|aXarxa

de Manresa
Nmero 13 Agost 2007 Exemplar gratuit
La Xarxa de Manresa s una pub|icaci gratuta editada per |'Associaci Sciocu|tura| Xarxa de Manresa
celebren
800 anys
|||um|nant
celebren
800 anys
|||um|nant
Jornada de portes obertes a la mesquita de Manresa
Un nou mapa religis mostra la diversitat al Bages
Les trobades interreligioses estrenyen lligams a Manresa
Jornada de portes obertes a la mesquita de Manresa
Un nou mapa religis mostra la diversitat al Bages
Les trobades interreligioses estrenyen lligams a Manresa
Les Dominiques Contemplatives
Les Dominiques Contemplatives
El nou mapa re| | g| s a Catal unya
a globalitzaci ha afavorit la pluralitat de la societat
actual en un seguit d'mbits, tamb en el de les
creences, com deixa entreveure el nou mapa de les L
religions de Catalunya, sobre els llocs de culte de
confessions religioses vries erigits a casa nostra.
Catalunya s un pais multicultural. Aquesta s la simple
descripci de la realitat actual d'aquest pais. Feta la
constataci, el que hem de decidir entre tots s quines
conseqncies t aquesta nova realitat en l'mbit pblic i
qu s el que cal modificar perqu el context social es
mantingui dins d'uns nivells de convivncia ptims.
Edita:
C/ Nou de Santa Clara, 62
(convent delesGermanesDominiquesdeSantaClaraj
08240 Manresa Tel. 93 874 08 15
http://www.|axarxademanresa.org
e-mail: |axarxademanresa@yahoo.es
Contacteu per rebre exemplars al
telfon:
649 261 238
D|rector: Jordi Simon
Cap de redacc|: Eva Torres
Conse|| de Redacc|: Sor Lucia
Caram, Santiago Ruiz, Dani Cucurella,
victria Svalina.
Co||aboradors: lsmael L'aziri, Xavier
Melloni, Centre Budista Masia Blanca de
Manresa, M. Dolors Oller.
mpressi: Esparb SA
Dipsit Legal: B-4.035/2003
Els articles signats publicats a La
Xarxa de Manresa no reflecteixen
l'opini de la publicaci, sin del
signant, entitat o persona. L'opini
d'aquesta publicaci s'expressa a
travs de l'editorial.

Sumari Nmero 13 Agost 2007
2
|aXarxa
de Manresa
Editoria|
La Generalitat identifica 7 religions
Diferents amb llocs de culte al
Bages per Jordi Simon..................................................3
Cremar i illuminar. Crnica
de la cellebraci dels 800
anys de les dominiques
per Sor Lucia Caram.................................................4 i 5
Les comunitats espirituals
de Manresa reforcen els seus
vincles a les trobades
interreligioses per Eva Torres....................................6 i 7
Jornada de portes obertes
a la Mesquita Al-Fath de Manresa
per lsamel L'aziri .......................................................8 i 9
El Grup lnterreligis de Manresa
organitza un seminari interreligis a la
Cova per Xavier Melloni ........................................10 i 11
Compromis final del lll Parlament
Catal de Religions .....................................................11
Alacant acull el lll Parlament Catalano-
valenci de les Religions per Eva Torres .....................12
Jornada sobre el Judaisme:
"el poble jueu, 4000 anys d'histria
en un dia" per Eva Torres ............................................13
Les religions i la dimensi social.
L'aportaci de les tradicions
religioses a la convivncia
democrtica (lj per M. Dolors Oller..............................14
Neix una nova editorial sobre religions.
Xavier Melloni publica el seu cinqu llibre
per Jordi Simon ...........................................................15
El Centre Budista Sakya Tashi
Ling de Manresa per Jordi Simon ...............................16
Cal veure les possibilitats de construir ponts de dileg entre
les religions i sobre la manera com les tradicions religioses
poden contribuir a edificar un mn millor, basat en la pau, la
justicia i la llibertat.
Com que les religions sn un aspecte molt important de la
cultura dels pobles, el dileg interreligis hauria de facilitar
l'entesa entre aquests pobles, i encara que no sigui fcil, si
que s ms necessari que mai. N'hi ha prou de pensar en
all que representen avui les migracions, que han fet ben
visible la diversitat religiosa, tamb a casa nostra.
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
Genera||tat de Oata|unya
Departament de |a Pres|deno|a
D|recc| Genera| d'Afers Re||g|osos
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
3
Estudi
l Bages hi ha set de les tretze confessions religioses
que hi ha a Catalunya i 83 dels107 llocs de culte
sn de l'Esglsia catlica. Segons el mapa de A
religions elaborat per l'lSOR de la Universitat Autnoma, a
Catalunya funcionen 3.500 temples de culte de 13
confessions diferents, cosa que demostraria la
consolidaci de la diversitat de cultes. A la comarca del
Bages hi ha 107 espais on es practica o divulga la religi,
cosa que representa un 3,1% dels espais de culte que hi ha
arreu del territori catal.
Aixi ho exposa un estudi amb dades del 31 de gener del
2007 impulsat per la Direcci General d'Afers Religiosos
que recull, per primera vegada, totes les religions que
existeixen a Catalunya, i per tant, a diferncia d'un primer
estudi que es va presentar l'any 2004, tamb s'han analitzat
els llocs de culte de la religicatlica.
L'esglsia catlica, les esglsies evangliques, l'islam i els
Testimonis cristians de Jehov sn les confessions
religioses que tenen ms llocs de culte al territori catal.
El Bages segueix aquesta tendncia catalana i en alguns
casos a l'ala, com el catolicisme. Des del departament de
la vicepresidncia de la Generalitat, es remarca que
l'Esglsia catlica destaca per la seva implantaci a tot el
territori catal amb 2.534 temples, cosa que representa un
73,4 per cent dels temples que hi ha a Catalunya. En tres
anys s'han sumat nou temples no catlics nous al Bages. Al
Bages, els llocs de culte catlics sn 83, cosa que
representa el 77,6 per cent de la totalitat dels espais de
culte que hi ha a la comarca i el 73,4 per cent al territori
catal. Segons Joan Estruch, si b s cert que "ha
desaparegut l'antic monopoli religis" que ha exercit
durant molts segles l'Esglsia Catlica, la presncia de
centres de culte d'aquesta religi "segueix sent
absolutament majoritria". No obstant, el vicepresident del
govern, Josep-Lluis Carod-Rovira ha subratllat que "en cap
altre lloc de l'estat espanyol existeix tanta pluralitat de
confessions i de centres de culte, la qual cosa es produeix
d'acord amb el fet que la societat catalana sigui tan oberta i
tolerant".
Una altra dada bagenca que segueix la tendncia catalana
s l'increment del nombre d'esglsies evangliques de les
branques pentecostals, com tamb el creixement
constant, des de fa uns anys de l'islam. En concret, ha
augmentat de 6 a 11 esglsies evangliques en aquests
tres anys i sn la segona confessi religiosa amb ms
temples al Bages. Els autors de l'estudi ho atribueixen,
f onament al ment , a l ' ar r i bada d' i mmi gr ant s
llatinoamericans i destaquen que alguns d'ells fins i tot
lideren algunes d'aquests comunitats religioses. A
Catalunya hi ha 169 llocs de culte islmic i noms han
Carod parla amb el president de la CCCel dia de la presentaci de l'estudi.
F
o
t
o
:

R
u
b

n

M
o
r
e
n
o
augmentat en trenta durant el mateix periode, mentre que al
Bages n'hi ha tres, dues a Manresa i una a Sant Joan de
vilatorrada. Segons l'ltim estudi del ClS, la religi islmica
s la segona en nombre de practicants a Catalunya, on hi
ha uns 250.000 musulmans, darrere de la poblaci que es
declara catlica, que s el 67%. Molt per sota d'aquestes
dues religions se situen els 100.000 ciutadans que es
declaren evanglics, els 50.000 ortodoxos i els 40.000
testimonis de Jehov.
D'altra banda, la representaci dels Testimonis cristians de
Jehov al Bages s'ha mantingut en sis temples en els
darrers tres anys.
Aquest ltim estudi fet per la Generalitat tamb recull dues
confessions religioses ms al Bages respecte al del 2004.
Es tracta de l'hinduisme i del taoisme. Curiosament
d'aquesta ltima religi n'hi ha una al Bages.A banda, la fe
bah'i tamb est implantada a Manresa, on t seu per no
lloc de culte.
Jord| S|mon
RELIGI 2004 - 2007 2004 - 2007
BAGES CATALUNYA
ESGLSlA CATLlCA * 83 * 2.534
ESGLSlES EvANGELlQUES 6 11 341 453
lSLAM 2 3 139 169
TESTlMONlS DE JEHOv 6 6 141 147
BUDlSME 1 2 28 42
HlNDUlSME - 1 16 30
ESGLSlES ORTODOXES - - 8 18
ESGLSlA ADvENTlSTA DEL
SETE DlA - - 12 16
ESGLSlA DE JESUCRlST DELS
SANTS DELS DARRERS DlES - - 13 14
FE BAH'l - - 12 10
SlKHlSME - - 5 6
TAOlSME - 1 5 6
JUDAlSME - - 2 4
TOTAL 15* 107 722* 3.449
La Generalitat identifica 7 religions
diferents amb llocs de culte al Bages
*
D
a
d
e
s
p
u
b
l
i
c
a
d
e
s
p
e
l
d
e
p
a
r
t
a
m
e
n
t
d
e
l
a
V
i
c
e
p
r
e
s
i
d

n
c
i
a
d
e
l
a
G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t
.
M
a
n
q
u
e
n
d
a
d
e
s
r
e
l
i
g
i

c
a
t

l
i
c
a
2
0
0
4
.
4
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
a Comunitat de Monges Dominiques del Convent de
Santa Clara de Manresa va celebrar els 800 anys de
fundaci de les monges, acompanyats per unes 300 L
persones properes a la comunitat i pels membres de
diferents religions presents a la ciutat.
La periodista Pilar Goi de la Cadena SER va obrir l'acte
donant la benvinguda a tots i anunciant que es faria
memria de la histria de les monges, deixant oberta una
srie de pregunte, que quedarien respostes al final de l'acte
pels gestos i les paraules: t sentit avui la vida
contemplativa? Sant Domnec, tornaria a fundar un
monestir? El fundaria a Manresa?
La Priora de la comunitat, Sor Juana Mari, va donar la
benvinguda als presents collocant un quadre de Sant
Domnec que presidiria l'acte, i agraint la presncia de tots
els que d'una forma o una altra acompanyaven a la
comunitat, animant-la a reavivar la flama de la vocaci en el
si de l'Orde i de l'Esglsia.
A dues veus es va anafent un recorregut per la histria de
l'Orde: el jove Domnec de Guzmn ambel seu bisbe Diego
que en missi real, prenen contacte amb els ctars i els
albigesos, i amb la realitat dels llegats pontificis: uns vivien
l'ortopraxis i altres l'ortodoxia. Els ctars eren auster i
pobres, se sotmetien a autntiques mortificacions que
atreien l'admiraci de molts, per vivien sense llibertat sota
el pes d'una conscincia dualista que a ms, veien pecat
per tot arreu. Aquests pretenien imposar per la fora els
seus costums i es declaraven enemics dels que no vivien
conforme a l'estil pobre de Jess.
Moment de participaci del Grup de Dileg nterreligis i les monges.
Cremar i i l l umi nar
Per la seva banda, els bisbes i l'Esglsia, patien a causa de
la decadncia dels seus costums i l'escndol de la riquesa.
lntentaven imposar la paraula per la fora, quan les seves
vides deixaven molt que desitjar.
El ms greu de la situaci s que existien entre els dos un
autisme absolut, i sent incapaos d'escoltar-se, estaven
enfrontats.
Domnec de Guzmn amb pacincia, escolta, observa,
dialoga, predica, interpella i es deixa interpellar.
Arribats a aquesta part del relat, en la qual s'evocava la nit
en la qual Domnec i el hospeder "dialogaren", Sor Pilar va
encendre una llntia d'oli als peus del quadre en el qual
Domnec va predicar, volent indicar que en el dileg amb
"l'altre" que tamb tenia set de Du i de la veritat, es va fer la
llum. va prendre la llum d'un ciri que hi havia en el centre de
l'escenari.
El relat era acompanyat per cants del Grup SOM-Hl, joves
que es reuneixen en el Convent. El relat va continuar
evocant el dileg de Domnec i Diego amb els legats
pontificis en el qual els convidava a predicar des de la
pobresa i l'austeritat "amb els peus descalos sortim a
predicar".
Es va recordar que la coherncia de Domnec va despertar
la inquietud en un grup de dones ctares que habien rebut
el consolamentum, i que vivien en una espcie de convents
ctars. Aquestes al demanar d'ingressar a la fe de
l'Esglsia, que no tenia estructura per acollir-les, van venir a
ser el primer convent de Dominiques Contemplatives de
Crnica de la celebraci dels 800 anys de les dominiques
Tema de Portada
Actuaci del grup Som-hi durant la celebraci.
5
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
l'Orde, de manera que la vida de les monges s el fruit del
dileg entre la doctrina i la vida, va quedar plasmat en
aquesta primera "casa de predicaci", on serien formades i
acompanyades per Domnec.
Arribats a aquest punt, i mentre es cantava un cant que
deia: "Pren la meva m amic, pren la meva m germ, i junts
farem cami, i trobarem la pau, i tots serem germans", un
membre de cada religi, es va apropar a una monja i junts
van encendre una nica flama, que estava en el centre,
unes espelmes. El gest va acabar amb el cant i tots agafats
de la m. va ser especialment emocionant i l'assamblea es
va posar d'empeus per aplaudir. Ambun torealment emotiu
es va explicar la misside les monges avui.
El Grup de Dileg lnterreligis que es reuneix al Convent,
celebrava els seus 10 anys d'existncia, i va voler unir a
aquesta festivitat, oferint a la Comunitat, l'edici d'un
estoig que cont un CD amb els cants dels joves que han
Fer cam junts
Mater|a| |nterre||g|s
acompanyat les trobades interreligioses; un DvD amb
entrevistes a persones de diferents religions i trobades,
molts dels quals es van realitzar en el Convent; un llibre per
treballar aquest material a les aules, i una conferncia de Fr.
Martin Gelabert O.P sobre Religii humanitzaci.
Aquest material va ser presentat per Mossn Marcelli
Carreras i la professora Marta Mingot, que juntament amb
Sor Lucia Caram i Rafa Chirivella, sn autors del mateix. El
material est en catal i vol ser una eina per treballar el
dileg interreligis i els valors de la pau, el respecte, la
veritat, a les aules i ambgrups de joves.
A continuaci la Directora General d'Afers Religiosos de la
Generalitat de Catalunya, que va assistir a l'acte en
representaci del President, Jos Montilla, va agrair a la
Comunitat el treball que fa, els 800 anys de vida i va oferir
l'ajuda i el suport del Govern que ella representava.
S'evidencia un to d'amistat i d'afecte sincer cap a les
germanes.
Per tancar l'acte, l'Alcalde de la ciutat, Josep Camprubi, va
dirigri unes paraules en les quals va agrair la possibilitat de
participar en aquest acte, de fer una parada en el cami
enmig d'uns dies atrafegats de campanya electral, per
escoltar i sentir-se b. va valora el treball de la Comunitat i
la voluntat de contribuir a l'entesa de les persones
Acabat l'acte, els participants van poder celebrar amb les
germanes un petit refrigeri en el pati central del Convent.
Sor LucaCaramO.P
Parau|es de |es autor|tats de |a Genera||tat | de
|'Ajuntament
Tema de Portada
El nou bisbe de Vic, mossn Rom Casanova..
Mossn Marcell Carreras i Marta Mingot van presentar el material.
El material interreligis es pot adquirir per 26 euros al Convent de Sta. Clara.
Parlament de la Directora General d'Afers Religiosos de la Generalitat,
Montserrat Coll.
6
trobades
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
Les comunitats espirituals de Manresa reforcen
els seus vincles a les trobades interreligioses
mb motiu de la trobada interreligiosa que
mensualment convoca el Grup de Dileg
Alnterreligis de Manresa, el passat 15 de mar,
l'Associaci Cultural lslmica del Bages va obrir l'espai de
la Mesquita Al-Fath per donar la possibilitat de conixer
millor l'lslam.
L'lsmael L'aziri, President de l'Associaci Cultural lslmica
lqr de Sant Joan de vilatorrada, va introduir als presents
en el concepte musulm del Tawhid. Explic que "el Tawhid
s l'essncia mateixa de l'lslam, la seva clau. Tawhid s una
paraula que designa el sentit que t el mslim (musulmj de
la Unitat i la Unicitat d'Allah".
Adverti que "traduir Tawhid per monoteisme s reduir el seu
significat als pobres significats de la mentalitat dualista. El
monoteisme consisteix en el reconeixement de l'existncia
d'un Du aillat entre criatures definitives, exigint l'existncia
de la fe per mantenir aquesta afirmaci
sempre injustificada, mentre que el Tawhid
s pura acci transformadora. Du s una
explicaci i Allah s un desafiament. El
monoteisme neix d'un estrany matrimoni
entre la ment racionalista dels grecs i les
espiritualitats semitiques amb el pont
cristi.".
L'Aziri ampli la seva explicaci assenyalant
que "el tawhid t dues vessants, la primera consisteix en
desfer-se del "shirk", un refs immediat de tota forma
d'idolatria, culte a les imatges o a les persones,
relativitzaci del poder, aband de la superstici. Per el
Foto de la trobada interreligiosa que va tenir lloc a la Masia Blanca.
"shirk" va ms enll, desesclavitza l'sser de tot el que
s'apodera d'ell, de tot el que lliga l'home amb all que no s
sagrat, en definitiva, el "shirk" sacralitza el prof o b al
contrari, fa prof el sagrat. No s un error ms dels que
poden ser comesos, s l'Error. Aquest cami
d'anar enderrocant els " illah" s el que ens
transporta a Allah. No s una teoria, no s
una explicaci, s'ha de travessar."
Finalment aprofundi en dos nivells ms del
Tawhid: les Sifat d'Allah (Qualitats d'Allahj i
les Af'al (Accionsj d'Allah: "Allah, tot i el seu
carcter i rrepresentabl e, posseei x
Qualitats (Sifatj a partir de les quals formem
Noms (Asmaj per a Ell. Considerem que el
seu significat en Allah desborda les capacitats de
l'enteniment hum. D'altra banda, noms l'acci d'Allah s
efectiva. Tot segons un Decret (Qadaj preetern i una Mesura
(Qadarj predeterminada. Aix s el que ens porta a parlar
del Desti (al-Qad wa l-Qadarj. S'afirma el Desti en tant que
s el marc en el que existim subjectes al Poder Absolut del
Senyor dels Mns i alhora s'afirma que els actes creats tots
ells per Allah- sn adquisici de l'sser hum, plenament,
per el qual s responsable i protagonista real de cadascun
dels seus actes".
Com ja s tradici, la trobada a la Mesquita finalitz amb
l'hospitalitat simbolitzada ambles pastes i el t ambmenta.
El passat 19 d'abril, els amics del Centre Budista Samye
Dzong ens van obrir les portes de la seva seu, al Carrer
Canonge Mulet, 2, 3er 3a, de Manresa.
Alguns membres del Grup de Dileg nterreligis a la Masia Blanca.
E| Tawh|d s |'essnc|a
mate|xa de |'Is|am,
|a seva c|au.
Tawh|d s una parau|a
que des|gna e| sent|t que
t e| ms||m (musu|m|
de |a Un|tat | |a
Un|c|tat d'A||ah
F
o
t
o
:

C
e
n
t
r
e

B
u
d
i
s
t
a

S
a
k
y
a

T
a
s
h
i

L
i
n
g

M
a
n
r
e
s
a
F
o
t
o
:

C
e
n
t
r
e

B
u
d
i
s
t
a

S
a
k
y
a

T
a
s
h
i

L
i
n
g

M
a
n
r
e
s
a
7
interre|igioses
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
El Lama Jinpa va oferir una xerrada amb la que va instruir
als presents sobre la meditaci, com a element fonamental
de la prctica budista.
Explic que la base del cami budista s la compassi i que
per a Buda l'origen del sofriment s la ignorncia, no
entendre la natura de la realitat. "Els budistes aspirem a
reduir el sofriment de tot sser i per aix cal seguir un cami
espiritual, que per nosaltres t tres aspectes: la visi de la
realitat, la recta conducta i la meditaci. Per assolir la visi
de la realitat cal escoltar i reflexionar sobre les
ensenyaments de Buda i practicar. La creena sola no
serveix per a res. Per convertir-ho en experincia cal
meditar." Sobre la meditaci assenyal que s un
entrenament mental, "la millor forma d'utilitzar la ment per
nosaltres i els altres". Hi ha moltes formes de meditaci a la
tradici budista, per adverti que, qui vulgui practicar amb
serietat, caldr que hi dediqui unes dues hores diries,
alternades amb moments ms breus de meditaci al llarg
del dia.
Com a cloenda, els presents van agermanar-se al voltant
d'una taula amb viandes preparades pels
amics del Centre Budista Samye Dzong.
El dijous, 17 de maig, la trobada
interreligiosa van organitzar-la els amics de
la Fe Bah'i amb una proposta totalment
nova que consisti en treballar per grups
reflexionant sobre diversos temes.
Per iniciar la reuni, es va fer una pregria
conjunta celebrant i agraint la trobada, en la que, com ja
comena a ser costum, els presents van ser convidats a fer
un mos tots plegats.
Els participants reberen un gui de qestions per
intercanviar punts de vista sobre temes com la veritat, la
pregria o la mort. En base a aquest gui, basat en textos
de Bah'u'llh, els seguidors de diferents tradicions que
assistiren a la trobada descobriren els punts en com que
ens uneixen, descobrint tamb nous punts de vista que
s'intercanviaven de forma natural i
respectuosa.
Aquesta cita esdevingu, doncs, una
oportunitat per continuar treballant en el
coneixement mutu imprescindible per
evitar perjudicis i fonamentalismes.
El 21 de juny es tanc el curs del Grup de
Dileg lnterreligis de Manresa amb la
trobada al Centre Budista Sakya Tashi Ling, ubicat a la
"Masia Blanca".
El Lama Dondrub oferi una xerrada a l'aire lliure sobre la
importncia del Dileg lnterreligis i de com els creients de
les diferents tradicions tenim molt en com entre nosaltres,
ja que podem comprendre la importncia de les prctiques
rituals i espirituals d'un altre creient, independentment que
sigui o no de la nostra tradici religiosa. Lament com en la
nostra societat secularitzada no sempre es comprn la
sensibilitat religiosa, que arriba fins i tot a despertar recels
respecte d'aquelles tradicions menys conegudes.
Desprs d'una ronda de preguntes, els presents
acomiadaren el curs del Grup de Dileg lnterreligis de
Manresa gaudint de l'hospitalitat budista i un sopar
informal.
Eva Torres
Membres del Grup de Dileg a la Generalitat en la presentaci del mapa
de religions.
El Lama Dondrub parla als assistents a la trobada que va tenir lloc el passat
21 de juny a la Masia Blanca.
E|s bud|stes asp|ren
a redu|r e| sofr|ment
de tot sser | per a|x
ca| segu|r un cam
esp|r|tua|, que t tres
aspectes: |a v|s| de |a
rea||tat, |a recta
conducta | |a med|tac|
F
o
t
o
:

C
e
n
t
r
e

B
u
d
i
s
t
a

S
a
k
y
a

T
a
s
h
i

L
i
n
g

M
a
n
r
e
s
a
8
Portes Obertes
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
l dissabte 2 de
juny l'Associaci
ECultural lslmica
del Bages i Mesquita Al-
fath va celebrar la quarta
Jor nada de Por t es
Obertes que realitza per
donar a conixer una
realitat ms de la ciutat.
Aquesta va constar de
dues activitats principals,
una taula rodona durant el
mati i una ponncia
durant la tarda. Tamb es
va aprofitar per fer una
presentaci del Dileg
interreligis a crrec de l'Alfred Matarin del Grup de Dileg
lnterreligis de Manresa, una visita a les installacions de la
Mesquita i al local de l'associaci i com no per degustar, al
finalitzar la jornada, un te i unes pastes tipiques del Marroc.
Una exposici d'opinions sobre l'lslam de diversos
personatges histrics i actuals donaven color a la paret
juntament amb unes pintures obra d'un membre de
l'associaci.

El president de l'Associaci Abdellah
Hammouch juntament amb el regidor
d'immigraci de Manresa el Sr. Xavier
Rubio van inaugurar la jornada donant la
benvinguda a tots els presents i desitjant
que gaudissim del dia que teniem per
endavant, que l'aprofitssim per
conixer-nos millor entre tots per poder
conti nuar contri bui nt a l a bona
convivncia entre tota la ciutadania.
Tot seguit es va donar pas a la taula
rodona amb la participaci d'en Josep Alert (Associaci de
veins i veines del Barri de les Escodinesj, lsabel varn
(Escola Pare Alguj, Josep vilarmau (lmmigraci i
Ciutadania de l'Ajuntament de Manresaj i Nria Empez
(Espai Jovej.
Tau|arodona"Nous hor|tzons | espa|s detreba||"
La taula va estar guiada
per unes preguntes
enfocades a analitzar la
situaci de la immigraci
a Manresa, la percepci
que la ciutadania t
sobre aquest fet, sobre la
di versi t at cul t ural i
religiosa, la imatge que
tenim de l'lslam etc. Tot
encaminat a mirar de
trobar punts on treballar i
afavorir la cohesisocial.
Empez va destacar la
i mpor t nci a de l es
jornades i es va preguntar per qu ens costa tant, a
vegades, acostar-nos a un lloc com aquest. va destacar la
importncia de la diversitat a la societat, no noms de tipus
religis, sin tamb d'origen, sexe, edat, cultura etc. Que
sense ser un cami fcil ens ajuda en el nostre cami de
contacte amb les persones, podent-nos identificar molt
millor, en moltes ocasions per exemple, amb una noia jove
marroqui oboliviana que ambuna senyora de seixanta anys
autctona. Aixi nosaltres i ells pot variar en funci de la
referncia del moment.
vilarmau, per la seva part, va exposar,
amb gran cl aredat, mol ts del s
problemes, prejudicis, drets, deures i
tamb oportunitats que suposa el fet
migratori, fent referncia explicita a
aspectes de gran importncia com la
lluita permanent que han de dur a terme
les associacions islmiques per obrir
llocs de culte, la constant demostraci
que els propsits d'aquests no sn
dolents i que sn bones persones.
va destacar tamb la importncia que t
explicar conceptes i prctiques de l'lslam que generen
confusi, que molts cops els problemes no sn culturals
sin scio-econmics, que molts dels aspectes que creen
confrontaci com l'educaci islmica a les escoles, el
menjar halal, el cementiri musulm, el lloc de culte dins
Abde|mum|n va d|r que
|es traducc|ons ut|||tzades
han serv|t per "desf|gurar
tota|ment una re||g| |
convert|r-|a en |a car|catura
d'una a|tre, a ms amb
term|no|og|a ant|ga
| atrassada"
Foto d'un acte del Parlament de les Religions celebrat a la mesquita de Manresa.
Jornada de Portes Obertes a la
Mes qui t a A| - Fat h de Manr es a
9
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
Mesquita
l'rea urbana, estan contemplades en l'Acord de
Cooperaci entre l'Estat Espanyol i la Comissi lslmica
d'Espanya.
Alert va valorar la importncia que pot tenir l'associaci
com a part d'una tasca de mediaci, en la de crear ponts de
dileg i fluxos compartits d'informaci. va destacar l'espai
pblic com a punt de trobada per ajudar a que la societat
que ara s multicultural passi a ser intercultural.
varn ens aport el testimoni viscut des de l'escola,
destacant aquesta com a punt de trobada, no noms dels
nens sin tamb de les families. La crisis de la participaci
de la ciutadania en general en el treball collectiu, la
presncia de mares immigrants a l'Ampa
de l'escola i la importncia de l'educaci
van cloure la seva intervenci.
Duta magistralment a terme pel doctor
en filosofia Abdelmumin Aya i Yaratullah
Monturiol va comenar amb una
recitaci alcornica per part d'aquesta
ltima que va fer posar la pell de gallina a
ms d'un.
Abdelmumin va voler, amb aquesta ponncia, donar gran
importncia a la terminologia a l'lslam i va comenar a
explicar les paraules en comptes de
traduir-les. va destacar la importncia
d'aquesta tasca per descristianitzar
l'lslam i literalment va dir que les
traduccions utilitzades han servit per
"desfigurar totalment una religi i
convertir-la en la caricatura d'una altre,
a ms amb terminologia antiga i
atrassada".
Aixi paraules com zakkat deixen de ser
una "almoina voluntria" per passar a
ser "el dret del pobre sobre el que no
ens pertany realment", la niama es
referia al "plaer que ens dna Al.lah" i no
a la "Grcia Santificant", rahma no seria
"misericrdia" sin la "capacitat
matricial i d'aportar vida",
Ponnc|a"L'Is|amcomarepte"
El Haqq deixa de ser un concepte grec, "la veritat", per ser
"el real, el dret de cada cosa" i tants altres conceptes mal
traduits que han trait durant anys el sentit de l'lslam, tauba,
taqua, baraka, tauhid, sal, dunub etc. En aquest sentit va
demanar als musulmans un esfor per inventar paraules
que ajudin a entendre oa percebre millor el din de l'lslam.
"Tamb l'lslam s un repte per als no musulmans" va
afirmar. Desprs d'instar als cristians a utilitzar la paraula
Al.lah en comptes de Du, ja que s com Jess
l'anomenava en arameu. Els va convidar a fer un pas per
conixer l'lslam, no un lslam de llibres, sin de contacte
hum, que ens acostem al vei, que prenguem un got de te
amb ells, aquest seria l'lslam real. La ponncia va finalitzar
amb algunes preguntes per part del
pblic que van respondre els ponents.
Un cop feta la Sal per part dels
musulmans vam gaudir d'un te i unes
pastes que van permetre un contacte
ms directe entre tots els assistents. La
jornada es va cloure amb l'intervenci
de l'alcalde de Manresa el Sr. Josep
Camprubi i la secretaria general d'Afers
Religiosos de la Generalitat de
Catalunya, la Sra. Montserrat Coll.
Ismae| L'az|r| Bot|fo||
President Ass. Cult. lslmica lqr
Membre Mesquita Al-fath
s assistents a un acte celebrat a la mesquita de Manresa pel Parlament Catal de Religions.
Va convidar a fer
un pas per conixer l'slam,
no un slam de llibres,
sin de contacte hum,
que ens acostem al ve,
que prenguem un got
de te amb ells, aquest
seria l'slam real
10
Seminari
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

7

A
g
o
s
t

2
0
0
7
i ha indicis de que estem iniciant una nova etpa
de les trobades interreligioses vinculades a la
Xarxa Catalana d'entitats pel dileg interreligis. H
En els darrers anys ens hem familiaritzat ambactes puntals,
breus i necessaris, en els quals hem aprs a compartir
opinions en taules rodones i en les que tamb hem aprs a
pregar en com. Per cal donar ms passos. s per aix
que el Grup lnterreligis de Manresa va pensar d'oferir
quelcom ms extens, amb el desig tamb d'anar trobant la
nostra vocaciola nostra aportacial conjunt de la Xarxa.
D'aqui que els dies 13 al 15 del darrer abril vrem convocar
un cap de setmana sota el titol: "Les actituds espirituals
davant el dileg interreligis". van assistir-hi trenta tres
persones, hostatjats a la Cova de Sant lgnasi, en rgim
intern des de divendres al vespre fins diumenge a la tarda.
El seminari pretenia reflexionar sobre les disposicions
temps que vivim, que ens empenyen a respondre de forma
nova a una nova situacimundial.
Durant el cap de setmana vrem donar importncia a la
meditaci compartida, perqu partim del pressupsit que,
abans que interreligis, el dileg s intrarreligis, ja que es
dna entre creients, o al menys, entre persones que
cerquen lAbsolut o la dimensi del transcendent. El
dissabte el mati, abans d'esmorzar, es va oferir una
meditaci Zen per part del grupque es troba cada dimecres
al vespre a Santa Clara. Abans de sopar, va haver-hi una
altra hora de meditaci, en una sala en la que es van
disposar els textos sagrats de sis tradicions: la cristiana, la
islmica, la budista, la hind, la taoista i la Bah'i. El
diumenge al mati es va proposar una altra meditaci tal
com la practiquen els Brahma Kumari, on primen les
visualitzacions. L'espai i l'atmsfera que es va crear ens va
confirmar de la importncia de propiciar futurs espais de
culte interreligis en els que aquests actes puguin fer-se
ms freqentment.
Foto de grup de la trentena de participants al seminari
Cova de Manresa va acollir el seminari de dileg interreligis
a trentena de participants van convertir el seminari en tot un xit
personals que calen per que es doni el dileg interreligis, o
dit d'una altra manera, quina s l'experincia espiritual que
suposa l'aventura interreligiosa.
El programa no estava concebut a base de ponncies per
part de persones expertes, sin de pautes inicials que
servien per guiar la reflexi personal i desprs compartir-la
en el grup. La temtica es va presentar a partir de tres eixos:
una presa de conscincia del fet religis actual, en el qual la
increena i la secularitzaci conviuen amb postures
fonamentalistes, per tamb amb recerques de gran
profunditat per part de no pocs; les pors i reticncies que
suscita la trobada interreligiosa, tant en les persones com
en les comunitats; i les possibilitats i oportunitats dels
El Gruplnterreligs de Manresa organitza un
sem| nar| | nterre| | g| s a l a Cova
11
Di|eg Interre|igis
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
En l'evaluaci final que es va lamentar la poca assistncia
d'altres tradicions i es va insistir en que haurien d'haver
estat presents. Aquest fet es va considerar tan important
que fins i tot alguns van dir que de no donar-se aquesta
pluralitat, ms caldria anul.lar la convocatria.
Per la conclusi ms important i unnime del seminari va
ser identificar tres elements que es van considerar
transversals a totes les tradicions: la capacitat
d'interioritzaci, la solidaritat que implica el compromis per
la pau i la justicia, i l'austeritat com una forma de tenir cura
de la Terra i dels recursos naturals, amb una actitud
d'agraiment i reverencia per tots els ssers. vrem veure
que viure integradament aquests tres elements s
l'aportaci que pot fer l'espiritualitat interreligiosa al nostre
mn, urgit tan de silenci i contemplaci com d'un ordre
internacional ms just en el que tamb la Terra sigui
respectada i venerada.
Xav|er Me||on|
Antropleg i Doctor en Teologia
Fenomenleg de la religi
El jesuta Xavier Melloni va conduir el seminari
Els participants van seguir les explicacions de Melloni
l.Conscients de la nostra comuna pertinena a "una sola familia
humana" i animats per un sentit de "interdependncia global i
responsabilitat universal", amb preocupaci constatem que la
preservaci de la vida en la terra est en perill per a les
generacions presents i futures; el canvi climtic s una realitat
inqestionable; els plans i esforos per a eradicar la pobresa
sn escassos; milions de persones no tenen accs a una
educaci i formaci adequada; nombrosos conflictes i guerres
seguixen actius, sovint silenciats i/o oblidats, per interessos
econmics, politics i, de vegades, suposadament religiosos; la
feminitzaci de la pobresa s un fenmen creixent;
histricament no s'han respectat els drets dels pobles
indigenes i de les minories; la corrupci politica, judicial i
administrativa, aixi com el desig d'enriquiment sense limits
s'estenen per molts paisos. Tanmateix, reconeixem que en
moltes parts hi ha iniciatives que tracten de canviar esta
tendncia negativa, perencara resulten insuficients.
ll.Proclamem que "la protecci de la vitalitat, la diversitat i la
bellesa de la Terra sn un deure sagrat". Un altre mn ser
possible si els ssers humans som capaos de manifestar
plenament a Du, la Realitat ltima, el Tot del que formem part.
lmpulsatsper la fe, l'esperana i l'amor que brolla de
l'espiritualitat i vivncia religiosa particular, volem aprofundir en
un dileg interreligis, intercultural i interinstitucional sincer i
responsable sobre el desti de la Terra i la humanitat. s urgent i
insubstituible, per tant, promoure "l'educaci moral i espiritual
per a una vida sostenible".
lll.Per tot aix, ens comprometem a cuidar la Terra i abraar la
vida per mitj de l'estudi, la difusi i l'aplicaci efectiva dels
principis de la Carta de la Terra; propiciar un "canvi de mentalitat
i de cor", comenant per cadasc de nosaltres, revisant
actituds, prejudicis, pensaments i comportaments, i
comprometent-nos en la millora del nostre context ms concret
i global alhora; reforar la nostra prpia espiritualitat i el sentit
del Sagrat, sabent que en aix radica la reforma moral de les
persones i de les collectivitats; defendre i promoure el ple
respecte a la llibertat religiosa com a part essencial del b com,
aixi com el dileg interreligis "ja que tenim molt que aprendre
en la busca collaboradora de la veritat i la saviesa"; exercir un
"lideratge creatiu" entre les distintes persones i comunitats
religioses i civiques de cara a la superaci dels reptes
mediambientals i socials contemporanis;"unir-nos per crear
una societat global sostenible basada en el respecte a la natura,
els drets humans universals, la justicia econmica i la cultura de
pau"; finalment, urgir als poders pblics que legislen i actuen,
complint els anomenats "Objectius de Desenvolupament del
Millenni".
lv.En esta tasca, "tot individu, familia, organitzaci i comunitat,
t un paper vital que complir". volem encoratjar i collaborar
ambtotes les institucions pbliques, empreses, organitzacions i
persones de bona voluntat perqu "el nostre siga un temps que
es recorde pel despertar a una nova reverncia a la vida, la
ferma resoluci a aconseguir la sostenibilitat, i l'acceleraci en
la lluita per la justicia, la pau i la joiosa celebracide la vida".
Xarxa Catalano-valenciana d'Entitats de Dileg lnterreligis
Alacant, 13 de maig de 2007
Compr omi s f i nal del I I I
Par|ament Cata| de Re||g|ons
12
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
Par|ament 2007
ls passats 12 i 13 de maig, es va celebrar a Alacant el
lll Parlament Catal-valenci de les Religions,
convocat per la Xarxa Catalana-valenciana E
d'Entitats de Dileg lnterreligis i organitzat per la Mesa
lnterreligiosa de Alicante (MlAj.
El tema d'aquesta edici fou "Cuidar la terra, abraar la
vida. La Carta de la Terra i el compromis de las religiones",
abarcant aspectes tant diversos com l'ecologia, el
compromis social i la politica.
Ms de 600 persones d'arreu de l'estat van assistir a la
nova cita del Parlament, una xifra molt bona, tenint en
compte que enguany es celebr al llarg d'un cap de
setmana i no en una sola jornada com anys anteriors.
S'afegia tamb la dificultat de fer-ho a una ciutat allunyada
de les principals regions on es treballa el dileginterreligis,
amb el propsit d'estendre la sensibilitat i la reflexi
interreligiosa al sudde la peninsula.
El programa s'inici amb una ponncia inaugural a crrec
de Federico Mayor Zaragoza, que destac que la Carta de
la Terra no noms es refereix a aspectes ecolgics, sin
sobretot als aspectes humans, amb especial referncia al
paper de la dona, als Objectius del Milleni, la diversitat
cultural, la no volncia, la justicia social i la critica a la
cultura bl.lica.
Les ponncies marc que seguiren a la sessi d'obertura,
convidaven a aprofundir en diferents aspectes de la Carta
A|acant acull el III Par|ament Cata|-
Va | e n c | de | e s Re | | g| on s
Concert de Sheik Hassan Dyck al Parlament de les Religions
Sessi d'obertura del Parlament amb Federico Mayor Zaragoza
de la Terra, de la m de personalitats com Juan Jos
Tamayo, Ferran Lluch Girbs oXavier Melloni.
A la tarda de la primera jornada, s'oferiren tallers que
incloien propostes de msica i dansa, per sobretot
ponncies que abarcaren temtiques tan variades com els
limits de la critica i l'humor, l'ecologia i el capitalisme, els
valors femenins arrelats a la terra o els joves i l'tica global,
entre d'altres.
Al vespre, el Concert Multicultural va reunir a tots els
participants al paraninf de la universitat per gaudir fins a la
matinada de la msica de cambra del Grup Speculum, la
msica i els contes de mistica sufi de Sheik Hassan Dyck i
de la Coral lnternacional Crescendo.
El diumenge al mati les prctiques devocionals oferiren la
possibilitat de fer meditaci Raja Yoga, Za-Zen o esenia, o
tamb la de pregar amb membres de diverses tradicions,
ambmsica omantras.
Les taules rodones reuniren forums interreligiosos per
debatre temes com el respecte i la cura per la natura, la pau
i la justicia social i econmica.
Un dels moments del cap de setmana que va oferir ms
novetats respecte d'altres edicions del Parlament fou la
franja de ponencies, comunicacions i experiencies, que
oferi fins a setze alternatives amb temtiques tant dispars
com les energies alternatives, el vlH/SlDA, la dignitat
humana, la laicitat multicultural o la Setmana Santa a la
Serralada Tarahumara de Mxic.
El lll Parlament Catal-valenci de les Religions, va
concloure amb una sessi plenria final i amb l'anunci de la
celebracidel Parlament a Lleida l'any 2009.
Cal fer esment del gran esfor i xit dels membres de la
Mesa lnterreligiosa de Alicante en l'organitzaci d'enguany
i les facilitats que van donar a tots els participants per
gaudir novament d'aquesta trobada del moviment
interreligis.
Desitgem el millor a Lleida en l'organitzaci de la propera
edicidel lv Parlament Catal de les Religions.
Us hi esperem!
Eva Torres
Xavier Melloni participa a la taula rodona sobre "Les religions i el respecte
13
Seminari
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
l passat dissabte 21 d'abril, la Xarxa de Manresa i el
Grup de Dileg lnterreligis de Manresa, van
E
organitzar una jornada sobre el judaisme, sota el
titol "El poble jueu: 4.000 anys d'histria en 1 dia".
Fou dirigida per Xavier Torrens, professor de Cincia
Politica a la Universitat de Barcelona i vernica vives,
directora de formaci del curs "Gesti Multicultural i
lntervencien lmmigraci".
Al llarg del dia es tractaren diversos temes dividits en quatre
blocs. Al bloc sobre "La Biblia jueva i Jess" s'exposaren
les arrels jueves de Jess, i la forma en que la seva vida, al
igual que la de la resta de persones que l'envoltaven, seguia
les pautes i ritus de la tradici jueva. Aquest fet contradiu la
lamentable tradici antisemita que acusa als jueus d'haver
matat Jess, com si ell mateix nohohagus estat.
Es feu un reps als llibres de la Biblia que tamb sn
fonamentals pels jueus i la seva influncia en la vida de
Jess.
Amb el tema "El judaisme i la Kbala", els presents van
poder descobrir aquesta vessant del judaisme, que
actualment ha estat popularitzada i, fins a cert punt,
banalitzada per algunes estrelles de Hollywood.
La vernica vives, adverti que l'estudi de la Kbala
requereix molts anys i molta serietat i que hem de
desconfiar dels cursets i tallers que prometen "aprendre" la
Kbala en pocs mesos. Un criteri per discernir si una oferta
d'estudi de la Kbala s minimament seriosa s el de la
menci de Scholem Gershom, l'autor ms important i
reconegut d'aquesta disciplina, o la del seu deixeble ldel
Moshe; qualsevol proposta que no tingui present aquests
erudits, dificilment mereix ser presa en consideraci.
Jornada sobre el Juda|sme: "el poble
jueu, 4000 anys d'histria en un dia"
Grup dels participants a la jornada sobre el judaisme
El professor Xavier Torrens va explicar la histria del poble jueu
L'inters per aquest tema fou tant gran, que quedaren
moltes preguntes pendents de resposta i resta oberta la
possibilitat d'organitzar una activitat monogrfica sobre la
Kbala.
A la tarda, desprs de dinar junts i intercanviar impressions
de l'intens mati, els presents van poder veure un
documental sobre l'Holocaust nazi. En Xavier Torrens
explic alguns aspectes menys coneguts d'aquesta trgica
etapa de l'histria jueva.
van ser tantes les preguntes i l'inters del asistents a
aquesta jornada, que l'ltim tema del programa "lsrael i el
conflicte al Prxim Orient", va quedar pendent per manca
de temps.

Tanmateix, tots els presents van fer un balan molt positiu
d'aquesta proposta de la Xarxa de Manresa i el Grup de
Dileg lnterreligis de Manresa per conixer millor una de
les tradicions histricament ms importants i influents del
mn i que actualment compta amb quatre comunitats
establertes a Barcelona.
Eva Torres
La professora Vernica Vives va explicar la Kbala
14
Opini
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
la nostra Europa secularitzada, considerem el
tema de la Religi com una qesti estrictament de
A
conscincia i fins i tot hi ha qui pensa que la identitat
religiosa s una amenaa per a la convivncia i la llibertat.
Davant d'aquesta visi de les religions hem de puntualitzar
que:
- Cap Religi pot ser reduida a un sentiment intim i privat de
les persones, amagant la seva dimensi social. Cal assumir
l'existncia de les religions i el carcter pblic de la seva
projecci. En aquest sentit, conv tenir clara la distinci
entre la religiositat, entesa com a trobada personal amb
Du i, per tant, un fet estrictament individual, que es
circumscriu a la dimensi ms intima de la persona, i la
Religi, entesa com un fet comunitari: on hi ha religions hi
ha comunitats de fe que es reuneixen i vinculen, que
celebren els seus ritus i litrgies en determinats espais i que
tenen els seus valors i les seves normes. En definitiva, les
tradicions religioses formen part de les estructures socials
que cada grup hum va creant; sn mecanismes de
socialitzaciimportants.
- s evident que existeix un fanatisme religis
no ali, d'altra part, a cap de les tradicions -,
que es mostra clarament incompatible amb
plantejaments democrtics. Per constatar-
ho no ens ha de fer passar per alt la
importncia de les Religions: sn una de les
formes d'identitat cultural ms potents en el
mn i les ms capaces de mobilitzar la
societats. Per aquest sol fet es mereixen que
els hi prestem atenci. El perill de caure en el fanatisme
religis no hauria de ser tampoc un obstacle per a valorar el
paper positiu de les tradicions religioses en la cohesi
social, aixi com la seva possibilitat de ser, en segons quins
contextos, veritables agents de canvi social, al ajudar a fer
emergir una cultura del disens, tan important per a
transformar la realitat.
- En societats cada vegada ms multiculturals com les
actuals, s obvi que no podem passar per alt el fet religis i
la seva concreci en les diferents tradicions. Tampoc ho pot
fer la laicitat, que se'ns mostra indispensable per a poder
conviure. Quan defensem la diversitat cultural cal que
defensem tamb, sense reserves, la llibertat de creure en el
fet religis (o de no creurej. Noms si ho fem aixi,
assegurarem de veritat la convivncia, imprescindible per a
sser lliures, la cohesi social o ideal d'
igualtat i, conseqentment, la pau. En
definitiva, hem de recuperar el fet religis i
viure'l pacificament i de forma natural: l'hem
de "normalitzar".
- Les diferents tradicions religioses
constitueixen prpiament matrius del
comportament tic, el nucli de creences,
disposicions, actituds que donen unitat,
identitat, sentit a les persones en la seva relaci amb els
altres i amb la realitat i, per tant, sn altament valuoses en la
formaci d'una ciutadania implicada en el quefer social. En
aquest sentit, cal que tinguem ben present que l'sser
hum apareix en el centre de totes les Religions i en totes
elles s enaltit ambuna dignitat sense igual.
- Entomar els reptes que tenim plantejats com humanitat fa
necessria la collaboraci de tots, sense excepcions. Aixi,
dins d'un perfecte joc democrtic, les tradicions religioses
poden ajudar a la promoci de valors en la societat civil i
tamb en les estructures politiques. Les diferents tradicions
normatives son fonts necessries per a generar els
recursos morals i tics que la societat necessita i poden
servir d'ajut per a que l'esfera pblica recuperi la seva
capacitat socialitzadora i emancipadora.
M. Do|ors O||er | Sa|a
L'aportaci de les tradicions religioses a la convivncia democrtica ()

Les re||g|ons | |a d|mens| soc|a|
Quan defensem
la diversitat cultural
cal que defensem
tamb, sense
reserves, la llibertat
de creure en
el fet religis
Neix una nova editorial sobre religions
'antropleg i teleg, Xavier Melloni acaba de
publicar el seu cinqu llibre: Escletxes de Realitat.
Religions i revelaci (Fragmentaj / vislumbres de lo L
Real. Religiones y revelacin (Herderj. Melloni ofereix uns
criteris de credibilitat per acostar-se a la multiplicitat de
religions que es pretenen revelades. No vol oferir una
frmula precisa per distingir entre revelaci i frau entre
mistica i patologia, entre xtasi i allucinaci, entre recepci
i invenci, per si que pretn donar unes pautes que
permetin aproximar-se als fenmens religiosos de forma
seriosa i creible. El nucli d'aquests criteris rau en la
capacitat dels missatges revelats d'exercir un triple
descentrament: cap a l'Altre, cap als altres i cap al Cosmos.
Melloni considera que l'autenticitat d'una religi ve donada
per la capacitat de transformar tant les persones que la
reben com el seu entorn. La convicci de partida s que hi
ha infinita Realitat encara per desvetllar i que l'sser hum
es troba tan sols a l'inici de les seves possibilitats.Segons
Melloni, "la vida s feta d'impulsos de transcendiment i les
religions en sn el vehicle. Per totes les religions corren el
risc de creure que, en lloc de pertnyer a la veritat, la veritat
els pertany."Contrriament al que s habitual en la major
part d'estudis sobre religi publicats en el nostre context
cultural, l'obra parteix d'un buidatge a fons dels textos
sagrats de totes les tradicions. El llibre tracta de deixar
parlar els textos originals, ms que no pas parlar sobre ells.
L'obra s'insereix en un camp fins ara poc cultivat:
l'aproximaci no confessional als fenmens religiosos. Es
tracta d'una obra fenomenolgica i no pas teolgica; s a
dir, el que cont no s un estudi sobre Du fet des d'una fe
determinada, sin un estudi sobre les religions (relaci de la
humanitat amb els dusj que no pressuposa ni promou en
el lector capmena de creena.
La presentacid'Escletxes de Realitat a Manresa ser el dia
15 d'octubre, a les 20 h, a l'aud|tor| de |a Fundac| Ca|xa
Manresa, juntament amb el llibre El dileg interreligis. Hi
intervindran Sor Lucia Caram, Abdelmumin Aya, Raimon
Ribera i Xavier Melloni.
Jord| S|mon
comenaments del mes de maig es va presentar a
Barcelona Fragmenta Editorial. El seu objectiu s
l'edici de llibres no religiosos sobre religi, A
entenent com a tals aquells llibres que, tot i tenir la religi
com a tema central, no s'adrecen exclusivament a
persones religioses. Fragmenta neix amb la vocaci
d'aproximar-se als fenmens religiosos de forma rigorosa,
oberta i totalment independent. Al capdavant de
Fragmenta hi ha lgnasi Moreta i lns Castel-Branco. Moreta
aclareix que no s pas una editorial confessional i que, per
tant, no es proposa pas d'evangelitzar el lector, sin
d'editar llibres no religiosos que tracten de religi, sigui la
que sigui. Les previsions sn de publicar de nou a dotze
titols l'any. Moreta, a la presentaci de l'editorial, va dir:
"Fragmenta va nixer fa dos anys i mig, perqu vam veure
que hi havia un buit editorial, en un moment en qu el fet
religis cada vegada interessa ms i les institucions
religioses, cada vegada menys."
La programaci de Fragmenta Editorial s'estructura en tres
grans colleccions. La collecci Assaigs, lntroduccions i
Sagrats i Clssics. L'antropleg i teleg Xavier Melloni
(Escletxes de Realitat. Religions i revelacij i el catedrtic
de biologia Ramon M. Nogus (Dus, creences i neurones.
Un acostament cientific a la religij encapalen la collecci
Assaig. La collecci lntroduccions, de petit format, pretn
oferir monografies d'alta divulgaci sobre les grans
religions i sobre temes monogrfics. Sn llibres elaborats
per encrrec de l'editorial, i incorporen debat intern grcies
al fet que, quan Fragmenta rep el manuscrit, l'envia a tres
coautors; aquests hi afegeixen un capitol que, sense ser
una ressenya, inclou sovint punts de vista diferents o
aprofundiments en determinats temes. Els tres llibres
d'aquesta collecci sn Raimon Ribera, El dileg
interreligis, amb contrapunts d'Abdelmumin Aya,
Arxiprest Joan i Montse Castell; Francesc Torralba, Els
mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, Freud, amb
contrapunts de Norbert Bilbeny, FranciscoFernndez Buey
i Andrs Snchez Pascual; i Teresa Forcades, La teologia
feminista en la histria, amb contrapunts de Miriam Diez
Bosch, Marta Pessarrodona i Abdennur Prado. La
collecci Sagrats i Clssics pretn presentar les grans
obres de la literatura religiosa i espiritual de la humanitat en
traduccions catalanes directes de l'original. Els primers
volums de la collecciapareixeran a la tardor: Analectes de
Confuci, edici i traducci del xins d'Antoni Prevosti i
Samkhya Karika, edici i traducci del snscrit de Laia
villegas.
A l'octubre Fragmenta publicar del francs una selecci
de textos de Marcel Lgaut, 'ltineraris'. Tamb prepara per
l'any que ve un volum sobre les monges, "per trencar la
imatge deformada que hom en t", diu Moreta.
Els autors dels cinc primers llibres amb els editors de Fragmenta
15
Divu|gaci
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
Xavier Melloni publica el seu 5.llibre
l Centre Budista Sakya Tashi Ling de Manresa est
situat a les afores de Manresa a la Masia Blanca
E
agafant el cami del Suanya. El centre va sorgir de
l'amistat que tenia la directora, la lrene Feliu, amb l'abat del
monestir del Garraf des de feia uns 25 anys. El novembre
del 2002, sa santedat Sayka Trizin, cap de l'escola Sakya,
rei de l'antic Tibet i segon en importncia desprs del Dalai
Lama, va visitar Manresa per inaugurar el centre budista. La
branca Sakya forma part del budisme tibet i, segons
expliquen, n's una branca de les ms obertes. El centre
est vinculat al monestir del Garraf (Palau Novellaj, del qual
en depn, i n's un petit centre satllit. S'hi procuren fer les
mateixes activitats que es porten a terme al Garraf. All hi
ha dos lames. El seu lama principal o lama gur s Jamyang
Tashi Dorje Rinpoche. l l'altra lama s el Lama Dondrub que
s qui ve un cop al mes a fer cursets o xerrades de diferents
temes.
Les activitats que porten a terme al centre van des de grups
de meditaci, Tai-xi o Sadhana. La meditaci s una forma
de calmar i dominar la ment per tal d'aconseguir pau
interior, segons ens expliquen. Els dimarts t lloc la
meditaci per principiants i el divendres per als ms
avanats a partir de les 9 del vespre. Els diumenges tenen
lloc les classes de Tai-xi a crrec de Pere Martin, a partir de
les 11 del mati, i desprs Sadhana (oracions budistesj. Es
porten a terme grups d'estudi el segon o tercer dimarts de
cada mes a crrec del venerable Lama Dorje Dondrub.
Aquestes sessions responen a que el budisme hi ha molta
filosofia, ja que t 84.000 ensenyaments que va donar
Buda. Tamb des del centre es connecten per internet amb
el Garraf i es poden seguir els ensenyaments per tots els
centres que en depenen. Tamb es porten a terme cursos
d'introduccial budisme.
Al centre budista s'hi porten a terme petits retirs de cap de
setmana o de 4 o 5 dies durant la Setmana Santa o a
l'agost. Aquesta passada Setmana Santa en van portar a
terme un al centre.
16
E | C e n t r e B u d i s t a S a k y a
Ta s h i L i n g d e M a n r e s a
Participants del retir que va tenir lloc per Setmana Santa al centre
Moment de celebraci en la inauguraci del centre
Grup interre|igis
F
o
t
o
:

C
e
n
t
r
e

B
u
d
i
s
t
a

S
a
k
y
a

T
a
s
h
i

L
i
n
g

M
a
n
r
e
s
a
F
o
t
o
:

C
e
n
t
r
e

B
u
d
i
s
t
a

S
a
k
y
a

T
a
s
h
i

L
i
n
g

M
a
n
r
e
s
a
L
a

X
a
r
x
a

d
e

M
a
n
r
e
s
a

m
e
r
o

1
3

A
g
o
s
t

2
0
0
7
Ara, els responsables del centre volen construir un petit
altar o estupa de Nagas, per les traves administratives per
part de l'administracino deixen comenar-lo a fer. Confien
que tot se solucioni i es pugui acabar construint. Ens
comenten que les nagues sn les protectores de la terra.
L'any que ve els agradaria poder fer una estupa gran.
Segons expliquen sn molt beneficioses per totes les
persones que viuen al voltant d'ella.
Sakya Tashi Ling tenen una fundaci, Prevain, per poder
ajudar a 100 nens d'un orfanat a Kathmad (Nepalj. Qui
vulgui pot collaborar apadrinant un nen d'aquest orfanat.
De moment, el grup estable i consolidat que practiquen el
budisme o assiteixen amb regularitat a les meditacions sn
una trentena. El centre participa de forma activa al Grup de
Dileg lnterreligis de Manresa a travs del Pere Martin que
s el seu representant, ja que els interessa treballar aquest
aspecte per qu sn diferents maneres de treballar per un
objectiu com. El centre convida a tothom qui vulgui
coneixer-los que s'apropi a la Masia Blanca, al cami de la
Suanya s/n.
Jord| S|mon
nauguraci del centre per part de sa santedat Sayka Trizin, cap de l'escola
Sakya esquerra), amb el Lama Jamyang Tashi Dorje Rinpoche del Garraf.
F
o
t
o
:

C
e
n
t
r
e

B
u
d
i
s
t
a

S
a
k
y
a

T
a
s
h
i

L
i
n
g

M
a
n
r
e
s
a