FASE II.

ACTIVITAT 1

Objectius:
• Analitzar els trets d’identitat de l’escola
• Recollir informació sobre el tractament que es fa a l’atenció a la diversitat
i a la inclusió escolar en el CEIP “Jaume I” de La Sénia a nivell del Projecte
Educatiu de Centre i altres documents.

Per establir quina serà la identitat del centre, he estudiat el Projecte Educatiu de
Centre (PEC) que m’ha facilitar l’escola. Aquest és un document molt extens i per
aquest motiu en aquest apartat únicament faré referència a aquells punts del
document que m’han permès extreure’n la línia que defineix l’identitat de l’escola.

L’escola recull clarament quins seran els trets que la definiran en el seu PEC i apunta
una ideologia clara al voltant de la confessionalitat del centre, la llengua d’instrucció, la
metodologia, l’educació com a procés integral, el pluralisme i els valors democràtics,
l’educació en valors, la coeducació, l’escola i el seu entorn, els projectes educatius i
l’acollida i la integració.

D’aquests punts n’hi ha que són observables de manera directa i d’altres que
sorgeixen arran de la pròpia activitat educativa. D’aquest primers m’agradaria destacar
aquells que he observat clarament.

En relació a la confessionalitat l’escola, per fer front a la realitat social amb que es
troba, es defineix clarament com una escola oberta i pluralista i la meva estada al
centre m’ha demostrat que és respectuosa amb les diferents maneres de pensar i
oberta a tothom.

És lògic, per tant, que el centre es defineixi al seu PEC com aconfessional i
ideològicament plural i que els pares dels alumnes, a principi de curs, puguin escollir
entre que els seus fills cursin Religió o Descoberta de l’Entorn. Concretament, a
l’escola hi ha 188 alumnes que cursen Religió Catòlica, mentre la resta opten per la
segona opció.

1
En relació a la llengua d’instrucció, tal i com s’apunta al PEC, el centre empra en tots
els àmbits de l’escola el català, excepte en les àrees de Llengua Castellana i Llengua
Estrangera. He pogut observar que el català és la llengua d'ús i comunicació de la vida
quotidiana del centre, ja sigui a nivell intern com extern, incloent-hi la retolació, les
circulars i la correspondència oficial. També he observat que davant l’arribada d’un
nouvingut sempre se li parla en català, encara que el nen procedeixi d’un país de parla
hispana i el fet de parlar-li llengua castellana pogués facilitar les coses durant els
primers dies. L’escola opta per dur a terme una immersió total en la llengua catalana.

Pel que fa al projecte educatiu cal explicar que el centre forma part de les Escoles
Verdes de la Generalitat de Catalunya, programa que pretén reorientar l’educació vers
el desenvolupament sostenible; proposa, en aquest sentit, que s’ajudi a les escoles a
dissenyar plans de treball relacionats amb el medi ambient ben integrats en els seus
plans d’estudi. D’aquest programa, s’hi pot destacar un doble objectiu:

• Ajudar els centres en la seva ambientalització, és a dir, a incorporar la dimensió

ambiental tant en la seva gestió com en el seu currículum.
• Identificar, dins del conjunt del país, els centres compromesos en la pròpia
millora ambiental i, per tant, en la del seu entorn.

Per iniciar aquest procés d'ambientalització, el primer pas que fa el centre és redactar
el seu Pla de Cohesió Ambiental, on es defineixen els trets i els objectius ambientals
del centre. Aquests objectius es duran a terme, al llarg dels diferents cursos escolars,
mitjançant els programes d’acció, els quals recullen les actuacions concretes de
millora ambiental que el centre es compromet a realitzar durant un període de dos
cursos escolars.

Finalment, en relació a l’acollida i la integració m’agradaria destacar que l’escola

recentment s’ha vist afectada per la presència d’alumnat estranger a les seves aules i
ha hagut d’adequar el sistema educatiu a la realitat de l’escola, de manera que es
possibiliti un sistema integrador. Per això, l’escola a creat un Pla d’Acollida d’alumnes
nouvinguts.

Aquest Pla d’Acollida, està molt ben treballat per part de l’escola i l’equip docent és
lau per aconseguir la integració dels alumnes nouvinguts. Davant l’arribada d’un nou
alumne, l’escola opta per seguir el següent protocol: entrevista amb la família,
establiment d’una persona de referència per relacionar el centre educatiu i la família

2
del nouvingut, avaluació inicial del nou alumne, adscripció al curs i grup que li
correspon, transpàs de la informació als diferents docent que es relacionaran amb
l’alumne, preparació de l’entrada del nen a l’aula d’acollida, disseny de l’itinerari
educatiu del nen, disseny d’activitats i creació de fons material.

Pel que fa a la integració, el tractament a la diversitat és un apartat que es contempla

al PEC del centre perquè es considera una eina indispensable per garantir la total
integració dels alumnes dins la comunitat educativa. Per fer front a la diversitat l’escola de
la Sénia compta amb:

- La USEE (unitat de suport a l’Educació Especial). Allí hi acudeixen els nens més
afectats del centre. Aquest alumnat es tractat per una mestra i una auxiliar
d’educació especial.
- L’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) és el que s’encarrega de fer les
avaluacions i seguiment dels nens amb NEE. Els dilluns i un dimecres cada quinze
dies una psicopedagoga acudeix al centre per donar resposta a les demandes
corresponents.A més amés l’escola disposa d’altres suports educatius que són: la
fisioterapeuta, una mestra itinerant de l’ONCE i una logopeda.

- El centre també disposa d’una vetlladora, demandada per l’escola i ofertada pel
departament d’educació. Aquesta està al centre per ajudar a un nen amb una
minusvalia física que necessita suport en totes les activitats, però a la vegada
també ajuda a un nen cec que necessita suport en determinades activitats. Pot fer-
ho perquè aquests dos alumnes comparteixen aula i tutora.

- Al centre hi ha dues aules de suport i reforç, encarregades per dues educadores

d’educació especial. En aquestes aules es treballa amb grups reduïts en nens amb
ACI, realitzant sobretot reforços de càlcul i comprensió lectora i a partir d’aquest
curs s’ha optat per donar el suport a la mateixa aula ordinària sempre que sigui
possible, per tal que els nens no hagin de sortir contínuament de l’aula i puguin
estar més temps amb la resta de companys i facilitar d’aquesta manera la seva
integració.

Pel que fa a la resta de trets identitaris he observat que l’equip docent els desenvolupa
al llarg de totes les seves classes i en l’entorn educatiu del centre, fomentant una
educació constructivista i integral de cara l’alumnat, on la igualtat de sexes, el

3
respecte, les bones relacions interpersonals, el companyerisme, etc. es constitueixen
com a valors essencials.

Tot seguit podem observar de manera més concreta aquells punts més importants en
els documents del centre que fan referència a l’atenció a la diversitat i a la
integració escolar:

En el Projecte Educatiu del Centre concretament l’objectiu general de centre nº20 fa

referència a l’atenció a la diversitat cultural i diu així:

20.-A Catalunya ens trobem davant la nova situació que representen els moviments
protagonitzats per col·lectius que pertanyen a altres cultures.Quan diferents grups
culturals coexisteixen, podem parlar de multiculturalisme o pluriculturalisme; però
nosaltres intentem crear a l’escola un grau d’interculturalisme en el que s’arribi a un
grau d’interrelació i intercanvi de tots els grups.Volem afavorir la mútua coneixença
dels individus dels diferents col.lectius i promoure actituds d’acostament.

També dins del Projecte Educatiu hi ha un punt específic que fa referència a

l’escolarització d’alumnat fill de famílies immigrants i diu així:

La presència d’alumnat estranger a les nostres aules ha anat en augment.Aquest fet

ens ha portat a adequar el nostre sistema educatiu a aquesta nova realitat, de manera
que es possibiliti un sistema integrador, presidit per valors i actituds solidaris i
igualitaris, més enllà de les diferències socioculturals que puguin existir.
Aquesta realitat ens porta a posar en marxa el Pla d’Acollida d’alumnes nouvinguts al
centre.A la vegada, aquesta nova situació, també ens obliga a una reflexió del
tractament lingüístic que hem de donar com a centre enfront aquest tipus
d’alumnes.Comptem amb l’aula d’acollida, que ens permet donar resposta a totes
aquestes necessitats lingüístiques de la nova situació.

L’apartat 6 del projecte educatiu fa referència a l’atenció a la diversitat i diu així:

La intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una

escola inclusiva.Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran
organitzatius, curriculars i metodològics.Entre aquests mecanismes, han de
considerar-se les adaptacions del currículum com també, el suport en el grup ordinari,
els agrupaments flexibles o els desdoblaments dels grups d’alumnes.

4
L’alumnat amb NEE que ho requereixi disposarà d’adaptacions que s’adapten
significativament dels continguts i dels criteris d’avaluació, amb la finalitat de facilitar-li
l’adquisició del currículum.Les esmentades adaptacions s’efectuaran per aconseguir el
màxim desenvolupament de les competències bàsiques.L’avluació i la promoció de
l’alumnat amb aquestes adaptacions prendran com a referent els objectius i criteris
d’avaluació fixats en les programacions adaptades.

Sense prejudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, l’alumnat

amb programacions adaptades podrà ampliar la seva permanència en l’etapa de
l’educació primària un curs més, sempre que això afavoreixi la seva integració
socioeducativa.

L’alumnat d’incorporació tardana serà objecte d’una acollida personalitzada i de

mesures organitzatives i curriculars que permetin la seva integració escolar i
l’aprofitament dels seus estudis, d’acord amb les característiques personals,
d’aprenentatge lingüístic, l’accés al currículum comú i els processos de socialització.El
desenvolupament d’aquestes mesures serà en tot cas simultani a l’escolarització de
l’alumnat en els grups ordinaris segons el nivell i evolució del seu aprenentatge.És per
això que es remetrà al Pla d’Acollida del Centre, el qual guiarà tot aquest procés i
derivarà a l’Aula d’acollida d’aquest alumnat per tal que es vagi integrant en el
coneixement de la llengua catalana.

Amb l’objectiu d’establir un Projecte Curricular que s’ajusti a la realitat del nostre
alumnat, acordem fer una valoració de les seves característiques segons els
paràmetres següents:

-Què cal valorar?

• Rendiment de l’alumnat en l’etapa anterior
• Personalitat
• Aficions i interessos
• Situació econòmica i cultural de la família
• Etc

-Com es pot obtenir la informació?

• Informes de tutors anteriors

5
 • Qüestionari previ a l’alumnat
• Entrevista individual
• Qüestionari als pares
• Entrevista amb els pares.
• Etc

D’aquesta manera, el centre preveu diferents vies de resposta davant l’ampli ventall de
capacitats, estils d’aprenentatge, motivacions i interessos de l’alumnat.

Considerem que són les PI tots els canvis que es produeixen en el curriculum per tal
d’atendre les diferències individuals dels alumnes.L’equip o el professorat quan
estableixi cada adaptació, haurà de determinar prèviament tant l’estratègia que
seguirà com les característiques de l’alumne que puguin sjudar o dificultar l’estratègia,
quins són els agrupaments en què treballa millor, quant de temps es manté
concentrat, a quins esforços és receptiu, quin autoconcepte té...

Dins de les PI diferenciarem dos models de resposta d’acord amb les diferents
situacions en què ens trobarem:

• Adaptacions curriculars no significatives

• Adaptacions curriculars significatives

Adaptacions curriculars no significatives

És aconsellable emprar-les quan les dificultats d’aprenentatge no són gaire

importants.Les característiques d’aquest tipus de mesures són les següents:

-No cal una organització gaire diferent de la que és habitual.

-No afecten els components prescriptius del currículum.

Encara que encadascuna de les àrees s’aplicaran de manera específica una sèrie de
mesures concretes que permetran l’adequació a les diferències individuals del nostre
alumnat, en el nostre Projecte Curricular hem volgut establir una sèrie de pautes o
directrius generals que actuïn com a marc de referència per al conjunt del professorat
i serveixin per unificar les seves actuacions.

6
 • Programació de continguts i activitats.

Una mesura aplicable pot ser la diferenciació de nivells en els continguts i en les
activitats.Aquesta diferenciació de nivells ha de respondre tant a les diferents
capacitats i estils d’aprenentatge com als divergents interessos i motivacions de
l’alumnat.

-Continguts.
Dins el conjunt de conceptes, procediments i actituds que haurem assignat a cada
àrea i a cada curs per a l’aprenentatges de l’alumnat, establirem una diferenciació
entre informació bàsica i informació complementària.És a dir, en primer lloc hem de
fixar un cos de continguts essencials que tothom haurà d’aprendre per poder
aconseguir els objectius previstos.A partir d’aquí, cal tenir present una altra sèrie de
continguts que podran ser treballats o no d’acord amb les peculiaritats i les necessitats
de cada alumne.

-Activitats
Les activitats s’han d’organitzar per categories d’acord amb la finalitat que
tinguin.D’una banda, cal pensar en activitats de reforç, de consolidació dels
aprenentatges que es consideren bàsics: per fer això, el nivell de dificultat de les
tasques proposades ha d’anar d’acord amb l’accessibilitat mitjana que caracteritza la
informació essencial.D’una altra, cal dissenyar un altre tipus d’activitats més diverses
que impliquin una complexitat més gran, o bé una ampliació de la perspectiva del tema
treballat.

• Metodologies diverses

E millor mètode d’ensenyament per als alumnes amb unes característiques

determinades pot ser que no sigui el millor per a alumnes amb unes
característiques diferents, i a la inversa.És a dir, els mètodes no són millors o
pitjors en termes absoluts, sinó que aquesta valoració depèn del tipus d’ajut que
ofereixen, que ha de respondre a les necessitats que té l’alumnat en cada moment.

Les adaptacions en la metodologia didàctica són un recurs que es pot introduir en

la manera com s’enfoquen o es presenten determinats continguts o activitats, com
a conseqüència de diverses sircumsatàncies, entre d’altres les següents:

7
 -Els diferents graus de coneixements previs detectats en l’alumnat
-L’existència de graus d’autonomia i de responsabilitat diferents entre l’alumnat
.La identificació de dificultats en processos anteriors amb determinats alumnes

Aquestes modificacions no s’haurien de produir com una resposta a la identificació

de dificultats, sinó com a prevenció d’aquestes dificultats.

• Material didàctic complementari

L’ús de materials didàctics complementaris permet ajustar el procés d’ensenyament-

aprenentatge a les diferències individuals de l’alumnat.De manera general, aquest
tipus de material pretén assolir quatre objectius:

-Consolidar els continguts que presentin una dificultat d’adquisició més gran
-Ampliar i aprofundir en temes d’una rellevància especial per al desenvolupament de
l’àrea
-Practicar habilitats instrumentals lligades als continguts de cada àrea
-Enriquir el coneixement dels temes o els aspectes en què l’alumnat mostra curiositat i
interès

• Agrupaments flexibles i ritmes diferents

L’organització de grups de treball a l’interior del grup bàsic permet el següent:

-Que l’alumnat es pugui situar en tasques diferents

-Proposar activitats de reforç o d’aprofundiment segons les necessitats de cada grup
-Adaptar el ritme d’introducció de nous continguts

Aquest tipus d’adaptacions requereix una reflexió sobre dos aspectes:

-Els aprenentatges bàsics i imprescindibles per continuar progressant

-La incorporació d’una avaluació que detecti les necessitats de cada grup.

8
Adaptacions curriculars significatives

Consisteixen bàsicament, en l’adequació dels objectius educatius, en l’eliminació o la

inclusió de determinats continguts essencials i en la modificació consegüent dels
criteris d’avaluació.

• Destinataris

Aquestes adaptacions es duen a terme per oferir un curriculum equilibrat i rellevant als
alumnes amb NEE.

Pel que fa a l’alumnat, es pensa tant en els alumnes que presenten limitacions de
naturalesa física, psíquica o sensorial, com en els que tenen un historial escolar i
aocial que ha produït “llacunes” que els impedeixen l’adquisició de nous continguts i,
alhora, els provoquen desmotivació, desinterès i rebuig.

• Finalitats

Tendirà a l’btenció de les capacitats generals de l’etapa amb les possibilitats de

l’alumnat.L’objectiu últim ha de ser proporcionar a cada alumne la resposta que
necessita d’acord amb les seves necessitats i, també els seus límits; aquesta resposta
no s’huria s’allunyar gaire de les que són comunes a tots els alumnes.

• Avaluació i diagnosi prèvia

El fet que l’adaptació s’allunyi més o menys del currículum bàsic depèn de l’avaluació i
la diagnosi prèvia de cada alumne, que haurà de dur a terme el Departament
d’Educació.

Condicions per a una atenció efectiva

La integració dels alumnes amb NEE i la concreció de les adaptacions curriculars

seran possibles gràcies a les mesures següents articulades al centre:

a) La qualificació del professorat i la importència de l’acció tutorial.

9
El profesiorat del centre té la predisposició, la sensibilitat i la formació necessàries per
assumir la tasca de col.laborar amb el Departament d’Orientació i assumir-ne les
directrius.

b) La metodologia
El centre parteix de la constatació que els alumnes amb dificultats d’aprenentatge
aprenen bàsicament, de la mateixa manera que els altres.És a dir, els ajustaments
metodològics respondran a uns principis i a unes consideracions sobre l’aprenentatge
que són comuns a tot l’alumnat.

No obstant això, convé emfatitzar en la planificació més rigorosa i minuciosa, en la

flexibilitat, en la metodologia activa i en la globalització.Dins d’aquest context
metodològic es fixen una sèrie de mesures especialment beneficioses.

-El treball en grup petit

-Les visites i les sortides a l’entorn
-L’ús de l’ordinador i la diversitat de materials i recursos

c) Els espais
Per afavorir el procés d’integració-normalització i per crear les condicions òptimes per
al foment d’interaccions riques i fluïdes, es preveuen les mesures següents:

-Sales per a les activitats d’ajut específic

-Possibilitat de modificar l’aula i de crear més d’un espai
-Disposició adequada del mobiliari i cura de les condicions ambientals (acústica,
visibilitat, etc...)
-Supressió de les barreres arquitectòniques

d)El temps
La gestió del temps es guia per dos criteris: l’adaptació a les peculiaritats especials de
cada alumne i la flexibilitat horària.Així, algunes activitats requereixen un temps
prolongat (tallers, sortides, etc...) i unes altres un de més reduït, a causa de la fatiga,
la falta de concentració o uns altres motius.

En el Pla anual del centre per al curs escolar 2009-2010 també hi ha una sèrie de
punts que fan referència a la inclusió:

10
A l’apartat 2.3 que fa referència als objectius prioritaris i projectes per aquest curs
trobem que l’objectiu nº 10 fa referència a l’atenció a la diversitat i diu així:Disposem
d’una Aula d’Acollida, que ha de ser un marc de referència i un entorn de treball obert
dins del centre, que facilitarà l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat
nouvingut.La seva estructura organitzativa ha de permetre facilitar i garantir
l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula
ordinària.Creiem que anirà molt bé per atendre a la diversitat i per anar ajudant els
alumnes immigrants a la integració en la nostra comunitat, tenint el coneixement de la
llengua catalana com a base.A banda, també s’organitzen els grups d’atenció a la
diversitat per tal de reforçar als/les alumnes que ho necessitin. A la vegada disposem
de suports com la USEE i MALL.

A l’apartat d’identitat i objectius del pla anual diu així:

1-Ajudar a desenvolupar, en el marc d’una educació integral, les capacitats físiques,

intel·lectuals, afectives, social i les dimensions ètica i transcendent de la persona.

2-Afavorir una educació en valors, destacant els de la llibertat, el sentit crític, la

convivència, la solidaritat, el respecte, el civisme, el diàleg i la integració entre
diferents cultures i races, sense discriminació de cap tipus.

3-Estimular la presència de línies de renovació en la societat per aconseguir que

aquesta esdevingui més humana i més justa.

4-Arrelar-nos en la realitat cultural, social i humana del nostre poble i de Catalunya, tot
descobrint i valorant les seves característiques pròpies que ens identifiquen.

A l’apartat que fa referència a l’estil educatiu i als trets pedagògics diu així:

1-Intentar donar una educació personal que abasti cada alumne segons les seves
necessitats i singularitats.

2-Atendre preferentment els/les alumnes que es trobin amb dificultats més grans per a
fer realitat el principi d’igualtat d’oportunitats, amb una atenció personalitzada.

11
 A banda de tots aquests apartats que parlen de l’atenció a la diversitat i a la integració
també trobem informació sobre el Pla d’Acollida.De manera esquemàtica presento els
responsables o encarregats de duur a terme les activitats que en ell s’expressen:

Actuació Responsable Documents

Acollida professor/a Algun membre de l’equip
Informació general directiu

Formalització de les dades Administrativa ( Secretaria ) Fitxa personal

personals i de la situació

Informació sobre els Cap d’Estudis Programacions i unitats didàctiques de

aspectes curriculars, Coordinador/a
grups, dinàmiques, etc Professors/es del nivell
corresponent
les àrees a impartir.
Materials curriculars (llibres o dossiers).
Quadern del professor o còpia amb els
llistats d'alumnes i avaluació continuada.
Informació sobre la situació de cada àrea
en aquell moment i previsió a curt termini
dels continguts a treballar.
Informació sobre els espais on s'han
d'impartir les classes.
Criteris d'avaluació.
Normes generals de funcionament del
Departament i aules específiques.
Arxiu de tutoria.
Adequacions curriculars, PILS i, si cal,
petit informe sobre els/ les alumnes
implicats/des.
Informe, si cal, d'alumnes amb alguna
particularitat que calgui destacar.

12