You are on page 1of 1

I N

M E M O R I A M

D R .

M A R G A L E F

PROCURA TORNAR AL RIU SEMPRE


QUE PUGUIS, A VEURE SI ELS INSECTES
ENCARA HI SN
Xavier Bells

HOME PROFUNDAMENT
Qu, com van els insectes? Era
malgrat el temps i els honors, no
la pregunta habitual del Dr. Margadeix mai de ser aquell jove naturaHONEST, AMIC FIABLE,
lef sempre que ens trobvem en el
lista illusionat que empaitava
DE BONHOMIA ABSOLUTA
metro a lhora danar a dinar, una
puces daigua i larves despiadimoI SENSE CAP MENA DE
circumstncia que sovintejava en
nis als rius de totes les muntanyes
PRESUMPCI. ENTUSIASTA
aquests darrers temps. La continuaper on passava. Pots fer molts
EMPEDRET DE LA VIDA
ci era una conversa que podia
models ecolgics al laboratori, per
tenir a veure amb els insectes, o b
procura tornar al riu sempre que
I DE LA NATURA
allunyar-sen considerablement.
puguis, a veure si els insectes encaTant se valia, la qesti era parlar
ra hi sn, em deia sovint. Al
de la natura i de la cincia, en
metro, en aquests darrers temps, no
general. En realitat, all de com van els insectes no
es cansava de repetir-mho.
era una pregunta, sin una mena de salutaci cmplice
Lassequibilitat i la fidelitat a lofici de naturalista
que obria la porta a qualsevol tema. Cada dia parlvem
sn algunes de les coses que mhan deixat una empremde coses diferents, per la conversa de Margalef, com
ta ms marcada, per la llista de trets que admiro de
no podia ser altrament, sempre resultava estimulant. s
Margalef s llarga. Tal vegada per damunt dels mrits
una de les poques persones que he conegut que sempre
cientfics, hi ha les qualitats personals. Home profundadiu coses interessants, de vegades inslites. I s que
ment honest, amic fiable, de bonhomia absoluta i sense
Margalef veu les coses duna manera diferent a la resta
cap mena de presumpci. Entusiasta empedret de la
de la humanitat. De vegades em pregunto qu deu
vida i de la natura, per que samaga sovint darrere
veure quan mira un arbre. Tal vegada el veu com un
duna faana escptica, com escau als qui han lluitat en
llac de cap per avall, o una estructura tridimensional
moltes batalles perdudes dantuvi, que han vist molts
que bescanvia energia per organitzaci, o de cinquanta
canvis i han escoltat moltes promeses que no shavien
maneres diferents alhora, o vs a saber qu.
de complir, per no perden les illusions perqu saben
Les converses al metro foren les darreres relacions
que no hi ha substitut per a la feina silenciosa i ben feta.
continuades que vaig tenir amb Margalef. De primer
I tot aix, els set dies de la setmana. No s fcil tenir
havien estat les relacions dalumne a mestre a les aules
Margalef com a mirall Haver tingut loportunitat de
de lantiga Facultat de Biologia de la Universitat de Barconixer-lo, de tractar-lo, i daprendre dell, ha estat un
celona, i les visites al Departament dEcologia, a preveritable privilegi. I aix no s pas una hiprbole, ja s
guntar pels crustacis caverncoles o a demanar-li ajuda
prou b que no li agraden els panegrics, i encara menys
per refer els meus maldestres manuscrits naturalistes.
si poden tenir flaire de crisantems.
Desprs vingueren els encontres a la Instituci Catalana
Madono ara que encara em costa deixar dusar el
dHistria Natural, lorganitzaci de les conferncies al
present en parlar de Margalef. Tal vegada perqu sc
Palau de la Virreina en el marc del Club de Barcelona,
daquells que creuen que una persona no mor mentre hi
les trobades a lAssociaci per al Foment de la Cincia,
hagi alg que la recordi. Ara mateix el recordo illusioo a la Secci de Cincies Biolgiques de lInstitut dEsnat i somrient, molt alt per prest a ajupir-se per posartudis Catalans, quan encara acostumava a venir.
se al nivell de qualsevol, sempre que faci falta. No va
Sempre, des del primer moment, vaig tenir la sensavoler mai ser com el xiprer. Sestim ms crixer com
ci que, en comenar a parlar amb ell, la diferncia
el roure, robust i geners, capa dacollir tot aquell que
generacional que no la intellectual sesvaa. No
volgus aixoplugar-se sota les seves branques abunsemblava que et trobessis davant dun home extraordidants, clides i svies.
nari, sin davant dun home que, sense proposar-sho,
Xavier Bells. Centre dInvestigaci i Desenvolupament (CSIC), Barcelona.
es posava al teu abast, all a baix I s que Margalef,

Nm. 42 MTODE

15

You might also like