MARX, EL MARXISME I EL

CAPITALISME: AHIR I AVUI

SERGI MAS I DIAZ

Manchester 1844?
La indstria moderna ha transformat el taller
petit de l'artes patriarcal en la gran fbrica del
capitalista industrial.
Masses de treballadors concentrats a les
fbriques sn organitzades militarment. Sn
posats, com soldats rasos de la indstria, sota el
control de tota una jerarquia de sots-oficials i
oficials.
reduts diriament i a cada moment a la servitud
de la mquina, del vigilant i sobretot dels
fabricants burgesos.

Les factories Foxconn a Shenzhen i Chengdu,

on es fan telfons i tauletes digitals d'Apple

140 euros per 48 h/s. 48h+36h extras: 84 Hrs/s

12 H/DIA (7 DIES/ SETMANA)

FAM i desigualtats
24.000 persones moren cada da de fam o de
causes relacionades amb la fam (24.000 s la
poblaci de Valls avui)
72.000 persones al mes (Reus 107.000)
FAO diu que en 2012 la fam crnica afecta a
1.040 milions de persones al mon
(1 de cada 7)

PROBLEMA DE
RECURSOS?
FALTA MENJAR?
SOBRA GENT?

NO
El Programa Mundial dAliments de la ONU:
hay en el mundo suficientes alimentos para
que cada persona tenga una vida productiva y
sana.

Igualtat?.............
Igualtat entre paisos: Noruega t una
esperana de vida en nixer de 81,1 anys
i gaireb 48.000$ de renda per cpita (calculats en Paritats de Poder Adquisitiu),

DEPEN
mentre que en el pitjor situat, la Repblica
Democrtica del Congo,
hom pot esperar de viure 48,4 anys
i la R/cpita s de 280$.

DE QUI ES LA CULPA?
-Hay suficiente en el mundo para cubrir las
necesidades de todos los hombres, pero no
para satisfacer su codicia Gandhi
LA GENT ES DOLENTA?:

El problema: les relacions socials

no els individuus
EL PROBLEMA NO SON
ELS INDIVIDUUS
SINO LES ESTRUCTURES
QUE OBLIGUEN ELS
INDIVIDUUS A
COMPORTAR-SE DE
DETERMINADA MANERA

El capital

no s cap
poder personal, sin
un poder social
Poder de comprar M
de Produccio (i fora
de treball)

El mercat determina el preu,

NO el valor (V us/ V canvi)
Fetitxisme de les
mercaderies
(pensar les M com si
tinguessin vida propia)
Buscar el valor en
lintercanvi
enlloc de la produccio

Critica de leconomia politica: El

capital
El valor de les
mercaderies no ve del - Cicle de la M: M-D-M
seu comer sino de la - Cicle capital: D-M-D
fora de treball que ha
creat valor

El capital s un producte com i noms

pot ser posat en moviment per mitj d'una

activitat comuna, de molts membres de la
societat, o ms encara, en darrera
instncia noms pot ser posat en
moviment per mitj de l'activitat comuna
de tots els membres de la societat.

El capital, doncs, no s cap poder

personal, sin un poder social.

Situacio nova? globalitzacio?

La burgesia, amb l'explotaci del mercat
mundial, ha fet esdevenir cosmopolites la
producci i el consum de tots els pasos. ().
manifest comunista 1844

Produccio i comer mundial

indstries que ja no
Apple- Xina
elaboren ms matries
primeres autctones, sin Levis i Mango- Bangla
matries primeres
Desh
pertanyents als pasos ms
remots;
els productes d'aquestes
indstries no seran
consumits tan solament al
propi pas, sin
simultniament a tots els
continents del mn

LLIBERTAT real i formal: la teoria

del contracte i la critica marxista
L'home ha nascut lliure i per tot arreu es troba
subjecte a les cadenes Rousseau
no lo hacen por dinero, lo hacen porque estn
obligados. Porque tienen que comer, tienen
que pagar el alquiler y necesitan ropa. La
mayora de los nios que vimos venan del
campo. Pensaban ganar dinero, que podran
enviar a sus padres que se quedaron en el
pueblo. N Buckley sobre treball infantil a
Bangla Desh fent texans Levi-Strauss

Materialisme historic vs determinisme

Els ssers humans fan la seva prpia
histria, encara que sota circumstncies
infludes pel passat.

Materialisme historic i lluita de classes

La histria de totes les societats que han
existit fins avui, s la histria de les lluites de
classes.

1% vs 99%
La nostra poca, l'poca
de la burgesia, es
distingeix, tanmateix, pel
fet que ha simplificat els
contrastes
entre
les
classes. Tota la societat es
divideix cada cop ms en
dos grans camps enemics,
en dues grans classes
directament enfrontades:
la
burgesia
i
el
proletariat.

Llibertats formals i llibertat real

Per llibertat s'entn, en les actuals relacions
de producci burgeses, la llibertat de comer,
la llibertat de compra i venda.
Manifest comunista

Ideologia
Les idees dominants d'una poca sempre han
estat noms les idees de la classe dominant.
Per sigui la que sigui la forma que hagi pres,
l'explotaci d'una part de la societat per l'altra s
un fet com a tots els segles passats. No s gens
estrany, doncs, que la conscincia social de tots
els segles, malgrat totes les diversitats i varietats,
es mogui en certes formes comunes, en formes
de conscincia que sols es dissolen totalment
amb la completa desaparici dels antagonismes
de classe.

Tesi XI sobre Feuerbach

Els filsofs tan sols han interpretat el mn de
diferents formes; ara la qesti s canviar-lo

Teora critica vs positivisme

Autorreflexiva
La realitat es Contingent
(producte historic)
Compromis Teora amb
praxi
Descripcio
contradiccions i
possibilitats

vs naturalisme (la
realitat com a
necessaria)
vs teoria neutral
vs descripcio de fets

Materialisme historic
Relacions de producci
en el mode de
produccio capitalista

Capital plus-vlua
Treball crea valor
I el capitalista compra
treball com si fos una
mercaderia paga una part
i es queda aquesta plusvlua

 Lluita de classes com a

motor de la historia
Teoria de les
revolucions com a
canvis en el mode de
produccio

Modes de producci
-Societat precapitalistes
-Societat capitalista
-Societat comunista

Filosofia, ciencia i projecte poltic

- filosofia de la historia
- critica de la economia politica
Teoria
de lhome
de la cultura
de la societat