LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L’HUMANITAT

Per; Joan Benet Rodríguez i Manzanares

Des de fa un bon grapat de temps, els qual es pot contar en anys, al final de
tots els meus escrits i mensages, sempre escric...

--

Un abraç molt blau

Joan Benet
Llengua Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat

--

De lo qual estic molt orgullós, evidentment.

Pero fa pocs dies, el 2 d'octubre de 2009 Coalició Valenciana, ha fet públic un

comunicat en el que es diu que Juan García Sentandreu va a propondre a les
institucions valencianes, nacionals i internacionals, "que la Lengua Valenciana, primer
idioma neolatino con el primer Siglo de Oro de las lenguas hispánicas, sea declarada
Patrimonio Inmaterial de la Humanidad", (“que la Llengua Valenciana, primer idioma
neollatí en el primer Sigle d'Or de les llengües hispàniques, siga declarada Patrimoni
Inmaterial de l'Humanitat”).

I de veritat m'alegre moltíssim que a la fi, un personage de la categoria de Juan

Garcia Sentandreu s'haja fet resò de la màxima que estic utilisant fa un fum d'anys i en
la manera correcta, formal i llegal haja tingut a be reclamar davant de totes les
institucions nacionals i internacionals que l'Idioma Valencià siga reconegut com lo que
és i com lo que sempre ha segut, una LLENGUA en mayúscules, que partint del llatí
vulgar es constituí com una llengua mare en la qual s'han basat unes atres llengües
com el català per a donar forma a la seua parla i que ha oferit paraules a moltes atres
llengües com el castellà.

Com paraules que el castellà ha tret del valencià, tenim,

Parlament i tots els seus derivats com, parlamentari.

Capicua, que ve directament de les paraules valencianes, Cap i cua (cabeza y
cola)
Vespertino, referint-se a les coses 'de la tarde', o siga de la vesprada.
I tantes atres que seria tema d'un llibre (el qual ya estic fent i en marcha fa un
parell d'anys)

La llengua valenciana, gràcies a lemas com, Llengua Valenciana, Patrimoni de

l'Humanitat, i a les moltíssimes accions de personages i institucions valencianistes, no
va a morir, ¡Ni molt manco!, a pesar de no contar en el recolzament de les institucions
públiques i en els diners que maneja la AVL o la Generalitat de Catalunya per a
promocionar la seua parla, al contrari cada dia anirem guanyant-li terreny als
pancatalanistes que ho agarren tot per ad ells tot lo que els agraden sense contar en
ningú i donant-li lo mateix que siga un signe d'identitat d'algun regne (llengua, bandera,
gastronomia, lemas.)

1
 ¡A vore si eixa proposta pot aplegar a fer-se realitat i la màxima, Llengua
Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat, fa podem escriure en lletres d'Or dins de l'ideari
valencià!

I més que mai, este artícul no pot acabar d'una atra manera que no siga esta...

Un abraç molt blau

Joan Benet
Llengua Valenciana, Patrimoni de l'humanitat