CURS DE FORMACI TCNICA D

El paper de la reflexi lingstica

en lensenyament. Aprenentatge
UNITAT 8
de la llengua

OBJECTIUS
1. Pot analitzar les mesures necessries en l'mbit escolar per a poder aconseguir els objectius
lingstics prescrits en el currculum oficial a partir del coneixement de: els processos
dadquisici del llenguatge de llenges primeres i segones simultniament o consecutiva tant
en entorns naturals com formals; les diverses teories sobre els processos dadquisici del
llenguatge en relaci amb els estadis lingstics de lalumnat en Infantil, Primria i Secundria
tenint

en

compte

la

fenomenologia

de

les

llenges

en

contacte;

els

fonaments

sociolingstics, sociopsicolgics, psicolingstics i didctics en qu es basa l'educaci

plurilinge i els models davaluaci de la competncia comunicativa
2. Pot desenrotllar, a partir del coneixement de la complexitat dels aspectes implicats en el
tractament didctic de les habilitats lingstiques, la programaci, disseny i valoraci crtica
d'activitats per a laprenentatge lingstic des de la perspectiva de leducaci plurilinge
coneixent les implicacions didctiques dels principals corrents metodolgics en l'educaci
lingstica i valorant la importncia de consensuar models daprenentatge parallels entre les
diferents educacions lingstiques que integren el currculum escolar.

TAULA
0. Qestionari inicial i tasca
1. s de la llengua i reflexi sobre la llengua
1.1. La gramtica i leducaci lingstica
1.2. Conclusions sobre laprenentatge de la gramtica
2. La reflexi sobre la llengua en lEducaci Primria i en lEducaci Secundria Obligatria
3.

La reflexi lingstica en la didctica del text

3.1. Exemple dactivitat dintegraci dels tres nivells de reflexi lingstica
3.2. Quadre general de recursos didctics (I)
3.3. Quadre general de recursos didctics (II)

4. Addendes: textos per a la reflexi

5. Bibliografia i legislaci

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

0. QESTIONARI INICIAL I TASCA

Llegeix amb atenci els segents enunciats i assenyala si, des del teu punt de vista, sn vertaders o
falsos:

1. Leducaci lingstica ha de prioritzar ls de la llengua, sobre la reflexi

gramatical
2. El coneixement teric de les regles gramaticals i ortogrfiques s prou
per a laplicaci adequada de la normativa lingstica en les diverses
situacions ds de lescriptura
3. La gramtica que hem estudiat en els nostres anys joves no val per a
res a lhora de compondre un article o descriure un conte
4. Laprenentatge lingstic a lescola es produeix amb ls de la llengua;
per tant, s absolutament innecessria qualsevol mena de reflexi
explcita de tipus gramatical
5.

Les

estratgies

que

constitueixen

la

competncia

comunicativa

sensenyen i saprenen des duna llengua determinada, per es

refereixen a una competncia sobre ls del llenguatge en general
6. La gramtica implcita, que sadquireix a partir de la manipulaci real de
la llengua, ha de constituir el centre de lensenyament-aprenentatge
gramatical durant tota leducaci obligatria
7. La presentaci de la gramtica explcita ha de seguir uns criteris formals
i delaboraci cientfica i sha de fer ordenadament
8. Laprenentatge de la llengua implica laprenentatge de significats
culturals, s a dir, prendre conscincia, en definitiva, des del llenguatge,
de la realitat humana i social
9. Sovint les propostes cientfiques i/o les aplicacions didctiques de les
noves teories gramaticals no representen cap canvi real ni en la manera
densenyar ni en laprenentatge de lalumnat
10. Des del punt de vista de lenfocament comunicatiu s necessria una
reformulaci dels continguts gramaticals en funci de les necessitats
concretes del procs daprenentatge lingstic

Tasca final
Elabora un informe, que has de presentar al departament de Llenges del teu centre educatiu, en
qu reflexiones sobre les mancances del plantejament tradicional en lestudi de la gramtica i sobre
la convenincia que lensenyament gramatical actual contribusca al desenvolupament de les
capacitats comunicatives.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

1. S DE LA LLENGUA I REFLEXI SOBRE LA LLENGUA

El llenguatge s social per naturalesa i es desenvolupa, i per tant saprn, en situacions que
impliquen compartir amb els altres; el llenguatge escrit s un instrument delaboraci del
coneixement del mn, dun mateix, de les altres persones. Aprendre a escriure implica, doncs, crear
una xarxa de relacions amb els altres a travs de ls del llenguatge escrit; les exigncies que les
situacions plantegen duen a la necessitat dadquirir coneixements en la interacci amb el
professorat, amb els companys, amb lentorn natural i social.

La reflexi gramatical s inexcusable en les activitats de comprensi i de composici de texts. En

explicar el significat de moltes paraules sha de fer referncia a mecanismes morfolgics; la
comprensi denunciats duna certa complexitat demana lanlisi de la seua organitzaci sintctica;
la reparaci derrors ortogrfics i dincorporacions gramaticals porta necessriament a lexplicaci
gramatical. Tant si s en el marc del text com en de loraci i la paraula, la reflexi metalingstica
forma part de les activitats que pretenen laprenentatge de ls de la llengua.

Ens plantegem com es pot abordar la sistematitzaci dalguns coneixements gramaticals bsics al
final de leducaci obligatria. Les activitats estan dirigides a un alumnat que, malgrat que ha
estudiat gramtica des de leducaci primria, t una competncia metalingstica insuficient,
resultat creiem- de la transmissi dogmtica de continguts gramaticals i dactivitats centrades en
la identificaci i letiquetatge de formes lingstiques, en detriment del joc lingstic i de la
manipulaci del llenguatge. Caldr, doncs, primerament incitar lalumnat a sotmetre a examen els
seus coneixements previs; a continuaci, i a partir daquest examen crtic, orientar-lo en la
construcci duns conceptes gramaticals bsics.

1.1. LA GRAMTICA I LEDUCACI LINGSTICA

Per tal de reflexionar al voltant del lloc de la gramtica en leducaci lingstica, a continuaci us
presentem unes propostes dactivitats per al reconeixement dels elements que formen loraci i
lexplicaci dels conceptes a qu fan referncia.

La primera seqncia dactivitats que presentarem est orientada a revisar la noci de subjecte que
maneja lalumnat al segon cicle dESO i a construir una altra noci ms satisfactria que li permeta
no noms identificar aquesta funci sintctica, sin tamb reparar errades de concordana entre el
verb i el subjecte. A ms, es busca que lalumnat siga capa de compondre un breu text explicatiu
on use amb propietat els conceptes de subjecte, verb, nombre, persona i concordana.

a) Exercicis per a identificar el subjecte

Comenarem plantejant el segent enunciat perqu lalumnat identifique el subjecte i siga capa
dexplicar el concepte:

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

(1) Dimiteix el cap de la policia de Miami per la seua actuaci en el cas Elian.
En preguntar-nos com lhavien reconegut, les seues respostes eren perqu realitza lacci o
perqu s qui dimiteix.

En el segent cas:
(2) No li importen les burles dels seus amics.
Les respostes solen sser li, ell, a ell, no en t o est oms; fins i tot per a alg pot sser
els seus amics.

Per ms que expliquem que lnic criteri vlid per identificar el subjecte s el de la concordana
amb el verb, lalumnat insisteix a identificar la funci de subjecte amb el paper semntic dagent, s
a dir, un nom animat i actiu. El problema s que hi ha molts enunciats en els quals el recurs a
prendre el subjecte per una entitat que fa alguna cosa no funciona. Vegem-ne alguns casos:

(3) Pugen les tarifes telefniques.

(4) Caigu sobre ell el pes de la llei.
En aquests exemples, el subjecte pot ser i acostuma a ser un nom inanimat que es posposa al verb,
i sol ser vist per lalumnat com un complement directe, mentre que associa la funci de subjecte
amb el paper semntic dexperimentador.

(5) Creix la indignaci davant els nous actes de violncia.

(6) Arriba la calma desprs dels ltims incidents.
En aquestes construccions amb verb intransitiu, el subjecte denota la realitat efectuada o afectada i
que, per aix, es tendeix a percebre com a complement directe. El fet que no sesmente lagent o la
causa fa que lenunciat es perceba com a impersonal.

(7) Shan dit moltes bajanades en la reuni.

Construccions de passiva reflexa, que, davant la manca dagent, es perceben tamb com a
impersonals.

(8) Em molesta que em dugues la contrria.

(9) En la reuni sha dit que sha de buscar una soluci al problema.
La dificultat per reconixer el subjecte augmenta quan en posici del subjecte sinsereix una oraci,
com en els dos exemples anteriors.

Activitat 1
En una relaci de titulars de premsa, distingir els que responen a lesquema Alg fa alguna cosa:
(10) Sal Hernndez posar msica a la nova pellcula de Tom Cruise.
i els que no segueixen aquest esquema semntic:
3

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

(11) Descendeix a 951 el nombre de morts violentes a lany.

Activitat 2
Comprovar que als titulars del tipus (10) el subjecte sidentifica sense dificultat, ja que la funci de
subjecte coincideix amb lentitat que realitza una acci o agent.

Activitat 3
Tractar didentificar el subjecte als titulars del tipus (11), en els quals subjecte no es pot identificar
amb agent.

Activitat 4
Comprendre la noci de concordana entre el subjecte i el predicat, i establir aquesta noci com a
criteri per identificar el subjecte. Podem partir duna srie doracions en qu els alumnes puguen
detectar alguna anomalia pel que fa a concordana com ara aquestes:
*Ha vingut unes adolescents a comprar llepolies.
*Larrs li agraden.

Activitat 5
Reconixer el subjecte en una relaci denunciats en els quals, juntament amb oracions del tipus
(11) oracions impersonals com ara:

En laccident hi hagu diversos ferits.

i amb subjecte ellptic com ara:

Vaig parlar als meus pares dels meus plans.

Activitat 6
Redactar un text explicatiu que pose de manifest els aprenentatges realitzats. Revisar i reparar el
text seguint les anotacions del professorat. T inters comparar els textos en la seua primera
redacci amb els textos revisats, com en el quadre segent:

Primera versi
Et recomane aquest llibre

Segona versi
Et recomane aquest llibre

El subjecte daquesta oraci s

Tagradar aquest llibre

subjecte

El subjecte daquesta oraci s

,
perqu el verb est en
persona i
s el subjecte. Si canvirem el verb en
plural, el subjecte seria
Tagradar aquest llibre

Si transformen el verb que est en singular a El subjecte daquesta oraci s

,
plural, el subjecte tamb ha de canviar.
perqu en canviar el verb a tagradaran
el subjecte ha de canviar a
En novembre ha arribat el fred a Valncia
El subjecte de loraci s
mostra concordana amb el verb en

En novembre
Valncia

ha

arribat

el

fred

perqu
i
El subjecte daquesta oraci s
,
perqu presenta concordana amb el
verb en
i
. Si canviem el
4

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

verb de nombre i persona, el subjecte

tamb canvia:
En novembre
Valncia.
Tagradar aquest llibre
El subjecte daquesta oraci s
perqu concorda en
i
verb.

a
V

Tagradar aquest llibre

, El subjecte daquesta oraci s
amb el perqu
en
i
Per exemple:

,
amb

Tagradaran aquests llibres.

V
S

Activitat 7
Partir dexemples dels alumnes per explicar errors de concordana entre el subjecte i el predicat.
Vegem alguns exemples de fragments:

A lenunciat Ha de tenir-se en compte les dificultats dels alumnes la incorrecci consisteix en el fet
que
A lenunciat En aquests temps fa falta mesures ms enrgiques
A lenunciat Cadasc em deien una cosa distinta
A lenunciat Arribaren immediatament una parella de policies:
Aquesta activitat t una clara funci avaluadora i, des daquest punt de vista, el resultat es pot
considerar globalment com a excellent, ja que en general se nhan identificat i se nhan reparat els
errors de concordana. Per igual que a lactivitat anterior, lobjectiu ja no s nicament la
identificaci del subjecte, sin aprendre a usar un metallenguatge gramatical bsic en un text
expositivoargumentatiu.

b) Exercicis per a identificar els complements del verb

Els coneixements insatisfactoris de lalumnat que caldr revisar sn els segents:

Considerar que el complement directe sidentifica amb la resposta que es done a la

pregunta quina cosa? porta a considerar que aquesta funci sempre est realitzada per un
substantiu inanimat.

Considerar que el complement indirecte sidentifica amb la resposta que es done a la

pregunta a qui? condueix a considerar els complements directes de persona com a
indirectes, com a:
El professor aprov lalumne pels pls

No tenir en compte lexistncia del complement regit o suplement i confinar-lo al calaix de

sastre del complement circumstancial, com en els enunciats:
Lalumne pensa en les vacances.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

Lexplicaci de les nocions i aplicaci posterior en lanlisi de casos concrets donava lloc al mtode
deductiu emprat tradicionalment. Pensem que cal substituir aquest mtode deductiu per un
dinductiu, on la composici denunciats a partir de la competncia lingstica disponible,
lobservaci en aquests de certes regularitats, lelaboraci dels conceptes que en donen compte i les
activitats per aplicar aquestes nocions a la resoluci dalgun problema siguen el nostre procediment
didctic.

Activitat 8
Compondre enunciats a partir dun conjunt de verbs seleccionats dacord amb les caracterstiques
sintctiques segents:

Verbs monovalents, s a dir, que requereixen un sol argument, la funci del qual ser la de
subjecte: nixer, triomfar.

Verbs bivalents, s a dir, que requereixen dos arguments, lun amb la funci de subjecte i
laltre amb la de complement directe (ignorar, construir) o la de suplement (desconfiar,
dependre).

Verbs trivalents, s a dir, que requereixen tres arguments: subjecte, complement directe i
complement indirecte (prometre, demanar).

s possible que algun alumne o alguna alumna propose un verb bivalent com a monovalent
mitjanant el recurs de posar-lo en passiva. Quan aix passe, sadvertir que estem treballant amb
verbs actius, s a dir, sense lauxiliar ser. Tamb s freqent que, en formar els seus enunciats,
lalumnat hi incloga algun complement no argumental. Ser locasi per explicar que reservarem el
terme de complement circumstancial per a aquests complements no requerits pel verb.

Activitat 9
Donar nom als complements verbals dels enunciats que han eixit de lexercici anterior: complement
directe o complement regit (o suplement), com les dues possibles funcions del complement requerit
per un verb bivalent, i complement indirecte com el segon complement dels verbs trivalents usats
en lactivitat anterior. s el moment dintroduir el procediment formal de commutaci pels pronoms
personals tons com a criteri per efectuar aquestes dues distincions: directe i indirecte enfront de
regit, i indirecte enfront de directe.

Al llarg daquestes dues activitats ltimes shan destablir clarament els principis bsics segents:

Hi ha complements requerits pel verb i uns altres que no ho sn. Aquests segons sn els
circumstancials.

Dels complements requerits pel verb, el complement directe i el regit tenen el mateix rang
quant a la relaci amb el verb: lun i laltre sn el complement requerit pels verbs que
noms demanen un complement.

El complement indirecte s el segon complement dels verbs que requereixen dos

complements.

Activitat 10
6

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

Llegir definicions de verbs preses dun diccionari que proporcione els entorns definicionals
daquestes paraules. Amb la informaci obtinguda de la lectura, lalumnat explica el comportament
sintctic dels verbs les definicions dels quals shan llegit.
Cal anar previnguts: quan lalumnat llegeix les definicions i les qestions plantejades, la primera
resposta s que no entn res i que no ho sap fer.

1.2. CONCLUSIONS SOBRE LAPRENENTATGE DE LA GRAMTICA

En primer lloc, la reflexi gramatical forma part de les activitats encaminades a laprenentatge de
ls de la llengua. Ladquisici i ls progressiu del metallenguatge t dues fonts: duna banda, ls
que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les
dirigeix; daltra banda, els jocs de manipulaci del llenguatge, en qu lalumnat haur danar
introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de
sistematitzaci i de conceptualitzaci.
En segon lloc, la gramtica no ensenya a parlar i a escriure. La gramtica descriu o explica el que
els parlants ja fan. Per el desenvolupament de la competncia metalingstica s a dir, la
capacitat per prendre la llengua com a objecte dobservaci i anlisi- s necessari per arribar a ser
un parlant reflexiu, s a dir, capa de triar entre les distintes possibilitats que el codi ofereix i capa
dentendre i aplicar les normes gramaticals.
En tercer lloc, els coneixements gramaticals han de servir per saber consultar ms enll del
perode escolar- diccionaris, gramtiques i manuals de gramtica normativa, que al seu torn seran
instruments perqu els usuaris amplien els coneixements sobre la llengua que vagen necessitant.
En quart lloc, la classe de gramtica entesa com un espai i un temps en qu lalumnat reflexiona
sobre la llengua, requereix que el professorat reelabore els coneixements gramaticals disponibles
dacord amb els objectius perseguits. Les fonts, i fins i tot lenfocament, daquests coneixements
poden ser diverses; la seua coherncia no la determinen les fonts usades, sin la seua relaci amb
els fins pedaggics fixats.
Finalment, si parlem de reflexi gramatical i no densenyament o aprenentatge de la gramtica, els
procediments didctics no es referiran a quin s el millor model gramatical o el millor mtode
danlisi, sin a com construeix lalumnat uns coneixements explcits sobre el codi lingstic a partir
del descobriment del que duna manera implcita ja coneix perqu ho usa.

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

2. LA REFLEXI SOBRE LA LLENGUA EN LEDUCACI PRIMRIA I EN

LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
La proposta curricular que estableix el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual
sestableix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana assenyala que la reflexi
gramatical a estes edats nicament t sentit si es fa amb una doble finalitat: duna part, aconseguir
que les nostres alumnes i els nostres alumnes facen explcits els coneixements implcits sobre el
funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants, a fi de
corregir-los o perfeccionar-los; i duna altra, ampliar les seues possibilitats dexpressi, s

a dir,

millorar la seua competncia comunicativa

A ms estableix com a un dels objectius el segent:

Objectius
14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de ls lingstic per a escriure i s i
parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant lestructura del text, els aspectess
normatius, la calligrafia, lorde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

En la mateixa lnia el currculum de lESO de la Comunitat Valenciana, regulat pel decret 112/2007,
de 20 de juliol, del Consell assenyala aquests objectius:
Objectius
12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, i reconixer les
diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls
lingstic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci,
coherncia, cohesi i correcci, tant en valenci com en castell.

Activitat 11
Repasseu els texts legals que us hem presentat. Vos suggerim uns punts de discussi.
 Segons el contingut dels objectius, quins aspectes ha de tenir en compte la reflexi sobre la
llengua en lEducaci Primria i en lEducaci Secundria Obligatria?
 Quines implicacions didctiques comporta aquesta formulaci dels decrets? Exigeix canvis
radicals en la manera densenyar llengua? Quines limitacions i quins problemes veieu en
laplicaci prctica daquests objectius concrets?
 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions?

3. LA REFLEXI LINGSTICA EN LA DIDCTICA DEL TEXT

8

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

Com es planteja la reflexi gramatical des de la lingstica textual? Els quadres que segueixen no sn
ms que una manera de mostrar les possibilitats daprofitament didctic del treball gramatical amb
textos en situaci. Trobareu una descripci molt ms detallada dels aspectes que permet treballar
un enfocament comunicatiu de la gramtica en el llibre Tipotext. Una tipologia de textos de noficci, Barcelona, Eumo Editorial, 2003.

NIVELLS DE
REFLEXI

BLOCS DE
CONTINGUTS
Procs de producci i
recepci del discurs

CONTINGUTS
- Dctics: pronoms personals, demostratius, ...
- El punt de vista i lactitud de lemissor
- El principi de cooperaci (Grice)

1
TEXT I CONTEXT

Emissor i destinatari

- La teoria de la pertinncia (Sperber/Wilson)

- El temps de lenunciaci: temps verbals i adverbis

El

(adequaci)

discurs

com

cooperaci

de temps
- Lespai: pronoms i adverbis de lloc
- Procediments de despersonalitzaci

El context fsic

- Les modalitats oracionals i la modalitzaci

Lespai social

- Els registres lingstics

Quantitat
dinformaci

informaci

2
EL SIGNIFICAT

Qualitat de la

DEL TEXT

Estructura de la
informaci

(coherncia)

- Grau de pertinncia i rellevncia de la informaci

- Quantitat adequada dinformaci
- Idees arrodonides/subdesenvolupades
- Mots sobrecarregats
- Tipus de formulaci
- Macroestructures i superestructures
- Articulaci tema/rema i esquemes de progressi
temtica: progressi lineal, progressi de tema
constant, progressi de tema derivat
- Estructura del text en pargrafs

Significat i
interpretaci

- Elements paralingstics: tipografia, gestos...

- Contingut explcit i implcit
- Pressuposicions
- Lambigitat: funcionament i recursos lingstics

Superestructures

- Esquemes estructurals bsics de la narraci, la

conversa, largumentaci i lexplicaci

Procediments de
cohesi

3
SINTAXI
TEXTUAL
(cohesi)

- Repetici (referncia, anfora, ...): substituci

lxica sinonmica, pronominalitzaci, ellipsi
- Referncia al context: dctics
- Determinaci: oposici definit/indefinit, o
determinat/indeterminat (articles, demostratius)
- Temps verbals
- Connectors: conjuncions, connectors
metadiscursius o organitzadors textuals, altres
signes grfics
- Entonaci i signes de puntuaci
9

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

- Mecanismes paralingstics: gestualitat, ritme,

velocitat, disposici del text en el full blanc,
tipografia

4
ESTRUCTURES

Morfosintaxi

- Anlisi sintctica oracional

LINGSTIQUES

Lexicologia i

- Morfologia dels constituents oracionals

semntica

- Vocabulari

ORACIONALS
(correcci

- Classificaci de les paraules en classes

- Procediments de formaci de paraules

lingstica)

Fonologia, fontica i

- Estructura del lxic

ortografia

- Regles de pronunciaci i ortogrfiques

3.1. EXEMPLE DACTIVITAT DINTEGRACI DELS TRES NIVELLS DE REFLEXI

LINGSTICA
Et presentem una activitat de reconeixement de les caracterstiques lingstiques dels texts
explicatius (o qualssevol altres) proposats pel professorat.

1. La situaci de comunicaci (adequaci):

a) Relaci entre els participants. Caracterstiques de l'emissor i del destinatari d'aquest text.
Coneixements que lemissor pressuposa al receptor, etc.
b) Hi ha presncia de l'emissor i del destinatari en aquest text? Assenyala algunes marques dctiques.
c) Quina s la finalitat o intenci comunicativa d'aquest text?
d) Com s el registre?

2. La coherncia o organitzaci global del text:

a) Identifica la superestructura (esquema d'organitzaci global del text).

3. Els procediments de cohesi:

3.1. Indexs grfics:
a) Assenyala els elements grfics que actuen com a ordenadors de les diferents parts del text i en
faciliten la lectura i la comprensi.
3.2. Connectors o organitzadors textuals:
a) Assenyala tots els connectors que hi trobes.
b) Classifica'ls.
c) Tracta de substituir-los per uns altres sense que canvie el sentit del text.
3.3. Temps verbals:
a) Quin temps verbal hi predomina? Quina persona?
3.4. Lxic abstracte i nominalitzacions.
a) Assenyala exemples de nominalitzaci.
10

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

4. Classificaci del text:

4.1. mbit ds
4.2. Gnere
4.3. Registre
4.4. Tipus de text (i/o seqncies)

3.2. QUADRE GENERAL DE RECURSOS DIDCTICS (I)

NIVELLS

RECURSOS O

DE

PROPIETATS

REFLEXI

TEXTUALS

EXERCICIS

Consideracions

TEXT

generals

Selecci de texts: texts apropiats per als aprenents, variats,

autntics/versemblants, complets

Exercicis sobre texts: habilitats productives/receptives, text

i altres nivells destudi, explotaci de texts

Exercicis de comprensi i anlisi: analitzar el nivell de

formalitat dun text, detectar les diferncies entre colloquial i
estndard, llista dexpressions colloquials.

Adequaci

Exercicis de comprensi i producci: escollir lopci

lingstica adequada, entre diverses, per a una situaci
comunicativa determinada; reescriure un text amb un nivell de
formalitat diferent; reconstruir texts per tal dadequar-los a
diferents canvis dels elements del context (emissor, receptor,
canal, ...)

Exercicis de comprensi: identificar lestructura dun text i

marcar-la grficament; buscar les idees essencials dun text;
escollir entre un conjunt de frases i informacions les ms
adequades per produir un text determinat.

Coherncia

Exercicis de comprensi i producci: separar, en una llista

de frases barrejades, les que tracten temes distints; ordenar i
agrupar un conjunt de frases barrejades per escriure un text;
afegir informaci nova a un text ja elaborat; buscar,
seleccionar i estructurar la informaci per a una exposici oral.

Resums i esquemes

El pargraf

Anlisi textual (comprensi) i restituci (producci) dels

mecanismes de cohesi del text: exercicis de reparaci de

Cohesi

texts
-

Exercicis de puntuaci, estilstica i presentaci

3.3. QUADRE GENERAL DE RECURSOS DIDCTICS (II)

11

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

RECURSOS O

NIVELLS DE

PROPIETATS

REFLEXI

EXERCICIS

TEXTUALS

Anlisi sintctica

Mtodes: mtode tradicional, els arbres

invertits, les capses de Hocket, els arbres drets

Exercicis per treballar la construcci de la

frase duna manera activa: relacionar

MORFOSINTAXI

La construcci de la

sintagmes, vestir la frase despullada, canviar

frase

categories dels mots de la frase, desfer la frase,

calcar la frase, ampliar la frase, variar la frase,
completar la frase, ordenar la frase, canvis

La traducci

destil directe i indirecte, millorar la frase,

esporgar la frase, puntuar texts.

Exercicis per

morfolexicologia de les paraules, buscar

treballar el

derivats, relacions semntiques, sinonmia

vocabulari i les
relacions

semntiques

contextualitzada, esquemes i organigrames.

-

Els jocs lingstics

Activitats amb

Sopes de lletres, cadenes de paraules, endevinar

la paraula, mots encreuats, jocs tradicionals

LXIC

Treball amb imatges, anlisi de la

(endevinalles, embarbussaments, etc.), jocs de

taula.
-

Ordenar paraules, identificar lentrada, analitzar

una entrada, comparar diccionaris diferents,

diccionaris

identificar definicions, elaborar definicions.

-

Exercicis: daudici, de discriminaci, de

producci.

Pronunciaci

Tecnologia: casset i laboratori didiomes,

programes informtics.

Altres recursos: objectes, jocs i canons.

PRONUNCIACI

Exercicis dortografia: omplir buits, segmentar,

famlies de paraules, jocs de lletres i paraules.

I ORTOGRAFIA

Ortografia

Dictats: dictat per parelles, de secretari,

memorstic, dictat-redacci collectiu, grupal,
telegrfic, cantat.

(Adaptaci a partir de Cassany, Luna i Sanz:1993)

12

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

4. ADDENDES. TEXTOS PER A LA REFLEXI

Textos per a la reflexi
Si lo que se pretende es que la enseanza gramatical contribuya al desarrollo de las capacidades
comunicativas, lo lgico es partir de la solucin de problemas de expresin y de significado en contexto
(...). Una actividad permanente , debidamente planificada, de comprensin y produccin de actos de comunicacin
concretos, sobre todo de textos escritos, implica necesariamente aprendizajes metalingsticos y gramaticales que
tambin deben ser administrados por el profesor. (...) La cuestin, por lo tanto, est en cmo graduar la actividad
gramatical en las aulas, en hacerla ms o menos explcita y en decidir hasta qu punto se debe convertir en
conocimiento sistematizado de los alumnos.
GONZLEZ NIETO, Luis (2001),
Teora lingstica y enseanza de la lengua, Madrid, Ctedra

La enseanza de la gramtica
El tercer sentido de gramtica haca referencia a nuestro conocimiento del cdigo o del sistema de la lengua. Es
el meollo de la competencia lingstica y, por consiguiente, parte de la competencia comunicativa. Constituye
el objeto de descripcin de los manuales de gramtica tradicional. Su justificacin terica no presenta
problemas, pero reciba una definicin que no le convena:el arte de hablar y de escribir correctamente.
Si a la incorporacin y al dominio de la lengua materna se llega por va de adquisicin, qu necesidad tenemos
de ensear la lengua en la va acadmica? Este era el argumento en el que se basaban algunos autores del siglo
xvi para negar la necesidad de construir gramticas de las lenguas vernculas (y criticar, de paso, a Nebrija).
As se expresaba Juan de Valds:
... he aprendido la lengua latina por arte y libros, y la castellana por uso, de manera que de la latina podra dar
cuenta por el arte y por los libros en que la aprend, y de la castellana no, sino por el uso comn de hablar.
Pero esta es una verdad parcial: la competencia lingstica
que el nio asimila en el proceso natural de adquisicin es muy reducida. Afecta nicamente al lenguaje oral
(no a la lectura ni a la escritura) y solo en uno de los niveles o registros de su lengua: lenguaje coloquial.
Adquiere lo que tcnicamente se denomina un cdigo restringido. Sin embargo, para desenvolverse en la vida
necesitar incorporar otras destrezas que no se asimilan de manera espontnea ni en la familia ni en el grupo:
la sociedad le exige el dominio de la lectura y de la escritura, y premiar, como en la poca de los sofistas, a
los que sepan expresarse con correccin y elegancia y dotar de eficiencia a sus discursos y argumentaciones. Ha
de pasar de un cdigo restringido a un cdigo elaborado. En este proceso ha de mediar de forma inevitable la
educacin.
En este momento nos aborda otra cuestin de calado. Debemos ensear gramtica?
La necesidad imperiosa de conseguir resultados positivos en la enseanza del uso instrumental de la lengua ha
conducido a minimizar los conocimientos tericos y prcticas acadmicas que no se hallen directamente
relacionados con las habilidades de hablar y de escribir. Es el caso de la enseanza
de la gramtica terica y el uso de algunas prcticas tradicionales como el anlisis sintctico y el anlisis
morfolgico. De algunas gargantas ha surgido un grito de resonancias catonianas: Delenda est grammatica!.
13

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

En un congreso celebrado hace unos aos en la Universidad de Coimbra escuch a un escritor portugus afirmar
que la gramtica que haba estudiado en sus aos jvenes no le haba enseado nada en el arte de componer un
artculo o de escribir un cuento. Nada, repeta. La amargura de constataciones y de testimonios de esta
naturaleza ha cambiado la esperanza de abrevadero.
Muchos autores han visto en la Lingstica del Texto, en el Anlisis del Discurso y en la Pragmtica (las
disciplinas herederas de la Retrica Antigua) una tabla de salvacin. Se beatifican las nociones de coherencia,
cohesin, deixis, anfora, actos de habla y principios conversacionales como si ah residiera el secreto de una
buena pluma. Ensea la Sintaxis a hablar y a escribir? No. Ensea el Anlisis del Discurso a hablar y a escribir?
No. No, de la misma forma que el estudio de los versos, las estrofas y las figuras no aseguraba xito en la
composicin de poemas. Sin embargo, la Sintaxis es esencial para que el escritor tenga seguridad en la
correccin de sus enunciados; el Anlisis del Discurso y la Lingstica del Texto son muy tiles para no cometer
errores estructurales y formales en el gnero en el que escribe, para evitar incoherencias y ambigedades, para
no dejar cabos sueltos, para disponer de recursos y de tcnicas de creacin Pero para hablar y escribir bien se
necesita adems una varita de mago que con su magnetismo ordene todas las virutas en una construccin donde
nada sobra, nada falta y todo se sostiene. Y esto se consigue con ensayo y correccin, ensayo y correccin,
ensayo y correccin.
Y tiempo, porque, como deca Gertrude Stein en una frase que me gusta citar: Escribir es escribir y escribir y
escribir y escribir y escribir y escribir y escribir y escribir y escribir. Deberamos volver, de vez en cuando, la
mirada hacia las escuelas griega y romana.
Se debe explicar gramtica? Tiene que alcanzar el alumno un conocimiento explcito de la estructura fnica,
morfolgica,
sintctica, lxica y discursiva de los textos? Debemos explicar algo de la historia, de la extensin y de las
variedades de nuestra lengua? Es necesario que conozcan los rasgos que definen y caracterizan al lenguaje
humano?
La situacin me recuerda la ancdota de aquel sargento de El Ferral, relatada con mucha gracia por un amigo
que tuvo la suerte de conocerlo. Teniendo que explicar la razn por la que el obs sigue una trayectoria elptica
hasta que termina en el suelo, argumentaba con la seguridad de un veterano: El libro dice que el obs va
cayendo atrado por la fuerza de la gravedad. Qu va! No hagan caso! Yo he comprobado que se cae por su
propio peso.
Aunque haya voces que digan lo contrario, la conveniencia de ensear gramtica cae por su propio peso. Si
nadie pone en duda la necesidad de conocer la estructura de una catedral gtica, no hemos de estudiar el
entramado de la ms hermosa catedral que haya construido jams el hombre, el lenguaje? No vengo hoy a
reclamar un mayor nmero de horas de lengua en la programacin del currculo docente, aunque la situacin
clama al cielo. La falta de tiempo en el aula repercute de forma instantnea en una reduccin de las
actividades prcticas y en un descenso de la competencia comunicativa del alumno. Por lo dems, se debera
actuar con decisin en algunos puntos:
a)

El aprendizaje de las cuatro habilidades lingsticas posee preeminencia sobre la enseanza terica de la
gramtica. No conviene adelantar la enseanza terica hasta que el muchacho no haya alcanzado un nivel
adecuado en estas destrezas. No tiene sentido que nios de diez, once o doce aos desperdicien con las
subordinadas adverbiales el tiempo que deberan dedicar a la lectura y a la escritura.

b)

La reflexin metalingstica debera realizarse inicialmente a partir de textos, en actividades prcticas,

como aconsejaba Quintiliano.

14

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

c)

La inmensa variedad de textos y de producciones lingsticas (desde el chiste al poema, desde el anuncio
publicitario hasta los clsicos, desde los textos de desecho hasta los literarios) debera ser aprovechada en
el aula para introducir variedad e inters en las actividades. Es un crimen de lesa cultura que el alumno
termine odiando la Lengua y la Literatura de su propio idioma.

d)

Es indispensable y urgente que el cuidado y vigilancia de las destrezas del bien hablar y del bien escribir
vuelva a ser responsabilidad de todos los docentes. El dominio instrumental de la lengua es la base de todas
las disciplinas. Su vigilancia constituye una obligacin no solo de los profesores de Lengua, sino tambin de
los de Ciencias Naturales, de los de Fsica y Qumica, de los de Historia, de los de Arte, Geografa, Msica,
Religin o Educacin para la Ciudadana. Todos debemos instruir, corregir, estimular en estas destrezas,
porque, si el alumno fracasa en ellas, fracasa en sus estudios.

e)

Ahora bien, cada cosa a su tiempo. La enseanza de la teora gramatical se ha de ir introduciendo de forma
gradual en la medida en que pueda ser entendida. Considero que es injusto demonizar ejercicios como el
anlisis morfolgico y sintctico, tan tiles cuando se ensean bien y en su debido momento.

f)

Al referirnos a la enseanza de la lengua, debemos evitar errores del pasado y no confundir bajo la misma
denominacin Lengua Espaola dos disciplinas diferentes:

La prctica o aplicada, que ensea el arte de hablar y de escribir correctamente, o, en trminos ms

modernos, la competencia comunicativa.

La terica, que ensea las estructuras, funciones, historia y variedades de ese objeto de conocimiento que
es la lengua espaola [...]

SALVADOR GUTIRREZ, Del arte gramatical a la competencia comunicativa,

extracte del discurs llegit el dia 24 de febrer de 2008 en la recepci pblica
en la Real Academia Espaola.

15

Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 8

5. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACI
BIBLIOGRAFIA
BESSE, H. I PORQUIER, R.: Grammaires et didactique des langues. Pars, Hatier-crdif, 1984.
CAMPS, ANNA, F. ZAYAS (COORD.), P. CARRASCO, N. CASALS, C. GRCIA, X.
GUTIRREZ ZARAGOZA, P.

JIMENO,

M. MILIAN, T.

RIBAS,

C.

RODRGUEZ,

FONTICH,

O. GUASCH, X.

T. VERDAGUER, M. VIL, Seqncies

didctiques per aprendre gramtica, Gra, 2006.

CASSANY, D., M. LUNA I G. SANZ: Ensenyar llengua, Gra, 1994.
DD.AA. Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci, Barcelona, Eumo Editorial, 2003.
GONZLEZ NIETO, Luis: Teora lingstica y enseanza de la lengua, Madrid, Ctedra, 2001.
GUTIRREZ, SALVADOR: Del arte gramatical a la competencia comunicativa, extracte del discurs llegit
el dia 24 de febrer de 2008 en la recepci pblica en la Real Academia Espaola, Madrid, 2008.
ZAYAS, F.

RODRGUEZ, C.: Composicin escrita y contenidos gramaticales, en Aula de Innovacin

Educativa, 2, 1992.

LEGISLACI ESPECFICA
Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currculum de lEducaci
Primria a la Comunitat Valenciana (Diari Oficial nmero 5562 de data 24.07.2007).

Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currculum de lEducaci
Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana (Diari Oficial nmero 5562 de data 24.07.2007).

16