Aquesta és la meva valoració personal després d’haver fet les entrevistes als diferents

professionals del centre.Tot allò que es troba en negrata són propostes de millora.

Tenint en compte els objectius que m’havia proposat assolir mitjançant la realització de
les entrevistes a alguns dels professionals del centre puc dir que, en referent a l’opinió
que aquests tenen respecte a l’inclusió escolar tots opinen que és favorable i positiu
per als alumnes que tenen alguna deficiència així com per a la resta de nens..A més a
més la inclusió escolar és imprescindible per a una integració social i el fet de poder
assistir al centre del poble implica no haver-se de desplaçar diàriament a Centres
d’Educació Especial ubicats en altres poblacions.Cal destacar però, que tots estan a
favor de la inclusió però també cal dir que demanen més recursos sobretot humans.Un
altre aspecte que comenta la cap d’estudis és que segons quin tipus de transtorn o
deficència presenta un determinat alumne s’hauria de plantejar molt miticulosament la
seva inclusió al centre.Està clar que segons quines deficiències els alumnes
requereixen una vigilància o un acompanyament constant per part d’un adult (cosa que
no sempre passa perquè no hi ha prou diners per invertir en recursos humans).També
crec que seria considerable que en alguns d’aquests casos més extrems
s’hauria de comptar amb professional especialitzat que estés tot el dia al centre
si es vol aconseguir una inclusió escolar de qualitat.

També seria bo que es proposessin cursos de formació permanent destinats a

tractar l’educació especial on et donessin pautes de com actuar en alumnes que
presenten una determinada deficiència ja que si parlem d’inclusió aquests
alumnes passen moltes hores en el seu mestres tutor/a i aquests no tenen tant el
mateix coneixement que els mestres d’educació especial sobre com actuar
davant algunes dificultats.

Perquè es dugui a terme una inclusió efectiva és necessari el treball col.laboratiu de

totes les persones que intervenen en els nens.És per això que s’ha de dedicar un
temps exclusiu per a la coordinació de tots els professionals.Una manera de fer-ho és
a través de la CAD que se cel.lebra una vegada al mes.No obstant això com mostren
algunes professionals en l’entrevista això no és suficient.Crec que es podria establir
un calendari a principi de curs on quedin reflectides les reunions que es duran a
terme.Per exemple, cada setmana la psicopedagoga de l’EAP en horari
d’exclusiva podria destinar una hora a rebre les demandes dels tutors dels
diferents cicles.Per exemple els dilluns que està la psicopedagoga de l’EAP al
centre seria un bon dia per a realitzar aquestes reunions.Es podrien fer de
manera cíclica atenent a: tutors d’infantil-d¡inicial-de mitjà- de superior.

D’aquesta manera potser tothom veuria que la psicopedagoga està per n’ells ja que
com he pogut observar a les entrevistes hi ha tutors que critiquen la feina de la
psicopedagoga fent comentaris com ara: “no es mulla”,”sempre té feina”, “no
s’organitza”…

Dit això, sembla ser que un dels problemes dels assessors és la manca de
reconeixement públic per part dels seus propis companys/es. Tots els centres
d’infantil, primària i secundària haurien de tenir un orientador dins del propi centre que
pogués dedicar tot el seu temps a una única institució, treballar colze a colze amb els
professionals que intervenen directament amb els/les alumnes, i a més a més
coordinar-se amb la figura d’un orientador sectorial o zonal que desenvolupés la tasca
coordinativa amb la resta de representants socials de la comunitat.Daquesta manera la
concepció que es té avui dia de l’assessor/a seria més positiva ja que es veuria com
un company més del claustre.A més a més al fet de pertànyer al claustre de professors
significaria que tindria coneixements més directes dels nens. Aquest fet potser és una

1
mica utòpic. Hem de tenir en compte que avui dia en contextos d’educació formal, com
és el cas de l’escola on jo treballo, el psicopedagog només ve un cop al mes i alguna
vegada ha passat que si el dia que li toca venir és festa, ja no torna fins a l’altre mes
cosa que ajuda a desprestitjar el paper d’aquest.

En resum, penso que manca redefinir quines són les funcions de cada membre de
l’equip de col·laboració i quins són els objectius que cal assolir, els quals deuen ser
perseguits de forma unidireccional per part de tots, ja que això són les principals
dificultats, limitacions en que es troben els assessors i que s’haurien de convertir en
els principals reptes a assolir.Moltes vegades el fet de no tenir clar quines són les
competències de cadascú comporta que als assessors se’ls responsabilitzi de tota la
feina i la resta de persones implicades se’n desentengui.Sembla que la principal
demanda que es fa als assessors és responsabilitzar-se de la feina més costosa com
si aquest posseís una vareta màgica amb la qual fos capaç de solucionar tots els
problemes existents en els centres.És per això que penso que a l’inici de curs es
podria fer una reunió on es comniqués a tots els membres del claustre quines
són les veritable funcions de la psicopedagoga en el centre per a evitar-nos
sorpreses posteriors.