Publicaci 14

MONUMENTS DE LA HISTRIA
Vallirana

a histria la trobem en els llibres, en els arxius, en la memria oral, per tamb en la
realitat fsica com els indrets i, sobretot, en els monuments. En el cas de Vallirana nhi ha
tres de ben desconeguts per a la majoria de la poblaci, segurament per estar en el lloc de
lesdeveniment histric i aquest no s en el centre ni en una zona poblada.
LPIDA EN MEMRIA DE LES DUES MONGES TROBADES MORTES LANY 1936

s pot veure des de la carretera entre la zona de Can Juli i del

Lledoner abans del pont dels Tres Arcs, a m esquerra, en direcci
a Vilafranca, ben a prop del cam de muntanya que shi endinsa. No s
de grans dimensions per ns possible la lectura de la inscripci des
de la cuneta.

n acabar la guerra es va collocar aquesta lpida amb el nom de les

dues religioses mortes all el 7 dagost de 1936. Van ser agafades
a Molins de Rei quan fugien cap a Valncia. En principi la lpida es
va aplacar a una pedra natural. Lagost de 1956, just 20 anys desprs
dhaver trobat els cossos en aquest lloc, i amb leixamplament de la
carretera, es va collocar sobre un pedestal fet de pedra, per ms
reculada.

any anterior es va inaugurar a Vallirana el conventcollegi de les

Mares Dominiques, ordre a la qual pertanyien. Es va fundar com
a prova dagrament daquesta comunitat cap al poble de Vallirana per
haver-ne guardat la memria.

OBELISC EN MEMRIA DEL BISBE STRAUCH

en a prop de lanterior, de fet

darrere seu, podem trobar
el segon monument. Aquest
consisteix en un obelisc duns 3
metres dalada de pedra blanca.
Tot ell t unes inscripcions de
difcil lectura a lestil dels obeliscos
egipcis.

l capitell de coronaci es va
arrancar i va descansar al seu
peu durant dcades fins que el gener
de 2012 va ser recuperat grcies a
la collaboraci entre lassociaci
Amics de Vallirana i lAjuntament
i es pot veure a la Masia-Mol de

quest monument de principis

Can Batlle. La creu que coronava
del segle XX, per en record
lobelisc,
dissortadament
ha
dun esdeveniment del segle XIX, s
desaparegut.
un dels vestigis histrics ms antics
amon Strauch i Vidal, bisbe de de Vallirana i, dissortadament, es
Vic, el dia 15 dabril de 1823, troba envoltat de vegetaci que en
quan era traslladat de la Ciutadella dificulta laccs i la visi.
de Barcelona cap a Tarragona, a
allirana t un carrer dedicat
lalada del pont dels Tres Arcs, va
a aquest personatge histric.
ser afusellat juntament amb el seu
Est
situat entre la plaa de sant
criat. Lassassinat va ser obra dels
liberals, a causa de la vinculaci Domnec (enfront de lentrada del
del bisbe amb el rgim absolutista convent-collegi Verge del Roser) i
(partidaris del rei, Ferran VII). Amb el carrer Major, i s, tal vegada, el
la tornada al poder daquests, sen carrer ms curt de Vallirana.
va aixecar aquest reconeixement.

L obelisc del bisbe, en lactualitat i tal com era lany 1923, en el centenari de la seva mort, quan el van inaugurar.
Pgina

MONUMENT EN MEMRIA DELS MORTS ALS BOSCOS DEL LLEDONER

eguint carretera amunt

a pocs metres abans
darribar al pont Gran del
Lledoner a lesquerra, shi pot
arribar fcilment pel cam
que, parallel a la carretera,
surt de la masia de dalt.

forma dX allargada
i s construt de totxo
vermell vist. s de dimensions
considerables i en una cara hi
ha aplacada la lpida amb la
inscripci i, a laltra, una creu.

l comenament de la
guerra, els boscos del
Lledoner van ser el trist
escenari
de
lassassinat
dunes 40 persones portades
pels comits daltres pobles,
en un dels quals, el de Sant
Sadurn dAnoia, en una nit
hi assassinaren a 21 ciutadans
daquella poblaci. Van ser
enterrats
inicialment
al
cementiri i, en quedar petit,
en una fossa comuna que es va
fer a sota, al camp doliveres

que hi havia davant del

mercat. En la seva memria,
el 8 de desembre de 1966 es
va fer la benedicci daquest
monument. El promotor de
lobra va ser el sacerdot jesuta
P. Antonio Culebras Hidalgo,
familiar duna de les vctimes.

Pgina

ALTRES ELEMENTS NO LLIGATS AL LLOC HISTRIC

PETIT MONUMENT A LES VCTIMES DE LA GUERRA CIVIL

n altre monument,
aquest
ja
ms
conegut, s la pedra
commemorativa que es
pot veure al parc Central,
ben a prop de la seva font,
dita font dels Vents i sota
lombra dun lledoner.

l 3 de juliol de 1999
es va collocar aquest
petit monument amb la
inscripci segent: A
la memria dels fills de
Vallirana que perderen la
vida a causa de la Guerra
Civil. La placa de bronze
va ser feta i dissenyada
per Francesc Panyella
Farreras, fill de Vallirana i
exiliat a Frana a final de
lany 1938 i, des de fa molt
anys, president del Cercle
Catal de Marsella.

Pgina

PARC URB FLIX ALSINA

ESPAI PER A LA NO VIOLNCIA

l novembre de 2003,
lAjuntament aprova
un projecte per a la
creaci del Parc Urb Flix
Alsina espai per a la no
violncia, consistent en
un conjunt descultures.
s lespai delimitat pels
carrers Joan Capri, Xile, el
Centre dAtenci primria,
el cementiri i la riera. El
mes de desembre de 2003
sobre laccs al parc i es
colloca la primera de les
escultures.

F
Flix Alsina i Boguny neix el 1903, a Vallirana. Mor, segons diuen
els documents de lArxiu de Salamanca, en acci de guerra, a la
poblaci de Banyoles, el dia 16 de febrer de 1939.

Aquest treball ha estat confeccionat amb la inastimable

collanoraci del nostre bon amic Francesc Oll Dorca, membre
de lASSOCIACI AMICS DE VALLIRANA.

lix Alsina i Boguny,

en esclatar la guerra,
va ser nomenat cap del
Comit
Revolucionari
de Vallirana. Amb el
seu tarann democrtic
i progressista, i la seva
valentia per enfrontar-se
als violents, va aconseguir
que durant la guerra civil
a la poblaci de Vallirana,
no hi assassinessin cap
valliranenc.

Josep i Gemma

Pgina