Historia examen dia 16 ()

Recuperacion historia dia 21(15.00)

Diferncia Escola Damstad i Nova York (Damstad = serialisme integral, el puntillis
me s un cam per arribar a aquest) y (Nova York = aletorietat)
Escola de nova York
Coexisteix parallelament amb l'escola de Damstad als anys 40, per presenta unes ca
racterstiques diferents.
Process aleatoris (com tirar de l'atzar) per composar. No matemticament cuadricula
t com la escola de Damstad (processos serialistes)
so i silenci
Destaca John Cage (audici: TV ko in for piano, 1960). Dues interpretacions d'aque
sta mateixa obra no s'assemblen en res (Cage exagera que la notaci
no s tancada mai, sino que sempre s deixen moltes coses en l'aire).
El procs compositiu que John Cage empra s l'aletorietat
No hi ha dos pees iguals
Hi han noves notacions, que cada vegada s'assemblen menys a una partitura. Arrib
a un punt que les pees necesitn una explicaci per entendre la partitura.
Aria, Nicolas Cage (s per cantant femenina). Les seves notacions responen a un es
til musical, vol que la notaci respongui a la tmbrica, per lo que ha de crear
una notaci nova ya que la tradicional no les pot indiicar.
433" es una obra de Cage que vol que es basi en el silenci.
Lloren Barber agafa l'idea del 433 i escriu partitures on l'instrument que sona e
s la ciutat sencera, agrupa tots els sons que pot produr una ciutat (els que
li interessa). Al 81 va venir a Palma i a la partitura posa a totes les campanes
a sonar, una manifestaci a un lloc, al port els vaixells.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Trien si segeixen el serialisme o la serielitat per intentar fer una obra ms bella
(ms fcil d'escoltar). Sn eclctics, trien aletoriedat o serialitat com un recurs
que decideixen quan emprar.

Penderecki: est basat en una escriptura molt tcnica, f notacions sobre el gest que
ha de fer el instrumentista sobre com ha de sonar (no sobre quina
nota ha de sonar)
T una primera poca basada en clsters, t una sega poca basada ms en els intrvals
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------MINIMALISME: Es un moviment artstic que apareix als estats units als anys 60. Min
imalista podr ser tamb una tcnica (es a dir, fer una obra d'art minimalista
es una cosa i fer una obra d'art amb un concepte minimalista es una altra cosa).
Lo que apareix als EE.UU es el concepte minimalista.
El primer que empra aquest terme es R.Wollheim al 1965 i diu: art minimalista es
aquell que t un alt contingut intelectual i un baix contingut formal (Hegel es
el pare d'aquesta idea). Diu que l'art minimalista t tres caracterstiques bsiques:
1r s l'economia (utilitzar els mnims recursos, temps), 2n s de geometria
rectilinia, 3r T absncia d'ornaments.

Als anys 60 a Europa arriba arriba un corrent que deriba del budisme (religi apar
eguda al 600aC al Tibet a Asia, no es molt impositiba i all on va arribar
es fusiona amb les caracterstiques). Zen parteix de la idea que tot al mon t el ma
teix valor ya que tot es susceptible de convertit-se en qualsevol cosa.
El Zen diu que si tu tens un jard amb abres frutals, t'acabes convertint en ells
perqu t'acabaras menjant els fruits i passaran formant part de tu. Al jard
Zen no hi ha vegetals, noms hi ha pedres com elements decoratius. Aix t a veure amb
el minimalisme per la uniformitat, la austeritat, sencillesa i geometria.
En msica, aquesta idea neix als estats units als as 60 amb 3 autors:
Terry Rilley: composa la primera obra musical d'esttica minimalista. Es molt homo
gnia (uniforme), organitzada i es retorna a la estabilitat
(es el retorn de la tonalitat, no es purament tonal, solament rebotam sobre un m
ateix so) (l'element rtmic est totalment definit)
(hi ha una srie que es va repetint fins a fer-se hipnnic) (es aleatria perqu tothom
t la mateixa partitura qu t unes cllules rtmiques molt tencades que
els interprets decideixen quan cambiar)
Steve Reich: piano fase. Es com una ilusi ptica, un engany perceptiu. Ha basat la
creaci de les seves obres en l'observaci de cultures no occidentals.
Observar una cultura extranya i usar-la d'inspiraci per fer obres. Msica per tross
os de fusta: s'inspira en la badia del Congo que fan un puntillisme exagerat,
comena sent un simple so aillat i desprs apereixen altres elements aillats.
Filip Glass: Es prou posterior, el seu minimalista no es tan auster, es permet c
ertes llicncies. Es un autor molt relacionat amb el cinema. (es pot escoltar per
anar
a estodiar o anar a dormir)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------El minimalisma a Europa arribar als anys 70, 3 autors: Argo Part, Michael Nayman,
Yan Tirsen
Nayman es professor de composici, t molta trajectoria. Utilitza el minimalista d'u
na manera diferent.
Agafa un motiu d'una obra de Purcell per crear la seva
obra. Minimalisma com austeritat, el que f es repetici i acumulaci.
Argo f una cosa bastant peculiar (casi no se sent res)
Tirsen, acumulaci timbrica, es una banda sonora i no t tanta austeritat de recurso
s.

Es minimalisme ha estat el moviment esttic dels darrers 50 anys vists a classe qu

e ms inffluncia i repercussi ha tengut.
Ravel al seu bolero ja f us d'una tcnica minimalista (la tcnica ja existeix des de
f molt de temps), aqu s'innova el concepte minimalista: en un futur
dels anys 60 ha influenciat molts d'estils. (ha posat una cano actual de discotec
a ha classe de Caty Perry, s clarament un exemple de minimalisme)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Ligeti: son dos autors que conviuen als anys 60. T a veure amb el puntillisme (fi

l conductor de tota la seba obra: punts petits, que vists desde lluny adopten un
a forma
, per que si t'aprpes noms son punts. Exemple: poema sinfnic per 100 metrnoms (parei
x que plou, o aplausos).
Altre obra: continumm for harpsichord (una boira sonora es va moguent). Lux eter
na. Atmospheres. Novelles Adventures
Mysteries of the Macabre: apologia de la locura i de l'absurd
El puntillisme s una textura (com el contrapunt,...), y desprs desidesc si li pos
aletorietat, serialisme integral.
Una obra de serialisme pot ser puntillista, o no.
-------------------------------------------------------------------------------------------------Pier Boulez: es com un robot, composa i vomita obras. Diu que son art per son tot
alment objectives i no tenen cap esncia personal, sino que son completament
matemtiques. Per lo qual desenvolupa el serialisme integral.