INTRODUCCI

Merc Rodoreda ha adquirit un ress mundial amb La plaa del Diamant. La seva trajectria com a escritora i
la seva vida avancen estretament lligades en el seu cas. Els principals trets psicolgics que configuraran les
protagonistes que anir creant l'autora sn: la soledat essencial, que l'orfenesa argumental palesa; el fracs de
les relacions amoroses, que desemboca en una visi desenganyada de la vida, que afecta tan sols la condici
femenina en un primer moment, per que, amb el pas del temps i al llarg de la producci rodorediana es far
estensible a la condici humana. El final de la guerra civil espanyola representa per a ella, escriptora catalana i
compromesa amb el pas, l'xode i , tot seguit, l'acarament amb una altra experincia dura, la Segona Guerra
Mundial, els estralls de la qual va patir a Frana. Noms a finals dels anys cinguanta, va poder reprendre la
carrera literria obtenint el reconeixement pblic que la consagrar com a novellista ms important de la
literatura contempornia. Els anys seixanta representen un moment de gran creativitat per a l'escriptora, s
aleshores que Rodoreda, recuperant el temps perdut, escriu la novella Colometa, que envia al premi Sant
Jordi de 1960, que no va obtenir. Colometa arriba a l'editor Joan Sales, que s'hi entusiasma i decideix de
publicarla l'any 1962 amb el ttol de La Plaa del Diamant. La novella anava assolint un xit respectable de
crtica i va ser considerada la millor novella de postguerra.
La casa i el jard, sn els espais recurrents en la seva producci literaria. Les primeres novelles, de caire
intimista, han obert el cam a uns productes literaris ms complexos, fantstics i allegrics, que reflecteixen
una visi molt negra del mn, on el mal, que s sobretot sinnim de guerra, regna. L'escriptora va morir el
mes d'abril de 1983, des de llavors, la seva figura ha anat assolint ms i ms relleu, alhora que les seves obres
es traduen a les llenges ms diverses, o se'n feien muntatges teatrals.
Amb La Plaa del Diamant, Rodoreda torna a la novella desprs d'un silenci de ms de vint anys. La trama es
desenvolupa a partir d'un personatge femen, amb el nom de Colometa (personatge carregat d'innocncia),
relacionat amb el nom dels coloms i veritable leitmotiv de la novella que adquireix una dimensi simblica.
S'explica la vida d'aquest personatge des de la joventut fins a l'inici de la maduresa, i aquest relat s'elabora a
travs d'una escriptura parlada, adreada a uninterlocutor que no interv en cap moment en el discrus, malgrat
que el lector en noti la presncia. La narraci s'enceta el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur
marit, el qual li cambia el nom de Natlia pel de Colometa. Ella ha d'abandonar la identitat imposada i
recuperar el seu propi nom, obrintse aix a una altra existncia que s'insinua plena de promeses, i en
qualsevol cas, molt millor i ms feli que la que ha deixat enrere, per b que la novella, amb un final obert
evident, no l'epxlica. El prometatge, primer, el consegent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i una
nena i, evidenment, les feines de mestressa, compasen el ritme de la vida diria. L'nica distracci que allunya
la monotonia: passejar pels carrers i mirar aparadors. Per, amb la proclamaci de la Repblica, els maldecaps
de Colometa augmenten, i ms encara amb l'esclat de la guerra civil espanyola, perque aquesta la desemboca
en una gran deseperaci que desemboca en la mort del marit i dels bons amics. Mentre que Quimet i els seus
amics combaten al front d'Arag, Colometa viu a la rereguarda amb angoixa pels combatens, per neguitejada
tamb pels bombardeigs i per la fam; a ms recau en ella tota la responsabilitat de tirar endevant els seus dos
fills. Desprs, la seva situaci s'agreujar per pertnyer al bndol republic, el dels venuts. La soledat i la fam
l'aboquen a idear l'homicidi dels seus fills i el sucidi propi. Ara b, sorgeix la figura benefactora de
l'adroguer, que ser el segon marit de Colometa. Casada amb l'Antoni, la protagonista enceta una nova vida,
que la novella marca amb la recuperaci del nom veritable o de la identitat perduda. Als captols inicials, els
carrers i les places es descriuen plens d'animaci, per, en esclatar la guerra, perden el nom i els aparadors es
buiden i la ciutat es torna trista. L'alliberament l'aconseguir definitivament a l'ltim captol, on amb la seva
mort metafrica, que s la mort de la seva juventut, simbolitza l'entrada de Natlia a l'edat adulta. L'amor, la
mort i el pas del temps, sn els grans temes. El realisme s subjectiu, traspira a travs de la situaci i els
sentiments de la protagonistanarradora, la qual esdev l'eix fonamental i al voltant de la qual tot es disposa.
La Plaa del Diamant explica, la histria de Catalunya des dels anys vint als cinquanta aproximadament,
sense esmentar en cap moment dates o referncies concretes. La invasi dels coloms s un detonador que
1

assenyala un punt d'inflexi en l'actitud de Colometa, el clmax que provoca la seva reacci. La revolta contra
els coloms suposa el trasllat en el pla simblic de la revolta personal, la qual, avana parallelament a la
collectiva. Colometa mata els coloms i , a partir d'aquest moment ja no s'escolta mai ms el marit. Com la
protagonista, els coloms tamb experimenten metamorfosis. Mentre sn vius, primer sn submisos i desprs
es revolten; un cop morts, entren en l'esfera del mite i esdevenen alliberadors. Rodoreda ha emprat un estil
colloquial amb la finalitat de recercar la vivacitat i l'espontanetat de la paraula oral. S'han d'observar els
hiprbatons, els anacoluts, els punts supensius, que palesen les vacillacions inherents a la parla. Els fets, les
situacions, els carcters... es mostren ms que no s'expliquen; claus de la modernitat de l'obra. La novella del
s.XX es limita a exposar i s el lector qui n'ha d'extreure les conseqncies. Per intensificar els fets narrat i
embolcallarlos de poesia, Rodoreda se serveix del recurs del correlat objectiu, consistent a fusionar un
sentiment amb un element de la natura; la pluja s motiu freqent de tristesa i de melangia, sentiments sovint
expressats a travs d'aquest fenomen atmosfric. Els colors sn un altre recurs estilstic que prenen valor
simblic.
RESUM DELS CAPTOLS
I La narraci comena el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaa del
Diamant (plaa del barri de Grcia a Barcelona), el qual li cambia el nom de Natlia pel de Colometa,
desprs de que ballessin amb l'orquestra i desprs la Colometa va arrencar a crrer fins a casa seva
perqu sentia vergonya. Recorda constanment la seva mare morta i el seu pare novament casat.
II Havien quedat al Parc Gell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi atrevit des
d'una finestra va demanarli sexe per ella va continuar esperant en Quimet, el qual va tardar una
hora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans de futur que tindrien i els drets de
l'home sobre la dona. Desprs la va besar i va dir un parell de cops pobra Maria. Colometa acabava de
tallar amb el seu proms Pere i sentia pena perqu l'havia enfonsat.
III El captol comena amb una baralla que t la parella perqu en Quimet la obliga a no treballar ms
per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb altres ulls. Desprs Quimet li presenta la seva
mare, que queda fascinada amb la novia del seu fill. En Cintet, amic d'en Quimet, els informa de
l'existncia d'un pis sota terrat que incloa el terrat, i aquest tot emocionat el desitja sense abans
haverlo vist.
IV L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa b casantse
amb en Quimet i no pas amb en Pere. Quan veuen el pis en Quimet decideix la seva decoraci i tamb
canviar la cuina, aix que l'enderroquen i tots plegats; en Cintet, en Mateu i la parella, treuen el paper
de les parets del pis. En Quimet posa a prova a Colometa dientli que l'ha vist passejar amb en Pere,
quan s mentida.
V s el dia de rams i tot el poble surt a bener el seu. Desprs van a dinar a casa la mare d'en Quimet,
on aquest no para de queixarse perque el menjar no porta sal. El diumenge segent van a dinar a casa
la Colometa amb el seu pare i la seva dona i desprs van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan
van empaperar el menjadors els hi va sortir una taca, i tan el propietari antic del pis i el ve del costat
no volien saber res.
VI En Quimet porta a la seva promesa al mossn Joan per decidir com anir la cerimnia. En Quimet
vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Per el mossn diu que aquestes coses s'han de fer
lentament, perque amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la teva vida. I es van ajuntar
una bona colla a l'esglsia, i al sortir van anar a ferse fotos al fotgraf i desprs el dinar i el ball, on
Colometa mostrava una gran alegria per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment
amors.
VII desprs de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest. En Quimet li feia la broma a la seva dona de
2

durla a sota del llit i saltarhi a sobre. Quan anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixa
pregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la va endur a l'habitaci per comprobarho per
vei que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els dies de fer un nen.
VIII En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira noms per homes; s a dir, noms s'hi
pot asseure ell. A la senyora Enruiqueta li agus agradat que Colometa li expliqus la seva nit de
nuvis amb detall, per ms que una nit, va ser una setmana sencera tancats a l'habitaci i per ella fer
un nen els diumenges s ferse mal a si mateixa.
IX En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis i desprs no poden entrar i acusa a
Colometa d'haverla perdut. Es pasa tot l'hivern queixantse del mal de cama, per es veu que aquest
dolor noms es presenta a la nit, quan la Colometa l'ha de cuidar. Aquesta, un dia passejant i mirant
les flors de la rambla, es troba en Pere, el noi que va deixar per casarse amb en Quimet, i va notar
que Colometa duia una gran pena dins, al igual que ell que es sentia sol.
X La Colometa est embarassada i sent com si l'hagussin buidat a ella i omplert d'alguna cosa. Va
parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs d'pats que et vnen ganes de menjar i el seu pare ja havia
posat els noms per si era nen o nena, per en Quimet va dir que no, que el nom del fill el posava el
pare d'aquest. I anvem a la platja amb la moto perqu li convenia aire lliure i banys de mar. En
Quimet no parava de queixarse de malsons i de mal de cama, quan la que patia de veritat era la dona
embarassada.
XI Colometa t contraccions i ja s la hora del part, en el qual a l'hospital, de fer tanta fora per parir
el nen trenca la columna del llit i hi ha rumors de que el volia escanyar i de que son uns mals pares
perqu deixen al nen sol i tancat en una habitaci perqu no para de plorar. De pesar 4 quilos al nixer
pasa a pesar 2 i mig perqu no vol mamar i s'est desnutrint. La Julieta va a veure a la Colometa i la
consola perqu quan neix el nen la mare quasi b no existeix.
XII La Colometa moltes tardes anava a passejar amb el nen, que es deia Antoni, a coll a veure les
nines. Un dia el colom ferit i l'embut van ser dues coses que van entrar gaireb juntes a la casa. Com
que volien ferli un colomar, el van aparellar amb un altre colom. Els hi van dir Caf i Maringa. Per
noms feien ous, i no petits, i la gent deia que els hi havia de donar de menjar ortigues.
XIII Van fer el colomar a la golfa i Colometa el va pintar de blau. En Quimet va portar una nova
parella de coloms monja, els quals s'hi van acabar adaptant i ms tard va portar una parella de cua de
gall d'indi.
XIV Es comena descrivint la plaa del mercat. Va venir un aire fresc al poble per la proclamaci de
la Repblica, per els mals de caps de Colometa augmenten. En Mateu cada vegada est ms
enamorat i feli amb la seva dona. En Cintet decideix obrir les finestres de la golfa perqu els coloms
no estaven per a viure reixats i en Quimet temia que no tornessin, per no va ser aix, doncs a partir
d'aquell moment Colometa no podia estendre la roba al terrat perqu l'empastifaven.
XV En Quimet duia al nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perqu deia que seria bo per ell.
Desprs d'un any i mig del primer embars, va venir el segon, el qual va fer que ho passs malament.
Va sortir nena i l'anomen Rita. El nen agaf molts gelos d'aquesta, imitava al seu pare i es portava
malament,
XVI En Quimet sentia angnia desprs de dinar i el van diagnosticar un cuc solitari que est a l'intest,
de llargria d'alguns metres que pot infectarse depenent el que mengis. Quan va cagar el cuc el van
guardar en un pot de vidre i sempre parlava del mateix. El nen el va treure del pot i jugant li va posar
a la nena.
XVII El treball a Quimet no li va fora b i falten diners a casa per menjar, aix que Colometa
3

decideix deixar els nens al menjador de l'escola per poder treballar els matins en una casa netejant. I
aix va a presentarse i l'agafen.
XVIII Colometa fa una extensa descripci de la casa i les seves parts perqu la troba com un
trencaclosques. La famlia de la casa est formada per dos parelles; la dels joves i el seu fill i la dels
gendres de l'home.
XIX El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al menjador ja que eren molt
petits per quedarse al carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no podien.
XX Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Per quan venien parelles que en volien
llogar i tenien fills, Colometa els havia de despatxar, ja que els amos no volien. Va deixar els nens uns
dies al carrer amb l'Enriqueta, fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment,
Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa perqu la ve a buscar.
XXI Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia els va trobar envoltats
dels coloms i aix era com havien aprs a estar quiets, doncs els matins els coloms es feien els amos
del pis. A en Quimet li va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a qu
i anessin i aix tindrien ms coloms. Segons ell es farien rics perqu els aniria venent i la vida ja
estaria solucionada.
XXII Colometa expressa la seva impotencia davant de la seva situaci amb el pis, els coloms i la vida
familiar. Est farta perqu el pis s'ha tornat un caos i noms sent coloms per tot arreu. La mare d'en
Quimet va a visitarlos i pensa que tot all s una bogeria.
XXIII Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veurela a casa seva, on estava estirada
al llit amb les tres amigues venes al voltant. Tenia els peus descalos i una corona de fulles, perqu
segons ella les flors eren per a les noies.
XXIV Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de tornar a fer de
soldats i en Cintet es va enfadar amb la Colometa perqu ella no volia que en Quimet fs escamot. En
Mateu va a visitar la Colometa, i aix explicantli les seves penes es va posar a plorar i li digu que la
veia com una germana.
XXV La Colometa est molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ning l'ajuda, sembla que no
existeix, durant mesos, com no s'atreveix a dirli a en Quimet que ja prou de coloms, va a
molestarlos i a fer malb les cries sacsejant els ous; els mata.
XXVI La revoluci est a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com un milicia. Als amos de
Colometa els va denunciar una parella que deia que la casa era de la seva propietat i els milicians ja el
volien matar perque ho negava, fins que els revolucionaris van donarli la ra. A casa es queden
sense gas i els coloms van marxant.
XXVII En Quimet i en Cintet s'en van a combatre al front d'Arag i Colometa es queda sola amb els
nens. Els amos la fan fora de la casa perqu no la poden pagar, per el mossn els hi ha donat dues
monedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut abandonat per la seva dona i filla, va a visitar a
Colometa i li diu que vol un record seu perqu s l'nica persona que li queda, per ha de tornar a
lluitar al front. L'Enriqueta troba una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.
XXVIII En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan explicava les seves batalletes. Va
dir que s'enduria matalassos perqu all al front en faltaven. Va anar a parlar amb l'adroguer el qual li
diug que li agradava com feien la guerra els joves d'aquella poca i van venir dos milicians a dir que
4

no trobaven en Cintet, per era una falsa alarma perqu estaba b.

XXIX Desprs de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i aquesta el va trobar canviat, com si la
guerra canvis als homes i li va explicar que va anar a Cartagena en avioneta a buscar bitllets. Li va
portar menjar pels nens i van recordar moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedaven
gaire coloms i Colometa havia anat tirant els covadors.
XXX Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir que l'aniria a veure ja que s'havien
d'explicar moltes coses. Ella tamb tenia el proms al front d'Arag amb el qual va viure una nit
d'amor en una casa requisada i no va passar res per ells s'estimaven.
XXXI Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, per ella ja no
sentia cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja estigus mort quan va morir la seva mare. En
Quimet torna amb set milicians i amb menjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha
res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien felios. La Julieta torna a visitar a la Colometa i suggereix
que posi el seu fill en una colnia de nens refugiats on treballa ella perqu no t prou menjar per
alimentar els dos fills. I ho fa.
XXXII El porten a la colnia encara que ell no vol, per Colometa el conven i el deixa all amb un
comiat trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germ per a partir d'aquell moment va poder
menjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que est b. Un milici truc a la
porta i port la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant al
balc l'unic colom que encara queda, i l'entra dins la casa.
XXXIII La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort per es va vestir de dol. La Griselda
la va anar a visitar, ms guapa que mai, i va donarli el condol. Quan l'Antoni va tornar de la colnia
pensava que li havien canviat el nen o no li va dirigir paraula a la seva mare. Desprs, la Rita li diu
que el seu pare s mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig d'una plaa i s'ensorra i
quan ja no t res acudeix als seus antics amos.
XXXIV El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit ha
mort vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar per la Colometa es
veu ms pobra que mai, i ella i els seus fills estn massa prims i decideix que els matar amb un
embut i abocar sal fumant de nit i desprs a ella. Doncs ella pensa que ning els estima i per viure en
aquelles condicions, millor no viure.
XXXV La Colometa no t valor de comprar la sal fumant, es trob un home que s'havia quedat sense
cama a causa de la guerra i li don el seu condol, per no s fins desprs que s'adon que era l'ajudant
d'en Quimet. Desprs segueix una senyora i va a parar a l'esglsia, i al sortir, tota sola i aclaparada per
la situai d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al piscolomar com si s'estigus
tranformant en un colom.
XXXVI La Colometa est decidida per anar a comprar la salfumant a l'adroguer al qual li comprava
les veces per als coloms. Quan est all treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els cntims a
casa i ell diu que ja li ho pagar. Per quan s'en va, l'adroguer surt corrents demanantli si pot ser la
dona de fer feines de casa seva, i ella dubta perqu estava decidida a matar els seus fills i a si mateixa,
per acaba aceptant.
XXXVIII La Colometa, difcilment, a pogut sortir de la pobresa en qu estaba, grcies al sou i les
paperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va
fixar en ella i el seu marit i que li va donar la feina perqu el dia que va anar a comprar sal fumant va
pensar que li pasaba alguna cosa greu.

 XXXIX L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no treballa. Hi ha
una situaci de tensi perqu no sap com dirli que vol casarse i fundar una familia. I li demana que
es casi amb ell, que s un bon home, i que vol tenir fills per no pot a causa de que la guerra el va
incapacitar o el va mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natlia.
XL La Natlia decideix dirli que si i al cap de tres mesos es casen i els nens no diuen res, doncs amb
la guerra s'havien fet ms grans del que eren i l'Antoni arregla la casa i ho compra tot nou per la
Natalia.
XLI Els nens tornen a estudiar i l'Antoni contracta una dona de fer feines perqu no vol que la Natlia
netegi, doncs ell el que vol s una familia i les coses els hi van molt b. El nen li agafa molt d'apreci a
l'Antoni al igual que l'Enriqueta.
XLII LA Natlia no surt de casa i es queda tancada perqu t por a la vida de carrer i la Rita la fa
creure's que es pot donar el cas de que en Quimet segueixi viu i s'espanta molt de la idea. Surt a
passejar amb la Rita i es desmaia.
XLIII La Natlia troba a faltar els coloms; els recorda nets, alliberadors,etc. Un dia, al parc, explica a
una senyora que tenia una torre plena de coloms i des d'aleshores tothom la coneix com a la senyora
dels coloms que els enyora. I es passa els dies passejant i es torna ms sensible.
XLIV L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur i ell els va dir que
no volia seguir estudiant i volia seguir el negoci de l'Antoni; aquest va dirli que es podia aspirar a
ms, per ell ja ho tenia decidit.
XLV Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, a demanar el casament amb
la Rita, encara que no havien parlat mai, per ell deia que esperaria el que fs encara que fs joveneta.
Quan l'Antoni i la Natlia li van dir, aquesta va riure molt i va dir que no, que ella volia veure mn.
XLVI Com que ells volien que es cass amb en Vicen, aquest va dir que faria el posible per
enamorarla; li enviava flors, els convidava a menjar al bar, per es cansava d'esperar perqu un dia
sentia que la Rita li feia cas i a l'eltre no. En Toni es va acabar posant de la seva part i l'Antoni digu a
la Rita que aviat el veurien vestit de militar.
XLVII La Rita va aceptar en Vicen per no ferlo patir ms i van comenar amb la preparaci del
casament. I sempre que la Natlia tornava de passejar els trovaba a tots divertits enraonant i cosint el
vestit de nvia.
XLVIII I van fer el casament amb la celebraci del casament de l'Antoni i ella. I tot va anar molt b i
en Toni va venir al dinar vestit de militar i la Rita li digu a la seva mare que des del primer dia es va
enamorar d'en Vicen.
XLIX Colometa s'adrea al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la m, com si
volgus matar a alg, escriu a la porta, ben ratita endintre, el nom que la representa: Colometa. La
novella es colu, doncs, amb la mort metafrica de Colometa, que no s altra cosa que la mort de la
seva joventut i l'entrada de Natlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista ha
d'interpretarse com una catarsi del personatge. De tornada de la seva mort del pasta, entra a casa
seva i abraa el seu segon marit, l'home que la salvada de totes lesmisries de la vida i s una escena
d'amor profund.