I N

M E M O R I A M

D R .

M A R G A L E F

EL PROFETA DE LA SOCIETAT
DE LA INFORMACI
Josep M. Camarasa

La mort de Ramon Margalef, ho he de reconixer,

dels ltims anys seixanta i els primers setanta que
mha colpit com feia anys que no em colpia cap altra
incorpora el tema de la informaci a les seves consimort. I aix que la idea que la mort forma part de
deracions sobre successi i explotaci, en particular
lestratgia de la vida era una de les moltes que havia
les referides a lexplotaci humana decosistemes
rebut del seu mestratge. s la vida el miracle que ens
concrets o del conjunt del planeta.
hauria dadmirar, explicava Margalef, i no el seu cesEn el seu conegut manual de 1974, Ecologa, assesament per a un individu. El temps concedit a cada
nyala que, en la histria de la humanitat, shavien
sser viu per ser aix, un sser viu, i no un munt
enregistrat dues fites significatives pel que fa a les
desorganitzat de molcules s atzars i sempre ms
relacions de les poblacions humanes amb la resta de la
aviat breu. Just el que li concedeixen la seva dotaci
biosfera, la revoluci neoltica i la revoluci industrial,
gentica i les contingncies geoqumiques i histrique separaven tres perodes: una etapa passada [la
ques que li toquen.
que precedeix la revoluci industrial] dinteracci
La vida de Ramon Margalef no ha estat pas de les
local amb la resta dels ecosistemes naturals, que manms breus per a un hum, sobretot si pensem les cirtenia regulades les poblacions i estable el medi; una
cumstncies que li van tocar viure als seus divuit o
etapa futura duna regulaci que ha de ser forosament
dinou anys (va haver de combatre
similar, per a escala universal i,
al front de lEbre lany 1938).
entre luna i laltra, una etapa
Per nera tant, dadmirable,
accelerada [lera industrial] desaquella vida! Era tan gran el goig
tratgia de frontera, cap a la fi de
LA IDEA QUE LA MORT
de saber que podem comptar amb
la qual ens dirigim fatalment i
FORMA PART DE
ell i amb la seva saviesa! La seva
rpidament i en la qual la transLESTRATGIA DE LA VIDA
mort, potser previsible per la seva
missi cultural dinformaci
edat avanada, mha deixat un
havia dassolir la mxima imERA UNA DE LES MOLTES
sentiment dorfenesa com no
portncia.
QUE HAVIA REBUT DEL
havia sentit ni en la mort del meu
I, vet aqu, que aquesta etapa
SEU MESTRATGE
pare, per desgrcia molt menys
futura sestava iniciant en aquell
esperable quan es va produir.
mateix moment. Els primers ordiPer no s dels meus sentinadors amb circuits integrats eren
ments del que hauria de parlar-vos
encara molt recents (1964), per
aqu. Voldria fer-ho duna de les facetes del mestre
el 1969 el Departament de Defensa nord-americ ja
que a mi sempre mha fascinat i que potser altres no
havia establert la xarxa de comunicaci electrnica
pensaran a traslladar-vos. La de lhome que, des del
Arpanet, de levoluci de la qual havia de resultar el
seu coneixement de les modalitats de limpacte de
que avui s Internet. El microprocessador shavia
lespcie humana en la resta de la biosfera, predeia, ja
inventat tot just el 1971, per aquell mateix 1974 que
fa ms de trenta anys, aquesta societat de la informaapareixia el manual de Margalef els primers ordinaci que avui s la societat en qu vivim una bona part
dors personals sestaven gestant i es comenarien a
dels humans.
difondre en els anys immediats, mentre simultniaDe fet el tema de la informaci va estar present en
ment sideava el protocol de xarxa dinterconnexi
el seu treball cientfic des de molt aviat. El seu dis(TCP-IP) que havia de permetre enllaar diferents
curs dingrs a la Reial Acadmia de Cincies i Arts
tipus de xarxes de comunicaci. Comenava el trnsit
de Barcelona (1957), que duia per ttol La teora de
de lindustrialisme a linformacionalisme com a parala informacin en ecologa ja es referia a la informadigma tecnolgic dominant.
ci com a propietat dels ecosistemes i com a mesura
Josep M. Camarasa. Bileg i historiador de la cincia.
de lorganitzaci daquests. Per s sobretot a partir

16

Nm. 42 MTODE