i es conjuguen com sentir:

Els verbs que tenen una o en larrel mantenen la o si aquesta pertany a una sllaba tona ,
per si es troba en una sllaba tnica canvia a u (Aquesta norma serveix per a tots els temps
verbals: exemple: jo cull, ell culla, (tniques) collim, coll, colliria... (tones) i els verbs que
tenen una e en larel la canvien per una i : jo tiny per jo tenyia

(1) es conjuguen com cosir:
____________________________________________________.
(2) Es conjuguen com tenyir:
___________________________________________________.
(3) Es conjuguen com tenyir per tamb poden conjugar-se com servir:
______________________________________________________________________


3. Irregulars velaritzats

eixir

jo
tu
ell
n.
v.
ells

obrir omplir dir tenir venir

Morfologia
dormir

jo
tu
ell
nosaltres
vosaltres
ells

Cosir (1) Tenyir (2) (3)


Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 32




INDICATIU. PRETRITS

Sn temps amb els quals expressem accions o estats passats en el temps en que parlem.
Hi ha de dos tipus,els simples (formats per una paraula) o compostos ( es componen duna
forma simple del verb haver ms el participi passat del verb que es conjuga)

Este mati quan jo ____________ (anar) ______________(vore) a ta mare.
Ahir jo _________ (anar) al mercat i _____________ (vore) a ta mare.
Esta setmana _____________(anar) al cinema i _______(vore) la pellcula
Quan jo _________ (ser) menut no ______________(agradar) les verdures.

Simples

Imperfet

s un temps regular, s a dir tots els verbs es conjuguen de la mateixa manera que el verb
model.

1a conjugaci AR 2a Conjugaci -ER / - RE


Menjar

jo menj
tu menj
ell menj
nos menj
vos menj
ells menj

Acabar













Crrer

jo corr
tu corr
ell corr
nos corr
vos corr
ells corr

Batre

Morfologia

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 33


Atenci hi ha una srie de verbs daquesta conjugaci que cal posar atenci, b perqu poden
coincidir vries vocals o perqu la pronuncia que hi fem no coincideix amb lescriptura correcta.

coure

jo
tu
ell
nos
vos
ells

concloure complaure


caure

jo
tu
ell
nos
vos
ells

riure fer vore dur

3a Conjugacci -IR

Tots els vebrs es conjuguen igual encara que en el present siguen purs (dormir) o incoatius (
servir). Ac per tamb hem de tenir en compte les possibles alteracions ortogrfiques .

Sentir

jo sent
tu sent
ell sent
nos sent
vos sent
ells sent

Servir Agrair



Perfet Simple
Aquest temps es pot canviar sempre pel perfet perifrstic que es forma amb les formes del verb
anar + linfinitiu.: jo vaig, tu vas / vares, ell va, nosaltres vam / vrem, vosaltres vau / vreu,, ells
van + cantar, escriure, batre, dormir, pujar etc...


Com a regla general val a dir que aquest temps arreplega la irregularitat dels verbs velaritzats (
aquells que afegeixen c, -sc , en la primera persona del present dindicatiu ), aix si la c passa
a gu- i la sc passa a squ-. : jo crrec > jo corregu / jo cresc > jo cresqu
Morfologia
Vegeu
diresi

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 34


ANAR

Jo
tu
ell
nos
vos
ells

ESTAR ESCRIURE PERDRE SERVIR AGRAIR
Recordeu que sempre podeu utilitzar les formes del perfet perifrstic: jo cant = jo vaig cantar

El Pretrits compostos
Els pretrits compostos es formen tots amb les formes del verb haver (verb auxiliar) + el participi
passat del verb que volem conjugar. Aquest temps sn sempre igual i noms canvia el participi
passat de cada verb.

pretrit indefinit

jo he
tu has
ell ha
nos. hem
vos. heu
ells han

pretrit plusquamperfet

jo havia
tu havies
ell havia
nos. havem
vos. haveu
ells havien
pretrit anterior

jo hagu
tu hagueres
ell hagu
nos. hagurem
vos. hagureu
ells hagueres

1. Verbs de la 1a Conjugaci AR

Tots els participits sn regulars: -AT, -ADA, -ATS, -ADES
CANTAR > cantAT, estar > estat etc...

2. Verbs de la 3a Conugaci IR
Quasi tots sn regulars: -IT, -IDA, -ITS, -IDES
SENTIR > sentIT , AGRAIR > agrat, llegir > llegit etc...

Atenci per al segent verb: OBRIR > ____________,

3. verbs de la 2a Conjugaci ER / -RE
Aquesta conjugaci s la que presenta majors irregularitats.
Ac hem de tindre en compte si el verbs en qesti s veralitzat o no . Aix hem de sabetr quina
s la forma de la primera persona del present dindicatiu, i a partir dac farem el participi.

TMER > jo tem > temUT (temuda, temuts, temudes) / PERDRE > jo perd > perdUT
BATRE > jo bat > BatUT / CRRER > jo crrec > Corregut
MERIXER > jo meresc > merescUT

A banda daquest casos hi ha daltres que sn irregulars :
Respondre > he respost / Difondre > he difs / Absoldre > he absolt / Remetre> he rems
Morfologia
cantat,
batut
escrit,
obert
llegit
perms
cantat,
batut
escrit,
obert
llegit,
perms
cantat,
batut,
escrit,
obert
llegit,
perms

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 35


El Subjuntiu

1 Conjugaci 2
a
Conjugaci 3
a
Conjugaci
Treballar

Treball__
Treball___
Treball___
Treball___
Treball___
Treball___
Batre

Sentir

2 Conjucaci irregulars
Crrer

Crrec c > g
Corres
Corre
Correm
Correu
corren
Viure Eixir

3 Conjugaci incoativa






VERBS PRONOMINALS

Sn aquells verbs tamb anomenats reflexius (lacci recau sobre la mateixa persona que la fa)
que sempre es conjuguen amb el pronom personal corresponent. La majoria de verbs poden
prendre la forma pronominal i a afecta a tots els temps simples o compostos.

Pronoms personals febles: em , et, es, ens, us (vos), es / Formes apostrofades; m , t, s

Alar-se
Present indicatiu

Jo alce
Tu
Ell
N.
V.
Ells
Perdres
Preterit indefinit
Indicatiu
Jo he perdut
Escapar-se
Plusquamperfet
Indicatiu
Jo havia escapat
Vestir-se
Plusquamperfet
Subjuntiu
Jo haguera vestit
Servir

Serv___
Servi___
Serv____
Serv____
Serv____
servi____
Conduir
Morfologia
(No) s posible que / (No) pot ser que / (No) voler que /
(No) convindre que / (No) caldre que / (No) esperar que / (No)
desitjar que/ No creure que / NO+ subjuntiu
Vine!
No vingues!

Fpa Cullera. Valenci Ges I I 2n. (J FB) 36




Els pronoms febles

persona f.reforada f.plena f. Elidida funcions
1a em Me m' / 'm CD i CI verbs pronominals
ens Nos ns
2a et Te t' / 't CD i CI verbs pronominals
us us / vos
3a es Se s' / 's reflexiu
el Lo l' / 'l CD i Atributs determinats
la La * l' / la
els Los 'ls
les Les
li CI mascul i femen
els Los 'ls
Neutre ho Atrb.indeterminat / CD neutres
Adverbials en Ne n' / 'n Subjecte Partitiu, CN,
Atr.partitiu, CD indeterminat i
partiriu, CRV (prep.de), CCL
(de), Cpred (dir-se, elegir, fer-se
soci etc.)
hi CRV (resta preposicions), CCL(
resta preposicions), CM, Cpred
(tret dels verbs dir-se ,elegir etc)

Ordre de Collocaci
Reflexiu 2a pers. 1a persona 3a persona
Se te, us me, ens CI CD i atribut adverbials
li, els el, la, els,les, ho en / hi



Verbs atributius : ________________________________________________________
Tots els altres verbs sn predicatius.
Morfologia
La jaqueta la vols? Vols que te la
deixe? S deixa-me-la