102557.

PSICOLOGIA DE LESPORT

Esbs de la sessi
1. Les relacions entre esport i psicologia
2. Qu s la psicologia de lesport (PE) ?
3. Histria de la Psicologia de lEsport: una perspectiva
europea
4. Marcs conceptuals en Psicologia de lEsport
5. Redefinici de la P.E.
6. El rol Professional del psicleg de lesport

Tema 1: Benvinguts a la Psicologia de lEsport

1. Relacions entre esport i psicologia

Esportistes

Javier Sotomayor (1993)

Yelena Isinbayeva (2009)

Kiko Femenia (2011)

Andre Agassi (2007)

Entrenadors
Pep Guardiola 2010

rbitres
UEFA Mattia Piffaretti

Qu s la psicologia de lesport i
lexercici fsic?

Objectius de la PE i EF

Lestudi cientfic de les persones i els seus

comportaments en activitats fsiques i esportives
i laplicaci prctica daquest coneixement

1. Entendre el efectes dels factors psicolgics en

lexecuci fsica i motora.
2. Entendre els efectes que la participaci en
activitat fsiques i esportives t en el
desenvolupament psicolgic, la salut i el benestar.

Objectiu 1: Preguntes destudi tpiques en PE i EF

Objectiu 2: Preguntes destudi tpiques en PE i EF

Crrer redueix lansietat i la depressi?
Els esportistes joves aprenen a ser molt agressius
arran de la seva participaci en lesport?
La participaci diria en classes deducaci fsica
dels nois i noies millora lautoestima?

Com afecta lansietat al percentatge dencert en

tirs lliures dun jugador de basquetbol?
Pot afectar la manca dautoconfiana lhabilitat
dun nen per aprendre a nedar?
Com pot influir la cohesi dequip els reforaments
o cstigs dun entrenador?
Lentrenament en visualitzaci facilita el procs de
recuperaci en esportistes lesionats?

La PE I EF saplica a una poblaci de

base molt mplia
Sniors
Nois i noies
Persones que fan
exercici
Esportistes delit
Esportistes mitjans

Persones que estan en

situaci de constant
desafiament fsic i/o
mental
Entrenadors, mestres,
monitors de fitness

Rols dels psicleg de lesport

Recerca: Investigaci amb lobjectiu davanar el
coneixement i compartir-lo a travs de trobades
professionals i articles de revista
Ensenyament: Ensenyar cursos a la universitat sigui en
psicologia o en cincies de lesport
Consultoria: Treballar amb esportistes de totes les
edats i nivell dhabilitat aix com en l'mbit de
lactivitat fsica, medicina esportiva, etc.

3. Historia de la PE:
una perspectiva europea
A.
B.
C.
D.
E.
F.

Les arrels de la PE en la psicologia experimental (1879-1919)

Els antecedents immediats de la psicologia de lesport (1920
1939)
Les investigacions sobre aprenentatge motor i desenvolupament
de la psicologia de lesport aplicada (1940-1964)
El reconeixement oficial de la psicologia de lesport com un nou
mbit daplicaci de la psicologia (1965 1979)
Els canvis de Martens de les bates de laboratori als xandalls
(1979 1999)
La concepci de lesportista des duna perspectiva global
(2000-2010)

A. Les arrels de la psicologia de lesport en la

psicologia experimental (1879-1919)

B. Els antecedents inmmediats de la psicologia de lesport (1920

1939)

Europa
1901.
1901.
1912.
1913.
1913.

1895.
1898.
1903.
1903.
1914.
1916.

Lesgaft: Guia de lEducaci Fsica en edat escolar

Jusserand publica un llibre sobre psicologia del futbol
Barth: el poder mental i la formaci del carcter a travs de lexercici fsic
Benary fa una tesi doctoral sobre la teoria psicolgica de lesport
De Coubertain:
assaigs
sobre psicologia
de lesport
Els
espectadors,
sota lexcitaci
dun

gran partit es converteixen en matons,

exhibint una participaci violenta i
paraules mal sonants, oferint adulacions
iditiques als vencedors i amuntegant
USA (Patrick, 1903)
abusos sobre els rbitres.
Fitz utilitza el TR per predir lhabilitat esportiva
Triplett: efecte de la presncia daltres competidors en rendiment de ciclistes
Patrick: motivaci dels espectadors despectacles esportius
Krohn destaca el valor de la psicologia en la preparaci de professors dEF
Cummins: efectes de la prctica del basquetbol en reaccions motrius i atenci
Murphy: prctica distribuda en laprenentatge del llanament de jabalina

Europa
Alemanya
Llibres pels alumnes deducaci fsica entre 1920 i 1930
Giese: Esperit en lesport
Sippel: Exercici fsic i activitat mental
Schulte: Cos i esperit en lesport. Una introducci a la psicologia de lactivitat fsica
En 1938 Klemm publica a Leipzig un dels primers manuals en AM
Antiga URSS
1925: Rudik publica els seus treballs sobre temps de reacci
A finals dels anys 20 Puni fa a Leningrat els seus treballs sobre personalitat i esport
1936: Rudik publica un dels primers manuals de PE.
Psicologia: un manual per educadors fsics, professors desport i entrenadors

Adaptat de Cruz, 1997

C. Les investigacions sobre aprenentatge motor i el desenvolupament

de la PE aplicada (1940-1964)

Estats Units (Coleman Griffith)

1918. Essent estudiant de doctorat fa observacions informals sobre factors
psicolgics implicats en el futbol americ i el basquetbol
1919 - 1931. Publica 25 articles sobre PE la majoria en lAthletic Journal
1925 - 1932. Investigacions en lAthletic Research Laboratory
1926. Psychology of coaching, per millorar lefectivitat dels mtodes dentrenament
1928. Psychology of athletics, principis psicolgics relacionats amb el rendiment esportiu
1938. Contractat com a psicleg dels Chicago Cubs
1939. Professor de Psicologia de leducaci i rector de la universitat
1953. Jubilaci

Europa
1945- 1957. la PE esdev disciplina destudi a la URSSS
1960. Estructuraci de continguts de Rudik psicologia de leducaci fsica i lesport
a) Anlisi psicolgica de lactivitat esportiva i demandes especfiques desports
b) Estudi de les qualitats i trets de la personalitat dels esportistes
1950. Reorganitzaci de lInstitut de Cultura Fsica de Leipzig
1960. Meinel, manual dAM (DDR)
1963. Kunath, manual de PE (DDR)
1963. Vanek (Tx) , Bases psicolgiques de leducaci fsica, observador equip olmpic.

Estats Units
Melton avaluaci de les capacitats psicomotrius per les forces rees
Robert y Carol Ammons funden Perceptual Motor Skills
1951. Lawther, Psychology of Coaching lnic que relaciona teoria i prctica esportiva
1964. Cratty publica Movement Behaviour and Motor Learning.
Ogilvie y Tutko inicien els seus treballs amb nedadors, jugadors de beisbol i futbol
(Universitaris i Professionals)

D. El reconeixement oficial de la psicologia de lesport com a nou

mbit daplicaci de la psicologia (1965 1979)

3. Evoluci i canvis
Arran de les limitacions de lenfocament clnic

1965. I Congrs Mundial de PE (Roma).

ISSP Antonelli president, Ferrer- Hombrabella secretari
1966. Ogilvie y Tutko, Problem athletes and how to handle them
1967. Singer, Motor Learning and Human Performance
1970. Es publica lInternational Journal of Sport Psychology (primera revista especfica)
1973. III Congrs Mundial a lINEF de Madrid
1973. Kane, Psychological aspects of physical education and sport
1975. Thill, Sport et Personalit
1979. Es publica el Journal of Sport Psychology (actual Journal of Sport and Exercise Psychology)

Reducci de la psicologia de lesport a la

psicologia de lesportista
Internalitzaci dels trastorns de lesportista
Reducci del paper professional del psicoleg de
lesport al treball amb esportistes amb
problemes

E. Canvis proposats per Martens 1979:

1.
2.

3.

Necessitat dun nou paradigma

Preferncia per les teories inductives que procedeixen de
lesport
Substituci del laboratori per les pistes esportives com a
lloc idoni de recerca
Font: Martens (1979) About Smocks and Jocks

F. La concepci de lesportista des duna perspectiva global

Lesportista s una persona global i no noms un cos que executa
Sha de tenir el compte el seu desenvolupament com a persona, el seu
entorn fora de lesport, els seu desenvolupament acadmicvocacional, etc.
Hem de tenir en compte el desenvolupament de lesportista durant la
carrera esportiva i desprs quan sacaba
[en el meu treball] he trobat que independentment de les tcniques
que pugui estar utilitzant amb els esportistes delit (e.g., relaxaci o
visualitzaci), el fet dentendre aspectes ms generals de les seves
identitats i sistema de valors, i el que lesport i la competici significa
en les seves vides, juga un paper determinant en la qualitat i la
probabilitat d'xit dels serveis que els proporciono(p. 89; Balagu
1999)

Generacin Casillas (canal plus, 2007)

Developmental model
Age
Athletic
career
Individual
development
Significant
others

10

15

Initiation

Development

20

ChildhoodPuberty Adolesence

Parents
Siblings
Peers

Academic
Primary
Vocational
education
Development

Peers
Coach
Parents

25

30

35

Mastery / perfection

Discontinuation

Young adulthood

Adulthood

Partner
Coach

Secondary Higher
education education

4. MARCS TERICS EN PE

Family
(Coach)
Vocational training
Professional occupation

Wylleman, P., Lavallee, D. (2004) A developmental perspective on transitions faced by athletes. En M. Weiss (Ed.),
Developmental Sport Psychology. Morgantwon, WV.: Fitness Information Technology

Per qu estudiar teories en PE?

Normalment, els psiclegs de lesport ens referim a aquells als que

oferim els nostres serveis com esportistes o clients ms que no pas com
a pacients. I uns sessi amb un client s una sessi de consultoria o
assessorament ms que no pas una sessi de terpia
Els models terics suggereixen preguntes, explicacions i prediccions
per als fenmens que descriuen. La posici terica del psicleg influeix
en la seva prctica de manera significativa i el fet de no tenir cap
model teric tamb t la seva influncia.

Marcs de treball en PE

Model cognitiu
Model conductual
Model humanista
Model psicodinmic

s important que tant el psicleg de lesport com el seu client tinguin

clar des de quin marc conceptual sestablir la collaboraci.

Model cognitiu
Els processos mentals com els pensaments, esquemes,
atribucions, memria selectiva, auto-parla, visualitzaci i
atenci com a creadors de la realitat personal.
Les distorsions ens els processos mentals produeixen
emocions disfuncionals i conductuals en el comportament
de les persones.
La soluci passa per canviar els patrons cognitius
distorsionats.

Labordatge breu, actiu i collaboratiu es dissenya

per identificar i canviar patrons cognitius
distorsionats. Sensenya els clients a:
Monitoritzar els pensaments contraproduents
Reconixer les connexions entre pensaments, sentiment
i comportament
Examinar les evidncies a favor i en contra de les
cognicions distorsionades
Canviar els patrons cognitius distorsionats pels
pensaments basats en la realitat

Combinat amb el conductual, el model cognitiu s

dels ms utilitzats en psicologia de lesport.

Model conductual
Busca entendre la vida humana en termes de comportaments
observables i esdeveniments tamb observables que els
promouen o els extingeixen.
Emfasitza la importncia de laprenentatge, especialment via
condicionament clssic , operant o mitjanant lobservaci de
models. La soluci que proposen pels comportaments
anormals o desadaptatius s desaprendrels i aprendre
comportaments ms adaptatius.
El psicleg actua com a mestre dissenyant les noves
experincies daprenentatge amb el client.

Model humanista
Es focalitza en el client com un sser hum que sautoactualitza.
Lauto-actualitzaci es veu com una fora interna de
lindividu que produeix un esfor tendent a lautorealitzaci i promou esforos per arribar a ser una
persona que assoleix el mxim de les seves possibilitats.
El self s un concepte central que inclou pensaments,
sentiments, valors, expectatives i maneres dentendre el
mon.
El cam cap el funcionament personal ple passa per
lincrement de lapertura, latenci i la flexibilitat per a
tenir experincies.

Model psicodinmic
L'mfasi en la perspectiva del client desemboca lgicament
en un rol ms actiu del client en la direcci de les
intervencions.
Entre les caracterstiques ms importants a alimentar i
desenvolupar en cada client esta l'autoconscincia (incloent
lhabilitat per experimentar la vida conscientment), la lliure
voluntat per prendre decisions i fer judicis, i la sociabilitat.
Els esforos del client cap a lautorealitzaci es nodreixen
de les expressions genunes, sense jutjar i emptiques del
psicleg.

Es basa en la conceptualitzaci de Freud del paper

que linconscient i la dinmica del desenvolupament
psicosexual de la persona juguen en la seva realitat
actual.
La major part daquesta dinmica interna t lloc en
linconscient i no s reconeguda per lindividu.
Els mecanismes de defensa sutilitzen sovint per
gestionar conflictes interns i poden ser potenciadors
o debilitants.

Rol professional del psicleg de lesport

Malgrat que els tractaments individuals varien, hi ha elements comuns
del model psicodinmic que sn relativament estables:
Un inters en la histria passada del client
Participaci activa del psicleg per proporcionar interpretacions i
guia a lesportista.
Preocupaci per mantenir els assumptes del psicleg fora del
tractament i concentrar-se noms en el material del client.
El treball a travs dels conflictes interns i assumptes inconscients de
manera que all que s desconegut es reveli i pugui ser gestionat
amb maduresa.
En el context esportiu no sempre es disposa del temps que es requereix
per fer conscients els conflictes intern, cosa que fa ms efectives altres a
aproximacions.

Aspectes no resolts
Psiclegs de lesport vs. Entrenadors mentals / coaches ...

Funcions
Avaluaci i diagnstic
Planificaci i assessorament
Intervenci
Educaci i formaci
Investigaci

mbits
Esport de rendiment
Esport diniciaci
Esport lleure/ activitat fsica

Lectures complementries
Cruz, J. (1997), Historia de la Psicologa del deporte. En J. Cruz
(Ed.), Psicologa del deporte. (pp.17-29). Madrid: Sntesis.

Formaci vs. acreditaci

Hill, K., L. (2001). Frameworks for sport psychologists. Champaign,

Ill.: Human Kinetics.
Weinberg, R. & Gould, D. (2007). Bienvenidos a la psicologa
del deporte. En R.Weinberg y D. Gould (Eds.). Fundamentos de
Psicologa del Deporte y el Ejercici fsico (4a ed). Madrid:
Panamericana.