ELS PRONOMS FEBLES

1. Normes generals
Tots els pronoms febles sescriuen sempre separats del verb de diverses maneres:
separats: La recordo
apostrofats: Lobria
amb gui: Doneu-me
A ms, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest
comena o acaba en vocal o en consonant:
Em dna // Mha donat // Va donar-me // Dnam
(f. reforada) (f. elidida) (f. plena) (f. reduda)
2. Els pronoms procltics
Els pronoms generalment sescriuen a davant del verb (procltics), i van separats o b
apostrofats.
Si el verb comena en consonant, el pronom sescriu separat:
Em dna, et canses, es recolza, ens divertim, hi vas
(forma reforada)
Si el verb comena en vocal, els pronoms EM, EN, ET, ES, LA, EL sapostrofen:
Magafa, nheu venut, thas cansat, sencanta, lhem comprat, hi arriba
(forma elidida)
El pronom LA davant dun verb comenat en i, hi, u, hu tones no sapostrofa:
La utilitza ( per lusa)
La inflaven ( per linflen)
3. Els pronoms encltics
Els pronoms sescriuen darrere del verb (encltics) quan s un infinitiu, un gerundi o
una forma de limperatiu i van separats del verb amb un gui o un apstrof:
Eixugat els cabells // Va donar-li una sorpresa // Fent-ho aix no ten sortirs
Si el verb acaba en consonant o diftong el pronom se separa amb un gui i pren la
forma plena (-me, -te, -se, -nos,-vos, -lo, -los, -ne, -hi, -ho):
Va donar-me, compreu-los, mengeu-vos, van donar-nos
Si el verb acaba en vocal els pronoms EM, ENS, ET, ES, LA, EL, ELS, EN
sapostrofen, prenent la forma reduda:
Dnam, comprat, mengis, miral, trobans
4. Combinaci de pronoms
Els pronoms sapostrofen entre ells o b amb el verb, i sempre tant a la dreta com es
pugui: Ten vas comprar algun? // Te nhas comprat algun?
Compra-ten algun! // Comprans-el!
Les combinacions LA HI, SE US no sapostrofen:
No la hi havia vist mai // Se us crema alguna cosa
En cas de combinaci, tots els pronoms es colloquen davant o darrere el verb, segons
calgui (mai un davant i laltre al darrere):
Els ho van dir // Digueu-nos-ho
Els pronoms EM, ET, ES adopten la forma plena (me, te, se) quan sn al primer lloc
duna combinaci.
Me la va trencar // Tels donar // Sen van penedir per... Mho dna // Shi
acosta
Combinaci pronominal: CI + CD
LI + (EL, LA, ELS, LES) CD + CI (HI) = LHI
LA HI
Davant aquests pronoms canviem LI LES HI
per HI i invertim lordre dels pronoms. ELS HI
LI + EN = LIN o LI N (verb comenat amb vocal)
LI + HO = LI HO
ELS + (EL, LA, ELS, LES) = ELS EL
ELS LA
ELS ELS
ELS LES
ELS + EN = ELS EN
ELS + HO = ELS HO
CD Complement directe
Deter.
Determinants
excepte
art.indef.+SN
EL, LA,
ELS, LES
(l/ls, l, -
lo,-los)
EL MEU
AQUEST
Indeter.
SN (sense
article)
Art.ind.+SN
EN
(n, -ne)
Neutre
Oraci
sub.
(aix, all)
HO
(-ho)
T tots els nmeros.
Els t tots.
Lliura els treballs aviat.
Lliurals aviat.
Compra sucre.
Compran.
Vol una bicicleta.
En vol una.
Ara est fent aix.
Ara ho est fent.
Explicamqu et passa.
Explica-mho.
Atr. Atribut
substantiu
determinat
amb el verb
ser
EL, LA, ELS,
LES
(l/ls, l,-lo,-los)
adjectiu
oraci
subordinada
substantiu
indeterminat
HO
Per remarcar,
fer mfasi
EN
s la persona indicada.
L s.
Aquesta dada sembla
important.
Aquesta dada ho s.
Sou alumnes daquesta escola.
Ho sou.
Aquesta pellcula s el que
mesperava.
Aquesta pellcula ho s.
Dinteressant, ns molt!
CI Complement indirecte
SINGULAR
LI
PLURAL
ELS
(ls, -los)
Dna els documents a la
funcionria.
Dna-li els documents.
Explica loperaci a les
infermeres.
Els explica loperaci.
CC Complement circumstancial
introdut per la
preposici de
(excepte el
C.C. de
manera que
sempre se
substitueix per
HI)
EN
altres casos HI
Vindran de molt lluny.
En vindran.
Aquesta setmana vol anar a
Nova York.
Aquesta setmana hi vol anar.
A les cinc et portar el diari.
Thi portar el diari.
Treballa amb molta pacincia.
Hi treballa.
CRV Complement de rgim verbal
introdut per la
preposici de
EN
altres casos
HI
No toblidis de tancar amb
clau.
No te n oblidis.
Est enamorat de tota la seva
obra.
Nest enamorat.
Ell sempre pensa en nosaltres.
Ell sempre hi pensa.
C.C. de manera:
Caminava de pressa: Hi caminava
CP Complement predicatiu
Majoritriament
HI
En alguns verbs
com fer-se, dir-
se, nomenar...
EN
Porta les sabates descordades.
Hi porta les sabates.
En Joan camina content.
En Joan hi camina.
Sha fet molt alt. Se nha fet
molt
Es diu Ramon. Sen diu
CN Complement del nom
El CN introdut per la preposici
DE es pot substituir de vegades
pel pronomfeble
EN
Us portar la meva oferta i en
discutiremels preus
Ahir vaig anar a Girona i vaig
visitar-ne el Call
Ens has mentit: en tenim la
prova
S Subjecte
En algunes oracions, el subjecte
es pot substituir pel pronomfeble
EN
Han faltat cinc alumnes. Nhan
faltat cinc.
Falten bons professionals. En
falten.