AMPLIACI REPS DE TEORIA MUSICAL:

1.- To i semit.
http://www.teoria.com/aprendizaje/escalas/02-tonos-semitonos.htm
To. Distncia doble del semit. Es troba entre el do-re, re-mi, fa-sol, la-si.

Semit. Distncia mnima d'entonaci entre dues notes de la msica occidental. Es troba
entre les notes mi-fa i si-do.
2.- Escales
Successi correlativa de notes ordenades en ordre ascendent o descendent. En funci de la
disposici de tons i semitons hi ha diferents tipus d'escales.
http://www.teoria.com/aprendizaje/escalas/index.htm
Escala cromtica. Escala de 12 sons, amb successi de semitons, sense tons.
Escala de tons. Escala de 6 sons, sense semitons amb 5 tons sencers

Escala diatnica. Escala formada per 7 sons amb 5 tons i 2 semitons.

Escala Major. Formada per 7 sons amb la disposici de tons i semitons: t-t-s-t-t-t-s.
La escala de Do major s l'escala que es pren com a model per a fer una altra escala
major a partir de qualsevol nota.
L'organitzaci de tons i semitons de l'escala de Do Major s el model per a qualsevol escala
major.
La nota en que comena l'escala s'anomena Tnica i dna el nom a l'escala.

El cinqu grau de l'escala s'anomena Dominant.

El set grau de l'escala s la Sensible, es diu aix perqu se sent atreta per la tnica.
Entre la sensible i la tnica sempre hi ha un semit de distncia.
Escala Menor. Formada per 7 sons amb la disposici de tons i semitons: t-s-t-t-s- ts-s.
La escala de La menor (sol#). s l'escala que es pren com a model per a fer una altra
escala menor a partir de qualsevol nota.
L'organitzaci de tons i semitons de l'escala de La menor s el model per a qualsevol
escala menor.
s una escala menor perqu entre el primer i el tercer grau de l'escala hi ha un to i un
semit de distncia, s a dir un interval de 3 menor.

http://www.teoria.com/exercises/sc-id_e.htm . Exercicis d'identificacid'escales

http://www.teoria.com/exercises/sc-oido.htm . Exercicis de dictat d'escales

3.- Intervals: meldics - harmnics, ascendent i desccendent

http://www.teoria.com/aprendizaje/intervalos/index.htm
Interval. s la distncia daltura meldica o harmnica existent entre dos sons.
Els intervals poden ser meldics (sons consecutius) o harmnics (sons simultanis). Els intervals es
poden diferenciar per un numeral que indica la quantitat de tons que el formen (2, 3, 4, 5,....).
Segons el nombre de semitons poden ser majors, menors o justs. Les alteracions els poden
convertir en augmentats i disminuts.

L'interval ser meldic si els sons sonen successivament de manera ascendent o descendent.
L'interval ser harmnic si els sons sonen simultniament.

Classificaci del intervals: Els intervals poden ser de

segona (notes consecutives): Major ( un to) o menor ( un semit).
tercera: Major ( dos tons) o menor ( un to i un semit)
quarta: Justa ( dos tons i un semit).
quinta: Justa (tres tons i un semit).
sexta: Major ( quatre tons i un semit) o menor ( tres tons i dos semitons= 4 tons).
setena: Major (cinc tons i un semit) o menor ( quatre tons i dos semitons=5 tons).
octava: Justa ( cinc tons i dos semitons= 6 tons).
Els intervals poden ser augmentats si es puja un semit als justos o majors i disminuts si es
baixa un semit als justos o menors.

4.- Alteracions: el (# ) i el (b). Signes de diesi, bemoll, becaire, doble diesi, doble bemoll que
modifiquen l'altura dels sons.
http://www.teoria.com/aprendizaje/lectura/14-alt.htm

Diesi. # Signe que col.locat al davant de qualsevol nota li puja un semit

Bemoll b . Signe que col.locat al davant de qualsevol nota li baixa un
semit
Becaire. Anul.la l'efecte de qualsevol alteraci (# o b)
5.- Armadura.

Conjunt de signes d'alteraci que, col.locats a l'inici d'una composici desprs de la clau, en
determinen la tonalitat. Ordre de # diesis (fa, do, sol, re, la, mi, si), ordre de b bemolls (si, mi, la,
re, sol, do, fa).

Enllaos per a treballar la teoria

http://www.teoria.com/indice.htm
http://www.xtec.es/rtee/cat/teledmus/vocabulari/vocabulari.htm

6.- Cadncies. Sn una srie dacords que acaben una frase o tema musical. Hi ha diferents tipus de
cadncies:
Cadncia perfecta. V (dominant) - I (tnica). Els dos acords tenen que estar en estat fonamental i lacord de
tnica acabar r amb la tnica en la veu ms aguda:

Cadncia imperfecta. V - I al igual que la perfecta per alguns dels acords estan en Inversin o no acaben amb
la tnica en la veu ms aguda. Dos exemples:

Cadncia a la dominant o semicadncia. Descansa sobre el acord de dominant:

Cadncia plagal. IV (subdominante) I :

Cadncia trencada . V - vi o V - IV: