Ca doScopi

Revista de pensament i valors personalistes nm.29

Calidoscopi
juny 2011


2

Sumari




LInstitut Emmanuel Mounier Catalunya
(IEMC) s una associaci fundada per un
grup de personalistes catalans lany 2001,
inscrita en el Departament de Justcia de
la Generalitat de Catalunya amb el
nmero 27918/B.




DIPSIT LEGAL

Calidoscopi. Revista de
pensament i valors personalistes

B45794-96
ISSN: 1139-9376




DIRECCI:

Albert Llorca




REDACCI:

Miquel Montoliu, Valent Vzquez,
Nicolas Siz, Oscar Sorribes,
Josep-Llus Vzquez Borau, i
Enric-Ernest Munt




Illustraci de la portada Mart Vila




INSTITUT EMMANUEL
MOUNIER CATALUNYA

Passeig Fabra i Puig, 474, 2 3
08042 BARCELONA





EDITORIAL .............................................................................................. 3


LA FILOSOFIA PERSONALISTA

La persona, un sser en relaci, per Josep Lluis Vazquez ........................ 5

La dignitat de la persona humana: qesti central de la cincia i la
tcnica del segle XXI per Ricard Casadess ........................................... 13



PENSAR I VIURE AMB VALORS PERSONALISTES

El rac del cinema:comentari sobre la pellcula tambin la lluvia........... 19

Memria dels 10 anys del IEMC ............................................................... 22



EL RAC DELS JOVES

Arquitectura al servei de la persona, per Vernica Llorca Fernndez....... 26

Comentari sobre la pellcula: senderos de gloria, per Anna Rius........... 29



COMENTARIS DE LLIBRES

Sobre la Inteligencia espiritual, per J.L. Vazquez................................... 31



LENTREVISTA A UN FILSOF PROPER

Respostes a unes preguntes-eix fetes a un pensador dinters i actual:
Josep Lluis Vzquez................................................................................ 21



PENSAMENT PERSONALISTA CATAL CONTEMPORANI

Un pensador catal personalista contemporani: Andreu Marqus i Mart,
per Albert Llorca ...................................................................................... 32


NOTICIES DACTIVITATS ........................................................................ 44

Calidoscopi
juny 2011


3

EDITORIAL

Fer anys, mantenir compromisos


Vivim en una poca de crisi generalitzada. En la histria de la humanitat, aquest fet ha estat
persistentment present, i davant del qual hom ha desenvolupat dues actituds: fer-hi front, buscant
alternatives de soluci..., i denunciant els pecats responsables, per acci u omissi dels homes que els
han coms; o b deixant-se anar, i procurar acomodar-se a la lgica de les convenincies. El personalisme
ha optat, per exigncia interna de respecte i estimaci a la humanitat compartida de la persona humana,
per la primera. No s aquesta lopci dels perseguidors de lxit i dels triomfadors; sin dels qui no
sapleguen a un mn injust i procliu a la desesperana, i aix no t quota de mercat.

En la humilitat de la nostra opci, disposem del plus inspirador i orientador que te data histrica i decisi
humana valenta: la fundaci de la Revista Esprit lany 1932, a lombra del Manifest de Font Romeu,
elaborat i proclamat per un grup de persones amigues Emmanuel Mounier, Goerge Izard, Andr Delage i
Louis-mile Galey- que hi posaren tot el seu bagatge intellectual i lesperit vital en lobjectiu de
transformar un mn en crisi, no noms poltica i econmica, sin humana i civilitzadora, o sigui,
profundament espiritual. Fou en el congrs fundacional de Font Romeu, desprs de pacients trobades,
reflexions i complicitats viscudes, on es posaren les bases del comproms i la voluntat de treballar per a la
millora dun mn que no els agradava.

Qu ens hem de preguntar? A qu ens hem de comprometre?

En els principis orientatius del Manifest de Font Romeu, trobem una triple proposta que formar part,
dena daquell moment, de tot projecte personalista. En efecte, la trobada del mes dagost daquell 1932 a
la bella localitat pirenaica, fixava tres aspectes cabdals:

- En primer lloc, fixava les premisses bsiques del moviment personalista: la llibertat, la dignitat humana i
lamor. Aquests tres conceptes assenyalaven el que era per als fundador all ms primordial: la primacia de
lespiritual, aplegant alhora la condici encarnada de lsser hum. Per aix, calia superar riscos que ells
Calidoscopi
juny 2011


4

preveuen: que la famlia no es transformi en refugi de legoisme social, que la persona humana no es torni
mer individu i que lamistat no es confongui en camaraderia partidista.
- En segon lloc, establia una crtica argumentada i vivencial contra el capitalisme i el totalitarisme, dues
xacres prou esferedores per a lEuropa de lpoca
- I en tercer lloc, proposava un pla programtic sobre un fet denvergadura civilitzadora: el naixement de la
Revista Esprit, com a portaveu de les propostes personalistes davant la crisi econmica dOccident de finals
de la dcada dels anys vint.

Com s sabut, la primera gran obra que seguidament Emmanuel Mounier escriu i publica lany 1935, com a
fruit daquesta reflexi i voluntat de transformaci del mn porta per ttol Revoluci Personalista i
Comunitria, obra complexa en la que es posa en relleu el tarann combatiu de Mounier en pro de la
dignitat de la persona i del projecte comunitari que lacompanya.

En la celebraci del Des Aniversari de lInstitut Emmanuel Mounier de Catalunya, els qui ens sentim
propers i deutors del pensament i de lobra dEmmanuel Mounier fem nostra la sentncia, prestada de
Pguy, amb la que el pensador de Grenoble inicia el primer captol de la seva Revoluci Personalista i
Comunitria: La revoluci ser moral o no ser.





Calidoscopi
juny 2011


5

LA FILOSOFIA PERSONALISTA
La persona, un sser en relaci


1. De la no-persona a persona

Una no-persona (unperson, en alemany i en angls) s
un terme proposat per George Orwell, autor de lobra
1984, per designar a alg que ha estat esborrat de
tots els registres, en referncia als camps dextermini
nazis. Vegem el que diu Patricia Treece en el seu llibre
sobre el pare Maximili Kolbe a la seva arribada al
camp d'extermini d'Auschwitz, lany 1941: Al mat
segent, Kolbe, a penes recuperat de la seva
pneumnia, i tots els seus companys presoners van ser
portats a les dutxes glaades. L'abrigada armilla, el
vestit i altres articles que els germans franciscans li
havien donat precipitadament, li van ser trets per
engrossir el dipsit dels SS. En canvi va rebre, com tots
els presoners, uns pantalons i camisa lleugers de cot,
amb ratlles verticals blaus, trets d'alguna vctima
morta, que de vegades tenien encara les taques de
sang de la seva mort. Els seus caps van ser rapats.
Cadasc rebia un nmero, i era per aquest nmero i
no pel seu nom que, des de llavors, sels cridava.
Kolbe es va transformar en el nmero 16. 670

Qu entenem doncs per persona? Ja Javier Zubiri ens
recorda que la Metafsica grega "t una limitaci
fonamental i gravssima: l'absncia completa del
concepte i del vocable mateix de persona. La ms
clebre i admesa definici de persona va ser
proposada, en el segle VI de la nostra era, per Sever
Boecio, expressant-ho d'aquesta manera: Persona est
naturae rationalis indivdua substantia (Persona s la
substncia individual de natura racional). Sant Toms
accepta, defensa i explica plenament aquesta
definici, el que va fer que fos acceptada per tots els
filsofs cristians.

Zubiri, en el seu afany d'actualitzar la definici de
persona, que va donar Boecio, defineix el ser hum
per un sistema de dues notes: a) un sser viu, capa
de sentir, s a dir de tenir impressions, i b) dotat
d'intelligncia o facultat de intelligir. I Lan Entralgo
extreu d'aquesta teoria metafsica les segents
propietats constitutives i descriptives de la persona: 1)
La intimitat del ser "jo mateix", el que denominem el
"meu jo "; 2) la llibertat i per conseqent la
responsabilitat; 3) la intelligncia ms o menys
racional segons el seu grau de desenvolupament; 4) la
vida corporal, sentimental, conscient i inconscient,
executiva i futurible; i per ltim, 5) l'obertura a la
realitat de les coses, de les persones i sota la forma de
relligament radical, a la realitat fonamental: Du.

I, per acabar aquesta descripci, Mounier ens dir que
una persona es un ser espiritual constitut como a tal
por una mena de subsistncia i dindependncia en el
seu ser; conserva aquesta subsistncia per ladhesi a
Calidoscopi
juny 2011


6

una jerarquia de valors lliurament aseptats, assimilats
i viscuts en un comproms responsable i una constant
conversi; unifica aix tota la seva activitat en la
llibertat i desenvolupa, tamb, a impuls d actes crea-
dors, la seva vocaci personal
1
.

2. Les cinc dimensions fonamentals de la persona

El que sha exposat fins aqu posa de manifest les
paradoxes del ser hum: animal, s, per racional;
esperit, per encarnat, objectivable en molts sentits,
per sempre subjecte de si mateix. Aix dons, la
persona t aquestes sis dimensions fonamentals:

1) Corporetat: Lsser hum s una realitat fsica.
Per el cos fsic no s un suport de la seva realitat
personal. Positivisme i espiritualisme tenen una
concepci errnia del sser hum. Si b el positivisme
tracta d'explicar la complexitat humana des de les lleis
objectives de la natura fsica, sense aprofundir en la
riquesa de lexistncia personal, lespiritualisme
redueix el cos a mera experincia. Per a nosaltres la
persona ni s un cos, ni t un cos, sin que s
corpria. Lsser hum es compon de dos
subsistemes o moments estructurals: lorganisme
fisicoqumic i la psique. La persona s psicoorgnica,
per la qual cosa no hem de menysprear ni un aspecte
ni laltra. Lsser hum sha dautorealitzar i la tasca
que ha de dur a terme per aconseguir-ho s
transcendint-se, s a dir, anant ms enll de si mateix.

2) Autotranscendncia i experincia moral: La realitat
a la qual la persona ha d'atenir-se per anar fent la

1
E. Mounier, MSP., I. 523
seva vida no s un tot indiferenciat sobre el qual es
limita a projectar les seves necessitats o desitjos; sin
que aquesta realitat apareix davant la seva
intelligncia amb aspectes diversos que reclamen la
seva atenci o resposta. El carcter no indiferent de la
realitat es mostra en la universalitat valorativa del
bo-dolent. Els conceptes de bo i dolent apareixen
amb una enorme generalitat, de forma que el que pot
resultar bo des d'un punt de vista, pot ser dolent des
d'un altre i a linrevs. La diversitat de reaccions que
diferenciem clarament en la nostra experincia
quotidiana ens indica la diversitat d'objectes
rellevants, bons o dolents. Aquesta dimensi no-
indiferent, rellevant o dotada d'importncia s el
valor. Un valor s aix que fa que un sser se ens
presenti com digne



Calidoscopi
juny 2011


7

i per tant com grat. D'aqu que la persona t que
autotranscendir-se conforme a valors, donant-se
forma moral, aix s, carcter. L'sser personal
apareix com subjecte tic, i la seva realitzaci com a
tasca moral. La fidelitat de la persona a la realitat del
valor, la seva capacitat d'autotranscendir-se cap a ells
i convertir-se ella mateixa en portadora de valors, s
un dels punts decisius de la vida personal.

3) Historicitat: La projecci de cada persona cap al
futur noms s possible mitjanant recursos que
permetin la realitzaci del projecte. Aquests recursos
poden ser trobats en el present, que no s una altra
cosa que la condensaci de possibilitats realitzades en
el passat, s a dir, tradici. Progrs i tradici sn
dues dimensions ntimament unides de la historicitat
humana. Histricament l'sser hum va escrivint la
seva vida, que per aix s biografia.

4) Identitat personal: L'autorealitzaci de la prpia
histria dna per resultat la identitat, la figura
personal que cada individu arriba a ser, la
personalitat. Cada ser personal s un si-mateix,
distint dels altres, i aporta una novetat indita a
l'espcie, que explica aix la diversitat histrica. Cada
persona s nica, malgrat la igualtat de tots els homes
en dignitat. Es pot dir que tots els ssers humans
sn absolutament iguals pel que fa a la personeitat
o al seu valor ontolgic; per que sn tots diferents en
relaci a la seva personalitat o als seus valors
qualitatius.



5) Relaci constitutiva: Mentre que el collectivisme
ofusca la dimensi irreductible del ser personal,
l'individualisme cau en la illusi d'una autoconstituci
prometeica i deslligada dels altres. Els altres sn el
punt de partida del propi procs vital. Del nostre
entorn interhum i social rebem el primer nivell de la
nostra personalitat. Per, a ms a ms, hem d'establir
relacions amb els altres. Per aix, per superar les
distncies i aconseguir la unitat, necessitem
mediacions tals com paraules, gestos, signes, accions
etc., que ens permetin sortir del nostre allament.
Calidoscopi
juny 2011


8

Mentre que l'amor, la generositat i l'obertura
construeixen el ser hum en la seva realitat personal,
l'odi, l'egoisme i lentestament produeixen efectes
devastadors que ceguen les fonts de l'experincia
personal. L'experincia de la trobada de dues
conscincies, en el que anomenen amistat, permet el
pas del jo personal al nosaltres. Hi ha un nosaltres
personal i un nosaltres social. El nosaltres
personal ens ve donat grcies a les relacions
interpersonals de la famlia, de l'amistat i de la
comunitat. El nosaltres social ens ve donat com a
tasca histrica. La histria de la prpia llibertat
autnoma s la histria de la responsabilitat i la
corresponsabilitat. El nosaltres social ho constitueix la
polis, la ciutat de les persones, l'espai com de
convivncia, lloc de trobada i participaci, per tamb
lloc en qu han de conjugar-se els diversos i
contraposats interessos i necessitats. L'organitzaci
econmica exigeix la sobirania dels valors morals, que
sn per essncia, valors personals.

6) La dimensi transcendent: Tamb cal considerar el
problema de l'origen i del dest del ser personal.
L'sser hum, per ser persona, est, no sols lligat a la
realitat i obligat a triar entre les possibilitats que ella li
ofereix, sin que tamb est relligat al problema de
la realitat, qestionant-se per la seva existncia. Les
respostes sn variades. Per l'sser hum no pot
eludir absolutament la qesti perqu aix equival a
eludir el seu propi carcter personal.

No entrem tampoc aqu en l'estudi de la personalitat
en sentit psicolgic i social, doncs s ms propi de la
psicologia emprica, a nosaltres en aquest moment
ens s suficient reconixer que si tot ser hum s, de
fet, una persona, no tot ser hum te una personalitat.
Aquest ttol ms sonor i honrs ho reservem per als
ssers humans que han desenvolupat, en grau elevat
les nobles prerrogatives que els distingeixen dels
individus. La persona s el substrat metafsic, la
personalitat una conquesta de l'esfor; aquella un
punt de partida, aquesta un ideal que en aquesta vida
mai no s'aconsegueix en la seva plenitud.

3. Qu entenem per pensament personalista?

Seguint el pensament de Maurice Ndoncelle,
l'important no s l'etiqueta filosfica a qu un
s'adhereix, en aquest cas personalista, sin el
contingut hum de la seva construcci doctrinal i la
seva contribuci a un projecte comunitari de societat i
de persones. Per a Ndoncelle la reflexi filosfica t
un carcter unitari que s'estn, comprn i unifica tota
la histria de l'esperit. Els sistemes filosfics, com a
procs obert, no sn ms que l'esfor mltiple de
l'nic esperit hum per arribar progressivament a la
veritat. Els sistemes sn complementaris no
contradictoris. La metodologia filosfica no ha d'estar
fundada en la dialctica de l'esperit sin en el dileg
de les conscincies o de les persones a travs de la
histria. D'altra banda no hi ha histria de les idees, o
dels sistemes, sin histria de les persones, les
afirmacions sn opcions, les idees sn trasllat i reflex
d'una estructura personal de la conscincia.

Aix doncs, la conscincia s el logos conductor de tota
filosofia i aix en un sentit personal i no
epistemolgic, com s'ha ents en la histria del
Calidoscopi
juny 2011


9

pensament. Per aix, el personalisme no s un
sistema ms en la histria de la filosofia, sin que s la
seva intencionalitat, activa, modificadora i
interpretativa.

4. La importncia de la relaci interpersonal

No hi ha realitat que ens faci crixer ms com a
persones que la relaci interpersonal, lamor rebut i
entregat. Aquesta realitat que es dna en la famlia,
en l'amistat y en la comuni amb Du, ens plenifica i,
si s autntica, s generadora de justcia i pau al
nostre voltant. L'amor rebut ens porta a ser amor
entregat. Ens porta a ser persones per als altres. El
nostre jo va passant, de mica en mica, del jo solitari al
nosaltres. I, daquesta manera, res del que s hum
ens s ali. En el nosaltres participo de les penes i
les alegries de la humanitat i del cosmos, amb el
comproms de treballar per la veritat.

Per per poder relacionar-nos amb les altres persones
hem de tenir una actitud d'acollida, que s la
capacitat d'obrir el nostre cor per rebre la conscincia
de l'altra persona en el nostre interior. No ens
despleguem com a persones ms que quan ens
atrevim a confiar, a escoltar i a no jutjar.

No pot haver-hi dileg interpersonal si una persona
no s pobre, es a dir, no ambiciona el tenir i el poder,
perqu quan s'acull a una altra persona a l'interior de
la prpia conscincia hem de desposseir-nos de
nosaltres mateixos i fer un lloc a la persona que
escoltem. s llavors quan es produeix el miracle: Cada
trobada en profunditat s un esdeveniment
sorprenent i inesperat. Quan som acollits de deb poc
importa que el problema persisteixi, doncs sorgeix un
nou dinamisme interior, un dinamisme pacificat que
s capa de forjar una soluci. En lencontre sorgeix
l'alegria fruit de la pau. s la trobada amb la persona
amiga.

5. La importncia del silenci

Sense silenci, la persona corre el perill no sols de viure
a la perifria de si mateixa, sin tamb de reduir totes
les relacions humanes a fredes i superficials
convencions socials. Es pot constatar quantes
conseqncies personals i socials t, a diferents
nivells, l'absncia de tota interioritat. Nombrosos
smptomes, ms o menys greus, han estat analitzats
pels psico-socilegs o els educadors. Desarrelada de
les seves prpies profunditats, la fragilitat i la
inestabilitat de la persona es manifesta en la vida de
les parelles, de les famlies i dels grups socials:
Dificultat per als nens i joves de concentrar-se;
augment del consum de tranquillitzants o de
somnfers; inadaptaci crnica; agressivitat a flor de
pell; depressi; recerca esvalotada en l'evasi, la
droga, els grups sectaris, etc.

El silenci, a nivells diferents, fisiolgic, psquic,
espiritual, condiciona l'equilibri de l'existncia i del
seu creixement. El silenci s un pedagog que ens
ensenya a escoltar: Escoltar la natura; escoltar el
nostre cor, la nostra conscincia, per conixer-nos
millor i dirigir la nostra vida; escoltar les persones per
enriquir-nos amb la seva diversitat i voler-les ms, i,
finalment, escoltar Du, la seva Paraula interior, el seu
Calidoscopi
juny 2011


10

Esperit que parla en el nostre cor per comunicar-nos
la seva Vida.

La persona aspira espontniament a la comunicaci, a
la relaci, tot el seu ser est estructurat per a la
trobada amb l'altre. Alguns psicoanalistes veuen en
aquesta estructura essencialment relacional de la
persona un dels fonaments dels nostres "terrors"
infantils davant la soledat.

Per, i aqu est la paradoxa, aquest desig de la
presncia de l'altre rares vegades es veu totalment
satisfet. Fora d'alguns rars moments de "comuni",
l'sser hum comprova rpidament, amb dolor, que
sempre hi haur entre ell i l'altre, fins i tot amb la
persona ms ntima, una part d'incomunicabilitat, una
distncia infranquejable. Tot somni de fusi est
abocat al fracs, perqu ignora a l'altre en la seva
diferncia i nega aix la seva prpia identitat.


I aix l'sser hum no suporta ni l'allament total ni la
contnua presncia dels altres. Una vida comunitria
permanent, una vida intensa de relaci crea el desig
de soledat. Aquesta alternana de soledat-presncia
apareix com una llei fonamental de l'equilibri de la
persona. Soledat i presncia es necessiten fins i tot
mtuament. La qualitat i la profunditat de cadascuna
estan condicionades per l'altra.

El silenci s indispensable per existir com a persona i
essencial a tota tica autnticament humana, sigui o
no d'inspiraci cristiana, doncs aquest silenci deixa
lloc a les decisions que incumbeixen, en ltima anlisi,
a tota la persona, permetent que ens alcem al nivell
de la dignitat humana. Una tica que suprims aquesta
part ltima i decisiva de l'autonomia personal, negaria
la dimensi ms especfica de la responsabilitat
humana, dons, per entrar en l'esfera moral, no basta
actuar d'una manera materialment correcte o sota
uns indicatius generals.

La persona t un ritme binari: sortir de si i tornar a si.
Per tamb s el seu drama existencial. La revelaci
judeocristiana ens aporta una llum decisiva sobre
aquest enigma: Du no s un sser solitari sin
relacional, una comuni interpersonal d'amor. I si
l'sser hum s creat a imatge del Du trinitari s,
consegentment, per natura un sser de relaci. No
pot existir, desenvolupar-se, ser persona sin s a
travs i en el joc de la relaci: estimar i ser estimat. La
relaci s constitutiva del seu ser, de la seva identitat.
La persona s un sser solitari i comunitari que
necessita soledat i de relaci per trobar-se a si mateix
i per trobar Du.
Calidoscopi
juny 2011


11

6. El silenci com a qualitat del cor

El silenci no s primerament un lloc sin una qualitat
del cor i la soledat mai s ni allament ni evasi o
fugida, sin nova atenci a una Presncia que habita
tant en les soledats del desert com en les relacions
humanes. El silenci s un cam que condueix al cor de
la persona habitada per l'Esperit, l'Amor ple de Du. I
en la plenitud d'aquesta Presncia infallible, troba
una vertadera presncia en si, en el mn i en els
altres. nicament el silenci habitat s compatible
amb lestructura i la vocaci humana. Si aquesta
Presncia de Du ja no s ni reconeguda ni buscada, la
soledat es fa inhumana.

Hi ha dues classes de silenci: D'una banda est el
silenci de la conscincia que s el lloc privilegiat on
s'exercita la llibertat, on s'estableix el debat interior
per prendre una decisi. s el lloc on es tracta de
desxifrar el misteri de la prpia persona, la seva
vertadera identitat i el seu dest. I, per l altre, est el
silenci del cor, on s'integren, arrelen, convergeixen i
s'harmonitzen totes les nostres facultats humanes,
totes les manifestacions de la vida i les funcions del
cos. El cor s sobretot aquest lloc en qu cadascun
de nosaltres est en Du i pot comunicar-se amb
Aquell que s la Font de la Vida. En el silenci del cor
ja no s la persona la que t la iniciativa sin Du. s
all on l'Esperit s'uneix al nostre esperit i podem dir:
Pare! Ja no parlem amb nosaltres mateixos, sin que
podem escoltar una paraula divina, indicible com la
msica, que ens diu: Fill/a! Aqu, com la svia que puja
en silenci per dins de l'arbre, l'Esperit creador toca el
cor de les seves criatures amb petits tocs a penes
perceptibles que nicament pot captar la 'persona
feta de silenci. Feli la persona que sap retrobar el
cam d'aquest jard interior on pot sentir el murmuri
de Du, com quan passejava per el Parads, i rebre
l'Esperit de Crist vivent, participant aix en l'etern
dileg del Pare i del Fill. Qui no estima trobar el
silenci buit i insuportable. Qui estima transformar el
silenci en intimitat.



7. Dificultats en aquest cam

El silenci s el lloc de combats de vegades terribles
contra les forces del Mal amb mltiples rostres. s
impossible entrar pels camins del silenci sense
enfrontar-se, un dia o un altre, amb el combat que va
alliberar Jess en el Getseman. Des dels primers
Calidoscopi
juny 2011


12

anacoretes, la tradici cristiana ha concebut sempre la
soledat del desert, no sols com un lloc privilegiat de
trobada amb Du, sin tamb com un lloc
d'enfrontament amb les forces del mal, o el Maligne,
pare de la mentida.

El silenci, a ms de ser un lloc de mort i de
renaixement, lloc de combat contra les forces del mal,
s tamb lloc de purificaci, d'aprofundiment en el
misteri de Du i de la persona. Tots estem cridats a
madurar en el silenci, per hi ha diferents formes de
soledat. El Senyor concedeix a cadasc la forma de
silenci que li s prpia. Per tan sols podem ser
dialogants si som acollidors, oients. Per aix, en la
nostra relaci amb Du, per poder-ho escoltar hem de
fer silenci. Ens ho diu el mateix Jess, invitant-nos a la
contemplaci i a l'adoraci: Quan pregueu, no parleu
per parlar, com fan els pagans: s pensen que amb la
seva xerrameca s faran escortar. No sigueu, dons,
com ells, que be sap el vostre Pare que teniu
necessitat abans que li ho demaneu
2
.

L'oraci no s tant una conversa com un posar-se a
l'escolta. Escoltar significa quedar-se en silenci, no per
reflexionar sobre si mateix, no per aconseguir un
resultat, sin per viure en profunda obertura. Es
tracta d'anar ms enll de les coses, sense retenir res,
a fi que el silenci ens capti plenament. I d'aquest
silenci brolla, al principi molt tmidament, un cant
d'alabana, un cant d'acci de grcies. No sc jo qui
resa, l'oraci s'eleva en mi, s Crist qui prega en mi. s
Crist qui obre en els nostres cors les portes de la
lloana: una festa que sorgeix dins nosaltres mateixos.

2
Mt 6, 7-9
L'Esperit Sant ens porta, vida, veritat i llibertat,
conseqncia de la seva personalitat trinitria, on les
persones divines es realitzen eternament en
lalteritat. El Pare i el Fill sentreguen a si mateix en la
llibertat de l'Esperit, porta oberta a la seva amorosa
trobada i segell amors de la seva uni. En aquesta
plenitud de vida, l'Esperit Sant comunica amor, porta
de la vertadera llibertat, personalitzant conjuntament
el seu amor espiritual, desposseint-se de si mateix,
donant-se lliurement a la persona, facultant al seu
torn la seva llibertat, transformant o santificant la
persona. I s que els sants poden canviar el dest.

Si la nostra idea de Du s el de la metafsica clssica,
el Du de Plat, Aristtil, Agust i Toms d'Aquino, a
aquest Du immutable sembla impossible resar-li.
Aquest no s el Du dinmic de la Histria de la
Salvaci, Pare del nostre Senyor Jesucrist. Sembla ms
aviat el Du aptic dels estoics, incapa de patir i de
canviar, que no li queda ms remei que obeir a les
seves prpies lleis. Certament que Du s immutable
en alguns aspectes, en la seva bondat, en el seu amor,
en la seva fidelitat, per canvia en altres aspectes. Si
no pogus canviar en absolut no seria persona. Noms
pot canviar si reacciona davant esdeveniments
contingents i accions humanes. Aqu entra l'oraci de
petici que s una fora poderosa que collabora amb
el desenvolupament dels plans divins. s en aquest
sentit que el sant pot canviar el curs de les coses,
perqu on els altres posen problemes, el sant ofereix
solucions.
Josep Lluis Vzquez Borau


Calidoscopi
juny 2011


13

La dignitat de la persona humana: qesti central de la cincia
i la tcnica del segle XXI


Introducci
Per als nostres avantpassats, la natura era el referent
ms important de la vida, nera la norma, i sobre ella
edificaren les seves lleis i les seves morals; era
lorientaci de la vida humana i el seu lmit. Ara la
natura ha estat substituda per lunivers tcnic. Hi ha
una tendncia a posar lera de la tcnica al centre de
tot.

Fins i tot, sha convertit en un tpic dir que la cincia
ocupa en les societats occidentals el lloc que ocupava,
en altre temps, la religi. Per, aix no s aix, en
absolut. Si ho fes, no seria cincia, sin una
representaci ideolgica de la cincia, que ocuparia el
lloc de certa idea sagrada o religiosa.

El progrs de la cincia i el desenvolupament al que
condueixen llurs conquestes, quan aquestes tenen
com a fi lhome, el seu benestar i el progrs de tota la
humanitat s bo. Per, per altra banda, la cincia no
s capa delaborar principis tics, noms pot acollir-
los i reconixer-los com a necessaris per a eradicar les
seves eventuals patologies. En aquest context, la
filosofia i la moral sn ajudes indispensables amb les
que s precs confrontar-se per a evitar que la cincia
avanci sola per un cam tortus, ple dimprevistos i de
riscos.

Aix no significa, en absolut, limitar la investigaci
cientfica o impedir a la tcnica produir instruments
de desenvolupament; consisteix, ms aviat, en
mantenir observant el sentit de responsabilitat que la
ra posseeix front a la cincia, perqu aquesta
romangui al servei de lhome i no al revs.

Ltica en la cincia i la tcnica

La humanitat pot arribar a tenir un poder tan gran que
podria desembocar en la destrucci del mn. La gran
responsabilitat que recau damunt nostre per orientar
b aquest poder que tenim fa ressorgir la pregunta:
Som capaos dassumir una responsabilitat
proporcional al nostre poder?

Per aix, les qestions tiques no noms tenen a
veure amb les aplicacions, sin amb la base mateixa
de la investigaci tecnocientfica. Per aix, primer hi
ha dhaver una tica del respecte abans de ltica de
la tecnologia, de la biotica, etc. perqu els perills no
estan tant en levoluci de la tcnica i de la cincia
com en les seves aplicacions, com hem pogut
comprovar de la bomba atmica en.

La cincia sha desenvolupat mitjanant el domini
dobjectes de manera cada cop ms efica. Des de fa
temps, els homes han fet experiments amb els
mecanismes de reproducci de les espcies vegetals i
animals. La novetat daquests ltims anys est en qu
shan atrevit a aplicar aquests coneixements a
Calidoscopi
juny 2011


14

lespcie humana, primer amb fins teraputics,
desprs amb altres fins. La cincia progressa
apoderant-se tamb del cos de lhome com dun
objecte ms; perqu el cos s vist com a tal.
Aleshores, es planteja una pregunta terrible: qu s la
humanitat de lhome en relaci amb el seu cos?

La qesti que es planteja, doncs, en la nostra cultura
i societat davui s la de lhome. La persona humana
s un sser individual concret i insubstituble de
naturalesa racional, de la qual sen deriva el seu
carcter espiritual, immortal i, per tant, irrepetible. La
primera idea clara que t qualsevol persona humana
s la idea de lexistncia de si mateix, dun jo
substancial, cosa fcilment demostrable, i desprs
dun jo pensant; recordem Ren Descartes: Cogito
ergo sum . Aquest jo s el subjecte ms radical,
lorigen intrnsec de tots els nostres actes.

Al llarg de tota la nostra vida conservem la conscincia
de la nostra identitat personal, la conscincia de la
permanncia substancial enmig dels canvis. Aquesta
realitat noms es pot explicar mitjanant la idea dun
subjecte nic, constant i permanent supeditat, en
certa manera, a tots els nostres actes, hbits i
relacions. La persona humana s, doncs, capa de
subsistir; s un individu subsistent i cada home t la
naturalesa humana de manera individual.

La naturalesa racional distingeix especficament les
persones de les altres substncies individuals i cada
persona t individualment aquesta naturalesa
racional, i a la vegada la naturalesa racional s la que
fa que un subjecte sigui persona humana. Per, la
pregunta clau ara s: Quina s la naturalesa del
subjecte hum?

La substncia humana s essencialment corpria,
posseeix les propietats generals de tots els cossos; per
tant s falsa qualsevol concepci de lhome que
exclogui la corporetat en la seva essncia (com les
teories platnica, cartesiana...). El cos s quelcom que
lhome s, s una part constitutiva de la seva essncia.
La persona humana s, doncs, un subjecte individual
de naturalesa racional, i en conseqncia, espiritual.
Amb aix no es vol dir que sigui noms nima sin
que s una nima encarnada en un cos; la persona
humana s cos i nima, dues realitats incompletes que
suneixen per formar una nica substncia: lhome.

Aleshores, la naturalesa racional dna a lhome la
capacitat de tenir conscincia reflexiva, delaborar
conceptes... en definitiva, totes les funcions de la
intelligncia. Com a conseqncia, la persona t
voluntat i, per tant, llibertat i autonomia en llurs
decisions. El fet de tenir enteniment i llibertat fa que
lhome sigui persona i aquesta superioritat de lsser
hum sobre els ssers faltats de ra s el que
sanomena dignitat de la persona humana. I s la
dimensi espiritual la que confereix a lhome aquesta
dignitat, ja que la llibertat no s possible sense
lenteniment que ens ve donat per lnima.

Daltra banda, el concepte drets de lhome implica,
duna manera o altra, que els homes sn
suficientment humans per a tenir humanitat, per a
reconixer que un home s home i no sel pot reduir a
una cosa. Aquesta dignitat natural, inherent als ssers
Calidoscopi
juny 2011


15

humans, els mostra com a persones amb una condici
i un dest en com. La dignitat personal de la
humanitat simposa, doncs, a tots, fins a tal punt que
els homes no poden arbitrriament, negar-li la
humanitat a un dels seus semblants, ni privar-li dels
seus drets fonamentals.



El drama de lpoca moderna s que la reivindicaci
dels drets de lhome mai havia estat tan urgent, tan
insistent i tan universal com en el moment en qu hi
ha unes contradiccions tan grans en la seva definici i
en qu els fets la neguen amb tanta fora. Com si
lhome estigus pres en una contradicci infernal
com diria Sartre- en la qual la negaci est a la mesura
de la reivindicaci, i la precarietat a la mesura de
lafirmaci. Leugensia, leutansia, lavortament, els
drames econmics, les vctimes de la fam o les
guerres dextermini, donen testimoni a cada moment
daquesta mateixa ambivalncia.
Per, la dignitat no s sols un valor social, relacional o
comunitari, sin de lindividu en tant que persona. s
un valor en si de la prpia persona, forma part de la
condici humana. La dignitat, doncs, no s un valor
afegit sin intrnsec.

Parlar de la dignitat de la persona porta a la
fonamentaci de ltica en la consideraci que la
persona s un fi en ella mateixa, mai un mitj en vista
a un altre fi, com defensa fortament el cristianisme. La
dignitat s el fonament ltim, la ra primera dels drets
humans. La dignitat comena pel respecte a un
mateix: si un no es tracta com cal un mateix, com pot
exigir ser tractat dignament? I com pot tractar
dignament els altres?

La Deontologia mdica i els comits tics


La gravetat de les coses que estan en joc s
actualment tan gran que la professi mdica es troba
davant una revisi de les seves prpies normes, i
apella a la societat per a establir una reglamentaci
que ella ja no pot garantir. Linstint de la investigaci
mdica s anar el ms lluny possible, creient que tot
el que serveix al progrs de la cincia serveix,
igualment, al progrs de la humanitat. Per, el
problema s el segent: A quina deontologia
professional han dobeir els metges o els investigadors
quan es tracta dssers humans?

Normalment, el cos mdic donava una resposta
basada en el jurament hipocrtic i sobre una certa
definici de lhome, de la seva integritat, dels seus
Calidoscopi
juny 2011


16

drets, que sobtenia per un consens, suposadament
universal.

Per, actualment, el recurs freqent als comits
dtica mostra que ha fallat aquest marc de
referncia. Aquesta ruptura pot ser el resultat dun
desbordament de la investigaci ms enll de la seva
esfera habitual, o dun desequilibri intern duna
societat menys segura de les seves conviccions i de la
seva unanimitat.

No obstant aix, cal afegir que a vegades la
deontologia va tan lligada al carcter tcnic de lacte
mdic que noms els professionals amb certa
concepci de lhome i cert judici moral poden
elaborar una resposta.

Per altra banda, els juristes i els moralistes tamb han
de formar les conscincies i donar la seva opini. A
ms, s necessari que els problemes siguin delimitats,
les dades definides i el problema moral plantejat
clarament. Per tot aix, estic a favor, en principi, dels
comits consultius dtica, per amb unes condicions:

i) Que els seus representants es caracteritzin
per la seva competncia i honestedat.
ii) Que aquests comits no pretenguin substituir
la conscincia ni eximir a cap dels participants
de la seva responsabilitat (metges, poltics i
ciutadans).
iii) Car inevitablement existeixen contradiccions
entre els punts de vista, no es pot aplicar a un
debat moral el sistema darbitratge poltic de
majoria/minoria. Estem davant un problema
moral; la majoria no pot indicar la veritat, ni la
minoria lerror. Una opini majoritria no
prova res quant a la validesa moral del que
sha decidit. No es tracta darrencar la decisi
sigui com sigui, sin dinvitar a la reflexi,
profunditzant en una qesti que ha quedat
obscura. Si sarriba a un consens sobre una
qesti moral, que es manifesti. Si existeixen
divergncies, que es facin igualment
pbliques. Si hi ha debat, que sexpliquin els
termes del mateix.
iv) Els comits dtica no poden ser tampoc
rgans de decisi poltica. Poden aconsellar,
esclarir postures, etc., la qual cosa no
dispensa al poder poltic ni als ciutadans de
les seves prpies responsabilitats.

Donada la gravetat de les qestions i la ruptura del
consens sobre el qu s lhome i els seus drets,
individuals i socials, el debat pot ser beneficis,
sempre que no desemboqui en una polmica. Els
comits dtica no poden ser comits de depuraci;
lautntic debat moral s respectus.

Qesti I: Lexperimentaci amb embrions humans


Fins a mitjans del s.XX es podien donar diferents
definicions dhome, per una barrera indicava el qu
era un home i el qu reclamava un respecte a la seva
integritat. Ara, en canvi, el poder de la tcnica sembla
desbordar la definici dhome i ens diu: per a fer
fecundacions in vitro (FIV) ens veiem obligats a posar
en marxa una srie dembrions que congelem. Per,
qu hem de fer amb els que no sutilitzin?
Calidoscopi
juny 2011


17

Almenys, els cientfics han tingut lhonradesa de dir
pblicament: no podem prendre la decisi sols.
Aleshores, qu sn els embrions congelats? Sn ssers
humans? La pregunta no s nova. Es troben ja en
autors clssics i medievals llargues discussions per a
saber a partir de quin moment un embri hum pot
considerar-se un sser hum amb nima humana.

Actualment, lacumulaci de coneixements sobre la
gnesi de lhome ens fa estar cada vegada ms
insegurs sobre aquest punt. Per, des dun punt de
vista estrictament experimental, les investigacions i
els experiments que indiquen els progressos de la
cincia afirmen, cada vegada amb ms seguretat, que
lembri no s solament un tros de carn, sin que
est en vies de tenir una individualitat i una existncia
humana. s a dir, lembri corre el risc de ser ja un
home. I el risc existeix. I aquest risc mobliga a un
respecte absolut. Cal ser, doncs, intransigent amb el
respecte a lsser hum. Sha de ser extremadament
rigors quan es tracta de la dignitat de la persona
humana. I aix s vlid en tots els camps.

Aquesta dignitat existeix des del primer moment de la
concepci del nou sser i hi roman fins a la seva mort
natural. La FIV i lexperimentaci amb embrions
humans comporta, doncs,el menysteniment de la
dignitat de la persona humana. Durant aquests
processos, han estat creats i descartats molt milions
dembrions. No noms aquests ssers humans sn
usats com animals de laboratori destinats a la
destrucci, especialment en els primers estadis del
seu desenvolupament, sin que aquest s ha generat
una cultura on els embrions sn considerats objectes i
no el que sn: individus humans.
Ara estem al llindar del plausible, del possible, per no
s inimaginable que, en un futur, es pugui fer de tot.
Sin, penseu en les experincies dAuschwitz, en
leugensia dels nazis, en el racisme, en Mengele... En
quin moment shaur de dir no? Perqu una vegada
shagi cedit quant al respecte degut a la integritat
humana, es cedir en tot.



Sha de tenir, doncs, una postura dura que obligui a la
reflexi. Per, amb tot aix que estic dient, no
moposo a la cincia. s ms, sc cientfic, em sentiria
contradient-me a mi mateix. Per aix, cal que se
mentengui b. El que demano s que no seximeixi a
la tcnica de les seves obligacions morals, perqu
sin, una racionalitat tcnica corre el risc de destruir
un element determinant de la condici humana. En la
Calidoscopi
juny 2011


18

medicina, la cincia est integrada al servei de la
teraputica, s el que li dna la seva dignitat i, al
mateix temps, li imposa obligacions. Lexigncia tica
simposa a la cincia com a preu pel seu accs al
domini de la condici biolgica de la persona humana.
Aix, per a la cincia, crec que lexigncia tica i la seva
obligaci s una font i condici, respectivament, del
veritable progrs cientfic.

Qesti II: La nova llei de lavortament

El passat 5 de juliol de 2010 va entrar en vigor la llei
orgnica 2/2010, de la salut sexual i reproductiva i de
la interrupci voluntria de lembars (IVE).
Globalment, hi ha un canvi radical respecte a la llei
53/1985 de l11 dabril, en la que lIVE seguia en el
codi penal, per la justcia la despenalitzava en tres
casos.

Aix, el que era un delicte en lanterior llei de
supsits ha passat, en la nova llei de terminis, a un
suposat dret de la dona a lavortament (AVT).

El ttol II, captol II de la llei es refereix a la
interrupci voluntria de lembars i el seu captol I
a les condicions daquesta interrupci. Larticle 12
atribueix implcitament la propietat del nasciturus a la
mare com si fos part del seu cos, quan, contrriament,
la cincia confirma que el nou patrimoni gentic que
sinicia, noms li fa falta desenvolupar-se i crixer per
a convertir-se en adult.

Es diu tamb que en lAVT la mare es desprn duna
part accidental del seu cos, igualant el significat de
les paraules accident i embars i contrariant
levidncia cientfica que demostra que el fill en
gestaci no forma part del cos de la mare. Daltra
banda, satorga un carcter absolut a la voluntat de la
dona en les primeres 14 setmanes de gestaci davant
la nova vida en procs, i es considera lAVT voluntari
com un mtode ms de planificaci de la
reproducci humana.

En larticle 14, el valor fonamental de la vida humana
queda totalment desprotegit. Larticle 15, referit a la
interrupci per causes mdiques, contempla lAVT
per anomalies greus del fetus. En aquest punt, la llei
s clarament discriminatria i eugensica.

A ms, la llei hauria dincloure la possibilitat de
ladopci, tenint en compte les circumstncies
personals, familiars i socials de lembarassada. Aix,
lEstat compliria el deure de protegir la vida prenatal.
La finalitat pretesa de la norma de reduir el nombre
de les IVE mitjanant leducaci, formaci i
informaci, de fet, no sassoleix. Si els mitjans no sn
adequats per a dissuadir de la IVE la gestant, no shi
val a dir que lEstat ha fet alguna cosa per protegir la
vida del nasciturus.

El sistema de terminis comporta que durant les
primeres setmanes de gestaci lembri no est
protegit per lEstat, com s el seu deure. La referncia
al suposat conflicte entre bns i drets no s correcta,
perqu el nasciturus no pot sotmetres a la decisi de
la dona per conservar-lo o destruir-lo. Recordem que
lEstat, per indicaci del Tribunal Constitucional, t
lobligaci de protegir el nasciturus amb una doble
Calidoscopi
juny 2011


19

garantia: Abstenir-se dinterrompre o obstaculitzar el
procs natural de la gestaci i establir un sistema legal
per a la defensa de la vida que suposi protecci
efectiva; i, donat el carcter fonamental de la vida, ha
dincloure tamb, com a ltima garantia, les normes
penals. No s admissible configurar la lliure
determinaci de la gestant com a requisit perqu
pugui practicar-se lAVT sense raons o causes
mdiques que el justifiquin (Sentncia del Tribunal
Constitucional 53/1985, Fonament Jurdic n7).

Conclusions

El debat que es planteja des de lmbit biojurdic en el
s.XXI s el reconeixement i la defensa de la dignitat
humana. El relativisme moral ha propiciat anullar la
voluntat de gran nombre dEstats que, amb lexcusa
de leconomia social, han convertit la persona humana
en objecte-instrument a les mans de la planificaci
econmica i de la manipulaci de lenginyeria social.

Aquestes qestions que hem tractat sn uns exemples
del que atempta contra el nostre futur individual i
collectiu, contra la dignitat de les dones, contra el
dret a la vida, lnic dret natural com a tota lespcie
humana, sense el qual no subsisteix cap altre dret i
menys encara el dret a lavortament, figura que no
apareix en la Declaraci Universal dels Drets Humans
ni en la Constituci Espanyola.
A ms, el Consell dEuropa en la resoluci nm. 4376
del 4 doctubre de 1982 deia: La cincia i el sentit
com proven que la vida humana comena en lacte
de la concepci i en aquest mateix moment estan
presents, en potncia, totes les propietats biolgiques
i gentiques de lsser hum.
Per acabar, doncs, tan sols afegir que noms som
plenament humans quan vivim respectant lespecial
dignitat de tot sser hum.
Dr. Ricard Casadess

BIBLIOGRAFIA
J.-M. LUSTIGER, La eleccin de Dios, Ed. Planeta, col.
Documento, n 251, Barcelona, 1989, pp.174-181, 233, 240.
BENET XVI, Discurs al Congrs Confiana en la ra, Roma,
16/10/2008.
J.-L. PREZ-FRANCESCH (ed.), Sobre la dignitat, Ateneu per
la dignitat, La Garriga, 2009, pp.47-48, 75.
F. GARCIA-FARIA, Salut sexual i reproductiva i de la
interrupci voluntria de lembars: Llei 2/2010, Radar
Social, nm. 370, 2010, pp. 4-5 i 15.
Radar Social, nm. 371, 2010, p.12.





Calidoscopi
juny 2011


20

PENSAR I VIURE AMB VALORS PERSONALISTES
El rac del cinema: Comentari sobre la pellcula: Tambin la
lluvia




Ttol original: Tambin la lluvia
Direcci: Icar Bollan
Gui: Paul Laverty
Msica: Alberto Iglesias
Fotografia: Alex Cataln
Repartiment: Luis Tosar, Gael Garca Bernal, Karra
Elejalde, Juan Carlos Aduviri, Ral Arvalo, Cassandra
Ciangherotti, Carlos Santos, Dani Currs, Vicente Romero
Productora Morena Films
Any 2010

Sinopsis argumental: Sebastin (Gael Garca) i Costa (Luis Tosar) es proposen fer una pellcula sobre Cristbal
Coln i el descobriment dAmrica. Mentre que Sebastin, el director, pretn desmitificar el personatge
presentant-lo com un home ambicis i sense escrpols; a Costa, el productor, noms li interessa ajustar la
pellcula al modest pressupost del qual disposen, per la qual cosa elegeixen Bolvia com a lloc dels escenaris, en
ser un dels pasos ms barats i amb ms poblaci indgena de hispanoamrica. La pellcula es roda a Cochabamba,
on la privatitzaci i comercialitzaci de laigua per part duna multinacional genera entre la poblaci tal malestar
que far esclatar la coneguda i trista guerra boliviana de laigua (abril de lany 2000). Cinc-cents anys desprs del
descobriment dAmrica, bastons i pedres senfronten novament a lacer i a la plvora dun exrcit modern. Per
aquesta vegada no es lluita per lor, sin pel ms imprescindible dels elements vitals: laigua (FILMAFFINTY).

A labril del 2000 una insurrecci popular sestn per Cochabamba. El detonant del conflicte fou labusiu increment
del rebut de laigua, que una multinacional estrangera, amb laquiescncia de les autoritats estatals, havia fet pujar
en un tres-cents per cent, quelcom inassolible per a les precries economies familiars bolivianes. A ms, agreujava la
situaci el carcter monopolista de la concessi, que invalidava el dret dexplotaci de pous comunitaris i privats. Un
b tant primari com laigua es negava a la poblaci, en nom dun progrs tant desafortunat com errtic. La usura
interferia, un cop ms, la dinmica de la natura, i la cobdcia, la insensibilitat i la fora despullaven dels seus drets als
legtims propietaris dels recursos, les persones que aposentades en un territori el treballen i nobtenen dell el seu
sosteniment.
Calidoscopi
juny 2011


21

La directora, Icar Bolan, recolzada pel guionista Paul
Laberty collaborador habitual del contestari Ken
Loach- ens apropa en Tambin la lluvia a un episodi
histric recent i ens recorda que la condici humana
pot ser tant trbola ara com ho fou fa cinc-cents anys.

A lalbada de lEdat Moderna, un depredador Coln
exigia als nadius or, el desitjat metall de la terra. En el
segle XXI, quan ja escassegen les matries primeres,
els nous colonitzadors no en va la paraula deriva del
mot Coln- poden exigir un cnon per lusufructua
dels elements naturals renovables, laigua en aquest
cas, que es regenera precisament a partir de la pluja.
Una pluja que nodreix fonts daigua dola i sost rius i
llacs. Una pluja sobre la que shi assenta la vida.

En ambds casos, per fer efectiva la rapinya, han de
concrrer a lescenari dels esdeveniments uns factors
concrets, com ara legoisme personal, el menyspreu
per els altres, la manca descrpols en la presa de
decisions, les aliances fctiques entre els conqueridors
i alguns agents locals... i expectatives de mercat. Per
aix la histria de la conquesta dAmrica i la
mercantilitzaci de la Bolvia actual presenten
similituds i sentrellacen en la narraci flmica.

Lofuscament en fer crixer la riquesa personal o
corporativa, lobsessi en pujar com sigui... acaben
convertint en monstres tots aquells que es
desvinculen de plantejaments mnimament morals, o
b els adapten als seus interessos de classe o de raa.
La legalitat arriba a justificar saqueigs; daqu que es
recorri freqentment a arguments fallaos com la
manca de cultura dels nadius, la idolatria dels pobles
indgenes, la necessitat dexpansi de les societats
avanades o la adaptaci de les economies
tradicionals als nous mercats internacionals.

Plantejaments que, en realitat, amaguen la pretensi
desclavitzar, imposar i espoliar, adduint una suposada
dosi de proteccionisme i paternalisme; o b, com
succeeix en el cas de les autoritats poltiques, els
permet eludir la seva responsabilitat institucional amb
el contra-argument segons el qual la modernitzaci
del pas precisa sacrificis puntuals, i tamb la
asseveraci de que tots, sense excepci, practiquem
conductes similars despoliaci. Aquestes fallcies,
tolerades pels reis de lEspanya renaixentista i
imposades a Les Amriques amb lajuda de virreis
ambiciosos, mercenaris cruels i religiosos ensinistrats,
lluny de desaparixer, es perllonguen fins ara, i queda
reflectida en la pellcula a la figura dun poltic
corrupte que com a molt daltres es entronitzat a la
seva cadira de la ma de potencies econmiques
amigues a canvi de ma dobra barata i domini
concessions sobre recursos naturals.

Tot i aix, sempre entre all ms abjecte, hi germina
lesperana. Emergeixen persones annimes,
combatives, capaces de desafiar all que les oprimeix:
les mares que no dubten dofegar els seus fills petits
abans de veurels destrossats pels gossos dels
conqueridors, i les mares que senfronten a lexrcit
de la repblica demanat lanullaci de lescandalosa
apujada del preu de laigua. La dignitat es converteix
per a aquestes persones en una meta superior a la de
la conservaci de la vida, de la llibertat o de la
integritat fsica. Sense dignitat no hi ha supervivncia
Calidoscopi
juny 2011


22

que valgui la pena. Aquells ms avantatjats, ms
clarividents i ms forts (els indgenes Hetuey i
Daniel), seran els lders i es convertiran en herois
quan sels crucifiqui, o quan sels escarceri; s a dir,
quan condueixin el seu poble a la lluita, encara que
morin executats per defensar els seus ideals.

Per Tambin la lluvia s una pellcula damplis
matisos socials i poltics, que busca laquiescncia de
lespectador i no sacontenta amb una reflexi distant.
Incideix en el comproms, en la involucraci personal,
en la responsabilitat que es deriva de les preses de
conscincia, que comporten necessriament una
participaci activa en problemtiques justes, encara
que no ens afectin directament.

Aix, en el gui de la pellcula, i de la m dels pares
Antonio Montesinos i Bartolom de Las Casas,
assistim a la denncia de la barbrie. Tots dos formen
part del collectiu dels opressors, per aix no els
impedeix manifestar el seus desacords i allunyar-se de
les seves prctiques brutes, donant preferncia als
criteris de veritat i de justcia en front dels criteris de
classe o tnia. El contrari, negar el que s evident, ja
sigui per convenincia, per oportunisme o simple por
s viure en pecat mortal. El mateix far el productor
de la pellcula, en Costa, que es decantar per les
persones, deixant de banda la seva seguretat fsica i
material. No estaran a la seva alada, certament, la
resta de participants de la pellcula: ni els actors,
paralitzats per la por davant laixecament dels
indgenes ni lidealista director, Sebastin, que acaba
ms preocupat per lallegat artstic de la pellcula que
est rodant que no pas per la participaci o
comproms real en els esdeveniments en qu es troba
involucrat, similars als que sn objecte de denncia de
la pellcula i ocorreguts fa cinc cents anys.

Irnicament el gui de la pellcula, joc del cinema dins
del cinema, ens mostra una vegada ms
lambivalncia de la condici humana. El valor de
Montesinos i de Las Casas contrasta amb el temor
dels actors que els encarnen, mentre que lagressivitat
de Coln soposa a la fortalesa de lAntn, nihilista
avesat pels cops rebuts a la vida, per tot i aix hum.

I s la humanitat com a qualitat prpia de lhome-
all que lengrandeix, dotant-lo de capacitat de
sacrifici i apartant-lo de la claudicaci o de lapatia.
Aquesta humanitat s tamb la que fa possible el
canvi, tot i que, en moltes ocasions i de manera
recurrent, la marxa de la llibertat resulta truncada per
lambici dels homes, que sovint obliden que sn, per
damunt de tot, persones.




Calidoscopi
juny 2011


23


Memria dels 10 anys del IEMC


UNA MICA DHISTRIA

A lany 1984 es va fundar a Madrid l Institut Emanuel
Mounier (IEM) i ha anat desenvolupant-se fins tenir
militants i grups actius en molts llocs dEspanya i
Amrica Llatina com Mxic, Paraguai, Brasil, Bolvia i
Argentina.

Grups actius que ha desenvolupat una tasca educativa
i social arrelada al seu entorn i amb la idea de
transformar una societat, el de realitzar una
comunitat de persones alliberades de lafany de
possessi, tendents a una societat personalista i
comunitria, per lliure, justa, tica, fraterna i
profundament espiritual.

El centre del pensament i acci s la PERSONA
Humana, fi en s mateixa, per no enclaustrada
individualment, sin oberta al comproms solidari vers
laltre, i ordenada a la transcendncia. Per ella,
assolint, a la vegada, la transformaci interior de
lsser hum i de les estructures on vivim.

Tot aquest ideari no seria viable sense una nova
cultura crtica que faciliti la formaci de les
conscincies per resistir davant els intens de
deshumanitzaci.

LA NOSTRA HISTRIA.

Seguint els passos dels nostres companys i daltres
grups actius, a lany 2001 varem comenar, amb
tremolor, aquesta petita aventura de constituir un
Institut Personalista Comunitari a Catalunya posant
com a smbol a en Emmanuel Mounier. Han passat
deu anys i encara som vius i amb ganes de donar
guerra.

Es veritat que som poquets per tenim confiana en
que, tal com diuen els estatuts de la nostra associaci,
la tasca de CONSTITUIR UN GRUP DE VIDA
COMUNITARIA I ACCI PERSONALISTA; DIFONDRE EL
PENSAMENT PERRSONALISTA-COMUNITARI; DESVET-
LLAR UNA CONSCINCIA CRTICA DE LA SOCIETAT; I
CONSTRUIR UNA SOCIETAT MES HUMANA, JUSTA I
SOLIDARIA, es una acci de gran durada i que te un
gran futur.

2001-2002
Primeres aules de formaci: Introducci al pensament
de Mounier

2002-2003
Primeres aules: Acci poltica:
El sindicalisme cristi en la primera meitat del segle
XX. Ponent: Valent Vzquez Lpez.

Calidoscopi
juny 2011


24

ngel Carbonell (1877-1940) un social cristi
comunista. Ponent: Miquel Montoliu Mart.


Josep Lluis Vzquez

Primeres publicacions:

-Traducci al catal del llibre d'en Carlos Daz
"Emmanuel Mounier" de la Collecci SINERGIA.

-El sindicalisme cristi en la primera meitat del segle
XX, d'en Valent Vzquez Lpez

-ngel Carbonell (1877-1940) un social cristi
comunista, d'en Miquel Montoliu Mart

-Collecci La Persona Qu es? Ediciones San Pablo
- El proceso interior. Viaje al interior de ti mismo , den
J. L. Vzquez Borau

-Vivir en el amor. Nadie puede vivir sin amor, den M.
Gelabert

-La persona y la realidad del mal. Una aproximacin al
concepto del mal , den Mara Pueyo

-Eres luz. La alegra de ser persona, den Xos Manuel
Domnguez Prieto

-Constructores de la Paz. Educar para la no-violencia
activa den J. L. Vzquez Borau

-Felicidad o sufrimiento?. Una alternativa en tus
manos., den Joaqun Campos

-El camino de la virtud. Para ser personas de carcter,
den Carlos Daz

- Vivir la salvacin. As en la tierra como en el cielo
den Martn Gelabert


2003-2004
Aules: La persona i la transcendncia

Metafsica y ciencia. Ponent: Guillermo A. Donaire.

La persona y su crecimiento en Zubiri. Ponent: Xos
Manuel Domnguez

Emmanuel Mounier i el problema del mal. Ponent:
Maria Pueyo.

El personalisme d'Emmanuel Mounier i la seva
presncia a Catalunya. Ponent: Josep Maria Coll.




Josep Maria Coll


2004-2005
Celebraci del centenari Emmanuel Mounier.


Calidoscopi
juny 2011


25

2005-2006
Creaci del Centre Horeb Religions. El Centre va ser
creat per dos membres del Institut Emmanuel
Mounier Catalunya, Valent Vzquez Lpez i Josep
Llus Vzquez Borau, el 8 de setembre de 2005, com
una vocalia d'aquest, per tal d'oferir, dins de cada
programaci del curs, alguna Aules Horeb, per l'estudi,
el coneixement i l'amistat entre les diferents
confessions cristianes i les diferents religions.


Albert Llorca

2006-2007

La revoluci comunitria den Emmanuel Mounier.
Ponent: Albert Llorca

Els impersonalismes i el personalisme. Ponent: Oscar
Sorribes

La persona un esser en relaci. Ponent: Josep Lluis
Vazquez

El personalisme que volem. Ponent: Francesc
Torralba

Que s la UTDCC. Ponent: Carles Ortega, president
de lUni de Treballadors

La nova etapa de Calidoscopi comena amb la direcci
de la revista per en Oscar Sorribes, sota el patronatge
del Institut Emmanuel Mounier Catalunya, amb la
collaboraci del Grup Mounier del IES Terra Roja i el
Centre Horeb Religions. En aquesta nova etapa a ms
del valors personalistes adjuntem pensament
personalista, quedant daquesta manera la capalera
de la revista: CALIDOSCOPI Revista de pensament i
valors personalistes comunitaris.

2007-2008
Des del grup Mounier-Girona es planteja la publicaci
en catal dels llibres dEmmanuel Mounier i es
comenar pel El personalisme.

Cicles de conferncia a Girona

El personalisme com a filosofia poltica dinspiraci
cristiana. Ponent: Antoni Comin i Oliveres.

Leducaci com a personalitzaci a Emmanuel
Mounier: Una psicologia dels valors per despertar la
persona. Ponent: Albert Llorca i Arimany.

Lessncia del dileg Mounier i Buber. Ponent:
Francesc Torralba i Rosell


Joan Lluis Prez

Aules Mounier: Economia i poltica personalista

El personalisme com a filosofia poltica dinspiraci
cristiana. Ponent: Antoni Comn i Oliveres , diputat al
Parlament de Catalunya.

Democrcia i participaci ciutadana. Ponent: Joan
Biosca, director Institut Social Obrer de Valncia
Calidoscopi
juny 2011


26

La poltica a Catalunya. Ponent: Joan Paredes, ex
diputat al Parlament Espanyol.

M. M. Batjin: Llenguatge i poltica. Ponent: Carles
Llins, vice-Deg de la FFC.

Emmanuel Mounier: ms enll de lesquerra i la
dreta. Ponent: Miquel Calsina Busca, professor
Cincies Poltiques UAB.

Economia i Poltica Personalista. Ponent: Arcadi
Oliveres, president Justcia i Pau



Joan Paredes

Curs 2008-2009

Conferncies a Girona
Els poltics i el personalisme dEmmanuel Mounier.
Ponent: Gregorio Peces-Barba Martnez, ex-president
del Congrs dels Diputats i rector de la Universitat
Carlos III (1989-2007)

El personalisme de Maritain i la seva relaci amb
Mounier. Ponent: Joan Rigol i Roig, ex-president del
Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat

Persona i comunitat: Emmanuel Mounier al segle
XXI. Ponent: Jordi Pujol i Soley, ex-president de la
Generalitat



Joan Rigol i Joan Paredes

Mounier en el context poltic i intellectual catal dels
anys 50

Seminari a lInstitut Superior de Cincies Religioses de
Girona (ISCRG) amb el ttol: Mounier i el
personalisme davant del segle XXI. Ponents: Dr.
Albert Llorca i Llic. Valent Vzquez


Aules Mounier: Virtuts i valors personalistes
comunitaris

Concrecions conceptuals en relaci al mon dels valors
i de les virtuts Ponent: Dr. Joan Martinez Porcell

Lexistncia humana i lesperana. Ponent: Dr.
Albert Llorca

El valor, la virtut i el carcter. Ponent; Ll. Nicols
Sinz

La personalitat del militant personalista. Ponent: Ll.
Valent Vzquez Lpez

Celebraci de l'any Sant Pau a crrec de Josep Llus
Vzquez Borau.

Virtuts humanes per a la vida pblica. Ponent: Dr.
Joan Llus Prez Francesc

Calidoscopi
juny 2011


27


Nicolas Sainz

Reconeixement Emanuel Mounier
L'Institut Emmanuel Mounier Catalunya, juntament
amb la Facultat de Filosofia de Catalunya, atorgar a
partir dara i cada any el guard: "Reconeixement
Emma-nuel Mounier Catalunya" a aquelles persones
o institucions que destaquin per les seves tasques i
projectes que girin al voltant de l'enaltiment de l'sser
hum com a persona i membre comproms en el
valor i el progrs comunitari.
El primer guard va ser concedit al Dr Josep Maria Coll
i Alentorn, per la seva tasca filosfica i estudi sobre el
personalisme comunitari


Primeres jornades personalistes de la Societat
Catalana de Filosofia. Va intervenir el Dr. Gabriel
Amengual, professor de la Facultat de Les Illes Balears,
amb la ponncia Les pors del segle XXI, en el marc
del tema Les pors i esperances del segle XXI , i
tamb van intervenir els membres del Grup de
Filosofia Personalista.


2009-2010
Aules Mounier: Reptes del personalisme del segle XXI

Lactuaci personalista del bisbe Carreras. Ponent:
Jaume Aymar

Que vol dir parlar dels valors en el personalisme.
Ponent: Valent Vzquez

Mounier i la seva reflexi econmica en el segle XXI.
Ponent: Joan Paredes

Com gestionar el pluralisme religis en la Catalunya
davui. Ponent: Miquel Calsina

Virtuts cviques en el manifest de Mounier: una
reflexi tot pensant en els joves. Ponent: Joan Llus
Prez Francesc

Treball i lleure en la perspectiva personalista.
Ponent: Albert Llorca



Valent Vazquez i Oscar Sorribes


Conferncies a Girona
El nou humanisme al servei de la persona Ponents;
Salvador Cards, Arcadi Oliveres i Josep M. Esquirol


Calidoscopi
juny 2011


28

Segon Reconeixement Emmanuel Mounier

Atorgat a la Cooperativa Calandra de Vic, modlica en
la prctica de la Responsabilitat Social Corporativa en
la mesura que testimonia, de fa ms de vint-i-cinc
anys, la seva vocaci de contribuir activament a la
millora del teixit personal hum , tant laboral com
econmic i social de la comarca d'Osona.


Segon reconeixement Emmanuel Mounier

2010-2011
Presentaci del llibre Manifest al servei del
Personalisme, d'Emmanuel Mounier a lAteneu
Barcelons

Aules Mounier: Propostes personalistes davant la
crisis

Propostes personalistes davant la crisi de valors.
Ponent: Miquel Segura

Propostes personalistes davant la crisi politico-
institucional. Ponent: Miquel Montoliu.

Presentaci del llibre La tercera via, de Joan Paredes

Propostes personalistes davant la crisi econmica.
Ponent: Joan Llus Prez

Propostes personalistes davant la crisi de
l'ensenyament. Ponent: Albert Llorca.

Propostes personalistes davant la crisi religiosa.
Ponent: Josep Llus Vzquez


Miquel Montoliu

Tercer Reconeixement Emmanuel Mounier

Atorgat a Arcadi Oliveres i Boadella pel seu mestratge
en el coneixement com a professor en l'mbit
socioeconmic i pel seu permanent comproms en
defensa del desenvolupament hum, la pau, els drets
humans i la plena convivncia al capdavant de Justcia
i Pau, basats en el profund respecte a la persona
humana


Tercer Reconeixement Emmanuel Mounier

Conferncies a Girona
Un nou humanisme: La economia al servei de la
persona
Tres experincies de democrcia econmica i social:
Projecte de Banca tica FIARE. Grup Cooperatiu
Mondragn. Cooperativa La Fageda

Calidoscopi
juny 2011


29

EL RAC DELS JOVES
Arquitectura al servei de la persona

Larquitectura ha estat sempre inserida en la
humanitat. s necessria i vital a les nostres vides, i no
noms pel fet de constituir un refugi que ofereix
protecci davant el medi fsic, privacitat enfront els
altres o confort en el desenvolupament de les nostres
activitats quotidianes. Larquitectura ens representa
com a societat i com a essers humans individuals, o
com assenyala Mies Van der Rohe, s voluntat
dpoca. Per aix Larquitectura s font de goig
esttic i intellectual, s capacitat tcnica i creativa,
signe dostentaci i de sociabilitat, de poder i de
convivncia,.... i alhora la gaudim i la patim, limposen
quan aixequem la nostra casa i ens limposen quan
compartim urbanisme i espais pblics.

Al llarg de la historia larquitectura i l urbanisme han
desenvolupat un paper fonamental, tant a nivell
antropolgic, com social, ideolgic i artstic. Des de
temps molt antics lhome aixeca la seva llar i crea les
zones de oci o les infraestructures amb all que la
natura li proporciona i amb els mitjans que els
coneixents de la seva poca li permeten, per les
estructura dacord amb el sentiment. El resultat
formal de lobra s conseqentment hum, perqu es
fruit de la possibilitat i lelecci.

Atenent a la seva visi csmica de lunivers, a casa
nostra, per exemple, fa 9000 anys lhome paleoltic
decorava coves i balmes amb escenes de cacera
(Cogul), aixecava dolmens megaltic entorn el 3000 aC
(Cova DEn Daina), construa poblats ibrics a partir
del segle VII aC (Ullastret), o erigia en el segle XIV, de
la ma de Berenguer de Montagut, la incomparable
Santa Maria del Mar. En altres indret i amb
cronologies prpies, els egipcis construren grans
pirmides amb aspiracions deternitat, els grecs
idearen polis de carcter atemporal, els romans
conformaren espais doci i comer amb criteris
utilitaris, Lordre del Cister recrearia en els monestirs
afany despiritualitat, Llus XIV en el Palau de Versalles
mostraria poder i grandesa, i en el Modernisme, els
arquitectes cercaren complaure lhedonisme i el desig
de protagonisme social de la burgesia, consolidada ja
com a classe social.

Tots nosaltres vivim en una poca determinada i s
necessari que ens sentim vinculats a ella, lo contrari
suposaria el desarrelament, la incongruncia, la
neurosi. Lhome s un esser social, vinculat a sistemes
politics, econmics, cientfics, tics, filosfics i
religiosos. Larquitectura, obra feta per lhome i per a
lhome ha de ser una conseqncia daquesta realitat,
no una resposta aliena. Els pensadors darquitectura
de la primera meitat del segle XX (Le Corbusier, Theo
Van Doesburg, Marineti, Adolf Loos,...) son conscients,
i belligerants enfront dall i daquells que frenen el
desenvolupament natural de larquitectura, la
adaptaci del llenguatge arquitectnic a les noves
Calidoscopi
juny 2011


30

necessitats socials, no reconeixen com a vlides les
noves aportacions esttiques formulades pels Istmes,
o refusen la potencialitat dels nous materials
industrials.

s del tot cert que en larquitectura es relacionen
espai, temps i humanitat, i que la sntesi resultant ha
de ser verdica, altrament no seria esttica, sin
dissonant, incls irrisria. Per tot i la certesa
daquesta afirmaci i la legalitat de la lluita per
reafirmar larquitectura com a valor artstic i social
integrat a lpoca, els pensadors esmentats,
arquitectes i no arquitectes, traspassen, amb una
vehemncia molt prpia del clima poltic i intellectual
de aleshores (naixement dels totalitarismes,
propagaci de la idea de superhome de Nietzche,
desplegament del positivisme i del utilitarisme,...) els
lmits de la ra, tot i alludir a la ra com a eina de
progrs. Cometen lerror ms greu que ning podria
cometre, pecar de suprbia, girar lesquena al passat,
denigrar-lo i oblidar que larquitectura es deutora dels
homes, i de les cultures, que abans que nosaltres
resolgueren problemes, treballaren amb afany per
esbrinar les lleis del cosmos i albiraren noves realitats
digualtat social.

No obstant hem de fer constar que si be la
coincidncia en el rebuig del passat (del que no tots
els arquitectes contemporanis son participes, ja que hi
ha excepcions notables) i la simultanetat en la crtica
a la arquitectura no adscrita al Moviment
Internacional es unnime, no tots els arquitectes ni els
moviments arquitectnics del segle XX ofereixen les
mateixes solucionen formals. Per exemple, les idees
matemtiques, casi pitagriques, de Le Corbusier,
contrasten amb la exaltaci a la corba de SantElia .
Persisteixen les seves idees en larquitectura de avui
dia? Creiem que s.

Per una banda perqu des de ja fa uns anys que ens
trobem en un mn en transformaci, com el que els
artistes esmentats van viure. Relativitat, moviment
continu en el que la societat s diversifica i es dilueix,
moda, velocitat, transitorietat, dinamisme de les
formes, adaptabilitat, canvi per el canvi,... son
conceptes que concorden amb la visi de Sant Elia i
els futuristes, a la vegada que altres conceptes es
decanten per posicions com les de Le Corbusier o Van
Doesburg i els Neoplasticistes, que defensen la
elementalitat formal, l impacte color, la economia, la
funcionalitat,....... valors que realment estan presents
en la nostra societat actual.



Calidoscopi
juny 2011


31

Per un altra banda, i des del meu punt de vista, la
tendncia a rebutjar el passat que patien els autors
entra en contradicci amb les formulacions
arquitectniques actuals, ja que sha deficat els
artistes ms rellevants del Moviment Internacional, i
shan convertit en dogma les seves propostes i la seva
concepci de lart i de la arquitectura. Es a dir, un
segle desprs ens pot passar a nosaltres el que els
passava a ells en el seu moment: impossibilitat de
dissenyar ms enll dall que s considera correcte i
sancionat, convertint lEstil Internacional, de vegades,
en un nou Academicisme.

Travessem un moment de crisi, on no hi ha un lligam
ferm entre valors , pensament i societat, i moltes
vegades, esgotada la capacitat creadora, ens recreem
en el mateix llenguatge: formes cbiques sense
convicci, lnies rectes anodines, simplicitat
irrellevant, allunyament de lentorn,...... projectes
que no condueixen enlloc perqu no mirem ni
comprenem lubicaci ni el context de la obra.

Conclourem, que per no caure en la repetici seriada,
en la rutina, en la ocurrncia fcil, en la des
contextualitzaci, en la falta de respecte a la natura i
als altres, hem de buscar noves solucions als
problemes arquitectnics, sense renunciar a
lexperincia de qualsevol estil, per centrant-nos en
les nostres potencialitats i les nostres necessitats, con
ho van fer alguns dels grans arquitectes del Segle XX,
si be amb humilitat. Aleshores podrem esdevenir
sostenibles, el gran repte de la Nova Arquitectura del
segle XXI.

Vernica Llorca Fernndez



Calidoscopi
juny 2011


32

Comentari sobre la pellcula: senderos de gloria

Voldria fer una reflexi sobre la reducci de les
persones a mer objecte per usar indiscriminadament
segons les convenincies, a partir dels fets que es
narren en aquesta pellcula i que recreen un fet real
de la primera guerra mundial. Ben segur que quelcom
similar passa en altres guerres recentment, a la
guerra de Irak varen succeir abusos realitzats per les
tropes americanes que, precisament, vaig recordar
quan vaig veure la pellcula que ara comentar.


.



El resum dels fets narrats s aix: a lany 1916, lalt
Comandament francs dna lordre datacar un punt
estratgic que estava en mans de lenemic del
moment: els alemanys. s la guerra de trinxeres, i els
soldats hauran darribar al lloc on estan els enemics,
passant per foc creuat. Un general anomenat Mireau,
ordena al coronel Dax que faci avanar als seus
soldats, ordre que, per les grans dificultats que
suposa, s poc obeda pels seus homes. Noms molt
pocs hi arriben, i llavors el general Mireau, , en
observar aquest desgavell des de la seva posici de
comandament, ordena bombardejar als mateixos
soldats propis per covards. I a ms, tal acte de
indisciplina creu que mereix un cstig, de manera que,
amb el perms dun general superior, un tal Broulard,
ordena al sergent elegir tres homes a latzar per fer-
los un consell de guerra per covardia com a
representants de tots els soldats, ja que no pot jutjar a
tota la companyia. El coronel Dax els defensar en la
pardia de judici que fan, per no se li permet fer
adequadament i, en conseqncia, els tres homes sn
comdemnats a mort i executats.

Un cops morts, Broulard obra una investigaci sobre
el comportament de Mireau i ofereix el lloc daquest
al coronel Dax que ara ascendiria. Davant de tant
cinisme, el coronel no li fa cas i torna amb els seus
homes al front.

Calidoscopi
juny 2011


33

En la pellcula es posen en relleu diversos aspectes
que pertoquen a la tica i a la nulla consideraci i
respecte a lsser hum. Hi ha, per comenar, un clar
abs de poder: els dos generals representen la ms
indignant hipocresia i cobdcia volen medalles i
poder-, usant els soldats com a peces que senvien a
morir, si els conv, sense cap possibilitat que surtin
vius. El patriotisme dels militars dalta graduaci
queda per terra; potser per aix la pellcula fou
prohibida a Espanya a lpoca del general Franco;
doncs fou interpretada com un atac a la instituci
militar i, imagino, al nacionalisme agressiu del rgim.
Daltra banda, el problema de la pena de mort i la
injustcia sin arbitrarietat que comporta- es fa notar
en la pellcula, i que completa la total manca de
respecte a la dignitat humana quan es desenvolupa un
procs judicial vergonys, de vulgar pardia, per
poder condemnar i matar els tres soldats seleccionats.
Sense dubte, el director, Stanley Kubrick volia reflectir
la fredor inhumana amb la que, qui te el poder i la
vida de les persones en les seves mans pot enviar-los
a la mort per convenincia i sense ms explicacions.
En aquest sentit, s un clar allegat contra el
militarisme, que es pot interpretar com la propensi a
la malaltia que pateix, sovint, lestament militar arreu.
No s aquesta una bona manera de contribuir a una
societat de persones, certament.

Al final de la pellcula, hi ha una escena molt emotiva
que em va impactar: una noia alemanya, detinguda,
s obligada a canta en una taverna plena de soldats
francesos per a qu es diverteixen: i resulta
impressionant observar com lambient de crits i
improperis contra la noia quan comena a cantar amb
molta por i quasi sense veu, va transformant-se en
silenci, seguit de lacompanyament dels soldats que es
van afegint a la can. Tot un smbol de qu les
persones, si es deslliuren dels seus prejudicis, mostren
la seva vessant ms generosa.
Anna Rius


Calidoscopi
juny 2011


34


COMENTARI DE LLIBRES
La Intelligncia Espiritual: de la cura de si al desplegament
vers lAltre de si

(A propsit del llibre La Inteligencia Espiritual de J.L. Vzquez Borau
3
)


Presentar un llibre mereix haver-lo pensat prviament. I ms un llibre per pensar. La Inteligencia Espiritual den
Josep Lluis Vzquez Borau pertany a aquesta categoria. s per aix, que, donada la complexitat i profunditat de
temes que planteja, mhe proposat fer un comentari a mena de invitaci a la reflexi i no pas un resum dels molts
continguts tractats, que ja els abordar el lector amb calma. Aqu, doncs, em limitar a proposar unes notes
reflexives que la lectura del llibre mha incitat.

Establir quatre registres o esglaons en el meu apropament a lobra:

En primer lloc, un registre psicolgic de la intelligncia espiritual cosa encara relativament nova , enmig de les
ms conegudes intelligncia cognitiva, intelligncia emocional, intelligncia collectiva... que estan ms de
moda-. Lexpressi intelligncia espiritual, que podrem associar a altes expressions ms clssiques de la filosofia,
com ara coneixement de si, conatus intellectualis o estima de si, fou proposada lany 1994 per Robert
Cloninger com un apropament a lenfocament psicolgic des don poder abordar a una dimensi transcendent de la
vida humana, i al sentit que tenien els comportaments que han estat considerats tradicionalment virtuosos, com la
gratitud, la humilitat, el sentit de la compassi o el perd. Tels virtuts es presenten com una mena de categories
que una psicologia sensata i profunda no hauria dobviar, si vol contribuir a la comprensi de lsser hum .En
efecte, lautoconeixement, lautoestima, lautonomia, lempatia o lautorrealitzaci com a formes del
desenvolupament interior hum, no serien sin formes psicolgiques emparentades amb actituds com saber ser
agrat i no superb, ser just i atent a les necessitats dels altres, saber comprometres quan cal... i, fins i tot, ser capa
de mantenir una actitud generosa amb aquells amb qui no compartim gaires idees; o b ens han perjudicat: s el cas
del sentit del perd com exercici de saber donar sense esperar la compensaci o peatge..., o com a molt, albirar
lexpectativa dun poder arribar en el futur a estar millor davant de laltre, ms harmnicament... Tot aix, la
psicologia de lalteritat ho ratifica.

3
Vzquez Borau,, J.L.La Inteligencia espiritual. Bilbao. Ed. Descle De Brouwer, 2010.
Calidoscopi
juny 2011


35

En un terreny ms proper, la cincia neurolgica parla de la intelligncia espiritual en termes de que el cervell
disposa de camps magntics ms amples que la mera recopilaci i cmput de dades, de idees o reaccions
emocionals... El cervell, doncs, es mou en contextos ms amples que la senzilla comptabilitzaci adaptadora, en
totalitats significatives sobre la vida, el deure moral qu s sin, tamb, una forma mental deixamplament psquic
envers una altra ment humana?-, o lexpectativa dun futur compartible amb moltes persones ments- en lmbit
collectiu.

Accedim, de retruc, al segon registre, en el qual es localitzen rees despiritualitat humana com les que en Cloninger
en diu autoabandonament, on se situen sentiment sobre el nostre paper en la vida o la nostra sensibilitat davant
de la bellesa; o tamb valors relatius a la identificaci transpersonal compartint sentiment amb altres subjectes
personals en un projecte com-, o b, laprehensi de la percepci humana desferes relatives al sentit ltim de la
vida, a la immortalitat, a lesperana en un Regne damor que ens convoca... Aquest segon registre de la intelligncia
espiritual reflecteix, per tant, les fibres antropolgiques que encaminen lsser hum vers el cultiu de si o superaci
de la seva finitud, en saber llegir el lloc i funci amb que la condici humana es plenifica amb el bon exercici de les
seves capacitats, per que, alhora s, en paraules de Kant, propens a la runa del mal. I ho s, afegirem, sota figures
poc intelligents com legoisme, la malfiana, la por o la indiferncia envers els altres. El significat del mn i dels
altres, i el sentit totalitzador i superador de tot lmit constitueixen lnies o vessants que bateguen en lespiritualitat
lcida que arrela en lsser hum. s aix que Josep Lluis Vzquez sintetitza aquest complex ventall que parla de
lhome, en la paradoxa que rau en ell, entre langoixa i la saviesa: la condici en ella, Paul Ricoeur parlava de la
fallibilitat humana- i laspiraci a la infinitud, des de la primera.

Entrem en el tercer registre, que anomenarem teleolgic o de transformaci de si: es tractaria, aqu, dit en sntesi,
daquell moment de la espiritualitat humana conduda per un sser encarnat, de car i os, que anomenarem persona
individu que surt de si, i que es compromet en quelcom-; del moment, diem, en el que ha de plantar cara al
mn. La persona humana shi ha trobat sempre en aquesta situaci. I avui no s menys: els nostres temps, diferents
a daltres poques, per semblants en presentar dificultats, no ens estalvien esforos.

Vquez Borau fa referncia a T. Radcliffe, per qui la crisi fonamental de la societat europea contempornia, la que
ens afecta directament i ens compromet tot i no ser lltim cercle de les nostres expectatives-, rau en la devaluaci
de la histria en la que sha constitut; de manera que aquesta sha redut al progrs modern de tenir coses, i
sha ents com a signe de supervivncia i de triomf dels ms aptes. I en uns temps crtics com els nostres, als quals
no els acompanyen gaires dosis de sentit de la mesura, ha triomfat laqu i ara: luxe, diners, eterna joventut,
indiferncia davant dels drames aliens...
Calidoscopi
juny 2011


36

Aix implica un enorme buit existencial una vida sense gaires expectatives-, en el qual la referncia a lAbsolut
desapareix, minimitzant-se el nivell despiritualitat; pel fet que el sentit de lexistncia aspira, com a molt, a un
requilibri homoesttic o immediata experincia efmera de benestar, empobrint-se el creixement de la persona i la
seva contribuci al perfeccionament collectiu en el decurs del temps histric. Fluix sentit del lesfor, nulla
esperana en la transformaci del mn a millor, un progrs desprovet del telos espiritual pel qual el mn hauria
de circular sota la guia deixamplar la comunitat de persones. Aquest sentit del progrs poc intelligent sencamina
vers un mn deshumanitzat i al marge de la lucidesa racional que hauria dextraure el millor dels ssers humans,
amb la finalitat del seu propi perfeccionament.
Sense el sentit de la intelligncia espiritual inserida en el temps histric i en el batec de les comunitats humanes, els
ssers humans, com a persones individuals intransferibles cridades a enaltir el mn, perden all que els s essencial.
La dignitat inherent a la seva persona.

Per, qu s la persona?. Entrem ja en el quart registre que contemplarem per explicitar el significat de la
intelligncia espiritual. s, certament, un terreny complex i feixuc, en el que alhora te de senzill descriurel i de
dificults ubicar-lo racionalment. Certament s la noci de persona, en tota la seva complexitat, la que es presenta
com un saber viure en lestima dels altres, alhora que sap enaltir transcendir- aquesta estimaci per damunt de
lexistncia prpia, en el fora de si de tota existncia en el mn, en loferiment dun amor als altres en un Regne
Suprem i definitiu de felicitat.

Com definir, llavors, la persona?. Lautor ens proveeix de definicions prou orientadores: en la perspectiva de Max
Scheler, la persona s unitat immediatament conviscuda del viure, no simplement una cosa pensada des de fora
de la vida. Aix mateix, fa una referncia a Jacques Maritain, per a qui la persona s un centre de llibertat posat
enfront de les coses, del conjunt de lunivers, de Du; un sser que dialoga amb una altra persona, que comunica
amb ella entenent i estimant.

Dit, sintticament, la persona es presenta com una unitat vivencial des de dins de cadasc, centre de llibertat
davant dels altres i de Du, voluntat dapropament i estimaci... En paraules de Paul Ricoeur, direm que la persona
apareix com la unitat narrativa duna vida en el temps i amb altres vides amb les quals es creua, dins del registre
escatolgic de la confiana en lAmor de lAltre de si present en els altres. Com diu Franz Rosenzweig, lamor hum
en ser comunicat, en ser parlat, es torna supra-hum, com una mena daliana en una comunitat sobrenatural.

Aquesta clau escatolgica de la intelligncia espiritual que proposen el judaisme i el cristianisme posa en relleu
lexigncia dexpandir lamor a laltre com una experencia misteriosa-miraculosa- que sigui compartida per
tothom: aix, la paraula, el gest, el silenci i lacci testimoniada en el mn no sn sin smptomes que parlen de com
Calidoscopi
juny 2011


37

larrelament intelligent de lamor en lesperit hum expressa una Plenitud Transcendent -Du present en la vida
humana-, que requereix pacincia i esfor, per installar-se en el mn. Estimar al prosme s una sentncia que
recopila molts actes humans manats per lamor de Du engolit i practicat per lhome en la seva vida com a objectiu
final duna vida comunitria en el Regne Etern esperat.

La intelligncia espiritual en el pensament judaico-cristi en el que ens introdueix lelevada sensibilitat de Josep Llus
Vzquez fa palesa aquella convicci del Cntic dels Cntics de qu lamor s ms fort que la mort. Crist s, llavors
en el mode de vida cristi- el punt de referncia culminant daquesta sensibilitat: s la figura personal cos i
esperit- que aprofundeix en el sentit de lamor com a guia excelsa per a lhome: saber sacrificar-se per als altres,
saber morir per als altres... per Amor. Sens dubte, estem davant de la intelligncia feta totalment Esperit, o lEsperit
que vessa Intelligncia a dojo.

A mena de conclusi, cal dir que el llibre de Vzquez Borau fa referncies fora enriquides, derivades de les
complexes reflexions en les que ens ha introdut, relatives a la uni de la felicitat i lamor i al tarann actiu i no
calculat de lestimaci. La intelligncia espiritual suposa saber viure en lestimaci a cada instant, com si el passat
no ens condicions en el que tingui de mals records o greuges rebuts-, com si ja participssim en la comunitat
eterna de lAmor. Lamor a laltre, ens conclou Vzquez Borau, s lindicador que lamor no fa selecci prvia, no est
sotms a cap inters propi: lamor sense lmits no fa altra cosa que fer estimar. Tornant a Rosenzweig, ens atrevim
a illustrar lanterior conclusi amb una breu cita daquest pensador alemany prou allionadora de la intelligncia de
lamor: Noms lamor de lAmant (Du) s aquesta donaci de si renovada a cada instant: noms ell es dna a si
mateix en lamor. I daltra banda, lanima humana desitja una eternitzaci que ja no creix noms en la relaci jo-tu,
sin que exigeix fundar-se a la vista del mn sencer. Un mn en el que lnima humana ha danar treballant en
lesperana d que shi visqui intelligentment, o sigui, amorosament.

En aquest doble moment, doncs, poden dir que rau la intelligncia espiritual en ser receptiva a lamor div i... en
testimoniar-lo, lexpandeix, doncs, als altres ssers humans. No en va Eric Fromm, que pensava que lamor en les
seves diverses manifestacions en lhome incls el referit a Du- constitueix el sentit definitiu de la vida, afirmava:
Si estimo realment una persona, estimo tota la humanitat, estimo el mn, estimo la vida. Si dic a alg testimo,
haig de poder dir estimo a tothom en tu, i a travs de tu estimo el mn, en tu mestimo tamb a mi mateix.
Intelligents paraules per a una poca com la nostra procliu a la intelligncia sense esperit, a la intelligncia
operativa.
Albert Llorca

Calidoscopi
juny 2011


38

LENTREVISTA A UN FILSOF PROPER: Josep Lluis Vquez
L'entrevista entranyable: Josep Lluis Vzquez Borau
Per Albert Llorca


Josep Lluis Vzquez Borau, s doctor en Filosofia i en Teologia. I s el president de l'Institut Emmanuel Mounier de
Catalunya. Ens contestar amablement a les segents preguntes:

Pregunta: Dr. Vzquez. Faci'ns un relat de la seva trajectria biogrfica intellectual i una referncia dels seus llibres
hi han ms duna cinquantena de llibres publicats, entorn a aquestos eixos: personalisme, espiritualitat, religions,
sectes i semblances de personatges

Resposta: El meu itinerari intellectual sinicia lany 1963 amb els estudis superiors de Filosofia i Teologia que
culminen amb la Llicenciatura amb Estudis Eclesistics; desprs continua amb un curs daprofundiment bblic a la
Facultat de Teologia de Fribourg (Suissa), durant el curs acadmic 1977/78 i posteriorment amb la Llicenciatura en
Teologia Moral, a la Facultat de Teologia de Catalunya amb la tesina Dimensin tica del testimonio cristiano a partir
del pensamiento personalista de Maurice Ndoncelle, dirigida por el Dr. Fernando Manresa (1987). Lany 1990 obtinc
el grau de Llicenciat en Filosofia i Cincies de lEducaci per La universitat Nacional dEducaci a Distncia, i lany
1999 el grau de Doctor en Filosofa, per la mateixa universitat, amb la Tesi: Filosofa de la relacin a partir de
Maurice Ndoncelle, dirigida per el Dr. Manuel Suances Marcos. I, finalment, aquest any 2011, obtinc el grau de
Calidoscopi
juny 2011


39

Doctor en Teologia Fonamental, per la Facultat de Teologa de Catalunya, amb la tesi La amistad como categora
teolgica y evangelizadora en Carlos de Foucauld, dirigida pel Dr. Xavier Melloni.

P: Assenyali tres temes que consideri que la filosofia, avui, ha de tractar de manera preferent. Quina opini te sobre
el paper de la filosofia en lactualitat, i que cap a on creu que hauria d'anar.

R: La filosofia hauria de tractar de manera preferent aquests tres temes que afecten duna manera essencial a la
persona: La recerca del sentit de les coses; la relaci entre Persona i Comunitat; i l interrelaci entre ltica,
lesttica i la mstica. La filosofia tindria que tornar a la matriu don va sortir: lsser hum i aix poder donar resposta
a les grans preguntes per el sentit de la vida: Cosmos-Home-Du.

P: Parlem de la realitat que ens envolta. Digui'ns qu li sembla que hauria de ser aquest mn; s a dir, el seu ideal, i si
ho creu viable.

R: Un mon on es valori mes la persona per el ser que per el tenir; on es construeixi una societat comenant per baix,
creant lligams damistat entre les persones; una societat-mn on regni la solidaritat i la justcia per a tots. Aix s
viable en la mesura en qu cadascun de nosaltres procuri fomentar el ser enfront del tenir; estableixi relacions
fraternals i damistat i lluiti amb totes les seves forces davant qualsevol mena dinjustcia.

P: Vost s el president de l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya: quins objectius i previsions futures pensa com a
viables i desitjables per a la instituci?.

R: El primer objectiu i el mes bsic, en relaci al que he dit anteriorment, s construir una comunitat personalista
amb lligams de confiana i damistat. Ara fa deu anys que varem comenar el nostre cam. Quelcom daix sha
construt entre les persones vinculades al IEMC, per aix ha de crixer i fonamentar-se. Quant a les previsions
futures, continuar estimulant la reflexi personal en un mn interconnectat i que no te gaire de fondria personal.

P: Per acabar, abordem la ltima qesti: vost s tamb, tal com hem dit, doctor en teologia. Faci'ns una breu
sntesi de la relaci que destacaria entre la filosofia i la teologia, i el paper que tal relaci hauria de tenir avui, tant
des de l' ptica del creient com de l'ateu o de lagnstic.

R: Tota fonamentaci, tota recerca, si no la volem decapitar ens condueix a la transcendncia. La teologia se serveix
de la filosofia -en aquest cas del personalisme-, per poder transmetre els seus continguts, i, alhora, la filosofia troba
en la teologia cristiana el mxim de llum per lexplicaci de les seves preguntes. Si la persona atea o agnstica te dret
a ser respectada en les seves idees, la persona creient tamb te que tenir la possibilitat de testimoniar el que la fa
viure per dintre. No li sembla?

Calidoscopi
juny 2011


40

PENSAMENT PERSONALISTA CATAL CONTEMPORANI

Andreu Marqus i Mart: un pensador catal personalista
contemporani


Biografia i trajectria intellectual

Andreu Marqus i Mart nasqu a Molins de Rei lany 1937. Estudi batxillerat a Vilafranca del Peneds i a Barcelona.
Estudi enginyeria tcnica a lEscola de Perits Industrials de Barcelona. Ingressat al Monestir de Montserrat, hi
realitz els preceptius estudis eclesistics, i a partir de 1966 viatj i romangu a la Universitat Catlica de Lovaina, on
es llicenci en filosofia, i on conegu i estudi sota el magisteri de Paul Ricoeur, un pensador que marcaria la lnia i
els interessos intellectual del seu pensament; del desenvolupament del qual sempre hi estaria pendent.

Tornat a Montserrat, ha estat en perodes alternants amb el seu magisteri a la Facultat de Teologia de Catalunya, en
multitud de crrecs i funcions, dels quals destacarem els que se citen: professor de lEscola Filosfica i Teolgica del
Monestir de Montserrat. Entre 1969 i 1980, aix com entre 1986 i 1988 fou Prefecte dEstudis del Monestir, alhora
que ocup altres crrecs com el de Prefecte dEstudis Hispnics de la Congregaci Benedictina Sublancense (entre
1970 i 1996), Director de la revista Documents dEsglsia (1970-1987), aix com Director de Qestions de Vida
Cristiana (2000-2008). Lany 1995 present la seva tesi doctoral a la Facultat de Filosofia de Catalunya.

A partir de 2009 fou anomenat catedrtic emrit a la Facultat de Filosofia de Filosofia de Catalunya. En la Laudatio
que se li va dedicar en el comiat que li va fer lesmentada facultat i en la que sel nomen futur professor emrit,
foren recordades unes breus paraules del prleg que labat emrit de Montserrat , Dom Cassi M. Just, li dedic en el
llibre Comprendre la paraula que Andreu Marqus acabava de publicar, com a homenatge al seu itinerari
intellectual i vital: un itinerari laboris en la recerca duna lectura de lexperincia cristiana en el context de la
modernitat. Un itinerari tena en lanhel de coherncia i dautenticitat, sense pors paralitzadores i alhora amb una
adhesi ferma a la persona i al missatge de Jess(Laudatio del professor Dr. Andreu Marqus i Mart, del 29 de
juny de 2009, per Sergi Gordo Rodrguez).

En el cultiu de la filosofia, sha ocupat de temes relatius a la filosofia del llenguatge i a lhermenutica, a la filosofia
de la cincia i a reflexi tica sobre leconomia.

Calidoscopi
juny 2011


41

Aix mateix, en el terreny de la docncia, Andreu Marqus ha impartit diversitats de matries, ja sigui en el
terreny de la teologia (aix, en la Facultat de Teologia i altres institucions teolgiques, com lInstitut de Teologia de
Barcelona, el Centre dEstudis Pastorals o en diversos monestirs, entre daltres, en els quals ha ensenyat Introducci
a la filosofia i Metafsica, hermenutica, teoria de la comunicaci, cursos sobre cincia i teologia, psicologia i
ateisme, problema i misteri...); o en el terreny de la filosofia, en el que ha ensenyat filosofia del llenguatge, i
hermenutica, i ha desenvolupat seminaris sobre les obres de Paul Ricoeur, Karl Popper, Hans Albert, Otto Apel...

Pensament

Complementem aquesta referncia sinttica a la persona i contribuci filosfica i teolgica dAndreu Marqus,
ocupant-nos breument de la seva lnia de pensament filosfic, que ve marcat per tres aspectes cabdals:

- Una base antropolgico-hermenutica arrelada en la filosofia de Paul Ricoeur, i que desprs tindr
connexions amb lobra de Gadamer, Apel i Habermas.
- Una capacitat reflexiva que treballa per descobrir els lligams en el si del marc hermenutic, entre la filosofia i
la teologia, fent front intellectual al positivisme i al criticisme escptic.
- Una perspectiva crtica i raonada al voltant dalguns dels problemes ms preocupants del nostre temps, com
ho s leconomicisme i el consumisme, i la crisi de lhumanisme en general.

El paper de lobra de Paul Ricoeur en el pensament dAndreu Marqus s essencial, en un doble sentit:

- Pel rigor filosfic que ell hi veu en conixer-lo a Lovaine, i per la formidable aportaci que la filosofia
ricoeuriana representa per al pensament i la forma de vida cristiana. La primera cosa, aviat la detecta
Andreu Marqus a poc de contactar amb lobra de Paul Ricoeur, de la qual en resulta el seu treball ja
esmentat Abast teolgic de lobra de Paul Ricoeur, que s un reps molt ben estructurat de lobra del
pensador francs publicada fins aquell moment (feia molt que Ricoeur havia publicat el llibre dedicat al
pensament de Freud). Posteriorment, Andreu Marqus, com es fa pals en les nostres referncies
bibliogrfiques, ha seguit de prop lobra posterior de Ricoeur.

- Pel que fa al segon aspecte que Marqus valora de Ricoeur, es posa en relleu en la Laudatio que li va fer el
24 dabril del 2001 en ocasi del nomenament Honoris Causa que la Facultat de Filosofia de Catalunya
URL) va fer a Paul Ricoeur. En linici de la Laudatio, afirma Marqus sobre Ricoeur: Encara que no he
tingut el privilegi de tractar Paul Ricoeur en la seva vida privada, per les moltes coses que he llegit sobre la
seva persona... i tamb per algunes conferncies seves a qu he pogut assistir, goso afirmar que el seu tracte
Calidoscopi
juny 2011


42

personal es caracteritza per lamabilitat, la simplicitat i la modstia (Comprendre, III 2001/2). Des dun
coneixement i apropament nostre semblant a la persona de Paul Ricoeur, confirmem absolutament les
apreciacions dAndreu Marqus.

Un els element cabdals que indiquen la lnia de pensament dAndreu Marqus s, sens dubte, la seva tesi doctoral,
Coneixement i decisi. Estudi sobre la teoria del coneixement de Hans Albert, defensada lany 1994; i que s un
exemple daprofundiment epistemolgic que es conjumina amb la seva inquietud filosfica fonamentadora de
labunds bagatge hermenutic aconseguit en els anys destudi... i reflexi sobre lobra de Paul Ricoeur...,i per
contrast, de lobra de Hans Albert, lactitud crtica escptica i polmica en contra de lhermenutica del qual fou el
que esperon el seu inters intellectual per comprendrel, reafirmant, com a resultat daquesta etapa reflexiva, les
seves conviccions filosfico-hermenutiques i cristianes.

El tema especfic de la tesi fou, doncs, una acurada reflexi sobre la teoria del coneixement de Hans Albert, centrant-
se en la qesti de la certesa, al voltant de la qual desenvolupar la seva anlisi sobre la racionalitat crtica dAlbert.
Sobre la base del que Marqus en diu la filosofia pragmtico-transcendental, es disposa endinsar-se en la
racionalitat fonamentadora, entroncant aqu amb els grans clssics, des de Plat i Aristtil, passant per Descartes
fins a Husserl i Otto Apel, com alternativa al que considera dogmatisme dAlbert i tamb de William B. Bartley-, ve
del cientificisme i del naturalisme.

La conclusi de la tesi es concreta, per tant, en el fet que, per Andreu Marqus, la racionalitat fonamental s la
base o condici de possibilitat heus aqu el seu enfocament pragmtico-transcendental- de tot criticisme
sensat, sobre el terreny del doble registre lgico-formal i reflexiu alhora, la qual cosa fa que la racionalitat sigui en
contra de la critica de Hans Albert- hermenutica, que s la nica via que obra la filosofia a la perspectiva del
dileg amb els altres enfocaments, sense la malfiana excessiva que hi expressa Albert, o, en menys grau, el propi
Popper en les seves dures crtiques a parer de marqus, injustes- a pensadors de lenvergadura de Plat, Hegel o
Marx.

Bibliografia

Pel que fa a les publicacions DAndreu Marqus, hi ha un elevat gruix descrits en forma darticles i comentaris en
diverses revistes dels que en farem un sever resum-, a banda dels segents llibres:
Rgion Conscience et rgion nature chez Paul Ricoeur. Louvain, 1966 (Tesina de Llicenciatura).
Coneixement i decis: els fonaments del racionalisme crtic. Barcelona, 1996. Publicacions de l Abadia de
Montserrat. s el text en llibre del continguts de la seva tesi doctoral.

Calidoscopi
juny 2011


43

Comprendre la paraula. Barcelona, 2001. Publicacions de lAbadia de Montserrat.
La filosofia hermenutica de Gadamer. Ed.Alejandro Madrazo.
tica i religi a Paul Ricoeur (en el llibre en collaboraci amb Gabriel Amengual i Josep M Esquirol, tica i religi
a Levinas, Ricoeur i Habermas. Barcelona, 1997. Ed. Crulla (ps. 45-112).

R.Bultman (en el llibre10 pensadors cristians del segle XX, coordinat per Pere LLuis Font). Barcelona, Ed. Crulla,

Pel que fa als articles, assenyalem, resumidament, els segents, dels quals en farem una succinta classificaci per
rees. Aix, tenim:
a) En lrea de la crtica econmica:
Cal denunciar la societat de consum? (1970)
Sobre la crisi de lhumanisme occidental (1980)
Per a una crtica filosfica de leconomicisme (2002)
El mite economista del mercat (2006)

b) En lrea filosfica, amb fora influncia del pensament de Paul Ricoeur i/o en referncia explcita a ell:
Abast teolgic de lobra de Paul Ricoeur. Qestions de Vida Cristiana, (1966)
Eros i civilitzaci. Una contribuci a Freud?. Qestions de Vida Cristiana, (1972)
Sentit del pecat i sentiments de culpabilitat. Qestions de Vida Cristiana, (1974)
Quatre articles sobre el mal: El misteri del mal I, II, III, IV. Serra dOr, del setembre del 1997 al gener de 1998.
Laudatio de Paul Ricoeur. Facultat de Filosofia de Catalunya. Revista Comprendre, (2001)
Paul Ricoeur: la convicci i la crtica. Serra dOr, (2005)
Paul Ricoeur. In memoriam. Qestions de Via Cristiana, (2005)
Paul Ricoeur: filosofia i relats. Relats, (2006)

c) En lrea teolgica:
La fe i les nostres seguretats. Qestions de Vida Cristiana, (1973)
Lestranya religi dels cristians. Serra dOr, (1977)
Filosofia i teologia: un divorci equivocat?. Institut de Teologia de Barcelona, (1978)
Patologia ideolgica en lEsglsia?. Qestions de Vida Cristiana, (1981)
Missatge cristi i cultura contempornia. Missatge, (1983)
Certesa i incertesa en el cam de la fe. Qestions de Vida Cristiana, (1986)
Arguments autorreflexius a Karl Popper. Revista Catalana de Teologia, (1994)
Claus interpretatives del mn que est venint. Ars Brevis, (1997)

Albert Llorca
Calidoscopi
juny 2011


44

NOTCIES DACTIVITATS
Notcies i activitats de lmbit personalista


Presentaci de tesi doctoral sobre un pensador personalista: Franz Rosenzweig.

El passat mes de desembre fou presentada brillantment a la Facultat de Filosofia de la
Universitat de Barcelona pel nostre company i amic del Grup de Filosofia Personalista Sergi
Mas Daz la tesi doctoral Persona, tiempo y dilogo: Franz Rosenzweig y la tradicin
dialgica, de la que properament en farem una ressenya. La investigaci, dirigida pel Dr.
Gonal Mayos, professor titular de la mateixa universitat, mereix la nota de qualificaci
mxima excel.lent cum laude.


Grup de Filosofia Personalista de la Societat Catalana de Filosofia

Des del mes de desembre es desenvolupa un seminari al voltant de lobra de Franz
Rosenzweig, La Estrella de la Redencin, obra cabdal daquest pensador alemany dorigen
jueu i que constitueix una de les grans aportacions al personalisme dialgic



III Jornada de Filosofia Personalista al Seminari Conciliar
Des de fa tres anys, el Grup de Filosofia Personalista de la Societat Catalana de filosofia
organitza, en col.laboraci amb lInstitut Emmanuel Mounier de Catalunya, una Jornada de
reflexi filosfica dins lmbit del personalisme. Enguany, sha desenvolupat amb la presncia
del Dr. Carles Llins Puente, Dr. en Filosofia i professor titular de la Facultat de Filosofia de
Catalunya URL, que encet una ponncia sobre lHemenutica Bblica, desenvolupant-se
desprs una taula rodona amb els assistents.


Aules Mounier
En els darrers mesos, i seguint el cicle previst per a aquest curs al voltant de Les Crisis, shan celebrat tres sessions,
sobre el tema, respectivament:

Propostes personalistes davant la crisi poltica, a crrec de Miquel Montoliu, professor
densenyament secundari i vicepresident del IEMC. La temtica de la ponncia gir al voltant
de les pistes que el pensament mounieri atorga per a temps difcils, avui com en la seva
poca, amb les peculiaritats actuals, que reclamen, en la perspectiva personalista, segons
Montoliu, no supeditar lexercici de la poltica al diner, als vots tils, als mitjans de
comunicaci, a la simple majoria numrica, al pur i dur contractualisme sense cap toc cap a la
solidaritat i la comunitarietat.
Calidoscopi
juny 2011


45

Propostes personalistes davant la crisi econmica, a crrec de Joan Llus Prez Francesc,
professor de la Facultat de Dret de la UAB. La ponncia comen plantejant interrogants al
voltant de la crisi econmica, sobre les responsabilitats, la precaritzaci laboral, les
confusions financeres als ulls de lopini pblica... I propos un canvi de paradigma, en la lnia
personalista de superar lesperit daburgesament i fomentar la responsabilitat de les
persones i la seva dignitat, el civisme, la societat i no lestat- del benestar.



Propostes personalistes davant la crisi educativa, a crrec dAlbert Llorca, director de
Calidoscopi. La ponncia socup dexplicar laterrament de les teories pedaggiques de
carcter cognitiu-constructivista en el nostre entorn social i lefecte que han tingut en el
sistema educatiu que, en diferents etapes, simplant des de la dcada dels anys 90 des de
lentrada en vigor de lantiga Logse. Aix mateix, plantej un to reflexiu i crtic a partir
dalgunes referncies de teories crtiques modernes i postmodernes a les pedagogies
esmentades.



Liceu Maragall de Filosofia

A la seu de lAteneu Barcelons (c/ Canuda,6), es desenvolupa, des del mes doctubre, el
dissabtes al mat cada tres setmanes (veure pgina web del Liceu maragall de Filosofia) un
cicle de conferncies al voltant de La filosofia com a forma de vida, en homenatge al que
fou gran filsof i historiador de la filosofia, Pierre Hadot. Lentrada s lliure.



Organitzat per SAFOR: Durant el mes de mar sha desenvolupat un curs de lliure elecci
sobre la Dignitat Humana a la Facultat de Dret de la UAB. Els temes han estat variats,
abordats a partir diverses ponncies, de les quals assenyalem:

El gran valor de la dignitat. Dr. Joan LLuis Prez Francesch i Mmica Palls.
Cultura i dignitat. Dr. Josep M Boixareu.
La dignitat humana. Drets humans i drets ciutadans. Joan Soler.
Educar-se en la dignitat com exercici de lesperana. Dr. Albert Llorca.
La dignitat de la persona humana: Qesti central de la cincia i de la tcnica del se. XXI.
Dr. Ricard Casadess.
La dignitat com a valor integral de la persona. Dr. Josep M de Dios.



Reconeixement Emmanuel Mounier 2011
El passat mes de gener, en sessi ordinria la nostra instituci proclam, com fa cada any des
que fou institut el Reconeixement Mounier, latorgament daquest guard concedit amb
col.laboraci amb la Facultat de Filosofia de Catalunya, al Sr. Arcadi Oliveres i Boadella, i que
ja fou divulgat per la premsa en el seu moment Catalunya Cristiana del 6 de febrer del
2011.Lesmentat guard va ser entregat al guardonat el dia 19 de maig a les 19h a la Sala
Sant Jordi de la Facultat de Filosofia de Catalunya (c/. Diputaci, 231 de Barcelona) en un
acte previ a la sessi ordinria de la ponncia prevista per aquella data.
Felicitats al Dr. Arcadi Oliveres!
Calidoscopi
juny 2011


46

Congrs de Filosofia de la Associaci de Filosofia Prctica de Catalunya

En els dies 18 al 20 dabril, es va celebrar a la seu del Col.legi dels Salesians de la Vall
dHebrn (Ronda de Dalt) el I Congreso Nacional de Filosofa Aplicada, organitzat per la
Associaci de Filosofia Prctica de Catalunya, en el qual van intervenir membres de lInstitut
Emmanuel Mounier de Catalunya.




I Congrs Internacional de filosofia de la Intel.ligncia

Entre el 17 i el 17 de juny se celebrar el I Congreso Internacional de Filosofa de la
Inteligencia, en el Colegio Mayor San Pablo (Isaac Peral 88, Madrid), organitzat pel Instituto
CEU de Humanidades Angel Ayala. Els mbits del congrs sn:
Lgica e Inteligencia; Metafsica e Inteligencia; Inteligencia, sentimientos y prctica; Ciencia e
Inteligencia y Inteligencia y Transcendencia. En aquest ltim mbit hi participa en Josep Lluis
Vzquez Borau amb la conferncia La inteligencia espiritual como respuesta al sentido de la
vida.



Anunci de propers esdeveniments




Propera Aula de Verano sobre Personalisme a Burgos
Els reptes del personalisme comunitari. 100 nmeros de Acontecimiento
Durant els dies 20 al 24 de juliol es celebrar les XXI Aules d'Estiu a la ciutat de Burgos.
Estan convidats com a conferenciants, entre d'altres, Carlos Daz, Oleguer Gonzlez de
Cardenal, Jess Conill, Arcadi Oliveres, Agustn Domingo Moratalla, Marcelino Agis, Jos Luis
Vzquez Borau, Francisco Jos Soler Gil, Luis Ferreiro, Yves Roullire, Flix Garca, Jos
Manuel Alonso, Luis Narvarte, Antonio Pinyes, M. Amor Barros ....



II Congrs Catal de Filosofia

Dels dies 9 al 11 de novembre del 2011, se celebrar el Segon Congrs Catal de Filosofia a la
Casa Joan Fuster (Biblioteca Suecana, carrer Sant Josep 10, Sueca), organitzat per la Societat
de Filosofia del Pas Valenci, la Societat Catalana de Filosofia i lAssociaci Filosfica de les
Illes Balears.




Calidoscopi
juny 2011


47

PROGRAMACI IEMC CURS 2011-2012



Aules Mounier 2011-2012

Superar la indignaci: Una nova revoluci personalista
comunitria?

Aula Mounier. Debat: Democrcia representativa o democrcia
participativa?. Ponents: Miquel Montoliu i Oscar Sorribes
19 de gener de 2012

Aula Mounier. Conferncia: Control fiscal i distribuci de la
riquesa (poltica fiscal). Ponent: Joan Llus Prez
16 de febrer de 2012:

Aula Mounier: Conferncia: Latur Ponent: a determinar
15 de mar de 2012

Aula Mounier. Taula rodona: Canvis socials i canvis de valors?.
Participaran: Albert Llorca, Enric-Ernest Munt i Josep Llus
Vzquez.
17 de maig de 2012

Altres activitats
Octubre de 2011
Seminari permanent de Personalisme-Comunitari
Els dijous del mes doctubre, de 19 a 20.30 hores a la Sala de
professors de la Facultat de Filosofia de Catalunya es far la lectura
comentada i guiada del llibre Revoluci personalista i comunitria
dEmmanuel Mounier. Professor: Oscar Soribes

17 de desembre de 2011
Celebraci del Nadal amb els socis de lIEMC
19 dabril de 2012
Recs - Eucaristia
17 de maig de 2012
IV Reconeixement Emmanuel Mounier
14 de juny de 2012
Assemblea General de socis de l IEMC

Calidoscopi
juny 2011


48


Aules Mounier: El tercer dijous de cada mes ens reunim per reflexionar sobre un tema
dactualitat. La trobada es fa a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, al carrer
Diputaci 231, de 19 a 21h.

Centre Horeb Religions: s la vocalia de lIEMC per lestudi i lencontre de les religions. Trobareu
tota l informaci a: http://centre-horeb-religions.webs.com

Publiquem llibres sobre personalisme i donem a conixer altres autors i editorials.
Trobareu ms informaci a http://institut-emmanuel-mounier-catalunya.webs.com

Llibres publicats per lInstitut Emmanuel Mounier Catalunya



Ttol: Emmanuel Mounier
nmero de pgines: 164
Preu: 6 euros
La biografia d Emmanuel Mounier, escrita per Carlos Daz. Aquest, a diferncia daltres,
que engloben la seva vida i la seua obra, s el primer llibre dedicat exclusivament a la
biografia de Mounier. Un bon llibre per aproximar-se aquesta figura



Ttol: El personalisme
nmero de pgines: 164
Preu: 8 euros
El llibre parla duna revoluci pendent encara avui: rebuig del nihilisme; anlisi del
desordre econmic; situaci de la famlia en el context actual; els nacionalismes; lEstat i
la democrcia; el mn de leducaci i de la cultura; i, finalment, el testimoniatge cristi en
el mon davui. Com que aquesta tasca s ingent i no pot ser obra de franctiradors, sens fa
la invitaci dunir-nos en comunitats proftiques, germen del nou mn que entre tots
volem construir.



Ttol: Manifest al Servei del personalisme
nmero de pgines: 274
Preu: 10 euros
Mounier dedica als joves perqu serveixi de base a la seva potncia dacci i dinventiva,
presenta com a fonament del manifest la llibertat de la persona i la seva capacitat
damor, el rebuig del confort i la seguretat per entrar en un cam daventura, de risc i
dinseguretat. Aix ja dna idea de la perspectiva de futur des de la qual enfoca la seva
visi de la persona i del Personalisme.
Altres llibres publicats a Internet consultar la web: http://insmouniercat.bubok.com