Snchez Marcos, F.

Algunes consideracions sobre l'impacte del descobriment d'Amrica

en la interpretaci europea de la histria. En Cicle entorn al cinqu centenari
del descobriment d'Amrica. Barcelona : Collegi Major Universitari Monterols, 1989,
p. 79-95.

ALGUNES CONSIDERACIONS
SOBRE L'IMPACTE DEL
DESCOBRIMENT D'AMRICA
EN
,
LA INTERPRETACIO EUROPEA
DE LA HISTRIA
.

Fernando Snchez Marcos

Universitat de Barcelona

N EL PROGRAMA d'aquest cicle de conferncies

sobre el Cinqu Centenari del Descobriment
d'Amrica se'ns convida amb anticipaci, a estudiar i reflexionar sobre el significat d'aquest gran aconteixement. Felicito als organit-zadors per la seva iniciativa
i assumeixo el repte que implica participar-hi. Afrontar la
problemtica de l'encontre entre Europa i el Nou Mn s un
comproms gaireb obligatori, tamb pels historiadors que
considerem l'humanisme cristi com a punt de referncia
bsic. Al cap i a la fi la projecci europea, i especialment
hispnica, sobre Amrica s. inseparable de la tasca
evengelitzadora, de la transmissi d'uns valors transcendents, amb tota la ganga histrico-poltico-cultural que es
vulgui. (Per sobre aquest aspecte nuclear hi versaran ms
directa i especficament altres conferncies.)

La perspectiva d'aproximaci a aquesta qesti del

Descobriment d'Amrica que jo he escolli t s ms indirecta,
si es vol, per tamb rellevant, espero. Doncs em proposo
79

exposar algunes consideracions sobre l'impacte del Descobriment d'Amrica (entenent "Descobriment" en sentit lat,
naturalment) en la interpretaci europea de la histria. s
perqu comparteixo l'opini que per aprofundir en la
comprensi d'una cultura poques vies hi ha ms aclaridores que l'estudi de la interpretaci que fa aquesta cultura
del seu propi passat. Un passat que no s quelcom inert,
sense vida. s alhora la matria viva a la que s'infon l'al
de les il.lusions operatives en un present i per un futur que
es vol propiciar. La histria s com el mar de Paul Valry,
pensament toujours recomence. La convicci que l'estudi
de la historiografia s una de les ms importants vies de
comprensi en profunditat d'una societat, d'un grup
hum, est en l'origen del meu creixent inters per aquest
camp d'especialitzaci cientfica. l s tamb el motiu que
ens ha portat a pensar que el tema que avui els proposo
podria ser una contribuci de certa entitat a aquest Cicle.
Per abans d'entrar de ple en el tema he de fer encara
altres aclariments que em semblen ineludibles. Primer,
obligat des d'una perspectiva de l'historiador, es refereix a
l'acotament cronolgic de la meva exposici. Poso
l'epicentre cronolgic-conceptual en la segona meitat del
segle XVI. Aquesta elecci obeeix a diferents motius.
Veiem-ho. El Descobriment geogrfic d'Amrica i la seva
progressiva vinculaci a l'Europa cristiana, des del punt
de vista poltic i econmic, es produeix no en el 1492 sin a
partir del 1492, i t una gradualitat, tot i que amb temps
diferents. De manera analgica, el Descobriment
intel.lectual, la integraci del Nou Mn en els esquemes
bsics predominats en el Vell i, a fortiori, la modulaci
80

d'aquests opera tamb, i potser ms encara, de manera

paulatina. Amb gran avidesa, per amb el lgic retard en
una era de comunicacions molt lentes, els europeus van
coneixent i comenen a reflexionar ms o menys
sistemticament sobre les notcies referents a l'existncia
d'altres pobles (a escenaris geogrfics tan diferents que
semblen somiats); d'altres civilitzacions (per dir-ho de
manera concisa i anacrnica, doncs no s fins el segle XVIII
quan apareix aquest substantiu abstracte). Noms lentament s'atreveixen a enfrontar-se de ple amb la necessitat
d'ajustar els seus esquemes mentals a la realitat de
l'existncia d'homes en bona part diferents. Noms amb
alguns decennis de retard respecte l'inici de la projecci
conqueridora europea, comencen a aparixer obres importants a Europa que testimonien com els homes del segle
XVI comencen a integrar ja les conseqncies lgiques
d'aquestes noves informacions en la seva manera de concebre el passat, el present i el futur de l'Europa cristiana.
La segona ra, per l'elecci de l'epicentre cronolgicconceptual, estreba en que les meves consideracions d'avui
enllacen, en part, amb l'atenci que alguna altra ocasi he
prestat a l'obra de [ean Bodin i particularment al seu
Methodus ad f acilem historiarum cognitionem, fruit de la
qual s la comunicaci que vaig presentar a les Jornades
sobre A. Agust i el seu temps (Tarragona, 1986) (1).
Les meves consideracions d'avui tenen, malgrat tot,
un caire molt diferent, doncs no pretenc predominantment
oferir una aportaci erudita i monogrfica, sin exposar
una srie de reflexions globals. D'aqu que hagi redut al
81

mnim indispensable les notes bibliogrfiques. Far doncs

simplement algunes consideracions. Provisionals, sens
dubte. Oportunes i suggestives? Aquest s el meu
propsit. Vosts ho diran. Que el meu epicentre
cronolgic-conceptual es situ en l'poca del Reneixement
tard no vol dir, per, que no tingui in mente el ric debat
posterior, sobretot fins la fi de l'Edat Moderna (de la Early
Modern History, si ho prefereixen).
Parlar de l'impacte del Descobriment d'Amrica en
la concepci europea de la histria implica referir-nos a
l'entitat i modalitats d'aquest impacte. Vull avenar ja des
d'ara dues dades que considero molt expressives, entre les
moltes possibles, sobre la importncia que durant tot
aquest segle s'ha donat a l'impacte del
en
la cultura europea i en la seva interpretaci del passat.
lDescobriment"

La X Conference lnternationale d'Etudes Humanistes,

que es celebr a Tours l'any 1966, va centrar els seus treballs en el tema genric de la Dcouverte de l'Amrique. En el
domini ja ms especfic de la histria de la historiografia, s
molt significativa la gran atenci que li dedica a aquest
tema, en la seva gran obra clssica, E. Fueter -un home de
cultura germnica i per tant poc afectat directament per la
seva nacionalitat en la valoraci de l'impacte del Nou
Mn-. Doncs b, en la seva Geschichte der Neuren Historiographie, la historiografia dels descubriments, i
l'empenta que aquests contactes amb Amrica van suposar
pels estudis etnogrfics a Europa, constitueixen tota una
secci pel seu llibre III, vint pgines en la traducci francesa de 1914, xifra molt elevada en la parca ratio de Fueter.

82

El ttol que he escollit per a la conferncia, desprs de

certes vacil.lacions, suposa a la vegada apostar per
l'existncia d'una interpretaci europea de la histria.
Aposta no exenta de risc i de quelcom de voluntarisme. He
de matitzar, almenys, que aquesta afirmaci-comproms
no vol dir que qestioni, en absolut, la rica varietat de
modalitats interpretatives i, a [ortiori, de gneres historiogrfics diferenciats de l'Europa moderna. Per s
implica la convicci que existeix en la producci
historiogrfica ms significativa, sobretot per la influncia
posterior, una tendncia de pensament histric de trets
comuns suficients per tal que es pugui parlar-amb moltes
excepcions, per suposat- d'una interpretaci europea de
la histria. Una interpretaci que integra -amb ms o
menys amplada i harmonia- l'herncia de la historiografia clssica, revifada pels humanistes italians, en una
concepci del mn que s essencialment teleolgica i
d'arrel judeo-cristiana. El llenguatge s aclaridor. En el
segle XVI es parla de Cristiandat ms que d'Europa. En
realitat aquesta terminologia dels textes de l'poca en que
centrem prevalentment la nostra atenci manifesta que el
lligam que fonamenta la unitat dels pobles i estats d'Europa s la conscincia de pertnyer a una comunitat cultural, de compartir una visi del mn originriament cristiana. Aquesta Weltanschauung constitueix la referncia
tica comuna, malgrat que no sempre doni lloc, b ho
sabem, a una praxis en coherncia amb aquella.
Hi va haver alguns factors que van pesar en contra de
la rpida difusi de les notcies sobre el Nou Mn: les
comunicacions lentes (sobretot per terra), i la poltica de

83

"secret", la cura que es pos en controlar aquelles informacions (per la seva vital importncia poltica), seguida, especialment en un primer moment, per les monarquies
ibriques. Per aquests factors van ser superats amb
escreix, cada cop ms, pel desig de satisfer la lgica curiositat que despertaren uns fets d'importncia objectiva
inqestionable. Pel mateix inters dels protagonistes individuals o col.lectius en acrixer mitjanant aquests relats, el
seu prestigi i els seus drets. llast but nat least per la nova
tecnologia de la comunicaci. Qualsevol catleg de llibres
i fulletons impressos a Europa des de principis del segle
XVI constitueix un bon registre de la difusi relativament
rpida de les relacions, cartes i informes, a travs dels quals
Colom, Vespucio, Corts, per citar noms alguns personatges preclars, deixaren sorpresa i bocabadada Europa (2.).
Ja que Espanya, com a provncia fronterera de la
Cristiandat, estava una mica excntrica i les seves llengues
eren, sobretot a principis del segle XVI, poc conegudes a
Europa, els homes cults de l'poca necessitaren acudir a la
Itlia reneixentista en la cresta de la seva creativitat
intel.lectual i en l'avantguarda de les tendncies de pensament. Les informacions trameses pels italians que viatjaren
a Espanya, com Pere Mrtir d'Anghiera (o Angleria),
Navagero, o Guicciardini, foren un dels mitjans privilegiats de difusi de les notcies sobre les "ndies". E. Cochrane s'hi ha referit extensament, en el seu gran estudi
sobre la historiografia italiana renaixentista ta.), a
l'important paper del relais cultural que Itlia va jugar en
aquesta etapa esteLlar de la seva histria. Tanmateix ha
destacat la singular importncia d'Alfons d'Ulloa en la
84

difusi del millor de la historiografia hispnica a Itlia des

de mitjans la centria a travs de traduccions d'autors
recents.
Far esment noms d'un exemple d'aquesta avidesa
de l'Europa renaixentista i especialment d'Itlia, per
conixer les narracions dels descobriments de les ndies
Occidentals i Orientals. Entre 1557 i 1576 aparegueren fins
a onze edicions de la Historia generale delle Indie Ocddentali la versi italiana, com s'haur endevinat, de la
coneguda obra de Francisco Lpez de Gmara, la qual
havia estat publicada per primer cop a Espanya pocs anys
abans. Sabem que Montaigne cita ja l'edici veneciana de
1576. I en la prpia histria de Vencia escrita per Pietro
Bembo, una senzilla histria ciutadana en principi, es
destinen dues-centes pgines a tractar de la flora, de la
fauna i de la geografia del Nou Mn. La qual cosa t la seva
lgica. Al cap i a la fi, pels parmetres i mitjans de comunicaci de l'poca, les ciutats martimes italianes estaven
molt conectades, en tots els sentits, amb Sevilla, porta
obligada vers Amrica.
Sobre quina concepci de la histria actuen les
notcies d'aquesta fascinant i transformadora experincia
americana? Com sintetitzar els trets ms significatius de la
historiografia i de la interpretaci de la histria predominants a Europa a mitjans segle XVI? La difusi de la
historiografia humanstica italiana (Guicciardini es llegeix
amb fruci i es tradueix amb avidesa des de mitjans de
segle) revitalitza els models de l' antiguetat, aporta bastant,
generalment, pel que fa a la forma, i possibilita un treball

85

crtic-filolgic ms depurat. Pel que fa a la temtica,

l'esmentada difusi potencia la histria poltica, la qual
versa creixentment sobre els estats monrquics. Clio camina des de les esglsies cap a les corts i serveix ales passions
nacionals i als prnceps (4). Per la histria protonacionalista en auge no ha arraconat del tot la tradici medieval de
les crniques universals, unes crniques que constituien de
fet interpretacions mediterrani-cntriques. En altres aspectes la historiografia del Renaixement tard, en els casos que
s'aventura en la llarga duraci retrospectiva, sol estar
impregnada d'un providencialisme difs, matitzat de
vegades, sumari i elemental d'altres.
A efectes d'una simplificaci analtica es poden
distingir diferents dimensions en l'impacte del Descobriment d'Amrica en la interpretaci europea de la histria,
encara que, com de seguida veurem, totes estan ntimament relacionades.
Comencem per la dimensi ms bvia i ms neutra
en s mateixa. El gradual coneixement de les cultures
americanes i de la seva vinculaci a la civilitzaci europeooccidental suposa una enorme dilataci de la matria de
reflexi histrica. La profunditat de camp en la interpretaci del passat pels intel.lectuals europeus era, fins el segle
XVI, relativament gran noms en l'aspecte cronolgic. Ja
fs per mitj de la historiografia greco-romana o per les
obres histriques de la Bblia, els historiadors podrien
retrotreure's, amb clars riscs, fins gairab dos mil.lenis.
Per des del punt de vista geogrfic el sector de la humanitat que podien abastar era bastan t redut: Europa, els pasos
86

de la costa mediterrnia i l'Orient Mitj, en el millor dels

casos. Ara, amb tota aquesta floraci d'histries, descripcions geogrfiques i etnografies sobre el Nou Mn,
augmentava enormement l'mbit de la humanitat contemplat. (5) L'indagaci sobre la complexa pasta de qu s feta
la naturalesa humana es feia aix ms rica i variada. A partir
de mitjan segle l'apel.laci a les evidncies que Amrica
proporciona s un recurs habitual en el corrent principal de
la historiografia europea. La Histoire Parfaite, de la que
Bodin i Popelinire en sn magnfics exponents, s una
il.lustraci clara en aquest sentit, per no nica. Si b el gran
debat sobre la interpretaci d'Amrica i la seva relaci amb
la Histria d'Europa es situa majoritriament en els segles
xvn i XVIII.
Ja a partir de mitjans del segle XVI Si afirma la necessitat d'una interpretaci de la histria que fes intel.ligible
al mn sencer, aquesta Repblica universal en la que s'hi
vinculen tots els homes "com si no formessin ms que una
sola i nica ciutat" (en paraules clebres de Bodin) doncs
veritablement (deia Lluis Vives) "el mn ha estat obert a
l'espcie humana"(6).
ntimament conectat a l'exposat fins ara, s'observa
tamb un clar potenciament d'un enfocament diferent en la
manera de fer historiogrfica. Juntament a una histria de
dominant poltica -la qual encara persisteix i predomina
quantitativament- s'aferma lentament i s cada cop ms
valorada un tipus d'histria antropolgica-comparativa,
que gira al voltant de les complexes preguntes pel que s
mutable i no mutable, pel que s i mltiple en

87

l'experincia humana. La histria dels costums (les mores

romanes) va semblant ms digna d'inters que les senzilles
narracions bl.liques. La mai perduda capacitat d'admirar
i filosofar sobre "altres" -almenys parcialment- formes
de realitzaci humana, es veu fiblada ara per les narracions
de la historiografia indiana. "No hi ha gent tan brbarava escriure Acosta- que no tingui quelcom bo que lloar, ni
tan poltica i humana que no tingui quelcom de que esmenar-se'Tr). Aquest tipus de consideracions al voltant de la
capacitat de perfectibilitat humana, al voltant de les relacions entre les cultures o civilitzacions (com diferents
formes globals de vida) i la cultura o la civilitzaci com un
horitz de perfecci que pot assolir la naturalesa humana,
fecunden i constitueixen el rerafons de les grans obres de
la historiografia moderna posterior.
L'enfoc antropolgic-comparatiu era difcil que no
ports, a llarg o curt pla, cap a algun tipus de relativisme
cultural. I, pel que fa a la significaci moral-religiosa del
cristianisme, podia desembocar en dues direccions. Una
possibilitat, per la que apost una part creixentment influent de la inteLlectualitat europea (la qual ja apareix
clarament de manifest en el pensament iLlustrat de tipus
volteri), era la relativitzaci total de l'especificitat cristiana europea: la consideraci del cristianisme --ents com
una comuna fe religiosa i visi del mn- noms com una
de les possibles Ci en el fons errada) forma d'inteLlecci de
la plenitut humana. En aquesta lnia l'indiferentisme
davant el cristianisme, de vegades l'hostilitat, hauria de ser
complementat amb un intent prometeic i extenuant
d'edificaci d'una tica alternativa. Fins que el crit de

88

Sartre, sense Du no hi ha naturalesa humana, va posar

clarament de manifest la gran dificultat i la precarietat de
l'esfor. La ra ha tingut tamb sens dubte, desprs del
segle XVIII, les seves nits de Sant Bartomeu.
Sortosament existia -i existeix- una altra possibilitat. La d'aprofundir en la distinci entre cristianisme i
cristiandat. Cristianisme, com a veritat salvfica revelada i
com a missatge-utopia, transms primordialment a travs
de l'Esglsia, nuclearment vlid pels homes de totes les
cultures i de tots els temps, ms enll del que envolcalla o
de les defL,Lncies d'una heteropraxis. Cristiandat, com a
forma religiosa-poltica en la qual s'ha plasmat de fet la
sociabilitat dels cristians, en un temps i lloc concrets. Amb
tota una ganga i unes deficincies que no mereixen ser
defensades, tot i que s mereixen ser compreses i contextualitzades.
, Aquesta segona opci permet incorporar en una
histria autnticament universalista la importncia del
missatge cristi. Permet valorar l'element d'universalitzaci -per la vinculaci a aquest missatge- de
l'evangelitzaci americana, sense confondre'l amb
l'apologia d'un Estat (la Monarquia catlica hispnica) els
homes de la qual realitzaren grans gestes i portaren la llum
de la fe, juntament amb la negror d'una ambici de domini
i una sed d'or que els port a cometre atemptats contra la
dignitat humana que foren denunciats, amb vehemncia i
exageradament, per Las Casas. L'aclariment que propugno, implica, en el fons, superar la lliscada temporalista
orosiana (la qual amb tanta lucidesa explica H.!. Marrou en
89

1(e)

un magnfic article que mereixeria ser ms conegut) (S), i

reprendre la distinci agustiniana entre les dues ciutats. Es
cert, malgrat tot, que establir aquesta distinci, marcar les
fronteres entre el que s religis i el que s poltic, mai no ha
estat fcil. Com sobtar-nos doncs de qu, no noms en els
decennis immediats al Descobriment, sin durant fora
temps, es poguessin associar l'expansi de la fe i l'orgull
nacionalista en la interpretaci del passat dels hispans? Els
espanyols del Segle d'Or pogueren veure aix la seva
expansi a Amrica, no noms com a missi, sin tamb
com a premi.'fCom a manifestaci alhora que constituien el
nou Israel triomfant, premiats amb el Nou Mn pels vuit
segles de lluita contra els musulmans. No era tamb una
creuada la seva projecci ultramarina?
Per a ms a ms de la dimensi en la que fins ara he
centrat l'atenci -el canvi d'una histria poltica per una
histria de la civilitzaci i les seves implicacions-, el
Descobriment influeix tamb a nivell general sobre la interpretaci europea de la histria, puix suposa un potenciament de la interpretaci teleolgica, unilineal, en detriment
de la tesi de l'etern retorn. I en aquest sentit propicia una
lectura del passat (i del futur) que t la seva arrel en una
concepci judeo-cris tiana ms que no pas clssica. Potencia
la idea de l'avenir obert, donat que aquesta gran trobada
dels europeus amb el Nou Mn era un aconteixement sense
paral.lelisme. El Descobriment d'Amrica, en el que, com
ha escrit J. Elliot, "el mn modern havia assolit quelcom
que no havia estat assolit per l'antiguitat"(13) revelava
d'una manera viva el valor de l'experincia de primera m,
enfront de la tradici heretada. Els recents aconteixements
90

havien contribut a donar ms consistncia a la idea de

superioritat dels europeus moderns, almenys en certs
aspectes, sobre els homes de l'antiguitat greco-llatina, i
aquesta deixava ja de ser vista com un estadi de civilitzaci
impossible de superar.
D'una forma explcita, que s'ha fet clebre, Bodin
refusar admetre en el seu Methodus ad facilem historiarum eognitionem la idea que exists en algun lloc del passat
una edat d'or. "L'edat que anomenem d'or --escrivia- si
la comparem amb la nostra semblaria de bronze"(l1).
Certament Bodin no noms es recolzava en la realitat dels
descobriments geogrfics per a postular la superioritat dels
moderns. Tamb addua descobriments tecnolgics com
l'imprempta o la brixola. La idea de progrs, capital ms
tard en la interpretaci europea de la histria, comenava
a prendre cos i no nicament associada al sentit
escatolgic-moral. Aix doncs, la integraci d'Amrica en
la interpretaci europea de la histria comenava a tenir un
important efecte transformador. Al descobrir el Nou Mn
els europeus descobrien el seu propi passat. Com ja he
indicat, un aspecte important d'aquest impacte era el recolzament de la interpretaci lineal de la histria. Per
aquesta incidncia requereix ser mattzada amb cura.
D'una part el Descobriment d'Amrica refor la interpretaci cristiana de la histria com moviment progressiu que
tenia el seu fil conductor fonamental en l'evangelitzaci (i
virtual salvaci) de tot el gnere hum. I aquesta interpretaci apareix per exemple en les obres de Garcilaso o
d'Acosta. Malgrat tot, aquest progrs, aquest moviment
d'aven, fou ents tamb nicament en el seu aspecte
91

secular i immanent, de desenvolupament hum vers una

creixent civilitzaci pel conreu de les arts i la ra tica. s la
interpretaci que anticipa ja Bacon, a principis del segle
XVII, i que dominar en la historiografia iLlustrada volteriana. L'esmentada lectura, com K. Loewith ha posat de
relleu (12..), suposa una transmutaci semi-conscient de
l'esperana cristiana en una fe en el progrs nic i indivisible , tal com ho veur Condorcet. La posici de Bodin,
molt peculiar, no prescindeix de la fonamentaci religiosa
i cristiana del progrs, per accentua fortament
l'autonomia de la naturalesa humana en aquest procs
civilitzador.
De totes maneres no hem d'avanar massa de pressa.
A la segona meitat del segle XVI la interpretaci europea,
teleolgica, de la histria, en termes de progrs religis o
secular, no est quallada ni exenta de titubacions. Precisament, davant la constataci d'alguns horrors en la recent
aventura histrica d'Europa, o de l'acci dels europeus en
el Nou Mn, el pesimisme sobre la perfectibilitat humana
sembla tamb justificat. I sorgeix sota 1'anyorament de
l'estadi primitiu de civilitzaci (el mite del bon salvatge) o
sota la interpretaci clssica de l'etern retorn. En la mateixa
Frana en la que Bodin esbossava la seva interpretaci
progressivista de la histria, Montaigne (sense haver sortit
d'Europa) i Jean de Lry (al tornar de Brasil) no es feien
massa iLlusions sobre la civilitzaci i el futur europeus i es
sentien atrets per la innocncia dels pobles americans.
La creixent atracci dels inteLlectuals europeus, els
quals pensen que la histria, a partir del segle XVI, pel

92

paper dels pobles americans, implicar tamb una seriosa,

tot i que pausada, erosi del mediterranicentrisme. laques t
aspecte s el que voldria plantejar ara. No es tracta noms
de que els pasos atlntics-europeus hagin guanyat centralitat i protagonisme en la consideraci de l'evoluci
histrica, des de Bodin fins els iLlustrats francesos i anglesos. s que es va imposant una relectura del passat en la que
queden sense sentit algunes de les antigues periodificacions. Com seguir mantenint la teoria de les quatre edatsimperis i la legitimitat de la trasladatio imperii des de Roma
a l'Imperi Germnic -es pregunta Bodin- quan
l'experincia histrica prevaleix clarament a l'Imperi Turc
o Espanyol per la seva pujada i l'efectivitat de la seva
sobirania? Per mentre que l'antiga modalitat de la trasladatio imperii s seriosament objectada, va cobrant
importncia la teoria heliodrmica que afirma la transmigraci de la civilitzaci seguint el curs del sol, vers Occident, i en la que Amrica es contempla com el futur de la
civilitzaci, decrpita ja a Europa (13). Per malgrat que
durant l'Edat Moderna, especialment en el segle XVII, no
han mancat algunes intuicions o formulacions sumries de
l'esmentada teoria (Berkeley, Galiani, Hume) no ser
gairab desenvolupada fins el moment de la seva transformaci en la teoria romntico-hegeliana dels "esperits dels
pobles" que es van encenent i rellevant per a guiar els
destins de la Humanitat.

NOTES BIBLIOGRFIQUES*
(1) La primera edici llatina, del Methodus de Bodin s de
1566. En l'article de A. JOUANNA, Histoire et
polmique en France dans la duxime moiti du
XVIme sicle (Storia delia Storiografia, n. 2, 1882, pp. 5776) es presenta una equilibrada visi de debat sobre la
Histoire parfaite i sobre l'obra bodiniana, al.ludint la
bibliografia especfica. La meva comunicaci es centrava en la llista recapituladora de historiadors que
Bodin inclou al final del seu llibre, especialment en els

historici hispanorum..
(2) Pot constatar-se, per exemple, en l'obra de Jos Toribio
Medina que trobem a la Biblioteca Hispano-americana
(1493-1810), Santiago de Xile,1898-1907, 7 vols.
(3) Em refereixo a Historians and Historiography in the
Italian Renaissance, Xicago (The University Chicago
Press),1981.
(4) Aquest canvi de direcci historiogrfica, que es capta a
tota Europa en el s. XV, ha estat subratllat per B. GUENEE, Histoire et cu1ture historique Occident Mdival, Pars, (Aubier-Montaigne),1981. Es pot veure tamb
l'excel.lent sntesi de Ch.-O. CARBONELL, L'historiografie, Pars (P.u.F.), 1981, que acaba de traduir-se al
castell per F.C.E.
(5) Un estudi general d'aquesta literatura s F. ESTEVE
BARBA, La Historiografa indiana, Madrid (Gredos),1964.

94

(6) J. BODIN, La mthode de l'histoire, (ed. i trad. de P.

Mesnard), Pars-Argel, 1941, p. 298. La frase de L. J.
Vives apareix en la dedicatria de De Disciplinis a
Joan III de Portugal (1531).
(7) J. ACOSTA, Historia Natural y Moral de las Indias,
ed. Edmundo O'Gorman (2~ ed. rev., F.C.E., Mxico,
1962), p. 319.
(8) Faig esment a Sant Agustn, Orose et l'agustinisme
historique, en La storiografia altomedievale (Settimane XVII), 1. I, Spoletto, 1970, pp. 59-87.
(9) Escoltem F. LOPEZ de GOMARA: "Quiso Dios..."
Hispania Victrix. Primera parte de la Historia General
de las Indias, (ed. B.A.E. V.XXII, Madrid, 1877), p.456.
(10) J. H.ELLIOT, El Viejo Mundo y el Nuevo, 1492-1650,
Madrid, 1972, p. 68. A aquesta petita-gran obra li dec
bon nombre de informacions i reflexions.
(11)

J. BODIN, La mthode de l'histoire, p. 293.

(12) VEGIS, El Sentido de la Historia, Madrid, (Aguilar),

1968, 3~ ed.
(13) Sobre el futur d'Amrica i la teoria "heliodrmica" de
les civilitzacions, vgis A. GERBI, La disputa del
Nuevo Mundo, Mxco, (F.C.E.), 1960.

* Agraeixo a Enrique Jimeno que m'hagi facilitat algunes importants referncies bibliogrfiques per a l'elaboraci d'aquest
article.
95