COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

CONVOCATRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATORIA:

2013

2013

Valenciano: lengua y literatura II

Valenci: llengua i literatura II

BAREM DE LEXAMEN:
Comprensi del text: 3 punts; Anlisi lingstica del text: 3 punts; Expressi i reflexi crtica: 4 punts.

Tria una daquestes dues opcions

Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents.
1 Anar-sen. Anar-sen, i tornar. Anar-sen, anar-sen, i tornar a tornar. Aix, sempre aix, sempre. Fins
que anar-sen, un dia, siga anar-sen, anar-sen, i no tornar mai ms.
s aquest desig constant danar-sen, el sentit del viatge? s el que em mou al viatge?
Anar-men era la sola resposta que em venia a la paraula, dadolescent, quan mon pare em
5 demanava qu volia fer per guanyar-me la vida com un home, i jo no sabia qu volia dir guanyar-se
la vida, ni qu volia dir ser un home, per s que sabia que no volia ser un comerciant de
verdures, com ell.
Aleshores, el verb tenia valor de fugida, de recerca, dnsia de saber i de veure mn; era un desig
personal pur i simple, un crit de lnima jove que no comportava ms alliberament que la mateixa
10 expressi, el fet de dir aquell verb en veu alta davant la figura sagrada del pare.
Ara s que anar-sen no s cap fugida, sin ms aviat tot el contrari. Fugir, fuig qui emigra, qui
parteix cap a lexili, qui escapa don s per por, qui sen va de casa amb voluntat de no tornar-hi mai
ms... I jo no vull fugir denlloc, jo senzillament men vaig de viatge per sentir viu el temps tots els
temps, per sentir-me viu en el temps; no per perdre de vista el que tinc prop, no per deixar darrere i
15 en oblit qui sc, sin per tenir prop el que ms lluny, sabent-me alg que es fa ms ell mentre va de
viatge, perqu el viatge li permet deixar-se seduir lnim i lnima pel que lenvolta, li permet el
gaudi permanent de cada instant, fins i tot dels somnis.
Viure lefmer com a totalitat del ser. No importa on, ni cap a on. De viatge. Sempre de viatge.
Ara, espiral amunt, cap a Marrqueix.
Viatjar cap a la llum, cap al sud, cap als altres, amb el cos i lnima oberts, cap al desert. I escriure
20
que s conixer-se u mateix i reconixer-se en els altres la prpia experincia del viatge. Perqu
noms aix el viatge es transforma plenament en el que s, una metfora de la vida, una forma de
coneixement on tot es fa possible, efmer i etern, personal i transferible.
Aquest llibre vol ser aix: una nova i actual interpretaci daquesta manera descriure i dentendre
25 la vida. Una mostra dels molts mil i un? viatges que t un viatge, en una ciutat, Marrqueix, i en
un pas, Marroc. Marroc ve de Marrqueix i no noms de paraula.
Un viatge s com la vida, la vida s com un viatge.
(Josep Piera, Seduccions de Marrqueix, Barcelona: Edicions 62, 2010, p. 11-12)

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]
c) Indica cinc exemples de recursos expressius de carcter literari presents al text. [05 punts]
d) Identifica la veu o les veus del discurs que hi ha al text. [05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]
1. desig (lnia 3): sorda o sonora?
2. viatge (l. 3): sorda o sonora?
3. resposta (l. 4): oberta o tancada?
4. verb (l. 10): oberta o tancada?
b) A continuaci, hem subratllat estructures sintctiques. Indica el tipus doraci composta que
representen i la funci sintctica que realitzen. [1 punt]
1. Anar-men era la sola resposta que em venia a la paraula (lnia 4)
2. i jo no sabia qu volia dir guanyar-se la vida (l. 5-6)
3. Fugir, fuig qui emigra (l. 11)
4. jo senzillament men vaig de viatge per sentir viu el temps (l. 13)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un sinnim. [1 punt]
1. recerca (lnia 8)
2. envolta (l. 16)
3. gaudi (l. 17)
4. efmer (l. 18)
3. Expressi i reflexi crtica
a) Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les
novetats en la tcnica literria i del context sociocultural. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Redacta un text de caracterstiques semblants al que has llegit en qu reflexiones sobre les
sensacions que tha produt la idea danar-ten de viatge o la mateixa experincia del viatge.
(Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents.

10

15

20

25

Dins les comunitats humanes es produeixen diferents tipus dintercomunicaci. La que podrem
anomenar bsica s la que t lloc entre dos o diversos actors cara a cara. En la majoria dels casos
aquests actors solen ser parlants duna mateixa varietat geogrfica, la qual garanteix a bastament la
comunicaci efica en aquestes situacions. La facilitaci dels viatges i laparici del telfon i daltres
instruments de comunicaci han canviat les coses i han posat molt ms en contacte parlants de zones
geogrfiques allunyades, entre els quals la intercomprensi no sempre estaria assegurada utilitzant
varietats geogrfiques diferents.
Lescriptura, especialment a partir de la invenci de la impremta, possibilita un tipus de
comunicaci social generalitzada, que va de la facilitaci dinformacions de ladministraci als
ciutadans fins al mn complex de la difusi de la cultura i de la informaci a travs del llibre i de la
premsa. Aquest tipus dintercomunicaci generalitzada sha vist reforat en els darrers temps de
forma espectacular amb laparici dels moderns mass media audiovisuals i de la informtica. La
interacci lingstica efica en totes aquestes situacions noms pot ser possible amb lexistncia
duna varietat lingstica ben definida (codificada) i acceptada per tota la comunitat com a norma
general i model com de referncia. Aquest model de llengua com general i supradialectal s el que
es denomina actualment llengua estndard. [...]
Els mbits que donen sentit a laparici de lestndard representen inicialment uns usos
escrits, i lestndard s, en principi, una llengua escrita [...], tot i que cal no menystenir lexistncia
dalguns mbits formals tradicionals de comunicaci oral, com la predicaci, en els quals caldria
veure en cada cas fins a quin punt incidia la norma de la llengua escrita. Amb larribada dels mitjans
de comunicaci audiovisuals sha creat una norma estndard oral basada en la norma escrita
tradicional o, dit en altres paraules, lestndard escrit sha oralitzat. En algunes societats lestndard
noms s usat en els mbits formals, escrits o orals, per, el ms corrent en les societats modernes s
que la norma estndard en tant que model de referncia eixampli el seu s cap als mbits
colloquials i desplaci formes lingstiques no estndards fins a esdevenir lnica varietat parlada per
les capes ms instrudes de la poblaci, ms mplies cada vegada.
Podem dir, doncs, que una llengua estndard s una varietat, altament codificada, que serveix
de model de referncia a tots els membres duna comunitat lingstica en uns mbits determinats o en
tots els mbits.
(Gabriel Bibiloni, Llengua estndard i variaci lingstica, Valncia: ed. 3i4, 1997, p. 21-23)

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets caracterstics daquesta tipologia
presents al text. [05 punts]
d) Indica i justifica cinc marques de modalitzaci del text. [05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]
1. lloc (lnia 2): oberta o tancada?
2. ms en contacte (l. 5): sorda o sonora?
3. zones (l. 5): sorda o sonora?
4. model (l. 15): oberta o tancada?
b) Substitueix els elements connectors segents per uns altres dequivalents dins del text. [1 punt]
1. tot i que (lnia 18)
2. per (l. 23)
3. en tant que (l. 24)
4. doncs (l. 27)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indican un
sinnim. [1 punt]
1. a bastament (lnia 3)
2. mbits (l. 19)
3. eixampli (l. 24)
4. esdevenir (l. 25)
3. Expressi i reflexi crtica
a) Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la postguerra fins a
finals dels anys 70. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
b) En el cas de la televisi, en el de la literatura o en les teues activitats, hi ha moments en qu el
model lingstic que sutilitza saparta de la varietat estndard. Redacta un text de caracterstiques
tipolgiques similars al que has llegit exposant en quines circumstncies es produeix tal situaci.
(Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]