Publicaci 14

MONUMENTS DE LA HISTRIA Vallirana

L
E E L

a histria la trobem en els llibres, en els arxius, en la memria oral, per tamb en la realitat fsica com els indrets i, sobretot, en els monuments. En el cas de Vallirana nhi ha tres de ben desconeguts per a la majoria de la poblaci, segurament per estar en el lloc de lesdeveniment histric i aquest no s en el centre ni en una zona poblada. LPIDA EN MEMRIA DE LES DUES MONGES TROBADES MORTES LANY 1936

s pot veure des de la carretera entre la zona de Can Juli i del Lledoner abans del pont dels Tres Arcs, a m esquerra, en direcci a Vilafranca, ben a prop del cam de muntanya que shi endinsa. No s de grans dimensions per ns possible la lectura de la inscripci des de la cuneta. n acabar la guerra es va collocar aquesta lpida amb el nom de les dues religioses mortes all el 7 dagost de 1936. Van ser agafades a Molins de Rei quan fugien cap a Valncia. En principi la lpida es va aplacar a una pedra natural. Lagost de 1956, just 20 anys desprs dhaver trobat els cossos en aquest lloc, i amb leixamplament de la carretera, es va collocar sobre un pedestal fet de pedra, per ms reculada.

any anterior es va inaugurar a Vallirana el conventcollegi de les Mares Dominiques, ordre a la qual pertanyien. Es va fundar com a prova dagrament daquesta comunitat cap al poble de Vallirana per haver-ne guardat la memria.

OBELISC EN MEMRIA DEL BISBE STRAUCH

quest monument de principis Can Batlle. La creu que coronava del segle XX, per en record lobelisc, dissortadament ha dun esdeveniment del segle XIX, s desaparegut. un dels vestigis histrics ms antics amon Strauch i Vidal, bisbe de de Vallirana i, dissortadament, es Vic, el dia 15 dabril de 1823, troba envoltat de vegetaci que en quan era traslladat de la Ciutadella dificulta laccs i la visi. de Barcelona cap a Tarragona, a allirana t un carrer dedicat lalada del pont dels Tres Arcs, va a aquest personatge histric. ser afusellat juntament amb el seu Est situat entre la plaa de sant criat. Lassassinat va ser obra dels liberals, a causa de la vinculaci Domnec (enfront de lentrada del del bisbe amb el rgim absolutista convent-collegi Verge del Roser) i (partidaris del rei, Ferran VII). Amb el carrer Major, i s, tal vegada, el la tornada al poder daquests, sen carrer ms curt de Vallirana. va aixecar aquest reconeixement.

en a prop de lanterior, de fet darrere seu, podem trobar el segon monument. Aquest consisteix en un obelisc duns 3 metres dalada de pedra blanca. Tot ell t unes inscripcions de difcil lectura a lestil dels obeliscos egipcis. l capitell de coronaci es va arrancar i va descansar al seu peu durant dcades fins que el gener de 2012 va ser recuperat grcies a la collaboraci entre lassociaci Amics de Vallirana i lAjuntament i es pot veure a la Masia-Mol de

L obelisc del bisbe, en lactualitat i tal com era lany 1923, en el centenari de la seva mort, quan el van inaugurar. Pgina 2

MONUMENT EN MEMRIA DELS MORTS ALS BOSCOS DEL LLEDONER

eguint carretera amunt a pocs metres abans darribar al pont Gran del Lledoner a lesquerra, shi pot arribar fcilment pel cam que, parallel a la carretera, surt de la masia de dalt.

forma dX allargada i s construt de totxo vermell vist. s de dimensions considerables i en una cara hi ha aplacada la lpida amb la inscripci i, a laltra, una creu.

l comenament de la guerra, els boscos del Lledoner van ser el trist escenari de lassassinat dunes 40 persones portades pels comits daltres pobles, en un dels quals, el de Sant Sadurn dAnoia, en una nit hi assassinaren a 21 ciutadans daquella poblaci. Van ser enterrats inicialment al cementiri i, en quedar petit, en una fossa comuna que es va fer a sota, al camp doliveres

que hi havia davant del mercat. En la seva memria, el 8 de desembre de 1966 es va fer la benedicci daquest monument. El promotor de lobra va ser el sacerdot jesuta P. Antonio Culebras Hidalgo, familiar duna de les vctimes.

Pgina

ALTRES ELEMENTS NO LLIGATS AL LLOC HISTRIC

PETIT MONUMENT A LES VCTIMES DE LA GUERRA CIVIL

U E

n altre monument, aquest ja ms conegut, s la pedra commemorativa que es pot veure al parc Central, ben a prop de la seva font, dita font dels Vents i sota lombra dun lledoner. l 3 de juliol de 1999 es va collocar aquest petit monument amb la inscripci segent: A la memria dels fills de Vallirana que perderen la vida a causa de la Guerra Civil. La placa de bronze va ser feta i dissenyada per Francesc Panyella Farreras, fill de Vallirana i exiliat a Frana a final de lany 1938 i, des de fa molt anys, president del Cercle Catal de Marsella.

Pgina

PARC URB FLIX ALSINA ESPAI PER A LA NO VIOLNCIA

l novembre de 2003, lAjuntament aprova un projecte per a la creaci del Parc Urb Flix Alsina espai per a la no violncia, consistent en un conjunt descultures. s lespai delimitat pels carrers Joan Capri, Xile, el Centre dAtenci primria, el cementiri i la riera. El mes de desembre de 2003 sobre laccs al parc i es colloca la primera de les escultures.

F
Flix Alsina i Boguny neix el 1903, a Vallirana. Mor, segons diuen els documents de lArxiu de Salamanca, en acci de guerra, a la poblaci de Banyoles, el dia 16 de febrer de 1939.

Aquest treball ha estat confeccionat amb la inastimable collanoraci del nostre bon amic Francesc Oll Dorca, membre de lASSOCIACI AMICS DE VALLIRANA.

lix Alsina i Boguny, en esclatar la guerra, va ser nomenat cap del Comit Revolucionari de Vallirana. Amb el seu tarann democrtic i progressista, i la seva valentia per enfrontar-se als violents, va aconseguir que durant la guerra civil a la poblaci de Vallirana, no hi assassinessin cap valliranenc.

Josep i Gemma

Pgina