Dossier de premsa

CaixaForum Barcelona
Del 14 de setembre de 2011 al 8 de gener de 2012

Nota de premsa

LObra Social dedica una mostra a larquitecte barcelon, figura destacada i

alhora sovint oblidada de lpoca, i autor de destacades edificacions repartides
per tot Barcelona

La ciutat de Sagnier
Modernista, eclctica i monumental
Mansions i cases barates, esglsies i fbriques. Artfex de ms de cinccents projectes, Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858-1931) s un
dels arquitectes ms prolfics de la fi del segle XIX i les primeries del XX.
Edificis com el temple expiatori del Tibidabo, el Palau de Justcia o la seu
de la Caixa a la Via Laietana han esdevingut punts de referncia del
paisatge urb de Barcelona. Amb lexposici La ciutat de Sagnier.
Modernista, eclctica i monumental, comissariada per Santi Barjau i Juli
Guillamon, lObra Social la Caixa vol aprofundir en lobra de larquitecte
i el context histric en qu va ser concebuda. El visitant descobrir,
daquesta manera, lempremta de Sagnier a diferents punts de la Ciutat
Comtal, com s el cas dels grans edificis pblics i les residncies
particulars que van contribuir a modelar lEixample barcelon. A travs de
diversos suports i formats (fotografies dpoca, imatges actuals dels
edificis, diaris de lpoca, postals, maquetes i audiovisuals), es fan
paleses la versatilitat i la ubiqitat de larquitecte, aix com la seva
evoluci artstica: de leclecticisme caracterstic de les ltimes dcades
del segle XIX i les influncies clssiques, al modernisme i, en la seva etapa
de maduresa, el desenvolupament dun estil propi amb la voluntat de
crear punts de referncia monumentals en la trama urbana i en
concordana amb les necessitats duna arquitectura slida i burgesa. Una
vida, la burgesa, confortable i cosmopolita, en la qual Sagnier va
desenvolupar la seva vocaci, tal com reflecteix la mostra.
La mostra La ciutat de Sagnier. Modernista, eclctica i monumental,
comissariada per Santi Barjau i Juli Guillamon, es podr veure a
CaixaForum Barcelona (Av. de Francesc Ferrer i Gurdia, 6-8) del 14 de
setembre de 2011 al 8 de gener de 2012.

Barcelona, 13 de setembre de 2011.- El director general de la Fundaci "la

Caixa", Jaume Lanaspa; el cinqu Tinent dAlcalde de Cultura, Coneixement,
Creativitat i Innovaci de l'Ajuntament de Barcelona; Jaume Ciurana;
l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; Antonio Sagnier, net de larquitecte; i
els comissaris Santi Barjau i Juli Guillamon, inauguren aquest vespre
lexposici La ciutat de Sagnier. Modernista, eclctica i monumental. Aquesta
mostra est dedicada a lobra de larquitecte Enric Sagnier i el context histric
en qu va desenvolupar-la, la darreria del segle XIX i les primeres dcades del
XX.
Dins la seva programaci cultural, lObra Social la Caixa presta una atenci
preferent a grans figures de larquitectura de tots els temps. En sn exemple la
mostra dedicada a larquitecte britnic Richard Rogers, lexposici sobre el
mestre renaixentista Andrea Palladio o Construir la Revoluci. Art i arquitectura
a Rssia, 1915-1935, centrada en lart de lavantguarda sovitica dels anys vint
i trenta del segle XX i que es va poder veure a CaixaForum la primavera
passada.
Enric Sagnier, actiu entre 1881 i 1931, s una figura destacada i alhora massa
oblidada de lpoca. Al llarg d'aquests cinquanta anys de carrera professional,
la seva obra abundantssima (segurament ms de cinc-cents projectes de tota
mena) li va reportar distincions i reconeixements de tot tipus, i les seves
edificacions estan repartides per tot Barcelona, amb ramificacions en altres
indrets de Catalunya, Espanya i lestranger.
Aix el converteix en una presncia constant, fins i tot per a qui no coneix el
nom de larquitecte, per que alguna vegada ha vist edificis tan emblemtics a
la ciutat de Barcelona com el Palau de Justcia, la seu de la Caixa a la Via
Laietana, la Nova Duana o el temple del Tibidabo, per esmentar-ne noms uns
quants. Coetani de figures com Gaud, Domnech i Montaner o Puig i
Cadafalch, el treball de Sagnier representa un moment clau en levoluci de
larquitectura catalana de la fi del segle XIX i les primeries del XX.
Lexposici, organitzada i produda per lObra Social la Caixa, recrea el mn
dahir, el de la burgesia barcelonina on va nixer Enric Sagnier: la famlia, la
modernitat tcnica, els viatges per Europa. I desplega la seva arquitectura en
un muntatge inesperat que introdueix el visitant en una ciutat. Duna banda,
mostra la versatilitat que el du a interessar-se per diferents menes dedificis:
des dun petit taller fins a un hotel, des dun xalet fins a un banc. Al mateix
temps, presenta ls dels elements decoratius del modernisme, reconstrueix la
vida en el ja desaparegut i mtic Hotel Colon de la plaa Catalunya,

aprofundeix en el seu treball al Palau de Justcia i recupera una collecci

espectacular de fotografies de la construcci del Tibidabo, smbol religis i
icona internacionalment coneguda de la ciutat de Barcelona.
A travs de diversos suports i formats (fotografies dpoca, imatges actuals dels
edificis, diaris de lpoca, postals, maquetes i audiovisuals), es fan paleses la
versatilitat i la ubiqitat de larquitecte, aix com la seva evoluci artstica: de
leclecticisme caracterstic de les ltimes dcades del segle XIX i les influncies
clssiques, al modernisme i, en la seva etapa de maduresa, el
desenvolupament dun estil propi amb la voluntat de crear punts de referncia
monumentals en la trama urbana i en concordana amb les necessitats duna
arquitectura slida i burgesa.

MBITS DE LEXPOSICI

EL MN DAHIR
Lexposici sobre amb lmbit El mn dahir,
que recrea lambient de la burgesia barcelonina
que va veure nixer Enric Sagnier i Villavecchia.
A travs dobjectes personals, fotografies
familiars i documentaci sobre els viatges per
Europa i sobre la modernitat tcnica que van
condicionar el seu estil de vida i el del seu
entorn, apropa el visitant al personatge i li
permet contextualitzar la seva obra.
Larquitectura de Sagnier semmarca en una
poca concreta de la histria europea, la Belle
poque, que va representar el triomf de les
formes de vida burgeses. Era lpoca dels primers autombils, amb xofer, que
permetien sortir a la descoberta de nous paisatges; i ledat dor dels viatges
amb tren, que connectaven les principals capitals europees i els centres
destiueig de la Costa Blava o els Alps.
Enric Sagnier al balc d'un hotel de
Camprodon, 1928
Collecci particular, Barcelona

Fou en aquest ambient, confortable i cosmopolita, on Enric Sagnier va

desenvolupar la seva vocaci darquitecte. La seva obra, doncs, s el reflex
duna poca de grans transformacions, marcada pel creixement de les ciutats,
fruit de lesperit emprenedor de la burgesia. Tot aix es fa pals en els grans

edificis i les residncies particulars que va projectar, que van contribuir a

modelar la personalitat de lEixample de Barcelona, on encara avui conviuen
diversos edificis de Sagnier destinats a diferents usos.
SAGNIER AVUI
Dos grans mapes on apareixen tots els edificis existents de Sagnier a la ciutat,
un audiovisual realitzat amb fotografies de Rafael Vargas que ens mostra les
construccions de larquitecte en la contemporanetat, i un doble vdeo resultant
de vint-i-quatre hores de filmaci en dues crulles molt concorregudes de
Barcelona les de l'avinguda Diagonal amb el carrer Balmes i l'avinguda
Diagonal amb el Passeig de Grcia-, mostren que larquitectura de Sagnier s
omnipresent a casa nostra i de plena actualitat.
A travs d'aquests suports diversos, el visitant es podr fer una idea dels
gaireb cinquanta anys de carrera professional i els seus ms de cinc-cents
projectes que li van reportar distincions i reconeixements. Sagnier fou
larquitecte que ms vegades va rebre el premi que lAjuntament de Barcelona
concedia anualment als millors edificis (un premi que va recollir fins a cinc
vegades) i als millors establiments (el va recollir en dues ocasions).
La baslica del Tibidabo, el Palau de Justcia, la Nova Duana de Barcelona i
desenes de cases particulars, esglsies i fbriques sn el testimoni de la seva
activitat, que va evolucionar des de lestil eclctic, caracterstic de les darreres
dcades del segle XIX, fins al modernisme. Ms endavant, va interpretar un
repertori de formes clssiques dinfluncia francesa, i en letapa final de la seva
carrera va desenvolupar un estil propi, adaptat a les necessitats duna
arquitectura slida i burgesa, i a la voluntat de crear punts de referncia
monumentals que sn encara icones i referents en la trama urbana.

LA CIUTAT DE SAGNIER
La part ms mplia de l'exposici sorprn el visitant amb el muntatge duna
ciutat imaginria que sestn rere cinc faanes dedificis emblemtics de
Sagnier. Els desapareguts edificis del Reial Club Martim de Barcelona
(conegut a lpoca com "la bombonera" o lampolla de Calisay) i lHotel Colon
de la plaa Catalunya, el Xalet El Pinar, el Palau de Justcia i la baslica del
Sagrat Cor del Tibidabo introdueixen cinc seccions que analitzen i descriuen
diversos aspectes relacionats amb lobra de l'arquitecte.

Tipologies constructives (Reial Club Martim de Barcelona)

Sagnier va construir molt, tota mena dedificis i per a tota mena de promotors.
La seva arquitectura sadapta a les diferents tipologies constructives: esglsies
i fbriques, hotels i bancs, arquitectures efmeres i edificis singulars, grans
edificis pblics i daltres nascuts de la iniciativa privada, com els edificis
d'habitatges, xalets o cases per obrers.
Els seus primers clients van ser famlies acomodades de Barcelona, que tenien
llotja al Liceu i que apareixien habitualment a les crniques mundanes de la
ciutat: aristcrates i empresaris, com el comte de Fgols; comerciants de vins,
com els marquesos dAlella; grans capitalistes, com Joan Josep Ferrer-Vidal o
Llus Rocamora; amos de terrenys a lEixample; banquers, com Ignasi Coll
Portabella o Iu Bosch; empresaris vinculats al mn de lautomoci, com Rodolf
Juncadella o Toms Recolons; Arns, Garriga Nogus, Bertrand, Girona, God,
Sert o Andreu La historia poltica, econmica i cultural de la Catalunya
contempornia.
El Club Martim projectat per Enric Sagnier era un
edifici singular situat al port de Barcelona, molt a
prop de la torre de Sant Jaume. En el projecte
original del 1913, Sagnier va escriure: Se ha
procurado que su exterior como su interior tuvieran
algo de Casino, algo de barco y algo de faro. Els
interiors asptics amb escales de cargol recorden
un transatlntic modern. La forma de la torratxa fa
pensar en un far. Els grans finestrals, el sal obert
i les terrasses transmeten la idea doci benestant.
La planta circular i la torratxa van inspirar els socis
del Club Martim que, afectuosament, anomenaven
ledifici de Sagnier la bombonera o lampolla de
Calisay.

Antic edifici del Reial Club Martim de

Barcelona, 1912-1913.
Arxiu Zerkowitz

Vida dun edifici (Hotel Coln de la plaa catalunya)

L'edifici de l'Hotel Coln ocupava la cantonada de la plaa de Catalunya amb el
passeig de Grcia. Enric Sagnier va fer-ne la reforma entre el 1916 i el 1918
per transformar-lo en un gran edifici urb, adaptat a les necessitats d'una ciutat
que es preparava per a l'Exposici Internacional del 1929.

Al seu terrat, Rdio Barcelona va iniciar les seves

emissions, el 1924. A la dcada del 1930 l'Hotel
Coln era una referncia indispensable de la vida
barcelonina: hotel de luxe, lloc de trobada d'artistes i
intellectuals de diferents generacions... A l'American
Bar de l'hotel es concentrava la modernitat
cosmopolita i mundana del foxtrot i del cctel. Tamb
va esdevenir un dels llocs de trobada duna nova
generaci que va introduir a la premsa catalana els
nous gneres del periodisme modern, amb voluntat
literria.
Hotel Colon (Actualment desaparegut). Plaa
Catalunya, 1916-1918
Arxiu Zerkowitz

En els anys de la Guerra Civil, el Coln va ser

requisat i va esdevenir la seu del PSUC. Una
portada del diari La Vanguardia mostra la vitalitat truncada de l'hotel desprs
dels esdeveniments poltics del 18 de juliol del 36. L'any 1942 va ser
enderrocat, per ha restat viu en el testimoni dels escriptors i en el record
popular.
Les arts aplicades (Xalet El Pinar)
En lmbit de lhabitatge, la versatilitat de Sagnier no t lmits: xalets, cases
barates, apartaments i mansions senyorials.
Un dels immobles ms destacats s el Xalet El Pinar.
Situat en un indret privilegiat, al capdamunt dun tur
a la falda del Tibidabo, la casa s visible des de
diferents punts de la ciutat. Es tracta dun xalet de
luxe, construt per encrrec del banquer Manuel
Arns, que incorpora elements duna arquitectura
fantstica: torres amb merlets, pinacles i grgoles,
tribunes, balcons, lgies i galeries. Linterior integra
les arts decoratives del modernisme: vitralls,
cermica, escultures de marbre blanc i mobles
dissenyats per Joan Busquets.
Xalet de Manuel Arns, El
Pinar, a lavinguda del Tibidabo
de Barcelona, 1902-1904. Arxiu
Rafael Vargas

A ms dels palaus, dels xalets i dels edificis de pisos

de lEixample, Sagnier tamb va construir cases
barates per encrrec de lObra de la Llar, una iniciativa benfica promoguda per
diversos prohoms barcelonins, com el comte de Sert, Joan Josep Ferrer-Vidal,
Manuel Arns o Francesc Moragas. El conjunt ms destacat de cases barates,

promogut per la Caixa dEstalvis de Barcelona, es va edificar a Horta: trenta-sis

cases unifamiliars de planta baixa i pis que es podien pagar en quinze anys.
Com a arquitecte de les famlies de laristocrcia i lalta burgesia barcelonina,
Enric Sagnier tamb va construir els panteons dels qui, en vida, van ser els
seus clients. Es tracta de construccions sumptuoses, amb elements simblics
personalitzats que fan referncia a les persones que fan lencrrec.
Arquitectura i poder (Palau de Justcia)
A banda dencrrecs privats com els xalets
familiars, les seus dempreses o les fbriques,
Enric Sagnier tamb va projectar nombrosos
edificis per a lAdministraci.
Un dels projectes ms destacats de
larquitecte fou el Palau de Justcia, que va
dissenyar
conjuntament
amb
Josep
Domnech i Estap. Es tracta dun edifici
modern per a lpoca, amb estructura de ferro
laminat,
dacord
amb
les
tcniques
El Palau de Justcia, al passeig de Llus
constructives de la primera dcada del segle
Companys de Barcelona, 1887-1911. (Autor
XX. Aquesta estructura lleugera est recoberta
desconegut). Arxiu Fotogrfic de Barcelona
amb grans quantitats de pedra i, en conjunt,
ledifici transmet una imatge colossal. Les grans arcades, les cpules, les
escultures allegriques de la faana i lescalinata que dna accs al Sal dels
Passos Perduts reforcen la idea duna arquitectura al servei del poder, en la
qual els diferents elements constructius i decoratius representen simblicament
el pes de la justcia.
Tamb destaca entre els encrrecs pblics de larquitecte ledifici de la Nova
Duana de Barcelona, situada a les Drassanes i singular per la seva
ornamentaci. Sagnier va voler decorar limmoble amb guiles i grius, amb la
voluntat de conferir un sentit mtic i heroic a lactivitat comercial.
La construcci del Tibidabo (Baslica del Sagrat Cor del Tibidabo)
Catlic i conservador, Sagnier va projectar nombroses esglsies i escoles
religioses. La seva obra ms important en aquest mbit va ser el temple
expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.

Arran del viatge a Barcelona de sant Joan Bosco el 1886, un grup de promotors
va cedir un terreny al cim de la muntanya per fer-hi un temple dedicat al Sagrat
Cor, semblant al Sacro Cuore di Ges de Roma o al Sacr Coeur de Pars. El
28 de desembre de 1902 sen va posar la primera pedra i les obres es van
allargar ms enll de la mort dEnric Sagnier lany 1931.
La complexa construcci del temple va presenciar la transformaci de la
muntanya que, en pocs anys, va esdevenir un smbol, una visita obligada per a
les personalitats del mn de la poltica o
de la cultura que passaven per
Barcelona, com per exemple Grace
Kelly i el prncep Rainier, que van visitar
el temple durant el seu viatge de noces,
lany 1956.

Baslica del Sagrat Cor, al cim de la muntanya del

Tibidabo de Barcelona, 1902-1961. Arxiu Zerkowitz

El temple va ser inaugurat el 1961, i la

seva silueta, que corona Collserola, s
una de les imatges ms conegudes de
Barcelona.

La ciutat de Sagnier. Modernista, eclctica

i monumental
Del 14 de setembre de 2011 al 8 de gener de 2012
CaixaForum Barcelona
Av. de Francesc Ferrer i Gurdia, 6-8
08038 Barcelona
Horari
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Dissabtes, de 10 a 22 h
Servei dInformaci de lObra Social Fundaci la Caixa
De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h
Tel. 902 22 30 40
www.laCaixa.es/ObraSocial

Ms informaci:
Departament de Comunicaci de lObra Social la Caixa
Josu Garca - 934 046 151 / 638 146 330 / jgarcial@fundaciolacaixa.es
Jess N. Arroyo - 934 046 131 / 629 791 296 / jnarroyo@fundaciolacaixa.es
http://www.lacaixa.es/obrasocial
Sala de Premsa Multimdia
http://premsa.lacaixa.es/obrasocial/

ACTIVITATS ENTORN L'EXPOSICI

CICLE DE CONFERNCIES
Larquitecte Sagnier i la creaci de la Barcelona moderna
Del 22 de setembre al 18 doctubre
Amb aquest cicle volem reflexionar sobre el moment social de la Barcelona que
va viure Sagnier, sobre la seva capacitat dinnovaci i sobre lempremta que ha
deixat en les segents generacions darquitectes.
En collaboraci amb la Fundaci Francisco Godia.
Coordinac a crrec de Carlos Abella, escriptor
Places limitades. Preu per conferncia: 2

Dijous 22 de setembre I 19.30 h

La Barcelona de Sagnier
Llus Permanyer, periodista

Dijous 29 de setembre I 19.30 h

El Noucentisme eclecticista dEnric Sagnier en el context catal i europeu
Josep M. Montaner, catedrtic de lETSAB-UPC

Dijous 6 doctubre I 19.30 h

La pell decorativa i lagenament interior dels edificis de Sagnier
Teresa M. Sala, professora dhistria de lart modern i contemporani de la UB

Dijous 13 doctubre I 19.30 h

Larquitectura com a espai esttic i social
Oriol Bohigas, arquitecte
Luis Fernndez Galiano, arquitecte
Lltzer Moix, periodista

Activitat a la Fundaci Francisco Godia

Dimarts 18 doctubre I 19.00 h
Una tertlia sobre les cases habitades de Sagnier
Jordi Bonet, arquitecte i restaurador de la finca lany 1985
M. Dolores Conill Garriga-Nogus, resident a la casa Rupert Garriga Nogus
fins a lany 1936
Sergio Vila-Sanjun, escriptor i periodista

VISITES COMENTADES PER AL PBLIC GENERAL

Catal: dimecres, a les 19 h
Castell: dissabtes, a les 18 h
Places limitades. Activitat gratuta. Reserves al tel. 93 476 86 30 o al taulell de
CaixaForum

CAF-TERTLIA AMB LES ARTS

Lactivitat Caf-tertlia amb les arts ofereix loportunitat de gaudir de les
Exposicions duna manera diferent. Es tracta duna activitat de dues hores per a
una visita tranquilla, que permet aprofundir en el que ms interessi a cada
grup. I, desprs, es podran compartir impressions en una tertlia distesa
acompanyada dun caf.
Dimecres, a partir del 21 de setembre, a les 16.30 h. Durada: 2 h
Activitat adreada a majors de 60 anys
Places limitades. Activitat gratuta