qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg

hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer
tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz
xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
Normes generals dortografia
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb
Cicle Inicial de primria
nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj
klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert
yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio
pasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj
klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert
20/02/2011

Escola Sant Jordi, Lleida

Quan hi ha una sola cosa, la paraula acaba en

en

es.

una pilota

a, i quan nhi ha ms duna acaba

Ms duna:

dos pilotes

per...
un cotxe

Ms dun cotxe: tres cotxes

Fixat:

Gos
Matals

gossa
Matalassos

rr

So fluix entre vocals:

Cara

hora

So fort entre vocals

pera

serra

carro

torre

LES MAJSCULES:
Posarem la primera lletra d'una paraula en majscula:

ant
al comenament d'un text
desprs d'un punt
en els noms de persones i personatges
en els noms de pobles
en els noms de rius
en els noms de ciutats
en els noms de mars i oceans
en el nom que t el teu gos, el teu gat, el teu hmster,
en

ordi

mb
Desprs de la lletra
escombra

desembre

nv

m hi torbars la lletra b, desprs de la lletra n, la v.

timbal

cambrer

enviar

envs

canvi

envelat

Qui s?
- Mare, qui s?
- s en Pere.
El seu cos, lvia, la
mare, la seva amiga, el
seu company, lavi,

Qu vols?

Quan vindrs?

Quant val?

- Qu vols per
berenar?
- Vull pa amb
xocolate.

- Quan vindrs
a veurem?
- Potser dem.

Vull anar al teatre, vull

anar dexcursi, vull
pastes, vull jugar,

El dilluns, el dimarts, el
dimecres, dijous,

- Quant val la
pilota?
- 3 .
- Quant pesa?
- Cent grams.

divendres, dissabte,
diumenge, el mes que
ve,

Euros, quilos, metres,

centmetres, tres
germans, una
germana,

bl
Davant de

blauet

blat

br
i davant de
bleda

sempre hi ha una B

branques brioix brotxes

ce
cireres

cistell

ci
cigrons

cigne

gue
guerrer

gui
sogues

ge

guilla

gi

guitarra

gegant

gerra

Quan la u no sona:

girafa

gira-sol

queixal

que

Quan la u sona:

orquestra

qui

quilo

quiosc

Qua
Aqurium

quo

quadrilter

qe
quota

5 al mes

qesti

Lguila,

Lestel,

Lherba,

Per: La Isabel, la universitat

Paraules mgiques que he descriure sempre B!

Hi havia
guineu

vaig
que
ga de gat

hi ha
go de gos

gue de quepard gui de guitarra i de

ge de gerro gi de ginesta

lapstrof davant de les paraules que comencen per les vocals com l'Anna,
l'hmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavi; l'oferiment; l'home; l'ull;
l'hmer;
Per: el iode; el iogurt; el ioga; el io-io; el hobby; la Isabel; la Iris;

2n cicle inicial
Utilitzar les normes ortogrfiques bsiques:

Majscules. s correcte de la majscula inicial en els noms propis, noms de ciutats, pobles...

Reforar la norma ortogrfica de lapostrofaci de larticle, el. la, l.

Utilitzar les grafies c i per a representar el so de essa sorda i el dgraf ss

Plurals acabats en es i en -os.

Escriure correctament els plurals en -ces. Plurals amb es. Plural amb la grafia gues i ques i els plurals en -ges.

Dgrafs: rr, qu, gu, ny, ll.

Finals de verb amb ava.

Conixer i aplicar la norma ortogrfica de les grafies x, ix, tx i ig.g, j, tg, tj

Deducci de la norma descriptura de les grafies c, qu i q

Escriure correctament paraules amb els grups consonntics mb, mp, nv pr, pl, br, bl.

Consolidar lescriptura correcta dels grups consonntics fl i fr.

Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les paraules.

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html

Treball sistemtic: fontica-ortografia

- Identificar les paraules duna frase
- Memoritzar visualment:
- Mots relacionats amb la vida de la classe i amb lentorn ms proper.
- Estructures usuals.
- Utilitzar les normes ortogrfiques bsiques:
- Majscules.
- Plurals amb es.
- Dgrafs: rr, qu, gu, ny, ll.
- Grups: br, bl.
- Article el. la, l.
- Finals de verb amb ava.
- Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les
paraules.
Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu/leupf/
Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.
l'antropleg; l'hmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavi; l'oferiment; l'home; l'ull; l'hmer
Per: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el hobby

Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u tones o consonantitzades. Com a
excepci a aquesta norma general cal assenyalar els pocs casos en qu per raons de pronunciaci i de claredat comunicativa
s'evita de fer l'apstrof. Sn els segents: a) davant de lletres i de noms de lletres: la a, la o, la ena...; b) davant de les paraules
que comencen pel prefix a-, com per exemple la anormalitat; i c) en alguns altres casos, com per exemple la una (quan es tracta de
la indicaci horria), la ira o la host.
l'nima; l'habitaci; l'elecci; l'hlix; l'ndia; l'hidra; l'organitzaci; l'homilia; l'ungla; l'hulla
Per: la intimitat; la histria; la iaia; la hiena; la universitat; la humanitat; la hippy; la a i la ema; la amoralitat; la asimetria; la
una; la ira; la host
Preposici de. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte en els casos segents: a) davant de vocals
consonantitzades: de iode, de Huelva...; b) davant de lletres: de m, de a. S que s'apostrofa, per, davant dels noms de lletra:
d'ema, d'ela; i c) en aquells casos, poc nombrosos, en qu puguin produir-se confusions: de asimetries, de anormalitat.
d'amistat; d'handbol; davant d'ela i d'ema; d'herncia; d'instrucci; d'histria; d'ortografia; d'Holanda; d'universalisme;
d'humitat
Per: de hardware; de Hollywood; de iogurt; de Huelva; davant de a i de e; de asimetries
Aspectes de presentaci d'un text
ELS MARGES
Els marges laterals que, amb carcter general, cal deixar en tota mena de documents sn els segents: 4 cm per l'esquerra i 3 cm per la dreta.
Pel que fa als marges superior i inferior que generalment els programes de tractament de textos fixen per defecte en uns 2,5 cm, cal ajustars'hi quan s'emplena totalment una pgina. En canvi, quan no s'emplena del tot com succeeix sovint en el cas de la documentaci administrativa
cal distribuir el text de manera uniforme sobre el paper.

Darrera actualitzaci: 20-01-2005

Universitat Pompeu Fabra, Barcelona