FONAMENTS DEL DISSENY

Resum ordenat del contingut dels arxius de lapartat 1.1.2 del

moodle
1. FONAMENTS DE DISSENY
1.1. QU S EL DISSENY?
s lmbit de la creaci humana que socupa didear i projectar
un MODEL (imatge, objecte, espai) que ha de ser FABRICAT en
srie. El terme disseny prov de litali disegno que vol dir
dibuix.
Com a mitj de comunicaci socupa dunir dos conceptes
importants: la UTILITAT (que all dissenyat funcioni) amb
lESTTICA (que sigui atractiu).
Ha de tenir en compte altres factors que el diferencien daltres
mbits com lart:
o Factors socials: el disseny ha daspirar a ser acceptat pels
consumidors
o Factors tecnolgics i de fabricaci: el disseny est
condicionat als avenos tecnolgics i als processos de
fabricaci industrial.
o Factors de sostenibilitat, econmics i ambientals: ha de
ser rendible econmicament, i ha de ser respectus amb
el medi ambient (a nivell de reciclatge i residus).
1.2. FUNCIONS DEL DISSENY
Funci prctica: ha de ser efica. Ha de funcionar. Ha de ser
ergonmic, cmode, facilitar la vida.
Funci esttica: ha datraure al consumidor, ha de persuadir-lo,
convncer-lo
Funci simblica: de vegades sidentifica amb certs sectors
socials, ideologies i pensaments...
1.3. GRANS MBITS DEL DISSENY
DISSENY GRFIC: socupa de la comunicaci visual

Tipografia
Imatge corporativa (logos, imatge duna empresa o
instituci)
Senyalstica i Pictogrames
Publicitat Grfica i Cartellisme
Disseny Editorial i Disseny web
Packaging

DISSENY INDUSTRIAL O DE LOBJECTE: socupa des del

disseny dobjectes, fins a cotxes, mobles, electrodomstics....
DISSENY TXTIL I DE LA INDUMENTRIA (MODA)

Disseny destampats txtils i de tipus de teles (disseny

txtil)
Disseny de peces de roba (disseny de moda)

DISSENY DE LESPAI
Arquitectura i arquitectura efmera
Interiorisme i decoraci dinteriors
Escenografia
Aparadorisme
2. EL PROCS DE DISSENY
Diferents autors (com BRUNO MUNARI) aborden el tema de les fases
de tot procs de disseny. Aquestes fases de projectaci poden variar
de nom, o en la manera destructurar-se, per bsicament sn les
segents:
A. ANLIS DEL PROBLEMA
A.1. Detectar les necessitats i analitzar les preferncies
esttiques dels consumidors sobre el producte que es
dissenyar, o redissenyar.
A.2. Precisar la possible demanda que pot generar el
producte a dissenyar, i fer un estudi avaluant els aspectes
econmics de la situaci.
A.3. Estudiar les caracterstiques que tenen altres productes
semblants, o dissenyats anteriorment (materials, estructura,
avantatges, inconvenients).
A.4. Reflexionar sobre les idees que es volen desenvolupar,
aspectes que es volen millorar, tenint en compte els estudis i
anlisis anteriors.
B. SOLUCIONS AL PROBLEMA
B.1. El dissenyador comena a esbossar possibles solucions,
definint condicionants com el pes, el volum, la capacitat,
forma, color, composici i peces, textura... Realitza esbossos,
fa maquetes, plnols, prototips de la idea.
B.2. Estudia els materials que sempraran, caracterstiques
de durabilitat, ds, de cost econmic, etc.
B.3. Realitza el projecte tcnic, compost per esbossos,
plnols amb acotacions, perspectives,...tot el que sigui
necessari per a la seva fabricaci.

B.4. Construeix la maqueta final del producte o el prototip

final, el que ser definitiu.
C. VALORACI DE LES SOLUCIONS
C.1. Un cop decidida la soluci que sembla ms correcta es
compara amb altres productes, es determinen avantatges i
desavantatges, i quines diferncies hi ha respecte aquests
productes.

C.2. A partir de la maqueta o prototip final, es fan els

experiments i es posa a prova el disseny, per estudiar-ne i
comprovar-ne el seu comportament, eficcia, funcionalitat i
les possibles respostes davant dels usos possibles en un
futur a les mans dels consumidors.
C.3. A partir de les proves, es fan els retocs i canvis
necessaris, i es crea el prototip definitiu o model 1 de la
srie.
D. REALITZACI DE LA SOLUCI
D.1. s la fase de la producci industrial. Es passa a la
fabricaci en srie del producte tenint en compte els costos
de producci i de comercialitzaci, la demanda i els possibles
competidors.
D.2. Es pot afegir un temps de prova per avaluar la seva
acceptaci per part dels consumidors i introduir les
modificacions necessries per optimitzar i rendibilitzar el
producte.
3. UNA PASSEJADA PER LA HISTRIA DEL DISSENY
3.1.
EL PROCS ARTESANAL I EL PROCS INDUSTRIAL
El procs artesanal:

El procs artesanal delaboraci dun objecte es duu a terme

mitjanant la MANIPULACI dels materials i eines.
s un procs bastant intutiu. Les decisions es van prenent
de lofici, que sadquireix treballant al costat del mestre.
Un mateix artes construeix totalment els objectes, dun en
un.

El procs industrial:

En el procs industrial es PLANIFICA prviament el producte que

es fabricar en srie. No hi ha lloc per a la improvisaci: fins al
detall ms petit est controlat i planificat.
El fet de dissenyar els objectes abans de fabricar-los implica
detectar i preveure necessitats, estudiar materials, imaginar
formes, preveure comportaments ds...
El dissenyador noms planifica, no construeix lobjecte.

3.2.

BREU H DEL DISSENY

REVOLUCI
INDUSTRIAL

APAREIX LA FIGURA DEL

DISSENYADOR
PRODUCCI EN SRIE I MECANITZADA
ABARATIMENT DE LA PRODUCCI
SE SATISF LA CREIXENT DEMANDA DE
CONSUM

PRIMERES REFLEXIONS, TEORIES I ESCOLES

DE DISSENY

WILLIAM
MORRIS

ART
NOUVEAU

WERKBUN
D

BAUHAU
S

Arts and Craft (finals s.XIX)= soposa a la produccin

mecanitzada perqu fa dissenys lletjos. Defensa el
retorn al treball artesanal.
Finals s. XIX inicis s.XX Europa: rep diferents noms en funci
dels pasos (Modernisme a Catalunya). Inspirat en les idees de
MORRIS i en les corbes naturals (no industrials). Profusi de la
decoraci.
DE PETER BEHRENS- inicis s.XX, Alemnia: defensa la
compatibilitat entre la forma i la funci en el disseny industrial, i a
la depuraci de la decoraci suprflua. Defensa la bsqueda de la
puresa i lesttica en el disseny industrial, per no fer productes
lletjos ni ineficaos.
1919-1933, Alemnia. Directors-arquitectes: WALTER GROPIUS>
MEYER> MIES VAN DER ROHE. Escola de disseny que defensa la
produccin industrial, simplificant les formes, sense cap tipus de
decoraci ni ornamentaci, donant ms importancia a la funci que
a la forma del disseny. Materials moderns: vidre, ferro, hacer, cuir.
Materials nus, sense camuflar ni pintar. Formes pures i
geomtriques (= econmic i fcil de fabricar en srie). Dissenys

ESTIL INTERNACIONAL (ESCOLA DULM- MAX BILL)

ANYS 50
DISSENY
Defensa una postura intermdia entre FORMA I FUNCI
POSTMODERN
Formes orgniques i aerodinmiques
(anys 60- fins
s.XXI)
4. TENDNCIESPlstics
EN DISSENY
i fusta policromada (nous materials)
4.1.
PREDOMINI DE LA FORMA PER DAMUNT DE LA FUNCI:
FORMALISME
Tendncies cap al reciclatge, retro, handmade....
- En iniciar-se la producci industrial dobjectes, hi havia una gran
preocupaci per ocultar-ne la lletjor. Aix va provocar un excs
dornamentaci.
- Aquesta tendncia formalista que prioritza la forma sanomena en
alguns moments de la histria del disseny amb el nom dstyling, i
defensa la modificaci externa de lobjecte sense tenir en compte
la funcionalitat.
- Exemples: Modernisme, Mariscal, Agatha Ruiz de la Prada

4.2.
PREDOMINI DE LA FUNCI PER DAMUNT DE LA FORMA:
FUNCIONALISME
- Per a aquesta tendncia, lexcs dornamentaci obstaculitza la
funci dun objecte.
- Defensa que un objecte s atractiu quan els aspectes formals estan
supeditats a la funci, i per tant, no cal decorar.
- Exemples: BAUHAUS, LESTIL INTERNACIONAL

4.3.
LA FORMA I LA FUNCI TENEN LA MATEIXA
IMPORTNCIA: POSTURA ACTUAL
- Avui dia predomina aquesta postura, que defensa que un objecte s
atractiu quan satisf b una necessitat i tamb quan s capa de
comunicar la seva funci a travs duna forma atractiva que sedueixi
al consumidor.
- Exemples: IKEA, i la majoria de dissenys actuals